Page 1

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

3r quadrimestre 2017 Any XXII núm 80 Preu: 3 €

El Museu Casteller de Catalunya, recta final a una gran obra Obres amb Garantia es consolida i potencia la borsa de treball La connexió del Port i el centre de la ciutat, molt a prop Edificis singulars: el llegat d’Antoni Roig a Torredembarra


SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral i Òscar Ramírez Dolcet Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer José Luis Hernández Osma Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marc Anglès Pascual Marià Montoro Perelló Júlia Oriol Pasano Jordi Roig Rodamilans Pere Vinaixa Clariana junta@apatgn.org


Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Façana del col·legi antoni roig de Torredembarra

n CULTURA Museu Casteller de Catalunya Pàgs. 4-6 n GABINET TÈCNIC Dades de síntesi. 2n Quadrimestre 2017 Pàgs. 7-9 n EL COL·LEGI OAG, la realitat d’un servei professional per a la societat Pàgs. 10-12 n ENTREVISTA David Basulto, Arquitecte i Cofundador de la web ArchDaily Pàg. 13 Joan Borràs .La connexió Port-Ciutat, més a prop que mai Pàgs. 15-16 n PROFESSIÓ Projectes que mostren la necessària feina dels aparelladors Pàgs. 17-18 n EDIFICIS SINGULARS Col·legi Antoni Roig, el llegat d’un indià que estimava el seu poble Pàgs. 19-21 n FUNDACIÓ COAATT Implementar l’accessibilitat: afrontar un repte Pàg. 22 n URBANISME Tarragona: un sol espai i dues ciutats Pàgs. 23-24 n PATRIMONI Quan el patrimoni és un joc... seriós. Josep Maria Macias Pàgs. 25-28 La Canonja, epicentre de la història que no perd la memoria Pàgs. 29-31 Ruta Jujoliana Pàgs. 32-33 n REPORTATGE La nit del final d’Amatrice Pàgs. 34-36 n ASSESSORIA Nueva Ley de medidas urgentes del trabajo autónomo Pàgs. 37-38 n EMPRESA La realidad de las mujeres empresarias y emprendedoras Pàg. 39

Editorial

Per una bona cultura del manteniment

D

es dels inicis de la implantació de la ITE, Inspecció Tècnica d’Edificis, havíem reclamat un cop de mà a les administracions per aconseguir que, d’una o altra manera, el missatge de la obligatorietat de passar aquesta revisió arribés a tota la societat. Una norma no és norma si no es compleix i sempre hem considerat imprescindible el compliment de totes elles. Finalment, la Generalitat ha anunciat les sancions que s’imposaran a aquells propietaris d’habitatges, ja siguin particulars o comunitats, en cas que no passin la ITE en el període que tenen previst. Òbviament que l’avís de sancions, que ha anat acompanyat de l’enviament de milers de cartes, ha de tenir com a complement —i aquí de nou hi ha de jugar l’administració el seu rol— algun tipus d’ajudes econòmiques per als propietaris que no puguin assumir les despeses corresponents. Però una cosa no treu l’altre i és obvi que la salut de l’immoble on vivim és prioritària i primordial. Toca generar més eines per a possibilitar fer les inspeccions sense haver d’arribar a la sanció i la pedagogia social n’és una. Amb tot, els darrers mesos hem notat un important increment de les ITE’s i això ens ajuda a pensar que quelcom canvia en la nostra sempre reiterada i reivindicada cultura del manteniment. Tenir en condicions la nostra llar és també símptoma clau que la rehabilitació és del tot necessària. Veiem que l’obra nova no acaba d’engegar i que cada cop són més els propietaris que aposten per les reformes. Aquí hem de seguir sent competitius i professionals, fer-nos forts en un terreny que coneixem perfectament i que, ara mateix, és un dels nostres punts forts de subsistència. Rehabilitar és prolongar la salut de la casa i, de passada, consolidar un sector que sempre ha demostrat ser professional. Aprofitem entre tots l’oportunitat.

LA JUNTA DEL COAATT


Cultura Valls referma la seva capitalitat castellera amb el futur Museu Casteller de Catalunya

Recreació en 3D d’una zona audiovisual del futur Museu Casteller

L

a ciutat de Valls es prepara per gaudir, en un futur no massa llunyà, del primer i í únic Museu Casteller de Catalunya, un espai que aglutinarà una realitat del patrimoni immaterial més arrelat que es coneix i que es convertirà, també i de manera especial, en una eina perquè les persones alienes a aquesta pràctica i tradició la descobreixin, mentre que els mateixos castellers també s’hi puguin endinsar des de noves perspectives que van més enllà de la purament tècnica. En el segle XXI els nous museus són espais vius i d’experiències i el Museu Casteller de Catalunya no serà cap excepció. Tindrà un espai museogràfic i un altre d’audiovisual, permetrà tenir a prop, virtualment, als castellers i a les colles, saber d’on ve la tradició i com ha evolucionat, com s’ha aconseguit que avui en dia els castells siguin coneguts a tot el planeta i se’ls vegi com un fenomen de cohesió social, de superació i tradició. Al Museu Casteller hi haurà, distribuït en dues plantes i altell, un espai d’experiències ple d’elements visuals, un altre de pedagògic, l’arxiu, el Centre de Documentació Castellera, una àrea sensorial

Imatge d’un dels espais informatius de l’equipament casteller

i elements de cinema i videomapping entre tants altres elements. Darrera de tot això hi ha un treball intens de disseny del recinte i construcció de tota l’estructura a través d’un projecte que té un pressupost final de 6,3 MEUR. El projecte del Museu Casteller de Catalunya que s’està construint a Valls l’impulsa el consorci format per la Generalitat de Catalunya, la Dipu-

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 4 ]

tació de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres. El Jordi Bertran és gestor cultural i el conductor del projecte de Món CastellerMuseu Casteller de Catalunya a Valls. Amb ell podem visualitzar molt millor com serà aquest espai quan estigui del tot enllestit, saber en quin estat es troben les obres i què s’ha fet fins el moment.


Cultura

Terreny que ocupa el futur Museu Casteller abans de començar les obres

Al Museu Casteller de Catalunya li falten pocs mesos per obrir portes. Quin és l’estat actual d’execució de l’obra? Món Casteller-Museu Casteller de Catalunya a Valls ha finalitzat la construcció de la caixa o continent. L’edifici ha estat projectat per l’arquitecte Dani Freixes, de l’estudi Varis Arquitectes de Barcelona. Freixes compta amb el Premi Estatal de Disseny que atorga el govern espanyol i el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic, lliurat per la Generalitat de Catalunya. La següent fase és la instal·lació de la museografia un cop s’hagin complert els processos d’adjudicació. Què s’ha fet a nivell d’actuació urbanística? Quines actuacions s’han dut a terme fins avui? Aquest equipament forma part d’un treball més ampli de revitalització del barri antic de Valls, en el qual els equipaments culturals tenen una importància clau. Es tracta d’un barri que durant anys no fou objecte de conservació ni de millora. En canvi, el 2014 s’obrí el nou Espai Ca Creus, que acull la Biblioteca Carles Cardó i el Centre Cívic, a més de les oficines de la Xarxa de Cultura, l’organisme autònom que coordina l’acció municipal en matèria cultural a Valls. Es tracta d’un edifici de nova planta. El mateix any, l’antic Convent del Carme obria portes totalment remodelat amb una sala d’actes i un claustre destinats a usos culturals, a més de la seva altra funció educativa com a Escola Enxaneta. El Museu Casteller de Catalunya, a cinc minuts de cadascun d’aquests espais, serà una altra injecció urbanís-

Façana principal de l’edifici, un dels espais quasi acabats

tica i cultural en el barri antic. Aquest espai de la ciutat de Valls també ha esdevingut l’epicentre de les grans mobilitzacions humanes i culturals com són la Festa Major de Sant Joan o la Fira de Santa Úrsula, o de la continuada oferta d’espectacles que desenvolupa el Teatre Principal. Hi ha hagut problemes que han endarrerit els terminis? Considerem que enderrocar 29 immobles en ple Barri Antic de Valls, feina que s’havia de fer per motius de seguretat d’una manera manual; i aixecar-hi un edifici de nova planta amb 2.800 m2 de superfície construïda i 2.446 m2 útil, distribuïts entre la planta soterrani, la planta baixa, l’altell, la primera planta i la terrassa mirador; en un període de poc més de tres anys i sense que alteri la vida quotidiana dels comerços i dels habitants de la zona, és un bon ritme d’execució.

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 5 ]

Què suposarà tenir aquest equipament? És un anhel del món casteller. Per això la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, amb un centenar d’entitats, forma part del Consorci que n’impulsa la seva construcció i de fet hi tindrà la seva seu. El nou equipament és el reconeixement per part de les institucions del país —Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona i Ajuntament de Valls— a la feina associativa de milers de persones. Alhora volem homologar aquesta mostra del Patrimoni Immaterial de la Humanitat a d’altres casos patrimonials que ja disposen d’equipaments en aquesta línia. Finalment, també n’esperem un retorn econòmic i alhora social cap a la pròpia ciutat perquè pugui posicionar-se molt millor en el mapa d’experiències turístiques.


Cultura Què s’hi podrà veure? Quins elements/espais... L’edifici no és un espai tancat sinó que connecta les dues places porxades del Blat i de l’Oli mantenint la continuïtat urbanística ancestral. Alhora crea una nova plaça en forma de cercle, que s’obre de forma espectacular en la trama urbanística medieval que és la que rebrà els visitants. Un pilar de llum de més de 20 metres d’alçada s’aixeca per sobre de l’edifici. El canvi de cromatisme d’aquest far lumínic simbolitza els diferents colors de les camises de les colles castelleres i la pluralitat d’aquesta manifestació patrimonial. A la planta baixa se situen les zones de recepció, botiga, cafeteria i, com a zenit de la visita, l’espai immersiu i sensorial, on ja es posa de manifest el caràcter d’experiència viva. A la planta primera es desplega l’espai d’experiències constituït per a la museografia permanent, i també una sala per a exposicions temporals. La museografia s’estructura en un seguit de cercles o pinyes dins els quals entra el visitant. En cadascun d’ells s’usarà un llenguatge visual diferent des del cinema al vídeomapping. A l’altell s’obren l’espai pedagògic, l’arxiu i el Centre de Documentació Castellera (CEDOCA) destinat a custodiar tota la documentació relativa al fet casteller així com els fons propis. Una de les principals parts serà la museogràfica oi? I l’altra serà l’audiovisual. De fet, museografia i instal·lació audiovisual es donen la mà pràcticament en tot l’itinerari de la visita. Els llenguatges audiovisuals i les noves tecnologies del segle XXI són la medul·la de la museografia. Després d’un concurs públic amb un jurat independent del qual formaven especialistes del sector turístic, cultural, de les noves tecnologies i casteller, la direcció del projecte museogràfic va a càrrec d’Ignasi Cristià. Entre els projectes museogràfics realitzats per Cristià, nascut a Cambrils, destaca el seu disseny al Museu de la Cultura del Vino Dinastia Vivanco a Briones (La Rioja, 2004), premi The Best of Wine Tourism que atorga The Wine Capitals. També sobresurten exposicions temporals com «L›Imperi Oblidat» al CaixaFòrum dedicada a l’imperi Persa amb peces procedents del British Museum, el Museu del Louvre i el Museu Nacional d’Iran (2006), o «Sibil·

Interior del recinte museístic ara en obres

Vista de la terrassa amb el campanar de l’església de Sant Joan al fons

la: cant, mite i tradició» a la Fundació Sa Nostra de Palma de Mallorca (2008). El seu estudi, amb seu a Barcelona, ha dissenyat la mostra «Pompeya, catástrofe bajo el Vesubio» juntament amb Mediapro al Centro de Exposiciones Arte Canal Isabel II (Madrid, 2013) o «Georges Meliès. La màgia del cinema» per al CaixaFòrum (2013). Ignasi Cristià ha realitzat la renovació de les sales d’art modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya, premi de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya a la millor iniciativa patrimonial 2014, el Museu de la Pau de Gernika (2003) o el Museu Memorial de l’Exili a la Jonquera (2007). També dirigeix la museïtzació del conjunt monumental de la Cartoixa d’EscaladeiQuin serà l’objectiu final? A qui s’adreçarà principalment, als castellers o al públic en general? Com creieu que afectarà o impactarà al visitant? Aquest espai d’experiències està pensat per uns visitants ben amplis, que no

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 6 ]

necessàriament hagin de tenir cap coneixement casteller. Tot el projecte està ideat en quatre llengües -català, castellà, anglès i francès-, fet que ja evidencia que volem que hi pugui venir el visitant de fora del nostre país. De fet, ja hem començat a treballar amb els equips de Turisme de la Generalitat de Catalunya, que ara dirigeix qui fou durant molts anys el gerent del Patronat de Turisme de la Costa Daurada, Octavi Bono. No hem d’oblidar els visitants escolars per als quals hem creat un espai educatiu específic. Quan calculeu que podrà estar enllestit i es podrà inaugurar? A partir de l’adjudicació de la instal· lació de la museografia, hem de comptar un termini aproximat d’uns sis mesos. Ara mateix no us podem dir quan es produirà aquesta adjudicació, però la voluntat és que estigui obert al llarg de 2018. / Fotos: José Carlos León i Pere Ferré Òscar Ramírez Dolcet


Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI.

2n quadrimestre 2017

Àrea col·legial (Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d'Ebre, l'Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà) Les últimes dades referents al sector de la construcció no són del tot positives si les mirem en global. Entre el maig i l’agost d’enguany, l’activitat ha baixat al voltant d’un 10% i aquest no és un bon símptoma. Però en canvi, hi ha l’augment de la rehabilitació com a valor en positiu, amb un creixement important a alguns municipis com Tarragona, que ens obliga a pensar en positiu. Aquest element ha estat noticia el mes d’agost. Així, una desena de mitjans de comunicació s’han fet ressò de la nota de premsa enviada des del COAATT parlant d’aquest augment en la rehabilitació. Donar-lo a conèixer ens ajuda a seguir presents com a sector clau en la construcció i en la societat. Amb tot, les dades del segon quadrimestre són les que ara podreu llegir. LA REHABILITACIÓ En l’àmbit de la rehabilitació, al segon quadrimestre de 2017 es van encetar unes 302 obres, un 11 % més que al mateix 2n quadrimestre període de 2016. 2016 2017 En relació a l’ús de l’edifici, 222 es van realitzar en edificis d’ús residencial i 80 en altres usos. Dins del context resiNúm. obres de rehabilitació 271 302 dencial, 78 obres corresponen a habitatges unifamiliars i la resta, 144, a edificis. Per municipis, la rehabilitació puja especialment a Tarragona, Cambrils, Reus, El Vendrell o Salou.

Població

Obres iniciades

11,44 %

%

2n quadrimestre 2016

2n quadrimestre 2017

TARRAGONA

54

78

44,44%

CAMBRILS

9

12

33,33%

REUS

29

32

10,34%

VILA-SECA

13

11

-15,38%

SALOU

10

11

10,00%

CALAFELL

5

1

-80,00%

FALSET

7

6

-14,29%

VENDRELL, EL

3

5

66,67%

MONT-ROIG DEL CAMP

11

5

-54,55%

SEGUR DE CALAFELL

1

2

100,00%

TIVISSA

3

0

-100,00%

TORREDEMBARRA

4

4

0,00%

ALTAFULLA

2

5

150,00%

120

130

8,33%

ALTRES

%

Font: COAATT

Ús edifici

Per intervencions, en conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 701, un 4 % més respecte el mateix període de 2016.

Treballs

Ús edifici

Treballs

Unifamiliars entre mitgeres

66

Magatzems

12

Unifamiliars en filera

0

Burocràtics/oficines

9

Unifamiliars aparellades

0

Hotelers

2

Unifamiliars aïllades

25

D'esbarjo

2

Bloc entre mitgeres

127

Culturals

4

Bloc aïllat

4

Sanitaris

2

Residencial col·lectiu

5

Docents

8

Agropecuari

3

Religiosos

4

Industrial

5

Aparcament

2

Comercials

22

Vestuaris i annexos

0 Font: COAATT

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 7 ]


Gabinet Tècnic ACTIVITAT PROFESSIONAL 2n quadrimestre

L’activitat entre el maig i l’agost de 2017, va baixar al voltant d’un 10% respecte l’any 2016. Les intervencions relacionades amb la rehabilitació, la redacció de projectes i direccions d’obra, van pujar al voltant d’un 12%. Les direccions compartides amb arquitecte van arribar a les 107 i baixen un 17% respecte del mateix període de l’any 2016. Pel que fa a la seguretat, les coordinacions de seguretat i la redacció d’estudis, associats a la direcció d’obra, van créixer més d’un 45%. En canvi, com a intervenció professional específica de control de la seguretat, conserva uns valors similars als del segon quadrimestre de 2016. Globalment però, considerant el conjunt d’intervencions professionals, aquestes van baixar respecte 2016 al voltant d’un 10%, un resultat especialment condicionat per la baixada dels certificats d’habitabilitat. Es van realitzar 2.881 intervencions professionals.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU Entre maig i agost de 2017, el nombre d’obres de nova planta va baixar respecte del mateix quadrimestre de 2016 al voltant d’un 30%. El nombre d’habitatges es va reduir a la meitat.

2n quadrimestre

2016

2017

%

Núm. Obres de nova planta

63

43

-32%

Núm. Habitatges nous

160

43

-59.36% Font: COAATT

Tipus d’intervenció

2015

2016

2017

%

Redacció estudi seguretat i salut

2

5

8

60,00%

Redacció estudi bàsic seguretat i salut

84

116

112

-3,45%

Coordinador durant l'execució de l'obra

133

156

150

-3,85%

Redacció estudi seg. I salut i coordinació a execució

5

13

13

0,00%

Redacció estudi bàsic i coordinador execució

52

53

77

45,28%

Projecte i Direcció

144

179

201

12,29%

Projecte

7

16

9

-43,75%

Direcció d'Obra

63

93

87

-6,45%

Direcció de l'execució material

82

130

107

-17,69%

Projecte de legalització d'obra.

8

5

5

0,00%

Legalització de direcció d'obra.

6

0

1

0

6

Estudi de programa i direcció de control de qualitat

90

136

92

-32,35%

Direcció de control de qualitat.

6

4

17

325,00%

Projecte d'activitats

57

83

61

-26,51%

Plans d'emergència

1

1

1

0,00%

Projecte i direcció de parcel·lació

2

7

0

-100,00%

Projecte de parcel·lació

0

0

2

Legalització de l'execució material

Reparcel·lació

1

2

0

-100,00%

Memòries valorades

51

68

67

-1,47%

Valoració d'immobles (taxació)

13

17

23

35,29%

Valoració de terrenys i solars (taxació)

1

1

1

0,00%

Informes, dictàmens i reconeixements

81

111

108

-2,70%

Actuacions pericials / arbitratges

8

3

5

66,67%

Certificats

43

84

101

20,24%

Certificats per a bastides

0

0

0

Certificats d'habitabilitat

1.372

1.663

1.369

-17,68%

Inspecció tècnica d'edificis

35

33

50

51,52%

Certificat d'eficiència energètica

244

219

201

-8,22%

Col·laboracions tècniques

5

3

1

-66,67%

Assessorament i gestió econòmica

0

0

2

Amidament edificació

0

2

2

0,00%

Delimitar i/o replanteig d'edificació

4

1

1

0,00%

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars

0

1

1

0,00%

2.600

3.205

2.881

-10,11%

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, ha tancat entre el maig i l’agost de 2017 amb un descens del 50% respecte el mateix període de 2016. S’han iniciat 76 nous habitatges d’ús residencial. El nombre d’obres també es redueix. La construcció en bloc aquest quadrimestre baixa. Només s’han iniciat tres edificis que sumen en total 23 nous habitatges.

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 8 ]


Gabinet Tècnic Habitatges nous visats-acabats 600 500 400

Núm. d’habitatges nous visats maig-agost

300

Núm. d’habitatges nous acabats maig-agost

200 100 0 2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

Font: COAATT

La tipologia constructiva dels bloc d’edificis suma el 30% dels nous habitatges. Tipologia constructiva

Habitatge unifamiliar

Edifici en bloc

Unifamiliar

53 Entre mitgeres

En bloc

23 En filera

3 Aïllat

Total

76 Aparellades

0

Aïllades

27

23 Entre mitgeres

20 3

Font: COAATT

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa el 35%, l’unifamiliar en filera un 5%, i l’habitatge entre mitgeres més d’un 30%. Respecte del nombre d’habitatges acabats, el quadrimestre es tanca amb un total de 65, dada que suposa al voltant d’un 40% menys dels 109 que es van finalitzar al segon quadrimestre de 2016. L’obra nova no residencial va créixer al voltant d’un 30% respecte els valors de 2016. Se’n van iniciar 51, majoritàriament destinats a piscina, ús agrícola i magatzem. Ús

Agropecuari

Industrial

Comercials

Magatzems

Hoteler

D’esbarjo

Culturals

Docents

Aparcament

Piscines

Vestuaris i

Instal·lacions

annexos

esportives

Gasolineres

Total

51

Obres

7

6

0

6

1

1

1

0

0

26

1

1

1

%

13,73%

11,76%

0,00%

11,76%

1,96%

1,96%

1,96%

0,00%

0,00%

50,98%

1,96%

1,96%

1,96%

SOL·LICITA

FINS A

El teu web de confiança on pots fer obres i reformes amb les màximes garanties!

3 GRATIS! PRESSUPOSTOS

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 9 ]


El Col·legi OAG, la realitat d’un servei professional per a la societat

L

a creació del portal Obres amb Garantia (www.obresambgarantia.com) ara fa dos anys, ha permès dotar a la societat d’una eina que li possibilita, amb les màximes condicions i garanties de professionalitat i seguretat, fer petites obres, intervencions de major importància, gestions i tràmits com les cèdules d’habitabilitat, les certificacions energètiques o les Inspeccions Tècniques d’Edificis. Les xarxes socials, i especialment Internet, posen a l’abast del particular o de col·lectius com ara comunitats de veïns, un ampli ventall d’aparelladors i arquitectes tècnics a qui poden demanar els seus serveis. El client fa la demanda i rep tres pressupostos entre els que triarà finalment quin d’ells li és més idoni. Aquest servei, a més, beneficia igualment als aparelladors i arquitectes tècnics posant al seu abast a un perfil de client indirecte que existeix i que fins fa poc desconeixia. Fidelitzar a cada

client ja serà feina de cadascú, de la mateixa manera que cada professional haurà de saber quin preu i missatge fer arribar per aconseguir un encàrrec. Durant aquests dos primers anys, el servei d’Obres amb Garantia aporta unes dades molt positives que permeten parlar de la seva consolidació. Actualment, prop d’un centenar de col·legiats formen part de la borsa de treball del portal que ha augmentat considerablement el nombre d’activitats realitzades. De les 76 sol·licituds rebudes l’any 2014 es va passar a les 220 de l’any 2015 que és quan Obres amb Garantia va entrar en funcionament. L’any següent, el 2016, la xifra va créixer fins arribar a les 373 sol· licituds. I enguany el creixement s’ha consolidat igualment arribant a mes de 300 sol·licituds durant els tres primers trimestres. Per tant, amb el portal hi ha més activitat laboral derivada de la borsa de

treball. Les cèdules d’habitabilitat, els certificats d’eficiència energètica i les inspeccions tècniques d’edificis ITE, lideren el llistat d’actuacions i tràmits que més demanda la societat. Les taxacions o les reformes d’habitatge també ocupen els primers llocs d’aquest rànquing que evidencia que, si s’ofereix un bon servei hi ha mercat de demanda per al sector. Però, què en pensen els nostres col· legiats del funcionament del servei? Com els ha beneficiat a ells personalment? I, sobretot, què canviarien o creuen que falta? Per a resoldre els dubtes, hem conversat amb tres aparelladors que formen part de la borsa del servei d’Obres amb Garantia que ens han aportat la seva opinió més sincera i directa. Són l’Albert Canals, el Joel Adell i la Judith Torrente. Fetes les seves aportacions, també hem parlat amb el gerent del COAATT, Pablo Fernández de Caleya Dalmau, qui ens ha resolt algunes de les demandes dels tècnics entrevistats.

Albert Canals Què en penses del servei d’Obres amb Garantia? Crec que és un bon servei en general, tant per la població com per al col·legiat, sempre que el coneguin. Avui en dia tothom busca per internet quan necessita algun tècnic i li surten 50.000 webs però no sempre tens la garantia que si aconsegueixes amb aquest servei nostre. El fet que hi hagi sempre al darrera de cada acció el COAATT, que sempre supervisa les feines i sabent que aquestes s’han de visar, el fet de tenir un control sobre la feina i de ser conscient que davant d’un problema el col·legi fa de mediador, és precisament tota una garantia. S’han fet campanyes per explicar què és el servei d’Obres amb Garantia i cada cop que se’n fa una, hi ha noves peticions. Es tracta d’això, de donar-ho a conèixer a la societat en general. En el fons, es busca que la gent abandoni aquest vici que té, en bastants casos, de fer obres sense cap garantia. Sí, cal anar conscienciant a la gent de la importància de fer les obres amb

un tècnic qualificat. Les administracions ja lluiten en aquest sentit perquè hi ha molta gent que va per lliure i després tot són problemes i responsabilitats. Un dels punts forts d’aquest serveis és que beneficia a la gent que acaba la carrera perquè, d’alguna manera, s’acaba i ja entres en una borsa de treball on pots ser contractat. Què en penses d’aquest factor? Sí, penso que és un complement a la teva activitat professional. A no ser que agafis un client que tingui moltes feines a fer i l’agafis tu, no et trauràs un sou d’aquí perquè vas fent encàrrecs puntuals. Però l’avantatge és que pots fidelitzar clients, de manera que si has fet bé la feina ja et truca directament quan necessita quelcom de nou. Per als aparelladors que opteu a aquest servei, us és complicat entrar a la roda i iniciar-vos? És fàcil de fer-ho tot? No, el procediment és bastant fàcil. Tu has de seleccionar els teus items com ara zones de treball o tipus de feines que vols fer, i es fa una bona discrimi-

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 10 ]

Albert Canals

nació de manera que mai faràs feines que no vulguis fer. Això és un punt molt a favor. Quina és la teva experiència personal, a nivell professional, del servei d’Obres amb Garantia? Estic satisfet perquè he pres part a mig centenar d’acceptacions de feines i n’he aconseguit un 40%. Això, en com-


El Col·legi paració amb altres portals on aconsegueixes només un 10-15% de les feines per les que concurses, és un ratio bastant bona. Tenint en compte que estàs satisfet del servei, cap on creus que s’ha

d’encaminar i què s’ha de millorar sota el teu parer? El sistema està bastant perfeccionat. En tot cas, es podria afegir la possibilitat que els clients que han fet una feina, puguin fer la valoració i puntuació final. La

gent està acostumada a mirar opinions dels professionals que fan un cert servei abans de triar una opció. Això seria bo en aquells casos en que no sàpigues a quin tècnic triar i, de pas, motivaria als tècnics a fer millor les coses.

Joel Adell Quina opinió en tens del servei d’Obres amb Garantia? Crec que és una molt bona iniciativa del COAATT i que, pel que sé, és un servei punter. Em consta que el servei està evolucionant i que s’han fet canvis, sé que té molta utilitat i que està donant molta feina als aparelladors, però també té punts en contra i són molt importants. Per la meva experiència, en la majoria de casos es tracta d’una subhasta online d’honoraris. Considero que aquest és el cavall de batalla que té el portal i és aquí on hem de treballar tots junts per canviar-ho. I quina solució proposes? Des de la liberalització del mercat ha estat possible marcar preus competents i altres no tant, ha estat possible marcar uns honoraris molt més baixos que els altres per endur-se una feina i aquest fet, al final, ha anat degradant al sector d’una forma brutal. Hauríem de tornar on érem abans, de manera que es fixessin uns honoraris i tots juguéssim amb les mateixes regles del joc. Si tothom té els mateixos preus, llavors ets tu qui has de guanyar un contracte i has d’aconseguir guanyar-lo amb la qualitat. Per a una persona que contracta el servei, ha de ser més important la qualitat i la seguretat que li ofereix el professional que no pas el preu.

Hi ha altres elements a canviar al portal? Hi ha molts tipus d’encàrrecs i serveis que pots prestar, no es pot tractar de la mateixa manera una cèdula d’habitabilitat que una sol·licitud de pressupost per a una reforma. Perquè la cèdula és immediata i pots tenir el pressupost enllestit en mitja hora, complint amb el termini breu que et marca Obres amb Garantia per a presentar-lo. Però el tema canvia si es tracta d’una reforma perquè hem d’anar in situ a l’habitatge, parlar amb el client, contactar-lo i esperar a que ens rebi que no sempre és immediat. Aquesta és una errada perquè si no presentem el pressupost de manera immediata, se’ns penalitza i això ens perjudica. Succeeix igual amb una Inspecció Tècnica d’Edificis on poden estar tres o quatre mesos entre que parles amb ells, es reuneix la comunitat i dóna el vist i plau al teu pressupost. Un dels elements favorables als qui sou més joves, és que tot just acabada la carrer teniu la possibilitat d’iniciar-vos amb petits encàrrecs. Com ho veus? Sí, és veritat que gràcies al COAATT i al servei del portal d’Obres amb Garantia, ha estat molt més fàcil aquesta arrencada i m’ha ajudat en molts aspectes. Penso que per a una persona recent titulada, no hauria de ser difícil aconseguir

encàrrecs a través del portal perquè nosaltres en hem educat en un món digital i ho tenim més per la mà això d’obrir el perfil i posar-lo al dia. En el meu cas, gràcies al portal he descobert que hi ha dos tipus de clients, el directe i l’indirecte. El primer és aquell que t’entra per la porta del despatx i el segon és el que t’arriba per vies secundàries com Obres amb Garantia. Per l’experiència que tinc, crec que no es pot tractar de la mateixa manera a un i altre perquè els honoraris d’un client indirecte estan un 10% per sota dels d’un client directe.

El servei permet, precisament, evitar aquest mal hàbit que hi ha per part de moltes persones de fer obres sense garantia, cap seguretat i cap pressupost previ. Clar, per això és important el nostre paper. Partim d’uns preus que, més o menys, siguin competitius i és l’interessat qui obté tres pressupostos que li aporten una feina amb qualificació del tècnic, seguretat i garantia de bona feina.

Creus que aquest servei us beneficia particularment als més joves? Ho dic tenint en compte que acabeu la carrera i podeu entrar al mercat laboral i, a més, sou d’una generació avesada a internet i les xarxes. Recordo que quan feia les pràctiques, alguns dels meus professors em deien que ells no anaven a enlloc per una cèdula d’habitabilitat. Doncs jo si que vull fer-la aquesta cèdula, perquè

Imatge de Joel Adell

Judith Torrente Explica’ns el teu parer sobre el servei d’Obres amb Garantia. Tant per als tècnics com per a la societat és un bon servei. A nosaltres ens permet donar-nos a conèixer com a professionals i a les persones els serveix per solucionar problemes puntuals i disposar de recursos que els són necessaris als seus habitatges i edificis. Si fas un bon servei, saps que aquella persona et podrà tornar a contactar o parlar de tu amb altres persones que puguin necessitar els teus serveis.

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 11 ]


El Col·legi em suposa uns diners i sobretot una experiència al nostre món laboral que m’enforteix per a fer coses més grans. En conseqüència, penso que és molt important per a mi perquè em permet anar fent-me la meva cartera de clients. En el teu cas va anar tot lligat? Un cop acabada la carrera vas començar a treballar? Sí, quan vaig acabar la carrera un amic em va demanar que li fes una cèdula i li vaig fer. I llavors em vaig apuntar al servei d’Obres amb Garantia i vaig començar a fer més cèdules i certificats energètics. A més, alguns aparelladors del COAATT han contactat amb mi perquè els ajudi a fer ITE’s, perquè estic més acostumada a l’ús d’ordinador per omplir les documentacions. Als qui encara no s’han sumat al servei d’Obres amb Garantia, perquè no acaben d’entendre el servei o perquè no tenen tant de domini informàtic, què els hi diries?

Jo els aconsello que entrin al servei perquè encara que siguin una competència, en aquest cas ens beneficia a tots. Ens fa a tots molt més professionals perquè ens obliga a fer les coses ben fetes. Ja entenc que a certes edats un potser prefereix no fer cèdules i els joves si que ho necessitem perquè no tenim tant de contacte amb l’obra com ells, però estic convençuda que la suma de tots ens enforteix com a col·lectiu i podem fer coses grans. Què ha suposat per a tu, personalment, el servei fins avui? Quin tipus d’actuacions has fet? En el meu cas només faig cèdules, certificats energètics i ITE’s. Crec que hauré fet uns 60 o 70 pressupostos i menys en un parell de casos, sempre m’han acabat donant la feina. Sempre intento tenir un contacte amb el client, trucar-lo i que quedi satisfet. Fidelitzar-lo és la clau. Sumaries o trauries alguna cosa al portal Obres amb Garantia?

Judith Torrente

Si la persona que contracta el servei pogués fer una valoració final estaria molt bé, ajudaria a millorar i a fer-ho tot en millors condicions. Únicament això.

Entrevista Pablo Fernández de Caleya Tres col·legiats que participen de manera activa al portal d’Obres amb Garantia, han opinat sobre el servei i han aportat els seus pros i contres. És important saber què en penseu des del COAATT. Hi ha dos d’ells, la Judith Torrente i l’Albert Canals, que consideren que faltaria implantar un sistema que permeti a l’usuari que ha encarregat l’obra fer una valoració final de la mateixa. Què se’n pensa des del Col·legi? Aquest és un servei que té diverses fases. La primera passava per consolidar el servei i després de dos anys, pensem que s’ha assolit l’objectiu. S’ha aconseguit un increment del 300% de captació de feina a través d’internet i xarxes socials, un mercat que no teníem accessible als nostres tècnics. Entre la web on se’ls facilita que puguin tenir una web pròpia i el canal de captació on ens estem posicionant constantment amb anuncis de Google, a més dels nostres perfils a Facebook i Twitter, s’ha aconseguit el repte. La segona fase passaria per començar a comptar amb els criteris de valoració dels clients, seria un possible opció que estudiarem i portarem a terme. De moment estem fent enquestes telefòniques de satisfacció i hem aconseguit un resul-

tat bastant positiu pel que fa a l’atenció. El Joel Adell ens deia que hi ha un punt en que se sanciona al tècnic si no entrega a temps el pressupost. Ell, en aquest cas, comentava que no sempre és possible perquè en algunes ocasions, passen dies i setmanes abans no pots veure la zona on caldria fer l’obra i no és culpa de l’aparellador. Aquest és un handicap que ens hem trobat. El client que cerca una feina per internet o per les xarxes socials, exigeix una resposta ràpida. Inicialment vam marcar el mateix límit d’entrega per a totes les actuacions i ara estem esbrinant cada tipus d’intervenció sol·licitada per allargar el temps i que el tècnic tingui més possibilitats de contactar amb la persona interessada. Potser en alguns casos no es podrà fer un pressupost a curt termini, però si una valoració genèrica per dotar al client d’uns elements de judici i ajudar-lo a contractar. La tercera apreciació, també del Joel, és aquella que proposa que hi hagi unes tarifes úniques per evitar allò que ell defineix com una “subhasta online d’honoraris” i evitar la lliure competència. La lliure competència es basa en no poder tenir un preu únic i, de fet, des de fa uns anys està prohibit legislativament.

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 12 ]

Hi ha col·legis que han estat sancionats pel Tribunal de la Competència a l’establir preus públics per les seves actuacions. Respecte a l’aportació del Joel dient que hi ha una baixada de preus, he de dir que hem fet un estudi de les principals actuacions –ITE’s, cèdules d’habitabilitat o certificats energètics- i el preu mig que ens ha donat l’acabem de comunicar als aparelladors que estan fent el servei d’Obres amb Garantia, perquè vegin que no s’està anant tant a la baixa com algú d’ells pugui pensar. Podem afirmar que tenim uns preus molt raonables, no hi ha gaire dispersió ni baixes temeràries, són preus molt vàlids. Al final, no sempre s’ha acabat escollint el pressupost més baix. Tinguem en compte que, en definitiva, no es busca només que s’informi al client del preu que li costarà el servei, sinó també que es vegi amb detall el tipus de servei i la diferenciació d’un tècnic respecte a l’altre perquè es pugui escollir. En definitiva, hem vist la transformació de la figura de l’aparellador que ha d’acabar sent la persona que solucioni els problemes de rehabilitació, informes o taxacions que la persona vol. És un gestor d’obra, un project manager, la persona experta en edificació que cal que s’ocupi de les necessitats del client que demana fer alguna obra o reforma.


Entrevista

DAVID BASULTO Arquitecte i Cofundador de la web ArchDaily Sempre és necessari tenir punts de partida, idees i inputs exteriors en el moment d’iniciar un projecte o de cercar solucions constructives en l’àmbit de la construcció, l’arquitectura i el disseny d’habitatges. Tenir a l’abast projectes ja definits, ajuda a fer el camí més fàcil per aclarir dubtes i per aquest motiu, entre molts altres, va néixer al seu moment la web ArchDaily (www.archdaily.com) . La van posar en funcionament dos arquitectes xilens, David Basulto i David Assael, l’any 2008. Ho van fer sent conscients que els propers anys, per la superpoblació que està patint el planeta, caldrà construir molt i pensant en sistemes nous, en formats

David, com és possible el ple funcionament d’una web tan completa? Quina estructura humana la manté amb quina viabilitat? Ho fonamentem tot en un entorn agradable. La nostra seu, a Santiago de Xile, dóna feina a més de 40 persones. Els nostres treballadors no tenen marcada una jornada laboral concreta, funcionen per objectius i tenen màxima llibertat de moviment, cadascú en el seu grup, sempre que tot funcioni com ha de funcionar. A l’espai de la seu, que és una casa de dues plantes molt lluminosa, hi ha jardins per on passejar i una sala de ioga, àmbits de confort per a tots els treballadors, ja siguin els arquitectes, els programadors o els periodistes. Les xifres ens diuen que anem bé, que doblem el nombre d’usuaris de les altres principals pàgines web dedicades a l’arquitectura. Què aporta aquesta web al món de l’arquitectura i a la societat? El principal factor és el canvi de format de consulta que s’ha produït els darrers anys, fruit de l’avanç d’Internet. La recerca d’informació a llibres i revistes en paper ha donat pas a les consultes online i això ha obert un món immens en el que tothom hi té acollida. A la nostra web hi ha més de 340.000 imatges i plànols de més de 32.000 arquitectes de tot el món. Només cal entrar i saber com buscar, de manera senzilla i intuïtiva, el projecte per país o per autor. La web, però, és també un punt de recollida d’informació relacionada amb la construcció. No és únicament un espai d’emmagatzematge de projecte... Sí, hi trobarem moltes noticies del

nous i materials ben diversos. El món de l’arquitectura —i conseqüentment tot el de la construcció— farà un cert gir. Amb més de 13 milions de visites anuals i més d’un milió i mig d’usuaris, aquesta web és la més visitada del món al seu sector. Visitant-la, podrem saber com aconseguir un urbanisme eficient, consultar plànols i tenir a l’instant altres eines que ens seran molt útils. Rere allò que veiem a la xarxa, hi ha un somni fet realitat i un treball diari que no s’atura i que fan possible moltes mans. Per apropar l’essència de la web, parlem amb un dels seus dos creadors, el David Basulto.

sector que anem actualitzant diversos cops al dia i també hi hem incorporat un catàleg de materials de construcció de més de 300 empreses perquè sabem que hi ha firmes que volen vendre i arquitectes o constructors que necessiten trobar certs elements i materials. Es compleix un doble objectiu i nosaltres rendibilitzem la web perquè aquestes empreses que tenen en xarxa el seu catàleg, paguen per anunciar-se amb nosaltres. Han aconseguit vostès situar-se al capdavant del rànquing de visites i usuaris, superant a webs històriques del sector. Imagino que estaran satisfets. Estem molt contents de la feina feta, que no ha estat fàcil, perquè és fruit d’un molt bon esforç col·lectiu. Al seu moment vam superar a Architect Magazine, la revista del American Institute of Architects, que era tot un referent al sector. I l’espai més influent d’Europa, el World Architecture News, ens va fer una oferta de compra. Aquests dos elements, i altres, evidencien que les coses s’han fet bé i s’hi segueixen fent. I on va ser la clau inicial, el punt de partida per aconseguir les primeres visites i créixer? Primer vam contactar amb els arquitectes xilens per convidar-los a carregar els seus projectes a la nostra web. Ells mateixos, els arquitectes xilens, van fer possible multiplicar el nombre de visites per veure i compartir aquells i altres documents. I a partir d’aquí, van sumar-se altres arquitectes d’altres països de Llatinoamèrica interessats en ser a la web. La resta ja se la pot imaginar, se segueix creixent i ampliant mercat fins a fer-nos del tot internacionals.

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 13 ]

David Basulto, cofundador d’ArchDaily

L’EMPRESA PER DINTRE A les més de quaranta persones que treballen a la seu central d’ArchDaily, cal sumar-n’hi una vintena més que ho fan des d’altres països del món. La mitjana d’edat dels empleats de l’empresa és de 27 anys. Els dos fundadors han decidit tenir un tracte molt directe amb els qui hi treballen, de manera que els divendres al vespre s’organitza la Happy Hour en la que tots ells, deixant a banda el rol que tinguin, comparteixen una bona estona distesa. Actualment, la web experimenta un notori creixement de visites al continent asiàtic.


Tag

3r quadrimestre 2017 [ 14 ]


Entrevista

Port-Ciutat: connexió imminent Joan Borràs

- Autoritat Portuària de Tarragona

Un dels dèficits històrics de la ciutat de Tarragona ha estat disposar d’una bona connexió entre el nucli urbà i la zona del Port. Les diferents propostes pensades, elaborades, convertides en projecte i mai executades, passaven per eliminar les vies del tren del frontal marítim i traslladar-les lluny o, la més coneguda i polèmica al seu moment, aquell famós projecte de Façana Marítima elaborat per l’arquitecte Ricardo Bofill que preveia grans àrees verdes i immenses zones residencials. Entremig, abans o després, han nascut altres idees, com posar dos ascensors per unir el Balcó del Mediterrani i la Platja del Miracle. Al final, tot ha quedat en res fins que, ara fa uns mesos, l’Autoritat Portuària de Senyor Borràs, a què respon la creació d’aquesta passarel·la que, com hem dit, solucionarà un deute històric que hi havia a la ciutat? La passarel·la és conseqüència de saber que amb la implantació del tercer carril s’incrementaria el pas de mercaderies per davant de la façana marítima de Tarragona. L’Autoritat Portuària, d’acord amb el Ministeri de Foment, Adif i l’Ajuntament de Tarragona, van oferir la possibilitat de fer obres de millora de la permeabilitat entre el port i la ciutat. Al seu moment, també amb Adif, es va suprimir el pas a nivell de la Plaça dels Carros, i llavors es va veure la possibilitat de fer altres passos per damunt de les vies del tren. Per altra part, l’ajuntament tenia una idea diferent a la que s’està fent ara, i que passava per fer desaparèixer la via 16 —l’última—i fer-hi un aparcament en bateria i que d’aquí es connectés cap a l’estació mitjançant una passera però només fins a l’estació. Al final, com l’ajuntament no va concretar la idea per falta de recursos o el motiu que sigui, i com el port té la voluntat d’aconseguir que la ciutat estigui connectada amb la part marítima, amb el propi port, el Port Esportiu, el Moll de Costa, vam agafar la responsabilitat de fer aquesta obra. Quins van ser els primers passos un cop es pren la decisió de cercar alternatives per dur a terme aquesta connexió entre el Port i la ciutat? Quan vam decidim fer l’obra teníem molt clar que és molt difícil que ens cedissin la via 16 i, de fet, a les primeres reunions ja ens van dir que l’utilitzen per fer maniobres i que serà la via destinada

Tarragona va decidir tirar endavant una proposta que serà realitat en poc temps. Es tracta d’una passarel·la que neix al passeig marítim i arriba fins a la Baixada del Toro, una estructura de 300 metres de longitud que salva una alçada de 17 metres i permetrà, ben aviat, anar a peu del Port a la Rambla Nova en pocs minuts. Per conèixer el perquè d’aquesta obra i tot els detalls de la seva execució hem conversat amb Joan Borràs, Director de planificació portuària del Port de Tarragona. Amb ell, podem visualitzar com quedarà aquest espai que ara és a la meitat de la seva construcció i que suposarà una inversió superior als 2,1 MEUR.

Joan Borràs al seu despatx de l’Autoritat Portuària de Tarragona

a fer passar el tercer carril. Sabent això, vam estudiar què es podia fer a l’espai que es podia aprofitar i tenint clar que si ens tornàvem a quedar a un nivell baix de construcció, estàvem repetint una nova connexió amb la Part Baixa de la ciutat i això no ho volíem. L’ideal seria anar fins al Balcó del Mediterrani però arribar allí ens suposava salvar un desnivell massa gran i vam desestimar aquesta alternativa. Però si que veiem la possibilitat d’arribar on arribarem, a

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 15 ]

la Baixada del Toro, i d’aquesta manera salvem 24 metres que són els d’alçada i nivell que hi ha des del port fins allí. No s’arriba als 40 de la Rambla però ja és un primer pas, i prou vàlid. Inicialment es va plantejar una passera que connectava igualment amb la Baixada del Toro però que a la banda de mar no entregava enganxada a les vies del tren sinó ja superat el passeig marítim, a la part de l’escullera. Aquesta solució era molt geomètrica per aconse-


Entrevista Actualitat

Imatge recreada en 3D que mostra com quedarà finalment la passarel·la

guir una pendent d’un 6% com a màxim i garantir l’ús de totes les persones amb mobilitat reduïda. El problema és que l’ajuntament va considerar que aquesta obra canviaria totalment la façana marítima de la ciutat i es va acabar desestimant. I llavors, com resolen el problema? En aquest punt és quan busquem una solució més senzilla, que tingui menys impacte i passi més desapercebuda, i passem al projecte actual que contempla dos ascensors adjacents a l’inici de la passarel·la que ja salven un primer accés de set metres d’alçada i mantenen la connectivitat entre port i ciutat. Al final, es tractava de compensar a la ciutat per aquest teòric increment de mercaderies per davant de la façana marítima. Amb aquesta idea redactem el projecte constructiu amb tots els impediments que hi ha. El primer és saber quin espai de les vies podem ocupar i quin no. El segon és saber com el fem compatible amb les obres de l’estació -perquè coincideixen amb elles- considerant si hem de posar alguns pilars temporals o construir només els fixos, situació que salvem amb l’obra actual que contempla els pilars fixos. Quines dificultats han existit du-

rant el procés de redacció i inici d’execució de l’obra? Amb quins elements no es contava o quins d’ells eren més preocupants? Per evitar impactes visuals, hem decidit que el color de la passarel·la sigui color pedra, que els materials siguin bastants transparents —tipus de la passarel· la de Vila-seca que hi ha davant de la rotonda de l’A7— i es fa l’encaix geomètric per facilitar que quan vinguis de la platja puguis anar en direcció a la Baixada del Toro o direcció a l’estació sempre salvant les vies del tren. Quan les obres van sortir a licitació, va coincidir que les obres de l’estació de trens ja estaven licitades, de manera que vam poder fer el pilar central definitiu i no el provisional. Amb tot, el problema va ser que si inicialment el pilar ens quedava just on hi ha l’andana, com les obres de l’estació l’han escurçat molt hem hagut de fer una millora sobre la inicial per tenir una figura de continuïtat d’andana que garantís a més la seguretat. La construcció es va plantejar de manera normal, contant amb els problemes que et pots trobar de micropilotatge o quan se te’n va la lletarada de formigó, i s’aixequen els pilars de formigó i es

van fent els trams d’estructura metàl·lica, que han anat a càrrec de Oxigoded de Barcelona, sempre d’acord amb les obres de l’estació. Hem hagut d’anar compenetrats entres les dues actuacions per garantir els processos correctes però hem anat fent, sense preses ni pauses, per anar complint terminis i acabar l’estructura metàl·lica a finals d’any i rematar la resta —ascensors, baranes i il·luminació— al primer trimestre del 2018. Ara tenim fet més del 50% de l’obra executada. Fa pocs dies que hem col·locat el tram central —ho hem fet de matinada per evitar al màxim les molèsties sobre el trànsit ferroviari a la catenària— i tot avança sobre les previsions. Heu calculat quantes persones podran utilitzar aquesta passarel·la anualment? Heu fet previsions? No sabem quanta gent podrà utilitzar la passarel·la anualment. Sabem que l’accés a la platja d’ençà de la inauguració del pas soterrat de la Plaça dels Carros no ha augmentat. I estem pensant en posar un contapersones que ens permeti saber aquesta dada. El que si podem pensar és que aquesta estructura serà utilitzada. Òbviament, dóna moltes possibilitats, més que les que tenim ara.

Estructura dels dos ascensors que tindrà la passarel·la

L’obra es divisa des de tot el passeig marítim

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 16 ]


Professió Projectes que mostren la necessària feina dels aparelladors

L

a desena edició de Biennal Alejandro de la Sota ens ha deixat bones noticies al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Tres dels nostres col·legiats han tingut un important protagonisme en aquest certamen. En la categoria d’edificis de nova planta, dues de les obres finalistes han comptat amb la intervenció de dos d’ells. Jesús Álvarez a la de la Biblioteca Pere Anguera de Reus i Vicenç López a la del Tanatori Municipal del Morell. A la categoria d’edificis de nova planta d’ús privat, l’arquitecte tècnic Jordi Royo ha intervingut en l’execució de l’obra guanyadora, la casa OE d’Alforja. Per conèixer més a fons els projectes, les obres i el seus protagonistes, recentment s’han fet els Vermut d’Obra

Interior de la Casa OE d’Alforja, guanyadora del premi Alejandro de la Sota

on els col·legiats que han volgut, han pogut fer la distesa visita d’obres tot escoltant les explicacions dels seus cre-

adors. Nosaltres ens centrem en l’obra de la casa OE d’Alforja, conversant amb el Jordi Royo.

Jordi Royo Sabem que és de nova construcció i que ha guanyat el premi Alejandro de la Sota però, què s’ha fet a la casa OE d’Alforja? En què es fonamenta la base del projecte? La casa és dins d’una finca on hi ha una parada d’avellaners i els propietaris volien una sala magatzem agrícola a la planta baixa i un habitatge a la primera planta. Això es remata amb una coberta terrassa perquè és una coberta enjardinada. És tot obra nova, de manera que hem partit de zero. Què la fa especial aquesta casa? Quins elements significatius hi ha fins el punt que mereix un important premi com el que ha rebut? La casa té un estil minimalista i s’ha intentat resoldre tot el tema de l’habitatge, en pocs materials, i complint tota la normativa existent. Especialment a nivell energètic perquè la casa incorpora un sistema innovador que permet captar la temperatura de la terra través de la geotèrmia. La idea va ser captar la temperatura del subsòl de manera que vam arribar a perforar fins als 120 metres de profunditat creant dos pous per on hi circula aigua mitjançant un circuit tancat. D’aquesta manera es capten 14 graus a la temperatura del sol i només cal que n’hi afegeixis, depenent de l’època, uns altres 5, 6, o 7, per aconseguir una tem-

L’aparellador Jordi Royo ha estat part important en l’execució de l’obra

pera de confort desitjada amb el conseqüent estalvi d’energia. Aquesta calor que captes, la portes a l’ambient a través d’un circuit de terra radiant que té, com a gran avantatge, que tu hi pots aportar aigua freda o aigua calenta. D’aquesta manera a l’estiu et pots passejar amb una temperatura

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 17 ]

d’uns 22 o 23 graus, per estar fresc, i a l’hivern pots assolir una temperatura igualment adient al temps. Parlem, per tant, d’una casa innovadora a la zona on està ubicada. Sí, en aquest cas, a la zona és molt original. Partim de la base que era la petició del client, perquè ells ens va


Professió

Els “Vermuts d’obra” han servit per conèixer la Casa OE d’Alforja

deixar clar que volia mantenir les característiques de la zona agrícola on està la finca i la casa, matisant que volia un porxo obert i que la planta baixa havia de ser de caire agrícola. La planta baixa té la façana ventilada amb unes plaques de policarbonat i la planta de dalt, destinada a l’habitatge, té tancaments d’alumini amb persiana per aconseguir una foscor total. El solar té 324 metres quadrats, té una planta d’11x15 metres, o sigui 165 metres quadrats, i la planta superior en té 159 perquè hi ha una part que dóna accés a la coberta enjardinada per on s’hi arriba amb una escalinata que arrenca a la planta primera. L’obra ha durat cinc anys. Perquè ha estat lent el procés, hi ha hagut dificultats? Vam començar l’obra a l’agost del 2011 i la vam acabar al desembre del 2016. És una obra que ha durat cinc anys però que ha tingut poques intervencions i amb intermitències. Va haver-hi problemes derivats de la crisi perquè algunes de les empreses que s’havien contractat, entre elles la principal, va desaparèixer, i es va acabar l’obra com es va poder. Quina ha estat la seva funció a l’obra, en tot el procés de construcció, com a aparellador? He tingut una funció interessant en el sentit que he pogut aportar alguna solució constructiva. El projecte estava molt ben fet, ben redactat, però sempre intento aportar el meu granet de sorra i apunto elements que crec que es poden modificar o millorar. En aquest cas, per exemple, vaig proposar instal·lar una làmina de vapor sense barrera de vapor a tota la planta baixa per a permetre que el terreny respiri, de manera que aquesta

làmina no deixa passar la molècula però si el vapor d’aigua. També vaig incidir en que a la coberta se separessin algunes sortides d’instal·lacions i, no s’hi creessin elements de solucions complicades, sinó que passés neta. Tenint en compte que la crisi ha paralitzat el sector de la construcció i que es fan ben poques obres noves, imagino que tenir l’oportunitat de prendre part en una d’aquestes és força important, no? En el meu cas concret porto 40 anys de professió i sempre he buscat un tipus de client que em permetés no tenir sorpreses de facturació. Per aquest motiu em vaig especialitzar en l’administració. He treballat molt per la Generalitat, per als

departaments de Justícia o Cultura, i especialment per l’Incasol, organisme pel qual he fet dotze edificis. També he treballat amb el Departament d’Ensenyament fent instituts a Cambrils, Salou, Vila-seca i Sant Pere i Sant Pau. He treballat pels ajuntaments de Reus, Vila-seca o Maspujols, per la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal o el Ministeri de Foment. La crisi que tu comentaves va començar per l’administració, en aquell punt en la pròpia administració va veure que no tenia diners a la caixa i en devia molts. Aquest punt, quan l’administració en ple va frenar, si que el vaig patir. Què suposa haver guanyat el premi Alejandro de la Sota? M’havia plantejat retirar-me de la professió perquè vaig fer una obra molt voluminosa, una rehabilitació de tot un barri amb més de mil habitatges, amb la intenció de demostrar-me que podia assolir una obra així, que podia col·laborar en rehabilitar aquest barri. M’havien engrescat algunes persones, entre elles algú de l’ajuntament i algú de la Generalitat, i em vaig llençar a la piscina però en vaig sortir una mica desenganyat de la professió. Perquè estem exposats constantment al criteri de qualsevol de posar-nos una demanda amb la indefensió total que et suposa. Per tant, estic content per la part que em toca del premi, però ho hagués estat més en el cas de decidir continuar.

Imatge de la Biblioteca Pere Anguera i del Tanatori del Morell

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 18 ]


Edificis singulars Xxxxx

Col·legi Antoni Roig, el llegat d’un indià que estimava el seu poble

L

a història del col·legi Antoni Roig de Torredembarra és d’aquelles que val la pena explicar. El primer que cal fer és saber qui és la persona que la va fer possible al seu moment. A més, enguany, es commemoren 200 anys del seu naixement. Antoni Roig, veí de Torredembarra, va néixer el 22 de juny de 1817. Comerciant de professió, va tenir la idea de fer fortuna i, com molts altres torrencs i gent d’aquestes comarques, l’únic camí possible era “fer les Ameriques”. Segons consta en el seu testament, Cuba va ser un dels indrets on va estar, perquè així ho comenta quan cita l’estada d’alguns cosins seus que vivien a Matanzas i Guanabacoa i que posteriorment van rebre una part de l’herència de Roig. En aquella època, el comerç d’importació i exportació que hi havia entre Torredembarra i els països de l’altre continent, es fonamentava en el transport

El Col·legi Antoni Roig, vist a peu de carrer

de vi, cereals i aiguardent en el viatge d’anada i es tornava cap aquí amb els vaixells plens de cacau, cafè i sucre. No tothom que va intentar fes les Ameriques va tenir la sort de guanyar molt diners fent de comerciant, però l’Antoni Roig si que va fer fortuna i va tornar a Torredembarra, com un bon indià, sent ric.

Antoni Roig va morir solter i al no tenir descendència va decidir que gran part de la seva fortuna s’havia de quedar al seu poble natal. Així, el testament redactat set anys abans de la seva mort, establia que els interessos de la seva fortuna anessin a una fundació pietosa. Els patrons van ser l’alcalde de Torre-

Plànol a mà alçada de la planta de l’immoble, fet per José Luis Suárez Reina

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 19 ]


Edificis singulars dembarra, l’apotecari, un regidor i dos majors contribuents, tots ells residents i veïns del municipi. La Fundació tenia dos objectius. El primer era la construcció d’una escola, la compra de llibres i el pagament dels mestres, junt amb les seves famílies, amb la voluntat d’augmentar i perfeccionar l’ensenyament dels joves de la Torre. A aquesta tasca hi anaven destinades dues terceres parts de la renda del seu capital. El segon objectiu era la dotació d’una dot anual a les donzelles pobres naturals del municipi que es casessin. En aquest cas hi destinava una tercera part de la renda. Cal dir que, encara avui en dia, la dot s’atorga de manera simbòlica. Per tant, vist l’atorgament del testament d’Antoni Roig, és del tot innegable que aquest indià que va fer les Ameriques tenia una alta estima pel poble on havia nascut i on va passar els seus últims anys. L’EDIFICI DEL COL·LEGI Com s’ha dit anteriorment, el Patronat de la Fundació va ser l’encarregat de comprar els terrenys i de la construcció del Col·legi Antoni Roig. Va ser una decisió molt important perquè es va prendre en una època en que la misèria minvava a quasi tots els establiments industrials, mercantils i a molts veïns de Torredembarra. De fet, es va acordar que la decisió fos avalada i recolzada amb firmes de la gent de la localitat. El projecte d’obres es va fer l’any 1890 i va anar a càrrec del Mestre d’obres acadèmic Luis Cervera, Cap de la Secció d’Obres Públiques de la Diputació de Tarragona. A les obres hi van intervenir diferents constructors torrencs i l’edifici es va inaugurar l’any 1899, catorze anys després de la mort d’Antoni Roig. El Col·legi està situat a la Part Alta de Torredembarra i la tanca principal del recinte, que té orientació al sud-est, es va definir mitjançant la prolongació del carrer Alt de Sant Pere. Donat el desnivell del terreny de nord a sud, d’uns 4 metres, per situar a nivell horitzontal el terra de l’edifici, es van haver de fer rebaixos a la part de darrera i omplir de terra la part del davant, mitjançant uns murs de contenció que donen al carrer Alt de Sant Pere i al carrer Gibert on es pot accedir, mitjançant una porta de ferro forjat i a peu pla, al pati interior de l’escola. L’entrada principal de l’edifici és al carrer Alt de Sant Pere i s’hi accedeix mitjançant una escala de 14 esglaons en

Detall de la Sala Noble que destaca per la seva riquesa decorativa

La monumental porta de ferro forjat, amb les inicials d’Antoni Roig, dona accés a l’escola

forma de T, que salva el desnivell entre el carrer i el pati de l’escola. Cal destacar que la porta d’entrada al recinte, realitzada en ferro forjat, conté les inicials d’Antoni Roig. Si haguéssim d’etiquetar l’immoble en un estil arquitectònic, podríem dir que és de l’estil Cervera. Per cert que, observant el plànol de planta que veieu en aquest reportatge, comproves la simetria del disseny del propi Luis Cervera. Es veu dibuixant dos

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 20 ]

quadrats de 20x20m i adossant-los. La distribució de les dues plantes és molt funcional, no es perden espais i és perfecte per l’entrada d’alumnes i per a la seva evacuació. El cos central de la planta baixa, on hi ha ubicada la Biblioteca, té a cada costat les portes principals d’entrada a l’edifici i les dues donen a un vestíbul pel qual es té accés a les aules i al pis superior. Cadascuna de les dues ales té la seva utilitat de ma-


Edificis singulars nera que la del fons al cos central és per a pàrvuls i les situades al cos lateral són per a nens i nenes, ambdues separades. Les quatre aules, de superfície similar, tenen accés a dos patis porticats que serveixen per a l’esbarjo i d’aixopluc els dies de pluja. El gimnàs és un cos a part adossat a la part de darrera del cos central i s’hi accedeix des de pati i des de les dues aules de pàrvuls. La Planta Pis està situada damunt del cos central de la planta baixa i consta de dos habitatges destinats als mestres, una sala noble destinada al Patronat Antoni Roig —aquest espai destaca especialment per la seva bellesa— i té un important finestral que presideix la façana principal de l’edifici. Totes les parets i el sostre estan decorades i cal destacar el medalló on hi ha una pintura amb el retrat del fundador que presideix la sala. CONSTRUCCIÓ I PRESSUPOST L’edifici està construït amb parets de càrrega de maçoneria de pedra i calç. Les

cobertes, a dues aigües amb cavallets de fusta i teules àrabs, tenen una important recollida d’aigua de pluja que anava a una cisterna i servia per al consum dels dos habitatges dels mestres. Els forjats entremitjos estan fets amb revoltons ceràmics i biguetes de ferro. Les façanes de l’edifici estan emmarcades en cantonades de pedra, amb un acabat d’imitació d’obra vista. A la part superior de la façana, i en forma de coronament, hi ha un frisso amb al·legories referents a l’educació i a la construcció. Les finestres són de fusta amb llindes decoratives i trencaaigües de pedra. Al cos central hi ha dues proporcions considerables que donen llum a la Biblioteca i a la sala noble, emmarcades per unes columnes de pedra amb capitells i formades per vitralls de diferents colors. El terra, fins fa uns anys, era de fusta i la calefacció funcionava amb una estufa de ferro que s’escalfava amb closques d’avellana, energèticament perfecte.

Aquest reportatge sobre el Col·legi Antoni Roig és obra de l’arquitecte tècnic José Luis Suárez Reina, exalumne d’aquest centre educatiu i estudiós de l’edifici. Han col·laborat en la seva elaboració l’Arxiu Municipal de Torredembarra i el personal del Col·legi Antoni Roig.

Imatge d’Antoni Roig (esquerra) i foto de Suárez Reina

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 21 ]

El pressupost i les partides corresponents, com es defineix en aquella època, va ser aquest: Artículo 1º Albañilería

38.633,50 pts

Artículo 2º Cantería

19.603,85 pts

Artículo 3º Vigas de Hierro, madera y cubierta

9.468,39 pts

Artículo 4º Carpintería de Taller

4.701,00 pts

Artículo 5º Cerrajería y fundición

3.779,25 pts

Artículo 6º Blanqueo y pintura

2.626,37 pts

Artículo 7º Vidriería

468,75 pts

Suma

79.271,11 pts

Por planos de proyecto y demás necesarios Presupuesto, copias y dirección

3.500,00 pts

Varios

12.450,00 pts

Total General

95.221,11 pts Tarragona, 1 de setiembre de 1890


Fundació COAATT

IMPLEMENTAR L’ACCESSIBILITAT: AFRONTAR UN REPTE

I

mplementar l’accessibilitat no és difícil però si un repte per l’ajuntament que vol comptar amb un municipi respectuós i capdavanter en la diversitat de les persones. Significa haver de tenir al darrera una eina de suport que, tant aquesta com la feina a desenvolupar posteriorment, es realitzin amb criteris tècnics justificats i ofereixin garanties suficients de bons resultats. Això cal garantir-ho bans que, com acostuma a passar en alguns casos en que s’actua en qüestions d’accessibilitat, es posin per davant qüestions polítiques, particulars i d’amiguisme, enlloc de prioritzar l’interès comú. Aquest fet també succeeix en l’accessibilitat. Sembla que parlar de Pla d’Accessibilitat, l’eina adient a desenvolupar en aquests casos, espanta a mes d’un ajuntament ja sigui per la transversalitat de participació que aquest suposa, o per la inversió econòmica que això els pot representar. Aquest segon aspecte pot ser molt variable i depèn bàsicament dels honoraris de l’equip redactor (visites de treball de camp, presa de dades, coordinació participació ciutadana, redacció, etc.) i, en segon lloc, de la documentació escrita i gràfica que es genera. Però no hem d’oblidar altres factors afegits que també influeixen, com poden ser la densitat de població, la complexitat del Pla, el tipus i característiques dels edificis i instal·lacions municipals, o si el Pla es redacta de forma global o per fases. És probable que aquests aspectes hagin estat la causa, o una d’elles, de que alguns ajuntaments de les comarques de Tarragona s’hagin vist desbordats o simplement incapaços de realitzar una tasca com aquesta amb la seriositat que requereix. Així, s’han limitat a afrontar l’accessibilitat amb simples intervencions puntuals corresponents a la supressió de barreres arquitectòniques. A la nostra demarcació és més llarga la llista dels municipis que no disposen de l’obligat Pla Municipal d’Accessibilitat que no pas els que l’han redactat, posat en funcionament i, perquè aquest document sigui un instrument viu que doni dinamisme i mantingui l’accessibilitat de la ciutat actualitzada, disposen d’una Comissió d’Accessibilitat. És tant

curta la llista que, amb un sol nom n’hi ha prou per ha completar-la. Posem que em refereixo a Reus. Es diu que una bona accessibilitat és aquella que existeix però que passa desapercebuda per a la gran majoria d’usuaris, excepte per aquells amb greus problemes en la seva mobilitat o amb limitacions sensorials, visuals o auditives, que saben reconèixer quan es troben en un entorn accessible. N’hi ha prou en fer una passejada per la ciutat mencionada per percebre la bona feina feta i, qui no n’estigui d’acord, que vingui a Tarragona i compari. Crec que no està de més recordar a la resta de municipis (als que estan inclosos a la llista més llarga, que encapçala la capital de la província) que, tot i haver-hi terminis establerts per la Llei 13/2014 d’Accessibilitat per a que tinguin redactat el seu corresponent Pla d’Accessibilitat, no és aconsellable esperar a que sigui aprovat el Reglament que ha de desplegar l’aplicació d’aquesta Llei per a fer-ho. Tanmateix, i fins que arribi el moment, qualsevol intervenció dins de l’àmbit de l’accessibilitat que es faci, i prèvia determinació de nivells de prioritat d’actuació, seria molt útil fer-la basada en Plans d’Actuació concrets i adaptats també en consonància a les possibilitats tècniques i econòmiques de cada ajuntament. Mantenir aquest factor dins d’un ordre establert i coordinat, ens permetrà més endavant poder incloure aquesta informació al document definitiu del Pla Municipal d’Accessibilitat sense cost addicional de redacció.

PRINCIPIS DE PRIORITZACIÓ D’ACTUACIONS D’ACCESSIBILITAT Rendibilitat social i utilització Equitat territorial Coordinació i aprofitament amb i per a altres plans municipals Disponibilitat econòmica Facilitat tècnica Demanda social Urgència

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 22 ]

Urgència: peticions puntuals, punts perillosos o significatius Punts singulars d’interès Zones interès públic Tipus carrer analitzat Trama urbana Distribució població i rendibilitat social Transport públic i àrea d’influència Compromisos polítics i ajusts a la disponibilitat municipal

TERMINIS PER EXECUCIÓ PLA D’ACCESSIBILITAT (*) Municipis de més de 50.000 habitants

8 anys

Municipis de entre 20.000 i 50.000 habitants

12 anys

Municipis de menys de 20.000 habitants

15 anys

(*) A partir de l’entrada en vigor del reglament de desplegament de la Llei 13/2014 d’Accessibilitat

Si bé els plans d’accessibilitat són l’eina o instrument idoni per a millorar l’entorn i suprimir barreres, no poden fer res contra les anomenades “barreres d’actitud”. Es tracta d’actituds i/o comportaments que, directament o indirectament, per acció o per omissió, generen una situació discriminatòria, en obstaculitzar que una persona amb discapacitat o una persona gran amb mobilitat reduïda, o en casos d’altres condicions de diversitat funcional, puguin gaudir dels seus drets en igualtat de condicions respecte a una altra persona en una situació anàloga. Un clar exemple d’això el podem trobar a les parades de transport urbà d’autobús, quan el conductor del vehicle, tot i poder-ho fer, no s’apropa com cal a la vorera o plataforma d’embarcament perquè els usuaris puguin accedir o baixar del vehicle amb seguretat. Amb un simple canvi d’actitud del conductor no hi hauria barrera.


Urbanisme

Tarragona: un sol espai i dues ciutats

L

es ciutats amb un ric llegat històric, traduït en la presencia d’elements patrimonials, tenen un problema important per aconseguir una correcta i respectuosa convivència entre la ciutat actual i els vestigis de l’antiga. Tarragona, lluny de ser una excepció, esdevé un clar exemple d’aquest maridatge sociohistòric que, sovint, dificulta el creixement urbanístic o frena algunes actuacions de rehabilitació a les zones on la presència del llegat romà —especialment— és evident i important. Espanya és el tercer país del món amb més monuments inscrits a la llista de Patrimoni Mundial i calia posar solució a aquest conflicte administratiu i social que, com la ciutat de Tarragona, pateixen moltes altres ciutats. Per aquest motiu s’ha generat un acord important de col·laboració que impulsen conjunta-

El conveni signat el passat mes de març implica a quinze ciutats i catorze col·legis que sumaran experiència i esforços. A què respon la creació d’aquesta iniciativa? Neix fruit d’una inquietud del col·legi de Càceres, que també és Patrimoni de la Humanitat, pensant en la importància que han de tenir els aparelladors en tots aquells processos on es fan rehabilitacions d’elements a obres al voltant del patrimoni. Ja sabem que hi ha coses que les han de fer els arquitectes, òbviament, però en moltes altres cal tenir en compte als aparelladors. Per als aparelladors, la convivència de l’urbanisme actual i el llegat patrimonial no és mai fàcil, oi? Gens ni mica. Algunes vegades per excés i altres suposo que per defecte, depenent de qui hi hagi al capdavant del tema patrimonial, es pot ser més o menys exigent. A Tarragona, per exemple, penso que en algunes coses són extremadament exigents quan es parla de patrimoni i en algunes zones en concret, cas de la Part Alta, encara més. Ja sabem que tot està ple de restes romanes però precisament això ens hauria d’ajudar a tenir un pensament més globalitzat, entre totes les ciutats, per tenir altres

ment el Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad, integrada per quinze municipis, i els col·legis oficials d’aparelladors i arquitectes tècnics de catorze ciutats. L’objectiu final és la protecció integral dels conjunts històrics espanyols i la promoció conjunta dels mateixos davant les administracions i la societat. El conveni de col·laboració el van signar el passat 29 de març a Càceres els col·legis d’aparelladors i arquitectes tècnics de Madrid, Àvila, Jaén, Còrdova, Cuenca, Eivissa i Formentera, Badajoz, Salamanca, Tenerife, A Corunya, Toledo, Segovia, Càceres i Tarragona. El document estableix acords a complir per ambdues parts. En el cas dels col· legis, s’ha acordat que aquests cediran les seves instal·lacions per a la realització d’activitats per acollir a grups d’estudi o la creació de cicles de conferències

al voltant del manteniment i conservació dels conjunts històrics. A més, es contempla la creació d’un premi anual al millor treball d’un arquitecte tècnic relacionat amb el manteniment i conservació del patrimoni. Tot plegat és fruit de la voluntat de transmetre la necessitat de mantenir el llegat sense abandonar ni idees ni conceptes de creixement de cada ciutat. Generar, de manera transversal, projectes que conjuminin els dos elements i els facin propers, no és cap bogeria amb un estudi fet a consciencia de la realitat de cada espai. La presència del Col· legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) és important com ens explica el president d’aquest ens, Adolf Quetcuti, amb qui hem conversat sobre aquest acord signat.

El COAATT, amb Adolf Quetcuti al capdavant, aposta pel projecte de Ciutats Patrimoni

criteris més clars també aquí. Amb el conveni que hem signat, tots plegats aprofitem el component de cadascuna d’elles i dels seus col·legis professionals per saber si convé fer algun curs específic i concret –posem per cas que sigui de restauració de monuments

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 23 ]

històrics de pedra- i així en traiem un benefici tots plegats. El conveni és un document de bones intencions a dues parts. Què ofereixen els col·legis i que ofereixen les ciutats? Els col·legis oferim la possibilitat de


Urbanisme

La zona de la capçalera del circ evidencia com el llegat i la ciutat moderna es fusionen urbanísticament.

compartir experiències ja sigui de forma presencial o virtualment, perquè avui en dia les videoconferències ens permeten connectar-nos a distància i fer més viable l’aprenentatge, i sobretot poder fer formació per als nostre professionals i aprofitar experiències d’altres col·legis que podem implantar al nostre, de la mateixa manera que ells poden vehicular les nostres per al seu ús. Molts dels col·legis professionals que hi participem, ja tenim creada una estructura que ens permet connectar-nos amb els altres i possibilitar un millor aprenentatge.

Pel que fa a la previsió de crear un premi anual per a destacar alguna tasca relacionada amb el manteniment i la conservació del patrimoni, com es tradueix aquesta proposta? D’alguna manera aquest premi és un incentiu per aquells aparelladors i arquitectes tècnics que han fet obres d’una certa importància i que probablement han resolt problemes molt complexes, per convidar-los a donar a conèixer la seva feina i la seva experiència.

El passat 29 de març es va col· locar la primera pedra d’aquesta iniciativa conjunta, amb la signatura del conveni. Què més està previst fer a partir d’ara? Aquest mes d’octubre, aprofitant que es fa a Madrid l’assemblea general del Consejo de la Arquitectura Técnica de España, farem una nova reunió tots els presidents dels col·legis que formem part del conveni per plantejar propostes i activitats. Allí sabrem què pot oferir cadascú i marcarem un full de ruta per caminar a curt i mig termini.

El pasado 23 de Febrero de 2017 se presentaba en Cevisama la Norma UNE 138002, primera normativa técnica española para la instalación de baldosas cerámicas, en la que EMAC® ha formado parte activa del comité de trabajo. Este documento normativo se ha desarrollado a lo largo de dos años de trabajo en el seno del Comité Técnico de Normalización sobre Baldosas Cerámicas CTN 138, mediante un proceso participativo y consensuado que ha contado con la colaboración de las principales asociaciones y empresas del sector. EMAC® ha participado como parte experta tanto en los apartados referidos a juntas de estructura y movimiento, como en los relativos a puntos singulares con necesidad de protección (aristas, peldaños, rodapiés…). La Norma UNE 138002 define la calidad de los revestimientos con baldosas cerámicas y tiene por objeto establecer las reglas generales y procesos asociados para el diseño, selección de materiales, preparación, instalación, entrega y mantenimiento de uso de los sistemas cerámicos que se deben contemplar para garantizar su calidad y durabilidad, así como sus prestaciones técnicas y estéticas. Este documento nace para convertirse en la verdadera referencia nacional para todos los proyectos que cuenten con revestimientos con baldosas cerámicas. EMAC®, en su afán de mejorar cada día, seguirá participando en este tipo de proyectos siempre que tenga oportunidad, distinguiéndose como empresa que cumple su compromiso en la profesionalización del sector y la apuesta por la calidad en los materiales y su colocación.

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 24 ]


Patrimoni QUAN EL PATRIMONI ÉS UN JOC... SERIÓS. JOSEP MARIA MACIAS – ARQUEÒLEG DE L’ICAC A través d’un ajut a la convocatòria de Recercaixa 2015, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), està desenvolupant un projecte molt interessant, que abasta a altres sectors i camps, amb l’objectiu de crear una plataforma de Jocs Seriosos i adreçar-los als centres docents en un intent de difondre el coneixement del Patrimoni Cultural. Els Jocs Seriosos (serious game) són jocs formatius dissenyats per a altres objectius que no siguin només l’oci i diversió. Són jocs que s’utilitzen al món de l’educació o científic, o que tenen usos a la industria, l’enginyeria o en la planificació. Així neix Arrel, el joc que l’ICAC ha desenvolupat conjuntament amb el grup Logisim de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per a fer-lo possible, s’han unit un grup ampli d’investigadors entre els quals hi ha arquitectes, informàtics i fins i tot un aparellador. Perquè Arrel té molt a veure amb la ciutat de Tarragona, el seu patrimoni romà i l’urbanisme que l’envolta. Agafant com a referent el circ romà de Tàrraco que s’ubica en un espai urbà ben viu integrat a la ciutat actual, es pretén motivar la curiositat pel coneixement del nostre passat. Com expliquen els seus responsables, calia la documentació de l’entorn urbà del circ amb una tecnologia com el map-

Josep Maria, es parla de joc seriós però, com apliquem aquest concepte en aquest cas concret? El joc es allò que en l’objectiu no és tan el divertiment sinó l’autoaprenentatge conscient sense renunciar al divertiment, tot i que potser hauríem de substituir la paraula divertiment per la curiositat i les ganes d’aprendre. Per a moltes persones, aprendre és un divertiment però això potser no està tant present en tota la jovenalla. Els més joves entenen el divertiment com a l’emoció i contemplació, ho dissocien de l’esforç intel·lectual. Al Tàrraco Viva, hem fet proves en alumnes i crec que es van divertir. Vam fer un primer testeig amb alumnes que van venir de diferents escoles del país. A tots ells se’ls hi va fer una demostració de mobilitat del joc en que el participant o grup de participants porta una tablet o un mòbil i es belluga, i per tant el joc té tota una carrega de georeferenciació del jugador, amb els problemes de precisió si va a un carrer estret o un carrer ample, però el jugador pot anar veient en el mòbil en quin lloc està i com es relaciona amb l’entorn històric. Aquesta és la dinàmica tecnològica, juntament amb la feina del 3D que s’ha fet. I tot això es complementa amb una sèrie de preguntes i de pistes de competitivitat entre els jugadors o dels diferents rols

ping, que han fet amb la col·laboració de Leica Geosystems, perquè la seva idea és donar una visió diacrònica del circ. Ells, els pares d’aquesta criatura, entenen que el recinte del circ fins a les Muralles, és un espai patrimonial històric on conviuen realitats patrimonials d’època romana, d’època medieval, i fins i tot els carrers actuals. I aquest és l’entorn gràfic del joc i, al mateix temps, una forma d’aprendre jugant, movent-se per la zona, entenent la dimensió de l’espai però també l’evolució històrica d’aquest sector de la ciutat i el perquè, avui en dia, la ciutat és com és. El joc, que no té una durada concreta, ha de permetre precisament conèixer què hi ha al voltant del circ. La gent ha de saber que el carrer Trinquet rep aquest nom perquè allí s’hi jugava a aquest joc, el trinquet, de la mateixa manera que el carrer Cos del Bou s’anomena així perquè hi havia l’escorxador. Lentament, i gràcies al joc, s’amplia el coneixement de manera atractiva per als més joves i no tant joves. Per tenir una major dimensió de la realitat d’aquest joc seriós, hem conversat amb Josep Maria Macias, arqueòleg de l’ICAC, i amb l’Iván Fernández, un altre dels investigadors col·laboradors del projecte Arrel i aparellador d’ofici.

Moment de l’entrevista amb Macias i Fernández a la seu de l’ICAC

dels participants. És una formula ideal per aprendre, jugar i divertir-se. Treballem conjuntament amb una professora d’educació secundària que ens assessora i amb informàtics que ens recorden que no ha de ser un joc d’erudició. Es tracta de trobar un equilibri entre professors de clàssiques, arqueòlegs, arquitectes, aparelladors i enginyers. El públic principal són les escoles però imagino que hi pot accedir qualsevol altre persona. En el fons, aquest joc seriós és també

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 25 ]

una eina adreçada a qualsevol tipus de públic, oi? Sí, exacte. El finançament és per a desenvolupar un prototipus que és el que farem. Llavors ens hauran de dir si és vàlid des del punt de vista pedagògic perquè ja l’hem testejat des del punt de vista tecnològic. La nostra idea és aprofitar aquesta tardor per a presentar el projecte a diferents congressos de pedagogia perquè l’explotació del joc insta, en primera instància, a les escoles de secundària. Això, òbviament, no treu que


Patrimoni és pugui vincular a altres plataformes d’interès turístic, de família o a un grup de visitants, però inicialment està concebut per als alumnes de 14 a 17 anys. Han de ser sempre un mínim de quatre participants perquè cadascun d’ells han d’assumir un dels rols que hi ha, com el d’auriga, l’editor o l’arqueòleg. Aquest és un joc que es pot començar a casa davant de la pantalla i acaba al carrer? És un joc a peu de carrer, que t’obliga en certa forma a estar al davant del monument i el seu espai. Estic fart de veure a gent que va a visitar monuments i camina pel monument però no mira ni reflexiona, i volem establir una diferencia entre mirar i veure. El joc ha d’incidir en aquest aspecte. Està pensat només per jugar fora dels recintes museogràfics, no es tracta d’entrar a la capçalera del circ ni en cap monument, perquè sinó és molt complex. Vosaltres heu triat inicialment la part del circ, que és un dels elements més amagats que hi ha o que, diguem-ho millor, té més part sense descobrir. Perquè? Perquè el circ, juntament fins a les muralles son gairebé sis hectàrees, i era un espai de treball bastant assumible. Ens suposava tota una feina de topografia, de crear models en tres dimensions, el circ ens oferia la possibilitat d’entendre el patrimoni no com una fase cronològica, sinó com el resultat d’una evolució diacrònica en diferents espais perquè puguem parlar de muralles. El circ al mateix temps té les muralles romanes, les muralles del segle XII i les del segle XIV. En definitiva, permet que la gent entengui que els centres històrics són el resultat d’una evolució. Parlem de la fase d’implantació perquè abans deies que ho heu portat a congressos. Quan acabarà la implantació total d’Arrel? El joc ha d’acabar a la primavera del any que ve, al curs docent, en fase de testeig. A partir d’allí tornarem a fer un testeig amb els alumnes, perquè en tot això hi col·labora l’Institut Jaume I de Salou, però si ens endarrerim una mica no passa res, no em preocupa. Ho feu nomes amb l’IES Jaume I de Salou? No. Hi col·labora una professora, la Meritxell Blai, i el testeig de Tàrraco Viva el vam fer amb alumnes de Catalunya, sempre en la fase de georeferenciació i mobilitat.

Representants del Col·legi d’Aparelladors i els dos entrevistats, a la porta de l’ICAC

Iván, com va anar aquest testeig que comenta el Josep Maria Macias? Era una primera prova per saber com funcionaven els sistemes, per saber si ho teníem tot correcte, si funcionaven les coordenades d’implantació i vam sortir bastants contents perquè va funcionat tot correctament. Ara ens falta la fase d’implantació de pedagogia interna. El joc està pensat perquè hi juguin diferents jugadors simultàniament. Al Tàrraco Viva hi van jugar uns 70 alumnes cada vegada, durant 2 matins. I després, Josep Maria, que succeirà? Quan estigui acabat el prototipus i veiem que funcioni, La Caixa també tindrà quelcom a dir. Creiem que es pot presentar als serveis pedagògics de la Generalitat i sabem que no està pensat com un joc per comercialitzar sinó com

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 26 ]

un joc de lliure disposició, però ho hem d’acabar de pensar. Suposo que La Caixa us ha impulsat d’una forma especial al disposar de l’ajuda no? En la recerca sempre hi ha dificultats per trobar diners i els gairebé 100.000 euros de La Caixa són una bombona d’oxigen. Val a dir que la major part d’aquesta quantitat ha anat destinada a contractar sous per a la gent que hi treballa, ha permès tenir gent fent coses. Aquest és un projecte que es retroalimenta de feines prèvies però que al mateix temps ha rebut un impuls que porta a l’obtenció de més dades. En aquest moment, el 90% del circ de Tarragona el tenim digitalitzat amb escàner làser, amb una precisió de centímetres. És clar, això permet que si ara hi hagués un terratrèmol, com aquell de la ciutat italiana de l’Aquila, nosaltres podríem agafar els


Patrimoni

Imatge de la ubicació del circ segons el projecte Arrel

models 3D dels plànols d’escàner làser i ajudar a la reconstrucció del circ. Hem fet una gran feina amb els arquitectes, amb escàner de motxilla, i ara tenim totes les façanes digitalitzades del sector del circ, vectoritzades amb l’Autocad. Això és un projecte molt disciplinari perquè hi esteu treballant arqueòlegs, enginyers, i aparelladors entre altres. Ivan, què us suposa el fet de col·laborar conjuntament i aportar cadascú la seva visió, la seva part de treball? És molt enriquidor. Cadascú és més especialista en el seu camp i aquesta fusió és la que permet crear i implantar el projecte. El Josep Maria, per exemple, aporta tota la part de documentació històrica i arqueològica però no dominaria el tema de la reconstrucció en 3D. En el teu cas, quin rol has tingut? M’he encarregat de tota la part de documentació en 3D, la reconstrucció i col·laborant en l’aplicatiu, fent els punts topogràfics i els diferents elements. He col·laborat amb els enginyers, passant tota aquesta informació i sobretot posant-nos d’acord tots, perquè els llenguatges que parlem són diferents. Josep Maria, als arqueòlegs us és complicat establir aquesta connexió que comenta l’Ivan? Ho dic perquè tot es complementa i suma però, inicialment, hi ha dues formes de comunicar bastant aïllades.

Jo treballo amb arqueòlegs, amb gent d’altres disciplines, i també dono classes al màster amb gent de 23 o 25 anys. Però crec que és molt important no perdre el contacte amb la gent de secundària, amb la gent que ve, perquè és una forma de veure o de conèixer les nostres pròpies necessitats de traduir el llenguatge de les noves generacions. Això està evolucionant i la gent jove, aquests futurs arqueòlegs, necessiten també una forma diferent de rebre els conceptes. Llavors, aquest joc amb la presència d’una professora de secundària també ens obliga una mica a tocar de peus a terra. Vaja, que està molt bé que fem la recerca bàsica, que és indispensable, però que no podem oblidar ni la recerca aplicada ni el coneixement d’altres formes d’explicar el patrimoni a gent més jove. I això és al que està obligant aquest joc pel que fa al moment en el que estem entrant, perquè ens demana noves formes de com enfocar les preguntes i com fer atractiva l’arqueologia a gent d’entre 15 i 17 anys. I no és gens fàcil. Bé, en aquest cas patrimoni i arquitectura és el mateix, perquè estem parlant d’un element històric de la ciutat que està tapat per la ciutat actual. La teva visió com arqueòleg no ha de ser com la de l’Ivan que és aparellador, per

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 27 ]

exemple. Són dues visions ben diferenciades… Sí, clar. I una de les coses amb les que hem d’incidir és, per exemple, que els participants no saben on està el nord ni el sud, i no saben com mirar els plànols. A vegades tenim dubtes de com serà la realitat o la continuació demogràfica de la classe laboral dels arqueòlegs, com seran els arqueòlegs del futur i quants n´hi hauran. Per aquest motiu no podem desatendre a les noves generacions perquè hi pot haver una crisi de vocació, o una crisi econòmica que torni a fer que els estudis d’arqueologia avançats siguin molt elitistes. En la mesura de les nostres possibilitats, hem de tenir una porta oberta per captar gent jove. Les tecnologies són el camí, són la idea de comunicació actual amb el jovent. I és important tenir clar que les tecnologies sense coneixement humanístic es converteixen només en un lluïment. Està molt bé saber que podem crear models en 3D però després hi ha el contingut de coneixement que només es pot absorbir amb la lectura. Aquest projecte té una part gràfica tridimensional però no pot renunciar al contingut perquè sinó, fem coses només d’aparador. Al final, aquest projecte pot ser un embrió d’una col·laboració molt més gran, i més quan parlem d’una visió més amplia, amb gent


Patrimoni

Sessió de georeferenciació celebrada al maig de 2017

com els arqueòlegs que visioneu la ciutat d’una forma i dels aparelladors que l’observen d’una altra manera. Amb tot, però, hi ha un element en comú, perquè són dues ciutats i dues visions però un sol element urbanístic. Sí, de fet les tendències en el finançament de projectes competitius estan incidint en la recerca de les arrels de la cultura europea, que és el projecte Horitzó 2020 de la UE, i també en aquesta línia incideixen convocatòries com la de RecerCaixa o la que ara està vigent de la fundació BBVA que també ofereix projectes de recerca. Però per a fer recerca aplicada, abans has d’haver fet una gran activitat de recerca bàsica, sinó estàs fent volar coloms. I a Tarragona s’ha fet? Projectes de recerca bàsica jo crec que no. Ha faltat molta recerca de tota l’arqueologia urbana que s’ha fet en els darrers 30 anys i molt de coneixement està en estat d’hivernació. S’han fet coses a nivell d’estudi arquitectònic però han estat poques. Penso que hi ha poques excavacions a Tarragona que no siguin en el marc de l’arqueologia d’urgència, que és aquella que sempre té limitacions econòmiques.

Heu pensat en anar més enllà fent una cosa semblant al projecte Imageen, que transporta al visitant a un passat quasi bé real, generant entorns virtuals ? No, perquè una cosa és la realitat augmentada, en la que tu vols crear una sensació d’estar present, i una altra cosa és la nostra vocació de documentar el nostre patrimoni i digitalitzar el patrimoni existent i transmetre coneixements. El projecte Imageen, que està molt bé, va adreçat a un públic bàsicament turístic i vol transmetre sensacions i immersió. Com hem parlat al llarg de tota l’entrevista del circ de Tarragona, des d’una vesant poc habitual, no podem obviar una pregunta clàssica i necessària per als dos. Amb les dades que teniu ara, amb un escaneig del 90% del monument, quin penseu que és l’estat actual del circ? Ivan: Dins del que hi ha, té una de les estructures millor conservades per la seva tècnica arquitectònica, perquè és molt diferent a la resta de circs d’Hispania que són més d’obra de pedra i un reblert de pedres. Aquí hi té molta presència el formigó i això ha permès una major conservació però, a la vegada, és un dels que està més inserits dins de

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 28 ]

la trama urbana. A altres llocs no seria visible perquè quedaria amagat en l’actual ciutat però aquí, pels elements que se’n conserven, si que el pots veure i ferte una idea de la seva espectacularitat. Josep Maria: Jo crec que és un fracàs urbanístic perquè no s’ha fet bé en els darrers 30 anys i ara paguem les conseqüències. En època del alcalde Josep Maria Recasens es va dir que s’expropiarien les cases de la Baixada de les Peixateries, i en època de Joan Miquel Nadal va haver-hi una certa especulació urbanística sobre aquelles cases. Llavors, hi ha hagut una aposta per enderrocar restes del circ —com l’antiga casa del militars o les cases de la Plaça dels Sedassos— però allò que expliquen aquests sectors urbans ja ho explica la capçalera del circ. El problema és que la capçalera del circ, que és el lloc on estava tot millor conservat i on pots enllaçar amb la Torre del Pretori, allí no s’ha sabut valer urbanística i políticament. Al meu entendre, s’havia d’haver expropiat tota la Baixada de la Peixateria i recuperar tota la capçalera del circ, on presenta unes millors condicions de vigilància i d’enllaç museogràfic amb la Torre del Pretori. Òscar Ramírez Dolcet


Patrimoni

La Canonja, epicentre de la història que no perd la memòria

E

l temps passa però deixa el seu llegat tangible. A certs indrets, la petjada és forta i evident, com a La Canonja on, ara fa uns 800.000 d’anys, els mamuts hi feien vida. Convivien amb altres mamífers i molts d’ells van acabar els seus dies en una zona, el barranc de la Boella, que ara és centre d’estudi dels experts. Fa temps que es va comprovar que, cada any quan arriben les pluges, queden al descobert ossos dels habitants d’aquella època per l’erosió que pateix el terreny. Lentament, les capes de la terra es van desfullant i mostren al món la grandiositat d’un jaciment únic. La preservació de les restes ha estat un dels cavalls de batalla dels arqueòlegs i també de l’Ajuntament de la Canonja que, de manera encertada, va decidir crear el futur Centre d’Interpretació del Mamut. L’equipament s’ubicarà en un edifici comprat pel consistori i rehabilitat per a l’ocasió, per dotar-lo de la funciona-

litat que haurà de tenir. Conservarà i donarà a conèixer totes les restes aparegudes al jaciment de la Boella i ajudarà a comprendre la vida en aquell període tan llunyà. La tasca de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha estat cabdal per aconseguir esclarir conceptes, com també ho ha estat la voluntat municipal de visualitzar l’empremta del passat

Miquel, explica’ns el perquè de tot plegat. Com sorgeix la idea de dur-lo a terme al seu moment? L’inici és el barranc de la Boella que té la particularitat que hi ha una vinguda d’aigua que erosiona les parets i llavors en aquestes parets es veuen ossos d’animals fossilitzats, ossos d’elefants, mamuts, rinoceronts, hipopòtams, d’animals del període pleistocè. A través de la cultura popular, la gent de la Canonja sabia que passejant per la riera, després de les grans pluges podia trobar ossos d’animals. A més, cal recordar que en època de l’alcalde Joan Miquel Nadal, els canongins ja reclamaven ferhi alguna intervenció i l’alcalde no ho va materialitzar. L’empenta important arriba quan l’IPHES aterra a Tarragona, aconsegueix tenir una seu estable a la ciutat i l’Eudald Carbonell amb els seus investigadors fan uns testers a la zona i veuen que estan en un estrat d’antiguitat del voltant del milió d’anys. I per tant, en aquest estrat d’antiguitat es troben uns ossos d’animals, alguns dels quals te-

nen marques d’haver estat manipulats per l’home. Llavors hi apareix tota una sèrie d’indústria lítica, d’eines de sílex, i això vol dir que en aquell estrat hi hagut presència i ocupació humana. Però fins el moment no s’ha trobat cap os d’humà. Llavors, el que els investigadors del IPHES diuen, és que estaríem davant d’un jaciment de la importància d’Atapuerca i com que està a Catalunya seria un dels jaciments prehistòrics més importants. Des de l’any 2007, l’ajuntament de la Canonja no deixa de posar diners cada any per fomentar aquesta campanya d’excavació que permet fer més troballes, a partir de la qual ells excaven durant un mes —és el mes de maig— i amb el que treuen durant aquest mes tenen material per treballar e investigar durant tot un any. Ja fa onze anys que s’hi fan excavacions. A partir d’aquest moment, com que les excavacions comencen a donar resultats molt positius, l’IPHES ha fet publicacions en revistes molt importants i, cada vegada més, el jaciment de la Boella és dels jaciments de la prehistò-

Dibuix de la finca que es va comprar, vista des del carrer

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 29 ]

en un espai concret. Per saber en quin punt està el projecte, com s’ha gestat i quins elements el composen, hem conversat amb una persona que sap a la perfecció com serà el futur Museu del Mamut. És el Miquel Orellana, arquitecte municipal de la Canonja i apassionat de l’arqueologia, un fet que sempre ajuda en aquests casos per garantir certes voluntats.

Miquel Orellana, arquitecte municipal de La Canonja

ria més citats. Per tant, representa que és un jaciment que està assolint molta importància. He de dir, amb humilitat, que a banda d’estudiar arquitectura vaig estudiar també arqueologia fent un màster a la URV i aquest fet, el de tenir al consistori un tècnic a qui li agradava l’arqueologia clàssica grega i la romana, potser va ajudar —no ho sé— però es va pen-


Patrimoni sar que calia aprofitar aquest factor. En aquest punt, l’ajuntament es planteja seriosament si val la pena o no apostar per tenir, digues-li museu o centre d’interpretació, un lloc estable on exposar aquestes peces i explicar un relat en relació al jaciment. S’ha parlat molt amb l’IPHES sobre si aquest jaciment havia de ser visitable o no, sobre si el museu o el centre havia d’estar al jaciment o havia d’estar al poble. Després, la Boella com a finca privada i com a empresa, també Ha intentat veure si podia treure partit d’això o no, i al final suposo que ells haurien fet el seu estudi de mercat hi ho van desestimar. L’ajuntament, conjuntament amb l’IPHES, ha buscat un referent proper i el nostre mirall han estat les coves de l’Espluga, que tenen aproximadament uns 55.000 habitants a l’any entre escolars i no escolars. En certa mesura, el nostre llindar seria aquest. Passat l’estiu del 2016, l’IPHES ens va convidar a l’alcalde, a un regidor i a mi, a anar a Atapuerca i veure el jaciment i el seu centre d’interpretació, i després el Museo de Burgos. Aquell jaciment és al terme de dos municipis i als dos hi han fet un petit centre d’interpretació que seria, en certa manera, el referent en el qual es basa el nostre centre. Perquè la idea seria construir un centre o un museu al costat d’on hi ha el jaciment? No. La idea és que al centre s’hi accediria a peu des de la Canonja i a través de la riera de la Boella i això és un handicap. Pensem que es pot articular mitjançant un passeig arqueològic a través de la riera, però en dies de pluja i si fa mal temps, s’ha de caminar un quilòmetre i mig. Llavors es va veure que això s’havia de plantejar com una alternativa possible, però que el centre estaria molt bé que estigués a la Canonja. Tu li dius centre no li dius museu no? Jo li dic centre perquè crec que no té l’entitat suficient per ser un museu, a banda que legalment un museu ha de tenir un director, uns conservadors i tota una sèrie de serveis que ara mateix l’ajuntament no es planteja. I on ubicareu el futur centre? Al seu moment, l’ajuntament s’assabenta de que hi ha una finca de certa rellevància que es posa a la venda. És una finca que està situada al camí de Reus, té una hectàrea aproximadament,

L’immoble que acollirà el Centre d’Interpretació és enclavat dins el nucli urbà

El projecte redactat respecta l’estructura original de la casa i inclou altres elements més actuals

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 30 ]


Patrimoni

Visualització simulada de com quedarà el futur Centre d’Interpretació del Mamut

i conté un mas antic, una casa d’estiueig d’una gent de Barcelona que, pel motiu que sigui, el posen a la venda. És un mas antic, té una construcció que sembla una torre antiga, amb una façana preciosa. I, a més, és una finca molt cuidada. L’ajuntament entra en converses amb aquesta família i finalment s’arriba a un acord pel preu. Prèviament es parla amb Eudald Carbonell, se li exposa i escolta. Li comentem que apostem per situar el centre d’interpretació a l’entrada del poble i que des d’aquest lloc i fins el jaciment hi ha uns 1,2 quilòmetres, de manera que podria ser un punt de llançadora en el cas de que es deixessin restes al jaciment que es poguessin visitar. I què en pensa ell, l’Eudald Carbonell, quan li comenteu les possibilitats de l’espai l’essència del projecte? L’Eudald ho veu com una opció factible i l’ajuntament compra la finca. A partir d’aquell moment es redacta un Pla director junt amb l’IPHES. El que fa aquest document és marcar les següents etapes d’excavació, les etapes d’investigació i les de rehabilitació d’aquest edifici per convertir-lo en un Centre d’Interpretació. Ara estem executant les obres de la primera fase d’aquest futur equipament. Aquesta primera fase s’ha dedicat a rehabilitar l’edifici del mas a nivell d’estructura, també de coberta, i a construir un cos que és tot el nucli vertical de comunicacions de tot aquest centre que en la planta baixa tindrà sales d’exposicions i a la planta primera i golfes hi haurà

espais d’administració i despatxos de direcció. També té una part per a un possible laboratori per estudiar els materials que venen de l’excavació. En aquesta primera fase s’han deixat en servei tota la planta baixa i tots els accessos. A la següent fase, perquè en total són dues, s’haurà d’acabar tot l’edifici per dintre i fer una gran sala d’actes que serviria com a aula pel Màster d’Arqueologia del Quaternari que fa la URV i de la qual tots els professors son també excavadors del jaciment. Per tant, alguna assignatura d’aquest Màster es podria donar en aquest Centre de la Canonja. Per tant, entenc que la part del jaciment que seria visitable quedaria museïtzada? Ara per ara, als dos o tres punts on s’està excavant, s’han col·locat unes cobertes perquè potser en un any només baixen uns 10 o 12 centímetres de terra i llavors pot ser que quedin ossos o restes, molt a flor de pell com si diguéssim, que amb les pluges d’un any per l’altre es puguin fer malbé. Ara hem cobert aquests punts d’excavació i la idea és que aquestes cobertes, que són provisionals, el dia de demà es puguin acabar adequant una mica millor per ensenyar restes. En tot cas, però, seran còpies d’impressió en 3D perquè els originals s’hauran extret i s’hauran portat al Centre d’Interpretació o als magatzems de l’IPHES. Per tant del jaciment traureu els originals i posareu les còpies...

Efectivament, també per un tema de seguretat. Ara mateix hi ha una superfície d’excavació de 200m2 i té una coberta d’aquesta superfície en la que, l’any que ve, és molt probable que hi aparegui tot un elefant sencer, tot un mamut sencer del qual les defenses, els ullals, ja es van excavar al 2008. Són aquells ullals que igual haureu vist en alguna foto que estan guardats en un magatzem municipal. Doncs l’elefant, al qual pertanyen aquests ullals, està allà i en teoria l’any que ve ja el començaran a excavar. Pensa que és també per un tema de vandalisme. Allò és una finca agrícola per on vas passejant i podries trobar-te les restes allí. Això ens fa por, perquè no s’espoliï. Suposo que abans que es descobrís aquest espai, i si les restes es fan visibles amb les pluges, deu haver-hi hagut gent que s’haurà topat amb els ossos i que, per tant, poden tenir ossos de mamut a casa seva. Diuen que sí. No ho he preguntat però això diuen. En tot cas, ara la tecnologia 3D ens permet fer unes còpies fantàstiques. Amb això anem de la mà de l’IPHES que són els investigadors i els que ens dirigeixen. Al final, el que he fet jo és el projecte de l’edifici i vetllar perquè tot això s’encarrilés. I quan hi han subvencions fer els documents per demanar-les. Sabent que hi ha dues fases i sou a la primera, de quin termini de temps parlem per enllestir-ho tot ? La fase d’ara acabarà a finals d’octubre i la següent fase iniciaríem les obres l’any 2018. Tot i que llavors, les sales d’exposició estaran per completar, perquè hi ha d’haver un projecte paral·lel de museografia que és el que redactarà directament l’IPHES i pel qual s’ha rebut una subvenció dels fons FEDER. Aquest projecte s’haurà de licitar i llavors s’omplirà la museografia. Per tant, i resumint, per tal que aquest Centre d’Interpretació estigui en funcionament, passaran encara dos, tres o quatre anys. Òscar Ramírez Dolcet

El pressupost de la primera fase del futur Centre d’Interpretació del Mamut de la Canonja és de 730.400 euros dels quals la Diputació n’ha aportat 326.161 a través del PAM, el Pla d’Acció Municipal. La resta ha anat a càrrec de l’ajuntament. Aquí cal sumar-hi uns altres 600.000 euros de la compra de la finca que acollirà el futur equipament. L’any passat es va sol·licitar al Ministerio de Fomento l’aportació de l’1,5% cultural però com l’immoble no està catalogat d’interès nacional, sinó que és un BCIL, l’ajuda no es va concedir. Pel que fa a la futura forma jurídica de gestió, Miquel Orellana apunta que no s’ha pensat concretament en cap possible consorci format per diverses administracions, i afegeix que, de moment, hi ha una mena de pacte no escrit mitjançant el qual l’ajuntament col· labora anualment en l’excavació. Uns aporten el coneixement científic, altres els recursos infrastructurals. Uns gestionen el contingut, altres el continent.

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 31 ]


Patrimoni RUTA JUJOLIANA RUTA INTERIOR (4) ELS PALLARESOS CASA BOFARULL Josep Maria Jujol 1913 – 1931 L’estiu de 1913 l’arquitecte Jujol passava uns dies a casa dels seus parents de La Secuita, com solia fer, i va tenir la ocasió de conèixer a les germanes Dolors i Pepita Bofarull Pallarès, propietàries de la Casa Bofarull. Elles havien sentit parlar de Jujol com d’un arquitecte enginyós i de tracte senzill. Les germanes Bofarull, propietàries de terres de cultiu, havien decidit renovar la casa pairal i proporcionar-li una altra imatge, d’acord amb la seva situació social. Jujol inicialment havia rebut l’encàrrec de la reconstrucció d’un forjat de bigues de fusta; el treball es va continuar fins a transformar-se en un dels millors que realitzà l’arquitecte. La casa Bofarull ja establerta el segle XIV, era un gran casal rústic. Era una masia medieval, documentada des del 1367 a nom del noble francès originari del Llemosí, Jaume de Bofarull. Va tenir ampliacions importants al segle XVIII, però sempre prescindint de la decoració externa. El procés d’ampliació i transformació d’aquesta casa es va perllongar durant disset anys. Malauradament aquesta transformació no es va veure acabada, a causa de problemes econòmics de la propietat. Vist en perspectiva hem d’agrair a les germanes Bofarull la confiança que dipositaren amb l’arquitecte. Sens dubte, es diferencia completament de tot el que hi havia pels seus voltants, fins arribar a ser una de les obres més valuoses i significatives de la producció jujoliana. Jujol aixeca els plànols de la construcció existent a finals del 1913, tot realitzant els estudis previs per a la façana posterior amb la seva galeria i la torratxa que coronaria l’edifici. Cap a primers de setembre de 1914 quedava acabat el projectes de les primeres obres. Es tira a terra la galeria rònega de bigues corcades, per a substituir-la per una altra suportada per un ample arc rebaixat de 9,15 metres de llum. Una sèrie de 7 primes columnes sos-

Balconada del primer pis amb les portes d’accés als dormitoris

tenen la coberta. S’entremesclen en la façana de forma harmònica i equilibrada elements goticitzants, mudèjars, barrocs, i la modernitat dels prismes de les torres amb les seves capricioses obertures. La façana sobreposada ennobleix i dignifica la senzilla obra que la sustenta. Rajola vista, ciment armat, bigues de ferro, estucs, esgrafiats i sorprenents reixes i baranes de ferro simples i capricioses, produeixen en l’observador una sensació d’equilibri i assossec. Jujol va modificar totalment la façana est, un fantàstic mirador, i va decorar la façana oest. La porta d’entrada, en forma d’arc de mig punt, està presidida per una inscripció mariana, situada en l’arquivolta més exterior; té dos batents i està ornamentada amb velles eines del treball de camp. En obrir els batents trobem un element de caràcter lúdic, en el perfil superior hi ha dues figuretes de fusta: un gat i un gos. Un altre detall interessant és l’espiell col·locat en una cantonada del hall, en forma d’ametlla per a observar, des de la cuina, qui entra a la casa. En aquesta entrada tenim una gran porta amb originals vidres de formes piramidals, dissenyats per Jujol i executats pel seu gran col·laborador Àngel Bru, qui també va fer els mobles i la resta de treballs de fusta. La façana posterior és a on es fa més palesa la genialitat de Jujol, que decideix donar tot el caràcter

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 32 ]

en aquest sector de la casa, dissenyat especialment per gaudir tant de la panoràmica com del jardí que s’obre al porxo. És una façana asimètrica, dominada per la galeria neomudèjar i per la torre que sobresurt el conjunt. Amb aquesta galeria d’arcs apuntats que recolzen sobre delicades columnes de ciment armat, Jujol torna a fer servir les galeries característiques de les masies dels segles XVII i XVIII. L’interior d’aquest espai està pintat de blau, i té un arrambador amb motius decoratius. Hem de destacar la gran varietat d’obertures, autèntic catàleg de finestres de les formes més variades i també la porta que està recoberta per una sèrie de claus que conformen un disseny irregular, talment amb les formes d’un ocell, d’un peix, d’un estel, d’una flor, etc. L’escala interior i la seva prolongació fins a la nova torre-mirador és el element més important en la transformació que fa Jujol d’aquesta masia. La caixa d’escala és fresca i alegre pintada amb dos característics colors de Jujol: blau i groc intensos. La barana de ferro amb passamà de fusta tornejada és de gran interès, formada per varetes de ferro en quatre filades i disposades de la mateixa manera que les cordes que posen els paletes per preservar el perill lligades a fustes; aquí seran uns senzills ferros plans, que clavats a l’escala sostenen les cordes metàl·liques que s’hi enrosquen de forma capriciosa,


Patrimoni simulant deslligar-se. Una barana plena de vida i equilibri; barana que al final està acompanyada d’un petit seient, per acabar en la coberta dissenyada com un diafragma fotogràfic amb un punt central de llum, creant un preciós joc de formes, línies i colors. El sostre que corona l’escala i la separa del mirador té una obertura central hexagonal, limitant la zona fosca de l’escala i la claredat del mirador. La torre, convertida en un mirador cobert, té dos nivells, l’inferior tancat, amb balcons i finestres angulars; en tant que el superior, obert als quatre vents, però protegit per una coberta piramidal, rematat per un airós penell, que es col·locà el 1918: un àngel de mida natural, amb les seves grans ales que en empènyer-les el vent, la figura se l’encara. Amb la seva vistosa espasa és l’arcàngel Sant Gabriel que custodia la casa. Jujol prengué com a model del rostre el de la jove tarragonina Antònia Mezquida, filla de coneguts seus. Es va fer una mascareta que es contraposa al vestuari de xapa de coure. Aquesta escultura té un eix giratori, que amb l’impuls del vent funciona com a parallamps i gatell. Hi ha una escaleta metàl·lica, de graons amb estrelles gravades per a facilitar l’adherència del calçat, que permet còmodament enfilar-se fins la coberta, que està protegida per una deliciosa baraneta a la manera de gruixuts filferros entrellaçats de forma improvisada. En el terrat hi ha una barana de ferro molt peculiar, amb un parell de teieres en voladís, per encendre les fogueres de Sant Joan i en altres ocasions. A la coberta tenim trossos de marbre blanc i peces de porcellana, que dóna moviment al conjunt. També hi ha un porró blau-verdós, que Jujol salvà de les runes de la casa i col·locà en lloc preferent en el tram que mira a les vinyes. Exteriorment té quatre nivells. En el segon, tenim una habitació amb obertures a tots els costats, fins i tot en els angles, balcons en les façanes. D’aquesta planta surt una escala de maó que porta a la planta mirador. Aquest nivell disposa de quatre grans

Detall de la torre de la segona planta amb un balcó ben característic de Jujol

finestrals en forma de piràmide truncada i invertida. El jardí té una font que és per ella mateixa un conjunt escultòric. Construït amb pedra i maó, té com a brolladors una figura fantàstica, que forma part de l’imaginari jujolià com ho són també les formes d’animals de les diferents argolles que trobem a la paret exterior dels magatzems. També hem de fer referència a un edifici annex, destinat a magatzem, trull d’oli i safaretjos. Malgrat el seu caràcter secundari, el tractament del mur exterior és excel·lent, amb variacions de gruixos i de perfils. El banc i el test per a les plantes pot ser en la seva rusticitat i puresa, encara més bonic que la pèrgola del seu interior. La pèrgola està conformada per arcs parabòlics de pedra i totxo, que s’entrecreuen agrupats de dos en dos,

en número de cinc, creant una estructura escultòrica. En resum, a l’interior trobem la petjada de Jujol en gran quantitat de detalls: vidrieres, làmpades del vestíbul i del menjador, portes de les habitacions, vidres gravats, vidrieres de colors, portes de l’escala i alguns mobles. Jujol va deixar una bona mostra de la seva pintura a la paret de la galeria a manera d’arrimador, emmarcada en ceràmica de sèrie. Es tracta d’unes al·legories de les quatre estacions de l’any, amb els fruits de cadascuna, centrat per l’escut de la família. Malgrat estar exposades al sol, encara podem advertir l’esclat de colors: blaus, vermells i ocres. Textos i fotos: Josep Maria Buqueras Bach Arquitecte tècnic

BIBLIOGRAFIA ARNAVAT Albert i CABRÉ, Tate. L’arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Edita Diputació de Tarragona. 2011. BUQUERAS i BACH, Josep Maria. Jujol en el context del Camp de Tarragona, article del Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949). Editat per l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, Tarragona, 1999, p. 19 – 46. JUJOL I GIBERT, Josep M. (fill) Jujol, Arana i Bru dins del Recull Josep Maria Jujol i Gibert

Tag

(1879 – 1949). Tarragona, Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1999, p. 47 – 55. JUJOL Jr, Josep Maria. Jvjol a Tarragona. Edita Arxiu Jujol. Els Pallaresos. 2010. LLINÀS, José. Josep Maria Jujol. Köln, Benedikt Taschen, 1992. SALCEDO, Antonio. Josep M. Jujol a les comarques de Tarragona. Una visió de Joan Alberich. Edita Diputació de Tarragona. 2002.

2n quadrimestre 2017 [ 33 ]


Reportatge

La nit del final d’Amatrice

L

a vida va bé fins que es torça. Ho saben bé, per desgràcia, les persones que viuen a Amatrice, un petit poblet italià de muntanya al nord de Roma, que el passat 24 d’agost de 2016 va desaparèixer del mapa. A dos quarts de quatre de la matinada, quan tothom dormia, un terratrèmol de 6,4 graus a l’escala Richter va arrasar totes les cases del centre, els blocs propers al nucli urbà i les masies dels afores. Van morir 232 persones. El que era considerat un dels municipis més bells i antics d’Itàlia, passava a ser història. Aquest seria el resum més veloç, la lectura més ràpida d’uns fets que, un any després, semblen haver-se oblidat per part de les administracions, els polítics i la resta del món que no van patir la tragèdia ni van perdre família, amics i veïns. Però, lluny d’això, els afectats sobreviuen diàriament a la situació de desempara a que estan sotmesos. Plens de dolor i amb una cicatriu a la memòria que mai es tancarà, reclamen a l’estat l’ajuda que no tenen i, sobretot, es pregunten perquè un any després del terratrèmol encara no han rebut cap ajuda ni explicació. La pitjor situació la pateixen la Rosella, la Giuseppina o el Gianluca, nens i nenes de ben poca edat que han perdut als seus pares, avis, germans i tiets; que s’han quedat orfes de tota la família i sense casa. Ara són sota la tutela de l’estat. A Amatrice, part dels habitants que van sobreviure aquella nit han iniciat una nova vida lluny d’aquelles terres. Altres, els qui hi van néixer i créixer, es resignen a soterrar els seus orígens i han estat recol·locats, els hi deien que temporalment, en barracots prefabricats en una esplanada a escassos 300 metres de les runes de l’antic Amatrice, convertit ara en una muntanya de pedres i fustes com mostren les imatges que acompanyen aquest reportatge. Amb l’objectiu d’alleugerir la tristesa i entendre la realitat de la situació in situ, tres associacions es van unir aquest estiu per organitzar un festival amb l’objectiu de portar el somriure a aquestes persones. El Movimento Culturale Spiragli, amb seu a la regió de la Puglia, va liderar el projecte al costat de Il Sorriso di Filippo, una entitat creada per Mario Sanna en record del seu fill

El carrer principal de l’antic poble d’Amatrice mostra els estralls del terratrèmol

Moment del festival celebrat aquest estiu per fer somriure als més petits del poble

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 34 ]


Reportatge

La Torre Medieval, a la dreta, és l’únic edifici que ha quedat intacte

No tots els edificis històrics, com l’església, es van salvar del tremolor de la terra

Filippo, l’última víctima mortal d’aquell terratrèmol, però també per pressionar a les administracions a complir amb les seves obligacions. A elles s’hi va sumar l’associació cultural tarragonina Etcètera. Conjuntament, van fer possible el festival Al3Mura per Amatrice, un esdeveniment de tres dies celebrat al mateix

Amatrice, en aquella zona temporal on fan vida el supervivents. El president d’Etcètera i responsable de comunicació del COAATT, Òscar Ramírez, va viatjar aquells dies de juliol per a fer real el festival destinat especialment als nens, un esdeveniment ple d’artistes de carrer arribat de tota Itàlia

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 35 ]

i amb concerts musicals nocturns per a tots els públics. Ramírez considera que “apaivagar el dolor que pateixen aquelles persones, acompanyar-les uns dies i fer-les sentir-se millor, i menys soles, és del tot necessari. Tenen els rostres plens de tristesa, se’ls veu el patiment i hem d’ajudar com puguem entre tots perquè l’administració els ha abandonat completament”. Ramírez lamenta que les persones que han patit una tragèdia com la d’Amatrice passin a un segon pla dies després de ser noticia, que se les oblidi quan allò que ha omplert portades de diaris i obert informatius a les televisions ja no és noticia. La realitat a Amatrice es diu “zona rossa”. Aquesta “àrea vermella”, del tot clausurada al pas de les persones i vigilada per l’exercit, delimita el perímetre d’allò que va ser el poble ara completament esfondrat. Després del terratrèmol, que va agafar a tothom dormint, només va quedar dempeus la Torre medieval que es veu a les imatges, una de les esglésies i parts d’alguns edificis menys antics que s’aguanten drets a trossos i miraculosament. Aquest va ser l’epicentre del terratrèmol que va afectar també a altres localitats properes provocant la mort de 64 persones més que es van sumar a les 232 d’Amatrice. La realitat és que dels 60 milions d’habitants que té Itàlia, 22 milions viuen a zones d’alt moviment sísmic. Així, de manera periòdica hi ha terratrèmols importants, que deixen moltes víctimes com els últims a les illes del golf de Nàpols o a les regions de l’Aquila i l’Abbruzzo. En aquesta revista hem volgut anar més lluny per entendre les causes dels terratrèmols i, sobretot, per saber perquè la gran majoria d’edificacions acaben cedint i els danys materials —a més dels humans— són tan quantiosos. Així, hem conversat amb Gianluca Amato, geòleg, sismòleg i professor de geofísica a Milà, qui ens ha analitzat amb detall la situació. Sr. Amato, perquè hi ha tants danys en aquests terratrèmols que, a priori, no tindrien una escala Richter tan important? Realment els terratrèmols que hi ha en aquestes zones italianes són molt superficials. El problema és que els edificis són molt antics, no estan ben conservats i estan fabricats amb materials molt febles. No estan pensats per a resistir terratrèmols. Cal pensar


Reportatge que les ciutats del centre d’Itàlia estan construïdes sobre una sèrie de falles molt actives i superficials que es trenquen regularment i produeixen molts terratrèmols. Quan els sismes tenen una magnitud superior als 6 graus ja hi comencen a haver tragèdies com les d’Amatrice. Per tant, sumant els dos factors que comenta, és quan el desastre es fa inevitable. Exacte. A les fotos d’Amatrice, com a les d’altres pobles i ciutats afectades per terratrèmols a Itàlia, es veu perfectament que les cases estan fetes amb simples parets de pedra que cauen amb facilitat. A més, moltes d’aquestes ciutats estan construïdes sobre grans espais subterranis que poden ser antics magatzems on es guardava el gra a l’època de l’antiga Roma. Aquests subterranis són molt perillosos perquè quan s’enfonsen arrosseguen amb ells molts edificis. A quin altre terratrèmol podríem comparar el d’Amatrice? Al de l’Aquila de l’any 2009, per exemple. Els dos són molt similars perquè van tenir lloc de matinada, sobre les tres que és quan la gent dormia. Els dos van tenir una magnitud molt semblant i van tenir lloc a una distància propera, a uns 60 quilòmetres de distància. Únicament canvia la demografia perquè l’Aquila és una ciutat de 70.000 habitants i Amatrice només en tenia 2.700. Hi ha solució al problema? Què es pot fer per evitar més tragèdies en un futur? És molt complicat perquè al centre d’Itàlia hi haurà més terratrèmols i és impossible predir-los. L’únic que es pot fer és reforçar les cases amb bigues d’acer i apuntalar els edificis. Però això té un cost molt elevat i parlem d’una zona molt pobre on la gent té pocs recursos. Realment caldria enderrocar els edificis i fer-ne de nous però això és del tot inviable. A Xile o al Japó, o ara a Mèxic, on hi ha hagut terratrèmols més forts en magnitud, les cases han aguantat molt millor el tremolor de la terra i això reforça el que estic dient. Però, què en fem de les ciutats antigues? Gianluca Amato acaba l’entrevista amb una pregunta impossible de respondre. O potser massa fàcil. La tragèdia queda a la memòria col· lectiva, el dany és per sempre a la vida de les persones que van patir el terratrèmol aquella matinada del 24 d’agost del 2016. En un futur, si tot va com està

previst, a Amatrice hi haurà una escultura immensa que recordarà els fets. Serà obra de l’escultor tarragoní Rufino Mesa que va viatjar amb l’expedició tarragonina aquest passat mes de juliol. El projecte escultòric és una peça en forma de torre d’uns 15 metres d’alçada i 30 de diàmetre. A l’interior, el nom de cadascuna de les 232 persones que van perdre la vida, aquelles que per alguns polítics han deixat d’existir.

Perquè, un any després dels fets no ha arribat cap ajuda econòmica als afectats. Ni els diners del govern italià, ni els de la Unió Europea. Tampoc els 33 milions d’euros que els ciutadans italians van donar de manera solidaria, d’euro en euro, enviant SMS als programes de televisió que van fer maratons especials per a recaptar diners. Què se’n ha fet d’ells? De moment, tot és silenci.

Als afores del poble, algunes cases van aguantar el terratrèmol. Altres, van cedir

Les estructures de les cases més noves van resistir a mitges el succés

Tag

1r quadrimestre 2015 [ 36 ]


Assessoria

Nueva Ley de medidas urgentes del trabajo autónomo

L

a ley de Autónomos ha sido aprobada en el mes de junio, por unanimidad en el Congreso. Los más de tres millones de trabajadores por cuenta propia podrán beneficiarse cuando entre en vigor de una batería de más de 20 medidas que incluyen desgravaciones, reducciones de sanciones y apoyo a una actividad que ha sido la gran protagonista de la creación de empleo en España desde que en 2014 comenzó a creer la ocupación tras seis años de crisis. Estas son las claves de la nueva norma. ¿Podrán beneficiarse todos los autónomos? Sí. Solo hay alguna medida que va dirigida exclusivamente a los autónomos que tienen empleados: la posibilidad de cobrar el 100% de la pensión y seguir trabajando, medida que busca mantener la actividad y, por tanto, el empleo. ¿Qué medidas hacen que la norma sea histórica? Las más de 20 medidas de la ley mejorarán la protección social, eliminarán trabas a la actividad, ayudarán a conciliar vida laboral y familiar, fomentarán el emprendimiento y darán seguridad jurídica a los trabajadores en temas fiscales. ¿Recoge todas las peticiones del sector? Quedan pendientes reclamaciones de las organizaciones de autónomos como la exención del pago a la Seguridad Social si el autónomo no llega a percibir el SMI o la cotización a la Seguridad Social por rentas reales del trabajo, entre otras. ¿Cuándo entra en vigor? La ley ha salido del Congreso con el apoyo unánime de los grupos. Ahora comenzará su singladura en el Senado, donde no está prevista la incorporación de enmiendas, y volverá al Congreso para ser ratificada. Lo más probable es que el grueso de medidas entre en vigor antes de finalizar el 2017, y las relacionadas con altas y bajas a la Seguridad Social y el cambio de bases en enero de 2018.

Las principales novedades de la Ley se pueden resumir en las siguientes 20 medidas: 1. Los profesionales autónomos podrán cambiar hasta cuatro veces en el mismo año su base de cotización, en función de sus intereses e ingresos. 2. Los autónomos podrán darse de alta y de baja en el RETA, para que solo paguen por los días que hayan trabajado. 3. Se amplía la, ya famosa, tarifa plana de 50 euros a un año. 4. Los emprendedores podrán optar de nuevo a la tarifa plana dos años después de haber finalizado la actividad empresarial. 5. Se ha establecido una tarifa plana de 50 euros de cuota para las mujeres que se reincorporen al trabajo después de la baja por maternidad. 6. Se ha aprobado la exención del 100% de la cuota de autónomos durante un año para el cuidado de menores o dependientes. 7. Se ha corregido la cuota de los autónomos societarios vinculándola a la subida del salario mínimo interprofesional, de manera que se determine en los presupuestos generales del Estado (PGE) cada ejercicio, y después de hablarlo con las asociaciones de autónomos más importantes. 8. Se permite la compatibilización al 100% del trabajo por cuenta propia con la pensión del autónomo. 9. Se han reducido los recargos por retraso en los pagos a la Seguridad Social a la mitad, pasando del 20% al 10% en el primer mes. 10. Se devolverá el exceso de cotización de los trabajadores con pluriactividad sin que tengan que solicitarla. 11. Los trabajadores por cuenta propia podrán acceder a una formación adaptada a sus necesidades, con el fin de mejorar su competitividad y consoliden su actividad empresarial. 12. Mejora de las condiciones de los emprendedores con discapacidad.

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 37 ]

13. Se facilita y se permite la contratación a los hijos discapacitados de los autónomos. 14. Se reconoce el accidente in-itenere (es decir, de ida o de vuelta al puesto de trabajo) en los profesionales autónomos. 15. Se mejora la formación en prevención de riesgos laborales en los profesionales autónomos. 16. Se les da un mayor protagonismo a los autónomos en la participación de las organizaciones. 17. Las organizaciones de autónomos más importantes y representativas pasan a considerarse de “utilidad pública”. 18. Las organizaciones también contarán con un año de plazo para entrar en el CES y para la constitución del Consejo del Trabajo Autónomo. 19. Los autónomos podrán deducirse un 30% de los gastos de suministros, como el agua, la luz, la electricidad y la telefonía, siempre que se trabaje desde casa. 20. Se han establecido deducciones por la manutención de la actividad de hasta 26,67 euros diarios (dietas), siempre y cuando puedan comprobarse fehacientemente por medios telemáticos y se disponga de la correspondiente factura completa (sirven facturas agrupadas por meses, pero no los ticket) (48,08 euros diarios si son fuera de las fronteras españolas). A tener en cuenta Con la aprobación de la nueva Ley de medidas urgentes del trabajo autónomo se ha incluido la posibilidad de deducirse como dieta de manutención diaria para los autónomos la cantidad de 26,67 euros. Esta medida afecta sobre todo a aquellos autónomos y profesionales que tienen que comer fuera de casa y justificado para su actividad profesional. Vamos a ver cómo es la dieta de manutención y qué condiciones hay que cumplir para poder deducirla. La dieta total que se puede deducir, la cantidad que el autónomo puede gastar cuando se encuentra fuera de casa


Assessoria es un total de 26,67 euros al día, que aumenta hasta los 48,08 euros cuando estén en el extranjero. Por supuesto todo deberá estar correspondientemente documentado para poder hacerlo. La factura es indispensable. Si además de comer fuera de casa el autónomo tiene que pasar la noche fuera de su residencia habitual, dicha cantidad se duplicará. Tampoco se admitirán facturas que no correspondan a empresas que no estén en establecimientos hoteleros o de restauración. Como hay que pagar para que el gasto sea deducible como dieta En todo caso el pago debe quedar acreditado por medios electrónicos. Si se paga en un restaurante, pero se hace en efectivo, no será un gasto deducible. Es indispensable pagar con tarjeta o medios electrónicos para que quede debidamente documentado. Lo cierto es que no tenemos por qué gastarnos 26 euros en una comida. Pero si estamos fuera de casa, en muchos casos se hace una pausa para desayunar a media mañana además de la comida. En ambos casos el gasto sería deducible. Es cierto que muchos pueden tener reparos a la hora de pedir una factura para algo en lo que apenas han gastado tres o cuatro euros, pero sumados a final de año es una cantidad importante. Finalmente, la nueva norma establece que los autónomos se podrán deducir “el porcentaje resultante de aplicar el 30% a la proporción existente entre los metros cuadrados de la vivienda destinados a la actividad respecto a su superficie total, salvo que se pruebe un porcentaje superior o inferior”.

¿Y esto qué significa? Si un autónomo tiene en una vivienda de 100 metros cuadrados y utiliza 20 como oficina o taller, podrá deducirse el equivalente al 30% del 20% que se destina a actividad económica. Es decir, el 6% de la factura de los suministros será desgravable. El cálculo, que fue propuesto por Hacienda, es un poco rocambolesco e implica limitar mucho y de forma deliberada la posibilidad de deducir los suministros. El autónomo siempre tiene la posibilidad de intentar demostrar que tiene derecho a un mayor porcentaje de desgravación como motivo de su actividad. Aun así, la normativa abre la puerta a que el autónomo pueda deducirse un porcentaje mayor del que refleja la regla objetiva, pero para ello deberá demostrar que tiene tal derecho y ello no siempre es fácil. Deberá buscar medios de prueba que justifiquen que, por la naturaleza de la profesión o por las horas dedicadas o por cualquier otro motivo, el porcentaje de deducción es mayor del que sale al aplicar la fórmula. A pesar de las limitaciones, la regla objetiva fijada en la ley de autónomos que presentó Ciudadanos en el Congreso y que fue negociada con organizaciones como la Asociación de Trabajadores Autónomos (ATA) clarifica la situación en un ámbito en el que todo era incertidumbre y en el que la Agencia Tributaria ha mantenido hasta ahora una calculada ambigüedad. Hasta 2015, el criterio de Hacienda era que el autónomo que trabaja en caso podía deducirse los gastos ligados a la titularidad de la vivienda como el pago de la hipoteca, el IBI o la tasa de

basuras en el mismo porcentaje que la parte de su vivienda dedicada a una actividad profesional. Este prorrateo, sin embargo, no se contemplaba en el caso de los suministros, donde la Agencia Tributaria indicaba que no era factible determinar qué parte se destinaba a un fin particular y qué parte a un fin profesional. Una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Madrid rechazó esta tesis de Hacienda y, poco después, en octubre de 2015, el TEAC emitió una resolución vinculante que obligaba a la Administración a permitir que parte de los suministros fuera deducible. Sin embargo, no aclaraba cómo hacerlo. “Podría servir un criterio combinado de metros cuadrados con los días laborales de la actividad y las horas en que se ejercite dicha activid ad en el inmueble”, señala el TEAC. Si bien la resolución era de obligado cumplimiento para la Administración, la Agencia Tributaria no aclaró qué fórmula de cálculo o medio de prueba podía utilizar el trabajador por cuenta propia para desgravarse los suministros. Dejaba toda la responsabilidad al contribuyente. Al menos, los trabajadores por cuenta propia a partir de ahora, ya cuentan con una fórmula a la que acogerse. Si bien la nueva ley no está en vigor, el derecho a deducirse los suministros se aplica desde 2015 y, por lo tanto, los autónomos pueden desgravarse ya luz, agua o internet. Ante la ausencia de ninguna otra fórmula de cálculo, parece razonable que el autónomo que tenga dudas empiece ya a aplicar la regla objetiva incluida en la nueva legislación.

Un nou quadern recull tots els Decrets sobre Habitabilitat El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona acaba de publicar el nou quadern que conté tots els Decrets d’Habitabilitats aprovats fins la data, una eina molt útil i necessària per als professionals del sector i també d’interès tècnic per altres sectors i àmbits. El nou quadern o manual, és l’únic d’aquestes característiques publicat a l’estat espanyol i recull els Decrets aprovats des del 1983 i fins l’últim, datat de l’any 2012. Aquesta publicació pretén oferir als tècnics que l’utilitzin, una ajuda per a la correcta interpretació de les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges. Així, el document agrupa les dues tipologies d’habitatge, nou i usat, i recopila aquells punts i apartat més importants, les característiques, les limitacions, acompanyats de diagrames explicatius. El quadern s’organitza com ja és habitual en dues parts: una

Tag

primera on es recullen els textos dels Decrets, i una segona on es recullen interpretacions i comentaris a l’articulat i als diferents annexes. A més, els textos dels Decrets es complementen amb altres informacions d’interès relatives a seguretat, habitabilitat i accessibilitat, recollides també dins el marc legal Català i Espanyol, i que el complementen i ajuden a valorar-los i a prendre decisions. Aquesta és la quatre vegada que el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona publica un quadern on es recull el marc legislatiu al voltant de l’habitabilitat.

3r quadrimestre 2017 [ 38 ]


Actualitat Empresa

La realidad de las mujeres empresarias y emprendedoras a través de ADEE/BPW En el actual siglo XXI, somos conscientes que se ha producido un cambio importante en la cultura, en la economía y en la filosofía de la vida. Las mujeres tenemos tanto el derecho como la obligación de asumir nuestra parte de responsabilidad en el desarrollo económico y social de nuestro país y queremos aportar al mundo empresarial un nuevo estilo de hacer negocios. La economía es la razón principal que mueve todas las cosas: negocios, gobiernos, política, etc., y nosotras, las mujeres, tenemos mucho que decir sobre cómo se distribuyen los recursos y la riqueza desde una perspectiva diferente, que siempre es mucho más pragmática. Desde ADEE/BPW Tarragona promocionamos desde hace ya 25 años, a nuestras empresarias hacia puestos de dirección en todos los organismos de poder económico con el objetivo de que puedan participar activamente de las máximas decisiones. La responsabilidad social en las empresas y la vida familiar son una aspiración constante entre el colectivo femenino y un objetivo a conseguir en nuestra entidad. En la asociación se habla de combinar, de armonizar, de integrar y de conciliar todos los aspectos de nuestras vidas que exigen una atención simultánea. Somos conscientes que alcanzar nuestros objetivos será complicado. ADEE-BPW Tarragona (Bussiness Professional Women) desarrolla anualmente una serie de actividades y eventos destinados a fomentar el networking y la internacionalización de les empresarias y emprendedoras de la provincia de Tarragona, impulsando les relaciones entre empresas, la formación y el empoderamiento de nuestras socias. Las actividades de ADEE/BPW Tarragona se centran en la organización y/o participación activa en actos, y en la realización de actuaciones destinadas al fomento de la capacitación para el liderazgo femenino; así como de la difusión y sensibilización del know how empresarial por parte de las mujeres empresarias. Los objetivos marcados son impulsar

La actividad de la ADEE es intensa a lo largo de todo el año

el conocimiento para mejorar la calidad de vida de les mujeres empresarias y directivas, ofrecer formación sobre la gestión y el liderazgo empresarial entre las mujeres directivas y emprendedoras; así como estimular la competitividad internacional de las empresas dirigidas por mujeres en nuestro ámbito de influencia. También se pretende fomentar la red de mujeres empresarias y directivas, a nivel local, provincial, estatal e internacional; y por último, favorecer e impulsar los proyectos empresariales dela provincia de Tarragona liderados por empresarias. La participación conjunta con organizaciones internacionales y entidades como la Cámara de Comercio de Tarragona o la Autoridad Portuaria de Tarragona representa la oportunidad de estimular la competitividad internacional de las empresas de nuestras socias, ya que las asesoramos desde su proceso de constitución hasta el proceso de internacionalización. ADEE/BPW Tarragona promociona a sus socias para ocupar puestos de dirección en todos los organismos de poder económico con el objetivo de alcanzar una mayor representación en los foros de decisión de temas económicos.

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 39 ]

En síntesis, ADEE/BPW Tarragona, intenta abarcar las necesidades de las mujeres empresarias de la provincia, tanto desde la perspectiva local, nacional como internacional. El mérito internacional, lo aporta pertenecer a la BUSINESS PROFESSIONAL WOMEN, Federación Internacional de mujeres empresarias, que cuenta con socias profesionales y directivas a nivel mundial. Prestigiosas profesionales a nivel mundial, como Hillary Clinton o Helena Rubinstein, forman parte de este importante lobby empresarial. La BPW INTERNATIONAL, es la única Federación Femenina que ostenta el Nivel 1 en Naciones Unidas, es decir que cuenta con voz y voto en la ONU. Dentro de nuestra agenda, cabe destacar los Congresos Nacionales e Internacionales a los que asistimos, como el celebrado en Valencia con la asistencia de representantes de 96 países o Zurich en Febrero de este año. El objetivo planteado para este 2017 es atraer nuevos perfiles profesionales, como es el caso de APAREJADORAS Y ARQUITECTAS de toda la provincia, que desarrollen su actividad a nivel empresarial.


El gas natural, un valor segur per als vostres projectes És el moment d’avançar amb el gas natural Incloeu gas natural en els vostres projectes de nova construcció i aconseguireu augmentar-ne el valor d’una forma ben senzilla i econòmica. Els edificis amb gas natural obtenen una qualificació energètica superior i els vostres futurs compradors valoraran l’estalvi d’energia que suposa tenir-lo a la llar. Gas Natural proporcionarà assistència tècnica i assessorament personalitzat sempre que ho necessiteu per tal que els vostres projectes prenguin forma de manera eficient, tant en l’aspecte tècnic com econòmic. Doneu més valor als vostres projectes amb gas natural: l’energia amb futur.

900 500 404 www.gasnaturaldistribucion.com

Tag 80 · 3r quadrimestre 2017  

La Revista del Col.legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COAATT)