Esperidió 124

Editorial 3

El repàs 4

diades

Diada de Festa Major 6

Santa Tecla i la Mercè 7

Reus 9

Santa Teresa total! 10

L’Esperidió 12

ÍNDEX

Escanneja aquest codi i consulta la revista Esperidió en versió digital (també números antics).

articles

13 L’1-O al local

seccions

14

17

18 Les nostres fotos

poEma

Que s’apaguin tots els llums, que nosaltres encendrem la màgia i ens farem eterns a cada plaça amb els castells que aixequem.

Que observi el món sencer com demà serem valents per enlairar a cada passa camises liles cap al cel.

I com més amunt anem més gran serà la memòria que enalteix aquest sentiment.

I com més lluny arribem més fort escriurem en la història els somnis de la nostra gent.

Jordi Alasà

Equip de redacció

Montse Blanch

Jordi Castro

Pere Domènech

Jordina Estopà

Ana Jambrina

Anna Rey

Biel Roquet

Mar Vileu

Foto de portada

Berta Borrell

Contraportada

Neus Baena

Fotografies

Claustre Agramunt

Maria Neus Baena

Laia Díaz

Antoni Grau

Xavi March

Mònica Sabaté

Dani Seró

Josep Torrenyo

Francesc Virgili

Col·laboradors

L’equip de canalla

Disseny i Maquetació

Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona

Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona

Tel. 977 235 134 www.collajove.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

EDitorial ‘Hem fet una gran pinya’

S’ha acabat la temporada 2017. Mentre la majoria de membres de la colla desconnecta durant les vacances de Nadal, l’equip de l’Esperidió té un ull mirant enrere i un altre mirant endavant.

Pensem en tot el que hem fet durant els últims mesos: hem fet molts castells i hem visitat moltes places castelleres, moltes places on ens aprecien i aprecien el nostre esforç fent les construccions que hi portem.

Aquest any hem estrenat castells de 9 al País Valencià, hem tornat a coronar un castell de 10, hem descarregat per primer cop el 2 de 9 que ens havia quedat en carregat anys anteriors, hem descarregat el pilar de 8 a la nostra ciutat, hem tornat a fer el 9 de 8 (castell que dona rodatge a molts castellers/es), hem fet nombrosos 5 de 9 (tal i com els sabem fer) i hem carregat el 4 de nou sense folre. Hem fet tresos, quatres, cincs, tresos amb el pilar, quatres amb el pilar, dosos, pilars, nous, i els hem fet de 7, de 8, de 9 i fins i tot un de 10.

Si hem de fer balanç de la temporada, es podria dir que, malgrat algun moment amarg, hem tingut una de les millors temporades de la Colla Jove, i en moltes actuacions hem tingut dubtes fins a l’últim moment sobre quins castells portaríem a plaça: al local hi havíem assajat més de quatre o cinc construccions susceptibles de tirar a l’actuació.

Però si d’alguna cosa ens hem de sentir orgullosos d’aquesta temporada és que, malgrat les adversitats, la família de la Colla s’ha mantingut unida, i això ens ha fet més grans. Tots hem fet una gran pinya: els castellers, les mares i pares de canalla i de castellers, parelles de castellers, associats de l’Associació d’Amics, seguidors... I així hem pogut continuar amb #elnostrecamí.

Aquest camí, però, no s’acaba aquí... ens queden reptes pendents.

Gràcies a tots i totes pel vostre esforç dia rere dia. Fins aviat!•

FOTO: Xavi March i Claustre Agramunt

El rEpàs

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA |11.09

Colla Jove Xiquets de Tarragona:

3de9f, 4de9f, 3de8a, Pde6

Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau:

3de8, 4de8, 2de7, pde7f(c)

Xiquets de Tarragona:

2de8f (c), 4de8(id), 4de8(id), 3de8

Xiquets del Serrallo: 5de7, 4de7a, 3de7a

Diada que ens serveix de prèvia per acabar de preparar Santa Tecla. Hem obert la diada amb el novè 3de9f de l’any, que hem executat sense dificultats. A segona ronda hem descarregat un plàcid 4de9f i hem tancat la ronda de castells amb el 3de8a, un castell que esperem veure amb un pis més ben aviat i que s’ha hagut de treballar quan el pilar s’ha quedat sol, però que hem pogut descarregar sense complicacions. Per acabar, hem descarregat el pilar de 6.

TEXT: ana rey i Pere Domènech · FOTOS: instagram @collajovetarragona

DIADA DE SANTA TECLA |23.09

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d9f, 3d9fa(c), 2d9fm, pd8fm

Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau

3d8, 2d7, 4d8, pd7f

Xiquets de Tarragona

4d8a, 3d9f, 4d9f(c), pd8fm(i)

Xiquets del Serrallo

5d7, 4d7a, 3d7a

PRIMER DIUMENGE DE FESTES |17.09

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5de9f, 3de10fm(c), 4de9f, Pde8fm Castellers de Vilafranca: 3de10fm(c), 2de8sf(c), 4de9sf(id), 4de9sf(c), Pde6 Xiquets de Tarragona: 5de8(id), 5de8(c), 3de9f, 4de9f, Pde7f Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4de9fa, 4de9sf(c), 5de9f, Pde6

DIADA DE LA MERCÈ | 24.09

Colla Jove Xiquets de Tarragona

4d8, 5d8

Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau

3d8, 4d7a

Xiquets de Tarragona

3d8, id4d8

Xiquets del Serrallo

4d7, 4d7a

Completem un 4d8 i un 5d8 de tràmit a la plaça de les Cols per encarar el tradicional pilar caminant. Per segon any consecutiu i setè dels últims vuit, el pilar arriba a l’Ajuntament (i amb un temps gairebé rècord!). No hi ha millor manera d’acomiadar una gran Santa Tecla!

Diada que ens deixa tocats per les conseqüències de la caiguda del 3d10fm. A primera ronda descarreguem el quart 5d9f de la temporada, i a continuació encarem el gran repte de la jornada: el colós de deu pisos. El castell ha pujat remenat, i s’ha treballat al límit durant la descarregada fins que ha cedit quan ja sortien sisens. Caiguda lletja que ens obliga a rebaixar pretensions a tercera ronda, on hi descarreguem un 4d9f de tràmit. Finalment encarem un altre gran repte: el pd8fm, un castell que encara no hem pogut descarregar a Tarragona. La malastrugança que ens acompanyava cada vegada que portàvem a plaça el més gran dels espadats desapareix i el completem a casa per primer cop.

Després d’una setmana molt dura arribem a la diada de Santa Tecla amb ganes de reivindicar-nos fent el que més ens agrada: castells. Hi descarreguem un altre 5d9f, i un any després de coronar-lo per primer cop tornem a passejar el 3d9fa, que altra vegada deixem en carregat. Tota la ràbia acumulada ens serveix per portar i descarregar dos castells emmanillats de forma consecutiva: el primer 2d9fm que completem a la ciutat i un altre pd8fm. Cop de puny damunt la taula!

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d8, 4d8, 9d7, pd6

Xiquets del Serrallo

4d7(id), 3d6a, 4d6a

Aquesta és, de ben segur, una de les diades més estranyes que hem fet mai. Els Xiquets del Serrallo accedeixen a celebrar la diada al nostre local, ja que aquest és seu electoral en el referèndum de l’endemà. Actuant (més que mai) a casa, aprofitem l’ocasió per rodar castells de vuit, el 9d7 i el pd6.

Foto: @elenagavaldaphoto

Foto: @barruz

Foto: Francesc Virgili

DIADA BLAVA |30.09

Foto: Francesc Virgili

Foto: Francesc

DIADA DEL MERCADAL|07.10

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3d9f, 5d9f, 4d9f, pd7f

Castellers de Vilafranca

3d9fa, 2d9fm, 2d8, pd8fm

Xiquets de Reus

5d8, 4d9f(i), 2d8f, 3d8

Colla Vella dels Xiquets de Valls

5d9f, 4d10fm, 3d9fa(id), 9d8, pd7f

Capgrossos de Mataró

3d9f, 2d9fm, 5d9f, pd7f

Minyons de Terrassa

3d9f, 4d9f, 2d8f, pd6

Dos anys després, tornem a actuar a la Diada del Mercadal de Reus. El record amarg de l’última actuació no ens espanta, i el Cap de Colla ens motiva per anar a fer-hi una gran actuació.

I així va ser: a només una setmana de Santa Teresa, completem tres castells de 9 a Reus (menció especial al 5d9f, el primer gamma extra que hi hem portat mai), així com el pd7f.

DIADA A L’ARBOÇ | 08.10

Colla Jove dels Xiquets de Tarragona

5d8, 4d8, 3d8, pd6

Bordegassos de Vilanova

4d8(id), 4d8, 2d8f, 5d8(i), 3d8

Castellers de Sants

3d9f, 4d9f, 2d8f

Colla Jove de Castellers de Sitges

4d7a, 5d7, 4d7

Colla Joves Xiquets de Valls

3d8a, 3d9f, 5d8, pd7f

Minyons de l’Arboç

2d6, 3d7, 4d7

Diada circumstancial a l’Arboç, on no hi podem portar tot allò que ens agradaria per manca d’efectius. Tot i això, hi completem tres castells de 8 i el pd6. Un cop acabada la diada ja tenim tots els sentits en la propera gran cita...

DIADA DE SANTA TERESA - EL VENDRELL |15.10

Colla Jove dels Xiquets de Tarragona

5d9f, 4d9sf(c), 4d9f, pd8fm

Nens del Vendrell

4d9f, 5d8, 2d8f, pd6

Colla Joves dels Xiquets de Valls

2d8, 2d9fm(id), 3d9f, 3d8a(c), pd7f

Diada històrica al Vendrell. Ens havíem plantejat “netejar” la plaça Vella, però primer havíem d’asserenar-nos: i quina millor manera de fer-ho que descarregant la supercatedral? Un cop ja completat el setè 5d9f del curs (poca broma), afrontem el gran repte del tram final de temporada: el titànic 4d9sf. Després de dos peus desmuntats, decidim tirar-lo amunt. El castell puja serè, tot i que amb un constant bellugueig nerviós. L’aconseguim carregar enmig de la cridòria de la plaça, i gairebé immediatament es trenca. Primer castell net mai coronat per la Colla!! Acabem la diada amb el 4d9f i el cinquè (mare de Déu) pd8fm de la temporada. La capital del Baix Penedès ha tornat a ser plaça talismà. Som molt grans!!

DIADA DE L’ESPERIDIÓ |21.10

Colla Jove dels Xiquets de Tarragona 3d9f, 4d9f, 5d8, pd7f Castellers de la Vila de Gràcia 3d8, 2d8f, 4d8

Castellers de Sant Cugat 3d9f(c), 2d8f, 5d8 Nens del Vendrell 5d8, 2d8f, 3d8, pd6

La temporada arriba al seu desenllaç, i ho fem amb la ja tradicional Diada de l’Esperidió. Volem acabar la temporada ensenyant múscul, i completem una tripleta màgica amb alguns canvis als troncs. Arriba l’hora dels pilars, i l’encarem fent l’últim espadat de mèrit de l’alineació dels últims tres anys que tantes alegries ens ha donat. El pd7f es completa plàcidament, i acabem la diada fent nombroses estrenes pilaneres. Hem mostrat el potencial que tenim, però sobretot, que som una gran família. Fins l’any que ve!!

Virgili

Foto: @neeus_

Foto: @neeus_

Foto: @nuriaestrem

Foto: @cinstars

Diades

DIADA DE FESTA MAJOR

Diada de Festa Major! Quantes il·lusions concentrades en quatre paraules! La diada comença abans, molt abans, a les xarxes socials. Ara tot va via Twitter. Els més agosarats s’hi expressen. Els que no ho som tant, ho llegim. L’Edu Polo fa un cartell preciós, de color lila, d’una elegància impressionant.

Tota la colla vol demostrar la feina feta als assajos. Sant Magí no va poder ser. L’atemptat de Barcelona va segar vides... i també il·lusions. És una pedra llençada a l’aigua: les ones expansives poden arribar molt lluny. Però no deixarem que això canviï el nostre tarannà ni la nostra manera d’entendre la vida. Som una colla gran! Farem grans castells!

Diumenge. Anem quarts. I què? La Vella, Vilafranca i els Xiquets ja han actuat, i ara ens toca a nosaltres. Farem el CINC DE NOU! Però es diu amb la boca petita, com si no fos un gran castell. Tant de “buc insígnia” i tanta “mandanga” sembla que li treguin importància al nostre castell. És un CINC DE NOU. Quantes colles el tenen al seu abast? Ja no recorden la sang, suor i llàgrimes que ens ha costat? Els que ho hem viscut ho sabem. Sembla que vulguem oblidar-ho. Tota la gent jove que ha entrat després potser no el valora tant, o potser és bo que no ho coneguin i no tinguin por. El cinc de nou el fem de conya!

A la segona ronda, la ronda maleïda, totes les colles han fet llenya. Nosaltres tirem el nostre 3/10fm, amb orgull, sabent que el portem preparat. Però la sort és traïdora. Potser la lluna no era favorable, o nosaltres flaquegem. El castell es corona. Després s’obre com una

magrana. Jo no sóc tècnica. No entraré a valorar els defectes ni les mancances. Jo només sé que vaig estar traient gent que baixava de dalt. Que la colla es va bolcar a treure gent d’aquella pilota humana i que l’equip mèdic es va superar a ell mateix. Jo vaig acabar al costat de l’Arnau, que era a terra, traient-li la faixa i recollint-li el mòbil i el mocador. M’han dit que ja estàs bé.

No van sortir tan ben parats molts d’altres. Qui més qui menys molta gent tocada. Collarins, bandatges, alguna operació. El pitjor ets tu, amic meu, Josep Lluís. Es van trencar les teves il·lusions i les de la meva amiga Roser. Però som una família. La família castellera. Quan un es fa mal ens fem mal tots. Estarem junts.

A la tercera ronda, reorganitzades les forces del nostre exèrcit de castellers, optem per un 4/9f per reservar l’últim cartutx per a la ronda de pilars. Un pilar de 8 fm, el primer que descarreguem a la plaça de la Font, al que entreguem l’últim alè que li quedava a la colla per oferir-lo a la nostra ciutat, a la nostra afició, amb tot l’orgull de la nostra camisa lila.

Som LA JOVE! No ho oblideu. Som treballadors. Som metòdics. Som exigents amb nosaltres mateixos. També som una colla cohesionada, amb un cor generós. Sabrem superar tots els entrebancs. Sabrem apretar-nos els uns amb els altres com fem a les pinyes. Sabrem superar tots els obstacles, perquè no hi ha res que no pugui superar la constància i la tossuderia. La colla som tots. Els de dalt i els de baix. Els que pugen i els que aguantem a sota. I aquesta és la nostra força.

AMUNT JOVE! El camí continua.•

TEXT: Genoveva Zaragoza Gras · FOTO: CLAUSTRE AGRAMUNT I XAVI MARCH

SANTA TECLA I LA MERCè

Som grans, molt grans!

TEXT: ferran ventura valiente · FOTOs: M.NEUS BAENA

En Josep Lluís és un gran casteller de la nostra colla i un amic especial, company de fa molts anys i amb moltes hores passades junts fent feines molt variades. Des del primer diumenge de festes el tinc al meu pensament cada dia.

Amb aquestes línies mal redactades et vull dir una cosa que ja saps. Pots comptar amb mi per tot allò que vulguis, tant en l’alegria com en el lament. La teva força, la teva ment, la teva tossuderia són raons més que suficients per no perdre les ganes de tirar endavant en els mals moments. Sempre seré al teu costat.

Passat el primer Diumenge de Festes, en el qual vam fer una actuació de primer nivell i vam demostrar la colla que som, vam afrontar la setmana de Santa Tecla amb certa incertesa. Com respondran els castelleres i castelleres de la colla? Serem prou gent a l’assaig? Podrem afrontar Santa Tecla com es mereixem? Aquestes dubtes em passaven pel cap, i interiorment jo mateix em responia que sí, que la colla respondria.

I així va ser. Dimarts, a l’assaig, molts castellers d’aquells que quan els veus penses “avui és un dia especial”, juntament amb els que sempre hi som. Vàrem fer molt bona feina, molt bones proves. Dijous es va acabar de treballar tot a l’assaig: tot el que podíem intentar estava ben treballat i al local no es podia fer res més.

I arriba el gran dia de Festa Major, Sant Tecla. Després d’una bona concentració matinal per agafar prou energia per afrontar un dia molt intens i llarg, ja som al local.

Som molts castellers i castelleres. Miro moltes cares, trobo concentració, nervis, moltes ganes, alegria: un bon panorama. Parla el cap de colla i no m’assabento del que diu, però jugo amb avantatge i ja sé de què sortirem.

Qui m’hauria de dir a mi que el Cinc de nou amb folre seria el castell de sortida per donar tranquil·litat a la Colla. Aquest castell que tant ens ha tret i tant ens dóna. És grandiós, un castell difícil tècnicament i difícil per la quantitat de castelleres i castelleres que fan falta per fer-lo. És la cirereta del pastís! Faig les marques a terra i vinga, a per ell. Descarregat! Un altre més a la llista de l’historial, comencem bé.

Traurem al carrer en segona ronda el tres de nou amb folre i l’agulla. Les hores invertides en ell al local, fent totes les proves possibles, fa que no puguem esperar més i el provem. Quan un castell el tens a punt per portar-lo a plaça no pot esperar: de vegades es poden perdre pel camí. Sonen gralles i molt aviat el tres ha de treballar molt.

Diades

Això fa que només el puguem carregar. Castellerament parlant és un èxit, però interiorment estic emprenyat: el podem fer millor segur.

Tercera ronda de colla gran, molt gran: anem a per el dos de nou amb folre i manilles. La nostra història recent dels dos ha fet d’aquest castell la nostra pedra a la sabata. Al Catllar el vam descarregar per primer cop, després de moltes hores de treball, esforços i tossuderia. La millor decisió de l’equip tècnic d’enguany després de la trompada de Llorenç ha sigut, sens dubte, continuar apostant pel dos.

Anem a per ell i el tornem a descarregar. Sense cap dubte no va ser la sort, al Catllar. Sort als castells no n’hi ha; mala sort sí. El dos de nou amb folre i manilles ens ha sortit molt bé, ràpid i consistent, amb el nivell d’exigència i treball que requereix.

La Colla vol més i anem a pel pilar de vuit amb folre i manilles. El vam descarregar fa 6 dies, i avui tornem a intentar-lo per rematar una grandiosa actuació de Santa Tecla. I la colla no falla, els pilaners s’entreguen al castell i el tornem a descarregar, entre plors, abraçades, la sensació d’alegria, cansament, desfogament... Estic molt feliç. Penso en aquells anys en què somiava en fer castells de vuit, després de nou, i que mai no vaig arribar ni a somiar el que avui ha fet la Colla Jove. Som grans, molt grans.

A la tarda no tenim processó, que bé! Podrem dinar tranquils, descansar i agafar forces per la tarda i per demà. Un altre encert el de no anar a la processó de Santa Tecla. El públic, les entitats del seguici i nosaltres mateixos ho agrairem. La tarda va passant amb un somriure als llavis i un got a la mà veient passar la processó. És llarga

i és la millor que hi ha, enguany amb ambient musical i crits del públic a la zona política-social. Al local, festa durant una estona i a descansar a una hora prudent, o això creia jo. Quarts de tres de la matinada i sento uns sorolls, canten i criden. Des del balcó del meu pis al carrer Major veig una quantitat molt gran de gent fent pilars de tres caminant. No sé si van caure 200 o 300 vegades. Espero que no prenguessin mal i que no hagin fet gaires forats a terra. Ai, que els Farts de Soroll us la fotran!

El pilar caminant és el gran objectiu del dia de la Mercè. Abans, per omplir la diada de contingut casteller, fem dos castells en mig de les dificultats d’espai i molta gent que comporta fer castells a la plaça de les Cols. En aquest lloc emblemàtic i singular, que encara no havíem trepitjat enguany, descarreguem un cinc de vuit i un quatre de vuit, castells amb canvis però amb molta solvència.

Veig al Pelut bé. Té bona cara: el Portabella ho farà be. La terça concentrada i l’enxaneta somrient són el preludi que indica que anirà molt bé. Amb la moto del baix a tota marxa, el pilar puja i baixa les escales i tira carrer Major avall. Va molt ràpid i ferm. En uns minuts ens plantem a la plaça de la Font i en no res ja és sota el balcó de la casa de tots, l’Ajuntament.

Què més voleu que us digui? Som grans, molt grans, i ho podem ser molt més. Depèn de tots nosaltres i de molts més que seran de la colla i encara no ho saben.

Qui m’ho havia de dir, que som el que som i fem el que fem. Josep Lluís, va per tu.•

REUS

d’octubre, a Reus. Avui no em cal agafar el cotxe per a fer castells: hi visc des de fa anys. Avui podria ser una diada qualsevol, però aquest octubre és especial.

Sensacions prèvies

Passo davant la comissaria de la policia nacional i penso en dimarts, 19 de setembre. Mentre jo anava cap a l’assaig, una de les meves filles, amb altres voluntaris i voluntàries de l’ANC, anaven a enganxar cartells. Però van ser uns de la secreta qui les van enganxar i portar a la comissaria. Mentre hi anaven, peticions de solidaritat per les xarxes socials. Resultat: molta gent concentrada al carrer fins que van sortir lliures i, seguidament, més de mil persones enganxant cartells. La repressió havia fet la multiplicació dels pans i els peixos. Arribo a la plaça de la Llibertat just quan els nostres 2 autocars desembarquen part de la colla. Poques camises per la feina que podríem fer. Potser serem més a plaça.

Cercavila carrer Llovera avall. Ni l’Amparito no ens engresca, sembla que no hem acabat del tot la migdiada. Aparadors lluents al cor comercial de Reus. Curiositat de comerciants i clientela. Dimarts passat era ben diferent: tot tancat, ja que el Tomb de Ravals s’havia adherit a l’aturada del país per denunciar la brutalitat policial contra el referèndum, i una munió de gent, tota l’amplada del carrer, fèiem cap al Mercadal, per desbordar-la amb el mateix clam.

Les colles entrem a la plaça, encara buida. Dimarts passat es va omplir com mai, al migdia i a la tarda, per la llibertat i la dignitat de la seva gent. La determinació per construir la república omple places arreu i això és encara més important que els castells, per molt que els estimem.

Discurs, pilars en silenci reivindicatiu i els Segadors cantants per la gent, himne del poble alçat.

La diada

Reus no viu la passió pels castells. Només admiració, però no hi vibra. La sensació és que fem els castells per nosaltres mateixos, sense l’escalf de la gent. Ens manca tensió de plaça. Potser avui no ens cal, ja ens exigirem més un altre dia. Complirem, però no premerem excessivament l’accelerador.

Sortim de 3 de 9. Segurament per recomptar efectius. Des del meu sector de laterals, ho vivim com un tràmit, fent bé la feina i sense esforç aparent. L’objectiu del dia, el 5 de 9. Canvis obligats a la pinya, però ofici i alguns patiments, gairebé indestriables d’aquest castellàs, sempre exigent i sovint incòmode a la pinya de la banda del 2. Seguim amb el 4 de 9. Pregunto al Ventura qui són els altres baixos, per evitar pispar-los crosses. Confirmo amb la Clàudia que va amb el Pitu (bon senyal, ja comencen a reconèixer-ne la vàlua). Pregunto a la Laura i l’Eduard si els ve de gust ajudar-me com a crosses (ja ho havien fet a l’assaig, no us penseu que improvisem). S’hi apunten, compareixen puntualment quan quadrem i assumim perfectament el compromís. Quan baixa el segon, els pregunto si és el seu primer castell de 9 i m’ho confirmen. Dues estrenes que em fan il·lusió: m’agrada buscar crosses noves, intentar donar-los oportunitats i m’encanta que després altres baixos me les prenguin. No els pregunto l’edat, deuen ser molt joves, però quan jo tenia 15 anys em pensava que ja era gran i, ara, als 58, em penso que encara no ho sóc. Acabem amb el pilar de 7. Des del meu formatget sembla segur, confirmant el domini que hi tenim.

De les altres colles, vull remarcar l’esperit de superació de la Vella i dels Capgrossos, afrontant amb decisió els seus propis reptes. Els de Vilafranca, sempre intentant guanyar. Els de Reus, amb més il·lusió que encert. Els Minyons, fent el que podien.

Estic segur que per Santa Teresa, al Vendrell, nosaltres anirem a per totes.•

TEXT: jordi olivan· FOTOs: virgili

SANTA TERESA TOTAL!

TEXT: Núria del Rio ‘Ganxeta’ · FOTOs: francesc virgili

Santa Teresa, El Vendrell, Plaça Vella: una de les nostres places, que ens estimem i on ens estimen. Com anunciava l’Aleix a l’assaig previ, volíem portar-hi una diada completa i no tan sols el castell que tots teníem al cap.

L’encaràvem amb el 5de9f i, com no podia ser d’una altra manera, descarregat amb la rapidesa que ens caracteritza; pinya, folre i tronc el coneixen a la perfecció, i a més li afegíem una nova estrena: l’Abril a sisens, a la banda del dos de l’acotxadora.

A falta de gamma de la Colla Jove (7 gamma extra diferents aquest 2017), a segona ronda arriba el que tothom esperava de la diada. Per naltros i per molta gent de plaça, hi anàvem! El 4 net és... EL CASTELL, gegant, imponent. Amb sisens col·locats impressiona com pocs, i el tastàvem per primer cop a plaça (bé, de fet era el segon, però aquell intent del 98 queda tan lluny que ja gairebé no compta).

Deixeu-me parlar abans de com ens ha anat l’evolució amb aquest castellàs (des del meu punt de vista i des de fora, està clar), perquè tot i que l’aprenentatge amb el 4 ve de lluny, enguany la tècnica l’ha sabut treballar des de principi de temporada. De vegades els passets eren petits, semblava que costava trobar-li el punt, però tot sumava; en d’altres moments (ja a mitja temporada) el veies avançar a velocitat de creuer: castell nou, gent de tronc en posicions reinventades, alguns amb poc bagatge i d’altres amb moltíssim, però tothom inexpert amb el 4 net i a la vegada amb una il·lusió desbordant.

Doncs bé, a base de proves i més proves i d’anar treballant el pis de segons i terços (dos pisos que comparats amb altres colles són bastant més petits), aconseguíem posar dosos al 4de8 net de forma còmoda. El castell sobre la pinya era un altre món, se’ns deformava ràpid, costava mantenir les mides... ei, que no érem cap excepció! Totes les colles que l’han fet ho diuen: mantenir aquest monstre allí dalt igual que com el fas net a terra és molt i molt difícil! Sí que et ve d’un dit, o unes mans que apreten cinc quilos de més, agulles simètriques, una espatlla massa baixa o girada... Tot ha de ser massa perfecte i només l’assaig t’ensenya el punt que s’ha de trobar i com allò s’aguanta estant malament si es manté la vertical.

El següent pas va ser col·locar acotxador al 4de8 net, i aquí sí, en pocs dies ja passava enxaneta. Fuuuà, veure-ho a l’assaig ja et fa caure la llagrimeta! Però peus a terra, tots sabíem que encara quedava: de coco el teníem bé, el tronc se’l creia, però faltava polir detalls i trobar-li el truc sobre la pinya, ja que fèiem una bona prova i l’altra no tant. El segon 4de8 net a l’assaig ratificava el primer, llavors vam fer-ne vuit o nou: alguns treballats a la baixada, altres clavats. Això sí: des del primer, vam rebaixar-li uns 25 segons fins l’aleta. Aquest temps era clau; donava molt marge a segons i terços per la descarregada. A plaça el ritme encara va ser més bèstia, potser massa i tot: el carregàvem en temps record (li restàvem 10 segons al més ràpid fet a assaig)!

Abans d’això, el tiràvem amunt al tercer peu, amb un respecte extrem i una gran convicció. El castell puja concentrat i amb aquell puntet de nerviosisme de posada en escena. Es col·loquen quints i sisens. El quadrat no era la perfecció, però cada rengla mantenia la vertical i la pinya feia la seva feina. La canalla, espectacular com sempre (l’enveja del món casteller): Evan i Ula es col·loquen, decidits i amb el cap fred; Laura i Abril pugen a tot gas i... carregat carregat carregaaaat!!!

L’eufòria, però, queda a mitges tintes. A la caiguda se’ns lesionen peces clau i queden dos castells per fer. Amb el pas de les hores ja ho celebraríem. Què coi! Havíem carregat el primer 4de9 net de la història de la Colla Jove!

A última ronda, un 4de9f obligat per les circumstàncies, i que no va ser plàcid del tot, ens obria pas a la cirereta final, un altre pilarot de 8. Aquest pilar és una passada, tenim unes manilles brutals que aixafen ciment, i què dir-ne, dels pilaners: són els amos, amos d’un pilar de 8fm que ja hem descarregat cinc cops enguany (més un carregat)!

Moltes gràcies als Nens del Vendrell per convidar-nos un any més, felicitats per l’actuació i per aquest gran 4de9f! I també felicitar la Colla Joves per l’espectacle del 2de8 net descarregat!

Naltros seguim el nostre camí, com a Colla i com a poble: si ens ho proposem, ho podem TOT!!!•

Exclusiu pels castellers de la Colla Jove !

Faixa Porostrap per 35€

Totes les ulleres de sol Carrera per 80€

L’ESPERIDIó

TEXT: david chillón · FOTOs: anton grau

L’Esperidió es presentava com una diada amena i de celebració de l’excel·lent temporada de la Colla. Setmanes abans, la tècnica volia plantejar la possibilitat de fer el nostre millor Esperidió. Alguns recordàvem aquell pd8fm del 2015 que va estar a només uns segons de descarregar-se, però després de la dura caiguda de 4d9 al Vendrell l’objectiu important va passar a ser no fer llenya, descarregar la tripleta màgica i que tothom pogués sortir a divertir-se tan bon punt s’acabessin les quatre rondes.

Vam sortir de 3d9f en primera ronda, un castell que, tal com diuen alguns periodistes castellers, no va tindre cap història. Aquest castell, no ho dubteu, la temporada vinent el tornarem a descarregar amb un pis més!

Mereix l’ocasió esmentar la fita històrica aconseguida pels nostres companys de plaça: els Castellers de Sant Cugat, que van carregar el seu primer 3 de 9 folrat, sent també el primer castell de 9 de la seva història; molt grans, els Gausacs!

En segona ronda vam descarregar el 4d9f, un castell que al llarg d’aquesta temporada li he agafat una estima important i l’he sentit com mai pel fet d’anar d’agulla. He pogut apreciar de primera mà la dificultat de quadratura d’aquesta estructura que d’aquí poc temps, si tot va bé, la descarregarem desfolrada i qui sap si amb alguna “coseta” més; amb pilar i/o emmanillada... tenim molta feinada a fer!

Dia d’estrenes

En tercera ronda vam completar el 5d8, castell que també dominem amb molta solvència. Però aquest 5 a nivell personal no va ser un qualsevol; el meu company i amic Alberto Santiago, una de les persones que em va introduir en el món dels castells ara fa quatre temporades, es va estrenar de baix per primera vegada d’un castell de 8. I és que l’Esperidió es constitueix com una diada certament poètica, on a banda d’esdevenir-se als peus de la preciosa catedral, on els colors vius de les camises contrasten amb el color marró del paisatge, també molts castellers s’estrenen al folre, als pilars o directament a la pròpia estructura principal d’un castell.

El millor pilar

Finalment vam descarregar el pd7f, que després d’haver fet el de 8 al Vendrell suposa un gran final a un pilar que ens ha donat moltes alegries al llarg de la temporada, amb cinc pd8fm descarregats i un de carregat. La força del Miki, la potència i tècnica del Jordi, el control de la Montse, la finor de l’Evan i la rapidesa de la Cristina han situat el nostre pilar com el millor del món casteller aquesta temporada.

En acabar la Diada vam celebrar-ho amb magnificència, ben bé al costat del mar, amb sopar i molta festa fins a altes hores de la nit.

Ara tothom a descansar i agafar forces per l’any que ve, que promet ser espectacular!•

Quan parlem dels moments més emocionants de la temporada, sempre ens vénen al cap grans castells i places màgiques. Però aquest any tots recordarem un moment històric per a la Colla que poc té a veure amb els castells.

Quan vaig entrar a la Jove, ho vaig fer sabent que es tractava d’una gran colla castellera, però també d’una potent entitat social que estava profundament compromesa amb el país. I aquell primer cap de setmana d’octubre, s’hi va reafirmar per la porta gran: casa nostra seria una de les seus electorals del Referèndum de l’1-O, i quan la gent ho va saber, es va escampar un sentiment d’orgull i alegria generalitzat.

Però poc dies abans de la votació va saltar la notícia: les forces de l’Estat prendrien mesures per clausurar col·legis electorals abans de les votacions de diumenge, i això, evidentment, incloïa el nostre Local. En conèixer aquesta notícia, i en veure les diverses iniciatives que s’havien anat creant al país per mantenir els punts de votació oberts, ho vam tenir clar: “no deixarem que tanquin el Local”.

El divendres ho teníem “fàcil”: amb l’assaig de canalla i l’assaig general tothom ja estava convocat. En acabar, vam projectar vídeos de castells i un quants van fer nit de bivac al local. La sorpresa va venir dissabte, quan ens vam aixecar ben d’hora amb la notícia que, els que hi havien fet nit, havien perdut la clau del local; o això vam sentir per la ràdio...

A primera hora, uns quants vam anar a portarlos les claus i esmorzar. Calia posar-se a punt abans de la classe de ‘zumba’, la qual va revelar el talent d’alguns castellers per remenar el cos a la pista de ball. En acabar, va ser el torn del torneig de videojocs per la canalla. I mentrestant, la Penya Colesterol ja havia pensat en omplir la panxa de tots els que fèiem petar la xerrada dins del local i a la barana. Abans de les tres, ja tenien llesta una macarronada per tot un regiment. Penya Colesterol, sou molt bona gent!

Aquella tarda hauríem d’haver actuat al Serrallo, a la Diada Blava. Però no podíem abandonar el Local. Vam fer la proposta i, gràcies a la bona

predisposició dels castellers del barri mariner de la ciutat, i de manera excepcional, la plaça castellera de la Diada Blava va ser el nostre local d’assaig. De fet, ni la fina pluja que ens va acompanyar durant tota la tarda va aconseguir fer marxar aquells que s’hi van acostar per veure castells, i que van acabar col·lapsant la porta gran.

Amb els castells acabats, vam sopar a preus populars i vam gaudir d’ambient musical a càrrec dels amics Cris&Petes, que van animar el local fins gairebé les onze de la nit. En aquell moment vam començar a recollir. Calia deixar el local més net que mai per l’endemà. Quan va estar tot llest, vam tancar les portes. Aleshores es va produir un dels moments més emocionants, per mi, de la temporada.

Poc a poc van aparèixer sacs i màrfegues, raspalls de dents i pijames. I en aquell moment ens en vam adonar: durant més de 24 hores havíem mantingut el local actiu i ple. Però ens en quedaven 24 més, tant o més decisives.

No vam dormir gaire. A les cinc del matí, tots aquells que havien fet nit al local van sortir al carrer i van unir-se a les desenes de persones que poc a poc s’anaven acumulant a la porta.

El que va passar a dins, fins l’obertura de portes, es podria resumir amb diverses paraules: cansament, nerviosisme, excitació i molta il·lusió. Però no és el que cal recordar.

El que per sempre es recordarà és que el diumenge 1 d’Octubre de 2017, el local social i d’assaig de la Colla Jove Xiquets de Tarragona va formar part d’un capítol històric per tots els catalans.

Si vau ser allà, recordareu els passadissos que va fer la gent per fer entrar abans als avis i àvies que s’hi havien desplaçat. Recordareu els més joves de la Colla posant bancs i donant aigua i entrepans. L’extrema paciència d’aquells que van aguantar hores dempeus mentre el sistema informàtic es va col·lapsar. I l’emoció de poder aguantar fins al final, amb urnes i paperetes en perfecte estat.

I és que, malgrat la repressió policial que s’estava vivint a tot el país i en llocs molt propers de la nostra ciutat, durant més de 12 hores gent de dins i fora de la Colla va defensar el nostre humil local. I ho va fer únicament per protegir aquelles urnes que van ser, són i seran el símbol indiscutible dels nostres desitjos de llibertat.•

TEXT: Yasmina Armesto · FOTOs: instagram colla jove

l’ENtrEVista

Quedem al local com de costum. Ja és fosc i la temporada ha acabat, però al número 23 del Cós del Bou l’activitat mai s’atura del tot: venda de números de la Grossa, reunions, gimnàs... i nosaltres. La Sabrina arriba aviat, preparem la gravadora i comencem! La Sabrina es defineix com una persona multidisciplinària i curiosa. És diplomada en Turisme, així com Enginyera Tècnica d’obres públiques en l’àmbit ambiental: camins, bioenginyeria, sostenibilitat... Dedica gran part del seu temps lliure a l’esport (principalment córrer), però també bici, natació, surf, windsurf, esquiar...

Quan et van començar a interessar els castells?

Des de molt petita sempre m’havien agradat molt. No puc recordar una època on jo no hagués volgut fer-ne. Quan era petita, com que no podia fer-ne –perquè no em deixaven– recollia tot el que trobava relacionat amb el món casteller: fotos, retalls de diari.

Seguir els castells des de tan petita et va portar a la Colla...

Em va costar, ja que ma mare no em deixava i em posava excuses perquè no ho fes, i com que no tenia un pare que m’hi pogués portar...,

fins que el 23 d’abril del 98 me’n vaig anar a veure castells per Sant Jordi, i en arribar a casa li vaig dir a ma mare: “Mira mum, fes-te a la idea que jo d’aquí uns mesos al setembre en faig 18 i m’apuntaré a castells”. I ma mare em va dir que per uns mesos ja li era igual, així que el 25 d’abril, que era el següent dia d’assaig, vaig anar al local i em vaig apuntar.

Com va ser aquell dia?

Em van portar a dalt a veure el Cap de Colla, que aleshores era l’Ocaña. Li van dir: “Eh, aquesta noia vol fer castells!” I l’Ocaña va dir: “Ah! I què vols fer?”; just en aquell moment

estaven fent un castell al costat, i li vaig dir (assenyalant cap a dalt): ”Doncs estar aquí dalt!” (riu). Llavors jo era una boleta, i l’Ocaña em va mirar i em va dir: ”Bueno, és que som una colla gran i és molt complicat pujar...”. Llavors vaig tornar a baix i em vaig trobar el Joan Prats, i després d’explicar-li el que m’havien dit em va ser sincer: “Si vols pujar t’hauràs d’aprimar, sinó així no pujaràs mai”. I així va ser.

Quant vas trigar a pujar per primer cop? Pujar de veritat, 3 anys! Fins el 2001! Vaig tenir la sort d’estar al lloc precís al moment adequat. Llavors anava a tot, canalla sobretot, ja que era

TEXT: Jordina Estopà I PERE DOMÈNECH

a... Sabrina

on podia fer més coses, però també a Escola de Castells (on m’ho passava millor perquè tenia “carta lliure”) i assajos generals. Al 2000, el Maurici era el Cap de Colla, i a l’entrada del braç de Santa Tecla, va venir el Manel i em va dir: “Que has vist al Michael?”, i jo :”No...”; “Que has vist l’Andreu?”, “No...”, “I la Núria?”, “Tampoc...”, i em diu que em posi la faixa que faig el pilar. Jo li vaig preguntar per quin costat, donant per fet que es tractaria d’un pilar de cinc i dos de quatre. Però ell em diu: ”Pel del mig! I si l’enxaneta et pregunta si ja n’has fet li dius que sí”. Jo vaig pensar “Home, evidentment que n’he fet de pilars de quatre!” (n’havia fet molts a bodes). Vaig pujar confiada, i quan ja estava damunt la pinya em vaig trobar que allò era un pilar de cinc! L’Albert Grau anava de terç, em va felicitar pel pilar i l’any següent va ser Cap de Colla. No sé si es va fixar en mi per aquest fet... també va coincidir que la Ganxeta i una altra nena van deixar de fer castells, l’Andreu i el Michael van baixar de pis... Al final totes aquestes circumstàncies juntes van provocar que el 2001 comencés a pujar més assíduament.

Has format part de l’equip de canalla durant molts anys. Com ha sigut aquesta experiència?

Hi ha coses que m’han agradat molt, com no haver entrat quan era canalla per no haver de patir les novatades! (riu). Amb la canalla sempre hi he estat molt bé; però, com a tot arreu, hi ha moments de tots colors. Jo sempre dic que la canalla reflexa com és la Colla, i la Colla no deixa de ser un reflex del que hi ha a la societat, tant en la part positiva com en la negativa. Per tant aquestes coses es veuen a canalla a petita escala.

Què significa per a tu pujar a un castell? És difícil explicar el que sents. Els castells o els sents, o no els sents. El que us puc explicar és que quan era petita tenia una necessitat de fer castells. Tenia els ninos damunt del llit i els treia fent un pilar, i pujava per les escales portant la motxilla fent un pilar... També utilitzava la pica del lavabo per posar-me d’acotxadora,

les cadires del menjador per anar passant d’enxaneta com si fos un cinc...

Una necessitat vital!

Sí! [riem] Jo necessitava enfilar-me, simplement ho necessitava... I ja des de ben petita.

Fa anys que no vius a Tarragona, però tot i això no falles als assajos. Has fet molts quilòmetres per la Colla... Molts. És cert que no fallo gaire als assajos, però tot i això en fallo més dels que voldria. No són només els quilòmetres, és tota la despesa econòmica que representa i el temps que requereix fer tot el viatge. Llavors és quan vénen les discussions amb la parella, els caps de setmana, les decepcions castelleres... Però he de dir que sempre he tingut gent a la Colla que m’ha ajudat, i tot i les baralles amb la parella pels putos castells, ell sempre ha estat el primer que quan m’han faltat diners per poder venir me’ls ha donat... Es resigna! (riu).

Tot aquest esforç ha valgut la pena?

Sí. No dic que ho tornaria a fer, perquè ara que me n’he anat a viure a Girona ja no estic disposada a fer-ho. Sé el que és a nivell de despesa de temps, esforç i diners, i no crec que tot aquest esforç pugui estar compensat. Entenc que qualsevol posició és necessària per la Colla, però a mi no em demanis que em posi de crossa. M’ho passo malament, m’angoixo! Jo vinc a fer castells per gaudir-los. Si puc estar allà dalt, que és el que realment m’omple aquesta necessitat que tinc des de petita, endavant. Que no els puc fer des d’allà dalt? Prefereixo fer el que feia abans: quan pugui aniré a veure una diada, miraré tots els vídeos que calgui... Ara és molt fàcil, ho tens tot a internet!

Què ha representat per tu la Colla tots aquests anys?

Tot i l’estrès dels últims anys, en general han estat els meus moments de calma. Jo sempre tinc coses a fer, però era arribar al local i saber que era la meva estona de no fer res, simplement d’estar allà. És aquella estona en la que

Sabrina

nascuda: 27.09.1980

entra a la colla: 1998 posició habitual: quint-sisena

FOTOS: CLAustre AGRAMUNT i M.Neus baena

“El castell que m’ha tornat més boja és el 3d9fa de la TAP”

si algú em truca i jo no contesto és normal, perquè estic a la Colla. Ho saben a casa meva, ho sap la meva parella, la feina... M’ha servit per evadir-me, era ser en un lloc que t’agrada. Sé que entro a una hora i surto a una altra i no he de donar explicacions.

Ho trobaràs a faltar?

(Veu nostàlgica) Potser sí, potser sí...

Quin ha estat el millor moment de tots aquests anys?

No puc dir-ne un de sol. Recordo especialment un 15 d’agost on vaig pujar a tots els castells, que a més era el dia del meu Sant i vaig marxar a casa pensant “Quin bon regal m’han donat avui!”. El meu primer pilar de cinc... I la meva primera caiguda, que va ser d’un 4d9f que vam fer per Sant Magí durant el mandat de l’Albert Grau; ho recordo com un bon moment perquè pujava pensant que jo era gran, i que si queia potser no voldria tornar a pujar mai més! Com ho diràs? Quina vergonya! (riu) Recordo que vaig caure, i aquella caiguda es va fer eterna... Però va ser caure i pensar “No, no! Jo vull tornar a pujar!”. Un altre record molt especial va ser el primer 5d9f carregat, perquè a casa teníem molta relació amb el Jordi amb tot el que va passar. El primer pd8fm també el recordo amb molt d’afecte, però el castell que no he pujat i que m’ha tornat més boja va ser el 3d9fa de la TAP.

I el pitjor?

A nivell personal va ser al 2006, l’any en què pujava i baixava des de Girona. A nivell de Colla, dies com la Santa Tecla de 2015 o aquest any, perquè penso que no és just... És quan surt tota la part negativa dels castells, perquè en altres activitats allò es queda allà, però en els castells quan hi ha caigudes la gent et fa preguntes i se sorprèn que facis castells, per prejudicis...

Com veus la Colla de cara al 2018? S’ha de treballar molt, però no només a nivell d’assaig, sinó a nivell de quines expectatives té cadascú de la Colla. I quan dic cadascú no parlo només a nivell de tronc o a nivell de persona que ve sempre, sinó també per aquell que ve nou. De vegades amb molt poc es pot fer molt feliç a la gent, i és aleshores quan la Colla ho dóna tot. Ho puc dir des de la meva mateixa experiència, ja que al meu primer any la meva devoció per venir era anar a Escola i que em deixessin fer quatre proves. Ja no diguem que em deixessin fer els primers pilar de boda! Ara si em deixessin fer un pilar de boda pensaria que potser hi ha gent que s’està morint de ganes per ferne i a mi ja no em representa el que em representava, i en canvi a aquella persona li donaràs una espurna. Penso que això encara falta ara mateix.

Crec que això és important, perquè tenim gent que està farta de tant compromís i els falten regals. Estem creixent com a Colla, i també s’ha d’exigir més a nivell personal.

Voldries afegir alguna cosa? Voldria reivindicar el paper de la dona. Si fem una vista general a la Colla, gairebé totes les dones que hi ha i que tenen cert grau de compromís tenen un entorn social, la seva família, la seva parella..., que estan dins de la Colla. Però si mirem el paper de l’home veurem que no tot el seu entorn social està dins de la Colla. No és una feina només de la Colla, és una feina a nivell social, perquè la dona ha de tenir més llibertat i que la seva família, parella... no s’incorpori a fer castells necessàriament.

PD: ARKANDÚ!!... és la màgia que depèn de tu ;-)•

Una plaça. La plaça de la Font.

Un cap de colla. Albert Grau / Ocaña.

Un castell. El 5d9f.

Una diada. Santa Tecla.

Una pel·lícula.

“La Misión” (1986), de Roland Joffé.

Un llibre.

“Els Fills de la Terra” (tota la saga).

Un element del Seguici Popular. L’Àliga.

Un record d’una celebració. Sincerament? Sempre he de marxar a treballar!

Pim! pam! pum!

“Tenim gent que està farta de tant compromés i els falten regals”

L’any que ve més i millor! la caNalla

l’e

TEXT: Carla i María (cosines de sang lila)

FOTOS: Equip de canalla

Aquesta temporada, com cada any, vam començar fent castells de 7 i poc a poc hem anat assolint tots els objectius que ens hem proposat: des de castells amb folre, amb agulla, o manilles fins al castell net.

La canalla hem disfrutat de cada castell i hem triomfat en cada aleta efectuada. Per tot arreu es parla de la Canalla de la Jove, a la tele no es cansen de dir que bons que som jijiji... Però no som els únics que disfrutem i vivim els castells. Darrere nostre hi ha una de les parts més importants i que més ens ajuden. Aquests són els pares, que pateixen molt quan ens veuen allí a dalt però que realment ho disfruten igual o més que nosaltres.

Aquest octubre, abans d’acabar la temporada, tota la canalla i monitors vam anar al Port Aventura. Allí vam poder viure, d’una altra manera, els nervis i l’adrenalina que es produeixen abans i després de pujar a les atraccions igual

que als castells. Molts vam pujar per primera vegada al Shambala (on vam poder comprovar que fa més por que l’Aleix enfadat jajaja), a l’Hurakan Condor, al Dragon Khan... Alguns estàvem més cagats que altres, però tot i així, tothom que va voler va superar el respecte i va pujar. Però no érem els únics que estàvem cagats, EH, MONITORS? Mentre els grans ens estàvem morint de por, els petits estaven pujant a unes atraccions de la seva mida, com les barquetes, els troncs, els cavallets, el TamiTami, el Tutuki Splash... però ei! Ells també van pujar a atraccions fortes com el Tren de la Mina i l’Stampida. No tenen por de res, aquesta canalla! Ens ho vam passar genial!

Els monitors sempre ens donen les gràcies a nosaltres, i ara volem donar-los-les a ells, perquè ells són qui ens ensenyen a ser els MILLORS. Gràcies, Colla, per deixar-nos viure aquets moments únics. L’any que ve més i millor! I recordeu... “A TRIOMFAR I A DISFRUTAR!” en tot allò que feu.•

lEs NostrEs Fotos

FOTOS: anton grau, m.neus baena, claustre agramunt i xavi march