Revista Som COEC 200

Page 1


Instal·lació fotovoltaica, digitalització de processos, conscienciació del personal, eliminació del reg del jardí, campanya pedagògica als col·legiats... Des de fa anys treballa per construir un futur més verd i responsable.

Recepta electrònica privada Servei de prescripció per a col·legiats COEC Tota la informació, aquí

ww w.coec.cat

EDITORIAL

TRIBUNA

06 08 10 12

ACTUALITAT

15

El COEC s’adhereix a la iniciativa del COMB per a la protecció dels menors davant la sobreexposició a les pantalles

22

El COEC aconsella la vacunació contra la grip i la Covid-19 als dentistes i els seus equips de treball

TEMA DE PORTADA

El COEC, compromès amb un futur més sostenible

17

El COEC reafirma el compromís amb la sostenibilitat

18

El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya ofereixen recomanacions de fisioteràpia per a dentistes

El president del COEC i el degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya es reuneixen per reforçar els llaços entre les dues institucions

20

El Tribunal Suprem confirma la manca de competència de l’Ajuntament de Barcelona per prestar serveis d’odontologia

23 19

Sis col·legiats del COEC destaquen en el rànquing de la Universitat de Stanford d’excel·lència científica en odontologia

El COEC es reuneix amb la direcció de l’ICS per defensar la professió odontològica

24

La col·legiada Karen Pérez Van den Bogaart, guanyadora de la vuitena Edició d’El cas clínic del COEC

TV Dents 2025. La divulgació bucodental de referència arriba amb nous formats

35

Garanties en els tractaments a les clíniques dentals

Entrevista

Dr. Joan Ramon Boj

36

CAS CLÍNIC

Tratamiento con láser de un quiste dentígero

Autorització per a la utilització de teixit d’origen humà a centres i clíniques dentals

37

Què fer si tinc una inspecció fiscal a la clínica dental?

Les clíniques dentals i els tràmits anuals en matèria de residus: què cal saber-ne?

39 44

Mala praxis por falta de acreditación de existencia de un verdadero consentimiento informado.

Accediu a les vostres factures i certificats de quotes pagades a través de l’Espai Personal

40 47

El Ministeri d’Hisenda manté la tributació amb IVA per a les prestacions de medicina estètica, mentre que les dels dentistes en continuen exemptes

49

Sobre l’assetjament i la discriminació laboral

41

9 aspectes clau per entendre (i poder comparar) una assegurança de salut

48

Prestació de serveis odontològics a domicili: Quins requisits s’han de complir?

52

Bones pràctiques i ètica en la publicitat del sector odontològic

EN PROFUNDITAT

Prevenció de l’estrès i el burnout

El paper clau de la comunicació per als dentistes

INNOVACIÓ

La intel·ligència artificial en l’odontologia

USOS CLÍNICS

Uso de corticoesteroides en la clínica dental

AGENDA

EDITA

Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya Travessera de Gràcia, 93-95 08006 Barcelona Tel. 93 310 15 55 / coec@coec.cat

EDICIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ Nexalios Comunica www.nexalios.com

PUBLICITAT coec@coec.cat

PARLEN DE NOSALTRES

DIPÒSIT LEGAL: B 3306-2016 ISSN: 2462-4772 (edició electrònica)

Els articles publicats expressen l’opinió dels seus autors.

Aquesta revista comprèn l’activitat col·legial dels mesos des de juliol al desembre de 2024.

COEC: compromís, sostenibilitat i creixement

Aquest número 200 de la revista del COEC és una fita important que ens permet mirar enrere amb orgull i cap al futur amb determinació. De la mateixa manera, també representa una ocasió ideal per renovar el disseny de la nostra revista, fent-lo més innovador i modern. Aquesta actualització respon a l’esperit de transformació que està impulsant el COEC, alineat amb la sostenibilitat, la digitalització i la millora contínua en tots els àmbits. El nou format busca oferir una lectura més atractiva, funcional i adaptada a les necessitats actuals dels nostres col·legiats.

Aquesta edició posa el focus en un dels temes més rellevants del moment: la sostenibilitat. Des de fa anys, el COEC ha treballat activament per integrar pràctiques sostenibles en la seva gestió diària, conscients del paper fonamental que tenim en la construcció d’un futur més responsable i respectuós amb el medi ambient. La instal·lació de plaques solars a les nostres instal·lacions ha estat un pas ferm cap a l’eficiència energètica, mentre que la digitalització de processos, com ara la mateixa revista, que ja no s’imprimeix en paper, és una altra

mostra de l’aposta decidida pel canvi. A més, hem promogut la conscienciació del nostre equip, eliminat el reg del jardí per estalviar recursos hídrics i impulsat recentment una campanya de sensibilització dirigida als col·legiats. El reportatge que trobareu a les pàgines següents detalla cadascuna d’aquestes accions i subratlla el compromís del COEC amb la sostenibilitat com un valor irrenunciable.

Un altre aspecte destacat és la nova programació de TV Dents, que s’estrenarà aquest 2025. Aquesta plataforma audiovisual ha demostrat ser un èxit des del seu llançament. Segons l’últim informe d’audiència, en només un any i mig de vida, TV Dents ha experimentat un creixement significatiu. Les visualitzacions a TikTok, la xarxa social de referència per als més joves, han augmentat més d’un 735 % durant el 2023, i entre el gener i l’agost del 2024 s’han registrat més de 100.000 reproduccions. Aquesta dada ens anima a continuar treballant per oferir continguts útils, divulgatius i d’interès per a tots els professionals del sector odontològic.

En l’àmbit jurídic, volem posar en relleu la recent sentència del Tribunal Su-

prem, que ha confirmat definitivament la manca de competència de l’Ajuntament de Barcelona per prestar serveis d’odontologia. Aquesta resolució és un precedent important per a la defensa de les competències professionals i garanteix una correcta gestió dels serveis públics de salut a Catalunya.

D’altra banda, el COEC i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya han unit esforços per desenvolupar diverses accions conjuntes. Aquesta col·laboració és una mostra de la importància del treball interdisciplinari i dels beneficis d’unir forces per defensar i promoure la salut en tots els àmbits.

Finalment, aquesta edició inclou també diversos articles d’interès legal. Entre d’altres temes, es tracta l’assetjament i la discriminació laboral, l’IVA en la medicina estètica, la declaració anual dels residus sanitaris i l’autorització per a la utilització de teixit d’origen humà en clíniques i centres dentals.

Aquest número 200 reflecteix la voluntat constant del COEC d’avançar, innovar i respondre als reptes presents i futurs de la professió. Us convidem a endinsar-vos en aquesta edició plena de continguts d’actualitat.

COEC: compromiso, sostenibilidad y crecimiento

Este número 200 de la revista del COEC es un hito importante que nos permite mirar atrás con orgullo y hacia el futuro con determinación. De la misma forma, también representa una ocasión ideal para renovar el diseño de nuestra revista, haciéndolo más innovador y moderno. Esta actualización responde al espíritu de transformación que está impulsando el COEC, alineado con la sostenibilidad, la digitalización y la mejora continua en todos los ámbitos. El nuevo formato busca ofrecer una lectura más atractiva, funcional. y adaptada a las necesidades actuales de nuestros colegiados.

Esta edición pone el foco en uno de los temas más relevantes del momento: la sostenibilidad. Desde hace años, el COEC ha trabajado activamente para integrar prácticas sostenibles en su gestión diaria, conscientes del papel fundamental que tenemos en la construcción de un futuro más responsable y respetuoso con el medio ambiente.

La instalación de placas solares en nuestras instalaciones ha sido un paso firme hacia la eficiencia energética, mientras que la digitalización de procesos, como la propia revista, que ya no se imprime en papel, es otra muestra

de la apuesta decidida por el cambio. Además, hemos promovido la concienciación de nuestro equipo, eliminado el riego del jardín para ahorrar recursos hídricos e impulsado recientemente una campaña de sensibilización dirigida a colegiados. El reportaje que encontraréis en las páginas siguientes detalla cada una de estas acciones y subraya el compromiso del COEC con la sostenibilidad como un valor irrenunciable. Otro aspecto destacado es la nueva programación de TV Dents, que se estrenará este 2025. Esta plataforma audiovisual ha demostrado ser un éxito desde su lanzamiento. Según el último informe de audiencia, en sólo un año y medio de vida, TV Dents ha experimentado un crecimiento significativo. Las visualizaciones en TikTok, la red social de referencia para los más jóvenes, han aumentado más de un 735% durante el 2023, y entre en enero y agosto de 2024 se han registrado más de 100.000 reproducciones. Este dato nos anima a seguir trabajando para ofrecer contenidos útiles, divulgativos y de interés para todos los profesionales del sector odontológico.

En el ámbito jurídico, queremos poner de relieve la reciente sentencia del

Tribunal Supremo, que ha confirmado definitivamente la falta de competencia del Ayuntamiento de Barcelona para prestar servicios de odontología. Esta resolución es un precedente importante para la defensa de las competencias profesionales y garantiza una correcta gestión de los servicios públicos de salud en Cataluña.

Por otra parte, el COEC y el Colegio de Fisioterapeutas de Cataluña han unido esfuerzos para desarrollar diversas acciones conjuntas. Esta colaboración es una muestra de la importancia del trabajo interdisciplinario y de los beneficios de unir fuerzas para defender y promover la salud en todos los ámbitos.

Por último, esta edición incluye también varios artículos de interés legal. Entre otros temas, se trata el acoso y la discriminación laboral, el IVA en la medicina estética, la declaración anual de los residuos sanitarios y la autorización para la utilización de tejido de origen humano en clínicas y centros dentales.

Este número 200 refleja la voluntad constante del COEC de avanzar, innovar y responder a los retos presentes y futuros de la profesión. Os invitamos a adentraros en esta edición llena de contenidos de actualidad.

EL COEC MÉS DIGITAL

El món canvia i nosaltres canviem amb ell. Aquesta màxima ha guiat el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) en el seu compromís de convertir-se en un referent de modernitat i eficiència. La nova etapa digital que emprenem es reflecteix en totes les nostres accions i serveis, començant per la transformació de la nostra revista institucional, ara amb un disseny més modern i minimalista. Aquest canvi no és només estètic, sinó que simbolitza l’aposta per una comunicació més versàtil i adaptada als nous formats digitals i les noves tecnologies.

Aquest redisseny de la revista Som COEC és només la cirereta d’una evolució més gran. La digitalització al COEC no es limita només a la comunicació, sinó que impregna tots els àmbits del col·legi. Gràcies a eines com l’Oficina Virtual d’Atenció als Col·legiats (OVAC), podem oferir serveis més accessibles i eficients. Aquesta plataforma permet realitzar tràmits que abans requerien desplaçaments, ara disponibles des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Eliminem barreres geogràfiques

i temporals, i millorem l’experiència de col·legiació. A més, disposem de l’Espai Personal, una intranet exclusiva on els col·legiats poden generar certificats, descarregar documents i accedir a materials formatius.

Un dels nostres projectes més destacats és el Campus Virtual COEC, que ha revolucionat l’accés a la formació. Aquest espai digital ofereix continguts exclusius i accessibles a col·legiats d’arreu, sense limitacions geogràfiques. Amb el campus, el coneixement viatja amb nosaltres, adaptant-se als nous estils de vida.

També hem implementat innovacions tecnològiques com la plataforma REMPe, per emetre receptes electròniques privades amb la màxima seguretat i eficàcia. Aquesta eina, al costat d’altres funcionalitats de l’aplicació del COEC, facilita la feina diària als professionals i millora l’atenció als pacients. A més, ens preparem per incorporar votacions digitals amb tecnologia blockchain, assegurant processos més accessibles, transparents i segurs.

Benvinguts al nou COEC, més digital, més proper i més preparat per als reptes de demà.
Dr. German Pareja President del COEC

Aquest impuls digital no seria complet sense una atenció especial a la ciberseguretat. Entenem que protegir la informació dels col·legiats i dels seus pacients és una prioritat. Per això, hem implementat mesures robustes per garantir la seguretat de les dades, tot promovent bones pràctiques a les clíniques dentals. La digitalització és una oportunitat, però també un repte que hem assumit amb responsabilitat.

Els beneficis són evidents: major eficàcia en els serveis i millor atenció als col·legiats. Com a president, em sento orgullós de liderar aquest procés de millora contínua amb la innovació i les noves tecnologies com a protagonistes. Sempre he tingut en ment la digitalització per seguir avançant, perquè el futur del COEC passa per mantenir-nos a l’avantguarda del canvi, una perspectiva més des de la qual es reforça el meu compromís amb els col·legiats i amb la professió.

Benvinguts al nou COEC, més digital, més proper i més preparat per als reptes de demà.

EL COEC MÁS DIGITAL

El mundo cambia y nosotros cambiamos con él. Esta máxima ha guiado al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) en su compromiso de convertirse en un referente de modernidad y eficiencia. La nueva etapa digital que emprendemos se refleja en todas nuestras acciones y servicios, empezando por la transformación de nuestra revista institucional, ahora con un diseño más moderno y minimalista. Este cambio no sólo es estético, sino que simboliza la apuesta por una comunicación más versátil y adaptada a los nuevos formatos digitales y las nuevas tecnologías.

Este rediseño de la revista Som COEC es sólo la guinda de una mayor evolución. La digitalización en el COEC no se limita sólo a la comunicación, sino que impregna todos los ámbitos del colegio. Gracias a herramientas como la Oficina Virtual de Atención a los Colegiados (OVAC), podemos ofrecer servicios más accesibles y eficientes. Esta plataforma permite realizar trámites que antes requerían desplazamientos, ahora disponibles desde cualquier sitio y en cualquier momento. Elimina-

mos barreras geográficas y temporales, y mejoramos la experiencia de colegiación. Además, disponemos del Espai Personal, una intranet exclusiva donde los colegiados pueden generar certificados, descargar documentos y acceder a materiales formativos.

Uno de nuestros proyectos más destacados es el Campus Virtual COEC, que ha revolucionado el acceso a la formación. Este espacio digital ofrece contenidos exclusivos y accesibles a colegiados de todas partes, sin limitaciones geográficas. Con el campus, el conocimiento viaja con nosotros, adaptándose a los nuevos estilos de vida.

También hemos implementado innovaciones tecnológicas como la plataforma REMPe, para emitir recetas electrónicas privadas con máxima seguridad y eficacia. Esta herramienta, junto a otras funcionalidades de la aplicación del COEC, facilita el trabajo diario a los profesionales y mejora la atención a los pacientes. Además, nos preparamos para incorporar votaciones digitales con tecnología blockchain, asegurando procesos más accesibles, transparentes y seguros.

Bienvenidos al nuevo COEC, más digital, más cercano y preparado para los retos de mañana.

Este impulso digital no sería completo sin prestar una especial atención a la ciberseguridad. Entendemos que proteger la información de los colegiados y sus pacientes es una prioridad. Por eso, hemos implementado medidas robustas para garantizar la seguridad de los datos, promoviendo buenas prácticas en las clínicas dentales. La digitalización es una oportunidad, pero también un reto que hemos asumido con responsabilidad.

Los beneficios son evidentes: mayor eficacia en los servicios y mejor atención a los colegiados. Como presidente, me siento orgulloso de liderar este proceso de mejora continua con la innovación y las nuevas tecnologías como protagonistas. Siempre he tenido en mente la digitalización para seguir avanzando, porque el futuro del COEC pasa por mantenernos a la vanguardia del cambio, una perspectiva más desde la que se refuerza mi compromiso con los colegiados y con la profesión.

Bienvenidos al nuevo COEC, más digital, más cercano y preparado para los retos de mañana.

El COEC, compromès amb un futur més sostenible

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) reafirma la seva aposta per la sostenibilitat amb accions concretes i mesurables. Gràcies a un enfocament que combina la sensibilització del col·lectiu d’odontologia i estomatologia i la implementació de mesures pràctiques, el COEC vol liderar un canvi cap a un model més respectuós amb el medi ambient. Aquesta voluntat queda reflectida tant en els resultats de l’enquesta de sostenibilitat com en les accions posades ja en marxa.

ENQUESTA DE SOSTENIBILITAT

Amb l’objectiu de conèixer el grau d’implicació dels col·legiats en la sostenibilitat, el COEC va enquestar 150 professionals del sector. Els resultats van demostrar un alt nivell de compromís: un 82 % dels participants reciclen materials com el paper i el plàstic, mentre que un 75 % separen correctament els residus especials, incloent-hi amalgames i radiografies.

A més, a un 60 % dels enquestats li agradaria rebre formació addicional per millorar l’eficiència energètica i el reciclatge a les seves consultes. I fins a un 67 % estaria disposat a utilitzar energies renovables si disposessin de proveïdors fiables i preus competitius. Això reflecteix una creixent sensibilització en reduir l’empremta de carboni en l’àmbit de la salut.

MESURES

SOSTENIBLES IMPLEMENTADES

PEL COEC

El COEC lidera amb l’exemple i des de fa anys que treballa per reduir l’impacte ambiental. Entre aquestes accions en destaquen:

• La instal·lació de plaques solars a la seva seu, que cobreixen l’11 % de la demanda energètica anual, contribuint a estalvis econòmics i una autosuficiència progressiva.

• La digitalització de processos, incloent-hi la publicació de la revista Som COEC en format digital, minimitzant l’ús de paper.

• Una empresa especialitzada en eficiència energètica.

• La conscienciació del personal.

• L’eliminació del reg del jardí i la revisió d’aixetes per evitar fuites d’aigua. Aquestes accions no només són un compromís institucional, sinó una crida als col·legiats per sumar-se a l’agenda verda.

carboni, un impacte equivalent a salvar 946 arbres. A més, econòmicament, els col·legiats han estalviat gairebé 190.000 € des de l’inici de la iniciativa. Una xifra que demostra que la sostenibilitat també pot ser rendible.

ENERGIA SOLAR PER A UN FUTUR MÉS VERD

Una de les altres mesures destacades és la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la seu del COEC, a Barcelona. Aquesta iniciativa, amb la col·laboració de Justa Energia, ja està oferint resultats tangibles en termes d’eficiència energètica i reducció de costos. Des de la seva instal·lació, les plaques han produït més de 14.600 kWh d’energia en només vuit mesos, cobrint un 11 % de la demanda energètica de l’edifici. Aquesta acció ha suposat una reducció del 12 % en la factura de la llum, i ha generat un 58 % més d’energia de la prevista inicialment.

gràcies a la reducció dels desplaçaments. Aquesta mesura, adoptada per sis treballadors durant tres dies a la setmana, no només ha millorat l’eficiència laboral, sinó també la qualitat de vida del personal. En concret, poden arribar a estalviar un total de 9.144 km anuals de desplaçaments amb transport públic. IMPACTE

CAMPANYA DE CONSCIENCIACIÓ

D’altra banda, el COEC ha llançat una campanya de conscienciació per promoure pràctiques sostenibles a les clíniques dentals. Aquesta iniciativa inclou un decàleg amb consells per reduir residus, estalviar energia i reciclar de forma eficient. També s’han creat unes càpsules audiovisuals per difondre a les xarxes socials, amb l’objectiu de reforçar el missatge i inspirar accions individuals i col·lectives. Com a col·lectiu professional, els odontòlegs i estomatòlegs catalans tenen l’oportunitat de liderar aquest canvi cap a un futur més verd. El COEC, amb les seves accions i campanyes, reafirma el seu compromís per continuar sent un motor de transformació sostenible.

La digitalització de la revista Som COEC és una de les accions més significatives. En passar del format físic al digital, s’han evitat més de 69 tones de diòxid de

Des del 2020, el COEC ha implementat el sistema del teletreball, amb un impacte ambiental destacable: s’han evitat quasi dues tones d’emissions de CO2

El COEC reafirma el compromís amb la sostenibilitat

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) continua fent passos ferms cap a la sostenibilitat i la cura del planeta, com a part del seu compromís. En aquesta ocasió, el COEC ha volgut conèixer de primera mà l’interès i la implicació dels col·legiats en l’adopció de pràctiques sostenibles dins de les clíniques dentals.

Per això, s’ha fet una enquesta en què han participat 150 professionals col·legiats, els resultats de la qual no en deixen cap dubte: la comunitat odontològica catalana està cada vegada més compromesa amb el reciclatge i la utilització d’energies verdes al seu entorn laboral.

L’enquesta mostra que un percentatge considerable dels collegiats ja ha començat a implantar pràctiques sostenibles a les seves clíniques. Dels 150 participants, un 82 % afirma reciclar materials com paper i plàstic. A més, el 60 % dels enquestats manifesta interès a rebre formació addicional sobre com millorar l’eficiència energètica i el reciclatge als seus centres de treball. Una de les dades més significatives és l’alt nivell de conscienciació respecte a l’energia verda: el 67 % dels odontòlegs i estomatòlegs col·legiats estarien disposats a canviar fonts d’energia renovable a les clíniques si tinguessin accés a proveïdors fiables i preus competitius. Aquesta dada reflecteix l’interès creixent per reduir l’empremta de carboni en un sector tan important com el de la salut.

EL COEC, MOTOR DE LA TRANSFORMACIÓ SOSTENIBLE

Aquests resultats són només el punt de partida d’una sèrie d’iniciatives que el COEC ha posat en marxa per fomentar la sostenibilitat a les clíniques dentals de tot Catalunya. El COEC considera crucial que el col·lectiu de dentistes contribueixi activament a tenir cura del medi ambient. Per això, el col·legi va llançar una campanya de conscienciació a través dels diferents canals de comunicació institucionals. L’objectiu era que tots els col·legiats tinguessin a l’abast tota la informació per implementar solucions ecològiques al seu dia a dia, com l’optimització de l’ús d’energia o el reciclatge de materials de manera correcta i segura. “És fonamental que la professió odontològica lideri el canvi cap a un futur més sostenible”, afirma el president del COEC, el Dr. German Pareja, que destaca que el col·legi també està implementant mesures internes per ser més respectuosos

amb el medi ambient, com l’ús d’energia verda a les instal·lacions. Pareja afegeix que “aquesta enquesta no només mostra un interès creixent entre els col· legiats per la sostenibilitat, sinó que també servirà de guia per a futures accions”.

Què és WDA?

Un segell de qualitat del COEC per a webs de contingut odontoestomatològic.

Garantia de confiança i qualitat online

Teniu la possibiltat de sol·licitar l’adhesió al programa, amb el compromís de respectar i complir:

· El Codi Deontològic del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya

· Els Estatuts del COEC

· Les normes de publicitat del COEC

· Els Principis de Bona Pràctica de WDA

www.coec.cat/ca/espai-collegial/web-dental-acreditada Tel. 93 567 87 95 · wda@coec.cat Horari d’atenció: de dilluns a divendres, de 8:00 a 15:00 hores.

ESCANEJA’M

EL COEC S’ADHEREIX A LA INICIATIVA DEL COMB PER A LA PROTECCIÓ DELS MENORS DAVANT LA SOBREEXPOSICIÓ A LES PANTALLES

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) s’ha adherit a la iniciativa presentada pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) per protegir els menors dels riscos associats a la sobreexposició a les pantalles. Aquesta iniciativa busca conscienciar sobre l’impacte que un ús excessiu de dispositius digitals pot tenir en el desenvolupament físic, mental i social dels infants, proposant recomanacions per a famílies, professionals de la salut i entitats públiques.

El document s’anomena La protecció digital de menors i adolescents. Recomanacions i propostes concretes dirigides a administracions, operadors, desenvolupadors i famílies i l’ha elaborat un grup d’experts promogut pel CoMB.

El COEC remarca la tasca del CoMB en la posada en marxa d’aquesta acció, que considera essencial en un context digital on els menors estan més exposats que mai a l’ús continuat de pantalles. Aquestes recomanacions són especialment necessàries per promoure un ús saludable de la tecnologia i minimitzar els efectes nocius sobre la salut, com poden ser els trastorns visuals o problemes en el desenvolupament cognitiu.

Les dades que sustenten aquesta iniciativa, acompanyades per estudis de rellevància com el publicat pel National Institutes of Health, posen en relleu la relació entre el temps d’exposició a les pantalles i els problemes cognitius en infants, demostrant que un ús excessiu pot afectar el llenguatge, la concentració i la memòria. Aquest estudi destaca la necessitat de limitar el temps de pantalla i promoure activitats que fomentin el desenvolupament integral dels infants.

Amb aquesta adhesió, el COEC vol donar suport a la difusió de les recomanacions del CoMB. Aquesta acció forma part del compromís del col·legi amb la salut integral de la població, més enllà de l’àmbit estrictament odontològic, donant suport a iniciatives que busquen un desenvolupament saludable des de la infància.

El COEC anima els seus col·legiats a estar informats sobre aquestes recomanacions i a col·laborar en la seva difusió entre pacients i famílies per contribuir a una educació conscient i equilibrada sobre l’ús de la tecnologia.

EL COL·LEGI DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA I EL COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

OFEREIXEN RECOMANACIONS

DE FISIOTERÀPIA PER A DENTISTES

El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya han posat en marxa una campanya per conscienciar els dentistes sobre estratègies de prevenció de lesions musculoesquelètiques per gaudir d’una bona salut corporal.

La campanya ofereix consells per als professionals de l’odontoestomatologia, una professió que exigeix estar molt de temps en una mateixa postura i que pot repercutir en lesions musculars o articulars. En concret, una sèrie de vídeos aborden consideracions que cal tenir en compte sobre les postures mentre es treballa a la consulta, així com un pla d’exercicis per cuidar l’esquena, el coll, les espatlles i les mans.

D’una banda, es destaca la necessitat que l’odontoestomatòleg realitzi exercicis de força de manera periòdica, ja que és clau per mantenir una condició física adequada. A més, per mitigar els efectes de mantenir una mateixa postura constantment, els vídeos ofereixen una sèrie de moviments molt senzills d’estiraments i canvis de posició que es poden fer entre pacient i pacient per relaxar la musculatura i mobilitzar les articulacions.

El Dr. German Pareja, president del COEC, explica que “els dentistes sovint treballen en postures estàtiques i incòmodes durant moltes hores, la qual cosa pot provocar problemes musculars i esquelètics. Una postura adequada permetrà al dentista treballar de manera més eficient durant tota la jornada laboral. Ensenyar i conscienciar sobre la importància de la postura no només beneficia la vida laboral, sinó també la salut general i benestar fora de la feina. Per aquest motiu, posem aquesta campanya al servei dels nostres col·legiats”.

Com explica Ramon Aiguadé, degà del Collegi de Fisioterapeutes de Catalunya, “estem molt contents amb aquesta col·laboració perquè reflecteix la força dels dos col·lectius. Entre tots dos sumem més de 20.000 professionals sanitaris al servei dels catalans. Són moltes les professions que exigeixen molt d’esforç per part del cos i els fisioterapeutes estem encantats de contribuir a millorar la qualitat de vida de tots els professionals i de la societat en general”.

Exercicis dirigits a la ciutadania per cuidar les articulacions

La campanya també ofereix exercicis a la població en general per millorar la salut de les articulacions que uneixen la mandíbula i el crani, així com recomanacions als dentistes perquè puguin detectar problemes que, de vegades, poden ser símptomes de malalties greus.

La campanya aborda els tipus de patologies que afecten l’articulació temporomandibular o ATM, que és l’articulació que uneix l’os de la mandíbula amb el crani i des de la qual s’articula la boca per realitzar funcions tan vitals com tallar, trossejar i mastegar el menjar, parlar, cantar o badallar. Entre els dos ossos hi ha un disc articular -semblant al que podem tenir al genoll- que permet que l’articulació es comprimeixi sense afectar aquests ossos. A vegades, però, aquest disc es pot desplaçar i, conseqüentment, pot limitar la mobilitat de la mandíbula.

A més, tant l’ATM com els músculs que l’envolten poden causar dolor i discapacitat.

També existeixen patologies més greus que poden afectar aquesta articulació, com l’artritis reumatoide i, fins i tot, alguns tipus de càn-

AL CAMPUS VIRTUAL HI HA DISPONIBLES TOTS ELS VÍDEOS

cer oral. Per tant, és important revisar la boca per detectar-les a temps i poder-les tractar correctament.

Com expliquen els fisioterapeutes: “És important que els dentistes coneguin els criteris diagnòstics oficials per detectar i tractar aquests símptomes i millorar la qualitat de vida de les persones. A més, se sap que els problemes de mandíbula poden empitjorar la progressió d’altres patologies com, per exemple, algunes cefalees o migranyes. Per tant, un abordatge adequat de l’ATM pot contribuir en la millora d’altres patologies així com en la qualitat de vida de les persones.

EL PRESIDENT DEL COEC I EL DEGÀ DEL COL·LEGI DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA ES REUNEIXEN PER REFORÇAR ELS LLAÇOS ENTRE LES DUES INSTITUCIONS

El Dr. German Pareja, president del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), i Ramon Aiguadé, degà del Collegi de Fisioterapeutes de Catalunya, s’han reunit aquest dimecres a la seu del COEC amb l’objectiu de reforçar els llaços entre les dues institucions. Aquesta trobada és un nou pas en el compromís conjunt per promoure la salut i el benestar dels professionals de la salut en els dos camps.

La reunió ha permès consolidar les bases de futures col·laboracions, reafirmant la importància d’una cooperació interdisciplinària. Tant el Dr. Pareja com Aiguadé han destacat la rellevància de compartir coneixements i recursos per prevenir i tractar problemes comuns entre odontòlegs i fisioterapeutes.

Una de les accions més recents d’aquesta col·laboració és la campanya conjunta llançada pels dos col·legis, que ofereix consells professionals de fisioterapeutes per al benestar musculoesquelètic dels dentistes i recomanacions pràctiques per a la població en general per a la salut de l’articulació temporomandibular (ATM).

EL TRIBUNAL SUPREM CONFIRMA LA MANCA DE COMPETÈNCIA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PER PRESTAR SERVEIS D’ODONTOLOGIA

El Tribunal Suprem ha confirmat definitivament la resolució judicial que declara la manca de competència de l’Ajuntament de Barcelona per prestar serveis d’odontologia. Aquesta sentència suposa un important precedent en la defensa de les competències professionals i en la garantia d’una gestió adequada dels serveis públics de salut a Catalunya.

El litigi es va iniciar el 30 d’abril de 2021, quan el Jutjat contenciós número 7 de Barcelona va estimar el recurs presentat pel Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) contra l’acord del Ple del Consell Municipal de Barcelona, que pretenia que l’Administració Municipal prestés serveis d’odontologia a través de Barcelona Serveis Municipals (BSM). El jutjat va dictaminar que els ens locals no tenen competència per oferir aquests serveis, declarant nul aquest acord i imposant els costos processals a l’administració.

Posteriorment, tant BSM com l’Ajuntament de Barcelona van interposar un recurs d’apel·lació defensant la legalitat de la seva actuació. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en sentència de 20 d’octubre de 2022, va desestimar els recursos presentats, reiterant que “l’Ajuntament està mancat de competència per a la prestació d’aquests serveis”

i imposant de nou els costos a les parts apel·lants. Malgrat els intents per part de Foment de la Ciutat (anteriorment BSM) i l’Ajuntament de Barcelona de recórrer davant del Tribunal Suprem, la màxima instància judicial espanyola ha resolt definitivament la qüestió el 18 de setembre de 2024. El Tribunal Suprem ha donat la raó al COEC, confirmant que l’Ajuntament no té la competència necessària per gestionar serveis d’odontologia, i ha subratllat la duplicitat de competències amb la Generalitat de Catalunya. A més, la sentència assenyala l’incompliment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera en la gestió d’aquests serveis.

La resolució del Tribunal Suprem, que imposa els costos processals als recurrents, és ferma i no permet cap recurs, tal com estableix expressament l’article 90.5 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

El president del COEC, el Dr. German Pareja, ha exposat que “aquest desenllaç judicial reforça la protecció de les competències professionals en l’àmbit de l’odontologia i garanteix una prestació correcta i eficient dels serveis públics, sempre dins dels marcs legals corresponents”.

EL COEC ES REUNEIX AMB LA DIRECCIÓ DE L’ICS PER DEFENSAR LA PROFESSIÓ ODONTOLÒGICA

El Dr. German Pareja, president del Col·legi

Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), es va reunir el 18 de setembre amb el Dr. Xavi Pérez, director de l’Institut Català de la Salut (ICS), per abordar temes clau relacionats amb la situació dels professionals de l’odontologia dins del sistema de salut pública. Aquesta trobada és un pas important per reforçar la defensa de la professió odontològica i estomatològica a Catalunya.

Durant la reunió, el Dr. Pareja va reiterar el ferm compromís del COEC en la protecció dels interessos dels seus col·legiats, posant especial èmfasi en la necessitat d’integrar i valorar adequadament el paper dels odontòlegs dins l’ICS. A més, es van explorar noves vies de col·laboració entre les dues institucions amb l’objectiu de millorar les condicions laborals i professionals dels odontòlegs que treballen en el sector públic.

Aquesta trobada segueix el camí iniciat en la reunió del 22 d’abril de 2024, en què el Dr. Pareja i el Dr. Toni Caro, comptador del COEC, van mantenir una primera ronda de contactes amb la direcció de l’ICS per tractar diverses qüestions que afecten els professionals col·legiats en el sistema públic de salut de Catalunya.

El COEC, a través d’aquestes accions, reafirma la seva voluntat de col·laborar estretament amb les institucions sanitàries per garantir un futur digne i sostenible per a la professió odontològica al nostre territori, assegurant que els professionals puguin exercir

la seva tasca amb les màximes garanties i reconeixement.

Amb la col·laboració i el diàleg com a eixos centrals, el COEC continua treballant per assegurar que la veu dels seus col·legiats sigui escoltada i respectada en tots els àmbits sanitaris de Catalunya.

EL COEC ACONSELLA LA VACUNACIÓ CONTRA

LA GRIP I LA COVID-19 ALS DENTISTES I ELS SEUS

EQUIPS

DE TREBALL

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) fa una crida als professionals del col·lectiu d’odontologia i estomatologia, i els seus equips de treball a vacunar-se contra la grip i la covid-19 durant la campanya de 2024-2025, que ja està en marxa. Els dentistes, pel seu contacte estret amb pacients, tenen un paper clau en la prevenció de malalties respiratòries, especialment en pacients vulnerables. A més de la vacunació, el COEC recomana d’altres mesures com el rentat freqüent de mans, l’ús de mascaretes FFP2 i la ventilació adequada de les consultes.

Moment idoni per vacunar-se:

Es recomana vacunar-se entre octubre i novembre, aprofitant que s’administra la dosi de reforç contra la covid-19. La vacuna redueix la gravetat dels símptomes malgrat que la seva eficàcia depèn de la coincidència entre les soques vacunals i les que circulen.

Conseqüències de no vacunar-se:

Els professionals no vacunats poden propagar tant la grip com la covid-19 als pacients, especialment a aquells amb risc de complicacions greus. El virus de la grip és contagiós des d’un dia abans de l’aparició dels símptomes fins a cinc dies després i molts professionals poden transmetre’l sense adonar se’n, fins i tot en la fase asimptomàtica.

Per vacunar-se, es pot demanar hora a través de l’app La Meva Salut o al Centre d’Atenció Primària (CAP) de referència.

SIS COL·LEGIATS DEL COEC DESTAQUEN EN EL RÀNQUING DE LA UNIVERSITAT DE STANFORD D’EXCEL·LÈNCIA CIENTÍFICA

EN ODONTOLOGIA

Sis col·legiats del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) estan inclosos en la nova edició del rànquing de la Universitat de Stanford, que reconeix els científics més influents del món. Aquesta classificació, que identifica el 2 % dels investigadors més destacats internacionalment, inclou els doctors Cosme Gay-Escoda, Federico Hernández Alfaro, José Nart, José López López, Eduard Valmaseda-Castellón i Jordi Gallardo Albiol. Aquest rànquing, elaborat per la Universitat de Stanford i publicat per Elsevier, es basa en criteris com el nombre de publicacions científiques, citacions rebudes i l’impacte global dels seus treballs en la comunitat científica. La inclusió d’aquests professionals catalans és un reconeixement a la seva contribució al camp de l’odontologia i la salut bucodental.

En la classificació general, el Dr. Cosme Gay-Escoda, de la Universitat de Barcelona (UB), ocupa el lloc número 616 en l’àmbit mundial. A més, el Dr. Federico Hernández Alfaro i el Dr. José Nart, de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), també hi tenen un paper destacat, situant-se respectivament en les posicions 1.855 i 897 del rànquing.

Els doctors Eduard Valmaseda-Castellón i José López López, també de la Universitat de Barcelona, se situen entre els científics més influents, amb posicions destacades dins de la llista. Per la seva banda, el Dr. Jordi Gallardo Albiol, de la Universitat Internacional de Catalunya, ha estat inclòs entre els investigadors amb major impacte per les seves aportacions recents.

LA COL·LEGIADA KAREN PÉREZ VAN DEN BOGAART,

GUANYADORA DE LA VUITENA

EDICIÓ D’ EL CAS CLÍNIC DEL COEC

La vuitena edició d’El cas clínic del COEC es va posar en marxa el 9 d’octubre i hi han participat 119 col·legiats i col·legiades, 62 dels quals han encertat la resposta i han justificat la seva elecció correctament. La col·legiada Karen Pérez Van Den Bogaart ha estat la guanyadora del llibre Medicina y Patología Bucal, del professor José V. Bagán.

En aquesta ocasió, el cas ha estat aportat per la Dra. Helena Viñals, a qui agraïm des del COEC la seva col·laboració. Aquesta edi-

ció plantejava el cas d’un pacient de quatre anys que es queixa de mal a la boca quan surt de l’escola. Mai li havia passat res igual. Descarten una automossegada per caiguda o una cremada amb el menjar. Passen 8 hores, continua amb el mal i els analgèsics li fan poc efecte. No hi ha altres lesions a la mucosa oral, coll, ni adenopaties, ni febrícula. La lesió remet en 24 hores.

La resposta correcta era que es tracta d’una reacció de causa desconeguda anomenada papil·litis lingual transitòria o papil·litis fungiforme. S’observa una inflamació de les papil· les fungiformes de la punta de la llengua. És freqüent, però els pacients rarament busquen tractament per a això.

Una papil·la o un grup de papil·les fungiformes augmenten lleugerament de mida, són de color blanc i intensament doloroses a la palpació. La situació es resol espontàniament després de pocs dies o en un sol dia. La causa és desconeguda, però sol atribuir-se a un traumatisme o a hipersensibilitat a certs aliments. La biòpsia no ajuda en el diagnòstic.

La hipersensibilitat a al·lergògens és freqüent a la cavitat oral. Com que alguns dels al·lergògens més freqüents són aliments, els pacients sensibilitzats presenten reaccions mucoses poc després del contacte. Els aliments que més habitualment hi estan implicats són fruits secs, marisc, fruites i algunes hortalisses.

Llegeix. Aprèn. Creix.

COEC i Biblioteca Digital de la UIC

Més de 46.000 revistes electròniques de diferents especialitats

Un total de 560 revistes electròniques d’Odontologia

Periodontology 2000 Journal Of Clinical Periodontology

Journal Of Dental Research

Dental Materials

International Endodontic Journal

Clinical Oral Implants Research

Journal Of Periodontology

Journal Of Dentistry

Clinical Implant Dentistry And Related Research

I molts més títols al teu abast.

Consulta tots els títols disponibles

Dona-t’hi d'alta gratuïtament*

TV Dents 2025. La divulgació bucodental de referència arriba amb nous formats

El canal TV Dents, impulsat pel Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, continua consolidant-se com la primera plataforma en català dedicada a la divulgació de la salut bucodental.

Segons les dades de l’últim informe d’audiència, TV Dents ha experimentat un creixement significatiu en només un any i mig de vida. Les visualitzacions a la xarxa social de moda Tik Tok han augmentat més d’un 735 % durant el 2023, i des del gener fins a l’agost de 2024 ha obtingut més de 100.000 reproduccions.

Aquest impacte reflecteix l’interès creixent de la població per cuidar la salut dental, un aspecte que es reforçarà amb la nova programació de l’any 2025. El canal oferirà vídeos divulgatius sobre temes com l’alimentació i la seva relació amb la salut oral; o cada quant cal anar al dentista; o quin raspall de dents escollir; així com notícies i novetats sobre els serveis del col·legi. També hi haurà entrevistes i reportatges d’esdeveniments clau, com Santa Apol·lònia.

El COEC impulsa un nou

format de divulgació: el podcast. Aquesta innovadora iniciativa busca apropar la salut bucodental a l’audiència d’una manera més íntima i accessible, oferint entrevistes en profunditat amb professionals destacats del sector.

Divulgació amb entreteniment

La programació del 2025 compta amb tres formats diferents per complir el seu objectiu d’informar, educar i divulgar, però des d’un punt de vista atractiu per als usuaris de les xarxes socials.

D’una banda, al programa “La dentipèdia” s’explicaran curiositats històriques i tradicions d’altres cultures d’arreu del món relacionades amb l’odontologia i la salut oral. En aquesta ocasió, el Museu COEC Dr. Felipe Mestre Armengol pren protagonisme per la seva importància en la documentació, conservació i exposició d’elements relacionats amb la professió.

D’altra banda, aquesta temporada, el reporter de TV Dents Xavi Martínez surt al carrer per conèixer la realitat de la població. “Anem al dentista” és el reality de TV Dents, en el qual es pregunta a la gent del carrer quan va ser l’última vegada que va anar al dentista i s’intenten descobrir més coses sobre la seva relació amb la salut bucodental.

I, finalment, el carrer també planteja al seu dentista una pregunta o dubte que l’inquieta en el programa “Pacients i preguntes. Dentistes i respostes” i TV Dents respon aquesta qüestió.

Pòdcast amb doctors referents

Aprofitant la creació de nous vídeos per aquesta temporada de TV Dents, el COEC impulsa un nou format de divulgació: el podcast. Aquesta innovadora iniciativa busca apropar la salut bucodental a l’audiència d’una manera més íntima i accessible, oferint entrevistes en profunditat amb professionals destacats del sector.

El pòdcast del COEC es podrà escoltar a les principals plataformes de podcàsting com Spotify, Apple Podcast i Amazon Music, així com veure en vídeo a Youtube. I els fragments més interessants de les entrevistes es podran veure a les xarxes socials de TV Dents, com a part de la programació del 2025.

TV Dents és un servei del COEC que oferex consells de salut oral i bons hàbits d’higiene bucodental a la ciutadania i, alhora, és una eina a l’abast dels col·legiats, que poden comptar amb continguts en vídeo per als seus perfils de les xarxes socials i canals virtuals per informar i educar els seus pacients.

Entrevista Dr. Joan Ramon Boj

El Dr. Joan Ramon Boj Quesada ha estat guardonat amb el Premi Santa Apol·lònia

2024. Amb més de 40 anys d’experiència, el Dr. Boj ha estat pioner en el tractament dental de nens, sent referència internacional en tècniques innovadores i en la seva dedicació per millorar la salut bucodental dels infants. Durant l’entrevista, s’aprofundeix en els aspectes més rellevants de la seva carrera, els reptes que ha enfrontat i el seu llegat.

Què va suposar per a vostè rebre el Premi Santa Apol·lònia 2024?

Una gran sorpresa i una gran alegria. Que el teu col·legi professional t’atorgui aquesta distinció és molt satisfactori.

A qui dedica aquest reconeixement?

A tot els professors i mestres que he tingut des de sempre, des del col·legi fins a diversos cursos de formació postgraduada i continuada. Sense el seu ajut i coneixements no hauria pogut assolir certes metes.

Com valora la situació actual de l’odontopediatria a Catalunya?

En un estat de bona salut. En els últims 20 anys la millora ha estat molt gran. Els pares i la societat han pres força consciència de la importància de la salut oral en nens i adolescents.

És la càries el principal problema de salut bucal entre els infants i joves?

Sí, encara segueix sent el problema principal. De tota manera s’ha anat traduint, i segueix fent-ho , gradualment per l’empenta que ha tingut l’odontopediatria els darrers anys.

Quins altres problemes hi ha presents en aquests dos collectius?

Gingivitis i maloclusions.

Com han evolucionat els materials i les tècniques que es fan servir en odontopediatria?

Com a la resta de branques existents dins de l’odontologia: a un ritme positiu considerable.

És catedràtic d’odontopediatria a la Universitat de Barcelona. Quins haurien de ser els valors destacables per dedicar-se a l’atenció en odontopediatria?

T’ha d’agradar tractar nens i adolescents, i tenir la paciència per a això. Paral·lelament al que passa amb la medicina i la pediatria, dins de l’odontologia passa amb l’odontopediatria.

Quins són els principals consells que dona als estudiants d’odontologia que es volen dedicar a l’odontopediatria? Que es dediquin a estudiar molta odontopediatria de revistes especialitzades i llibres. A més, que facin cursos de formació continuada i postgraus.

Notícies:

Amb enllaç al canal de notícies del web del COEC. Calendari d’esdeveniments: Curs acadèmic, extraacadèmic, cursos privats externs, actes institucionals i celebracions diverses del COEC.

Notificacions:

Avisos de temes d’especial rellevància que el COEC vulgui comunicar a la col·legiació o informacions instantànies.

Carnet: Nom, cognom i nombre de col·legiat, i la foto que tingueu penjada a l’espai personal.

Receptes: Us permetrà generar receptes digitals, que després podreu descarregar i haureu d’imprimir per signar manualment.

Accés a l’espai personal:

Amb enllaç a la resta del vostre perfil personal d’Unitia (la intranet col·legial).

Tratamiento con láser de un quiste dentígero

Catedrático de odontopediatría, Universitat de Barcelona

PERDOMO M

BOJ JR Máster de odontopediatría, Universitat de Barcelona

ESPAÑA A

Director del Máster Láser en Odontología, Universitat de Barcelona

CONTACTO:

Prof. Juan R. Boj

e-mail: 16388jrb@comb.es

Teléfono: +34 636 617 977

RESUMEN:

Los quistes dentígeros se definen como quistes benignos odontogénicos maxilares que se asocian con la corona de un diente no erupcionado. Algunas veces pueden desplazar el hueso cortical hasta provocar la reabsorción radicular y coronal de dientes adyacentes. En este caso clínico, describimos un quiste mandibular asociado a un molar permanente en un paciente de 6 años. El quiste propició el desplazamiento del germen dental del segundo molar permanente y la reabsorción radicular del segundo molar primario. El quiste fue tratado con una fenestración mucosa utilizando un láser quirúrgico de erbio, drenaje del contenido líquido y curetaje de la cavidad ósea. La lesión cicatrizó satisfactoriamente en un período de 5 meses con regeneración ósea, la reposición del germen desplazado y la correcta erupción del diente.

PALABRAS CLAVE:

Quiste dentígero, odontología pediátrica, odontología láser.

Los quistes dentígeros o foliculares son quistes benignos odontogénicos maxilares, asociados generalmente a la corona impactada, incrustada o no erupcionada de un diente permanente (1). El quiste dentígero que encierra la corona de un diente no erupcionado se encuentra adjunto a la región cervical del diente (2). Aunque contamos con numerosas teorías sobre cómo se originan, se cree que resulta de la separación entre el epitelio y el esmalte de la corona dental, debido a una acumulación de tejido o sangre en un espacio folicular dilatado (3).

En la literatura encontramos que estos quistes ocupan el segundo lugar de quistes mandibulares más comunes, seguidos de los quistes radiculares. Hay mayor prevalencia en los pacientes masculinos y normalmente aparecen entre la segunda y tercera década de vida. Un 75 % de los casos se localizan en la mandíbula. Los dientes más afectados son los terceros molares mandibulares, seguidos de los terceros molares maxilares y por último los caninos maxilares permanentes. También se han reportado casos de quistes dentígeros en segundos premolares mandibulares.

Estas lesiones suelen detectarse en exámenes radiográficos de rutina, ya que normalmente son asintomáticos. En ocasiones hay dolor agudo por una exacerbación inflamatoria del tejido necrótico de un diente primario que infecta el folículo del diente permanente sucesor (quiste folicular inflamatorio). El dolor en estos quistes estériles se considera un signo por infección secundaria. Si el quiste alcanza un gran tamaño (>2 cm de diámetro), podemos observar inflamación facial debido a su potencial de expansión del hueso cortical.

Para su diagnóstico, el quiste dentígero debe cumplir una serie de patrones radiográficos: lesión radiolúcida, unilocular, simétrica y bien definida que rodee la corona de un diente no erupcionado. Dicha lesión puede llegar a desplazar el diente adyacente y causar reabsorción radicular.

El examen clínico y radiográfico proporcionarán un diagnóstico preliminar, pero el diagnóstico definitivo se obtendrá a partir de un análisis histopatológico. De igual forma, se debe realizar diagnóstico diferencial con: hiperplasia del folículo dental, fibroma ameloblástico, ameloblastoma unicístico, quiste odontogénico glandular, queratoquiste y tumor odontogénicos adenomatoide.

Este tipo de quistes presentan diferentes complicaciones: deformación ósea permanente, fractura ósea, pérdida de dientes permanentes o inervación, desarrollo de tumores (carcinoma de células escamosas o mucoepidermoide) o quistes agresivos (ameloblastoma). Se recomienda una aspiración con aguja fina (calibre 16 o 18) para obtener el contenido líquido y/o una biopsia incisional para descartar complicaciones.

Si los dientes se encuentran en una posición favorable y las raíces son inmaduras pueden erupcionar por si solos. Si las raíces están completamente formadas o si los dientes están impactados o mal alineados es posible que se requiera además, tratamiento ortodóncico para llevarlos a su ubicación correcta.

Este artículo describe el caso de un quiste dentígero tratado con láser Er, Cr: YSGG (erbio, cromo, itrio, escandio, galio y granate) (Waterlase-Biolase Technology, San Clemente, California, EE. UU.). Este tipo de láser posee un sistema hidrocinético que libera fotones en una pulverización de aire y agua, y funciona a una longitud de onda de 2780 nm. La energía del láser es transportada por un sistema de fibras ópticas hasta un punto terminal realizado en cristal de zafiro.

REPORTE DE CASO:

Un niño de 6 años fue llevado al Departamento de Odontología Pediátrica de la Facultad de Odontología de la Universidad de Barcelona. La familia había notado una inflamación en su rostro a la altura de la mandíbula en el lado derecho. El paciente estaba asintomático y no tenía antecedentes de dolor.

Figura 1
Figura 2

En el examen extraoral se observó una ligera asimetría facial, con hinchazón en el ángulo mandibular derecho, pero no se encontraron adenopatías submandibulares o cervicales. El examen intraoral reveló un área azulada en la encía del primer molar derecho permanente mandibular no erupcionado (Figura 1). Había ligera expansión vestíbulo-lingual del hueso.

La radiografía panorámica reveló una lesión quística. Se trataba de una gran lesión radiolúcida unilocular (lesión osteolítica), de 1,6 cm de diámetro, asociada a la corona de un primer molar inferior derecho permanente no erupcionado y con ápices abiertos. Encontramos reabsorción de la raíz distal del segundo molar primario mandibular y desplazamiento distal del germen del segundo molar permanente (Figura 2).

El aspecto clínico de la lesión era compatible con un quiste dentígero. Se decidió realizar una incisión en el límite superior del quiste para exponer la cavidad. Como anestesia local se utilizaron 36 mg de lidocaína al 2 % con epinefrina 1:100.000 para bloqueo mandibular e infiltración bucal. La configuración del láser utilizado fue la recomendada por el fabricante para cirugía de tejidos blandos (1,50 vatios, 10 % agua y 11 % aire). La punta de zafiro del láser de erbio para fenestrar la membrana quística se aplicó a 1-1,5 mm del tejido para lograr una máxima eficacia de corte (2). El contenido quístico era líquido de color ámbar amarillento (Figura 3). Se extirpó

(con biopsia incisional) un fragmento de 2 x 2 mm de la lesión quística para estudio histológico. En la cavidad se pudo observar un molar hipomineralizado (Figura 4). La incisión quirúrgica se amplió para mejorar el acceso con el fin de aspirar el contenido quístico y curetear completamente la cavidad. El examen anatomopatológico confirmó el diagnóstico de quiste dentígero con los siguientes hallazgos: una densa pared fibrosa conectiva cubierta por una fina capa de epitelio escamoso no queratinizado que contenía cantidades variables de tejido mixoide y restos de epitelio odontogénico.

El paciente fue observado después del tratamiento quirúrgico y no se detectaron síntomas ni signos de recurrencia. Cinco meses después del tratamiento, una radiografía panorámica reveló que la lesión quística había desaparecido y se había producido crecimiento de nuevo hueso (Figura 5). El molar no erupcionado había alcanzado una posición adecuada en la arcada sin tracción ortodóncica. También se observó regeneración ósea alrededor de la raíz reabsorbida del segundo molar primario mandibular que no presentó signos de afectación pulpar. Además, el germen del segundo molar permanente había corregido su posición dentro del hueso. El único hallazgo patológico fue que el molar asociado al quiste estaba hipomineralizado mientras que ninguno de los otros molares permanentes presentaba dicho defecto (Figura 6).

DISCUSIÓN

:

El caso descrito presenta todas las características típicas

Figura 4
Figura 6
Figura 5
Figura 3

de un quiste dentígero: son más frecuentes en hombres, aparecen en el cuello de la corona de un diente no erupcionado, desplazan los dientes y reabsorben las raíces a medida que crecen. Los quistes dentígeros aparecen con mayor frecuencia durante la segunda década de la vida. Algunos autores han reportado casos en niños (4). El diente más frecuentemente afectado es el tercer molar permanente. En nuestro caso aparece en un primer molar permanente, no existiendo ningún molar primario necrótico cercano que haya podido originar el quiste. El descubrimiento de un molar hipomineralizado en el quiste podría ser sólo una coincidencia, debido a la alta incidencia de esta anomalía en la última década.

El diagnóstico precoz de este tipo de quistes en niños es importante ya que el crecimiento puede ser rápido y provocar fracturas y deformaciones óseas. Mientras que los quistes de erupción no suelen necesitar tratamiento y el diente afectado erupciona con normalidad (2), en el caso de los quistes dentígeros el tratamiento siempre es necesario y puede implicar la pérdida del diente afectado.

Los niños tienen una mayor capacidad de regenerar estructura ósea que los adultos y los dientes con ápices abiertos

tienen un mayor potencial eruptivo. A partir de estos factores, los quistes dentígeros deberían ser estudiados de distinta forma que la de los adultos, ya que los primeros tienen mejor pronóstico para los dientes afectados (5).

En este caso empleamos un tratamiento quirúrgico conservador. Fue suficiente exponer el quiste, aspirar el contenido líquido y curetear la cavidad. El láser de erbio proporcionó una buena visión del campo operatorio. Además, aprovechamos su efecto coagulante. Proporciona también la posibilidad de remodelar el hueso si es necesario. Las propiedades antibacterianas y antiinflamatorias atribuidas al láser pueden mejorar el curso postoperatorio. La única medicación que requirió el paciente fueron 200 mg de ibuprofeno el día de la cirugía. No se utilizaron suturas y los tejidos blandos cicatrizaron rápidamente y sin problemas.

La tecnología láser de la que disponemos actualmente puede ser de gran ayuda en el tratamiento de algunos casos que requieren cirugía en odontopediatría (6). Los láseres de erbio son los más versátiles y modernos para pacientes de odontología pediátrica, ya que pueden usarse tanto para tejidos blandos como duros.

REFERENCIAS:

1. Boj JR, Catalá M, Mendoza A, Planells P, Cortés O. Odonto Pediatría Bebés, Niños, Adolescentes Odontología Books; 2019: 140-155, 346-356.

2. Boj JR, Poirier C, Espasa E, Hernandez M, Jacobson B. Eruption cyst treated with a laser powered hydrokinetic system . J Clin Pediatr Dent 2006; 30: 199-202.

3. Boj JR, García-Godoy F. Multiple eruption cysts: Report of case . J Dent Child 2000; 67: 282-4.

4. Kawamura JY, Pereira de Magalhaes R, Sousa S, Magalhaes M. Management of a large dentigerous cyst occurring in a six-year-old boy . J Clin Pediatr Dent 2004; 28: 355-8.

5. Martínez D, Varela M. Conservative treatment of dentigerous cysts in children: A report of 4 cases J Oral Maxillofac Surg 2001; 59: 331-4.

6. Boj JR. The future of laser pediatric dentistry . J Oral Laser Applic 2005; 5: 173 – 7.

FIGURAS:

Figura 1: Aspecto clínico de la lesión azulada y pieza de mano con punta de zafiro del láser de erbio.

Figura 2: Radiografía panorámica que muestra un quiste dentígero que afecta un primer molar permanente mandibular no erupcionado, con desplazamiento del brote del segundo molar permanente y reabsorción de la raíz distal del segundo molar temporal.

Figura 3: Inicio de la ablación con el láser. Se aprecia el color ámbar-amarillento del líquido quístico.

Figura 4: Aspecto intraoperatorio de la cirugía y el molar en la cavidad del quiste. Aún se pueden ver incisiones láser rugosas con etiquetas de tejido. Los límites de la incisión se suavizaron pero no se logró la incisión más limpia que se puede lograr con un bisturí/cuchilla.

Figura 5: Radiografía panorámica a los cinco meses del posoperatorio que muestra la resolución del caso.

Figura 6: Primer molar mandibular permanente hipomineralizado erupcionado cinco meses después de la cirugía.

CANAL

La consult a comença a la sala d'esper a

Conver t eix-la en una opor tunitat per a comunicar- t e amb els pacient s

Més de 50 vídeos validats pel COEC amb informació de rigor

Garanties en els tractaments a les clíniques dentals

Quins són els terminis de les garanties dels tractaments que es realitzen a les clíniques dentals?

Qui dona aquesta garantia, la clínica, o per exemple, el laboratori? Són molt habituals les consultes de professionales i pacients sobre aquest tema. És per això que en aquest article intentarem resoldre tots els dubtes.

D’entrada, cal saber que hi ha dos tipus de garantia, amb un termini legal i un responsable diferents.

D’una banda, hi ha la garantia legal dels tractaments que es realitzen als pacients, és a dir, la garantia legal dels serveis dels professionals, que és, com a mínim, de 6 mesos des que s’hagi finalitzat l’últim acte en què consisteixi la prestació o tractament sanitari, d’acord amb la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del codi de consum de Catalunya.

No obstant això, el professional pot ampliar aquest termini estenent una garantia addicional voluntària que la clínica dental pot oferir als pacients. Si la clínica dental es compromet a donar aquesta garantia, es converteix en una obligació entre les parts.

En addicció a l’anterior, és una pràctica comercial cada vegada més estesa donar garanties de repetició gratuïta del tractament. Si la clínica dental es compromet a donar aquesta garantia, es converteix en una obligació entre les parts.

D’altra banda, hi ha les garanties dels productes sanitaris, com per exemple implants o pròtesis dentals, que venen regulades pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i

usuaris, i d’altres lleis complementàries, establint-se un període de garantia de 3 anys per als productes sanitaris en cas de defecte de fabricació. Recordem que, aquesta garantia ho és dels productes, per la qual cosa la clínica no ha de garantir aquests productes, sinó qui els confecciona.

El professional corresponent ha de complir obligatòriament aquestes dues garanties legals i, en el cas que aquest no vulgui atendre la petició d’un pacient, aquest últim podrà reclamar-la als organismes de protecció dels consumidors o fins i tot als tribunals de justícia a través dels mecanismes legals oportuns. En un supòsit de tractament de pròtesi, hi haurà dos aspectes que cal tenir en compte: en primer lloc, caldrà veure si el trencament de la pròpia pròtesi, és a dir, del producte, el cobreix la garantia i és dins del termini. En cas de cobrir-lo i ser dins del termini de garantia de 3 anys, qui confecciona la pròtesi, és a dir, el laboratori, haurà de realitzar la reparació de manera gratuïta. En cas contrari, el laboratori li cobrarà la nova pròtesi a la clínica i aquesta podrà repercutir el cost al pacient.

I, en segon lloc, pel que fa al tractament que el professional realitzarà de reparació de la pròtesi, si és dins del termini de garantia dels 6 mesos des que s’hagi finalitzat l’últim acte en què consisteixi la prestació o tractament sanitari, haurà de fer-lo al pacient de manera gratuïta. En cas contrari, se li haurà de cobrar per la realització dels seus serveis.

Autorització per a la utilització de teixit d’origen humà a centres i clíniques dentals

A partir de l’entrada en vigor del Reial decret (RD) 1591/2009, de 6 de novembre, en què es regulen els productes sanitaris, aquells productes derivats de teixit humà (com és el cas de productes derivats de teixit ossi liofilitzat) deixen de ser considerats productes sanitaris per considerar-se teixits humans. Des d’aquest moment passen a regular-se pel Reial decret-llei 9/2014, de 4 de juliol, pel qual s’estableixen les normes de qualitat i seguretat per a la donació, l’obtenció, l’avaluació, el processament, la preservació, l’emmagatzematge i la distribució de cèl·lules i teixits humans, i s’aproven les normes de coordinació i funcionament per al seu ús en humans.

Segons aquest real decret-llei, qualsevol centre implantador de teixit ha d’estar autoritzat per poder realitzar aquesta activitat. Per tant, els centres o clíniques dentals que implanten aquest tipus de teixit a Catalunya han de sollicitar l’autorització davant la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanità-

ries del Departament de Salut.

Els centres sol·licitants hauran d’estar inscrits prèviament al registre de clíniques dentals de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries del Departament de Salut.

La instància de sol·licitud amb els requisits necessaris per a l’autorització i els models dels documents que cal presentar els trobareu a l’apartat de sol·licitud.

Els centres dentals autoritzats per a l’implant de teixit d’origen humà també hauran de remetre anualment les dades agregades d’activitat a l’OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments), utilitzant el full d’activitat de trasplantament. També tindran l’obligació de declarar qualsevol incident o reacció adversa que es produeixi durant el procediment o com a conseqüència de l’implant de teixit, utilitzant la fitxa corresponent i remetent-la a l’OCATT. Podreu trobar el manual de biovigilància i els models de fitxes de declaració a l’apartat de Biovigilància.

Què fer si tinc una inspecció fiscal a la clínica dental?

Com segurament heu advertit, els darrers anys han augmentat considerablement les inspeccions fiscals a centres mèdics, clíniques i consultoris. Això no només es deu a factors com, per exemple, desquadraments entre declaracions; declaració de massa despeses; treballar a través de societats sense respectar la normativa d’operacions vinculades; escassa retribució a socis, titulars o administradors; resultats canviants en mercats estables, etc. Sinó que, en realitat, el sector serveis es troba en els plans d’inspecció i, per tant, en qualsevol cas aquesta inspecció pot produir-se.

Recordo que els actuaris de la inspecció d’hisenda no poden entrar a les àrees privades sense autorització del titular ni confiscar béns (ordina -

dors, documents...) sense autorització judicial, del mateix titular o del seu apoderat.

Però hem de tenir en compte que sí que poden acudir a les nostres seus per notificar, sent vàlida qualsevol notificació lliurada a qualsevol empleat o persona que hi hagi a les nostres instal·lacions, consultoris, espais de treball i/o domicili fiscal. I en el cas que se l’autoritzi a accedir a les àrees privades i accedir als nostres ordinadors i/o documents, serà vàlida tota la informació que se li faciliti o pugui obtenir, així com que qualsevol comentari que es pugui realitzar serà tingut en compte si es transcriu en l’acta d’inspecció.

Per descomptat, no impedirem l’entrada de l’inspector permanentment si vol accedir als nostres ordinadors

o espais privats, ja que aquest, fàcilment, pot acabar sol·licitant assistència judicial. Així que, com a molt, només aconseguirem retardar-ho.

Però, com que tenim dret a estar assistits pel nostre assessor fiscal, esperar que aquest pugui ser amb nosaltres és un bon argument per guanyar cert temps.

Quan es rebi la notificació d’inici d’actuacions inspectores serà important realitzar:

• Anàlisi prèvia de la situació fiscal i de l’estat de la documentació comptable.

• Revisions de les principals operacions o negocis.

• Preparació i verificació de la documentació requerida.

• Revisió de les diligències d’inspecció.

A la inspecció hi podrem acudir personalment o a través d’un representant que haurà d’acudir degudament autoritzat si s’opta per la representació. Qualsevol manifestació del representant tindrà la mateixa validesa que si l’hagués fet el representat.

En cada actuació es realitzarà un acte amb les diligències on es faran constar els fets i manifestacions tant del contribuent com de la inspecció. És molt important revisar-les, ja que el seu contingut un cop signat tindrà força de veracitat i podrà ser utilitzat posteriorment, però, a més, el seu contingut també podrà ajudar a recórrer si és necessari.

El termini màxim de durada d’una inspecció és de divuit mesos, però poden ser molt més ràpides. Tot i així, cal tenir en compte que els temps de dilació (el temps que el contribuent es retarda en el lliurament de documentació) no computa per al càlcul del termini màxim.

En preparar la informació, especialment durant la fase prèvia d’anàlisi, hem de tenir en compte que:

• Durant el procés d’inspecció, l’inspector recaptarà informació de tots els comptes bancaris de l’investigat, encara que aquest només sigui cotitular o autoritzat, sigui perquè ell els aporti o perquè els sol·licitin directament a l’entitat bancària.

• Els imports pagats en efectiu comptaran per calcular els ingressos de l’activitat, si no queda acreditat que aquest efectiu estava prèviament ingressat al banc.

• Normalment, s’exigirà la presen -

tació dels informes comptables i llibres oficials en format Excel, i no es considerarà complet el requeriment fins que siguin lliurats. En relació amb despeses, hem de tenir en compte que:

• Encara que les dietes dels autònoms podrien ser deduïbles, serà necessari que s’acrediti la seva vinculació amb els ingressos i que aquestes hagin estat pagades amb mitjans electrònics per a la seva deducció.

• Les atencions a clients i despeses de promoció no poden superar l’1 % de la facturació.

• Els vehicles només seran deduïbles si s’acredita la seva vinculació efectiva i exclusiva a l’activitat.

• Els vehicles a nom d’una societat utilitzats per una persona física, especialment si aquesta és el titular, encara que sigui parcialment, podran ser considerats salaris en espècie.

Les despeses d’ús de local que alhora sigui domicili del contribuent requeriran:

• Contracte d’arrendament d’ús diferent de l’habitatge (per tant, subjecte a IVA).

• Alta model 036 amb els metres quadrats afectes a l’activitat.

La deducció d’aquestes despeses normalment serà considerada només

un 30 % del percentatge de metres quadrats afectes sobre el total de metres de l’immoble.

L’existència de més d’un centre de treball haurà de ser justificada.

Qualsevol despesa no directament relacionada amb els ingressos no serà deduïble.

Per tant, la millor opció sempre és tenir en compte els criteris d’inspecció i evitar aquelles pràctiques que a mitjà o llarg termini poden suposar contingències fiscals.

Margarida Crous

Sòcia – Economista dels Serveis Integrals M. Crous Economistes

Qualsevol despesa no directament relacionada amb els ingressos no serà deduïble.

Les clíniques dentals i els tràmits anuals en matèria de residus: què cal saber·ne?

Les clíniques dentals de Catalunya estan subjectes a dues normatives que estableixen diferents obligacions per a la gestió dels residus generats. Aquestes normatives, una d’àmbit autonòmic i l’altra estatal, impliquen la presentació de documents específics davant organismes diferents:

1. Declaració anual de residus biosanitaris i citotòxics

Segons la normativa autonòmica, és obligatori presentar aquesta declaració anual davant l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Aquest tràmit és específic per als residus biosanitaris i citotòxics generats durant l’activitat clínica.

2. Memòria anual de residus perillosos

D’acord amb la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una

economia circular, els productors de residus perillosos han de lliurar aquesta memòria anual davant l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). No obstant això, hi ha una excepció important:

• Si els residus perillosos s’han gestionat mitjançant documents de trasllat informatitzats (SDR o e-SIR), les clíniques queden exemptes de presentar aquesta memòria.

• En la majoria dels casos, els gestors de residus de les clíniques dentals tramiten aquests documents de manera informatitzada. Per assegurar-se de no haver de presentar la memòria anual, es recomana sol·licitar els fulls de seguiment informatitzats al gestor corresponent.

RECOMANACIONS PER A LES CLÍNIQUES DENTALS

Les clíniques han de recordar que, encara que puguin quedar exemptes de la presentació de la memòria anual de residus perillosos, és imprescindible complir amb la declaració autonòmica davant l’ASPCAT.

Tota la informació sobre els residus sanitaris: https://www.coec.cat/ca/espai-collegial/residus_sanitaris

Més informació sobre la gestió de residus sanitaris (fonts oficials):

• Guia de Gestió de Residus Sanitaris, Generalitat de Catalunya, any 2000

• Agència de Salut Pública de Catalunya – Residus sanitaris

• Agència de Residus de Catalunya

• Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular

• Nota informativa sobre la memòria anual de residus perillosos (exempcions)

Accediu a les vostres factures i certificats de quotes pagades a través de l’Espai Personal

Els col·legiats del COEC poden consultar i descarregar fàcilment totes les factures i el certificat de quotes pagades a l’Espai Personal. Aquesta funcionalitat garanteix una gestió àgil i còmoda de les dades econòmiques.

Accediu a l’Espai

Personal i gestioneu de manera eficient els vostres documents econòmics.

Per accedir-hi, només cal:

1. Introduir l’usuari (DNI + lletra majúscula) i contrasenya.

2. Clicar a la pestanya “Perfil/Les meves dades”.

3. Anar a l’apartat “Econòmica” per visualitzar i descarregar els documents.

GUIA PER DESCARREGAR EL CERTIFICAT DE QUOTES PAGADES

Per a qui necessiti un certificat de quotes pagades, el COEC ha preparat una guia breu i senzilla que explica com obtenir-lo des de l’Espai Personal. És important verificar que les dades del certificat coincideixin amb els rebuts carregats corresponents a l’anualitat en qüestió.

RESOLUCIÓ D’INCIDÈNCIES

En cas de trobar qualsevol divergència amb els rebuts registrats, els col·legiats poden posar-se en contacte amb el COEC per correu electrònic a coec@coec.cat.

Nou aspectes clau per entendre (i poder comparar) una assegurança de salut

Si estàs pensant a contractar una assegurança de salut o si ja en tens una però vols saber si és la més adequada per a tu, et presentem aquests nou aspectes clau que t’ajudaran a avaluar una assegurança mèdica.

Existeixen moltes tipologies d’assegurances de salut amb diversitat de cobertures, serveis i preus. Conèixer-ne els següents aspectes clau t’ajudarà a trobar la que s’adapta a les teves necessitats.

1. COBERTURES

Són les garanties i els serveis que ofereix l’assegurança.

La majoria de les assegurances inclouen visites mèdiques, proves diagnòstiques, tractaments, intervencions quirúrgiques, hospitalització, atenció a urgències i urgències a domicili. Les assegurances més bàsiques generalment

no cobreixen les intervencions ni els serveis hospitalaris, fet que pot suposar un estalvi, però també una renúncia a prestacions importants i costoses.

A més, moltes assegurances solen incloure cobertures preventives com determinades revisions periòdiques, tractaments de reproducció assistida, salut emocional (psicologia), atenció dental o cirurgies de correcció visual, entre d’altres.

2. GUIA MÈDICA

Són els professionals i centres concertats per la companyia que tens disponibles a la pòlissa.

En revisar la guia mèdica de l’asseguradora, podràs verificar si compta amb els especialistes i centres de referència a la teva ciutat, si hi ha serveis propers al teu domicili o a la teva feina i si podràs seguir amb els teus metges

de confiança. Hi ha asseguradores que disposen de centres mèdics propis exclusius per als seus assegurats.

3. PRIMA

És l’import que pagues per l’assegurança, normalment de periodicitat mensual.

La prima de l’assegurança es determina per diferents factors, entre els quals destaquen les cobertures que ofereix, el nombre d’assegurats i les seves edats o el lloc de residència. Si en el moment de la contractació la prima està vinculada a alguna promoció, és important saber quin serà el preu un cop aquesta finalitzi.

4. COPAGAMENTS

Pagament addicional que assumeixes per cada ús d’un servei mèdic i que s’afegeix a la prima.

Els copagaments són útils per poder pagar una prima més baixa si no esperes fer servir gaire l’assegurança, però recorda que les malalties i els accidents són imprevisibles.

Informa’t bé sobre els copagaments i assegura’t de disposar d’una llista detallada de preus per servei, ja que poden variar entre companyies. Així mateix, cal que comprovis si hi ha un límit de copagaments per anualitat. Els copagaments també estan subjectes a actualitzacions.

5. REEMBORSAMENT

És la devolució, normalment parcial, de les despeses mèdiques en aquelles modalitats d’assegurances que contemplen poder acudir a metges o centres no concertats.

Això permet visitar professionals fora de la xarxa de l’empresa asseguradora i rebre la devolució d’un percentatge elevat de les despeses. Si t’interessa aquesta opció, és important saber quins són els percentatges de reemborsament i els seus límits tant per acte mèdic com globalment i per anualitat.

6. CONDICIONS

Clàusules que regulen què inclou la pòlissa de salut i què n’està exclòs, com s’accedeix als serveis i d’altres aspectes. És essencial saber les condicions de la pòlissa. Per exemple, un dels benefi -

cis de la sanitat privada és l’accés directe a especialistes sense passar pel metge de capçalera, encara que per a algunes proves cal una autorització prèvia –els tractaments, les intervencions quirúrgiques i l’hospitalització sempre requereixen autorització–.

La majoria de les assegurances cobreix tot el territori nacional i té cobertura mèdica per a urgències a l’estranger en els desplaçaments temporals per motius de viatges, així com altres cobertures pròpies de les assegurances d’assistència en viatge, com ara despeses de trasllat en cas de problemes de salut.

7. PERÍODES DE CARÈNCIA

Són els terminis que has d’esperar des que contractes l’assegurança per poder accedir a determinats serveis mèdics (en general aquells que requereixen autorització prèvia).

Tingues en compte els períodes de carència per a informes o certs tractaments. Aquests temps varien segons l’assegurança i, a vegades, alguns s’eliminen si ja estaves assegurat prèviament a una altra entitat i hi ha continuïtat entre les dues.

8. EXCLUSIONS I PATOLOGIES PREEXISTENTS

Les exclusions són els serveis o actes que no estan inclosos a la pòlissa. Generalment, una d’aquestes són les pre-

existències o malalties que ja es tenen abans de contractar l’assegurança . Per això, les companyies solen sol·licitar un qüestionari de salut per avaluar les possibles condicions preexistents i proposar condicions d’acceptació. És important conèixer quines malalties o tractaments estan exclosos de la cobertura.

9. LÍMITS

És l’ús màxim de serveis que et cobreix la pòlissa per a determinats actes, així com els imports màxims que cal reemborsar en aquelles cobertures o modalitats d’assegurança que contemplen el reemborsament.

Algunes asseguradores apliquen límits en certs tractaments, com ara el nombre de sessions en rehabilitació, en el cost de pròtesis o la durada d’alguna hospitalització, com per exemple en psiquiatria. Revisa aquests límits amb atenció.

I ARA QUÈ?

Amb aquests conceptes clau, ja pots comparar l’àmplia oferta d’assegurances de salut del mercat i determinar quina és la que s’adapta millor a les teves necessitats.

A Medicorasse, com a corredoria col·laboradora del Col·legi especialitzada en assegurances per al sector sanitari, posem a la vostra disposició el nostre equip altament especialitzat que us assessorarà i us guiarà per contractar l’assegurança de salut que s’adapti a les vostres necessitats.

Més informació: 900 10 49 69 medicorasse@med.es medicorasse.med.es

El COEC actua com a col·laborador extern de Medicorasse, Correduría de Seguros del Col·legi de Metges de Barcelona SAU. CIF A 59498220. Domicili social al passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. RM de Barcelona volum 20624, foli 211, full B10481, inscripció 1a. Dirección General de Seguros y Fondo de Pensiones clau J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera de conformitat amb el Llibre II del Reial decret llei 3/2020,de 4 de febrer, que transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la distribució d’assegurances.

Si estàs interessat en una assegurança de salut, a Medicorasse t’oferim condicions especials com a col·legiat del COEC.

Perquè som la corredoria col·laboradora del COEC i som especialistes en assegurances de salut per al sector sanitari.

Tarifes i condicions especials per als col·legiats i els seus familiars.

Tot tipus de cobertures de quadre mèdic, de reemborsament de despeses, amb copagament o de visites i proves mèdiques. Àmplia oferta de productes de les millors companyies.

Assessorament personalitzat el teu assessor t’orientarà i cercarà l’assegurança de salut que s’adapta a les teves necessitats.

Professionals al servei de professionals

900 10 49 69 medicorasse.med.es medicorasse@med.es

El COEC actua com a col·laborador extern de Medicorasse, Correduría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. Domicili social: Passeig Bonanova 47, 08017 Barcelona. Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, al tom 20624, foli 211, full número B-10481, inscripció 1a, amb clau DGSFP J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb el Llibre II del Real Decret Llei 3/2020, de 4 de febrer, que transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la Distribució d’assegurances.

Mala praxis por falta de acreditación de existencia de un verdadero consentimiento informado

La problemática práctica del consentimiento informado

En los últimos tiempos venimos presenciando como de forma generalizada y constante en las demandas o reclamaciones presentadas contra los colegiados por la asistencia prestada a un paciente, además de las imputaciones de responsabilidad que se pueden realizar por el tratamiento o asistencia prestada, se alega por parte de los pacientes/clientes la falta de consentimiento informado.

La praxis asistencial odontológica se puede explicar, comprender y defender habitualmente con la documentación e información que conforma la historia clínica del paciente, especialmente las anotaciones del curso clínico, que tienen una gran relevancia a la hora de poder explicar cronológicamente a un juez qué ha pasado durante la ejecución del tratamiento o la asistencia prestada, anotaciones y asistencias que normalmente vienen refrendadas

mediante las pruebas diagnósticas llevadas a cabo (ortopantomografías, TAC, RX, RMN. etc.). Sin embargo, cuando un paciente alega frente a un juez que el odontólogo no le ha informado sobre los riesgos y posibles consecuencias del tratamiento, es este último el que debe probar que sí informó de forma clara sobre la naturaleza, finalidad, riesgos y consecuencias de los tratamientos propuestos. Dado que dicha información normalmente es verbal, la prueba de que sí se ha cumplido con dicha obligación legal por parte del odontólogo resulta díficil y muchas veces imposible.

A modo de ejemplo, reproducimos una sentencia reciente en la que se descarta que haya existido mala praxis en el tratamiento dispensado pero, sin embargo, se condena por no ser correcta la asistencia al considerar que no ha existido un verdadero consentimiento informado.

Mª del Mar Cajaraville Bouzón Socia-Abogada del despacho Roberto Valls Abogados, S.L.P.

Así se fundamenta en la sentencia:

“Del conjunto de la prueba practicada considero que no se ha acreditado una mala praxis en la conducta de la parte demandada, atendido que la pérdida de los implantes no se ha acreditado se produjera por un mal diseño de la prótesis, ni derivado del tratamiento realizado atendido que el origen de la periimplantitis es bacteriano. Tampoco se ha acreditado que la prótesis en cuestión produjera la pérdida ósea, en cuanto según la perito propuesta por la parte demandada la pérdida ósea se debe a factores bacterianos. No puede tampoco apreciarse mala praxis derivada de la larga duración del tratamiento, en cuanto si se alargó excesivamente en el tiempo no lo es por una falta de atención de la parte demandada, no acreditada, sino por complicaciones surgidas a lo largo del tiempo que precisamente determinaron la prolongación del tratamiento, destacando que la situación previa de la paciente influyó en la duración del tratamiento.

No se ha acreditado la mala praxis alegada por la actora por lo que procede el estudio de la acción de responsabilidad contractual por falta de consentimiento informado, ejercitada por la actora con carácter subsidiario.

En el presente caso y de la documental acompañada por la actora -documento 1E de abril de 2014 y 1M- no se ha acreditado la existencia de un verdadero consentimiento informado, en cuanto los citados documentos acompañados son simultáneos a las intervenciones, no recogiéndose en concreto los riesgos que se derivaban de las citadas intervenciones para la paciente o los recogidos son riesgos genéricos, destacando a su vez la importancia en el presente caso de prestar un verdadero consentimiento informado, atendida la dificultad del tratamiento, que los dos peritos refieren, derivada de la atrofia ósea, la discrepancia maxilar y en general la situación bucal previa de la actora, así como la actuación de la demandada según lo solicitado por la parte actora y en contra la recomendación que se les realizaba respecto a una prótesis removible y no fija. Considero por todo ello acreditada la falta de consentimiento informado”. Es obligación del odontólogo probar que sí se ha informado al paciente, que el paciente ha comprendido lo que se le ha explicado y que ha aceptado el tratamiento con pleno conocimiento de en qué consiste, sus beneficios, sus riesgos y posibles consecuencias. Y dicho proceso de información no solo protege los derechos del paciente, sino que también establece la responsabili-

dad del odontólogo en la obtención de dicho consentimiento.

Aunque la Ley regula que el consentimiento será verbal por regla general, exige su prestación por escrito en procedimientos que impliquen riesgos o inconvenientes de notoria y previsible repercusión negativa sobre la salud del paciente, en intervenciones quirúrgicas y en procedimientos diagnósticos y terapéuticos invasivos.

En el ámbito judicial, la jurisprudencia del Tribunal Supremo establece que para que pueda declararse la responsabilidad por la omisión de un consentimiento previo suficientemente informado es preciso que el paciente haya sufrido, como consecuencia de una asistencia correctamente realizada, un daño de cuya eventual producción no hubiera sido informado con carácter previo, pese a constituir su acaecimiento un riesgo típico o inherente a ella en una razonable representación de sus previsibles consecuencias. Siendo así que para la apreciación de la expresada responsabilidad civil por falta de consentimiento informado se exige el concurso de los siguientes requisitos: a. Que el paciente haya sufrido un daño personal cierto y probado. Si no hay daño la eventual omisión del consentimiento informado no pasa de ser una infracción de los deberes profesionales, con posibles repercu-

siones en otros órdenes, pero carente de consecuencias en la esfera de la responsabilidad civil, contractual o extracontractual.

b. Que el daño sufrido sea consecuencia de la asistencia practicada y materialización de un riesgo típico o inherente a ella. El daño no solo ha de mostrarse vinculado o ligado causalmente a la intervención, sino que ha de ser traducción de un riesgo típico o asociado a ella del que el paciente debió ser informado previamente a su realización como premisa para la obtención de su consciente y libre consentimiento.

c. Que el paciente no hubiera sido informado previamente a la asistencia del riesgo típico y esperable que finalmente se ha materializado y ha causado un daño.

d. Y de un estudio de probabilidades de que, de haber sido informado del riesgo materializado, el paciente hubiese decidido igualmente consentir la asistencia.

CONSEJOS PRÁCTICOS

Como hemos expuesto anteriormente, es obligación del odontólogo probar que sí se ha informado al paciente, que el paciente ha comprendido lo que se le ha explicado y que ha aceptado el tratamiento con pleno conocimiento de en qué consiste, sus beneficios, sus riesgos y posibles consecuencias.

Normalmente, este proceso de información es fundamentalmente verbal (como así lo establece la propia Ley), de ahí que exista especial dificultad para el odontólogo a la hora de probar en un procedimiento judicial que ha cumplido con dicha obligación. Por ello, realizamos las siguientes recomendaciones que pueden implantarse en la asistencia diaria y que supondrán a corto y largo plazo un beneficio para el odontólogo y para la profesión en general:

1. Es conveniente que el consentimiento se recoja por escrito,

indistintamente de que el tratamiento se encuadre dentro de las previsiones legales de obligación de recogerlo de esta forma.

2. Disponer de modelos de consentimiento informado de los distintos tratamientos o asistencias que se realizan por el odontólogo. Siempre es mejor un consentimiento acorde al tratamiento y no uno genérico que recoja todos los posibles tratamientos y todos los posibles riesgos. Pero ello también implica adoptar una mayor diligencia a la hora de entregar al paciente el documento de consentimiento informado, pues deberá verificarse que es el del procedimiento propuesto. En este punto, el Colegio Oficial de Odontólogos y Estomatólogos de Cataluña pone a disposición de los colegiados una amplia variedad de documentos de consentimiento informado.

3. Debe realizarse un consentimiento informado por escrito para cada tratamiento odontológico realizado al paciente. Por ejemplo, si se han de realizar dos implantes en periodos diferentes, aunque sean cercanos en el tiempo, deben suscribirse dos documentos.

4. El documento de consentimiento informado debería entregarse junto con el presupuesto, haciendo constar en el presupuesto que al paciente se le entrega información del procedimiento y el documento de consentimiento informado sobre el mismo, recordando al paciente que puede solicitar cualquier aclaración, formular cualquier duda o consulta en cualquier momento tanto antes de aceptar el tratamiento como durante el mismo.

5. El consentimiento informado debe ser recogido directamente por el odontólogo, puesto que es quien tiene la obligación legal y quien podrá realmente responder a las dudas y consultas que se realicen por el paciente antes de tomar la decisión y dar su consentimiento.

6. Deben constar siempre rellenados correctamente los datos del paciente. Es especialmente relevante que los espacios existentes para recoger datos o circunstancias concretas del paciente y del tratamiento se completen siempre, indicando que no existen, no proceden, etc. en caso de que no proceda recoger nada en especial. Esto demostrará que se ha valorado en el momento de la asistencia.

7. También es importante hacer constar en la historia clínica que se ha informado al paciente. Las anotaciones en la historia clínica sobre el consentimiento suelen ser de gran utilidad a la hora de demostrar a un juez que sí se ha cumplido con la obligación. Una anotación en la historia clínica sobre el proceso de consentimiento puede ser la prueba que convenza al juez de que se ha cumplido la obligación. Lo óptimo sería recoger una anotación en la que se indique “que se ha evaluado el caso, se han revisado las pruebas, se le ha propuesto el tratamiento “x”, se le ha explicado el proceso, sus riesgos, sus posibles complicaciones y sus posibles efectos adversos, se le han aclarado las dudas al paciente, afirma haberlo entendido todo y ha prestado consentimiento, firmando el documento de consentimiento informado” .

8. Igualmente es importante reflejar en la historia clínica cada vez que el paciente ha planteado una duda, consulta y se le ha resuelto. Confiamos en que las anteriores notas sean de utilidad y cumplan la finalidad de evitar un problema serio que nunca debería existir si se realiza, como es habitual, una praxis completamente acorde a la lex artis ad hoc.

El Ministeri d’Hisenda manté la tributació amb IVA per a les prestacions de medicina estètica, mentre que les dels dentistes en continuen exemptes

Recentment, la Societat Espanyola de Medicina Estètica ha fet una consulta a la Direcció General de Tributs del Ministeri d’Hisenda, amb l’objectiu de conèixer si les prestacions de medicina estètica estan exemptes del pagament de l’IVA. Aquesta consulta sorgeix en un context en què altres professionals sanitaris, com els dentistes, no tributen per actes similars, segons afirma la mateixa societat.

En la resposta oficial emesa pel Ministeri d’Hisenda, s’ha reiterat la posi -

ció ja expressada en una consulta vinculant anterior. Segons aquesta, no es pot establir una exempció de manera general per a totes les prestacions de medicina estètica. Cada cas s’ha de valorar individualment, determinant si es tracta d’una assistència sanitària relacionada amb el diagnòstic, la prevenció o el tractament d’una malaltia, en la mesura que tingui com a finalitat atendre persones que, a causa d’una malaltia, lesió o defecte físic congènit, necessiten una intervenció de natu -

ralesa estètica. En aquests casos, les prestacions podrien estar exemptes d’IVA, però no quan es tracta d’intervencions merament cosmètiques.

L’esmentat ministeri també ha remarcat que, com ja es va establir en la consulta vinculant número V0318-18, els serveis prestats per estomatòlegs, odontòlegs, mecànics dentistes i protètics dentals estan exempts de l’IVA, sempre que es refereixin a activitats relacionades amb la seva professió. Això confirma que les prestacions de serveis realitzades per dentistes, dins del seu àmbit professional, no estan subjectes a l’IVA.

En canvi, els serveis de medicina estètica hauran de ser valorats cas per cas per determinar si compleixen els requisits per estar exempts o, per contra, han de tributar aquest impost.

Quins

requisits s’han de complir?

Prestació de serveis odontològics a domicili:

Adreça i informació de contacte per sol·licitar l’autorització: Travessera de les Corts, núm. 131-159 – Pavelló Ave María, 08028 Barcelona. Telèfon: 93 227 29 00.

La prestació de serveis odontològics a domicili és viable però sempre que es compleixin estrictes requisits regulats pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest servei només pot tenir finalitat diagnòstica i preventiva, i està prohibit realitzar procediments invasius com higienes dentals o cirurgies ambulatòries. A més, és imprescindible que el professional tingui una clínica dental de referència autoritzada per a tractaments invasius i que

les condicions higienicosanitàries estiguin garantides.

Qualsevol procediment que superi aquestes limitacions ha de ser derivat a una clínica dental degudament autoritzada. Per tal d’obtenir l’autorització per a aquest servei, cal contactar amb la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària, com a organisme competent en matèria de centres sanitaris.

Sobre l’assetjament i la discriminació laboral

L’assetjament laboral i la discriminació a la feina són problemes greus que afecten multitud de treballadors en l’entorn laboral. A Espanya, comptem amb diverses lleis que protegeixen els empleats en situacions d’assetjament i discriminació laboral i fixen les responsabilitats dels empresaris en aquests casos. En aquest article hi exposarem l’assetjament i la discriminació laboral des d’una perspectiva legal, els tipus d’assetjament i discriminació existents, les possibles conseqüències d’aquestes conductes, així com les mesures de prevenció corresponents.

ASSETJAMENT LABORAL

Legislació

Existeixen múltiples definicions d’“assetjament laboral”; d’acord amb el Conveni sobre la violència i l’assetjament número 190 de 2019 de l’Organització Internacional del Treball, l’expressió “violència i assetjament” en l’àmbit de la feina designa un conjunt de comportaments i practiques inacceptables, o d’amenaces, ja siguin manifestades una única vegada o de manera repetida, que

tinguin com a objectiu causar o siguin susceptibles de causar un mal físic, psicològic, sexual o econòmic, i inclou la violència i l’assetjament per raó de gènere.

A més, l’article 173.1 del codi penal estableix que seran castigats els que, en l’àmbit de qualsevol relació laboral o funcionarial i prevalent-se de la seva relació de superioritat, realitzin contra un altre de manera reiterada actes hostils o humiliants que, sense arribar a constituir tracte degradant, suposin un greu assetjament contra la víctima.

L’Estatut dels treballadors regula en el seu article 4 que serà un dret bàsic dels treballadors el respecte a la seva intimitat o la consideració deguda a la seva dignitat, compresa la protecció davant l’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, i davant l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

Finalment, l’article 14 de la Llei de prevenció de riscos laborals regula el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de salut i seguretat a la feina; i, d’altra banda, el deure genèric de

l’empresari de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb la feina, havent de realitzar “la prevenció dels riscos laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva a l’empresa i l’adopció de les mesures que siguin necessàries per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors”.

Tipus d’assetjament laboral

El concepte d’assetjament laboral va sorgir en la psicologia per abordar conjuntament, des del punt de vista terapèutic, situacions o conductes molt diverses d’estrès laboral que tenen en comú que, per la seva reiteració en el temps, el seu caràcter degradant de les condicions de la feina o l’hostilitat que comporten, tenen com a finalitat o com a resultat atemptar o posar en perill la integritat personal de l’empleat.

En funció de qui duu a terme les conductes descrites com a assetjament, qui les rep, pot parlar-se de:

• Assetjament vertical descendent o institucional: Quan tals situacions o conductes són propiciades

pels qui ocupen una posició superior en l’organigrama empresarial i pot ser:

» estratègic, la finalitat del qual és aconseguir que el treballador abandoni el seu lloc de treball, per exemple.

» de direcció, que tendeix a fomentar la por per augmentar la productivitat.

• Assetjament vertical ascendent: Quan un o diversos treballadors assetgen un superior jeràrquic.

• Assetjament horitzontal: Quan la víctima i assetjador ostenten la mateixa categoria dins de l’organigrama de l’empresa.

Possibles conseqüències legals de l’assetjament laboral

L’assetjament laboral té conseqüències legals greus, en estar tipificat com a delicte en el Codi penal.

Actualment, és possible rebre una indemnització per assetjament laboral, sempre que es demostri el maltractament psicològic o tractes vexatoris davant un tribunal. Així mateix, com ja s’ha esmentat, pot implicar penes de presó en els casos més seriosos, d’acord amb el que s’estableix en l’article 173.1 del Codi penal.

D’altra banda, l’Estatut dels treballadors, en el seu article 50, contempla l’extinció del contracte per part del treballador quan hi hagi modificacions

substancials en les condicions de treball dutes a terme sense respectar el que es preveu en la normativa i que redundin en el menyscapte de la dignitat del treballador. A més, el treballador tindrà dret a les indemnitzacions corresponents a un acomiadament improcedent, així com els danys i perjudicis ocasionats.

DISCRIMINACIÓ LABORAL

Legislació

A grans trets, la discriminació a la feina pot comprendre’s com un tracte distint i desfavorable a una persona en particular per part d’altres col·laboradors, superiors o directius, provocant que aquesta se senti inferior i perjudicada.

Tal com disposa l’article 4 de l’Estatut dels treballadors, “els treballadors tenen dret a no ser discriminats directament o indirectament a la feina per raons de sexe, estat civil, edat, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, així com per raó de llengua, dins de l’Estat espanyol”. En conseqüència, segons l’article 17 del mateix text normatiu, es consideren nuls i sense efectes els preceptes reglamentaris, les clàusules dels convenis col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de l’empresari que tinguin lloc a la feina, així

com en matèria de retribucions, jornada i altres condicions de treball, a situacions de discriminació directa o indirecta desfavorables pels motius assenyalats prèviament.

La legislació espanyola regula la discriminació des de l’article 14 de la Constitució espanyola, on s’estableix que “els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.”

Finalment, la nova Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació estableix que no es podran establir limitacions, segregacions o exclusions discriminatòries en l’accés a la feina per compte aliè, públic o privat, inclosos els criteris de selecció, en la formació per a l’ocupació, en la promoció professional, en la retribució, en la jornada i altres condicions laborals, així com en la suspensió, l’acomiadament o altres causes d’extinció del contracte de feina.

Tipus de discriminació laboral

Hi ha diferents tipus de discriminació:

• Discapacitat. Passa quan una empresa no contracta persones amb impediments visuals, motors o de parla, malgrat que estiguin qualificats per al lloc; en tractar-los amb menysteniment, o quan no es fa l’esforç d’adaptar instal·lacions físiques a les necessitats de treballadors amb alguna discapacitat.

• Condició de salut. Si algú té una malaltia crònica o ha de cuidar una altra persona, o si emmalalteix durant el seu període actiu laboral i se’l tracta amb menyspreu, se l’amenaça amb l’acomiadament o de canviar-lo a un lloc pitjor remunerat, llavors pateix discriminació a la feina.

• Sexe. La creença que les dones no tenen les mateixes capacitats que els homes o les seves qualificacions no són tan vàlides comporta menys vacants o ascensos disponibles. Com a resultat, la discrimi-

nació per raó de sexe es reflecteix en l’alta rotació del personal femení i la seva menor presència en l’economia remunerada.

• Aparença física. La discriminació per aquesta raó té lloc quan una persona no obté oportunitats laborals equitatives o s’impedeix el seu creixement a l’empresa a causa del color de pell, etnicitat o característiques físiques.

• Embaràs. La discriminació per embaràs generalment passa quan un ocupador tracta una empleada o postulant de manera desfavorable per causa d’embaràs, maternitat o afeccions mèdiques relacionades amb l’embaràs o la maternitat.

• Orientació sexual. Aquest tipus de discriminació té lloc en els supòsits en els quals se sotmet un empleat a l’assetjament a la feina creant un entorn laboral hostil per la seva orientació sexual o identitat de gènere.

• Religió. Es tracta de discriminació per religió o, al contrari, per no compartir la mateixa fe que altres col·laboradors.

Així mateix la discriminació laboral no tan sols es dona entre l’empresari i els seus empleats (discriminació vertical), sinó també entre els propis treballadors (discriminació horitzontal).

Possibles conseqüències legals de la discriminació laboral

Segons el que es disposa a l’article 8.12 de la Llei d’infraccions i sancions de l’ordre social, es considera infracció molt greu tota decisió unilateral de l’empresa que impliqui discriminacions directes o indirectes desfavorables per raó d’edat o discapacitat o favorables o adverses en matèria de retribucions, jornades, formació, promoció i altres condicions de feina, per circumstàncies de sexe, origen, inclòs el racial o ètnic, estat civil, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, adhesió o no a sindicats i als seus acords, vincles de parentiu amb altres treballadors a l’empresa o llengua dins de l’Estat espanyol, entre d’altres. Per part seva, l’article 16.1.c) de la citada llei considera així mateix infracció molt greu el fet de

sol·licitar dades de caràcter personal en els processos de selecció o establir condicions, mitjançant la publicitat, difusió o per qualsevol altre mitjà, que constitueixin discriminacions per a l’accés a la feina per motius de sexe, origen, inclòs el racial o ètnic, edat, estat civil, discapacitat, religió o conviccions, opinió política, orientació sexual, afiliació sindical, condició social i llengua dins de l’Estat.

En termes generals, les infraccions en matèria de relació laborals i ocupació se sancionen, en el cas de les infraccions molt greus amb una multa, en el seu grau mínim, de 7.501 € a 30.000 €; en el seu grau mitjà de 30.001 € a 120.005 €; i en el seu grau màxim de 120.006 € a 225.018 €.

MESURES I ESTRATÈGIES PER PREVENIR CONTRA L’ASSETJAMENT I LA DISCRIMINACIÓ LABORAL

Assetjament laboral

Entre les mesures i estratègies per prevenir contra l’assetjament laboral a l’empresa, destaca, d’una banda, elaborar un protocol d’assetjament laboral que reculli tant el compromís de la direcció amb la persecució, càstig i erradicació de l’assetjament del centre de treball, com les mesures que es duran a terme a l’empresa per aconseguir-ho.

El protocol ha d’establir i deixar clares quines són les actituds, comportaments o accions que es consideraran assetjament laboral, comptar amb mecanismes i recursos humans que permetin controlar les situacions que puguin ser sospitoses d’assetjament, tenir un canal de denúncia intern i un comitè creat per a la recepció i investigació interna definit, clar i àgil, i un règim sancionador per penalitzar als assetjadors.

D’altra banda, l’empresa també podrà dur a terme activitats per prevenir l’assetjament laboral, com cursos de formació i sensibilització dels empleats, no només per reconèixer l’assetjament laboral i intervenir quan es produeix per a posar-li fre, sinó per anticipar-se al seu desenvolupament, creant un bon clima laboral als centres de treball.

Discriminació laboral

Davant els supòsits de discriminació laboral, l’aplicació d’un pla d’igualtat a les empreses és la millor manera de combatre la discriminació laboral.

Aquests plans consisteixen en un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de realitzar un diagnòstic de situació, tendents a aconseguir a l’empresa la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe.

A més de la redacció d’un pla d’igualtat, altres pràctiques eficaces que les empreses poden considerar per evitar o reduir la discriminació laboral inclouen:

• Fomentar un entorn on se celebri la diversitat, en lloc de limitar-se a tolerar-la per tal que les persones se sentin còmodes i orgulloses de ser elles mateixes.

• Impartir formació contínua sobre discriminació i qüestions relacionades, incloent-hi sessions i tallers amb grups especialitzats en aquest camp.

• Revisar les polítiques i els procediments actuals, i tal vegada contractar un consultor extern perquè ajudi a identificar qualsevol discriminació no intencional que pugui estar passant.

• Protegir els drets de privacitat dels empleats respecte a qualsevol detall que pugui utilitzar-se per discriminar-los.

Ares Clemente Departament de protecció de dades Advocada Oleart Abogados

Bones pràctiques i ètica en la publicitat del sector odontològic

En el món de la publicitat del sector de l’odontologia cada cop resulta més important no descuidar les bones pràctiques i l’ètica professional.

Per tal de preservar aquesta ètica i bones pràctiques de la professió de l’odontòleg, examinarem l’actual marc normatiu i assenyalarem quines pràctiques publicitàries entenem que estan prohibides, focalitzant-nos en el tractament de les dades personals per a fins publicitaris.

La publicitat del sector de la salut, i en concret de l’odontologia, està subjecta a diferents normatives. Entre elles, podem destacar la Llei orgànica 3/2018 de protecció de dades personals (LOPDP) i el Reglament general de protecció de dades (RGPD).

1. El tractament de les dades personals en la publicitat del sector odontològic

La Llei de protecció de dades estableix una sèrie d’obligacions i restriccions que afecten directament la publicitat de l’odontologia realitzada tant a la pàgina web, xarxes socials o d’altres mitjans de les clíniques dentals, on s’involucri pacients, s’utilitzin noms, testimonis, fotografies de casos clínics o ressenyes.

Per tal de realitzar aquesta publicitat es requerirà un consentiment explícit i documentat del pacient per a la utilització de qualsevol de les seves dades o imatge per a fins publicitaris. És a dir, el pacient ha de ser plenament conscient de quines dades i/o imatges s’utilitzaran per a aquest propòsit.

L’incompliment d’aquesta obligació pot implicar la imposició d’una sanció

per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

També comportarà una infracció la publicació de ressenyes extretes de Google i que es publiquin a la web de les clíniques sense l’autorització expressa del pacient.

Dins de la protecció de les dades personal, la LOPDP i el RGPD han establert unes categories especials de dades a les quals ha dotat d’una protecció reforçada perquè poden contenir informació qualificada de sensible. És el cas de les dades relatives a la salut, de les quals n’ha prohibit el tractament per a fins publicitaris, llevat que se n’obtingui el consentiment exprés, informat i associat exclusivament a un ús concret. Per tant, entenem que una autorització genèrica de tractament de dades personals no és suficient per utilitzar dades relatives a la salut per a fins publicitaris, sinó que cal una autorització del pacient per a cada ús concret.

2. Obligacions dels responsables del tractament de dades personals

El responsable del tractament de dades personals ha de complir totes les obligacions establertes a la normativa ressenyada sobre protecció de dades. Entre aquestes obligacions en podem destacar el deure d’adoptar les mesures de seguretat adequades per garantir la protecció de la informació dels pacients, entre les quals s’inclouen les dades personals utilitzades a la publicitat.

Tanmateix, és important garantir a aquests pacients que han autoritzat expressament l’ús de les seves dades personals per a fins publicitaris, la pos-

Gisela Álvarez Roman
Advocada ICAB núm. 44511
Eduardo Monedero
Advocat ICAB núm. 25907

sibilitat d’exercir els drets de rectificació o cancel·lació de les seves dades.

3. Ètica i bones pràctiques en el codi deontològic:

Per altra banda, el codi deontològic del COEC recull una sèrie de principis i bones pràctiques que han de seguir els professionals, en especial en la publicitat dels seus serveis.

Aquest codi deontològic, que recull tota la normativa aplicable al sector, estableix que la publicitat ha de ser sempre veraç, transparent i respectuosa amb els pacients. A més a més, està prohibida tota aquella publicitat enganyosa, deslleial o que degradi la dignitat de la professió.

Entre aquestes bones pràctiques, es recullen les obligacions respecte a les dades personals que no poden sortir de l’àmbit sanitari sense el consentiment exprés del pacient.

4. Pràctiques contràries a la LOPDP i el codi deontològic en la publicitat del sector odontològic:

Nosaltres entenem que el nivell de diligència exigit als professionals de l’odontologia va més enllà de l’estàndard nor-

mal ja que la publicitat s’emmarca en l’ àmbit de la salut. No es pot exigir el mateix nivell de diligència a una empresa que realitzi, per exemple, publicitat d’articles de moda o sabates, que a una empresa que faci publicitat d’un tractament odontològic. En aquest sentit, el Tribunal Suprem (STS de 22/11/1971 recollida per altres posteriors com l’STS 223/2019) ha establert un criteri que podria ser aplicat de forma anàloga en els professionals de la salut perquè entenem que aquests han d’actuar amb una diligència superior de conformitat amb els seus coneixements tècnics i especialitzats.

Així doncs, considerem necessari recordar algunes pràctiques publicitàries freqüents en el sector odontològic que són contràries a la normativa i afecten negativament les bones pràctiques i l’ètica que s’exigeix de manera reforçada als professionals de l’odontologia:

• Garantir resultats o prometre curacions impossibles.

• Revelar el nom dels pacients, així com altres dades de caràcter personal o sanitari (fotografies, resultats de proves com ara radiografies, etc.) sense el consentiment exprés i informat del pacient per-

què que s’utilitzin amb una finalitat publicitària.

• Publicar ressenyes extretes de Google a la pàgina web, xarxes socials o qualsevol altre mitjà, sense el consentiment exprés i informat del pacient.

• Publicar a la web, xarxes socials o Google ressenyes i/o opinions falses o encarregades a tercers de consumidors inexistents.

• Utilitzar testimonis falsos.

• Realitzar ofertes o descomptes en què el preu original (sense descompte) no s’hagi aplicat els últims sis mesos.

• Oferir descomptes limitats a un nombre de persones o unitats quan no és cert perquè s’ofereix sense limitacions.

Com hem vist, la publicitat del sector odontològic s’ha de regir per uns estàndards ètics superiors als exigits en altres sectors, ja que es posa en risc el dret a la salut dels pacients.

Per tant, és essencial que la publicitat de les clíniques dentals respecti la normativa ressenyada amb la finalitat de garantir uns principis ètics professionals i la privacitat dels pacients.

1 / 6

Aquest número és indicatiu del risc del producte Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc

Indicador de risc aplicable a la gamma de comptes Sabadell PRO Banco de Sabadell, S A es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100 000 euros per dipositant

Aquesta PROposta és per a tu, de PROfessional a

A Sabadell Professional treballem en PRO dels PROfessionals del Col legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya Innovem constantment la nostra ofer ta de productes i ser veis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius, protegir els teus interessos, propulsar iniciatives i proposar solucions financeres úniques, a les quals només poden accedir PROfessionals com tu Solucions com aquesta:

Compte Sabadell Negocis Plus PRO Pensat perquè autònoms, comerços i petites empreses es facin grans

Si vols conèixer tots els avantatges que t’ofereix el Compte Sabadell Negocis Plus PRO, contacta amb nosaltres i identifica’t com a membre del teu col·lectiu i un gestor especialitzat t’explicarà detalladament els avantatges que tenim per a PROfessionals com tu.

T’esperem.

Prevenció de l’estrès i el burnout

L’estrès

a la

feina és un component necessari per a l’aprenentatge i el creixement professional, però quan aquest estrès es cronifica i es manté molt elevat al llarg del temps, existeix el risc d’entrar en un desgast permanent anomenat burnout

Tres dels principals indicadors que reflecteixen si s’està en burnout són l’esgotament emocional (fatiga profunda i d’incapacitat per afrontar les demandes emocionals i físiques de l’entorn de treball); la despersonalització (desconnexió amb els pacients i falta d’empatia, entrant en un distanciament i fredor en la relació); i baixa realització personal (sentir que un no és prou efectiu a la feina o que no està aconseguint els objectius personals o professionals, tot i l’esforç i les hores dedicades).

Els professionals d’estomatologia i odontologia no estan exempts de la probabilitat de patir burnout a causa de diferents factors estressors implícits en la professió: pressió per la perfecció en els procediments diaris; posicions físiques incòmodes; gestió de l’ansietat dels pacients amb la tensió que això comporta a la consulta; i alts nivells de càrrega de feina i pluriocupació, entre d’altres. Aquestes circumstàncies fan que aquesta professió gratificant i alhora desafiant es pugui convertir en angoixant i desagradable.

Un primer pas per a la prevenció seria detectar els senyals d’alerta que s’activen en un mateix/a davant d’un estrès excessiu.

Cadascú té una resposta determinada a l’estrès, en una forma única i personal de manifestar se. Cal observar què i com s’activa el nostre fins arribar a sobrepassar nivells tolerables.

Els senyals d’alerta poden aparèixer en diferents àmbits:

• Físic: insomni, mal de cap, tics, dolors digestius i/o articulars inespecífics, etc.

• Mental: pensaments intrusius i/o anticipatoris.

• Emocional: despersonalització en el tracte amb els pacients, ganes constants de plorar i irritabilitat, entre d’altres...

Us sentiu representats/des en algun d’aquests? Us apareixen sovint i no sabeu com recuperar l’equilibri?

Les formes més comuns de prevenir i disminuir aquestes símptomes es poden agrupar en 3 estratègies:

1. Estratègies d’autoregulació emocional:

• Reconèixer el problema: acceptar que s’està experimentant burnout és el primer pas per abordar-lo.

• Identificar les emocions que provoquen malestar i aprendre a regular les amb l’ajut de tècniques, com per exemple la respiració, el mindfulness i/o el ioga.

Revisar el nivells d’autoexigència relacionats amb la professió, com per exemple aconseguir resultats impecables i mantenir un nivell de rendiment constant. Pot ser útil un canvi d’actitud introduint un llenguatge més compassiu amb vosaltres mateixos per assumir l’error, els canvis i els esdeveniments que no depenen d’un/a mateix/a.

• Planificar temps de descans i abaixar el ritme: fer pauses regulars durant la jornada laboral; si és possible, planificar dies de descans per recuperar-se físicament i mentalment.; i finalment observar si el descans és suficient per recobrar l’equilibri.

• Entrenar se per reconèixer signes d’ansietat en els pacients i oferir recursos per reduir aquesta ansietat i poder actuar de manera calmada i comprensiva.

• Separar vida personal i laboral: i dedicar temps a alguna activitat fora de la feina que ajudi a connectar amb el benestar i el gaudi.

2- Estratègies interpersonals

• Establir límits clars: aprendre a dir “no” a sobrecàrregues de feina, a peticions desmesurades dels pacients i a l’equip amb qui es treballa. Per posar límits de forma assertiva i eficaç cal pràctica i tenir clar que és una protecció per a nosaltres i els altres. Fomentar relacions amb qui estem a gust. Passar temps amb persones que ens donen suport emocional i que entenen les pressions de la professió. A quines persones contactaries per demanar suport emocional? I consell pràctic? Com podem ampliar aquesta xarxa?

• Reforçar les habilitats comunicatives, que ajuden a millorar la relació amb els pacients i amb l’equip des d’una comunicació més empàtica i assertiva.

3- Estratègies en relació

al lloc de treball

• Redefinir expectatives i prioritzar: valorar si es pot assumir tota la feina que la professió comporta tenint en compte la conciliació familiar; les necessitats i exigències del centre (principalment si som sanitaris i gestors alhora), i l’estat emocional del moment present, és a dir, si personalment hi ha estressors afegits que poden dificultar la concentració i la motivació.

• Pel que fa a la pluriocupació, molt comuna en els odontòlegs, cal tenir en compte que el desgast pot augmentar pels nombrosos desplaçaments, el compliment de procediments específics de cada centre i horaris sovint més extensos. Caldrà valorar esforç benefici de cada lloc, estudiar si compensa i prendre decisions en conseqüència. Buscar suport professional: considerar la possibilitat de parlar amb un psicòleg o terapeuta especialitzat en salut mental per obtenir eines per gestionar l’estrès i les emocions.

Però sobretot cal tenir present que estem acompanyats de nosaltres mateixos les vint-i-quatre hores del dia. Per tant, ens hem de cuidar i tenir nos presents perquè és fonamental per a la salut mental.

Natalia Comalrena de Sobregrau Psicòloga General Sanitaria. Especialista en intervencions sistèmiques.

Terapeuta i Docent de la Fundació Galatea

El paper clau de la comunicació per als dentistes

La comunicació és un element clau en la pràctica odontològica. Però no només per promocionar els serveis de la clínica o demostrar la vàlua professional del dentista, cosa que permetrà construir una marca personal potent, sinó també per conscienciar la població de tenir una bona salut oral.

Una marca personal destacada i una comunicació corporativa ben estructurada ajuden a posicionar el professional i la seva clínica com a referents en el sector. Així mateix, educar el públic sobre la salut bucodental contribueix a prevenir malalties i promoure hàbits saludables, una responsabilitat que va més enllà del servei privat.

Una comunicació efectiva permet als dentistes guanyar credibilitat i autoritat i així establir una relació propera amb els pacients, cosa que millora l’experiència del pacient i potencia la confiança en les seves recomanacions. A més, en un món on la informació és abundant, els odontoestomatòlegs han de ser capaços de comunicar de manera clara i concisa per evitar malentesos.

SERVEIS COEC PER MILLORAR LA COMUNICACIÓ

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ofereix diversos serveis per ajudar els col·legiats a millorar la seva comunicació. Aquests serveis tenen com a objectiu potenciar la imatge professional dels odontòlegs i estomatòlegs, i contribuir al desenvolupament de la professió en el seu conjunt.

Canal COEC: Un servei dissenyat perquè les clíniques puguin oferir vídeos divulgatius de salut oral a la sala d’espera de la clínica.

• Web Dental Acreditada: Un segell que proporciona el COEC per indicar la garantia de qualitat de la informació compartida en un determinat lloc web.

• Minisites del COEC: Pàgines web personalitzades per a col·legiats, perquè puguin millorar la seva presència a internet.

Observatori de la publicitat: El servei d’assessorament jurídic del COEC ajuda amb els dubtes que tinguin els col·legiats sobre la normativa publicitària i la legalitat en la comunicació dels serveis sanitaris.

• Infografies i pòsters: Els col·legiats poden descarregar, des de l’Espai Docs, diversos materials visuals elaborats pel COEC que poden utilitzar per educar els pacients sobre salut bucodental, tant a les seves xarxes socials com a la clínica.

• TV Dents: Un canal de televisió online que, a través de les seves xarxes socials, ofereix continguts divulgatius de salut oral de forma amena, divertida i en formats innovadors.

• Consells de salut en vídeo: El COEC ofereix vídeos breus que transmeten informació útil als pacients sobre hàbits saludables.

Amb aquests recursos, el COEC vol que els seus col·legiats tinguin més eines per desenvolupar una millor comunicació, tant amb els seus pacients com amb el públic en general, contribuint així a una millor salut bucodental a Catalunya.

La intel·ligència artificial en l’odontologia

La intel·ligència artificial (IA) s’ha infiltrat en gairebé tots els aspectes de les nostres vides, des dels nostres telèfons mòbils fins als electrodomèstics de la llar. Aquesta tecnologia, que semblava ciència ficció fa unes dècades, ara és una realitat quotidiana que ens ajuda a prendre decisions, optimitza processos i, fins i tot, anticipa les nostres necessitats.

En l’àmbit sanitari, la IA ha demostrat ser una eina poderosa per millorar el diagnòstic, el tractament i el seguiment de diverses patologies. Des de l’anàlisi d’imatges mèdiques fins a la predicció de brots epidèmics, la IA està transformant la manera com entenem i practiquem la medicina.

L’odontologia, sempre a l’avantguarda de la innovació tecnològica, no s’ha quedat enrere en aquesta revolució digital. Els professionals de la salut bucodental estan incorporant, poc a poc, la IA en les seves pràctiques diàries, obrint noves possibilitats per millorar l’atenció al pacient i l’eficiència dels tractaments.

Un exemple clar de l’aplicació de la IA en odontologia és l’ús en la detecció precoç del càncer oral. L’Escola Universitària Adema està desenvolupant un programa innovador que utilitza IA per avaluar el risc de càncer oral de manera ràpida i no invasiva. Aquest projecte, finançat pel Govern Balear, promet ser una eina valuosa per a la prevenció i el diagnòstic primerenc d’aquesta greu malaltia.

En el camp de l’ortodòncia, la IA està revolucionant el seguiment dels tractaments, especialment en adolescents. Eines avançades com DentalMonitoring permeten als ortodontistes realitzar un seguiment continu dels seus pacients, intervenint de manera oportuna i garantint resultats òptims.

Aquesta tecnologia és particularment útil durant períodes com l’estiu, quan els canvis en la rutina poden afectar negativament la salut bucodental.

La IA també està transformant la planificació de tractaments dentals complexos. Algoritmes sofisticats poden analitzar imatges en 3D de la boca del pacient i suggerir plans de tractament personalitzats, tenint en compte factors com la densitat òssia, la posició dels nervis i la salut general de les dents i les genives.

En el diagnòstic radiològic, la IA ha demostrat ser extremadament eficaç. Sistemes d’aprenentatge profund poden analitzar radiografies dentals amb una precisió comparable o fins i tot superior a la dels professionals humans, detectant càries, fractures o altres anomalies que podrien passar desapercebudes a l’ull humà.

La gestió de clíniques dentals també s’està beneficiant de la IA. Sistemes intel·ligents poden optimitzar la programació de cites, predir la demanda de serveis i, fins i tot, ajudar en la gestió d’inventaris, millorant l’eficiència operativa de les clíniques.

Debilitats i limitacions

No obstant això, és important recordar que la IA no està exempta de riscos i

limitacions. Un exemple preocupant és l’ús d’aplicacions d’IA per al seguiment d’ortodòncia sense la supervisió d’un professional dental qualificat. Aquestes aplicacions, tot i que poden semblar convenients, poden portar a diagnòstics erronis o tractaments inadequats si s’utilitzen sense el criteri expert d’un odontòleg.

La IA també planteja qüestions ètiques i de privacitat que han de ser abordades. La gestió responsable de les dades dels pacients i la transparència en l’ús d’algoritmes són aspectes crucials que la comunitat odontològica ha de considerar seriosament.

Futur

Malgrat aquests reptes, el futur de la IA en odontologia és prometedor. S’espera que els propers anys veiem avenços significatius en àrees com la regeneració de teixits dentals assistida per IA, la personalització de pròtesis dentals mitjançant impressió 3D intel·ligent i l’ús de realitat augmentada en procediments quirúrgics complexos.

Per això, és important que els dentistes estiguem a l’avantguarda d’aquesta revolució tecnològica, fem formació contínua sobre les aplicacions de la IA en odontologia i apostem per la recerca en aquest àmbit.

La intel·ligència artificial està transformant ràpidament el panorama de l’odontologia, oferint noves eines per millorar la precisió diagnòstica, l’eficàcia dels tractaments i l’experiència del pacient. Tot i que encara hi ha reptes per superar, el potencial de la IA per revolucionar la salut bucodental és innegable. Com a professionals de l’odontologia, tenim la responsabilitat d’abraçar aquestes innovacions de manera crítica i ètica, sempre amb l’objectiu final de millorar la salut i el benestar dels nostres pacients.

En el futur, la integració de la IA en l’odontologia promet no només millorar els tractaments existents, sinó també obrir noves vies per a la prevenció i la cura personalitzada. És clar que som a l’inici d’una nova era en la salut bucodental i qui no s’hi apunti pot quedar-se enrere fàcilment. Aquesta simbiosi entre la tecnologia i l’expertesa humana promet transformar radicalment la nostra professió. No és una promesa de futur, és una realitat present que estem modelant amb les nostres mans i el nostre coneixement. Preparem-nos, doncs, per a una nova forma de viure la salut bucodental, on la tecnologia i l’humanisme convergeixen per oferir el millor als nostres pacients.

Uneix-te a les xarxes socials del COEC!

La millor manera per estar al dia i participar en una comunitat virtual formada per més de 10.000 usuaris.

Uso de corticoesteroides en la clínica dental

LO QUE DEBES

QUÉ SON LOS CORTICOESTEROIDES Y CÓMO SE CLASIFICAN?

Los corticoesteroides son fármacos sintéticos que imitan la acción de una clase de hormonas producidas por la glándula suprarrenal, específicamente en la corteza de la misma. Por su parte, estos forman parte de un grupo de compuestos orgánicos conocidos como esteroides que son derivados del colesterol, donde también entran lashormonas sexuales, como estrógenos y testosterona.

Los corticoesteroides, a su vez, se dividen en dos grandes grupos: glucocorticoides y mineralocorticoides.

Glucocorticoides

El principal exponente orgánico es el cortisol o la cortisona y fármacos como: hidrocortisona, dexametasona, metilprednisolona, entre otros. Estos actúan a través de receptores dentro de las células modificando la respuesta de algunos genes, teniendo así efectos en prácticamente todo el organismo. No obstante, tendremos en cuenta como principales funciones las siguientes: Reducir la respuesta inflamatoria, suprimir el sistema inmunológico.

• Regular el metabolismo de carbohidratos, promoviendo por diferentes vías un aumento de la glucosa en

sangre. También tienen acciones en el metabolismo de grasas y proteínas.

Por tal motivo, sus usos clínicos más significativos son los asociados a la inflamación crónica, enfermedades del sistema inmunológico, alergias, condiciones dermatológicas, entre otros.

Mineralocorticoides

Se encargan principalmente de regular el equilibrio de electrolitos y agua en el organismo, actúan en receptores en el riñón, promoviendo la reabsorción de sodio y la excreción de potasio. El principal mineralocorticoide que produce el cuerpo es la aldosterona. Sus principales usos clínicos son:

Insuficiencia suprarrenal como tratamiento de reemplazo.

• En algunos casos de hipotensión, para aumentar la presión arterial en pacientes con problemas de control del volumen sanguíneo.

DIFERENCIAS IMPORTANTES ENTRE GLUCOCORTICOIDES Y MINERALOCORTICOIDES:

Característica Glucocorticoides Mineralocorticoides

Función principal

Metabolismo y respuesta inflamatoria e inmunológica

Hormona natural Cortisol

Efecto en la glucosa

Aumentan los niveles de glucosa en sangre

Regulación de agua y electrolitos

Aldosterona

No tienen efecto sobre la glucosa

Uso clínico principal Inflamación, inmunosupresión Insuficiencia suprarrenal, hipotensión

Clasificación

Los corticoesteroides se pueden clasificar de diferentes formas, pero principalmente se toma en cuenta: la presentación, vía de administración, la potencia antiinflamatoria y la duración de la acción. Todos estos factores son sumamente relevantes en el momento de seleccionar el fármaco adecuado, según el objetivo buscado con cada paciente.

CLASIFICACIÓN DE ACUERDO CON SU POTENCIA ANTIINFLAMATORIA TOMANDO EN CUENTA LA CORTISONA COMO ESTEROIDE BASE (1)

1. Betametasona

• Potencia antiinflamatoria: 25

• Duración: 36-72 horas

• Nombres comerciales: Celestone , Diproderm

2. Dexametasona

• Potencia antiinflamatoria: 25

• Duración: 36-72 horas

Nombres comerciales: Fortecortin

3. Metilprednisolona

• Potencia antiinflamatoria: 5

• Duración: 12-36 horas

• Nombres comerciales: Urbason, Depo-medrol , Solu-medrol

4. Triamcinolona

Potencia antiinflamatoria: 5

• Duración: 12-36 horas

• Nombres comerciales: Kenacort , trigo depot

5. Prednisolona

• Potencia antiinflamatoria: 4

• Duración: 12-36 horas

• Nombres comerciales: Estilsona

6. Prednisona

• Potencia antiinflamatoria: 4

• Duración:12-36 horas Nombres comerciales: Dacortin

7. Hidrocortisona (Referencia: Cortisol)

• Potencia antiinflamatoria: 1

• Duración: 8-12 horas

• Nombres comerciales: Flebocortid , Actocortina

8. Cortisona

Potencia antiinflamatoria: 0.8

• Duración: 8-12 horas

• Nombres comerciales: Cortone

En vista de que no todos los esteroides tienen la misma potencia en cuanto a efectos antiinflamatorios, se usan conversiones o tablas de “equipotencia”, para relacionar y ajustar las dosis de forma equivalente entre distintos fármacos. Generalmente, se toma como referencia la hidrocortisona (20 mg) como la dosis estándar para comparar entre ellos.

TABLA DE EQUIPOTENCIA

Corticoide Potencia antiinflamatoria

Acción corta (8-12 horas)

Esto resulta esencial a la hora de ajustar el tratamiento cuando se cambia de un corticoide a otro (por ejemplo, de cortisona a dexametasona), evitando así problemas de subdosificación y no obtener los efectos deseados o sobredosificación y tener mayor riesgo de efectos adversos.

Dosis equivalente a 20mg de Hidrocortisona Duración de acción (horas)

Hidrocortisona (Cortisol) 1 20 mg 8-12

Cortisona 0.8 25 mg 8-12

Acción intermedia (12-36 horas)

Prednisona 4 5 mg 12-36

Prednisolona 4 5 mg 12-36

Metilprednisolona 5 4 mg 12-36

Triamcinolona 5 4 mg 12-36

Acción prolongada (36-72 horas)

EJEMPLO PRÁCTICO

Si un paciente está recibiendo 5mg prednisona, equivale a 20mg de hidrocortisona que, a su vez, representa 0,75mg de dexametasona. Es decir, se necesitarían solo 0,75 mg de dexametasona para conseguir el mismo efecto antiinflamatorio que con 5 mg de prednisona.

Otra consideración importante cuando se decide usar un fármaco sobre otro o hacer algún cambio, es la duración de la acción, debido a que esto afecta la frecuencia con la que deben administrarse. De forma general, los corticoides de acción corta se utilizan cuando se requiere un control rápido y a corto plazo, mientras que los de acción prolongada son útiles en tratamientos donde es necesario un efecto más sostenido (en enfermedades crónicas o en algunos casos para reducir la frecuencia de administración).

Principales usos e indicaciones en la clínica dental:

1. Para reducir inflamación: disminuye la liberación de citocinas, prostaglandinas y otras sustancias involucradas en la inflamación. Así, minimizan la inflamación que ocurre después de procedimientos como extracciones dentales complejas, muelas del juicio o colocación de implantes, entre otras.

2. Mejorar el control del dolor: al disminuir la liberación de sustancias asociadas a la inflamación, también atenúa la respuesta al dolor.

3. Disminuir el edema facial: al haber una menor circulación de mediadores inflamatorios que aumentan la permeabilidad de los vasos sanguíneos, se reduce la cantidad de líquido que se filtra a los tejidos y por lo tanto hay menos edema.

4. Mejorar la apertura bucal: en cirugías donde puede haber trismo postoperatorio por inflamación y/o dolor de los músculos o tejidos circundantes, además en patologías de la articulación temporomandibular.

5. Otros usos: disminución de náuseas y vómitos posoperatorios, manejo de reacciones alérgicas en enfermedades inflamatorias de la cavidad oral y otros procesos autoinmunes.

PRECAUCIONES IMPORTANTES

Efectos adversos

Los corticosteroides no son fármacos inocuos y son numerosos los efectos adversos descritos que deben ser tomados en cuenta a la hora de recetarlos. De forma general, estos son algunos:

Hiperglucemia: aumento del azúcar en sangre, especial precaución en diabéticos.

• Retención de líquidos y sodio, que puede aumentar la presión arterial.

• Inmunosupresión: mayor susceptibilidad a infecciones leves. Trastornos digestivos: náuseas, indigestión o gastritis.

• Alteraciones del estado de ánimo: puede producir irritabilidad o ansiedad

Diabéticos: los corticoides inducen hiperglucemia al aumentar la gluconeogénesis (creación de azúcar por el hígado) y reducir la sensibilidad de la insulina. En este caso los que tienen mayor actividad glucocorticoide, como la dexametasona o betametasona, pueden aumentar más la glucosa en sangre que la hidrocortisona. Los estudios son variados y sugieren un aumento entre 10-150 mg/dl en pacientes poco controlados. Por lo que se debe considerar:

• Monitoreo frecuente de la glucemia en la medida de los posible, en algunos casos ajuste de la medicación y tener precaución con la dieta.

• Riesgo incrementado con dosis ≥20 mg/día de prednisona o equivalente y tratamientos mayores a una semana.

• Supresión del eje-hipotálamo adrenal, produciendo insuficiencia suprarrenal sobre todo si se interrumpe bruscamente.

• Acumulación de grasa en zonas como: cara (cara de luna llena), abdomen y cuello, con aumento de peso.

• Fragilidad en músculos, huesos y articulaciones, cambios en la piel.

• Úlceras gástricas.

• Osteoporosis.

• Cataratas, glaucoma.

• Diabetes.

• inmunosupresión grave.

• Síndrome de Cushig entre otros.

CONSIDERACIONES PARA SU USO

Tomando en cuenta lo anteriormente descrito, el tratamiento con corticoesteroides debe ser recetado a la dosis mínima efectiva, por la menor cantidad de tiempo posible y teniendo especial precaución con determinados grupos de pacientes:

Hipertensos: Los corticoides aumentan la retención agua y sodio, algunos más que otros dependiendo su acción mineral. Así pues, los estudios sugieren que puede elevar la presión arterial sistólica entre 10 y 50 mmHg tras una sola dosis. Por lo que se debe tener a consideración: Usualmente la prednisona y la prednisolona tienden a aumentar la presión en relación con la dexametasona o betametasona.

• Se debe hacer un monitoreo de la presión arterial en la medida de lo posible, continuar con el tratamiento antihipertensivo recetado y en algunos casos puede requerir ajustes, sobre todo en usos prologados.

• Evitar la administración prolongada de corticoides y altas dosis para minimizar el riesgo.

Pacientes con enfermedad renal: estos pueden agravar la retención de líquidos y el equilibrio electrolítico provocando mayor edema, además de exacerbar la hipertensión. Se recomienda:

• Revisar la función renal antes de decidir el uso de estos y ajustar la dosis de acuerdo con esa información. Considerar alternativas terapéuticas si el paciente está en estadios avanzados de insuficiencia renal.

• Utilizar corticoesteroides con baja actividad mineral como la dexametasona o betametasona, sobre otros como hidrocortisona o prednisolona, para minimizar la retención de sodio y agua.

• Evitar el uso en conjunto de fármacos tóxicos para el riñón como los AINES que agravarían la condición.

• Pacientes con uso crónico de esteroides: el uso prolongado de corticoides puede suprimir la secreción propia del cuerpo de esteroides, producir alteraciones metabólicas, diabetes, enfermedad cardiovascular, entre otros. Se recomienda:

• Verificar posibles alteraciones producidas por los corticoesteroides.

De tratarse de pacientes con enfermedades autoinmunes, mantener sus dosis habituales, nunca suspender, y en algunos casos puede incluso requerir dosis adicionales.

CONCLUSIÓN

Los corticoesteroides son fármacos ampliamente recetados gracias a su potente acción antiinflamatoria y en el sistema inmunológico, lo que se traduce tanto en múltiples beneficios como: menos inflamación, menor edema, menos dolor y, por lo tanto, una mejor recuperación. Sin embargo, no están exentos de efectos adversos importantes, además de agravar condiciones preexistentes como la diabetes o la hipertensión. Dado que cada vez son más los estudios que promueven su uso en clínica dental, se hace necesario comprender sus posibles implicaciones y recordar siempre usarlos de forma segura, a la dosis mínima efectiva y la menor cantidad de tiempo.

Corto plazo (días a pocas semanas)
Mediano plazo (semanas a menos de 3 meses)
Largo plazo (más de 3-6 meses o años):

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS

1. Brunton LL, Knollmann BC, Hilal-Dandan R. Goodman & Gilman’s: The Pharmacological Basis of Therapeutics . 13th ed. McGraw-Hill Education; 2018.

2. Jameson JL, Fauci AS, Kasper DL, Hauser SL, Longo DL, Loscalzo J. Harrison’s Principles of Internal Medicine . 20th ed. McGraw-Hill Education; 2018.

3. Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS). Base de Datos del Medicamentos

4. Carvalho L, Lemos C. Effectiveness of corticosteroids in the control of pain, swelling and trismus after third molar surgery: a systematic review and meta-analysis . Br J Oral Maxillofac Surg. 2018;56(6):402-10. doi:10.1016/j.bjoms.2018.03.001.

5. Grossi GB, Maiorana C, Garramone RA, Borgonovo A, Beretta M, Farronato D, et al. Effect of submucosal injection of dexamethasone on postoperative discomfort after third molar surgery: a prospective study J Oral Maxillofac Surg. 2007;65(11):2218-26. doi:10.1016/j.joms.2006.11.030.

6. Polderman JAW, Farhang-Razi V, Van Dieren S, Kranke P, DeVries JH, Hollmann MW, et al. Adverse side effects of dexamethasone in surgical patients . Cochrane Database Syst Rev. 2018 Nov 23;(11).doi:10.1002/14651858. CD011940.pub3

7. Deng HW, Mei WY, Xu Q, Zhai YS, Lin XX, Li J, et al. The role of glucocorticoids in increasing cardiovascular risk . Front Cardiovasc Med. 2023 Jul 5;10:1187100. doi:10.3389/ fcvm.2023.1187100.

8. Liu D, Ahmet A, Ward L, Krishnamoorthy P, Mandelcorn ED, Leigh R, et al. A practical guide to the monitoring and management of the complications of systemic corticosteroid therapy . Allergy Asthma Clin Immunol. 2013;9(1):30. doi:10.1186/1710-1492-9-30.

9. Outumuro Rial M. Protocolo de actuación clínica ante pacientes tratados con corticoides durante largos periodos de tiempo. SEOENE. Disponible en: https://www.seoene.es/protocolo-de-actuacion-clinica-ante-pacientes-tratados-con-corticoides-durante-largos-periodos-de-tiempo/

Núm. Col. 46351
Núm. Col. 65347
DRA. ALBANA GÁMEZ GUILARTE
DR. STEVENS SALVÁ

2025Agenda

Fins al 2 de març de 2025

MASTERCLASS ONLINE: NUTRICIÓ I SALUT ORAL INFANTIL

Ponents: Dr. Yndira González Chopite, Alba Padró i Julio Basulto

Lloc: Campus Virtual COEC

Modalitat: Online Autoformatiu

10 de gener de 2025

MICROCIRURGIA APICAL PAS A PAS

Ponents: Guillermo Doria

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

11 de gener de 2025 JORNADA D’ACTUALITZACIÓ EN PRÒTESI: DISSENY I PLANIFICACIÓ

DIGITAL DE PILARS CAD CAM EN CONNEXIONS CÒNIQUES SUBCRESTALS

Ponents: Carles Gargallo

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

15 de gener de 2025 PUNCIÓ VENOSA

Ponents: Stevens Salva Sutherland

Lloc: COEC

Modalitat: Presencial

Del 17 de gener al 7 de juny de 2025

POSTGRAU EN GESTIÓ ESTRATÈGICA DE LA CLÍNICA DENTAL

Ponents: Xavier Tremosa i Balcells

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

18 de gener de 2025 LA REHABILITACIÓ ORAL EN PACIENTS

AMB DESGAST DENTARI

Ponents: Diego Soler

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

Del 24 de gener al 19 de juny de 2025

POSTGRAU EN IMPLANTOLOGIA INTEGRAL

Ponents: Javier Bara Casaus , José María Barrachina, Federico Margitic

Lloc: Campus Virtual COEC

Modalitat: Online Autoformatiu

Del 27 al 31 de gener de 2025 CURS INTENSIU EN PRÒTESI FIXA

Ponents: Ernest Mallat

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

31 de gener i 1 de febrer de 2025 CURS D’INTRODUCCIÓ A LA KINESIOLOGÍA I A LA POSTUROLOGIA EN ODONTOLOGIA INTEGRATIVA

Ponents: José Ignacio Calle Montes, Eusebio Villar

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

1 de febrer de 2025 TRACTAMENT PULPAR EN DENTICIÓ PERMANENT JOVE: APICOGÉNESIS VS APICOFORMACIÓ

Ponents: Xavier-Fructuós Ruiz Sánchez, Juan Gonzalo Olivieri

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

7 de febrer de 2025 CURS PERIODÒNCIA PER AL DENTISTA NO PERIODONCISTA

Ponents: Xavi Costa

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

14 i 15 de febrer de 2025

CARILLES DE CERÀMICA: APRÈN TOTS ELS DETALLS DES DEL TALL AL CIMENTAT

Ponent: Albert Verd Beltrán

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

21 de febrer de 2025 CURS MONOGRÀFIC EN REGENERACIÓ ÒSSIA

Ponent: Luca de Stavola

Lloc: Campus Virtual COEC

Modalitat: Online Autoformatiu

22 de febrer de 2025

TÈCNICA DEL COMPÒSIT INJECTAT I PREMSAT EN REHABILITACIÓ ORAL

Ponent: Antonio Mendoza

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

Del 27 de febrer al 21 de juny de 2025 POSTGRAU EN ORTODÒNCIA

INTERCEPTIVA

Ponent: Jesús Fernández Sánchez

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Semipresencial

28 de febrer i 1 de març de 2025 CURS TEÒRIC PRÀCTIC EN CIRURGIA

BÀSICA EN IMPLANTOLOGIA

Ponents: Javier Bara, José María Barrachina i Fede Margitic

Lloc: COEC

Modalitat: Presencial

8 de març de 2025 CONCEPTES ESTÈTICS I FUNCIONALS EN EL DIAGNÒSTIC, PLANIFICACIÓ I REHABILITACIÓ DE PACIENTS AMB

DESGAST

Ponent: Guillermo Galván

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

Del 17 al 21 de març de 2025

CURS INTENSIU EN ESTÈTICA DENTAL

Ponent: José Luis Padros

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

Del 20 de març al 30 de maig de 2025

POSTGRAU EN DISFUNCIÓ CRANEOMANDIBULAR, DOLOR OROFACIAL I MEDICINA DENTAL

DEL SON

Ponent: Eduardo Vázquez

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Online Autoformatiu

21 i 22 de març de 2025 CURS TEÒRIC PRÀCTIC EN PRÓTESI

PARCIAL REMOVIBLE

Ponent: Ernest Mallat

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

28 i 29 de març de 2025

CURS TEÒRIC PRÀCTIC EN CIRURGIA I IMPLANTOLOGIA AVANÇADA

Ponent: Javier Bara

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

Del 31 de març al 4 d’abril de 2025

CURS INTENSIU EN ODONTOLOGIA

DIGITAL

Ponents: Sergi Pedemonte, Ivan Mendoza i Pep Serra

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

15 i 16 d’abril de 2025

PERITACIÓ I VALORACIÓ DEL DANY EN ODONTOLOGIA

Ponents: Bernardo Perea i Santiago Pasquin

Lloc: Campus Virtual i seu del COEC

Modalitat: Semipresencial

25 i 26 d’abril de 2025

ELEVACIÓ DE SI AMB TÈCNICA LATERAL I CIRURGIA PLÀSTICA PERIODONTAL EN IMPLANTS

Ponent: Federico Margitic

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

23 i 24 de maig de 2025

CURS TEÒRIC PRÀCTIC EN PRÒTESI

FIXA SOBRE IMPLANTS

Ponent: José María Barrachina

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

13 de juny de 2025

IV SIMPOSI DE BRUXISME I ATM

Ponents: Javier Bara Casaus, Ernest Mallat, Claudia Restrepo, Sara Sabriá, Rafael

Martín Granizo, Eduardo Crespo, Cristian

Justribo, Miguel Garritz i Sebastian Lobos

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Online Autoformatiu

Del 25 al 28 de juny de 2025

CURS INTENSIU EN TRACTAMENT PERIODONTAL QUIRÚRGIC

Ponents: Federico Margitic, Carolina Mor i Manuel Cabezas

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

27 de juny de 2025 CURS TEÒRIC EN PRÒTESI AMOVIBLE SOBRE IMPLANTS

Ponent: José María Barrachina

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

28 de juny de 2025

CURS TEÒRIC PRÀCTIC EN PERIIMPLANTITIS

Ponent: Xavi Mir

Lloc: Fundació SCOE

Modalitat: Presencial

Recupera tots els "Usos Clínics" publicats a la revista Som COEC.

Sedació conscient amb òxid nitrós

Crisis hipertensivas: urgencias y emergencias

Anestèsics locals: efectes adversos i gestió de les complicacions sistèmiques

Manejo de las infecciones odontogénicas en las consultas de atención primaria: ¿antibiótico? I molts més!

Soporte vital básico en adultos en tiempos de covid-19

Parlen de nosaltres.

Premsa

EL PERIÒDICO
DIARI ARA ABC
EL PAÍS

EL NACIONAL.CAT

GACETA DENTAL
EL DIARIO.ES
EL PUNT AVUI

El Supremo liquida eldentista municipaldeColau

Toni Muñoz Barcelona

el dentista municipal, unadelas medidasestrelladelaetapa de adacolaualfrente del ayuntamiento de barcelona,yaeshistoria.eltribunal supremo ha desestimado los dosúltimos recursos presentados porel ayuntamiento de barcelonaylaentidadFoment de ciutaty entierra definitivamente el proyecto que noha llegado aponerse en marcha. la providencia alaque ha tenido acceso La Vanguardia y que provoca que, de facto, la sentencia devenga firme, se expresa en los mismos términos que lo hicieron otras instanciasy concluye que el ayuntamiento no tiene competencia para desplegarun servicio de saludque es potestad de la generalitat. el dentista municipal fueun bienintencionado proyectoque se ha convertido en un dolor de muelas cuando pasó consulta en la salade la justicia. el consistorio de ada colauaprobóel proyecto el 23 de marzo del 2019. la iniciativa contemplabalapuesta en marcha de una clínica odontológica pública gestionadapor barcelona serveis municipals, empresa concapitalíntegramente municipal,y que prometía unos precios un 40% más bajos queenlas clínicas privadaspara que fueran asequibles paratodala población. el col·legid’odontòlegs i estomatòlegs de catalunya presentó un recurso ante la justicia al considerar queelayuntamiento carecía de competencias para ofrecer un servicio de salud quesesolapaba conelde la generalitat ylos juecesle dieronla razón. el juzgado de lo contenciosoadministrativo número 7anuló el proyecto en el 2021 ya partirdeahí todo quedóparalizado. el gobiernodecolaufrenóelpro-

yecto yrecurrióaltribunalsuperior de Justícia de catalunya (tsJc) confiando que lesdaría la razón. pero, de nuevo, el tribunal lesdio la espalda ylotumbó conlos mismos argumentos. Faltaba unaúltima baza, el tribunal supremo, perotambién lo ha revocado. la resolución fuedictada el pasado 18 de septiembree inadmite los recursos ynoentra ni avalorarelfondo de la cuestión.“Queda acreditado quelacompetencia sobre los servicios de odontología, conforme alodispuestoenelestatut de au-

Unadentistaatiende auna niña en un plan para la saludbucodental de colectivos vulnerables

Los juecesargumentan queelAyuntamiento carece de competencias paraofrecerservicios de odontología

tonomía de catalunyacorresponde a la generalitat comoadministración sanitaria”, subraya. lo que sí hizo el gobiernodeada colau fueponer en marcha un plan para favorecer la salud bucodental y puso adisposición de colectivosvulnerablesundentista gratuito.los pacientes eran derivados desde los serviciossociales ados centrosque

La FAVB logralas firmas para debatirsobre terrazas en el pleno

redacción Barcelona la Federació d’associacions Veïnals de barcelona (FaVb)haconseguidolas 15.000 firmas mínimas necesariaspara llevar al pleno del ayuntamiento de barcelona la modificacióndelaordenanzade

ciudadana Per unesterrassesveïnals, queempezó arecoger firmas el 15 de junioypuede hacerlo hasta el 15 de octubre, ya tiene los avales necesarios para llevar estacuestión al pleno municipal.

toda la población mediantelacreación de unaclínica íntegramente municipal, posibilidadque la justicia ha revocado. el ayuntamiento argumentó en los tribunalesque estabafacultado paraejercerelservicio odontológico atenor de lo queestablece la carta municipal de barcelona, queprevé queelconsistorio pueda “promover toda clase de actividades yprestar servicios de carácter públicoo ejercerlainiciativaeconómica”. perolos tribunalesentienden quenopuede ejercer unainiciativaeconómica si no goza de la competencia para hacerlo porque,delocontrario,seatribuiría “un poder exorbitante alaadministración local en detrimentode la iniciativa privada” c

en su propuesta, la FaVb reclama “un reparto justo yrazonable del espaciopúblico, yunosusos quegaranticenlavida delvecindario, la movilidady accesibilidadde todoelmundo, con unos horarios compatiblescon la vidacotidiana”, además de un régimen sancionador “efectivo, quepenalice las reiteracionesque generan el mayor númerodeconflictos”. la FaVb recuerdaque, unavez conseguidas las firmas, el gobierno municipal tiene la obligación de llevareldebatealplenario.c se abrieron en la calle Viladomat yen torre baró. además, el consistorio suscribióunacuerdo con una entidad parareducir los precios un 35% en cien clínicasdentales de barcelona paraque atendierana personas sinrecursosoque dispusierandela tarjetarosao la de barcelonasolidaria. Ytambién alcanzó un acuerdo con el apoyodesantJoan de déu para atender aniños vulnerables.a partirdeaquellasiniciativas,el ayuntamientoquisoirmás allá yextendersuplan de saludbucodentala

Si la fuera

NOTA DE PRENSA

BOLSAMANIA
SIGLO XXI

Agència de notícies

Televisió

COME CON SALUD

Ràdio

BETEVÉ

COPE CATALUNYA
CADENA SER CATALUNYA
RNE

Connecta amb TV Dents, la televisió incisiva

Divulguem salut bucodental perquè tothom l’entengui clarament.

Informació Enquestes

Reportatges

Entrevistes

TV Dents cuida la boca de la gent amb continguts útils.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.