8. RESULTATS
ioga-asana en la composició corporal, perfil lipídic i resistència a la insulina, en comparació a un grup control. Tots dos grups van rebre educació general per a la salut en relació amb els factors de risc relacionats amb la diabetis tipus 2, les característiques d’una dieta equilibrada i els van animar a realitzar activitat física. No obstant això, als participants en el grup control els van indicar de no realitzar activitat física per un temps superior als 30 minuts setmanals. Finalment, una mostra total de 20 subjectes amb un índex de massa corporal superior al percentil 95 van completar l’estudi. La massa grassa i el percentatge de greix corporal van millorar significativament en el grup de ioga (p<0.01) i els nivells de lipoproteïnes d’alta densitat van disminuir significativament en tots dos grups (p<0.05). Tanmateix, no va haver-hi diferències significatives entre els grups per a les altres variables estudiades. Així doncs, podria considerar-se que el ioga té alguns efectes positius per a les variables metabòliques en aquests subjectes, però cal tenir en compte que la mostra va ser molt petita i l’estudi mostra algunes errades metodològiques que en limiten la generalització dels resultats. Arran de les evidències que indiquen que les persones obeses tenen un control postural i equilibri més pobre que les persones no obeses, Jorrakate, Kongsuk, Pongduang, Sadsee i Chanthorn (2015) van dissenyar un ACA per investigar si una intervenció basada en ioga millorava aquests paràmetres. S’hi va incloure una mostra de 16 subjectes i van ser aleatoritzats a un grup d’entrenament de ioga 45 minuts al dia, tres vegades per setmana i durant quatre setmanes. Als subjectes del grup control se’ls va convidar a mantenir la seva activitat física habitual durant quatre setmanes i a no participar en cap programa d’exercici. El ioga es va mostrar superior que la condició control per a la millora de l’equilibri sobre una cama amb els ulls
154