Tag 99 · 2n quadrimestre 2024

2n quadrimestre 2024

Any XXXI núm 99

Preu: 3 €

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

ag

Entrevista a Alfredo Sanz Corma, president del CGATE

Dades del Gabinet Tècnic: 1r quadrimestre 2024

Obres amb Garantia s’expandeix a Osca i Lleida

Setmana de les Tecnologies Constructives

Edificis singulars: els secrets mil·lenaris d’una casa

Serveis del COAATT

Tag

Edita:

SEU COL·LEGIAL

Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org

Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona

Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h

Horari d’estiu:

De l’1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost

GERÈNCIA

Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org

SECRETARIA

Míriam Ferrer i Dora Llaberia secretaria@apatgn.org

VISATS

Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org

Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h

Horari d’estiu:

De l’1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h

SERVEIS EXTERNS

Assegurances construcció i lloguer d’equips i espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Col legi d’ApArellAdors, ArquiteCtes tèCniCs i enginyers d’edifiCACió de tArrAgonA

Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona

Tel. 977 212 799

e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció

Ferran Ferré, Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez

Producció revista

Òscar Ramírez: premsa@apatgn.org

Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883

e-mail: silvaeditorial@gmail.com

Contractació publicitat:

Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977 212 799 (ext. 5)

Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org

Dipòsit legal: T-800-93

ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

COMUNICACIÓ, PUBLICACIONS I PUBLICITAT

Eva Larraz comunicacions@apatgn.org

GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ

Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org

Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org

Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org

Servei d’inspecció: Josep Anguera

INFORMÀTICA

Jaume Cabré informatica@apatgn.org

COMPTABILITAT

Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org

ASSESSORAMENT LEGAL I RESPONSABILITAT CIVIL

Míriam Ferrer

ASSESSORIES EXTERNES

Jurídica: Escudé Advocats Tel.: 977 249 832

Laboral: González & Ferrer Assessors Tel.: 977 213 458

Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979

JURISA - Consultes Tel. 977 300 500 (Sr. Cèsar Ruiz)

FUNDACIÓ COAATT fundacio@coaatt.org

Junta de Govern

President

Francesc Xavier Llorens Gual

Vicepresidenta

Maria Teresa Solé Vidal

Secretari

José Ignacio Cacho Cervelló Tresorer

Pere Vinaixa Clariana

Comptador

Albert Canals Galofré Vocals

Josep Dalmau Cartañà

Ferran Ferré Casaprima

Aleix Sanz Capdevila

Elena Pellicer Casajuana

Judith Torrente Torrente

president@apatgn.org junta@apatgn.org

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE

TARRAGONA

Foto de portada (autor Avanti Comunicació)

n L’ENTREVISTA (Pàgs. 4-7)

Alfredo Sanz Corma: “esta profesión está en condiciones de ser la que mayor valor aporta al sector” n GABINET TÈCNIC (Pàgs. 8-11)

Dades de síntesi. 1r quadrimestre 2024

n OBRES AMB GARANTIA (Pàgs. 12-15)

Obres amb Garantia (OAG). Dades 1r quadrimestre 2024

n HABITATGE (Pàgs. 17-18)

La realitat de la ITE: un debat per obtenir més resultat i una millor comunicació social

n ACTUALITAT (Pàgs. 19-26)

Incendi de València: Estratègies de protecció dels edificis i el rol dels Col·legis Professionals.

Construint un 8M amb veu de dona.

Recomanacions de seguretat i salut en episodis d’altes temperatures i la seva implementació en els ESS o EBSS

n ACTUALITAT COL·LEGIAL (Pàgs. 28-29)

El COAATT reuneix als gremis de la construcció per analitzar problemes i buscar solucions

n ESTUDI (Pàgs. 30-31)

El mercat de l’habitatge nou: s’estabilitza la construcció però augmenta la demanda

n NOVES TECNOLOGIES (Pàgs. 32-36)

Metodologia LEAN: CAP Torreforta-La Granja (Tarragona). Termografía infrarroja cuantitativa orientada a la determinación de la transmitancia térmica de fachadas

n ESPAI EMPRESA (Pàgs. 37-40)

Set empreses del sector presenten els seus productes i sistemes als arquitectes tècnics

n ACCESSIBILITAT (Pàg. 42)

El nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya: un salt endavant cap a una societat més inclusiva

n ASSESSORIA (Pàg. 43)

Les competències professionals als sistemes SATE i plaques fotovoltaiques

n EDIFICIS SINGULARS (Pàgs. 44-47)

La sort i desgràcia de treballar en edificis mil·lenaris.

n PROFESSIÓ (Pàgs. 48-50)

Els premis Alejandro de la Sota premien de nou projectes coordinats per arquitectes tècnics del COAATT

Un any de transformació i proximitat

Durant l’últim any, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona (COAATT) ha fet notables avenços, consolidant les bases ja establertes i embarcant-se en noves iniciatives amb un clar objectiu: acostar i enriquir professionalment tot el col·lectiu del sector de l’Arquitectura Tècnica.

Des de la seva constitució, l’actual Junta de Govern ha volgut treballar des de la continuïtat i la renovació, valorant i potenciant els èxits del passat, però sense obviar la necessitat d’adaptació als nous temps i els seus desafiaments. Aquest equilibri ha estat clau per mantenir la confiança i l’esperit de col·laboració entre tots els membres.

Un dels pilars fonamentals d’aquesta nova etapa ha estat l’aproximació social i tècnica. La Junta ha implementat una estratègia d’obertura, cercant no només ser una entitat reguladora, sinó també un suport i guia per als professionals que defensem. Aquesta tasca s’ha reflectit en un augment significatiu de la presència del Col·legi en les xarxes socials, plataformes que han esdevingut eines molt importants per a la difusió d’activitats, cursos i jornades formatives, complementant-se amb la comunicació de les accions realitzades als mitjans de comunicació. La intensificació de l’activitat social ha estat, sens dubte, una altra de les grans apostes de la Junta. S’han organitzat més cursos i jornades, tots dissenyats amb l’objectiu de beneficiar els col·legiats i col·legiades, aportant-los una formació de més qualitat i pertinença. Aquesta oferta formativa s’ha orientat no només a l’enriquiment tècnic, sinó també a la capacitat de respondre a les realitats del mercat actual i les necessitats dels professionals.

Mirant cap al futur, la Junta s’ha proposat continuar amb aquesta línia de treball, obrint noves vies de cohesió i creant sinergies que beneficiïn tots els agents implicats en el sector de la construcció. La visió és clara: apropament de la realitat de la professió a la societat, generant una major comprensió i apreciació de la tasca vital que realitza l’Arquitectura Tècnica.

Des del COAATT estem marcant un camí prometedor, teixint dia a dia una trama de progrés i cooperació. Volem que el Col·legi sigui un reflex de la vitalitat i la diversitat dels seus membres, i un actor clau en el desenvolupament sostenible i innovador. Entenem els reptes del present i ens volem anticipar als del futur. Sabem que els i les arquitectes tècnics estem destinats a jugar un paper cabdal en l’evolució del sector de la construcció, garantint la seva adaptació i creixement en un món cada vegada més complex. Ho podem fer!

LA JUNTA DEL COAAT

Alfredo Sanz Corma: “hay suficientes motivos para considerar que esta profesión está en condiciones de ser la que mayor valor aporta al sector”

Coincidint amb la inauguració del Fòrum Internacional en Investigació en Immobles Plurifamiliars de la Càtedra UNESCO d’Habitatge URV, que va tenir lloc del 15 al 17 de maig al Centre Tarraconense el Seminari, va visitar la ciutat de Tarragona el president del Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE), Alfredo Sanz Corma.

La participació del CGATE en aquest Fòrum organitzat per la Càtedra, atès que el Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, és un dels seus partners, ha estat molt rellevant i ha significat un nou impuls en la relació que tenen establerta tots els organismes esmentats.

Aprofitant la presència d’Alfredo Sanz Corma, vàrem voler conversar amb ell al voltant de tots aquelles temes més importants que ara toquen de ple al nostre sector. Reptes i oportunitats de l’arquitectura tècnica, sostenibilitat i eficiència energètica, formació professional i formació laboral, són algunes de les temàtiques en aquesta conversa que oferim a continuació.

Alfredo Sanz Corma. President del Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)

Sr. Sanz, ¿Cómo describiría el papel actual de la arquitectura técnica en el contexto de la construcción y el desarrollo urbano en España?

En estos momentos la arquitectura técnica está en disposición de ser la actividad profesional con más valor añadido dentro del ciclo de la edificación. Estamos viviendo una puesta al día de los conocimientos. Estamos abriendo ventanas de oportunidades profesionales al margen de las tradicionales. Una de nuestras líneas de trabajo es, en principio, concienciar a los profesionales para que sigan formándose a lo largo de su vida profesional, acrediten estos conocimientos y puedan demostrarlos delante de los clientes y de la sociedad para generar esa confiabilidad necesaria que un profesional tiene que aportar.

¿Cuál considera que son los principales desafíos y oportunidades que enfrenta la arquitectura técnica en la actualidad?

Pues como desafíos, tenemos el reto de demostrar que somos el agente profesional más cualificado para dar respuesta a múltiples riesgos, digamos, en el ciclo de vida de los edificios. Evidentemente, surgen oportunidades. Lo que

hay que hacer es estar atentos a clasificar, a detectar estas oportunidades y a dar las respuestas.

¿Cómo contribuye la arquitectura técnica al cumplimiento de los es-

tándares de calidad y de seguridad en la construcción ahora mismo en España?

Ya no es que contribuya, es que constituye el núcleo central tanto de la

El president del CGATE va assistir al Fòrum celebrat al Centre Tarraconense el Seminari

calidad como de la seguridad. Porque la calidad está en nuestro ADN, o sea, es una formación nuclear. Y además la LOE nos define como garantes de la calidad. Aparte del control económico de la obra y la seguridad, evidentemente ha habido procesos a lo largo del siglo pasado, donde los accidentes se multiplicaban y desgraciadamente no todos por falta de seguridad, muchos por imprudencia. Esta profesión ha tenido que esforzarse muchísimo en formar a los colegiados para dar la respuesta adecuada a estos. Desgraciadamente siguen habiendo accidentes, nadie está exento de ellos, pero la siniestralidad se ha reducido muchísimo gracias a una buena gestión de la seguridad y salud en las obras.

¿Cuál es su opinión sobre el impacto de la arquitectura técnica en la sostenibilidad y la eficiencia energética en los proyectos de construcción en este país?

El impacto es más que evidente porque durante el ciclo de construcción del edificio, durante la ejecución material

del edificio, se tienen que tomar decisiones que influyen directamente tanto en la eficiencia energética como en otros aspectos.

Nosotros, que yo sepa, somos la primera profesión que está formando a colegiados en emisiones de huella de carbono durante la ejecución de obra. Una cosa es dibujar el proyecto y estimar unas emisiones y la otra cosa es certificarlas durante la ejecución de la obra. Y eso es lo que esta profesión está proponiendo desde hace un año. Creo que esta formación es interesante para todo aquel que esté ejecutando obra y que no quiera quedarse atrás de lo que en estos momentos está constituyendo un verdadero paradigma, palabrita mágica que todo el mundo utiliza, pero que lo que significa es que vamos a tener que acabar midiendo el coste en metro cuadrado, en emisiones de CO2. Si nos centramos en que la construcción es un claro motor de la economía, como se puede valorar el impacto de la inversión privada, y como la dinamización del

sector público. ¿Qué papel juega cada uno de ellos? Y específicamente, ¿Cuál es el impacto de los fondos Next Generation en la dinamización del sector?

Esta pregunta da para una ponencia de una hora, pero vamos a intentar sintetizar. Evidentemente se ha notado un impacto brutal en la entrada de los fondos de inversión en obras de edificación. Esto tiene sus consecuencias positivas y sus consecuencias negativas. Acabo de decir en el Foro que considerar la vivienda como un producto inmobiliario comercial solamente tiene un riesgo y es el riesgo de exclusión de la gente que no puede cumplir.

Para eso debería estar la función pública y garantizar unas inversiones públicas que cubrieran estas necesidades. Evidentemente, cada uno en el orden de sus capacidades, llega a donde puede. Es obvio que ahora hace falta un pacto de Estado para solucionar el problema de la vivienda, que según un estudio que nosotros hemos hecho con la consultora GAD3, y que publicaremos en

Alfredo Sanz va tenir temps de visitar la seu del COAATT, acompanyat pel seu president, Xavier Llorens

El president del CGATE va assistir al Fòrum celebrat al Centre Tarraconense el Seminari

breve, en algunos sectores de población está al mismo nivel que el problema de la sanidad que son las dos principales banderas de cualquier partido político. ¿Cuál es el papel, bajo su parecer y la relevancia de los Colegios de la Arquitectura Técnica en el contexto socioprofesional de España?

Los colegios profesionales son un sistema que es una excepción española. Yo creo que deseada por otros países de Europa, porque al fin y al cabo, es muy importante el organizarse profesionalmente en una estructura que está recogida en la Constitución del país, que le confiere derecho público y derecho privado, algo que no tiene que responder económicamente como una sociedad profesional dependiente de una empresa que al final tiene que garantizar resultados económicos. Esto ya de por sí es una garantía.

A esto le debemos sumar el reconocimiento constitucional y el papel de garante de la deontología, de la ética, de la calidad del servicio que deberíamos de recuperar, porque hay un concepto erróneo en este país y es que la competencia no se consigue rebajando precios. Dejo claro que este es un mensaje dirigido a la Comisión Nacional de Mercados. Un acto profesional no

es un producto lineal de supermercado. Un acto profesional entraña una autonomía, una toma de decisiones, una apuesta de conocimientos al día y un proceso de acompañamiento. Y todo esto, Comisión Nacional de Mercados, no se puede trasladar a un precio más barato. Es un error que habría que corregir simplemente en aras a la garantía del servicio profesional y el beneficio del consumidor, que es el ciudadano. ¿Qué tipos de medidas considera que podrían implementarse para fortalecer la relación entre los colegios profesionales y la sociedad civil?

La sociedad tiene que percibir que los colegios son unas instituciones que están a su lado, que están precisamente para favorecer. Yo, desde el primer momento que he tenido responsabilidades en esta profesión, he dicho que los colegios profesionales están para defender a los ciudadanos de malas prácticas profesionales. Nosotros, como organizaciones profesionales, defendemos que la gente que está colegiada trabaja de acuerdo a las garantías que merece un buen servicio profesional. Y esto la sociedad lo tiene que percibir y tenemos que ser capaces de trasladar este mensaje. No somos organizaciones auto protectoras, sino más bien al con-

trario. Evidentemente defendemos frente a malas prácticas de otras profesiones nuestro papel pero, sobre todo y para todo, estamos para garantizar la buena praxis de cara al ciudadano.

¿Cuál es la importancia de la formación continua y el desarrollo profesional que ofrecen los Colegios de la Arquitectura Técnica para sus miembros en España?

Pues absoluta y total, porque cada día, como sabéis, salen cosas nuevas y el que no está al día se queda atrás. Esta frase de que no se quede nadie atrás sería aplicable también, evidentemente, al mundo de la arquitectura técnica, a nuestra profesión y a nosotros, en el marco del desarrollo de las políticas que implementamos.

Cuando accedimos a la responsabilidad de representar a la profesión, pusimos en marcha el desarrollo profesional continuo, un DPC que le llamamos, que simplemente se trata de acreditar las horas que cada colegiado dedica a lo largo del año a formarse, a actualizarse. Ir a un Congreso, por ejemplo, es adquirir formación, hacer un curso de formación de los miles que hay en los colegios que ofertan es actualizarse. Nadie puede ser un buen profesional si no está actualizado.

Nuestro portal Obras con Garantía, que se creó en Tarragona, está ya implantado en seis colegios de España, detecta el incremento de demanda de trabajo y la falta de técnicos ante la bajada preocupante de estudiantes de arquitectura técnica. El COAATT está iniciando proyectos para fomentar la generación de una mayor demanda que conlleve la llegada de más técnicos. ¿Cómo cree que la formación profesional en Arquitectura Técnica puede ser promovida entre los estudiantes de educación secundaria como una opción viable y atractiva para su futuro profesional?

Lo primero que hay que hacer es publicitarnos sin ningún tipo de complejo, más bien todo lo contrario, frente a la sociedad. Somos unos actores de gran valor para el proceso edificatorio en todo su ciclo de vida. Hay profesiones que son vocacionales, está alguien te la tiene que descubrir. Somos poco conocidos porque hemos vivido muy a la sombra de otras profesiones. Tampoco nos hemos preocupado en salir de la sombra. Ahora, evidentemente estamos en ello y lo que queremos es que se perciba el valor de esta profesión.

En cuanto al portal, a mí me parece una extraordinaria iniciativa porque tiene un triple valor. En primer lugar, el ciudadano que accede a esta aplicación sabe que el técnico que le va a ofertar libremente y de manera secreta e indivi-

ai168200502542_aaff_pujol_COAATT.pdf 1 20/04/2023 17:37:06

dual una oferta, está colegiado y por lo tanto ya tiene unas garantías. En segundo lugar, el Colegio Profesional hace de enlace mediador entre un ciudadano y un colegiado y recibe un input de que esas obras se van a ejecutar. Está muy bien que los colegios profesionales sepan que se está haciendo, porque después hay incidentes, pasan cosas y nadie sabía que esa obra se había ejecutado. Y como decía, es una garantía triple, porque la Administración también sabe en ese momento que la obra que se está ejecutando está controlada por un técnico. Por lo tanto, desde mi punto de vista, y a pesar de opiniones contrarias de otras profesiones, tengo que manifestar que esto es una iniciativa que debería de expandirse territorialmente, evidentemente desde el punto de vista voluntario, pero lo considero súper acertado. Y en cuanto al relevo generacional y profesional, es evidente que tenemos que tener un balance entre volumen de trabajo y volumen de profesionales. Hay otras profesiones que consideran que siendo muchos, sobrevivirán. Nosotros tenemos claro que con una bolsa de 50.000 profesionales colegiados más o menos en las condiciones de producción anual, está balanceado el trabajo y hay una oportunidad laboral digna. Evidentemente, esto es hablar con palabras muy gruesas y muy generales, pero yo no soy partidario de una sobrepoblación, porque lo que lleva es a la precarización y a la sobrecualificación. Te buscan como titulado para

otras tareas en las que estás más que cualificado.

Incidiendo en el tema de los jóvenes, ¿cuáles son las iniciativas o programas que considera más efectivos para informar y orientar a los jóvenes sobre las oportunidades de carrera en el campo de la arquitectura técnica?

Hace poco se nos distribuía un artículo de prensa que decía que los jefes de obra cobran más que los arquitectos, incidiendo en que ya cobran más que los arquitectos y seguirán cada vez más. ¿Por qué? Pues porque esta profesión lo que hace es proporcionar gestión del ciclo. Por lo tanto, para las constructoras como para las promotoras somos la figura profesional indispensable.

Un proyecto, evidentemente, hay que redactarlo y hay que ejecutarlo, pero como decía antes en el Foro de la Catedra de la URV, hay que llevarlo a la realidad del papel. Y ahí, nosotros estamos en todo, en la ejecución, en el control de la calidad, en el control económico, en el control del personal… Por tanto, hay ya suficientes motivos para considerar que esta profesión está en condiciones de ser la que mayor valor aporta al sector.

Por nuestra parte, el Consejo es un consejo de Colegios, no de colegiados. Es la estructura que tenemos. Por lo tanto nuestros interlocutores naturales son los colegios territoriales y de este camino hay que hacer autopista, de manera que estamos en una plena disposición para ello.

DADES DE SÍNTESI. 1r quadrimestre 2024

Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU BAIXA UN 13 % RESPECTE L’ANY ANTERIOR

Entre gener i abril de 2024, el nombre d’habitatges iniciats de nova planta d’ús residencial arriba als 185, al voltant d’un 13 % de baixada respecte el mateix període de 2023.

En canvi, respecte el nombre d’habitatges acabats, el període es tanca amb un total de 447 habitatges nous acabats, un creixement de més del 500% respecte al mateix període de 2023.

Habitatge residencial. Iniciat-acabat (2015-2024)

Núm. d’habitages nous iniciats

Núm. d’habitages nous acabats

Si parlem de número d’obres destinades a construcció d’habitatge residencial del primer quadrimestre, el nombre d’obres destinades a habitatge baixa un 38 % respecte els valors de 2023.

El valor de PEM de les construcció, la inversió, baixa un 21 % i arriba a 29 milions d’euros, gairebé 7 menys dels comptabilitzats al primer quadrimestre de 2023.

Font: COAATT i CGATE

L’evolució, des de 2022, tant pel que fa a obres com a nombre d’habitatges, baixa però tendirà a estabilitzar-se al 2n quadrimestre de 2024. El mateix podem dir de la inversió econòmica, que retorna a valors de 2018 tot i que continua amb valors molt representatius.

LA CONSTRUCCIÓ EN BLOC PUJA MÉS D’UN 42 %

Entre gener i abril de 2024, s’han iniciat un total de 88 habitatges nous dins la tipologia constructiva en bloc, tots dins la tipologia entre mitgeres. L’habitatge en bloc puja un 42 %, respecte el mateix període de l’any 2023.

Font: COAATT i CGATE

Per municipis, dels 10 més representatius, Calafell i Reus són les úniques poblacions on creix el nombre d’habitatges, més d’un 100 % i arriba als 23 i 39 habitatges respectivament al primer quadrimestre de 2024. La resta de poblacions queda per sota o conserva el valors d’anys anteriors tal i com es pot veure a la taula següent.

LA REHABILITACIÓ BAIXA PERÒ LA INVERSIÓ PUJA SIGNIFICATIVAMENT

El sector de la rehabilitació, entre gener i abril de 2024, baixa al voltant d’un 25%, respecte el mateix període de l’any anterior. Al primer quadrimestre de 2024 s’han encetat 325 obres de rehabilitació

En canvi, destaca la inversió en rehabilitació, que continua la tendència positiva des de l’any 2008 i al primer quadrimestre de 2024 arriba als 41 milions d’euros. Les obres han baixat fins valors de 2020.

Tot i el comportament, les inversions semblen corregides per les inversions dels Fons Next Generation per a la rehabilitació energètica.

45.000.000 € 40.000.000 € 35.000.000 € 30.000.000 € 25.000.000 € 20.000.000 € 15.000.000 € 10.000.000

Obres de rehabilitació visat/registrat

En el cas dels municipis, als 10 més representatius, les dades són molt similars a les del quadrimestre anterior. Número d'obres

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Font: COAATT i CGATE

L’ ACTIVITAT PROFESSIONAL BAIXA UN 11%

Globalment, l’activitat el primer quadrimestre d’aquest any baixa al voltant d’un 11% respecte el 2023, continuant la tendència positiva i sempre des de 2021 per sobre de les 3.000 intervencions.

El projecte i direcció, la redacció de projectes d’obres associades a la rehabilitació creixen al voltant d’un 10 % respecte del primer quadrimestre de 2023. Les direccions compartides amb arquitecte i associades a la direcció d’obra nova o gran rehabilitació, conserven valors similars al primer quadrimestre de 2023.

Creixen els Certificats d’Eficiència Energètica i baixen els Certificats d’Habitabilitat visats/registrats al COAATT.

Intervencions professionals 1r Quadrimestre

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

OBRES AMB GARANTIA (OAG). Dades 1r quadrimestre 2024

El portal d’Obres amb Garantia segueix sent eficaç i resolutiu per a les persones que l’utilitzen i els professionals, arquitectes tècnics, que hi ofereixen els seus serveis. Les dades ho demostren.

Entre el gener i l’abril de 2024, el nombre de sol·licituds realitzades a www.obresambgarantia.com ha arribat a les 218, gairebé el mateix que les que es van fer al mateix període de 2023.

La petició d’informes ha crescut de manera important i juntament amb els Certificats d’Habitabilitat, els Certificats d’Eficiència Energètica i la gestió de sol·licituds dels ajuts europeus Next Generation a la rehabilitació energètica, són els treballs més sol·licitats a la plataforma.

nombre de peticions OAG Tarragona

Treball

Evolució

Obres amb Garantia

EXPANSIÓ D’OBRES AMB

GARANTIA A NIVELL ESTATAL

Des del Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) estem satisfets d’haver creat, l’any 2015, el portal Obres amb Garantia. El temps ha evidenciat que el mètode funciona i interessa. I fruit d’això, www.obresambgarantia.com segueix creixent amb èxit i exportant-se a altres indrets de l’Estat Espanyol.

Els darrers mesos, els Col·legis d’Osca i Lleida han posat en funcionament aquesta eina que, recordem, posa a l’abast de la ciutadania als professionals qualificats quan necessiten fer obres diverses per a la millora dels habitatges, com ara rehabilitacions de façanes, o realitzar altres tràmits com aconseguir cèdules d’habitabilitat, peritatges, gestionar les ajudes dels fons Next Generation o els certificats d’eficiència energètica.

Els Col·legis de l’Arquitectura Tècnica de Mallorca i Saragossa van ser els primers de sumar-se a l’experiència creada pel COAATT i ara s’ha ampliat el servei amb les incorporacions d’Osca i Lleida. El portal és molt exitós ja que, ara per ara s’han rebut més de 8.000 sol·licituds de pressupostos captades per internet. Aquestes s’han pogut oferir a Tècnics de proximitat de cada territori, obtenint-se resultats de satisfacció superiors al 8,5 sobre 10 per part dels clients, i acceptant-se més del 20% de les sol·licituds. Aquestes excel·lents dades demostren la confiança i garantia que els tècnics col·legiats i el Col·legi ofereixen al conjunt de la societat. Les principals sol·licituds responen a peticions de certificats i informes. Es trac-

ta de cèdules d’habitabilitat, ITE’s, certificats d’eficiència energètica, peritatges i llicències d’activitat. Una part important també inclou la gestió d’obres per a comunitats de propietaris. Cada any creixen les sol·licituds per reformes i rehabilitacions, motivada principalment per les peticions de treballs d’arranjament de façanes, millores a les comunitat de propietaris, obres de millora de l’accessibilitat o per l’assessorament en la millora de l’eficiència energètica d’edificis. La manca de professionals experts en edificació, en especial els arquitectes tècnics que són els tècnics de capçalera dels edificis, motiva que aquesta plataforma sigui utilitzada, cada cop més, per feines específiques que realitzen els gabinets, les comunitats i les constructores, per a realitzar aquests informes i projectes de rehabilitació.

Així, i tornant a l’expansió que ha sofert el portal, cal dir que la col·laboració dels Col·legis de l’Arquitectura Tècnica de Saragossa, Mallorca, Lleida, Osca i Tarragona, permet que l’eina creada a la nostra demarcació capti les necessitats de treballs professionals d’arquitectura tècnica.

A continuació conversem amb José Miguel Sanz Lahoz, president del Colegio Ofi cial de Arquitectos Técnicos y Aparejadores de Huesca; i amb Josep Torres Massot. President Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Lleida. Amb ells dos parlem del què suposa implantar Obres amb Garantia en aquesta província i posar a l’abast dels seus col·legiats i col·legiades, a més de a la pròpia societat, les eines que genera.

José Miguel Sanz Lahoz. Presidente del Colegio Oficial de Arquitectos Técnicos y Aparejadores de Huesca

El portal Obras con Garantía nace en Tarragona en 2015 y ha ido creciendo hasta convertirse en una herramienta de consulta muy importante llegando a más de 8.000 peticiones desde su puesta en marcha. ¿Por qué se ha sumado vuestro colegio al portal y sus servicios?

El portal Obras con Garantía, es un proyecto que hace cerca de 5 años nos presentó el Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de

Edificación de Tarragona (COAATT), a la Junta de Gobierno del Colegio. En ese momento no encajó mucho con el momento en el que estábamos. Había mucha demanda de técnicos y no querían participar los colegiados.

En 2023, le pedimos al COAATT, que de nuevo nos presentara el pro-

José Miguel Sanz és el president del COAT d’Osca

Mapa d’implantació del portal Obres amb Garantia a l’estat espanyol

Obres amb Garantia

yecto con los cambios realizados y nos pareció muy interesante. Además, ya se habían incorporado otros Colegios, como Zaragoza y sabíamos que había tenido gran éxito entre sus colegiados, por lo que vimos que era el momento ideal para entrar.

¿Cómo han acogido los profesionales de este colegio el portal que les pone a su alcance una posibilidad de captar nuevos clientes?

Para un Colegio como Huesca, en un primer momento se inscribieron 30 colegiados lo que nos pareció un éxito. Evidentemente con dudas sobre la adjudicación, las designaciones… pero todo se va asentando.

Teniendo en cuenta que se dirige a un público general ¿qué creéis que aporta al conjunto de la sociedad? ¿Qué papel puede tener esta plataforma?

Entendemos que es muy interesante para el público que no está en el sector porque le permite con un cuestionario muy sencillo acceder a varios presupuestos.

En cuanto al papel que puede tener la plataforma considero que para la administración local especialmente, sería de gran utilidad para poder cumplir el requisito de tener tres ofertas en sus licitaciones menores.

¿Creéis que puede servir para potenciar la imagen del colectivo de la arquitectura técnica y para que la gente vea a estos profesionales como los más eficaces para

solucionar los problemas derivados de las obras y las gestiones relacionadas con ellas?

Las normas de funcionamiento tanto en plazos como en presentación hacen que la imagen del colectivo sea muy buena y muy actual.

Obras con Garantía tiene también como objetivo acabar con aquellas obras sin control profesional. ¿El nivel de intrusismo no profesional es alto en vuestra provincia? ¿Hasta qué punto afecta?

No tenemos información cierta de este aspecto, pero está claro que todo el campo en el que podamos dar servicio, será un área que no se escapará de nuestro ámbito profesional.

¿Qué objetivos esperabais/esperáis conseguir, inicialmente, cuando os decidisteis a sumaros al proyecto e implementar Obras con Garantía en vuestra provincia?

Esperamos poder conseguir mayor presencia en Internet por parte de nuestros colegiados. El hecho de que los inscritos ya tengan un link en internet y que les “forcemos” a hacer una pequeña descripción de sus áreas de trabajo es muy interesante.

Hay un número muy importante de personas, y en una provincia como la muestra más, que busca lo que necesita en internet y nuestros colegiados deberían estar, por lo que este es uno de los objetivos que tenemos.

Por otro lado la posibilidad de conseguir trabajos para nuestros colegia-

dos es algo muy importante y que nos ayudará al Colegio a crear más unión y fidelidad por parte de ellos. ¿Hasta qué punto consideráis importante que Colegios Profesionales de un mismo sector se unan, como en este caso?

Cualquier proyecto que suponga una unión de los Colegios de Arquitectos Técnicos entendemos que es una gran oportunidad de crear una marca común, de hacer profesión porque especialmente para los Colegios pequeños, en número de colegiados, como Huesca nos permite poder hacer cosas, estar en proyectos y sobre todo poder ofrecer a nuestros colegiados servicios que solos sería imposible.

Por eso Huesca participa en los proyectos de diverso tipo que se han ido creando entre nuestros Colegios, porque la Junta entiende que son oportunidades para los Arquitectos Técnicos de Huesca, que de otra manera no podrían acceder. ¿En qué líneas de trabajo se podrían generar más sinergias entre los Colegios de la Arquitectura Técnica?

La profesión de Arquitecto Técnico cuenta con un gran abanico de actividades que puede desarrollar, distintas especialidades que convergen en nuestra profesión.

La especialización y la formación continua son de vital importancia. Dentro de nuestro colectivo la creación de grupos de opinión o encuentros entre especialidades, la interconexión entre estos grupos, podría generar esas sinergias.

Josep Torres Massot. President Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Lleida

El portal Obres amb Garantia neix a Tarragona el 2015 i ha anat creixent fins a convertir-se en una eina de consulta molt important arribant a més de 8.000 peticions des de la posada en marxa. Per què s’ha sumat el vostre col·legi al portal i als seus serveis?

El Col·legi de Lleida ens hi afegim amb la finalitat de donar un servei més, per una part cap als col·legiats/des que vulguin ampliar el seu ventall de possibilitats de treball amb la inscripció en aquesta aplicació i per altra a la ciutadania que no disposi encara d’un tècnic de capçalera i en requereix un per una tasca concreta i en general, per potenciar l’arquitectura tècnica entre la ciutadania com els tècnics que els hi poden resoldre les seves necessitats en l’àmbit de la construcció. Com han acollit els professionals d’aquest col·legi el portal que els posa a l’abast una possibilitat de captar nous clients?

Josep Torres Massot és el president del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Lleida

Pensem que força favorablement, atès que, de moment, s’han inscrit a l’aplicatiu un 12% dels col·legiats, fet que valorem positivament i esperem que vagi incrementant en la mesura que es coneguin més els avantatges de l’eina. Tenint en compte que s’adreça a un públic general, què creieu que aporta al conjunt de la societat?

Quin paper hi pot tenir aquesta plataforma?

Com hem dit, un major coneixement de l’arquitectura tècnica i dels nombrosos treballs professionals que els/les nostres professionals poden dur a terme. Creieu que pot servir per potenciar la imatge del col·lectiu de l’arquitectura tècnica i perquè la gent vegi aquests professionals com els més eficaços per solucionar els problemes derivats de les obres i les gestions que hi estan relacionades?

Sí, considerem que l’aplicatiu pot contribuir a un major coneixement social de l’arquitectura tècnica i dels seus pro-

fessionals com un referent per les seves possibles necessitats.

Obres amb Garantia té també com a objectiu acabar amb aquelles obres sense control professional. El nivell d’intrusisme no professional és alt a la vostra província? Fins a quin punt afecta?

No, pensem que és baix. De tota manera la difusió de la feina que pot fer el nostre col·lectiu, amb professionalitat i feina ben feta, ajudarà a eliminar el possible intrusisme professional.

Penseu que es necessita un major control de les administracions locals per fer el seguiment de certes obres? Quines serien les solucions per acabar amb l’intrusisme?

Tot el control que es porti a terme, el valorem positivament, no obstant, considerem que probablement les administracions locals tampoc disposen de recursos a tal efecte.

Quins objectius esperàveu/espereu aconseguir, inicialment, quan

us vareu decidir a sumar-vos al projecte i implementar Obres amb Garantia a la vostra província?

Incrementar la demanda de professionals de l’arquitectura tècnica que siguin requerits per la ciutadania per les seves necessitats en l’àmbit de la construcció i l’arquitectura.

Fins a quin punt considereu important que Col·legis Professionals d’un mateix sector s’uneixin, com en aquest cas?

Molt favorablement, la major collaboració entre col·legis i compartir els recursos ha de contribuir en benefici dels professionals col·legiats.

En quines línies de treball es podrien generar més sinergies entre els col·legis de l’arquitectura tècnica?

Compartint sinergies i iniciatives, creant grups de treballs conjunts, compartint recursos tècnics i fent accions similars que ens afavoreixin.

Compromesos

amb l'excel·lència i la sostenibilitat

La realitat dels resultats de la ITE obre un debat per obtenir més resultat i una millor comunicació amb la societat

Dels quasi 120.000 edificis de les comarques del Camp de Tarragona que haurien d’haver passat la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) d’ençà de la publicació del primer decret que en parla ara fa dotze anys, es calcula que només l’han passat uns 24.000, un 20% del total.

Les dades de les què disposa el Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, procedeixen de diverses fonts com l’IDESCAT o l’INE i posen en evidència la manca d’implantació de la inspecció tècnica tot i la poca eficàcia de les campanyes informatives realitzades tots aquests anys.

La Inspecció Tècnica d’Edificis, creada al 2010 com un procediment per verificar el deure de conservació dels edificis on vivim, ha tingut major rellevància per a l’Administració arran del greu incendi que va afectar un edifici a València el passat mes de febrer, o els problemes sistèmics a l’estructura, en edificis de Badalona o Santa Coloma de Gramenet.

Amb tot, però, el seguiment que han fet els ajuntaments del compliment de la normativa i, per tant, de l’obligatorietat que els edificis passin la inspecció, ha estat molt baix i, en la majoria de casos, del tot nul i això s’ha traduït, entre altres, amb el fet que no s’ha imposat cap sanció a cap propietari per no passar la ITE. Les administracions locals, tampoc han fet campanyes d’ajut per al finançament d’aquesta inspecció i, per altra part, les campanyes informatives dels anys 2015 i 2023 no han arribat a les comunitats del propietaris ni als seus administradors.

Les dades de què disposa el COAATT, que no són totalment oficials ja que no existeix una informació publicada al respecte fins ara, parlen dels edificis de les deu comarques de Tarragona a excepció de les Terres de l’Ebre.

En base a aquestes dades, es pot afirmar que hi ha un clar desconeixement de l’estat actual de la major part del parc immobiliari català, perquè no es disposa d’informació sobre el tipus d’estructura, les característiques de les façanes o aquella que permeti saber si existeixen encara instal·lacions de fibrociment o aluminosi a l’esmentat parc d’habitatges.

Una altra situació que ajuda és que, sovint, els notaris no sol·liciten el document que acrediti que un immoble ha passat la ITE quan fan els documents de compra venda, un fet que no aporta al comprador una informació del tot necessària.

En aquest punt, és obligat recordar que la implantació del Llibre de l’Edifici, document imprescindible que fa una diagnosi acurada de l’estat actual d’un immoble i en programa el seu manteniment, no ha arribat a quallar com tocava malgrat l’Administració ha fet un tímid intent del seu desplegament mitjançant els fons europeus Next Generation.

Cal insistir en la importància d’assessorar i fer el seguiment de la situació real del parc immobiliari de la província, en la necessitat imminent de tenir la informació del seu estat per poder gaudir d’edificis saludables que millorarien la qualitat de vida, la salut i la seguretat dels seus ciutadans.

Per donar més llum a aquest tema, que reiterem que ha d’obrir un debat a fons entre tots els agents implicats per fer un gir de l’actual situació, conversem amb Marina Berasategui, Secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Marina Berasategui. Secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Quina va ser la finalitat de crear la ITE, amb el decret 67/2015 a nivell de Catalunya? Com es valoren aquests primers 13 anys d’implantació? S’han assolit els objectius fixats des de la seva implantació?

La finalitat de les ITE és implementar entre la població la cultura del manteniment i la rehabilitació dels edificis d’habitatges. La voluntat és aconseguir que tothom sigui conscient de la responsabilitat individual i sobretot de la comunitat

de propietaris respecte del manteniment i la conservació de l’edifici on es troba ubicat el seu habitatge, de la mateixa manera que es fa amb l’habitatge particular.

A través del decret 2010 es van realitzar inspeccions en 15.000 edificis. Amb el nou decret del 2015 ja en portem més de 94.000. L’evolució és bona i ascendent, encara que ens agradaria estar més amunt. Comporta un canvi cultural, i això requereix temps, i no només obligació per decret, és molt més pro-

Imatge aèria del centre de la ciutat de Tarragona

Imatge de la reusenca Marina Berasategui, Secretaria de l’Habitatge de la Generalitat

Habitage

fund, i cal un esforç molt significatiu de tots els sectors implicats, comunitats de propietaris, administracions, col·legis professionals, tècnics, administradors de finques, etc.

Quina és la situació actual a Catalunya dels 120.000 edificis, anteriors a 1979, i que haurien d’haver passat una Inspecció? Quina dades podem confirmar d’inspeccions a nivell de Tarragona?

L’evolució de les inspeccions realitzades és positiva. Les dades ens indiquen que estem aconseguint, gràcies a la difusió que estem fent conjuntament amb els col·legis professionals, que cada any el nombre de ITE presentades sigui superior. Actualment prop de 108.000 edificis de Catalunya ja han passat la ITE. A Tarragona i Girona és on està costant més, els resultats són més minsos que a Barcelona o Lleida. Els propietaris són conscients de la importància de manteniment i rehabilitació dels seus habitatges, la inversió més gran que han fet i el lloc on han de viure? Quina és la opinió de per què no s’aconsegueix el mateix impacte a l’hora de passar les inspeccions corresponents en els habitatges com amb els vehicles?

No és el mateix passar la ITV d’un vehicle, on la responsabilitat recau en una persona, que la d’un edifici que recau en moltes. Tenim assumit que cal canviar l’oli del cotxe, però no tant que cal rehabilitar l’edifici, i que això va mes enllà de renovar la cuina o el bany. Som conscients que un vehicle té vida limitada, i sovint creiem que un edifici durarà tota la vida sense fer-hi res. És un treball que estem fent des de fa anys i estem aconseguint bons resultats. Actualment, totes les comunitats de propietaris saben que és la ITE perquè s’ha fet molta difusió, per tant la primera part de la feina ja s’ha fet, també gràcies a la col·laboració dels col·legis d’API i administradors de finques. Ara cal continuar treballant per consolidar aquest coneixement i que els propietaris vegin la utilitat que té tenir un parc d’edificis en bones condicions, més enllà de complir amb la normativa.

S’han realitzat moltes campanyes informatives comunicant que passar la ITE és una obligació i, veient que no s’avançava, s’ha focalitzat el missatge amb el fet que poden haver-hi sancions

econòmiques. Tot i això, no s’han aconseguit resultats òptims. Què ha fallat? Són suficients?

Els resultats són cada vegada millors, l’any 2017 quan es va fer la campanya de difusió a totes les comunitats que tenien l’obligació de passar-la es van triplicar el nombre d’ITE presentades. La voluntat és implementar la cultura del manteniment. Les sancions són mesures coercitives que són efectives davant la negligència però no són una finalitat en sí, el que cal aconseguir és que les inspeccions es facin, i sobre tot, que després es rehabiliti. Insistir, la ITE no és una finalitat en sí mateixa, és només una eina, un instrument necessari per després plantejar un programa de rehabilitació de l’edifici, això és el més important, introduir aquesta cultura, i no simplement sancionar per manca de manteniment. Hi ha exemples que les polítiques de sancions varen resultar absolutament contraproduents, van generar l’efecte contrari al inicialment buscat.

Millorarà la col·laboració entre el Departament d’Habitatge i les administracions municipals? I la col·laboració amb els col·legis professionals com el nostre per desenvolupar aquesta tasca ? És imprescindible per que la ITE funcioni correctament?

La col·laboració és essencial en aquest cas, ja que les ITE les fan els arquitectes tècnics o arquitectes, per això el control per part dels col·legis és imprescindible. Per altra banda, per a garantir la difusió i coneixement de la normativa relativa a les ITE hem comptat amb els API i administradors de finques. Com ja hem dit, estem implementant un canvi de cultura i per això cal comptar amb tots els agents implicats i per descomptat amb l’administració local. En l’àmbit municipal hem impulsat la signatura de convenis amb els 200 ajuntament més grans de Catalunya , per tal que ells tinguin accés i puguin impulsar aquesta consciència i coneixement en els seus municipis, per tal de millorar el parc.

Tenint en compte que sovint el problema del finançament és el principal causant que no es faci la inspecció, i que ara hi ha operatius els fons NNGG, lligats a l’eficiència energètica, caldria aplicar algun dispositiu d’assessorament i control per ajudar a fer els tràmits que permetin obtenir l’ajuda

corresponent i, un cop aconseguida, fer la ITE? És viable fer-ho per aquesta via?

La despesa de la ITE és relativament assumible per la majoria de comunitats de propietaris. La necessitat de finançament ve quan la ITE detecta que cal fer actuacions que impliquen una forta despesa. Actualment disposem dels ajuts dels FNG que permeten finançar obres de rehabilitació dels edificis que aportin estalvi energètic.

Però volem remarcar que el decret preveu que després de la ITE s’ha de preveure i aprovar un Programa de Rehabilitació (allò que 3 anys posteriorment la normativa europea de l’any 2018 va definir com a passaport de l’edifici), aquest és el punt fonamental: ser capaços de convèncer a les comunitats de propietaris de rehabilitar, ni que sigui per fases, però en un sentit ampli, reparar, renovar, fer accessibles, sostenibles i funcionals els nostres edificis. La ITE és només un instrument palanca de la rehabilitació a mig o llarg termini, i a curt termini reparar allò que pugui representar risc per a les persones o bens. Quina seria l’última via per aconseguir que el parc immobiliari estigui més adaptat i revisat per evitar problemes majors si continua l’actual envelliment sense el corresponent control? Com veu el futur de les ITES?

El gruix d’edificis construïts a Catalunya són anteriors a 1980, hi ha 234.606 edificis plurifamiliars, que suposa prop d’un 70 % del parc plurifamiliar construït, tenim un parc antic, i majoritàriament privat, per tant la responsabilitat sobre el manteniment dels edificis és dels propietaris o comunitats de propietaris. Actualment, el grau de compliment de les ITE té una progressió molt positiva gràcies a les campanyes de difusió, per tant, cal seguir treballant en aquest sentit.

En edificis plurifamiliars estimem que els edificis obligats que han passat la ITE estan al voltant del 42%, i aquesta xifra va en augment any a any. Però encara tenim molt camp per recórrer, en tots els sentits, fent inspeccions, fent molta més rehabilitació, i millorant la col·laboració entre administracions, etc. Però el més important és que anem en la bona direcció. Els FNG són un bon exemple, està costant molt, però mica en mica es va notant l’esforç posat per totes les parts intervinents en el procés.

Incendi de València: Estratègies de protecció dels edificis i el rol crucial dels Col·legis

Professionals en la resposta tècnica

El devastador incendi que va sacsejar València el 22 de febrer de 2024 ha posat en relleu la importància crítica de la protecció dels edificis contra els incendis. Us oferim dos articles molt rellevants que aporten llum i dades de la realitat. El primer, que signa el president del COAATT, Xavier Llorens, explora les mesures de seguretat que poden implementar-se per minimitzar els riscos i prevenir tragèdies similars en el futur, analitzant les millors pràctiques i tecnologies emergents que poden salvar vides i preservar propietats.

Imatge de l’edifici incendiat a València el passat mes de febrer. Foto: EFE

El segon, signat per Vicente Terol. President del COAT de València, ens recorda el paper vital que juguen els col·legis professionals en el suport tècnic durant aquestes emergències, posant de manifest que aquests col·legis proporcionen coneixements especialitzats i recursos crucials en moments crítics. Des de l’assessorament sobre mesures de seguretat fins a la coordinació amb els serveis d’emergència, els col·legis professionals són un pilar fonamental en la resposta eficient i eficaç a incidents d’aquest tipus. Esperem que ambdós documents ens permetin obrir un debat necessari per estar més informats i preparats en futures ocasions que, òbviament, esperem que no es repeteixin.

El cas de València: debat i anàlisi de les comunitats i els edificis

Xavier Llorens Gual. President del Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT)

Les greus conseqüències, tant humanes com econòmiques, produïdes per l’incendi del passat 22 de febrer de 2024 a València, han generat grandiosos dubtes a moltes comunitats que desconeixen el comportament de la seva façana o que estan realitzant obres de millores de l’eficiència energètica per incorporar sistemes d’aïllament tèrmic exterior a través dels fons Next Generation.

En aquest sentit cal insistir que la protecció al risc d’incendi és un dels aspectes més exigents en la construcció i rehabilitació d’edificis i també en l’obertura

de noves activitats. És, juntament amb les singularitats de l’estructura, l’aspecte que més verificacions i controls rep.

Les característiques mínimes dels materials que utilitzem, l’assaig dels diferents productes i la comercialització, són, en el cas de la protecció contra incendis, especialment exigents. En el disseny de qualsevol edifici, en funció dels seu ús, alçada i ocupació, es dona especial atenció al risc de propagació interior i exterior, la resistència de les estructures, les vies d’evacuació i la intervenció segura dels bombers en cas d’incendi.

La protecció al risc d’incendi és una legislació en continua evolució impulsada des de l’administració, els cossos de bombers i els professionals vinculats a l’arquitectura. Dissortadament, l’experiència de situacions com les que hem viscut a l’edifici de València, al Grenfell a Anglaterra o la torre Àmber a Madrid, entre d’altres, contribueix a modificar el marc legal sobre la protecció enfront els incendis.

Actualment, un nombre important d’edificis realitzen obres de millora de

l’eficiència energètica. Són precisament les mancances en matèria d’eficiència energètica dels edificis construïts als anys 60, 70, 80 i 90, les que actualment fan necessari intervenir a les façanes per reduir la despesa energètica i millorar l’habitabilitat dels habitatges.

En aquests casos, és obligatori justificar que els materials i els sistemes constructius utilitzats, ja sigui un sistema SATE (Sistema d’Aïllament Tèrmic Exterior) o una façana ventilada, compleixin les condicions que actualment requereix la legislació sobre incendis als edificis. Caldrà utilitzar materials no combustibles i, en funció de l’alçada de l’edifici, garantir que no produeixin gotes que es puguin desprendre cap a pisos de plantes inferiors en els primers deu minuts.

Els risc d’una ràpida propagació vertical del foc a través de la façana és una situació que els professionals de l’arquitectura i l’actual legislació, contemplen específicament.

La immensa majoria dels edificis de les nostres comarques disposen d’una façana tradicional amb pedra, revestiments de morter o obra vista, constituïda

amb materials no combustibles i on la propagació vertical del foc pot dependre específicament dels tendals, cortines i materials que s’emmagatzemen als balcons dels immobles.

Una actuació en façana no té perquè implicar canvis en les característiques de propagació del foc que té un

edifici però, això sí, els materials que s’utilitzen han de complir el que determina l’actual normativa.

Saber com està la pell del nostre edifici, conèixer quines actuacions cal fer i tenir clar que és necessari fer revisions periòdiques és cabdal. Com a propietaris de part d’un immoble heu de vetllar pel seu

manteniment i seguretat. Per això des del COAATT apostem perquè tot edifici disposi del tècnic de capçalera, l’arquitecte tècnic, expert en rehabilitació. Només ell us pot donar un cop de mà en aquests aspectes tant importants per preservar-lo en bon estat, garantint la vostra seguretat i la del vostre patrimoni.

Coordinación y compromiso: la respuesta del COAT Valencia ante el incendio de Campanar

Vicente Terol Orero. Presidente del COAT Valencia

El incendio en el edificio de Campanar en Valencia ha resaltado la importancia y el valor social de los colegios profesionales. Este trágico suceso, que ha conmovido a la ciudad y generado un gran interés mediático, ha puesto a prueba la solidez y eficacia del Colegio Oficial de la Arquitectura Técnica de Valencia (COAT Valencia). En este contexto, nuestro colegio ha desempeñado un papel esencial, demostrando la importancia de la profesión en la gestión de emergencias y la seguridad de las edificaciones.

Desde el primer momento, en que una gran columna de humo, visible desde toda la ciudad, daba paso a los primeros vídeos del edificio en llamas, nos pusimos en marcha. La rapidez con que ardía aquella fachada dejaba patente que estábamos ante un gran siniestro. Finalmente fue el mayor incendio acaecido en un edificio de viviendas en España. Activamos aquella misma tarde un comité de crisis, no solo como procedimiento estándar sino también como compromiso con la comunidad de arquitectos técnicos y la sociedad valenciana.

Trabajamos ya desde el inicio hasta bien entrada la noche. Ante las primeras e instantáneas desinforma-

ciones que aportaban datos técnicos erróneos, de la mano de profesionales no competentes, nuestro objetivo fue triple: apoyar, y proteger a nuestro colegiado; transmitir serenidad y cautela a una sociedad que temía por la seguridad de sus hogares; y recopilar y proporcionar la información técnica rigurosa necesaria para cumplir los dos anteriores.

Nuestro comité de crisis, compuesto por presidente, secretario, gerente, y los departamentos técnico y de comunicación, trabajó sin descanso durante los días siguientes y se convirtió en el engranaje de la labor informativa y del apoyo técnico.

La documentación del colegio y de nuestro mismo colegiado, con el que contactamos desde el primer momento, permitió acceder a la información rigurosa que precisábamos, proporcionando a los medios los datos técnicos reales que desmentían aquellas primeras informaciones y evitando conjeturas estériles antes de que finalizara la investigación pericial y judicial ya en marcha.

Transmitimos además nuestra información y posicionamiento a los 3.000 colegiados de Valencia, mediante un e-mail exclusivamente redactado para ellos, lo que permitió que estuvieran al tanto de la situación, evitando rumores, dándoles información de primera mano, y manteniendo la serenidad en un momento de confusión general.

La colaboración con el Consejo General de la Arquitectura Técnica de España permitió la difusión nacional de esa información coherente y verificada, manteniendo a todos los colegios provinciales informados y preparados para ofrecer su apoyo.

Nos convertimos en fuente de referencia y durante los días siguientes aten-

dimos los requerimientos de más de 50 periodistas, algunos venidos incluso de otros países.

Nos pusimos a disposición del Ayuntamiento de Valencia y de la Generalitat Valenciana para proporcionar nuestros datos y colaborar en cuanto precisaran. Desde entonces el COAT Valencia forma parte de los integrantes de la Comisión de Expertos en seguridad en los edificios, creada por nuestro gobierno autonómico a raíz de este incendio.

Nuestra respuesta ante este desgraciado suceso fue rápida pero meditada, sometida al criterio y consenso de nuestro comité de crisis. Hemos logrado apoyar y proteger a nuestro colegiado con información veraz, extraída de la documentación cuya custodia se hace una vez más absolutamente necesaria en nuestra profesión.

Hemos mantenido informados a todos nuestros colegiados que han podido responder en sus parcelas respectivas. Hemos reforzado nuestro papel de referente técnico en edificación en la sociedad y en los medios.

Y hemos podido, sobre todo, ser útiles y eficaces en un momento muy duro para cientos de familias y para toda la sociedad valenciana.

La tragedia de Campanar nos recuerda que la arquitectura técnica es más que una profesión: es una responsabilidad hacia la seguridad y el bienestar de nuestra sociedad, y corrobora, una vez más, que la figura del colegio, y la necesidad de colegiación de los arquitectos técnicos, son incuestionables.

CONSTRUINT UN 8M AMB VEU DE DONA

Cada 8 de març, el món s’atura per reconèixer i celebrar el Dia Internacional de la Dona, una jornada clau per reflexionar sobre els avenços en la igualtat de gènere, així com per posar en relleu les lluites que encara persisteixen. En aquest context, el Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) ha adoptat un paper actiu en la difusió d’aquest dia a través d’una iniciativa vibrant i molt coral. Enguany, el Col·legi ha escollit posar en primer pla les veus de les seves col·legiades, donant difusió a les seves perspectives personals i professionals sobre la professió de l’Arquitectura Tècnica.

TERESA SOLÉ

Tant durant els meus anys d’estudiant com després a les diferents empreses on he treballat, sempre he buscat l’equilibri entre el coneixement que adquiria i el que podia aportar. L’esforç, la perseverança i l’actitud davant els diferents reptes, són els que m’han ajudat a complir cadascun dels meus objectius. Encara que en els inicis tots busquem el nostre lloc, he anat traçant el camí fins trobar el que més m’ha entusiasmat: la gestió dels Projectes i Obres.

NEUS FERRÉ

L’any 2010, en plena crisis econòmica, em vaig graduar en Enginyeria de l’Edificació, fet que em va fer prendre la decisió d’obrir-me camí en el món laboral com a autònoma l’any 2011 fins a dia d’avui. Actualment ho compagino amb feina a l’administració.

NÚRIA SÁNCHEZ

Tot i que el meu recorregut laboral m’ha portat a la especialització en temes d’activitats, la meva passió ha estat sempre la de l’interiorisme i la rehabilitació, per aquest motiu en 2021 ens vam endinsar en el projecte Àuria Interiors. La dona cada cop és més present en l’Arquitectura Tècnica. Per aquest motiu és molt important que lluitem, dia a dia, per demostrar a les noves generacions que hem de ser presents i que això és i serà una millora en aquest món tant d’homes històricament.

JÚLIA ORIOL

ROSER GAVALDÀ

Quan era jove no sabia ben bé quina carrera triar. L’únic que tenia clar és que volia fer una carrera tècnica, tot i que a priori i en aquella època no fossin considerades carreres de noies. Actualment acumulo una trajectòria de 18 anys en aquesta professió. Durant aquest temps, m’he hagut d’anar fent lloc entre els companys homes. Analitzant la meva trajectòria professional, es pot observar l’ampli ventall de dedicacions i especialitzacions que aquest ofici ens permet tenir. Per això motivo les noies que tenen dubtes sobre el seu futur a apostar per estudis tècnics i per aquesta professió.

AMÈLIA ORTEGA

Des de petita, tenia clar que volia dedicar-me a la direcció d’execució d’obra i és que, gràcies al meu pare, qui regenta una empresa de construcció, sempre m’ha envoltat aquest món. Fa més de 17 anys que exerceixo aquesta professió com a autònoma. La meva experiència és molt enriquidora i és per aquest motiu que convido altres dones a endinsar-se en aquest sector tan apassionant i en el que tantes veus femenines falten.

MARTA MASGORET

Des de ben petita que m’agradava molt dibuixar i tafanejar les revistes de mobles i d’interiorisme. Aquest va ser el motiu pel que vaig estudiar Arquitectura Tècnica. En el meus inicis, pensava que la meva professió i les relacionades amb la construcció podien ser un problema per a una dona però amb els anys m’he adonat que el tracte de l’equip sempre ha estat molt bo, encara que sovint siguem minoria. Crec que les dones en aquest sector i crec que ja hem demostrat que podem fer perfectament la feina i cada cop ens trobem més habitualment en posicions de responsabilitat.

Vaig decidir que volia estudiar Arquitectura Tècnica a 1r d’ESO. Una vegada finalitzada la carrera, l’any 2011 estàvem en plena crisi i tocava començar a treballar. No va ser fàcil però, poc a poc, vaig començar a fer cèdules i certificats energètics, coordinacions de seguretat o direccions d’execució d’obra. Aquí sí que vaig veure que freqüentava més el sexe masculí. Més d’una vegada vaig haver de plantar cara per fer respectar les meves decisions. Al començament va ser difícil però amb el pas del temps he vist que, tant tècnics com treballadors, han anat assumint que una dona pogués formar part d’aquest sector.

DOLORS CABESTANY

Vaig acabar la carrera l’any 1988, immediatament em vaig col·legiar i vaig cursar un màster d’Economia al Collegi que em va donar a conèixer una feina a l’administració fins a data d’avui.

Actualitat

IOLANDA GAYA

Fa prop de 30 anys, vaig prendre una decisió que ha donat forma a tot el meu futur: vaig escollir ser arquitecta tècnica. Ser-ho, no només ha estat una professió per a mi, sinó una passió que ha impregnat cada aspecte de la meva vida. Per això, vull animar a les noies joves que sentin una crida cap a l’arquitectura a seguir aquest camí amb determinació i confiança. Com a arquitectes tècniques, teniu l’oportunitat única de deixar una empremta duradora en el món, de participar en crear un món molt més funcional, inspirador i innovador.

JANINA VALLS

Les emocions que he viscut fent aquest ofici són com les de qualsevol escultor, el patiment, la rauxa i la satisfacció final d’haver aconseguit allò que vas ser capaç d’imaginar-te i que finalment s’ha executat es increïblement plaent. La dificultat intrínseca de qualsevol encàrrec és la d’entendre al client, el que necessita de tu. La satisfacció final del procés és com la d’haver fet cim, no exempta de dificultats per descomptat. Si tot això passa la vida professional i personal es transforma amb un hobby.

CRISTINA ROSELLÓ

Segons el meu punt de vista i la meva experiència viscuda i treballada en l’exercici de la professió d’Arquitecte Tècnic, puc dir que en general és i ha estat una professió molt emocionant. Al llarg dels anys he observat que el fet de ser dona, involuntàriament pot provocar que alguns clients/es, constructors, altres tècnics o promotors necessitin que demostris que poden confiar en tu professionalment. En general m’ha omplert molt la meva professió i les experiències viscudes m’han fet forta i m’han ajudat molt a afrontar diferents aspectes de la vida en general.

MONTSERRAT MUÑOZ

Recuerdo que desde muy pequeña quise estar ligada al mundo de la arquitectura, fue mi ilusión, aunque a mi madre le dijeran que me quitara ese capricho de llegar a estudiar una carrera que era sólo para hombres. Hoy, echando la vista atrás, en poco tiempo hemos derribado muchas barreras. Actualmente soy alcaldesa de mi pueblo, pero antes he sido regidora, diputada provincial en dos ocasiones y Consellera Comarcal en varias legislaturas. Una vida que, como mujer, no ha sido fácil.

MERITXELL GISPERT

Estudiar arquitectura tècnica no es fa a l’atzar. Jo he tingut la sort d’estudiar el que volia i en la mesura del possible treballar en el meu sector. Has de fer el que t’agradi, o el que et motivi, o el que et suggereixi alguna cosa que et pugui fer créixer. L’arquitectura tècnica és un camp molt ampli i segur que hi trobes el teu espai. El treball dignifica, i si t’agrada el que fas o hi trobes sentit, és la gràcia per poder ser feliç. És un camp de lluita constant per la dona, però obtenir resultats reconforta i satisfà.

MONTSE FORCADES

Vaig estudiar Arquitectura Tècnica per casualitats del destí. Aquest any farà 31 anys que treballo com a professional lliberal oferint els serveis d’arquitectura tècnica. La decisió de dedicar-me aquesta professió com a lliberal ha estat clau en la meva vida, tot i que he rebut ofertes per treballar en l’administració i empreses privades com assalariada, vaig decidir continuar així. Crec que fem un servei necessari i valorat per a la ciutadania. Recomano en positiu aquesta professió a les noves generacions de dones que s’hi vulguin dedicar.

JUDITH TORRENTE

Soy arquitecta técnica especializada en urbanismo. Actualmente estudio derecho y lo compagino con el trabajo en la administración. Después de terminar la carrera, empecé por mi propia cuenta y estuve en varias constructoras. Mi mejor satisfacción a parte del trabajo bien hecho, es que el mismo cliente te llame para otro trabajo. Dicen que el futuro será verde (sostenible) y lila (Feminista). Ojalá, así sea porque necesitamos más mujeres en las obras, más “Damas de Hierro” haciendo mención a Zaha Hadid y esperando a ser más promocionadas y reconocidas.

ELENA PELLICER

La nostra professió, m’ha fet explorar els diversos àmbits on podem exercir l’arquitectura tècnica, adquirint habilitats dins d’un procés de millora contínua com a aprenentatge. Posant la tècnica, l’especialització i la collaboració com a valor afegit de l’arquitectura, vull contribuir a la CONSERVACIÓ, la REHABILITACIÓ i la RESTAURACIÓ del nostre Patrimoni històric. Agafant l’essència i el testimoni de les nostres referents, tenim el repte de conservar el passat fent present el futur com un projecte de tots.

MARTA PORTA

Com a Coordinadora de Seguretat i Salut amb experiència en diverses tipologies d’obres, em permet observar l’augment de la presència femenina en la construcció. Cada vegada és més comú trobar equips tècnics amb dones, que assumeixen responsabilitats directives. Malgrat aquest avenç, encara és necessari un canvi per tal d’obtenir una valoració plena de les aportacions donades per les dones en les obres, la qual cosa representa un pas crucial cap a la igualtat de gènere en aquest sector.

MARIA ANTONIA GALIMANY

Sempre m’ha agradat tot el relacionat amb la construcció, per això, fa mots anys, vaig decidir estudiar Arquitectura Tècnica. A la meva època d’estudiant, les dones érem el 32% i no ens sentíem discriminades respecte als nostres companys; anàvem tots a una. Es molt gratificant veure com del no res, es va reestructurant un espai que serà la llar d’una família. Animo a tot aquell que l’hi agradi aquesta professió, a estudiar-la, i posteriorment poder entrar en aquest mon de creació.

ANNA ORDOÑO

EVA PENALBA

Al llarg de la meva carrera, m’he adonat que cada projecte és una oportunitat per aplicar valors fonamentals com la veritat, la bondat i la bellesa pel disseny d’entorns que promouen el benestar i la qualitat de vida de les persones. El que realment em motiva en aquesta professió és l’oportunitat de generar un impacte positiu en la vida de les persones a través de la tecnologia i el disseny, ajudant a millorar les seves vides i el seu benestar. Per tot això, animo a totes les dones a explorar aquesta professió i a aportar les seves veus i habilitats a l’ofici de l’arquitectura tècnica.

ESTHER GIMENO

La professió d’Arquitectura Tècnica, l’assoleixo per recomanació generacional i la vaig descobrint en el transcurs del camí, puntualment amb espines i sovint amb satisfaccions personals. Aquest és un àmbit on s’uneixen ambdós gèneres per la consecució d’objectius comuns i on clarament tot depèn del treball en equip. Personalment m’he permès provar diferents posicions en el sector i actualment puc gaudir de l’oportunitat de participar com a Cap d’Obra en la conservació del Patrimoni Històric. La conservació del passat per la generació d’un futur.

M’agraden els reptes i sempre estic disposada a aprendre coses. Gràcies a això he pogut treballar en els diferents vessants de la meva professió. Això també m’ha permès aprendre tècniques tradicionals amb les meves mans, així com entendre i valorar els oficis, desenvolupant la meva passió per l’arquitectura històrica i patrimonial. Actualment, estic treballant com a cap d’obra, aprenent ceràmica i traient-me un màster.

AquestaPROpostaésperatu,dePROfessionalaPROfessional.

Sietsmembredel Col·legid'Aparelladors,ArquitectesTècnicsiEnginyers d'EdificacióTarragona t’abonemel10%delatevaquotadecol·legiato associat,ambunmàximde50eurospercompte.

Labonificacióesfaunúnicanyperaquotesdomiciliadesdurantels12 primersmesos(esconsideracomaprimermeseldel’oberturadelcompte). Elpagamentesfaenelcompteelmessegüentals12primersmesos.

Aquestaofertaésvàlidafinsal31/12/2024peraclientsnousamblaquota domiciliadaenuncomptedelagammaSabadellPRO.

Contactaambnosaltresiidentifica’tcomamembredelteucol·lectiuiun gestorespecialitzatt’explicaràdetalladamentelsavantatgesquetenimpera PROfessionalscomtu.

T’estemesperant.

Recomanacions de seguretat i salut en episodis d’altes temperatures i

la

seva implementació en els ESS o EBSS

Fa poc més d’un any que es va publicar el Reial decret-llei 4/2023, d’11 de maig, on es recollia, entre altres qüestions, les mesures de prevenció per als treballadors exposats a Fenòmens Meteorològics Adversos (FMA), amb especial atenció als episodis d’altes temperatures.

Les mesures que adopta la normativa són de caràcter genèric i plantegen propostes com, la prohibició de desenvolupar determinades tasques durant les hores del dia quan concorrin FMA i no es pugui garantir la seguretat de les persones treballadores o l’obligació d’adaptar les condicions de treball, inclosa la reducció o modificació de la jornada laboral, quan els serveis oficials de meteorologia emetin un avís taronja o vermell de FMA.

Els nous requisits de la normativa anteriorment esmentada, modificava el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball i es van desenvolupar al VII Conveni col·lectiu general del sector de la construcció, publicat a l’octubre del 2023, sent el primer conveni professional en incorporar les mesures preventives per l’excés de calor en les obres de construcció.

Passada la campanya de mesures preventives per excés de temperatura del Pla Nacional i pla autonòmic de Catalunya (POCS), ens plantegem:

- Quines han estat les mesures preventives incorporades a les obres de construcció?

- Han quedat reflectides aquestes mesures en els Estudis de Seguretat i Salut o en el Plans de Seguretat i Salut?

No podem determinar amb exactitud quina ha estat la repercussió de la nova normativa a les obres i si les empreses contractistes han adoptat aquestes mesures, però sí que podem plantejar és una sèrie de recomanacions per a implementar-les a la fase de projecte i que es puguin desenvolupar en els Plans de Seguretat i Salut, per a donar la rellevància que té aquesta problemàtica.

Les directrius que a continuació es plantegen neixen de

l’estudi de la normativa i dels recursos existents a nivell nacional i autonòmics. Recursos com els ja mencionats “Plan Nacional de actuacions preventives de los efectos del exceso de temperatura sobre la salud” del Ministeri de Sanitat o el “Pla operatiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut (POCS)” Coordinat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya. També s’han analitzat els recursos que ofereixen els serveis meteorològics com l’AEMET o Meteocat i per últim les campanyes de divulgació i sensibilització de l’impacte de les altes temperatures sobre la salut, de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) i l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL).

DIRECTRIUS DE SEGURETAT I SALUT EN EPISODIS D’ALTES TEMPERATURES

L’avaluació de la informació i recursos disponibles ens ajuda a plantejar una sèrie de mesures preventives per l’excés de la temperatura en les obres i que poden ser fàcilment incorporades als ESS o EBSS.

1. Vigència temporal de les mesures preventives per altes temperatures.

Es recomana que les mesures de prevenció per altes temperatures siguin presents en els ESS o EBSS durant el mateix període que marca el Pla Nacional, que és del 16 de maig fins al 30 de setembre o el període que marca els plans autonòmics, que poden tenir diferents terminis, en funció de la zona geogràfica i condicions climàtiques.

Es recomana que si el Coordinador de Seguretat i Salut en fase de projecte no ha inclòs aquestes mesures preventives, en el període esmentat, el CSS en fase d’execució podrà demanar un annex al PSS on s’incorpori les mesures prevencions per altes temperatures. D’aquesta manera s’avaluarà el pla d’actuació per aquest tipus de risc de les empreses contractistes i validar que s’ajusten a la normativa. En obres sense projecte, les avaluacions de riscos específiques hauran d’incorporar mesures de prevenció per altes temperatures.

2. Fases d’obra i els riscos associats a les altes temperatures. És impor tant, en fase de projecte, identificar els capítols d’obres que s’executin a l’exterior i els treballadors estiguin exposat de forma directe a les altes temperatures. Els capítols amb més risc són: Moviments de terres, fonamentació, estructures, cobertes, tancaments exteriors i urbanització.

Una vegada identificats aquests capítols es poden associar el risc d’exposició per altes temperatures i determinar en funció del sistema constructiu el seu grau de risc. Seguidament s’adjunta un exemple d’identificació de risc d’exposició per altes temperatures associat al capítol d’obra i al sistema constructiu.

Capítol d’obra Risc per exposició altes temperatures

Exposició a radiació solar

Estrès tèrmic

Esgotament per calor

Sobreesforç físic

Cobertes

Sistema 1:

Sistema 2:

Factor de risc (Sistema 1)(Sistema 2)

Interferència amb el rendiment cognitiu

Augment del risc d’accident

Cremades solars

Trastorns relacionats amb la calor

Sistemes que pel tipus de treballs s’estigui menys exposat a la radiació solar o altes temperatures.

Sistemes que pel tipus de treball s’estigui més exposat a la radiació solar o altes temperatures.

Risc moderat Risc alt Risc molt alt

Taula 1. Exemple de capítols d’obra associats als riscos per altes temperatures

3. Seguiment meteorològic.

Els ESS o EBSS haurien de contemplar la informació climàtica relativa a la zona on s’executi l’obra, com: el codi de la zona, nom de la zona d’avís determinada per l’AEMET i les temperatures llindars associades al nivell de risc. Aquesta informació es pot extreure de l’Annex I “Umbrales y niveles de aviso”, que proporciona l’AEMET. En la Figura 1 es pot veure part de la informació que ofereix aquest document.

691703

En el cas que existeixi un servei meteorològic a nivell autonòmic, és recomanable que s’utilitzi la seva informació, per tenir dades climàtiques més concretes de la zona on s’executarà l’obra.

Els ESS o EBSS haurien d’incloure que el personal encarregat de la seguretat a l’obra estigui informat dels comunicats meteorològics, sent recomanable que disposin en els seus dispositius mòbils aplicacions, com la que proporciona per l’AEMET. Aquesta aplicació a part d’informar sobre les pre-

diccions meteorològiques, també alerta dels nivells de risc per FMA.

La informació sobre l’estat del temps pot servir per a planificar els treballs en funció dels nivells de riscos i plantejar alternatives a les actuacions amb risc per altes temperatures.

4. Mesures de prevenció col·lectives, espais de descans amb ombra i aigua.

En fase de projecte s’haurien d’estudiar les diferents possibilitats d’habilitar espais de descans amb ombra i aigua i determinar si aquest es poden ubicar al mateix nivell o a diferent nivell de la fase d’obra que s’hagi d’executar.

La importància de la ubicació d’aquests espais ve determinada per la planificació dels treballs i els fluxos d’aquests, sent imperatiu el correcte funcionament de l’obra.

La disposició de zones de descans en un nivell diferent a la zona de treball comporta pèrdua de productivitat, augment de desplaçament per l’obra i lenta resposta a l’atenció del personal afectat per petites incidències relacionades amb les altes temperatures.

L’estudi dels diferents capítols d’obra ens pot ajudar també a determinar la creació de zones de treball amb ombra. Sempre que sigui possible s’hauria de proporcionar com a mesura de protecció col·lectiva elements de cobertura solar, per exemple tendals, para-sols o pèrgoles.

5. Mesures de prevenció individual i equipament per a les jornades de calor.

Actualment existeixen molts recursos sobre la prevenció riscos per altes temperatures. L’INSST o ICSSL han realitzat campanyes informatives que contemplen les recomanacions per als treballadors que estan exposat a altes temperatures.

La imatge, com la que seguidament s’adjunta, mostren les mesures que tant el personal com les empreses haurien d’implementar durant els treballs a l’exterior.

Aquestes proteccions individuals i la informació referent als horaris i l’adaptació a les jornades estivals haurien d’estar incloses als ESS o EBSS. És recomanable que durant la fase d’execució quedi a l’obra aquest tipus d’informació, ja sigui al propi PSS o un cartell de mesures preventives.

• Utilitzar roba àmplia, transpirable, lleugera i de colors clars.

• Protegir-se el cap amb gorra sempre que la fase d’obra ho permeti.

• Ús d’ulleres de sol amb protecció UV.

• Ús de la protecció solar SPF 30 o més.

És necessari remarcar la rellevància que té la formació específica dels treballadors i empresaris sobre la problemàtica de les altes temperatures. Aquesta formació pot detectar i preveure ràpidament les situacions de risc.

6. Planificació dels treballs en funció de les condicions climàtiques.

Establir una planificació dels treballs en funció de les condicions climàtiques, tal i com planteja la normativa, es una feina que s’haurà d’ajustar als recursos de cada empresa i desenvolupar-se en fase d’execució en el PSS, però els ESS o EBSS haurien d’incorporar unes recomanacions de caire genèric que donin compliment a la normativa, com:

• Proposar activitats alternatives a taques a l’exterior, quan no es puguin realitzar les fases afectades per altes temperatures.

• Durant el període en el qual el Pla Nacional estigui actiu, s’haurien d’evitar, en la mesura que sigui possible, l’execució de fases amb més exposició a les altes temperatures.

• Quan no es puguin evitar les actuacions amb major incidència a les temperatures elevades, s’haurà de pro-

posar horaris alternatius evitant les hores de màxima radiació (12h - 16h).

• Incloure en la planificació els temps de descans.

Les mesures descrites anteriorment són un exemple a l’hora de plantejar la seguretat dels treballadors que estan exposats a les altes temperatures. Encara que aquesta problemàtica és coneguda des de fa anys, no ha estat fins a l’aprovació del Reial decret llei 4/2023 que s’ha fet obligatori el compliment de les mesures de prevenció en el lloc de treball en episodis d’altes temperatures.

L’objectiu d’implementar les directrius en els ESS o EBSS és establir mesures preventives eficaces que poden reduir costos i temps d’execució; però encara millor, es podran preveure accidents associats a l’estrès tèrmic.

La planificació dels treballs en èpoques estivals serà un tema prioritari. La introducció en els ESS o EBSS d’informació relacionada amb el clima de la zona geogràfica, l’estudi de l’entorn i els sistemes constructius ens ajudarà a planificar l’obra de tal manera que es pugui preveure i evitar determinades situacions de risc.

Miguel A. sAAvedrA MAteo

Responsable del Gabinet Tècnic CATGI

El COAATT reuneix als gremis de la construcció i altres agents del sector per analitzar problemes i buscar solucions

Una de les primeres accions que ha fet la nova Junta de Govern del COAATT ha estat reunir en un sol espai de debat als principals agents del sector de la construcció amb l’objectiu d’aconseguir un front comú en tots aquells temes que els afecten, especialment els que necessiten una unió de tots per aconseguir solucionar-los. Així, el passat 1 de febrer la seu del Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona va ser el punt de trobada de representants dels Gremis de la Construcció del Baix Camp, Penedès i Tarragonès; la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya i l’Associació de Promotors i Constructors Edificis de Catalunya.

La trobada va comptar amb l’assistència d’una vintena de representants dels organismes esmentats. Xavier Llorens, president del COAATT, va ser el primer en intervenir i argumentar la necessitat de crear aquest tipus de trobades per saber què pensa cada col·lectiu convidat i quines són les problemàtiques comunes.

FALTA PERSONAL QUALIFICAT I PERSONAL TÈCNIC

Tots els assistents van coincidir que es necessita mà d’obra qualificada urgent per garantir un òptim ritme de producció i afrontar aquell que es planteja a curt i mig termini. En aquest sentit, actualment fan falta milers de treballadors per poder executar obres i actuacions pendents, especialment aquelles derivades dels fons Next Generation, unes ajudes cabdals a hores d’ara ja que 7 de cada 10 euros d’aquests fons estan relacionats amb la construcció.

Un altre element preocupant es l’abandonament dels estudis de la FP els darrers anys perquè es demostra que una part molt important del jovent no sap què estudiar i en una gran majoria de casos, o no continuen els estudis quan acaben la ESO o els deixen a la meitat si finalment els comencen. Els assistents a la reunió consideren molt important treballar, al costat dels organismes educatius i universitaris, per fer una major pedagogia entre els estudiants de la Secundària explicant-los els avantatges de cursar estudis relacionats amb la construcció.

El problema també és vigent pel que fa al personal tècnic.

L’activitat al sector de la construcció no para de créixer i la necessitat de mà d’obra constant que hi ha, no es pot cobrir per manca d’arquitectes tècnics. Ja fa temps que bona part de les ofertes rebudes al COAATT per part d’empreses constructores i promotores, han quedat desertes. La manca de candidats afecta també a les ofertes de borsa de treball o llocs de treball per a l’Administració, tant a ajuntaments com a la Generalitat. El COAATT reclama des de fa temps un estudis universitaris a Tarragona d’Arquitectura Tècnica, ja que és la única província on no es tenen aquests estudis i existeix una alta demanda d’aquests professionals.

EL PROBLEMA DE L’ICIO I LA LENTITUD DE CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES

Els assistents a la trobada convocada pel COAATT van posar sobre la taula altres problemàtiques que afecten a tot el sector. Una d’elles és l’augment de l’ICIO, Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres, que molts ajuntaments com el de Reus o el de Tarragona han augmentat al màxim permès, un tipus del 4% que suposa un increment del 45% i que se suma al cost final de la compra d’un habitatge. Això va provocar queixes, entre d’altres, del Gremi de la Construcció del Baix Camp que ja va avançar al seu moment que prendria accions en aquest sentit. La resta d’assistents a la reunió convocada pel COAATT també van compartir aquesta queixa.

La trobada va aplegar als principals sectors de la construcció

Pel que fa al temps excessiu en la concessió de llicències, tots els presents a la reunió van apuntar a la necessitat de reduir aquest temps actual ja que és molt gran, onze mesos en alguns casos com l’Ajuntament del Vendrell o set en el cas del de Tarragona. En aquest sentit, es demana a l’administració que canviï les normes o disposi de més personal per a la gestió d’aquests tràmits per aconseguir alleugerir l’actual lentitud burocràtica.

INCREMENT DE COSTOS I PLANEJAMENT URBANÍSTIC

Els darrers anys, la pujada dels costos de la construcció ha estat molt notòria i això ha perjudicat molt a tot el sector en

Moment de la reunió convocada pel COAATT

general. Els representants dels gremis de la construcció i del COAATT recorden que l’augment dels materials repercuteix moltíssim perquè redueix els marges de benefici als mínims i en molts casos impossibilita tirar endavant certes obres, sobretot quan passen molts mesos entre que es presenta la documentació i s’obté la llicència. Des de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya s’apunta que des del gener de 2021 i fins ara, han quedat desertes a Catalunya un total de 1.066 obres per un valor total de 370 milions d’euros.

Un altre dels temes debatuts en aquesta trobada de la construcció del COAATT va ser el dels plans d’ordenació municipals, els POUM. En el cas de la ciutat de Tarragona, el proper 30 de novembre d’aquest any 2024, s’acabarà la vigència de les normes subsidiàries urbanístiques, que obligaran a anar a una pròrroga del futur POUM de la ciutat de Tarragona si abans no es resolt tot. a Reus la situació no és millor perquè la tramitació del POUM va començar al maig

del 2010 i de moment encara no s’ha enllestit per motius diversos.

Alguns dels convidats a la trobada del COAATT consideren que la gestió i redacció del POUM de la ciutat de Tarragona no s’ha de gestionar des del propi ajuntament i ha de ser una empresa o gabinet extern qui se’n encarregui. També opinen que l’actual POUM, ara paralitzat, s’hauria de recuperar traient fora del document el Pla de Millora Urbana de Campsa, el 40 CLH, que és el que ha motivat l’enrenou judicial i la paralització de tot el document.

Per acabar, els assistents convidats pel Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, van parlar també de la manca d’inversió pública. En aquest sentit, des de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya es van aportar dades rellevants com ara el fet que actualment, una trentena de municipis catalans ja no tenen liquiditat i entre ells, els de Tarragona i Reus. Un altres factor a tenir en compte és la diferència entre el percentatge d’inversió en obra pública que tenen molts països europeus situat en el 3,7% sobre el PIB, i la inversió que es fa a Catalunya i que és molt per sota del percentatge europeu. El 3,7% del PIB de Catalunya serien 6.000 MEUR però en canvi només es liciten obres per valor de 3.200 MEUR.

En resum, els representants dels Gremis de la Construcció del Baix Camp, Penedès i Tarragonès; la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya i l’Associació de Promotors i Constructors Edificis de Catalunya, van aportar moltes idees i van compartir molta informació en aquesta primera trobada convocada pel COAATT i que es vol que tingui continuïtat, ampliant-la a més actors i fent un front comú en defensa del territori i el sector.

Tots els representants dels gremis i els altres organismes convidats, van participar activament a la reunió

El mercat de l’habitatge nou: s’estabilitza la construcció però augmenta la demanda

Durant l’any 2023, Catalunya ha iniciat la construcció de 14.418 habitatges, marcant un descens respecte a l’any anterior però estabilitzant-se en xifres similars als anys 2018 i 2019, abans de la pandèmia. Aquesta fluctuació s’atribueix principalment a la finalització de projectes aturats durant el 2020, suggerint un ajust cap a un equilibri més baix influenciat per un nou context econòmic.

A nivell provincial, Girona mostra un augment destacable del 36,3% en el ritme de construcció respecte a 2022, contrastant amb Barcelona, que amb un descens del 15,5%, influeix negativament en el total català donat que aporta el 75% de les construccions. Tant Lleida com Tarragona també experimenten decreixements en les seves iniciatives de construcció, amb baixades del 54% i del 5%, respectivament.

Respecte a les tipologies d’habitatge, el 77,6% dels iniciats al 2023 són plurifamiliars. Les cases adossades unifamiliars i les cases aïllades representen el 8,6% i el 13,8% del total, respectivament. Les superfícies més comunes dels nous habitatges se situen entre els 76 m2 i els 100 m2. Totes aquestes, són dades aportades al seu darrer informe per part de l’Associació de Promotors de Catalunya, APCE.

Apuntem un element més. Segons les projeccions del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, a Catalunya es preveu la creació de 25.000 habitatges anuals fins al 2042. Això vol dir que els més de 14.000 construits l’any passat són insuficients i sumen el dèficit d’habitatge que ja s’arrossegava d’anys anteriors, col·laborant en el desequilibri que ja té repercussions en termes d’accessibilitat per part de la població.

Per intentar resoldre dubtes i esclarir les dades esmentades i els seus efectes, hem conversat amb Daniel Roig, president de la Comissió Territorial de l’APCE a Tarragona.

Daniel Roig. President de la Comissió Territorial de l’APCE a Tarragona

Sr. Roig, el 2023 es va tancar amb una estabilització de la construcció de nous habitatges que es va situar als nivells previs a la pandèmia. La meitat de les comarques van experimentar un lleuger creixement però la davallada de les altres va provocar aquestes dades menys positives. Ara, superat el primer trimestre del 2024, la situació ha canviat i hi ha més optimisme?

La construcció de nous habitatges depèn de la demanda i en aquests moments, per diversos motius, aquesta és molt superior a l’oferta. Només s’aconseguirà resoldre amb la implicació conjunta del sector públic i privat. El sector públic no pot donar resposta per un problema de pressupost i de gestió. I el sector privat no pot donar resposta per un problema de cost. S’estan fent passos per alinear els objectius però anem molt lents. Per tant, no podem ser gaire optimistes. Respecte a la disparitat entre les nostres comarques, podem posar dades. L’any 2019 es van iniciar a la nostra província 1.275 habitatges, i hem tancat el 2023 amb 1.089: són xifres molt similars, però clarament insuficients i poc re-

partides per tot el nostre territori. El nucli central del Camp de Tarragona concentra el 70% de l’obra nova i el Baix Penedès un 20%. El 10% restant es reparteix entre Terres de l’Ebre i comarques d’interior. Seria un error concloure que si no es construeixen nous habitatges en aquestes comarques és perquè no hi ha demanda: al contrari, la demanda hi és, com a tot arreu, però els costos fan inassumibles els mínims preus de venda. Per això no s’hi construeix nou habitatge. Tenim un problema de desequilibri territorial de difícil resolució.

Si mirem les dades per províncies, els increments són ben diversos i en el cas de Tarragona, seria la demarcació amb les dades menys positives, amb la davallada més forta. A què respon aquesta data negativa?

Les dades no són negatives. Cal tenir en compte que la província de Barcelona, que inclou l’àrea metropolitana, concentra el 75% de l’activitat d’obra nova de tot Catalunya. Per cada habitatge nou que es construeix a Tarragona, a Barcelona se’n construeixen 10. Si comparem les altres tres províncies, totes tenen una activitat similar si fem la ràtio

per habitant. Després tenim les nostres particularitats: l’estacionalitat turística, les afectacions per riscos, una deficient comunicació ferroviària amb Barcelona, la importància del sector químic, el cúmul de infraestructures al mig del Camp de Tarragona, comarques d’interior amb dèficits d’inversió pública, fortes discrepàncies amb el model econòmic, una baixa natalitat etc. Tot això influeix notablement en el nostre mercat d’habitatge. Si parlem de l’habitatge públic, sembla que continuï sent una mena d’assignatura pendent perquè, si ens comparem amb la mitjana europea i, fins i tot amb la catalana, estem molt per sota del què hauríem d’estar. On falla el sistema?

Els preus de venda i lloguer s’han alçat a tot Europa, degut a la pujada de tipus i l’augment de costos. Actualment, i encara que a alguns els sorprengui, la Unió Europea situa els preus de l’habitatge a Espanya com a equilibrats, i assenyala altres països amb un elevat risc de sobrevaloració, com Holanda, Alemanya o Suècia.

El problema de l’habitatge públic és estructural a Tarragona, a Catalunya, a Espanya i a tota l’Europa Occidental. Cap país europeu ni cap capital europea ho té plenament resolt, malgrat tinguin altres models que ens poden semblar molt millors. Espanya està clarament per sota en parc públic d’habitatge, conseqüència de decisions polítiques de fa molts anys que ara costa revertir. Però també està clarament per sota en pressupost públic destinat a habitatge, i això, que sí que s’hauria pogut millorar en pocs anys, no s’ha fet: estem al nivell dels països de l’Est en % de PIB, molt per sota dels països del nostre entorn amb els quals ens comparem.

Malgrat els discursos polítics sovint encesos o les estadístiques mal explicades, la gran majoria de la població catalana no té problemes amb l’habitatge perquè el té en propietat. El problema principal que tenim és que una part important de la nostra població ha de fer un esforç econòmic massa elevat per accedir a l’habitatge. Enlloc de legislar a llarg termini, l’administració pública intenta posar solucions d’efecte immediat que acaben provocant l’efecte contrari: la prova és que, malgrat tots els canvis de lleis i normes, la situació continua empitjorant.

Veient que el paper de l’administració en aquest sentit no és prou transcendent, qui ha d’agafar el lideratge per augmentar la inversió en obra pública i instar a que sigui una realitat?

Cal distingir dues situacions diferents que sovint es confonen. Necessitem dos tipus de polítiques d’habitatge: una per facilitar habitatge a famílies vulnerables, que és propi dels serveis socials, i l’altra per a persones no vulnerables amb recursos limitats, que és l’habitatge assequible. Sovint els discursos polítics sobre habitatge confonen vulnerabilitat amb accessibilitat, quan són dues situacions que requereixen polítiques diferenciades.

Entenem per habitatge assequible el que no requereix un esforç superior al 30% de la renda disponible de la uni-

tat familiar, tant si és de lloguer com de compra (la quota hipotecària).

En qualsevol cas, qui ha de liderar les polítiques d’habitatge és el govern central, que és qui disposa de més recursos i més capacitat per actuar. Catalunya, amb els problemes crònics de finançament, no té marge d’acció més enllà d’actuacions puntuals. El repte de facilitar l’accés a l’habitatge és territorial i no local, i és injust cedir la problemàtica als ajuntaments sense dotar-los de pressupostos addicionals: tenen el sòl però no tenen la capacitat econòmica per finançar la construcció. I segurament, tampoc tenen l’objectivitat necessària per gestionar-ho.

Hi ha una altra problema important que afecta, la lentitud de les pròpies administracions en la concessió de llicències. Fins a quin punt afecta i perjudica?

La lentitud és un cost, per tant, és un encariment innecessari, que pot arribar a fer inviable les inversions. Quan parlem de demores en la concessió de llicències, no ens referim a quatre o cinc mesos, sinó que hi ha ajuntaments de la província que triguen més d’un any. Tenim casos que superen els dos anys. Anualment es publica una classificació dels ajuntaments que són més ràpids o més lents en la tramitació: allí es pot veure quins són els més ràpids.

Hi ha casos evidents on els ajuntaments no tenen recursos materials suficients, però sovint és un problema de persones, de tècnics municipals eficients o ineficients. La solució passa per fer un silenci positiu, i traspassar la responsabilitat al tècnic redactor del projecte. Aquests dies el govern central vol aprovar una llei per facilitar la construcció d’habitatge social, i una de les mesures que proposa és atorgar un silenci positiu a les llicències d’edificació, però només les que es construeixin sobre sòl públic. O sigui, reconeixen que hi ha un greu problema amb la concessió de llicències però només solucionen allò que pugui afectar a la seva acció política. La resta de ciutadans ens deixen al marge. L’altra trava en què es troben els propietaris que volen fer obres i, especialment, els promotors, és la pressió fiscal a la que són sotmesos pels ajuntaments que, en el cas de l’ICIO, han augmentat aquest impost al màxim permès per la llei. Per fer-ho entenedor, com afecta aquest augment de

la pressió fiscal en el preu final i, conseqüentment, en el ritme de construcció?

L’habitatge és un sector molt regulat i amb una càrrega impositiva molt elevada. Entre el 20 i el 25% de la venda d’un habitatge són impostos locals, autonòmics o estatals. L’ICIO és un ingrés rellevant per molts ajuntaments, i molts l’han apujat per augmentar la seva recaptació: entre ICIO i taxa, estem al 6%. A més, l’impost es calcula com un % sobre el cost de la construcció, que en divuit mesos han augmentat un 28%. Per tot plegat, si abans es pagaven 7.000 € per habitatge, ara estem en 11.300 € O sigui, que només en impostos i taxes municipals, l’habitatge s’ha encarit en més de 4.000 € en els darrers mesos. Això ho acaba pagant el comprador o llogater final, i és evident que afecta a la disponibilitat d’habitatge nou. Quines són les fórmules per impulsar més i millor la demarcació de Tarragona en l’àmbit de la construcció, donant als promotors les eines que necessiten per col·laborar en el seu creixement?

El sector promotor actua a llarg termini, i necessitem que l’administració pública també ho faci. Fins ara s’han perdut molts anys amb prejudicis ideològics, polítiques erràtiques i legislacions equivocades, que només han servit per agreujar el problema. Les implicacions de les polítiques d’habitatge són molt complexes i afecten transversalment a tota la societat, i cal que el sector públic i privat s’alineïn per començar a trobar solucions. Tarragona té la mateixa casuística que la resta de Catalunya, amb desequilibris territorials, amb moviments demogràfics de concentració a les ciutats i costa, amb divisions ideològiques profundes entre partits polítics, amb tensions entre sectors d’activitats. Per solucionar els problemes d’accés a l’habitatge cal augmentar significativament els pressupostos públics estatals. També cal facilitar la col·laboració públic-privada, on encara són necessàries reformes fiscals i tributàries que no s’estan encarant. També cal pensar que no només es necessita habitatge social, assequible o de lloguer, sinó també habitatge lliure. Hi ha una manca de sòl evident, i la legislació urbanística cada vegada és més complexa i difícil. Si no planifiquem a llarg termini, posarem en risc aquest territori en el qual tenim el privilegi de viure.

Metodologia LEAN: CAP Torreforta-La Granja (Tarragona)

El nou edifici, una obra de Manciñeiras&Parés Arquitectes, representa una expansió significativa de l’actual Centre d’Atenció Primària (CAP), oferint una gamma ampliada de serveis i instal·lacions a la comunitat. Estratègicament ubicat per garantir una accessibilitat òptima, aquest centre mèdic avantguardista es desplega en una superfície total de 2.273,69 m² . La seva estructura està meticulosament planificada en una planta baixa i dues plantes addicionals, optimitzant l’espai per a una funcionalitat màxima i un flux eficient de pacients i personal.

La direcció d’execució i supervisió de l’obra van estar a càrrec de l’empresa Enne Gestió, una empresa reconeguda per la seva trajectòria en la direcció d’execució de projectes dins l’àmbit sanitari. La construcció va ser realitzada amb destresa per Constructora d’Aro, una firma amb seu a Manresa coneguda per la seva artesania i atenció al detall. Aquesta col·laboració entre professionals ha donat com a resultat un espai que no només serveix les necessitats mèdiques actuals sinó que també anticipa i s’adapta als canvis futurs, assegurant que el CAP continuarà sent un pilar de la salut i el benestar en el barri.

La incorporació de la construcció industrialitzada en aquest projecte és, sens dubte, un gran avenç en el camp de l’arquitectura i la construcció. L’empresa Compact Habit ha estat pionera en l’adopció d’aquest enfocament innovador amb el seu sistema edificació Modular industrialitzada “eMii”. Aquest mètode permet una fabricació en paral·lel dels components de l’edifici, cosa que redueix significativament els terminis de construcció. Mentre els fonaments s’estaven executant a Tarragona, els mòduls es construïen simultàniament a Cardona, incloent-hi l’estructura, les divisions interiors, les instal·lacions ocultes, els enrajolats i les fusteries. Aquest pro-

cés paral·lel no només optimitza el temps, sinó que també assegura una qualitat consistent dels components, ja que són fabricats en un entorn controlat.

Aquest enfocament també té un impacte positiu en la sostenibilitat, ja que minimitza la generació de residus i millora les condicions laborals, tot reduint la taxa d’accidents en el lloc de treball. La construcció modular industrialitzada de Compact Habit és un clar exemple de com la innovació pot transformar els mètodes tradicionals de construcció, oferint solucions més eficients i sostenibles per al futur de l’arquitectura urbana.

La implementació de la filosofia LEAN i la metodologia Last Planner System (LPS) o Sistema del Últim Planificador ha estat un factor clau en l’èxit del termini d’execució del projecte. Aquest sistema promou la creació d’un flux de treball previsible i fiable entre les diferents parts implicades en el projecte. La metodologia LPS s’ha demostrat eficaç per augmentar la productivitat dels treballadors i la responsabilitat a través d’una planificació detallada i una programació ajustada.

La nostra empresa AH3 Projects, ha dut a terme la implantació d’aquesta metodologia, que es reconeguda per millorar la fiabilitat de la planificació, augmentar el rendiment de la producció i millorar el flux de treball en les operacions de disseny i construcció.

El Sistema del Últim Planificador es especialment valuós perquè, després de la seva planificació, no es requereixen mes etapes de planificació, sinó que es passa directament a l’execució. Això redueix la incertesa i la variabilitat, i permet que els projectes es lliurin a temps i dins del pressupost establert.

La transició des dels tradicionals diagrames de Gantt cap a la filosofia LEAN i l’ús de metodologies com el Last Planner System (LPS) representa un canvi significatiu en la gestió de projectes. Els diagrames de Gantt, tot i ser una eina útil per

Façana principal del CAP Torreforta-La Granja, edifici escollit per analitzar a fons la metodologia LEAN

a la planificació seqüencial, sovint no reflecteixen la complexitat i la naturalesa dinàmica dels projectes de construcció. Aquests diagrames són generalment creats per una sola persona, el que pot conduir a una visió limitada del projecte i a suposicions que poden no ser realistes o no tenir en compte la variabilitat del rendiment dels treballadors.

Muntatge de la grua que ha pres part en la construcció modular

Amb l’adopció de LEAN i LPS, la planificació esdevé més col·laborativa i inclusiva, permetent que tots els membres de l’equip contribueixin amb el seu coneixement i experiència. Això ajuda a identificar i mitigar els riscos associats amb les suposicions i a crear un pla més realista i adaptable. A més, aquest enfocament millora la comunicació entre els equips, incrementa la transparència i permet una millor adaptació als canvis, tot reduint els punts dèbils associats amb les suposicions no verificades.

En resum, mentre que els diagrames de Gantt poden continuar sent útils per a certes tasques, la integració de la filosofia LEAN i l’ús de LPS ofereixen una aproximació més robusta i flexible per a la gestió de projectes, especialment en entorns complexos i canviants com es el nostre sector, la construcció.

L’experiència del equip AH3 Projects en la implantació de la metodologia LEAN en els darrers anys ens ha portat que el Key Point o punt més important es la informació i formació de l’equip integrant en el projecte i fer-los veure de la importància d’aquesta metodologia i el gran nombre d’avantatges que ens proporciona a tots. El cor de la nostra col·laboració és la Sala Obeya o sala de guerra, un espai dissenyat seguint els principis de les 5S (Ordre, Classificació, Neteja, Estandarditzada i Sostesa en el temps) , aquesta sala actua coma centre de comandament on es realitza la planificació i seguiment del projecte i es un reflex de la nostra dedicació a l’ordre, la claredat i la sostenibilitat en la gestió dels projectes.

Per a una major comprensió i eficiència, hem adoptat l’estratègia de dividir la programació en segments més petits. Aquest enfocament permet als participants assimilar millor els objectius i facilita un flux de treball continu. Les nostres dues estratègies principals són:

1. El Tren de Treballs: Una seqüència de tasques planificades que es desenvolupa per cada divisió, garantint una execució fluida i sense interrupcions.

2. Planificació de Fites a Llarg Termini: Un consens entre tots els participants que estableix objectius clars i assegura la cohesió de l’equip.

El Tren d’Activitats permet planificar els treballs a realitzar i establir terminis

Finalment, desglossem la planificació en quatre fases crítiques:

1. Pull Planning: Identificació del que S’HA de fer, establint les bases del projecte.

2. Look Ahead Plan: Projecció del que es POT fer, anticipant-se als reptes futurs.

3. Weekly Plan: Definició del que es FARÀ setmanalment, mantenint el ritme del projecte.

4. Seguiment amb KPIs: Mesura del rendiment mitjançant Indicadors Clau de Rendiment, que ens permeten avaluar i ajustar la nostra estratègia.

Per una millora contínua i una gestió eficaç del projecte, és essencial disposar d’un sistema de seguiment que permeti avaluar el progrés respecte als objectius establerts.

El seguiment setmanal es realitza amb una sèrie de reunions estratègiques amb els diferents participants del projecte i dividides en horari i dia, es molt important que tots els participants entenguin el seu rol, comportament i conducta. En aquestes sessions es comenta, planifica i ratifica el curt, mig i llarg termini , conjuntament amb el tren de treballs es quan surten les restriccions. Les restriccions es recullen amb una fitxa de gestió indicant l’activitat que es veu afectada i qui es el responsable d’alliberar-la, inclou la data d’identificació, la data requerida d’alliberament i la data real en la que s’allibera, també les accions compromeses.

En aquest seguiment setmanal mesurem les activitats completades davant les que teníem planificades, ja siguin activitats de projecte, restriccions de propietat o activitats del tren de treball, per arribar a un percentatge del compliment anomenat PPC, aquest va acompanyat d’un altre gràfic que es

El Pull Planning i el Look Ahead Plan són dos elements indispensables en la metodologia LEAN

el nombre de tasques PPC-Tasques, perquè encara que ho sembli, no es el mateix aconseguir el 90% de 2 tasques que el 80% de 40. També recollim les causes de No compliment CNC, amb un digrama de Pareto, que serà la base per implementar Kaizen o millora continua. Actualitzem la possible variabilitat de la data d’entrega de l’obra.

La compilació d’un informe setmanal complet es una practica excel·lent que assegura la transparència i la comunicació efectiva entre tots els participants del projecte. Aquest informe serveix com a document de referencia que reflecteix no només el progrés realitzat sinó també les àrees que requereixen atenció o ajustament, es important que aquest document sigui distribuït de manera oportuna a tots els participants per assegurar que tothom estigui al corrent i pugui contribuir eficaçment al projecte.

Una de les fites de la metodologia LEAN i que es la coberta de la casa Toyota en la TPS (Toyota Product System) es:

SQVC

AUMENTANT LA SEGURETAT I LA QUALITAT ENTREGEM EN LA DATA REQUERIDA PEL CLIENT REDUINT COSTOS

Per últim l’adopció de l’IPD - Integrated Project Delivery en aquest projecte ha estat una decisió estratègica que ha permès una col·laboració i eficiència sense precedents, sent un eina de la filosofia LEAN. L’IPD es un enfocament collaboració que integra tots els participants del projecte: propietaris + arquitectes + arquitectes tècnics + enginyers + gerents + col·laboradors, des del primer dia de planificació, creant un vincle únic i alineant els interessos i objectius de tots el involucrats.

Aquest enfocament ha possibilitat que el disseny i la construcció avancin de manera simultània, optimitzant els processos i reduint el temps total de desenvolupament. La capacitat de treballar en el projecte mentre es realitza la construcció es una característica distintiva de l’IPD dins del LEAN, que no nomes accelera el calendari del projecte sinó que també millora la comunicació i la presa de decisions, resulta en una major transparència i potencialment redueix els costos associats amb canvis i retards.

El fet que hem pogut completar tot el concepte de projecte i obra en nomes nou mesos es un testimoni de l’eficàcia de tota la metodologia LEAN-Construction i la nostra capacitat per implementar aquestes metodologies avançades. És un èxit remarcable que destaca la importància de la innovació en la gestió de projectes de construcció.

Exactament, l’èxit de la metodologia LEAN no rau només en la seva aplicació tècnica, sinó també en la comprensió i la col·laboració de tots els participants del projecte. Quan cada membre de l’equip entén el seu rol i la importància de treballar conjuntament cap a un objectiu comú, es crea un entorn on la sinergia i la cooperació poden florir. Aquesta unió no només optimitza el procés de treball, sinó que també potencia la capacitat de superar qualsevol desafiament i aconseguir resultats excepcionals. La col·laboració és, sens dubte, la força que fa que l’equip sigui invencible.

Felicitats a TOT L’EQUIP per haver completat l’obra amb èxit dins del termini ajustat de 32 setmanes (Projecte+Obra), superant les dificultats i mantenint un alt estàndard de qualitat. Aquest és un testimoni de la planificació eficaç, la gestió competent i la col·laboració efectiva de tot l’equip. La vostra capacitat per adaptar-vos i respondre a desafiaments, tot mantenint el control sobre els costos i els terminis, demostra l’excel·lència en la pràctica de la metodologia LEAN i la gestió de projectes. Aquest tipus d’èxit no només aporta valor al projecte en si, sinó que també estableix un precedent positiu per a futures obres.

Text: robert Albà CEO de AH3 Projects Arquitecte tècnic i Lean Manager Black Belt

Imatge de l’acabat interior de l’edifici

Termografía infrarroja cuantitativa orientada a la determinación de la transmitancia térmica de fachadas

En el campo de la auditoría energética, la termografía infrarroja se usa con frecuencia para evaluar de manera cualitativa la envolvente de los edificios y detectar aspectos tan variados como puentes térmicos o infiltraciones de aire. Sin embargo, el potencial de utilización de esta tecnología puede ir más allá de una evaluación cualitativa. Es conveniente tener en cuenta que la cámara termográfica realiza lecturas de temperatura, por lo que, con unos conocimientos de transferencia de calor y una adaptación del instrumental usado, se podría determinar la transmitancia térmica de la envolvente. Esto puede ser muy relevante en el campo de la auditoría energética debido, por una parte, a la incertidumbre existente respecto a la caracterización térmica de las envolventes (por ejemplo, las capas y los espesores de la fachada) y, por otra parte, a las limitaciones que presentan otros métodos experimentales de caracterización de la transmitancia térmica. Las ventajas del método pueden ser, entre otras, la rapidez de ejecución en comparación con otros procedimientos (varias horas con la termografía y unos 3 días con los otros métodos), así como la eliminación de los efectos de los puentes térmicos en el ensayo, ya que son visibles a través de la cámara.

Así pues, diferentes grupos de investigación se han centrado en la caracterización cuantitativa de la transmitancia térmica a través de la termografía infrarroja. La termografía se usa para medir principalmente la temperatura superficial, la emisividad y la temperatura aparente reflejada (con un trozo de papel de aluminio arrugado fijado en la superficie). El ensayo puede llevarse a cabo desde el interior o desde el exterior del cerramiento, y el uso de la cámara se complementa con otros elementos como anemómetros de hilo caliente o sondas de temperatura. Cada planteamiento presenta un enfoque diferente según la ejecución del ensayo y del análisis de los datos. Asimismo, para poder hacer el ensayo, el método requiere unas condiciones ambientales muy específicas. Para conseguir una estabilidad en el comportamiento térmico del cerramiento, se necesita una diferencia de temperatura entre el interior y el exterior de como mínimo 10 ºC durante al menos 3 horas antes de realizar las mediciones. En el caso de los métodos

realizados desde el exterior, la velocidad del viento próximo al cerramiento debe oscilar entre 0,1 m/s y 1 m/s. Por otro lado, es necesario tener en cuenta que llevar a cabo una única termografía no es suficiente, de manera que se debería realizar una secuencia de tomas de termografías durante un período de 1 o 2 horas. Las termografías pueden tomarse en intervalos de entre 1 y 10 minutos o bien optar por hacer vídeos.

Como se ha mencionado, diferentes grupos de investigación han desarrollado una amplia variedad de métodos. La influencia de procedimientos sobre la validez de los resultados es muy significativa y puede conllevar a obtener valores atípicos. Ante dicha variabilidad, nuestro equipo de trabajo ha llevado a cabo campañas de monitorización con el objetivo de aplicar todos los métodos creados por otros grupos de investigación.

Se monitorizaron 3 cerramientos, cada uno de los cuales correspondía a un período constructivo diferente. Los ensayos se dividieron en dos tipologías de monitorizaciones en función del planteamiento de termografía infrarroja: exterior e interior. Por cada planteamiento se realizaron 4 ensayos en cada fachada. Los ensayos tuvieron una duración de 2 horas y media y se ejecutaron en días sucesivos. Para ello se usaron estos equipos: una cámara termográfica FLIR E60bx, un anemómetro de hilo caliente PCE-423 y un gestor de datos ALMEMO 2590-4AS con termopares T 190-3. La cámara ter-

Figura 1. Ejemplo de termograma para el análisis cualitativo de puentes térmicos de fachada

Figura 2. Criterios de colocación de los equipos y de las sondas. El uso de cada sonda o material dependerá de cómo se lleve a cabo el método (desde el exterior o desde el interior)

Figura 3. Ejemplos de la monitorización exterior e interior realizadas durante el estudio

mográfica se ubicó en un trípode, a una distancia perpendicular de 1,5 m de la fachada y con un ángulo de inclinación de 20° para evitar reflexiones en la fachada. Asimismo, antes de iniciar los ensayos, la emisividad de los cerramientos se determinó mediante una cinta adhesiva certificada siguiendo las indicaciones de la ASTM E1933-14. Como resultado, se observaron tendencias diferentes en los dos procedimientos. En los casos de los métodos llevados a cabo desde el exterior se obtuvieron un conjunto de resultados diferenciados en función del tipo de ensayo y del planteamiento adoptado, sin posibilidad de detectar tendencias claras para asegurar la robustez del planteamiento. Gran parte de estos problemas se debe a la oscilación que presentan las variables exteriores, como la velocidad del viento, de difícil control por parte del técnico. No obstante, en cuanto a los métodos llevados a cabo

desde el interior ocurre todo lo contrario: el técnico puede asegurar unas condiciones más estables para monitorizar las variables. Sin embargo, las formulaciones desde el interior pueden variar los resultados. La que presentó un sólido nivel de robustez en todos los cerramientos pertenece al método desarrollado por el Grup de Recerca i Innovació de la Construcció (GRIC) de la Universitat Politècnica de Catalunya. Los resultados de los estudios realizados por nuestro equipo se pueden consultar en los siguientes enlaces: https://doi.org/10.1016/j.buildenv.2018.12.056 https://doi.org/10.1016/j.enbuild.2018.11.028.

José dAvid bienvenido HuertAs Ingeniero de edificación Profesor Permanente Laboral Universidad de Granada

Figura 4. Termogramas analizados en la monitorización

Set empreses del sector presenten els seus productes i sistemes als arquitectes tècnics

Amb el clar objectiu de conèixer quins materials de construcció es van incorporant al mercat com a novetats, matisant tots els detalls per part dels tècnics de les empreses que els fabriquen i posar-los a l’abast dels qui els han d’emprar, el COAATT ha organitzat recentment la Setmana de les Tecnologies Constructives.

Aquest espai de trobada, celebrat a la nostra seu col·legial entre el 30 d’abril i el 9 de maig, ha permès que els nostres col·legiats i col·legiades escoltessin de primera mà totes les argumentacions i especificitats per part de set empreses que han creat productes i materials innovadors per ajudar a la inclusió d’aquestes solucions als nostres projectes i el control d’execució a l’obra.

Parlant de les diverses propostes i empreses, PORCELANOSA ens va explicar el seu sistema de façanes ventilades, que dona una imatge immillorable als edificis amb una tecnologia que aporta un alt nivell d’aïllament al conjunt edificatori.

TECNOL va abordar el tema dels sistemes d’impermeabilització en façanes, cobertes, sols i soterranis, amb les seves diferents aplicacions que són imprescindibles en moltes actuacions de rehabilitació.

FASSA BORTOLO ens va parlar dels SATE i de les seves característiques, tant pel que fa a l’aïllament com a la forma d’aplicació. Aquest sistema és un dels més utilitzats actualment en la rehabilitació energètica d’edificis per la seva versatilitat en l’aplicació i els rendiments que es poden aconseguí a nivell d’estalvi del consum.

SHÜTZ IBÈRICA ens va mostrar els sistemes de terra radiant que fabriquen i vam poder conèixer característiques interessants per aplicar tant en obra nova com en rehabilitació.

BEISSIER també es va centrar en els SATE, però aquesta vegada aplicats en obres ornamentals i complexes. Sovint són obres amb un nivell de protecció sobre les quals hem de garantir una estètica i forma determinada. Gràcies als sistemes que ens proposen, es poden aconseguir els dos objectius: la millora energètica i respectar les característiques visuals de l’edifici.

INSTALIO ens va ensenyar un aplicatiu d’ús senzill per poder calcular les necessitats per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques d’un edifici, des dels materials que fan falta fins al pressupost.

SIBER ens va fer un repàs de totes les necessitats i exigències de ventilació en edificis i habitatges i ens van presentar totes les solucions que posen al nostre abast.

Per tant, la Setmana de les Tecnologies Constructives ha estat un esdeveniment fonamental per actualitzar els coneixements dels professionals del sector sobre els últims avenços en materials de construcció. Aquesta iniciativa ha permès als participants obtenir informació detallada i directa de les empreses fabricants, facilitant la incorporació d’aquestes innovacions als seus projectes i millorant la qualitat i eficiència de les seves obres.

Rehabilitación de Edificios y Pisos con Suelo Radiante: Cumplimiento

Normativo y Eficiencia Energética

En el dinámico mundo de la construcción y la rehabilitación de edificios, la integración de tecnologías innovadoras y sostenibles es clave para garantizar tanto la comodidad de los usuarios como la eficiencia energética a largo plazo. Una de esas tecnologías es el suelo radiante, un sistema que, al integrarse correctamente, puede transformar por completo la experiencia habitacional y reducir significativamente el consumo energético. La rehabilitación de edificios y pisos con suelo radiante no solo cumple con las normativas, como la UNE EN 1264 y el Código Técnico de Edificación, sino que también promueve una mayor sostenibilidad y confort.

Normativas y Estándares: Garantizando la Calidad y la Seguridad

En el contexto español, dos regulaciones destacan:

1. UNE EN 1264: Esta norma europea establece los requisitos para sistemas de calefacción por suelo radiante y refrescante, incluidos los métodos de diseño, instalación y mantenimiento. Cumplir con esta norma garantiza que el sistema de suelo radiante funcione de manera eficiente y segura.

2. Código Técnico de la Edificación (CTE): En España, el CTE establece los requisitos básicos de calidad y seguridad que deben cumplir los edificios en relación con su diseño, construcción y mantenimiento. Para ello, es crucial cumplir con las secciones pertinentes del CTE, como DB-HE (Ahorro de Energía) y RITE de instalaciones térmicas en edificios.

Consideraciones Prácticas y Beneficios

Adicionales

Además de cumplir con las normativas,

hay algunas consideraciones prácticas que deben tenerse en cuenta en la rehabilitación de edificios con suelo radiante:

· Evaluación del Estado del Edificio: es fundamental evaluar el estado estructural del edificio para garantizar que pueda soportar la carga adicional y que no haya problemas de humedad o aislamiento.

· Elección del Sistema Adecuado: Existen diferentes tipos de sistemas de suelo radiante. La elección del sistema adecuado dependerá de factores como el tipo de edificio, el presupuesto y las necesidades específicas de calefacción y refrigeración.

· Integración con Fuentes de Energía Renovable: Para maximizar la eficiencia energética, considere integrar el sistema de suelo radiante con fuentes de energía renovable, como paneles solares térmicos o bombas de calor geotérmicas.

En resumen, al adoptar esta tecnología innovadora y sostenible, los propietarios y gestores de edificios pueden transformar sus espacios habitables para satisfacer las demandas del siglo XXI y promover un futuro sostenible. En los paneles del sistema SCHÜTZ de construcción seca, los circuitos se colocan en ranuras preperfiladas sobre módulos de conducción térmica, mejorando la distribución uniforme del calor sobre la superficie de los paneles. Además, estos paneles cuentan con características destacadas:

· Apto para obra nueva, rehabilitación y edificios prefabricados.

· Paneles perfilados fabricados con espuma rígida de poliestireno, en-

UN MONTAJE SENCILLO EXPLICADO EN CUATRO IMÁGENES

Los paneles pueden instalarse fácil y rápidamente. Se ensamblan como un puzzle, y se cortan con facilidad para adaptarse al contorno.

samblados mediante cola de milano.

· Flexibilidad en la disposición de los circuitos, permitiendo una colocación en disposición helicoidal o en meandro.

· Los módulos de conducción de calor cuentan con puntos de rotura controlada por lo que no son necesarias herramientas para adaptarlos al trazado de los circuitos.

· Adecuado tanto para construcción seca como con capa de mortero, proporcionando versatilidad en su aplicación.

· Superficie neta de 0,66 m² por panel, lo que facilita el cálculo y la planificación de la instalación.

· Compatible con tubos duo-flex y tri-oflex® de 14 x 2 mm, ofreciendo opciones para diferentes necesidades de calefacción.

Ventajas del uso de sistemas de construcción seca:

· montaje rápido e integral del conjunto del suelo.

· no hay que esperar a que se seque el mortero.

· peso reducido.

· altura de instalación reducida, desde 50 mm. Ventajas del uso de mortero húmedo:

· altura de instalación reducida, desde 55 mm mediante tubos dentro del panel de aislamiento.

· reducción de los costes de construcción gracias al menor tiempo de secado del mortero y al menor uso del mismo.

· reacción rápida o menor inercia que con los sistemas convencionales.

· sin HBCD.

· Seguridad probada: por DIN: Núm. de registro. 7F171F

Una vez se ha completado la instalación de los paneles, se introducen a presión los difusores de calor en la ranura según el trazado de los tubos y el paso seleccionado. Los módulos difusores de calor tienen puntos de rotura controlada. Empezando por el colector, se presiona el tubo en las chapas difusoras de calor con el pie. En la zona de desviación, el tubo es guiado en curva alrededor de las levas de desviación.

Escanea el QR y accede a nuestro catálogo.

DE FASSA EL S.A.T.E. QUE RESPIRA

El ciclo RESPHIRA® del Sistema S.A.T.E. Fassatherm® mantiene su hogar sano, aislándolo y haciéndolo respirar, garantizando un entorno más sano y una mejor calidad de vida.

Entre las variadas propuestas del Sistema S.A.T.E. Fassatherm® para la envolvente del edificio, el sistema RESPHIRA®, se caracteriza por combinar el aislamiento térmico y la reducción del consumo de energía y una gran transpirabilidad. El corazón de esta solución es el panel aislante EPS RESPHIRA®, un panel de poliestireno microperforado enriquecido con grafito, con un índice de transpirabilidad de µ ≤15, casi tres veces superior a un EPS convencional, y una excelente conductividad térmica (λ=0,030 WmK).

Cada panel consta de dos capas moldeadas en un único proceso, por lo tanto, perfectamente soldadas, y está dotado de 1.800 micro perforaciones que permiten el paso del vapor de agua sin comprometer las prestaciones de aislamiento térmico. La superficie de color claro sirve para evitar la necesidad de protección solar durante la instalación, mientras que la superficie gofrada con acabado de rombos mejora la adherencia del adhesivo. La superficie también cuenta con cortes de destensado que trabajan en sinergia con el raseo armado y contrarrestan así las tensiones generadas por los ciclos térmicos.

EPS RESPHIRA® es, por tanto, un panel aislante pensado para quienes buscan ambientes interiores más saludables y la transpirabilidad típica de los sistemas minerales (como la lana de roca), sin renunciar a la seguridad y fiabilidad del clásico panel aislante de EPS. También es un producto con un impacto medioambiental reducido en términos de emisiones: de hecho, en sólo 6 meses, el CO2 emitido para producir el material se compensa con el CO2 no emitido a la atmósfera gracias al ahorro energético obtenido con su uso. Transcurridos estos meses, el uso del panel EPS RESPHIRA® contribuye activamente a la sostenibilidad medioambiental y al consiguiente ahorro económico.

El panel puede utilizarse individualmente, pero, para potenciar su efecto transpirable, Fassa ha creado A 96 RESPHIRA®, adhesivo/enrasado a base de cal hidráulica natural NHL 3.5, arenas clasificadas, fibras sintéticas y aditivos específicos y aligerado, por lo que es fácil de aplicar y extender. Clasificado como GP-CSIV-W2 conforme a la norma

EN 998-. Por último, este ciclo altamente transpirable se completa con el producto RSR 421, un revestimiento de siloxano mejorado con un alto valor de repelencia al agua, que aumenta la durabilidad del Sistema S.A.T.E. y ahorro de energía, a la vez que protege la superficie del desarrollo de un amplio espectro de mohos y algas.

TECNOL LIDERA LA INNOVACIÓN EN IMPERMEABILIZACIÓN

La impermeabilización representa uno de los mayores retos para los profesionales de nuestro sector, ya sea en la construcción de nuevos edificios o en la renovación de estructuras existentes. La protección contra la humedad y las filtraciones es crucial para garantizar la durabilidad y la integridad de cualquier proyecto arquitectónico.

Los profesionales de la construcción se enfrentan a una gran variedad de desafíos a la hora de elegir un impermeabilizante porque necesitan productos que proporcionen resistencia a la abrasión, buena adherencia y versatilidad en su aplicación. Además, la creciente demanda por soluciones que sean respetuosas con el medioambiente y que cumplan con los estándares de calidad más exigentes ha llevado a una búsqueda constante de innovación en la industria de la impermeabilización.

En respuesta a estos desafíos, en TECNOL hemos hecho de la mejora constante y la innovación una prioridad, ofreciendo una amplia gama de soluciones impermeabilizantes que incluyen láminas flexibles, membranas líquidas

y juntas hidroexpansivas. Recientemente, hemos ampliado nuestra reconocida gama de productos Imper con dos nuevas soluciones: TQ Imper Hybrid y TQ Imper Hybrid SBR. Estos impermeabilizantes son el resultado de un sólido compromiso con la investigación y el desarrollo, garantizando así las soluciones más avanzadas.

TQ IMPER HYBRID Y TQ IMPER HYBRID SBR: INNOVACIÓN AL SERVICIO DE UNA PROTECCIÓN DURADERA

TQ Imper Hybrid y TQ Imper Hybrid SBR son membranas líquidas que marcan un hito en la industria de la impermeabilización. Formuladas con resinas acrílicas y poliuretano base agua, estas soluciones ofrecen una combinación única de elasticidad, durabilidad y versatilidad. Su excelente adherencia asegura una aplicación óptima en una variedad de superficies, sin necesidad de armado. Son ideales para cubiertas transitables cara vista con inclinación superior al 3%, permitiendo también la impermeabilización bajo pavimentos

en áreas como baños, cocinas y otras zonas húmedas. Destacan por su elasticidad, superior a 350% a 23ºC y cuentan con alta resistencia a la abrasión, la tensión y los rayos UVA, garantizando una protección duradera

Como valor añadido, TQ Imper Hybrid SBR incorpora caucho reciclado (SBR), mejorando la absorción acústica ante impactos de lluvia o viento. También cuenta con un acabado rugoso decorativo antideslizante y permite post revestimientos o embaldosados.

Cabe destacar que ambas membranas Hybrid ofrecen ventajas significativas en su aplicación en comparación con impermeabilizantes comunes como la tela asfáltica. Son más fáciles de transportar, permiten una aplicación más cómoda con rodillo y reducen los costes operativos.

Estas soluciones, junto con toda la gama de impermeabilizantes de Tecnol, proporcionan a los profesionales de la construcción opciones avanzadas y testadas para enfrentar los desafíos de protección contra la humedad y las filtraciones.

En Beissier somos especialistas en aportar soluciones para obras complejas con nuestros Sistemas SATE Beissier Therm. Edificios históricos protegidos, molduraciones SATE ó edificios curvos son algunos ejemplos de fachadas rehabilitadas con nuestros sistemas. Nuestra amplia experiencia rehabilitando fachadas nos ha convertido en un referente en el mercado, y en la mejor opción para abordar incluso los proyectos mas complejos.

www.beissier.es

El nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya: un salt endavant cap a una societat més inclusiva

El Govern de Catalunya va aprovar el 28 de novembre de 2023 el nou Codi d’Accessibilitat, marcant una fita significativa en la normativa d’accessibilitat del país. Aquest codi innovador ofereix un abordatge ampli i detallat que supera la normativa anterior, alineant-se amb les directrius internacionals per garantir que Catalunya esdevingui un model d’accessibilitat universal. A continuació, es presenten els principals canvis i la filosofia que sustenta aquest nou codi.

UN CANVI DE PARADIGMA

El nou Codi d’Accessibilitat es distingeix per la seva ambició i amplitud, anant més enllà de l’eliminació de barreres arquitectòniques per adoptar un enfocament d’accessibilitat universal. Aquest canvi de paradigma implica assegurar que totes les persones, independentment de les seves capacitats, puguin gaudir en igualtat de condicions dels entorns, serveis i productes amb els quals interactuen diàriament. La normativa es desplega en tres línies d’actuació principals:

1. Millora de les condicions d’accessibilitat dels nous dissenys:

El codi garanteix que qualsevol nou disseny d’espais urbans, edificis, i mitjans de transport integri mesures d’accessibilitat des del principi. Aquesta línia d’actuació no només cobreix els aspectes físics, sinó també les necessitats comunicatives i cognitives, assegurant que tothom pugui utilitzar i gaudir de nous desenvolupaments.

2. Impuls de la transformació de l’entorn existent:

Aquest és un dels reptes més significatius que es preveuen en els pròxims anys. El codi estableix terminis i directrius clares per a la realització d’ajustos raonables en edificis, vies públiques, i altres espais, per eliminar barreres existents.

Aquesta transformació s’aplicarà tant als espais físics com als digitals, incloent serveis culturals i comercials.

3. Incorporació de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva: El codi introdueix mesures per assegurar que les persones amb discapacitats sensorials i cognitives tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania. Això inclou la programació de continguts accessibles en museus, teatres, cinemes i diversos espais culturals, entre d’altres.

UN ENFOCAMENT INTEGRAL I TRANSVERSAL

El nou codi destaca per la seva transversalitat, interpel·lant tant a entitats públiques com privades que presten serveis d’ús públic. Amb els seus 199 articles, 11 capítols i 15 annexes, la normativa regula una àmplia gamma de sectors, des de l’edificació i el transport fins a la comunicació i els productes. Aquesta exhaustivitat assegura que no hi hagi àmbits de la vida quotidiana que quedin fora de l’abast de la normativa, promovent una veritable cultura de l’accessibilitat.

COMPROMÍS I COL·LABORACIÓ

Aquest nou codi representa tant un repte com una oportunitat. La seva implementació requerirà la col·laboració de tots els actors implicats, des de les administracions públiques fins als professionals del sector.

Tot i la complexitat i l’extensió del codi, la seva aplicació és essencial per assegurar una societat més inclusiva i accessible per a tothom. Com a interiorista i experta en accessibilitat amb més de 25 anys d’experiència, veig en aquest nou codi una oportunitat única per avançar cap a una societat que no només elimina barreres, sinó que també fomenta una plena integració. És crucial que tots els professionals del sector ens comprometem a aplicar aquesta normativa amb el rigor i la dedicació que mereix, per tal de garantir un futur més accessible per a tothom.

En resum, el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya no només actualitza la normativa existent, sinó que també estableix les bases per a una transformació profunda i continuada de la nostra societat. Amb el seu enfocament integral, transversal i detallat, aquest codi és un pas decisiu cap a una Catalunya més inclusiva i accessible.

Article i fotos: Amaia Larrañaga - Interiorista i dissenyadora, especialitzada en Accessibilitat i Disseny Universal i amb una experiència de més de 25 anys treballant en projectes globals i de rellevància. Formada a DIAC i a la Llotja. És professora al Postgrau “Accesibilidad y Diseño para Todos” de la Universitat Internacional de Catalunya, i és Màster en “Accesibilidad para Smart City” de la ONCE

Les competències professionals dels arquitectes tècnics als sistemes SATE i plaques fotovoltaiques

Gràcies als ajuts derivats dels Fons Next Generation EU, actualment una de les actuacions constructives que s’estan duent més a terme per part de les Comunitats de Propietaris és l’execució de Sistemes d’Aïllament Tèrmic per l’Exterior (SATE), així com la col·locació de plaques fotovoltaiques.

Per tal d’analitzar l’abast i repercussió en els edificis d’aquest tipus d’intervencions, el Consejo General de la Arquitectura Técnica de España ha encarregat un informe a la Universidad Politécnica de Madrid, del qual destaquem tres idees fonamentals:

• Les càrregues transmeses per un sistema SATE a l’estructura original de l’edifici són totalment insignificants, inclús en aquelles solucions constructives que preveuen dues capes de morter de ciment com a preparació del suport i acabat.

En tots els casos la influència que pot tenir la càrrega del SATE sobre l’estructura existent és inferior a la que podria suposar un alicatat de gres amb morter de ciment o una llibreria recolzada a la façana per l’interior de l’habitatge.

Per tant, quan s’executa un SATE no es produeix una variació essencial del conjunt del sistema estructural de l’edifici i no cal recalcular-ne l’estructura.

• L’execució d’un SATE sobre un edifici existent tampoc suposa una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural, ja que es mantenen les obertures existents, la seva disposició, les distàncies i les relacions entre

elles, així com la de tots els elements de la façana que conformen la configuració arquitectònica de l’edifici. Concretament, pel que fa a la volumetria, els estudis realitzats mostren que un sistema SATE en les quatre façanes suposaria un increment del volum d’entre un 0,04%, en el cas d’un habitatge unifamiliar, i un 0,01%, en el cas d’un edifici plurifamiliar de 9 metres d’alçada i 30 metres d’amplada. En conseqüència, la volumetria de l’edificació pràcticament no experimentaria cap variació.

• En el cas de les plaques fotovoltaiques, tenint en compte els valors de la sobrecàrrega d’ús de les cobertes dels edificis que preveu el Codi Tècnic i el pes d’entre 10 i 12 kg per metre quadrat que tenen els panells solars més habituals, es pot concloure que la instal·lació d’un sistema de plaques fotovoltaiques sobre les cobertes d’edificis no suposa una variació essencial del conjunt del sistema estructural de l’edifici. Per tant, no es requereix cap tipus d’estudi estructural.

Les anteriors conclusions les hem de relacionar amb els articles 2.2.b), 10 i 12 de la Llei 38/1999, d’Ordenació de l’Edificació, segons els quals els arquitectes tècnics tenen competència plena per redactar i dirigir per ells mateixos les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que no alterin la configuració arquitectònica dels edificis, és a dir, que no tinguin caràcter d’intervenció total o les parcials que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, volumetria o el conjunt del sistema estructural o tinguin per objecte canviar els usos característics de la totalitat de l’edifici

A la vista de tot l’exposat, podem afirmar que els arquitectes tècnics estan plenament habilitats per redactar i dirigir els projectes d’obres d’execució d’un sistema SATE o de col·locació de plaques fotovoltaiques a la coberta d’un edifici

Meritxell esCudé brú Assessoria jurídica

La sort i desgràcia de treballar en edificis mil·lenaris

A les nostres terres tenim la sort i la desgracia de comptar amb un gran passat que ens permet tenir unes ciutats molt riques i plenes d’encant. Dins d’aquesta riquesa tenim el fet que molts edificis són centenaris o mil·lenaris, i que necessiten rehabilitar-se per ser edificis del segle XXI, com és el del cas que us parlaré avui.

Trobar-se un edifici d’aquestes característiques és un tresor però a la vegada un repte. Primer de tot has de saber que t’hauràs d’armar de paciència i de que el que has après a la universitat gairebé no et servirà, en aquests casos més sap el diable per vell que per diable. Així us explicaré els passos i les anècdotes que ens han ocorregut fins a poder estar realitzant les obres.

El nostre edifici es troba al centre històric de Tarragona, ciutat com hem dit mil·lenària. Gràcies als treballs que s’han realitzat a la zona ja sabíem que és un zona que trobaríem restes arqueològiques. L’edifici consta de planta baixa més tres plantes pis principals i una quarta planta de mides més reduïdes i que dona accés al terrat pla que ocupa aproximadament una quarta part de la coberta. L’estructura que podíem observar a l’inici era molt escassa perquè totes les mitgeres estaven amb un extradossat, per no dir que la primera vegada que vam accedir a l’edifici era després que el desocupessin i estava ple de mobles i andròmines a un punt no imaginable. Podíem veure les façanes que tot i estar arrebossades per l’interior ja es veia per l’exterior que eren de maçoneria irregular lligada amb morter de calç. Dintre teníem que tota l’estructura s’aguantava amb dos pilars de maó massís que subjectaven una jàssera i el nucli d’escala també de maó massís i volta catalana. Els forjats que eren visibles eren de bigues de fusta amb volta ceràmica massissa. La coberta era de bigues de fusta amb rastells de fusta i teula àrab directament, i la part de terrat pla és de bigues de formigó amb encadellat ceràmic. En l’estructura es veia que havia entrat aigua i que diverses bigues de coberta estaven afectades, així com altres de diferents plantes per pèrdues en els baixants, de fet l’edifici

constava de diverses reparacions, sobretot en els forjats de planta baixa que per la humitat estaven totalment degradats i que estaven creuats per reforços metàl·lics, i en les plantes pis on existien reforços metàl·lics en cadireta que resultaven del tot preocupants. L’edifici constava de dos habitatges per planta i magatzems en planta baixa. El primer que vam pensar era el perill que corria tota la gent que vivia perquè l’edifici presentava problemes estructurals greus que vam obligar a tindre que apuntalar diverses parts del mateix i treure tot el pes possible.

El primer que vam fer va ser veure el programa de necessitats del projecte de rehabilitació, així vam veure que si volíem fer una rehabilitació integral necessitàvem substituir el forjat de planta i la coberta, a més de poder eliminar els reforços en cadireta. Finalment, el punt que més ens preocupava era que també necessitàvem renovar tot el sistema de baixants, molt caòtic i que evacuava per una cota superior a la que es circulava en planta baixa. A més, les plantes baixes tenien una alçada molt petita que les feia inservibles, pel que seria necessari guanyar més alçada lliure. Finalment també vam plantejar instal·lar un petit ascensor, que tot i no complir amb les mesures d’un de nova instal·lació milloraria l’accessibilitat dels habitatges.

D’esquerra a dreta: Envà de la cuina i fase de descoberta del capitell que s’hi amagava al darrera

Un cop amb aquesta informació vam poder fer un primer esbós del projecte. Al estar en un centre històric, qualsevol projecte no només ha de complir el que ja estem habituats, sinó que també ha de respectar el conjunt històric i ha d’estar informat tant pel departament de Llicències i pel departament

de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, com pel departament de Cultura de la Generalitat, per això vam anar a parlar amb els tècnics municipals per explicar-los el projecte. Posteriorment vam anar a explicar el projecte al departament de Cultura i ens van dir que per poder arribar a la Comissió de Patrimoni de Tarragona que autoritza els projectes d’obres primer s’havia de fer la intervenció arqueològica per veure que el projecte pogués ser compatible amb les restes que hi pogués haver.

Així ens vam ficar mans a l’obra i es va realitzar l’excavació arqueològica. Aquesta va ser realment complicada, primer de tot perquè al ser una rehabilitació integral en una zona que es sabia que hi haurien restes van demanar un estudi de les fases cronològiques de l’edifici, això significava treure tots els extradossats per poder veure les mitgeres. A més per baixar el terra mig metre ho teníem que fer sense afectar tots els elements estructurals i els reforços que s’havien realitzat.

Però realment el més complicat de tot va ser que degut a les mides del carrer i que l’edifici només disposava d’una petita porta d’accés, ja que estava tapiat, tots els treballs es van tindre que fer de forma manual, així tota la runa i la terra de l’excavació es va enretirar en capaços i transportat al dipòsit de runa en una furgoneta on s’abocaven manualment. Imagineu la feinada que això suposa, treure tones i tones de runa i terra amb aquest sistema!

Això si, la intervenció arqueològica va treure meravelles, en un primer moment van sortir un munt d’elements molt moderns, sobretot desguassos en desús i nivells de reompliment

Columnes descobertes

Arca descoberta al segon pis

així com un paviment de còdols. Però a les parets de la mitgera vam poder treure a la llum dues columnes d’origen romà, que estaven amagades per un alicatat, i que ara sabem que estan reaprofitades en un edifici posterior, possiblement visigot, i que molts identifiquem com una basílica. Aquestes columnes, de ser així, pertanyerien a una església visigoda dels segles V o VI, i per tant serien les més antigues que es conserven in situ a tota la província. A més sobre aquestes encara van sortir els arcs que subjectaven les columnes, en total més de 9 metres d’alçada conservats d’un edifici de fa uns 1.500 anys. Posteriorment excavant més en el subsòl, més per fer ciència que per necessitats de projecte, al cap i a la fi, si no es feia ara que es rehabilitava tot l’edifici potser tindrien que passar 300 anys fins que es pogués tornar a fer una excavació així al lloc, vam poder trobar les bases de les columnes i el paviment de l’església. Finalment també vam poder veure que el nucli d’escales es recolza sobre una cisterna d’aigua de gran dimensions.

Amb tota aquesta informació vam realitzar un informe arqueològic i vam modificar el projecte per no afectar les restes i posar en valor els principals elements. D’aquesta forma els baixos es van unir en un dúplex amb els primers, de forma que es crearia un doble espai que permetria deixar vistes les dues columnes des del paviment de planta baixa fins al sostre de planta primera, capitell inclòs.

El següent pas va ser consensuar els canvis i la forma d’actuar amb l’Ajuntament i el departament de Cultura. Un cop va tindre el “ok” dels tècnics als grans trets, el vam poder presentar. El fet de fer un projecte amb grans requeriments patrimonials afecta molt als requisits. Per exemple, per complir habitabilitat, havíem de fer alguna obertura més gran i, com que aquestes estaven emmarcades en pedra, els tècnics ens van dir que no es podria, per la qual cosa vam tindre que justificar al projecte que per la llei de patrimoni cultural català no podíem ampliar les obertures i arribar al que demanava la normativa d’habitabilitat. Però aquí no acabava la tramitació del projecte, a part

d’alguna esmena tècnica que es va realitzar al projecte, quedava el passar per la Comissió de Patrimoni, en el nostre cas des de que el vam entrar a l’Ajuntament fins que va arribar a la Comissió van passar 4 mesos. Aquesta Comissió és un òrgan col·legiat que decideix si aprova o no els projectes, i encara que els tècnics del departament poden fer un informe favorable la Comissió pot decidir que no sigui així.

En el nostre cas, per sort el projecte estava molt estudiat i consensuat amb els tècnics i per tant l’informe era favorable, no obstant la Comissió ens va aprovar el projecte a nivell general però ens van invalidar un canvi en el que mai haguéssim pensat que ens tirarien enrere. El badalot per accedir a la coberta plana era totalment ineficient, feia 60 cm d’ample i l’estructura de l’escala eren unes peces metàl·liques collades sobre un envà de 4, clarament aquest badalot no oferia cap seguretat i en el projecte el refeien de nou per complir les amplades i alçades normatives, el feien més gran. Doncs com es veia des del carrer el badalot ens van dir que alterava l’estètica del conjunt i que no s’aprovava la modificació.

Paral·lelament al tràmit administratiu de la llicència d’obres, com que teníem aprovat la resta del projecte per la Comissió i l’informe tècnic municipal favorable condicionat a l’aprovació de la Comissió, van poder demanar el que s’anomena el “tractament de restes”, això consisteix en un cop feta la intervenció arqueològica i documentats tots els elements, et permeten desmuntar aquells que són incompatibles amb el projecte arquitectònic i no tenen un valor patrimonial remarcable, per exemple, en el nostre cas molts dels antics desguassos de ceràmica o formigó de la casa o coses tan modernes com el pilar de totxana que feia de suport a una biga metàl·lica de reforç o antigues divisions de la casa en desús. Els elements que no es veuen afectats pel projecte es tornen a soterrar protegint-los amb un element separador i grava per damunt.

En quant al tràmit administratiu vam tenir que refer el projecte per fer de nou l’escala de coberta de forma que no fos visible des del carrer i tornar a presentar la modificació a

Cisterna d’aigua

Paviment d’església i negatiu d’una basa de columna

arqueològica

l’Ajuntament que, a la seva vegada, també tenia que informar aquesta i tornar a enviar al departament de Cultura perquè els tècnics informessin i tornès a passar per la Comissió. Aquesta vegada la Comissió va informar favorablement la nova proposta de la coberta i finalment al cap de que quedessin pocs dies per fer un any que vam presentar la llicència d’obres vam obtindre la mateixa.

Amb això simplement vull explicar, a qui no s’hagi trobat encara en tindre que treballar en edificis històrics, que si bé és molt bonic hauran de tenir paciència i preparar molt be el camí parlant amb el diferents tècnics de les administracions i amb els arqueòlegs, que tindran que ser la nostra mà dreta, sobre com fer el projecte el màxim de respectuós possible.

Però tot i així ja veureu que la feina no acabarà aquí, una cosa que hem vist en la fase d’obra es que en aquests edificis tot pot variar en cosa d’un metre, i que cada dia trobes alguna sorpresa que fa que tinguis que estar pendent contínuament de l’obra i ideant sistemes de com encaixar el projecte amb aquella paret que de cop és diferent, aquella biga que semblava estar bé i ara resulta que té una esquerda que no sabies, o mil i una histories que faran que un projecte així el tinguis al cap tot el dia.

Text i fotografies: ivÁn fernÁndeZ pino i viCente JAvier Cubero nAvArro Arquitectes i Arquitectes Tècnics, Tarracoarq S.L.

Els premis Alejandro de la Sota premien de nou projectes coordinats per arquitectes tècnics del COAATT

La XIII Biennal Alejandro de la Sota - Mostra d’Arquitectura de Tarragona, convocada un any més per la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, ha premiat enguany dues obres on han pres part arquitectes tècnics col·legiats al COAATT.

La Biennal té com a principal objectiu reconèixer i premiar les obres arquitectòniques més significatives realitzades cada bienni dins de l’àmbit territorial de la Demarcació, que inclou les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

Aquesta iniciativa pren el nom d’Alejandro de la Sota, un dels arquitectes més influents de l’Espanya del segle XX, conegut per la seva capacitat d’integrar la modernitat i la funcionalitat en els seus dissenys. La denominació del premi no solament honra la seva memòria, sinó que també subratlla l’excel·lència i la innovació com a valors fonamentals en els projectes arquitectònics que aspiren a ser reconeguts.

A través del premi, observant la seva evolució amb el pas dels anys i veient els guardonats i els projectes, es posa especial èmfasi en la contribució dels arquitectes tècnics, els quals juguen un paper cabdal en el desenvolupament i l’execució de projectes arquitectònics. La seva expertesa en la gestió de la construcció, la supervisió dels processos constructius i l’assegurament de la qualitat són indispensables per a l’èxit de qualsevol obra. En un context on l’arquitectura s’entén no només com una qüestió estètica sinó també funcional i sostenible, la tasca dels arquitectes tècnics és més rellevant que mai.

Els projectes guardonats en cada Biennal Alejandro de la Sota, no només han de destacar per la seva bellesa o innovació estètica, sinó també per la seva integració amb l’entorn, l’eficiència energètica, la utilització de materials sostenibles i la seva capacitat per millorar la qualitat de vida dels seus usuaris. És en aquest punt on la figura de l’arquitecte tècnic esdevé fonamental, ja que el seu coneixement tècnic permet materialitzar aquests valors en cada projecte.

La celebració de la Biennal no només reconeix els talents individuals i col·lectius dins de l’arquitectura, sinó que també actua com a plataforma per a la difusió de noves idees i tendències en el món de la construcció i el disseny. És una

oportunitat per a professionals i estudiosos de l’arquitectura de compartir coneixements, explorar nous camins i debatre sobre els reptes futurs que afronta el sector.

En la seva última edició, cal celebrar que la Biennal té entre els seus premiats dos projectes amb clar protagonisme d’arquitectes tècnics col·legiats al COAATT. El primer d’ells, en la categoria d’Obres de restauració, rehabilitació reforma, és la restauració i reactivació de Mas Totosaus de Reus, edifici del quan en vàrem parlar àmpliament en l’últim número de la revista TAG, publicada a principis d’any.

Cal recordar que és una masia projectada l’any 1906 per l’arquitecte reusenc Pere Caselles. L’edifici presentava patologies pròpies del pas del temps que afecten tant els seus elements estructurals, com els acabats superficials interiors i exteriors. L’actuació ha permès restaurar l’edifici modernista i adaptar-lo a les exigències actuals d’accessibilitat, salubritat, confort i seguretat, respectant-ne la morfologia original i els elements amb més valor, històric i patrimonial. Les modificacions més significatives s’han centrat a garantir la seguretat estructural de l’edifici, fer-ho accessible i equipar-ho mitjançant la renovació de les instal·lacions.

EL LABERINT DEL PARC DE SANT JORDI

Un altre dels premis de la Biennal Alejandro de la Sota, en aquest cas en la categoria d’Espais Exteriors, ha estat el projecte del Laberint del Parc de Sant Jordi de Reus, una obra que destaca per la seva innovació i compromís amb la inclusió i la comunitat. Dissenyat per Arjub Studio i gestionat per les Brigades Municipals, aquest projecte no només simbolitza una nova joia arquitectònica per a la ciutat de Reus, sinó que també representa un pas endavant cap a la creació d’espais públics més accessibles i participatius.

Imatge general del Laberint construït a l’emblemàtic Parc de Sant Jordi de Reus

El Laberint, que té el seu origen en una proposta guanyadora dels Pressupostos Participatius, és el primer de les seves característiques a Reus. Ha estat concebut com un joc integrador i inclusiu, adequat per a totes les edats i capacitats. Aquest enfocament inclusiu es reflecteix en la seva estructura, que és lliure de barreres físiques, tant topogràfiques com visuals, permetent a persones amb diversitat funcional gaudir de l’espai en condicions d’igualtat.

Un dels aspectes més notables del disseny del Laberint és la seva capacitat per oferir una experiència compartida entre usuaris de diferents generacions. El disseny busca fomentar la interacció i el joc entre nens, adults i gent gran, proporcionant un espai on tots poden ser partícips dels desafiaments que planteja el recorregut. Aquest aspecte es complementa amb elements geomètrics singulars distribuïts al llarg del laberint, que no només enriqueixen l’experiència visual sinó que també estimulen el repte d’arribar a aquests punts i completar el joc.

L’estructura del laberint ha estat dissenyada amb una malla que, tot i permetre el control visual per part dels adults, manté l’element de desafiament per als més joves. Aquest equilibri entre seguretat i llibertat de moviment és molt important per a

un espai que busca ser un punt de trobada per a la comunitat.

El jurat de la Biennal Alejandro de la Sota ha reconegut aquest projecte per expressar clarament alguns dels valors promoguts per Alejandro de la Sota, en particular el disseny orientat a la funcionalitat i la comunitat. En atorgar aquest premi, el jurat ha destacat el Laberint com un “playground” concebut com un espai comunitari, on el camp visual dels usuaris més petits no es veu entorpit, la qual cosa facilita el moviment, el joc i la creativitat.

La integració del Laberint del Parc de Sant Jordi en el teixit urbà de Reus i la seva realització com a projecte derivat dels Pressupostos Participatius subratllen la seva importància com a model de participació ciutadana en la planificació urbana. Aquest projecte no només millora l’entorn urbà sinó que també reafirma el compromís de la ciutat amb la creació d’espais inclusius i dinàmics.

Per saber-ne tots els detalls, conversem amb l’arquitecte tècnic Adam Besora. Ell, conjuntament amb el Josep Maria Calvet, ambdós col·legiats al COAATT, han format part del projecte i han tingut molta part de responsabilitat en què el projecte del Jardí s’hagi convertit en una realitat.

Besora i Josep Maria Calvet. Col·legiats del COAATT

da però molt ben rebuda per la ciutadania, per tant amb uns resultats òptims a nivell de funcionalitat, on s’ha buscat que generi oci i entreteniment als públics de totes les edats. Com ho heu aconseguit?

Adam, l’essència del projecte té com a punt de partida els pressupostos participatius perquè aquesta va ser una de les propostes guanyadores. Què es demanava concretament en aquesta proposta i com l’heu vehiculat?

Efectivament acaba sent el resultat d’una proposta ciutadana dels pressupostos participatius de l’any 2019. La petició sol·licitava l’ampliació de la zona de jocs del Parc Sant Jordi. Aquesta va rebre 191 vots dels 6.214 vots emesos per la ciutadania, sent així seleccionada dins de l’apartat de “petits projectes” amb una dotació econòmica màxima de 30.000 euros.

L’encàrrec de materialitzar la petició ciutadana es traslladà a l’àrea de Via Pública, concretament al departament de Brigades Municipals on s’apostà per una actuació innovadora, atractiva i inclusiva. Parlem d’una proposta arrisca-

La premissa de sortida va ser installar un nou espai de jocs singular, de referència dins el Parc i per a tothom, sense tenir en compte edats, gènere i completament inclusiu. Fruit d’aquest tret de sortida es materialitzà el Laberint,

gràcies als autors del projecte amb els quals es va dipositar plena confiança, l’Anna Castellà i l’Alberto Espinosa. Crear una proposta apta per al públic adult i inclusiva per al públic infantil no haurà ha estat fàcil. La seva permeabilitat visual i l’alçada ajuden a combatre aquests problemes, oi?

No, no ha estat fàcil però val dir que l’equip redactor del projecte, l’Anna i l’Alberto, ho van fer fàcil amb les seves idees. El resultat és un element de

Imatge del terreny que ha ocupat finalment el Jardí, al Parc de Sant Jordi, abans de la construcció d’aquest element

Adam

Els arquitectes tècnics Josep Maria Calvet i Adam Besora han jugat un paper molt important en l’execució d’aquest projecte

joc integrador i inclusiu que a més no disposa de barreres físiques ni visuals, on el disseny té en compte la seva relació amb l’entorn essent permeable visualment.

Quina ha esta la teva principal tasca en aquesta obra?

La tasca no va ser només meva, sinó també del Josep Maria Calvet i del Joan Manel Zaguirre, companys del departament de Brigades de l’Ajuntament en aquelles dates. El treball va consistir en l’acompanyament en la redacció del

projecte, la direcció d’obra, atès que no hi havia encàrrec als tècnics redactors, i la millora de l’entorn on s’emplaça el Laberint gràcies al personal d’oficis de la Brigada Municipal de l’Ajuntament de Reus.

Si parlem de la seva construcció, del procés, com ha anat? Quines han estat les diverses fases que s’han executat?

La construcció del Joc, gràcies a la implicació de tots els agents partícips; equip redactor, l’empresa Talleres Vale-

ro i el propi departament de Brigades Municipals, va resultar quelcom planer i de resultat òptim.

La idea inicial de l’equip redactor la vam acabar separant en dues fases d’obra, ja que la dotació econòmica feia inviable l’execució inicial, motiu pel qual, a dia d’avui, només una de les dues fases d’obra es troba realitzada. Us heu trobat amb algun problema no previst, algun element amb el qual comptàveu que us ha dificultat l’execució?

Problemes no, però sí petits detalls constructius a polir lleugerament, amb l’objectiu de garantir l’obtenció del certificat de seguretat del joc segons la norma UNE-EN 117-7:2021.

Quin podríem dir que és el tret diferencial del laberint, allò que el fa una actuació o obra diferent?

Un joc sense regles, inclusiu, permeable i adaptat a l’entorn. Què suposa haver guanyat el premi Alejandro de la Sota per aquesta actuació?

Un gran sentiment d’orgull que posa en valor la feina de tot l’equip humà del departament de Brigades Municipals de l’Ajuntament de Reus, que va impulsar la proposta ciutadana i va fer possible traslladar la brillant idea sobre paper de l’equip redactor, al que és avui en dia el Laberint del Parc Sant Jordi.

El Laberint té com a principal factor i atractiu el fet que és apte per a tots els púbics i del tot inclusiu

PROFESSIONALS

Volem que et centris

en allò que realment t’importa: el teu negoci

Per això, et donem les millors eines i tot el recolzament que necessites perquè el teu projecte sigui un èxit rotund

El teu dia a dia, més còmode i fàcil

Transferències nacionals i SEPA sense comissions i gestió de remeses a través de la Banca ONLINE i MOBILE

Ingrés de xecs nacionals i de transferències sense comissions.

Gestió gratuïta de la domiciliació del rebut d'autònoms de la Seguretat Social i dels pagaments d'impostos.

Targeta Business Crèdit amb una línia de crèdit més àmplia, condicions exclusives i sense comissions sempre que facis un consum mínim de 1.000 euros l'any.

Finançament específic

Préstec ECO Professional: fins a 120.000 euros per millorar l'eficiència energètica del teu negoci.

Rènting: Cobreix les necessitats logístiques i de desplaçaments segons el moment.

Previsió per a un bon futur

Sol·licita’ns un Estudi de Previsió Personalitzat per projectar la teva situació en el moment de la jubilació i que et permetrà triar els productes idonis per complementar-la.

Tranquil·litat total

Que ningú no et pari, ni a tu ni al teu negoci

Els nostres experts faran un estudi global de tots els teus riscos per donar-te les cobertures adequades segons les teves necessitats específiques i amb el millor servei postvenda.