Tag 102 · Gener 2026

Editorial

2026: OPTIMISME AMB FONAMENTS

Obrim el 2026 amb el convenciment que hi ha raons sòlides per confiar en el sector, símptomes per a l’optimisme i també motius per ser exigents amb nosaltres mateixos.

L’últim informe Euroconstruct dibuixa un escenari més favorable del que hem hagut d’encaixar en altres cicles i s’hi detecta una acceleració clara de l’activitat immobiliària, residencial i no residencial, fins al punt que molts analistes situen el 2025 entre els millors resultats des de la crisi del 2008. Pel que fa al conjunt del sector, la previsió es manté en creixement el 2025 i el 2026, de manera que hem de pensar que estem en temps favorables i que hem de seguir fent les coses bé, des de la confiança i la prudència. Ara bé, aquestes bones dades només tenen sentit si es tradueixen en decisions útils per als col·legiats i aquí, el COATT vol continuar sent un Col·legi que posa recursos allà on fan falta. Per aquest motiu, l’any 2026 ve carregat de projectes i inversions concretes, de millores necessàries i amb la continuïtat dels projectes informàtics que suporten el dia a dia professional, amb una nova web, millores a l’aplicació de visats i a la gestió interna, a més del repte de tenir connexions més eficients amb les administracions i entre aplicatius. Hi ha un indicador que parla de l’èxit dels projectes quan es fan néixer amb ganes i es consoliden a base d’esforç. La bona salut del portal Obres amb Garantia, que el 2025

ha celebrat el seu desè aniversari, es veu amb les xifres. El balanç és contundent: més de 12.200 sol·licituds ateses en deu anys, una satisfacció per sobre del 8,5/10, prop d’un 20% de les sol·licituds traduïdes en feines fetes, 430 professionals de l’arquitectura tècnica adherits i prop d’1,8 M€ en honoraris generats. I, com a termòmetre de confiança ciutadana, l’impacte digital és evident amb més de 585.000 visites al portal www.obrascongarantia.com, des de la seva posada en marxa.

Però un Col·legi no és només activitat i xifres, també és memòria i és la història que té al darrere. L’any 2025 ens ha deixat el company Julio Baixauli Cullaré, president del nostre Col·legi durant dotze anys, molt vinculat als col·legiats i creador de la Fundació. El recordem amb gratitud i estima per la feina feta i per la petja que deixa en aquesta casa comuna que és el Col·legi.

Encetem l’any desitjant un 2026 ple d’avenços cap al futur Grau d’Arquitectura Tècnica, sempre amb el suport de la URV i de la Generalitat; un any ple d’optimisme i amb una mirada de futur, convençuts que el COATT seguirà defensant la professió i, sobretot, els seus col·legiats i col· legiades.

— Junta del COATT

Edita

Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona

Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799

e m ail: info@apatgn.org www.coattgn.cat

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Tag.

Consell de redacció

Ferran Ferré, Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez

Producció

Òscar Ramírez Dolcet // premsa@apatgn.com

Maquetació

Nou Silva Equips S.L.

Contractació publicitat Eva Larraz // comunicacions@apatgn.org

Subscripcions revista publicacions@apatgn.org

Dipòsit legal: T 800 93

ISSN (edició en paper): 1134 086 X

ISSN (edició digital): 2462 3342

Foto: Freepik

2026: OPTIMISME AMB FONAMENTS 8 Entrevista

ENTREVISTA A NÚRIA MONTSERRAT, CONSELLERA DE RECERCA I UNIVERSITATS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 Dades de síntesi

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ EL 2025 21 Obres amb garantia

10 ANYS D’UN PROJECTE PIONER I NECESSARI

24 Obra nova

LA HISPÀNIA: C RÒNICA D’UNA EXECUCIÓ 36 La veu dels col·legiats

DELS QUI ESTIMEN L’ARQUITECTURA TÈCNICA I S’HI DEDIQUEN 39 Assessoria jurídica

LA COL·LEGIACIÓ COM A GARANTIA EN L’EXERCICI DE L’ARQUITECTURA TÈCNICA 41 Especial Any Gaudí

GAUDÍ SEMPRE SERÀ GAUDÍ 42 Edificis singulars

CASA NAVÀS: LA RECONSTRUCCIÓ QUE

TANCA UNA FERIDA DEL MODERNISME 53 Espai tècnic

ASCENSORES:

ADECUACIONES EN EDIFICIOS EXISTENTES 59 La veu de l’empresa

ARQUITECTURA TÈCNICA PER A TOTHOM: JORDI MARTÍ

TRENCA LA BARRERA 62 Reportatge

VIURE PITJOR PER VIURE: EL COST INVISIBLE DE L’HABITATGE

LA JUNTA DEL COATT

president@apatgn.org junta@apatg.org

SERVEIS DEL COATT

SECRETARIA

Míriam Ferrer

Dora Llaberia

GABINET TÈCNIC, VISATS I BORSA DE TREBALL

Ramón Rebollo

Meritxell Gispert

Iván Fernández

COMUNICACIÓ I PUBLICACIONS

Eva Larraz

COMPTABILITAT

Joan Sáenz

FORMACIÓ

Meritxell Gispert

INFORMÀTICA

Jaume Cabré

ASSESSORIA LEGAL l RESPONSABILITAT CIVIL

Míriam Ferrer

SERVEI D’INSPECCIÓ Iván Fernández

ASSEGURANCES CONSTRUCCIÓ I LLOGUER D’ESPAIS/EQUIPS

Meritxell Gispert

GERÈNCIA

Pablo Fernández de Caleya

FUNDACIÓ COATT fundacio@coaatt.org

Vocal Aleix Sanz Capdevila

Vocal Ferran Ferré Casaprima

Vicepresidenta Maria Teresa Solé Vidal

Vocal Josep Dalmau Cartañà

Comptador Albert Canals Galofré

Vocal Judith Torrente Torrente

Secretari

José Ignacio Cacho Cervelló

Vocal Elena Pellicer Casajuana

President Francesc Xavier Llorens Gual

Tresorer Pere Vinaixa Clariana

La Generalitat condiciona el Grau d’Arquitectura Tècnica a Tarragona a una proposta formal de la universitat i a una tramitació “rigorosa” amb garanties, amb planificació territorial i perspectiva de gènere.

Entrevista

ENTREVISTA A NÚRIA MONTSERRAT, CONSELLERA DE RECERCA I UNIVERSITATS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

La realitat del Camp de Tarragona, on la construcció és un motor econòmic vital, és que aquest actualment pateix una mancança crítica d’arquitectes tècnics. L’origen del problema és evident i passa per la plena ocupació amb una demanda creixent del mercat, projectes que s’endarrereixen o no arriben a executar-se i una demanda laboral sostinguda que no troba resposta formativa a escala local.

El marge d’oportunitat és curt. Una part significativa del col·lectiu supera els seixanta anys i el relleu generacional no arriba amb el ritme necessari. Revertir ho en tres o cinc anys demana crear una proposta completa, que passi per la implementació del Grau d’Arquitectura Tècnica a Tarragona, perquè la nostra és l’única demarcació catalana on no es poden cursar aquests estudis universitaris i aquesta absència expulsa vocacions, per distància i per cost d’oportunitat, i ens fa perdre talent que, si es formés aquí, molt probablement es quedaria aquí mateix. La Universitat Rovira i Virgili dispo-

sa d’actius i recursos, tant pel vincle natural amb l’àmbit de l’arquitectura i l’edificació com per la seva implantació territorial, que permetrien escurçar terminis si hi ha una voluntat política clara i un model institucional definit.

A la necessitat de creació del Grau li hauríem de sumar la generació de polítiques actives per captar estudiants, convenis amb l’empresa i un model dual FP–Universitat amb pràctiques des del primer curs, a més d’una orientació forta als instituts de 4t d’ESO i Batxillerat amb tallers de sector, visites d’obra i mentories. Tot plegat, amb perspectiva de gènere per trencar estereotips i situar més dones en una professió on encara són minoria. Si parlem del futur pla d’estudis, que s’hauria d’implantar amb paral·lel amb el Grau, hauria de néixer alineat amb els grans vectors de transformació que són la rehabilitació energètica i l’accessibilitat universal; la industrialització i logística de l’obra; la digitalització, la seguretat i salut amb enfocament

preventiu; i la capacitat de gestió per dirigir obres en entorns reguladors més exigents.

La Junta de Govern del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona ja ha traslladat, amb dades consistents, aquesta necessitat urgent al rector de la URV tot recordant-li que és urgent tenir implantat aquest Grau de manera urgent i que, sense el seu suport, això no és possible. La universitat veu amb bons ulls la demanda del COATT des d’on es demana més concreció i celeritat. En aquest punt, el pas decisiu passa perquè es faci la petició a la Conselleria i que aquesta pugui autoritzar, accelerar i dotar els instruments perquè el Grau d’Arquitectura Tècnica sigui una realitat amb un calendari real.

En aquest punt, ens interessa conèixer la diagnosi de la Generalitat de Catalunya sobre les actuals mancances descrites i les necessitats del nostre territori. Per aquest motiu, conversem tot seguit amb la Consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat.

Textos / Òscar Ramírez Dolcet

fotos / Ruben Moreno / Jakobo Maleriro / Thirdman

La consellera demana prudència

abans

de fixar terminis, fins que aquesta proposta no estigui

definida i avaluada:

“El marc normatiu no preveu vies ràpides que redueixin els controls

Sra. Montserrat, a Catalunya hi ha una demanda creixent d’arquitectes tècnics i, al Camp de Tarragona, es parla de manca de professionals. Quina és la diagnosi del Departament i amb quines dades treballeu i com es comparen amb altres àmbits STEM?

En els darrers anys s’ha recuperat l’activitat del sector de la construcció, especialment vinculada a la rehabilitació, l’habitatge i el desplegament dels fons europeus. Aquesta reactivació ha fet

de qualitat”

créixer la demanda de professionals d’Arquitectura Tècnica. Aquesta situació requereix una resposta específica, basada en dades objectives, una planificació territorial ajustada a les necessitats reals i una estreta coordinació amb el sistema universitari.

Tarragona és l’única capital catalana sense el Grau d’Arquitectura Tècnica. Preveu la Conselleria impulsar-ne la

implantació a través de la URV, amb un centre adscrit o conveni interuniversitari?

Amb quin calendari?

Qualsevol implantació ha de venir d’una proposta acadèmica formal d’una universitat, i seguir els procediments d’autorització vigents. No es pot avançar un calendari fins que aquesta proposta no estigui definida i avaluada.

Per crear un nou grau universitari cal seguir una tramitació rigorosa, ordenada i amb garanties de qualitat, que assegura que els estudis que s’ofereixen responguin a una necessitat real i es puguin impartir amb totes les condicions acadèmiques i legals.

Quin és el primer pas administratiu perquè aquest grau entri al circuit oficial, i quin paper hi juguen la programació universitària de Catalunya i el Consell Interuniversitari?

En primer lloc, la universitat ha de preparar el projecte del grau i presentar lo perquè s’incorpori a la programació universitària de Catalunya,

que és l’eina que permet planificar l’oferta del sistema amb una visió de conjunt. Aquesta fase es fa amb antelació, habitualment amb dos anys vista, i inclou l’anàlisi de la demanda social i estudiantil, la capacitat del centre, la qualitat del professorat i l’encaix del nou grau dins del mapa d’estudis existent. La proposta és valorada tècnicament i aprovada pels òrgans del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Un cop el grau ja és dins la programació i autoritzat, què implica exactament la verificació del pla d’estudis i qui l’avalua?

Un cop el grau està inclòs en la programació i autoritzat, s’inicia la fase de verificació del pla d’estudis. La universitat presenta la memòria acadèmica completa, que és avaluada per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i, posteriorment, pel Consell d’Universitats. Aquesta verificació garanteix que el contingut del grau, les competències,

el professorat, els recursos i el sistema de qualitat compleixen els estàndards exigits.

I quan la verificació és favorable, què falta perquè el grau es pugui oferir realment a preinscripció i iniciar docència? Quins elements es concreten en la fase d’implantació?

Amb la verificació favorable, es passa a la fase d’implantació. Aquí es concreten les places de nou accés, s’aprova l’oferta oficial i es publica la implantació del grau. Només quan tot aquest procés està complet —i amb el títol degudament inscrit als registres oficials— el grau es pot difondre, incloure a la preinscripció universitària i iniciar l’activitat docent.

En resum, crear un nou grau no és una decisió immediata ni unilateral: és un procés planificat, amb diversos filtres i controls, que garanteix qualitat acadèmica, coherència del sistema i seguretat per a l’estudiantat.

Parlem dels criteris necessaris per autoritzar un grau nou. A nivell de demanda, de professorat o finançament, quins existeixen? Es pot accelerar el procediment per cobrir dèficits territorials?

L’autorització d’un nou grau universitari es fonamenta en criteris objectius i compartits per tot el sistema, que tenen com a finalitat garantir tant la qualitat acadèmica com l’equilibri territorial de l’oferta.

En primer lloc, s’avaluen els criteris de demanda, és a dir, que el grau respongui a una necessitat social i estudiantil real i acreditada, i que tingui una connexió clara amb les necessitats del mercat laboral. També es té en compte l’encaix dins el mapa d’estudis existent, per evitar duplicitats innecessàries i assegurar que la nova oferta aporti un valor diferencial al sistema universitari català.

Un segon criteri clau és la capacitat acadèmica, especialment pel que fa al professorat. Cal disposar d’un

equip docent suficient, qualificat i estable, amb expertesa contrastada en les matèries del grau, així com d’una estructura acadèmica capaç de garantir una docència de qualitat i el seguiment adequat dels estudis.

En tercer lloc, s’avalua la viabilitat econòmica i el finançament del projecte. Això inclou la disponibilitat de recursos, d’espais docents i d’infraestructures adequades, així com la sostenibilitat del grau a mitjà i llarg termini.

Pel que fa a la possibilitat d’accelerar el procediment, el marc normatiu no preveu vies ràpides que redueixin els controls de qualitat.

Si s’implanta el grau a Tarragona, com garantireu un pla d’estudis alineat amb els grans vectors actuals (rehabilitació energètica, accessibilitat, industrialització i digitalització d’obra) perquè la inserció laboral sigui immediata?

La garantia d’un pla d’estudis alineat amb els grans vectors actuals passa per un disseny acadèmic pensat des del primer moment amb el mercat de treball al centre.

Una altra realitat és que, històricament, la professió està masculinitzada. Quines accions específiques preveu la Conselleria per atreure més dones al grau?

És una realitat que cal tenir molt present que, en l’àmbit STEM en general, les professions continuen estant històricament masculinitzades. Això no respon a una manca de talent femení, sinó a factors culturals, socials i educatius que arrosseguem des de fa dècades. Per aquest motiu, la perspectiva de gènere és una prioritat clara per a la Conselleria.

La perspectiva de gènere és prioritària. Les polítiques passen, entre altres accions, per visibilitzar referents femenins en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, tant del món acadèmic com del professional. És fonamental que les nenes i les joves es puguin identificar amb dones que ja treballen amb èxit en aquests àmbits i percebin aquestes carreres com a opcions naturals i accessibles.

Entenem que l’atracció de talent femení als estudis STEM és una estratègia de país. No només per una qüestió d’equitat, sinó perquè el sistema

LA REALITAT STEM I DEL SECTOR AMB LA MÀ D’OBRA

En aquest punt, va bé recordar dues qüestions indispensables. La primera és que el Camp de Tarragona necessita de manera urgent més professionals de l’arquitectura tècnica per fer front a la demana del sector de la construcció ja sigui en obra privada com també la de caire públic. Aquesta és una demanda que es fa, des de fa temps, des del COATT tot veient la situació actual que ve marcada per un increment de la demanda de mà d’obra de professionals titulats per part d’empreses constructores o promotores. De fet, hi ha una forta demanda de professionals qualificats per part d’aquestes i també existeixen un notable nombre de places de funcionaris que no es poden cobrir. Per això és més urgent que mai poder tenir a casa nostra el Grau d’Arquitectura Tècnica.

La segona qüestió són les declaracions realitzades per Teresa Solé, vicepresidenta del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona, en el marc del Congres

de recerca, innovació i coneixement necessita tot el talent disponible. Per això, les polítiques que despleguem no són puntuals, sinó estructurals i sostingudes en el temps, amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema universitari i científic més just, divers i competitiu.

Quan parlem d’augmentar la presència femenina als estudis STEM, sovint es diu que no n’hi ha prou amb campanyes puntuals. En el cas de la Conselleria, quin és el plantejament de fons: per què ho consideren una qüestió estratègica de país i com es tradueix això en polítiques sostingudes en el temps?

Entenem que l’atracció de talent femení als estudis STEM és una estratègia de país. No només per una qüestió d’equitat, sinó perquè el sistema de recerca, innovació i coneixement necessita tot el talent disponible. Per això, les polítiques que despleguem no són puntuals, sinó estructurals i sostingudes en el temps, amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema universitari i científic més just, divers i competitiu.

WE Tarragona, realitzat el passat mes d’abril de 2025, on explicava que “un fet constatable és que encara avui, només un 20% de les persones que treballen al sector de la construcció són dones i aquesta dada ens obliga a actuar perquè la igualtat d’oportunitats no pot ser una aspiració teòrica, sinó una realitat concreta en tots els àmbits professionals i especialment en un sector històricament masculinitzat com el nostre.”

Amb el creixement del sector de la construcció i l’impuls de la rehabilitació de l’habitatge, s’ha evidenciat la manca de professionals de l’arquitectura tècnica i, tot sumat al desconeixement de les figures que intervenen en un procés constructiu, ens motiva a promoure la realitat d’aquesta professió entre el jovent i a demanar el Grau que ha de ser una realitat només amb la complicitat de la URV i el suport de l’Administració.

Dades de síntesi

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ EL 2025

text / Ramón Rebollo

Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Ribera d’Ebre, l’Alt Camp, el Priorat i la Conca de Barberà.

El nombre d’habitatges de nova construcció puja el 2025 un 6,8% i la inversió creix gairebé un 15% i supera els 265 milions d’euros.

En canvi, la inversió al sector de la rehabilitació baixa un 2,5% a la demarcació de Tarragona i arriba als 93 milions d’euros el 2025.

L’activitat professional, puja al voltant d’un 4,5% el 2025. La relacionada amb l’obra puja un 1%, mentre que els certificats, informes, taxacions o ITE’s baixen un 1,08%.

HABITATGE

RESIDENCIAL NOU

L’habitatge residencial nou, impulsat especialment per la construcció en bloc, supera els 1.800 habitatges i els 265 milions d’euros d’inversió. Creix especialment als municipis del Vendrell, un 135%, Roda de Berà, un 75%, o Salou, un 75%. Destaca el cas de Salou, on es passa dels 182 habitatges nous el 2024, als 319 habitatges nous el 2025, o el Vendrell, on s’arriba als 80 habitatges nous.

Per tipologies, l’habitatge unifamiliar baixa més d’un 15% i la construcció en bloc puja significativament, més d’un 77%, respecte 2024.

Pel que fa als finals d’obra comunicats al COATT, el 2025 es van acabar una mica més de 432 habitatges nous, un 6,09% menys que al 2024. Un descens coherent amb els anys de construcció que requereix qualsevol construcció nova.

DE L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU

HABITATGE RESIDENCIAL NOU

HABITATGE RESIDENCIAL NOU INICIAT

REHABILITACIÓ

D’EDIFICIS

L’activitat al sector de la rehabilitació a la demarcació de Tarragona supera el 2025 el miler d’obres. Entre gener i desembre, se n’han iniciat 1.058.

Pel que fa a la inversió, baixa un 2,5% respecte del 2024, però es manté per sobre dels 93 milions d’euros, en nivells elevats, similars als de l’any anterior. Per municipis, l’activitat ha reculat a les capitals de comarca i als municipis de costa. Tarragona i Reus baixen al voltant del 14%. També hi ha descensos a Valls, el Vendrell, Calafell o Cunit, amb caigudes que oscil·len entre el 10% i el 25%. En aquest context, és l’increment de l’activitat als municipis petits el que explica la millora global de la rehabilitació.

EVOLUCIÓ DE LA REHABILITACIÓ

OBRES DE REHABILITACIÓ

EVOLUCIÓ DE LA REHABILITACIÓ

ACTIVITAT PROFESSIONAL

L’activitat per als professionals de l’arquitectura tècnica el 2025 puja al voltant d’un 6,5% respecte a l’any 2024. A la demarcació de Tarragona, s’han realitzat més de 11.000 intervencions professionals el 2025.

Aproximadament un 35% dels treballs estan directament vinculats a l’obra — redacció de projectes, direccions, coordinacions de seguretat i salut, etc.— i la resta correspon a tasques com la redacció de certificats, informes, valoracions, documentacions tècniques, entre d’altres.

INTERVENCIONS PROFESSIONALS

redacció Estudi Bàsic

Un factor cada vegada més rellevant és el pes que tenen, dins el conjunt d’intervencions a Tarragona, els treballs que duen a terme tècnics de fora de la província. És un indicador que creix de manera sostinguda des del 2019: en poc més de deu anys s’ha passat d’un 4% o 5%, a gairebé el 38% el 2025.

Paral·lelament, els tècnics del COATT també mantenen una activitat signifi-

cativa fora de Tarragona. Va ser entre el 2013 i el 2014, quan el sector funcionava al ralentí a la província, que es van intensificar més els treballs fora de la demarcació. Amb la recuperació de l’activitat, aquesta sortida va anar disminuint a poc a poc fins al 2020. El 2025, però, torna a repuntar: s’enfila fins a 686 intervencions, un 30% més que les realitzades el 2024.

i/o redacció Estudi Bàsic i

i/o redacció Estudi

EUROCONSTRUCT CONVIDA A L’OPTIMISME

Les dades sobre tendències i evolució del sector al nostre entorn, segons l’informe Euroconstruct —l’últim analitzat a l’ITEC sobre l’evolució de la construcció— dibuixen un escenari més optimista a Espanya que no pas a Europa. En el cas espanyol, s’hi apunta una tendència positiva per als pròxims anys, impulsada sobretot per la nova edificació.

Pel que fa a la rehabilitació, la previsió és que continuï creixent, però amb menys intensitat, en bona part per la finalització dels Fons Europeus, tot i que s’entreveu l’arribada de nous estímuls. En qualsevol cas, el balanç de fons és clar: s’ha consolidat una cultura de la rehabilitació i del manteniment que fins fa poc era molt menys present i que ara ja forma part dels hàbits del ciutadà.

En aquesta línia, la previsió fins al 2028 és clarament expansiva tant en obra nova com en rehabilitació a Espanya, amb creixements reals anuals per sobre del PIB.

Visió general del cicle 2025-2028

El conjunt de la construcció creix un 4,0% el 2025, un 3,6% el 2026, un 3,2% el 2027 i un 2,2% el 2028 en termes reals, per sobre del PIB (2,9%, 2,0%, 1,7% i 1,5% respectivament). El motor principal és l’edificació residencial, seguida per l’obra civil impulsada pels fons NGEU fins a 2026, mentre que el no residencial recupera ritmes “normals” de creixement però sense grans pics.

Habitatge d’obra nova

La producció residencial d’obra nova creix amb força: 6,9% el 2025, 6,0% el 2026, 6,0% el 2027 i 5,5% el 2028. En paral· lel, els visats d’inici passen d’uns 127,7 mil

habitatges el 2024 a 138 mil el 2025, 145 mil el 2026 i 155 mil el 2028, fet que confirma un cicle clarament expansiu. Aquest impuls s’explica, d’una banda, pel fort augment de compravendes d’habitatge (prop de 380.000 operacions al 1S 2025, +13,6% interanual) i pel creixement de preus al voltant del 8–9% el 2025, que reforça l’habitatge com a actiu d’inversió. De l’altra, per l’escassetat d’oferta i el dèficit acumulat d’habitatge, reforçats per l’augment demogràfic i els fluxos migratoris, que mantenen una demanda molt sòlida. A més, s’hi afegeix l’entrada progressiva de promoció pública: els projectes d’habitatge social impulsats per ajuntaments i CCAA es començaran a notar a partir de 2027, aportant capacitat a l’esprint promotor privat.

Rehabilitació residencial

La rehabilitació d’habitatge creix menys que l’obra nova: 4,5% el 2025, 3,0% el 2026 i només 1,0% anual el 2027–2028. Tot i que la cartera de projectes és elevada gràcies als fons NGEU, els colls d’ampolla de capacitat (mà d’obra, organització, industrialització) limiten que el creixement vagi més enllà.

Els ajuts NGEU han desencadenat tard una “onada” de rehabilitació profunda, amb molta obra concentrada fins a la data límit d’execució (agost 2026); a partir d’aquí el volum d’aquesta rehabilitació cau. Després del 2026, la dinàmica depèn sobretot de la rehabilitació “cosmètica” i de la reforma vinculada a l’habitatge usat, menys intensiva i amb ritmes de creixement més modestos. En aquest marc, la revalorització dels immobles continua incentivant manteniment i reformes, però sense el dopatge dels NGEU el subsector perd tracció relativa respecte a l’obra nova.

Edificació no residencial: nova planta i rehabilitació

El total no residencial creix en obra nova un 0,8% el 2025, un 3,0% el 2026, un 3,0% el 2027 i un 2,0% el 2028, mentre que la rehabilitació avança entre l’1,5 i el 2,0% anual. El 2025 encara reflecteix la prudència post pandèmia i l’impacte d’incerteses comercials; a partir del 2026 es consolida un creixement “normal” semblant al període 2015–2019 (al voltant del 2,5–2,6% anual). En aquest procés, la inversió logística i comercial es manté molt dinàmica per adaptar-se als canvis tecnològics i a la recuperació del consum, amb baixos nivells d’estoc i un repunt de projectes nous. En canvi, oficines i altres usos (hotels, terciari) recuperen més lentament, per l’excés d’estoc en oficines i per l’aposta per rehabilitar o reconvertir edificis existents abans que impulsar tanta obra nova.

Enginyeria civil: obra nova i manteniment

L’obra civil creix un 3,0% el 2025, un 2,0% el 2026, un 1,1% el 2027 i entra en negatiu el 2028 ( 1,8%) en termes agregats. En detall, l’obra nova passa d’un +4,7% el 2024 a +3,3% el 2025, +1,0% el 2026, 0,0% el 2027 i 2,0% el 2028; la rehabilitació i el manteniment aguanten millor, però també acaben afluixant.

El teu web de con ança per a realitzar obres, reformes i certi cats amb les màximes garanties!

A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

SOL·LICITA FINS

A 3 PRESSUPOSTOS

Obres amb Garantia

10 ANYS D’UN PROJECTE PIONER I NECESSARI

A mitjans del 2015, el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT) va activar una nova plataforma amb l’objectiu clar de captar i dinamitzar la demanda de particulars i, alhora, situar els tècnics en el nou escenari marcat pels cercadors d’internet. D’aquí en va néixer www.obresambgarantia.com, que va esdevenir un punt d’inflexió en la captació, la distribució i la gestió de les peticions de nous clients a través de la xarxa.

Deu anys després, la iniciativa ha fet un salt de qualitat més que rellevant. Actualment, la plataforma ja integra sis col·legis professionals: Girona, Lleida, Osca, Saragossa, Mallorca i Tarragona. En conjunt, suma més de 500 col·legiats, rep més de 2.400 sol·licituds anuals i canalitza més de 5.300 pressupostos enviats als clients d’Obres amb Garantia.

En aquesta dècada de funcionament, Obres amb Garantia s’ha consolidat amb creixements anuals positius de manera continuada, excepte el 2020, i ha anat incorporant millores en continguts i funcionalitats per reforçar el servei. A més, els col·legis hi desenvolupen un seguiment del projecte en tres fases — abans, durant i després (si l’usuari ho requereix)— per assegurar que l’actuació es duu a terme amb les màximes garanties.

Les xifres del 2025 confirmen la constant evolució i evidencien que la plataforma ha aconseguit captar una part important de les consultes i sol·licituds dels particulars i, al mateix temps, oferir més valor als col·legiats. Els darrers dotze mesos, el volum de peticions —més de 2.400— s’ha traduït en prop de 400 actu-

acions professionals, amb uns ingressos per honoraris pròxims als 300.000 € al conjunt de la plataforma i gairebé 75.000 € per als tècnics del COATT.

En el còmput global de la trajectòria, Obres amb Garantia ja supera les 12.200 peticions, que s’han materialitzat en prop de 2.400 actuacions professionals i han generat una facturació d’honoraris que s’enfila fins a prop d’1.800.000 €.

L’evolució de la plataforma es manté en una línia clarament positiva, amb un creixement sostingut, tal com reflecteix la taula d’evolució.

Les peticions i consultes al 2025 han estat especialment marcades per les ajudes a la rehabilitació energètica. Més del 21% de les peticions estan relacionades amb les subvencions a la rehabilitació energètica d’habitatges, la reducció d’impostos i taxes, supeditades també a l’eficiència energètica.

La redacció d’informes és l’activitat que més ha crescut i ocupa actualment una de cada cinc peticions realitzades. Els certificats d’habitabilitat ja ocuparien un tercer lloc amb un 18% de les sol· licituds.

La petició de pressupost d’honoraris per treballs relacionats amb l’obra nova, com ara direccions i coordinacions, pugen més d’un 50%, mentre que la rehabilitació baixa un 13% amb la desaparició dels treballs relacionats amb els fons Next Generation.

NÚMERO DE SOL·LICITUDS REBUDES A TOTS ELS COL·LEGIS

Per darrera, trobem la realització d’Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE), les activitats, la rehabilitació d’edificis i les taxacions d’immobles.

DE SOL·LICITUDS REBUDES AL COATT

Sol·licituds rebudes

INTERVENCIONS PROFESSIONALS AL COATT

tipus de treballs a Tarragona

T’estem esperant. Per grup de

Finalment i pel que fa als tècnics associats a OAG, cal destacar que actualment i en l’àmbit de treball del COATT, els tècnics inscrits ja són més de 130. A més, la mitjana dels que opten per cada treball va arribar als 12 per a cada petició l’any 2025. La conclusió és que el creixement de l’activitat i la manca de professionals, fa que existeixi una més alta selecció en el tipus de feina.

Una altra valoració a realitzar, és l’elevat índex de transformació de peticions captades d’Internet a feines realitzades i executades al llarg del 2025, concretament més del 21%.

També cal destacar la valoració realitzada pels clients dels tècnics i de la plataforma, que supera el 4,4 sobre 5.

Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi O Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona

Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos

I, a més, comptem amb un equip de gestors especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.

Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofertes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.

El Complex Riera aposta per la fusta CLT i la industrialització per construir més ràpid, amb més control de qualitat i majors criteris de sostenibilitat al centre de Reus.

Obra nova

LA HISPÀNIA: CRÒNICA D’UNA EXECUCIÓ

La ciutat de Reus, com tantes altres del nostre territori, pateix un important problema de manca d’habitatge de protecció oficial per donar sortida a les necessitats d’una població cada cop més àmplia i amb menys poder adquisitiu. Per aquest motiu va néixer el Complex Riera, ubicat a la Riera Miró, a l’antic solar de la Hispània, on l’Ajuntament de Reus i empreses municipals de la ciutat han projectat més de 8.000 m2 construïts que inclouen 60 habitatges

de protecció oficial i altres espais polivalents.

Un aspecte que destaca molt en aquest projecte és que els pisos, dividits en tres blocs, s’han construït a través d’un sistema constructiu innovador respecte els mètodes tradicionals. L’estructura dels habitatges és de fusta de pi, cosa que els fa més eficients energèticament, i són més ràpids i més econòmics a l’hora de construir. Al capdavant de la direcció de l’execució de l’obra hi

trobem a l’Arquitecte Tècnic Pep Marsal.

La seva intervenció comença a partir de la planta baixa, espai on es preveu un ús d’equipaments municipals. És en aquest punt on es fa la transició cap als habitatges i s’estén a totes les plantes d’ús residencial. L’obra pública de l’àmbit, inclou l’equipament de planta baixa i 48 habitatges protegits gestionats per l’Ajuntament de Reus (blocs A i B) i 12 habitatges protegits que gestionarà el contractista (bloc C).

Textos / Òscar Ramírez Dolcet / Pep Marsal

fotos / Pep Marsal

Imatge de la construcció vista des de la Riera d’Aragó. L’obra també abasta el principi de la Riera de Miró i tot el carrer Josep Maria Arnavat.

“A Reus, el Complex Riera aixeca 60 habitatges protegits i 8.000 m² construïts per respondre a una mancança creixent real”

El Complex Riera, com ens explica el Pep Marsal, s’ha pogut dur a terme gràcies al projecte redactat per l’arquitecta Sílvia González i l’execució de l’empresa constructora Garcia Riera, amb les col·laboracions en la direcció d’execució per part dels enginyers Josep M. Delmuns i Nuria Llosas Si ens centrem en la construcció, la planta baixa de formigó es va completar entre gener i febrer de 2025; el CLT (la fusta) va arrencar al març i a finals de juliol va quedar acabada l’estructura dels tres blocs. A dia d’avui, l’obra ha assolit una velocitat de creuer que permetrà l’entrega dels blocs A i B a finals del maig del 2026, per continuar

amb el bloc C i rematar ho tot amb la urbanització de la plaça i els seus voltants.

La transició de la planta baixa a la primera ha estat el punt clau de l’obra. De fet, ens explica Marsal, és el “nus” on es fa el pas de l’equipament a l’edifici residencial. Estructuralment amb un entramat de jàsseres i lloses de 30 cm de formigó armat, com element estructural de suport de l’estructura de CLT. És una geometria en forma triangular que en la seva coca central s’ha projectat com una coberta enjardinada.

De la planta primera cap amunt, l’estructura és de panells de fusta contralaminada (CLT), murs de càrrega/ tancament i sostres, que combinats amb perfils metàl·lics en zones obertes i passeres, han configurant aquesta estructura industrialitzada i prefabricada de la que ha estat necessari un control previ de taller, la planificació d’encastaments i pas d’instal·lacions, a més d’un replanteig d’arrencada sobre el formigó abans de cada posada en obra. Un cop a l’obra, s’ha fet la recepció del CLT: qualitat visible, sense nusos o betes obertes, protecció d’apilaments i pintura de protecció contra humitats a les cobertes i sòcols. Els elements metàl·lics complementaris de suport de l’estructura de CLT, s’han executat previ replanteig, comprovació de les cargolaries i dels ancoratges.

Exteriorment, les façanes dels blocs s’estan executant amb SATE de llana de roca de 8cm de guix. Per altra part s’han reforçat les parts baixes amb XPS pels revestiments dels sòcols amb rajola. El pati d’illa sobre la planta baixa és una coberta enjardinada (sistema ZINCO), de la qual s’haurà de controlar la seva impermeabilització, pendents i detalls de trobada amb aquesta capa vegetal. Un altre element rellevant és la coca central, que millora la qualitat ambiental i paisatgística per al veïnat.

Pel què fa el control documental, s’han redactat actes setmanals, s’ha fet un seguiment de l’obra executada amb BIM (Revit), vinculat a Arquímedes (CYPE), per comprovar amidaments.

Les dues imatges mostren l’evolució de la construcció i, més concretament, la col·locació del CLT.

“El canvi de xip és projectar per muntar i provar; si la planta baixa està ben resolta, el CLT vola”

Tots els plànols modificats s’han executat en temps real de cara a un AsBuilt actualitzat en temps real.

Parlant del control de qualitat, cal dir que el pla de control inclou la recepció de productes, el control d’execució i proves finals. Tot això vigilant operacions crítiques com ara la revisió dels armats del sostre de planta baixa, el control dels resultats de les provetes de formigó i la vigilància de les soldadures i impermeabilitzacions. A les plantes superiors, a l’estructura de CLT, s’han realitzat assajos de laminació, assajos acústics, Blower Door , infiltracions tèrmiques, estanquitat de façana i co -

berta, a més de la posada en marxa d’instal·lacions.

Els punts singulars prioritaris a l’obra, són l’arrencada del CLT sobre el forjat de planta baixa, vigilant les toleràncies, fixacions d’unió i els reomplerts de les bases dels murs, per una càrrega uniforme dels mateixos sobre el formigó. També ho són les impermeabilitzacions de les passeres, els seus remats i proteccions del cantell d’entrega sobre la platabanda de façana. S’ha implantat Aquapanel al sostre de la porxada de planta baixa, amb ancoratge a estructura tubular de suport del SATE. Cal tenir igualment en compte l’estructura de fusta

revestida amb aïllament tèrmic, col·locada sense que quedi vista a l’exterior. Aquest paquet, sumat a galeries i proteccions solars, redueix la demanda i estabilitza el confort.

El projecte s’alinea amb els fons Next Generation (edificis eficients i sostenibles) i amb el requisit que ≥70% dels residus siguin reciclables/reutilitzables/valoritzables. La industrialització del CLT redueix transports i residus; mentre la fusta, llana de roca, ceràmica i acer concentren el volum reciclable. A més, la coberta verda sobre la planta baixa aporta millora ambiental i estalvi d’aigua (amb espècies sense reg).

En resum, doncs, s’han hagut de resoldre qüestions com la transició estructural a la planta baixa, el muntatge de CLT i acer, la coberta enjardinada i els tancaments principals. El ritme d’execució i control de cost s’han estabilitzat amb BIM + certificació en temps real. Per acabar, hi ha les façanes i proves d’obra acabada, els remats d’impermeabilització de passeres i les validacions d’instal·lacions, totes dins del marc de control i qualitat.

ENTREVISTA A PEP MARSAL

El canvi de xip ha estat projectar per muntar i provar, no per “fer i retocar”. Quan la planta baixa està ben resolta (geometria, jàsseres, ancoratges), el CLT vola. I quan el pla de control és de veritat, el resultat és un edifici més ràpid, més net i més fiable per als seus futurs usuaris. Les xifres de progrés i el calendari de muntatge en donen fe. Més enllà de la funció residencial, l’operació té una dimensió didàctica molt clara, perquè mostra que és possible densificar amb qualitat, reduir l’impacte ambiental i millorar la vida als barris. I ho fa amb una solució tècnica que combina eficiència, sostenibilitat i sensibilitat urbana. Industrialitzar vol dir treballar amb toleràncies molt ajustades. Per això, el replanteig ha de ser mil·limètric.

Però, endinsem nos més en els pros i contres d’aquesta obra, intentem saber què la diferencia d’altres o quins handicaps s’han trobat en la seva execució.

Per això conversem amb el Pep Marsal, director de l’execució de l’obra.

Pep, com ha anat el procés de construcció del Complex Riera, “HISPÀNIA” de l’inici fins avui?

El procés s’ha estructurat en tres grans paquets. Primer, l’execució de la llosa de formigó armat de transició, una llosa de dimensions i armat considerables. Segon, la superestructura de fusta CLT, que ha estat un procés impressionant, un procés net, silenciós i molt ràpid, sense encofrats, apuntalats, armats i formigonats tant tremendament arcaics, que les noves tecnologies desplaçaran de forma exponencial. I Finalment, el que en podríem dir façanes i acabats, les façanes de SATE amb llana de roca de 8cm de gruix, i les instal·lacions que conformen el paquet anomenat de sostenibilitat.

En aquest moments tenim l’obra perfectament seqüenciada per fases on en la primera, ja estem pintat i posant fusteries, mentre que en les altres es configuren instal·lacions, envans i trasdossats en sec. L’entrega del primer paquet d’habitatges es preveu pel maig d’aquest any 2026. Tenint en compte que l’arrancada de la planta baixa va començar al gener del 2025, no està gens malament.

Quin element fa l’obra més diferent o innovadora?

Sens dubte l’estrella és l’estructura de CLT que s’ha posat per sobre de l’estructura de la planta baixa, fet si més no, poc habitual i que ha tingut les seves implicacions en fase d’execució. Fins a quatre plantes d’estructura de CLT per sobre, tot un repte, que ha requerit d’una especial atenció, pel que fa el seu encaix previ de replanteig de perímetres i passos d’instal·lacions.

Pel que la els dubtes que sorgeixen alhora de utilitzar el CLT, com ara la seva resistència al foc, es comporta de manera previsible; carbonitza i aquesta “crosta” protegeix el nucli. Amb solucions habituals assoleix les prestacions exigibles de resistència al foc segons ús i alçada. La seva acústica: per si sol no fa miracles,

però combinat amb capes elàstiques i segellats continus funciona molt bé; l’impacte es controla desacoblant forjats i aïllant soleres.

Per què fusta i prefabricació? Quins avantatges han aportat?

Sobretot la seva gestió mediambiental, amb diferents factors. El fet que l’estructura principal sigui de fusta contra laminada (CLT), industrialitzada i prefabricada a taller que implica únicament el trasllat fins a l’obra i posteriorment la seva col·locació in situ, minimitza considerablement el residu. Això suposa que es redueixen les emissions també de CO2 perquè només hi ha el transport dels panells, que si es tractés d’una estructura realitzada a l’obra suposa el transport de tots els materials per separat.

A nivell de preu també hi ha un estalvi important, precisament perquè tot i que l’estructura suposa un cost més elevat que una estructura de formigó armat, s’estalvia mediambientalment ja que estem construint amb materials conreats en boscos, fabricats a tallers (fusteries) que no generen contaminacions mediambientals ni residus. A més alhora de la seva desconstrucció d’aquí a 500 anys, el CLT es reutilitza amb un 80–100% de rendiment i una energia de procés ínfima (~20 MJ/t).

Quines decisions s’han pres per al confort (llum, so, temperatura)?

S’han implementat mesures passives. Pel que fa al confort tèrmic no s’ha tractat d’escalfar o refredar més, sinó d’estabilitat amb una bona envolupant, control del sol a l’estiu, aprofitament de la inèrcia i ventilació ben pensada. També s’ha tingut en compte la qualitat de l’aire interior, aire net i renovat a ritme constant, aportant l’aire a cuines i banys i segellar bé per evitar infiltracions aleatòries. Pel que fa al confort acústic, el projecte i la direcció facultativa ha comptat amb una especialista acústica que ha aplicat criteris de sentit comú, silenci on toca i so controlat a la resta.

Si parlem del confort visual i llum natural, hem partit de la premissa que la llum és salut, per tant s’ha garantit una bona entrada de llum natural, sense enlluernaments, i suports d’il·luminació artificial que acompanyin el ritme de l’activitat. Tot acompanyat de proteccions solars i terrasses amb tancaments vidriats replegables que garanteixen el confort solar tot l’any.

“El ritme d’execució i control de cost s’estabilitzen amb BIM i certificació en temps real, garantint un as-built actualitzat sempre fiable”

I en sostenibilitat?

A més del CLT i la industrialització, l’edifici s’ha pensat per al manteniment i el desmuntatge: passatges registrables, patis d’instal·lacions accessibles i ús de materials reciclables. La coberta verda redueix l’efecte illa de calor i millora l’aïllament. L’estratègia és clara i passa per reduir la demanda i optimitzar sistemes, no sobrecarregar la coberta amb tecnologia supèrflua.

Com s’ha garantit la convivència entre aparcament, equipament i habitatges?

Amb accessos segregats, ventilacions independents, junta tècnica entre usos i un equipament que actua de coixí

entre la plaça i els habitatges. Les instal·lacions separades de cada sector s’han ordenat per evitar creuaments i fer les accessibles sense envair espais privats.

I les afectacions a l’entorn, com s’han minimitzat?

L’obra ha estat tancada i senyalitzada des del primer dia, amb entrades per la Riera i ocupacions curtes. La logística ha evitat hores punta, i la neteja i control de pols han estat constants. Amb els veïns, s’ha apostat per una comunicació clara i canals de contacte actius. La futura plaça ens ha donat un espai de càrrega i descàrrega amb un apilament de materials immillorable.

PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ 2025

Els Premis Catalunya Construcció 2025 han tingut, com en altres anys, una part rellevant de les comarques de Tarragona i hem de mostrar la nostra satisfacció. El Premi a la Rehabilitació en l’àmbit de rehabilitació funcional d’aquests guardons que ja han assolit la 22ena edició, ha estat per a Jose Ignacio Cacho Cervelló i Aleix Sanz Capdevila (membres de la Junta del COATT) i Xavier Sales Torrent, pel projecte del Centre Cívic Gregal de Reus. Ells han fet el que sovint sembla bastant impossible, agafar una nau industrial pensada com a magatzem i transformar la en un equipament de proximitat amb un impacte social real. La peça mestra és la versatilitat, amb espais modulables i ben resolts que admeten activitats culturals, serveis veïnals i la trobada comunitària sense perdre qualitat ni identitat. El resultat és un Centre Cívic actiu i integrador, al servei de tot el barri, i amb una complicitat quotidiana amb l’escola del costat.

És un exemple net de com l’arquitectura, quan és intel·ligent i sensible al context, es converteix en cohesió i revitalització urbana. I, de pas, dignifica

una memòria industrial sense nostàlgies buides. Des d’aquest espai, la nostra enhorabona als nostres col·legiats i companys de junta premiats.

Imatge dels organitzadors i guanyadors dels reconeixements dels XXII Premis Catalunya Construcció

Entrega del reconeixement als col·legiats Cacho i Sanz acompanyats d’altres convidats i reconeguts

LA VEU

DELS

QUI ESTIMEN L’ARQUITECTURA

TÈCNICA I S’HI DEDIQUEN

JÚLIA ORIOL

PASANO // N. 1.617

És arquitecta tècnica des de l’any 2011. Després de desenvolupar la seva trajectòria durant deu anys com a professional liberal, actualment treballa al departament tècnic de SMHAUSA. Durant vuit anys va ser membre de la Junta del COATT.

Què et va portar a fer la carrera d’arquitectura tècnica? Per què et vas decidir per ella?

De petita m’agradava fer peces de guix amb motlles per fer petites construccions. Quan a l’institut ens van introduir el dibuix tècnic i vaig veure que m’encantava fer maquetes va ser quan em vaig començar a plantejar que volia estudiar arquitectura tècnica. Després d’unes pràctiques d’estiu amb un arquitecte tècnic vaig tenir clar quin volia que fos el meu futur.

Què ha significat i significa per a tu ser professional de l’Arquitectura Tècnica?

Es tracta d’una feina que té molts vessants perquè pots incidir en diferents aspectes de la societat com són el benestar de les persones, la seguretat o la sostenibilitat. També és una feina molt estimulant perquè requereix actualitzar-te, ja que els materials i les tècniques evolucionen constantment.

Què en destaques més d’aquesta professió?

En destaco la versatilitat de les tasques que es poden dur a terme, perquè et pots dedicar a la direcció i control d’obra, a la coordinació de seguretat i salut en obra nova o en obra de rehabilitació i manteniment, però també es poden redactar projectes, informes o certificats.

Com a col·legiada, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?

Per a mi el COATT ha estat, des del primer moment que vaig començar a treballar, un gran suport, on sempre m’he sentit molt recolzada. Totes les persones que hi treballen són grans professionals i sempre que he necessitat un consell o ajuda professional sempre han estat allí.

Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?

Aquesta és una carrera professional vocacional, en la que pots influir en la qualitat de vida de les persones. Es tracta d’una feina variada, ja que pot combinar la feina de despatx amb visites d’obra o gestió i té molta sortida professional en poder desenvolupar-la en diferents àmbits.

DANIEL CAMBRA

GARCÍA // N. 1.768

Es va graduar com a Arquitecte Tècnic l’any 2024, a l’EPSEB amb màster en Rehabilitació de l’Edificació pel Cateb. Treballa com a cap d’obra a Construcciones Caler i, paral·lelament, recentment ha començat una nova etapa com a professional liberal.

Què et va portar a fer la carrera d’Arquitectura Tècnica? Per què et vas decidir per ella?

Sempre m’havia agradat l’obra i tenia la necessitat d’entendre com es construeixen els edificis. L’Arquitectura Tècnica em va atraure per ser una carrera pràctica, tècnica i amb molta projecció professional. Volia una professió dinàmica i aquest grau m’ho ha donat.

Què ha significat i significa per a tu ser professional de l’Arquitectura Tècnica?

Per mi ha significat créixer molt ràpidament com a professional. Treballar en obra i, alhora, com a lliberal m’ha donat criteri, confiança i visió global del procés constructiu. Avui, ser Arquitecte Tècnic és el que em motiva perquè puc coordinar, decidir i millorar cada projecte on participo.

Què en destaques més d’aquesta professió?

La varietat i el ritme del dia a dia. Cap obra és igual i sempre apareixen nous reptes que t’obliguen a aprendre i adaptar-te al projecte i les seves necessitats. També valoro molt el tracte amb industrials i equips, a més de veure com les teves decisions tenen un impacte directe en el resultat final.

Com a col·legiat, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?

El COATT m’ha ajudat molt en aquesta nova etapa com a lliberal. Hi ha fet amb formació, assessorament i suport amb el tràmits. És un espai proper on sempre trobes resposta i on et sents acompanyat, sobretot quan comences. Per mi el Col·legi és una peça clau per treballar amb seguretat i tranquil·litat.

Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?

És un grau amb molta sortida i molt pràctic. Permet treballar en obra, rehabilitació, direcció i molts altres àmbits reals del sector. Si t’agrada una professió activa, tècnica i amb futur, és una opció perfecta per començar a créixer des del primer dia i desenvolupar-te a nivell professional.

Quatre veus expliquen per què van triar l’Arquitectura Tècnica com a camí professional. Parlen de vocació per construir, de gust pel dibuix i d’una carrera pràctica. Destaquen una professió versàtil, entre despatx i obra, amb impacte en benestar, seguretat i sostenibilitat. I també ens expliquen què els ha aportat a nivell de criteri, confiança, visió global o evolució.

VANESSA TRIQUELL

IBORRA // N. 1.351

Arquitecta Tècnica des de l’any 2000 i Enginyera d’Edificació per la Universitat Jaume I. És funcionària d’administració local en l’àmbit de l’obra pública i com a lliberal es dedica a direccions d’obra, tramitacions de cèdula, certificats energètics i redacció de projectes d’activitats.

Què et va portar a fer la carrera d’Arquitectura Tècnica? Per què et va decidir per ella?

Ha de reconèixer que tenia molts dubtes, però al final em vaig decidir per aquesta branca perquè el meu avi havia estat un paleta reconegut a la zona i el meu pare va continuar la seva empresa, però com a constructor. Això, va influir en la meva decisió final.

Què ha significat i significa per a tu ser professional de l’Arquitectura Tècnica?

M’ha donat molts coneixements, sobretot la visió que ara tinc dels edificis construïts i altres obres executades. Però, especialment, ha significat fer valer la figura de la dona en un ram molt masculí.

Què en destaques més d’aquesta professió?

Tota l’evolució que et permet fet a nivell professional. Al principi, portant direccions d’obra i, després, entrant a l’administració pública on gestiones des d’aspectes en edificació i planejament. A més, aquests últims anys he estat més lligada a la vessant d’obra pública i he après a gaudir de la meva professió, ja que he pogut veure la feina feta i estar al dia dels materials i innovacions del sector. Tot això amb un enriquiment i creixement personal que m’ha fet sentir molt a gust.

Com a col·legiada, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?

La meva experiència ha estat sempre molt positiva. Malgrat que actualment no exerceixo massa la professió liberal, tot el personal – els companyssempre m’han ajudat i han respost molt bé.

Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?

Penso que la nostra professió no està massa de moda i que, al final, la informació que els arriba als joves potser és poca. Però jo els animaria perquè malgrat l’esforç que cal tenir, com en tot en aquesta vida, aquesta és una professió bonica i gratificant, amb una formació contínua que et fa estar activa.

JOSEP ANGUERA

CUBELLS // N. 1.103

Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació des del 1985, sempre he compaginat l’exercici lliberal de la professió amb la col·laboració amb un despatx d’arquitectura, a més de pertànyer com a treballador al COATT, durant més de 36, primer com a inspector d’obres i després com a membre del Gabinet Tècnic.

Què et va portar a fer la carrera d’arquitectura tècnica? Per què et va decidir per ella?

Vaig fer Arquitectura Tècnica per donar continuïtat als estudis de Delineant en Construcció que havia iniciat als 14 anys, acabat el Batxillerat i per evitar reprendre el nou Pla d’Estudis que m’hagués fet repetir moltes assignatures. A la família no hi havia cap precedent, ja que venim del món de la pagesia.

Què ha significat i significa per a tu ser professional de l’Arquitectura Tècnica?

Significa desenvolupar els meus coneixements adquirits al llarg dels anys i poder-los aplicar als diferents projectes i treballs en els quals he intervingut. Permet viure en primera persona la realització de molts projectes que, per petits que siguin, normalment són importants per algú. Col·laborar en això, dona un sentit al treball que fas.

Què en destaques més d’aquesta professió?

Poder col·laborar en projectes i treballs, normalment executats i pensats pel benestar de les persones, és el que dona un sentit al treball que fas. És cert que és un treball que requereix la interacció conjunta de molts professionals, que et permet conèixer i també intervindre en diferents processos relacionats amb la construcció.

Com a col·legiat, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?

Són molt bons i eficaços. Cal dir que pel tipus de treball que fem molts tècnics, en què moltes vegades actuem sols o bé amb una petita estructura, els serveis que el Col·legi ens ofereix són molt importants i ens permeten dur a terme tasques que, d’una altra manera, comportarien molt més esforç.

Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?

És una professió que permet el desenvolupament dels coneixements adquirits, durant l’època d’estudi i després de la necessària actualització d’aquests. Possibilita executar feines molt variades, tant de despatx com de direcció i també a peu d’obra, amb força sortides professionals dintre del sector de la construcció.

Assessoria jurídica

LA COL·LEGIACIÓ COM A GARANTIA EN L’EXERCICI DE L’ARQUITECTURA TÈCNICA

text / Meritxell Escudé Brú fotos / Getty Images

L’Arquitectura Tècnica és una professió essencial per assegurar la qualitat, la seguretat i la sostenibilitat del procés constructiu. L’exercici d’aquesta activitat, sotmesa a una responsabilitat tècnica elevada, requereix un marc sòlid de garanties que protegeixi tant la ciutadania com els professionals que hi intervenen. En aquest context,

la col·legiació és molt més que una obligació legal: és una autèntica garantia jurídico professional per a tots els arquitectes tècnics, independentment de si treballen com a liberals, assalariats o funcionaris.

La normativa vigent estableix que qualsevol tècnic que exerceixi la professió ha d’estar col·legiat al Col·legi

de la seva demarcació. Però la col·legiació no només habilita per exercir: aporta un conjunt de proteccions, serveis i eines que reforcen la pràctica professional. Formar part del col·lectiu permet accedir a assessorament tècnic i jurídic, a suport especialitzat, a serveis de revisió i registre documental, a eines de gestió professional

La col·legiació no només habilita per exercir: aporta protecció jurídica, control deontològic i assegurança de responsabilitat civil adaptada al sector

i a una àmplia oferta formativa permanent i homologada, imprescindible en un entorn normatiu i tecnològic en evolució constant.

El Col·legi exerceix, a més, una funció pública de control deontològic que garanteix el bon exercici de la professió. Aquesta tasca protegeix la ciutadania davant possibles males pràctiques i, al mateix temps, reforça la posició del tècnic davant conflictes professionals, discrepàncies tècniques o intrusisme professional. La pertinença al Col·legi ofereix imparcialitat, defensa institucional i un marc d’actuació segur, especialment útil en casos de responsabilitat patrimonial o procediments disciplinaris.

Precisament un dels beneficis més rellevants de la col·legiació és l’accés a assegurances de responsabilitat civil professional adaptades a les necessi-

tats del sector. Aquesta cobertura és indispensable, ja que les decisions d’un arquitecte tècnic tenen impacte directe en la seguretat de les persones i en la qualitat de les edificacions. Tant els professionals independents com els tècnics assalariats o els funcionaris poden veure’s sotmesos a responsabilitat personal amb la corresponent repercussió econòmica, i el suport col·legial esdevé, en aquests casos, essencial.

Pel que fa als assalariats, la col·legiació complementa les cobertures que pugui oferir l’empresa i proporciona una protecció individual davant reclamacions derivades de la pràctica professional. En el cas dels funcionaris, la sentència 201/2013 del Tribunal Constitucional, de 5 de desembre, va recordar que l’obligació de col·legiació s’estén a tots els professionals, també

als que exerceixen les seves funcions dins l’Administració pública. Cal tenir present que en l’esfera pública aquestes funcions es desenvolupen en àmbits de gran transcendència, com la inspecció, el control urbanístic o l’emissió d’informes i dictàmens, i poden comportar responsabilitats personals que van més enllà de l’estricte marc administratiu.

En definitiva, la col·legiació no és només un requisit per exercir: és una garantia per fer ho amb confiança, seguretat jurídica i dignitat professional. Ser col·legiat significa comptar amb una institució que protegeix, acompanya i impulsa els seus membres al llarg de tota la seva vida professional, assegurant que l’Arquitectura Tècnica continuï sent una professió robusta, rigorosa i al servei de la societat.

GAUDÍ SEMPRE SERÀ GAUDÍ

El 2026 és l’any Gaudí. Perquè?

El 10 de juny de 1926 es commemora el centenari de la mort del genial arquitecte reusenc, nascut l’any 1852, que va morir a Barcelona tres dies després de ser atropellat per un tramvia, mentre creuava la Gran Via de las Corts Catalanes a la ciutat comtal. Cada dia anava des de la Sagrada Família fins a l’església de Sant Felip Neri, al Barri Gòtic, per assistir a l’ofici de la missa. Després de l’accident, el van traslladar a l’Hospital de la Santa Creu i allí va morir, als 74 anys. La seva mort motivà una gran commoció en la ciutat i el seu sepeli fou multitudinari.

Però anem a pams. Gaudí va ser un personatge quelcom enigmàtic i força sorprenent en la seva època. Va disposar del mecenatge d’Eusebi

Güell i Bacigalupi (Barcelona, 1846–1918). Ell, el comte Güell, fou un industrial, polític i mecenes català, que va saber de Gaudí per primera vegada a l’Exposició Universal de París l’any 1878, al veure un expositor de barrets i preguntar qui l’havia dissenyat.

Gaudí és l’arquitecte més conegut a nivell internacional i el temple de la Sagrada Família és la construcció religiosa més alta del món, amb la seva torre de Jesucrist que té 173,50 metres i està rematada amb una creu.

Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí que aspira a ser un centre de recerca i que és reconegut per promoure el coneixement de l’arquitectura i de l’obra de Gaudí i posar a l’abast de la comunitat acadèmica, investigadora i del públic en general, els seus fons patrimonials, és el comissari de l’Any Gaudí 2026. Santana manifesta que “Gaudí aplica la ciència i la

tecnologia a l’art ... no s’havia fet mai una anàlisi científica de tota l’obra en conjunt, i això és una de les novetats d’aquesta commemoració”. Sempre creiem que Gaudí s’inspirava en la natura, ara els estudiosos diuen que Gaudí analitza científicament la física de la natura, troba les seves lleis i les aplica d’una manera científica a l’arquitectura, com si fos “una nova natura.”

Gaudí fa que les pedres parlin amb una creativitat exuberant i una bellesa que captiva i atrau, al servei d’un ideari simbòlic de fons que és fonamentalment cristià. La columnata de la Sagrada Família evoca les columnes del Partenó. Armand Puig, en el seu darrer llibre, ‘Antoni Gaudí, vida i obra’ escriu que “En tota la documentació oficial, tant personal com l’acadèmica i la professional, signada per Gaudí mateix, incloent hi documents tan significatius com ara la certificació del testament del 9 de juny de 1911 i els llegats testamentaris del 1925, hi consta que és natural de Reus”. Reus té potser un deute amb els seu

fill més que il·lustre, ja que és el més universal de tots els que té aquesta ciutat. No sabem si serà suficient l’escultura amb la que està treballant des de fa temps l’escultor i joier tarragoní Joan Serramià. Cal una reparació, han manifestat algunes veus, ja que Reus no disposa de cap obra gaudiniana. L’historiador i arqueòleg Jaume Massó ens recorda els projectes que Gaudí va estar a punt de fer a la ciutat reusenca i que per unes circumstàncies o altres no van reeixir, com la remodelació de la façana del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, el mateix Teatre Fortuny o la residència familiar i seu empresarial dels Vilella.

L’única obra de Gaudí a les comarques tarragonines és l’altar i ostensori del Sagrat Cor, que està al carrer Méndez Núñez 14 de la ciutat de Tarragona (1880 1884). Es tracta d’una intervenció important en l’església d’estil neogòtic de les monges de la congregació de Jesús i Maria que va projectar l’arquitecte tarragoní Ignasi Jordà Arnalich.

text / Josep Maria Buqueras fotos / Avanti Comunicació

Imatge de la plaça del Mercadal, entre els anys 1932-1933, amb la Casa Navàs, obra de Domenech i Muntané, com a element principal i testimoni d’aquella època.

L’edifici més emblemàtic de la ciutat de Reus i joia del Modernisme, recupera la famosa torratxa destruïda a la Guerra Civil i retorna al seu esplendor originari de principis del segle XX.

Edificis singulars

CASA NAVÀS: LA RECONSTRUCCIÓ QUE TANCA UNA FERIDA DEL MODERNISME

text / Òscar Ramírez Dolcet fotos / Xavier Nualart / Casa Navàs

La Casa Navàs no és només una casa, és una de les joies principals del modernisme català i, sense gaire discussió, l’edifici més bell i admirat de Reus. Però durant dècades ha arrossegat una absència molt visible, la torratxa cantonera que li donava verticalitat, caràcter i aquell punt d’atreviment escenogràfic tan a l’estil de Lluis

Domènech i Montaner. El 26 de març de 1938, una bomba va impactar l’edifici en plena ofensiva sobre el nucli antic i va fer miques bona part del darrer pis, la teulada, el capcer i la mateixa torratxa. És cert

que el buit que va deixar va ser arquitectònic, però també es va convertir en una mena de ferida a la memòria urbana. Després de la guerra, entre 1940 i 1943, els llavors propietaris d’aquest immoble Joaquim Blasco i Maria Font de Rubinat, van fer reconstruir el segon pis per tornar la casa a una certa normalitat habitable. Però els pressupostos, i l’època, no donaven per recuperar l’ornamentació perduda, de manera que el capcer i la torratxa van quedar fora del projecte. Així, la façana va continuar durant anys amb aquella

El finançament privat ha estat determinant per fer possible la reconstrucció de la torratxa

sensació d’obra interrompuda, com si Reus tingués una peça mestra a la qual li faltés la signatura final.

Tot va canviar amb la nova propietat, que va adquirir la casa el 2017 i la va reobrir al públic de manera continuada des del 2018, amb un objectiu clar que era retornar li la fisonomia original, primer amb la reconstrucció del capcer, que va ser una realitat l’any 2020, i després amb la torratxa com a darrer pas de la restitució exterior.

La reconstrucció de la torratxa, anunciada el juny de 2024, s’ha plantejat amb una combinació de rigor patrimonial i pragmatisme contemporani. L’equip, amb els arquitectes Joan Tous i Pau Jansà; i el conservador restaurador Pau Arroyo al capdavant, va treballar el projecte entre 2022 i 2023 a partir de documentació fotogràfi-

ca i gràfica, fragments conservats i comparatives amb altres obres de Domènech i Montaner. El vistiplau del Departament de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya era imprescindible perquè la Casa Navàs és BCIN. El finançament privat ha estat determinant i finalment el grup Masergrup ha assumit íntegrament el cost de l’operació. Per tants, els dos principals esculls s’han salvat.

El calendari ha anat variant. Si inicialment es parlava d’acabar abans de Setmana Santa de 2025, l’inici efectiu d’obra es va formalitzar l’agost de 2025 amb el muntatge de la bastida i una previsió de finalització durant el primer trimestre de 2026. Les obres les executa l’empresa Constècnia.

A nivell constructiu, hi ha decisions que expliquen bé el dilema que s’ha

generat entre fidelitat i seguretat. Ha calgut instal·lar una estructura d’acer inoxidable, com marca la normativa actual, que l’original no tenia, i això ha obligat a desmuntar parcialment la teulada per assegurar una fixació òptima. Sobre aquesta “columna vertebral” s’hi col·loquen els blocs de pedra, esculpits artesanalment; i els altres elements, i finalment la forja, amb la rèplica del vaixell de Jaume I que coronarà el conjunt. L’original, conservat però en mal estat, es preservarà com a peça museística. Amb la col·locació de la primera pedra, feta el novembre de 2025, el projecte ha entrat en la seva fase més visible que aquella que ja no es veu només al taller i passa a observar-se a peu de carrer per tota la ciutat, siguin reusencs, d’altres parts o turistes.

Foto de la Casa Navàs a meitats de la dècada dels anys 30 del segle passat, quan encara conservava la torratxa.

Amb la intenció d’entendre molt millor què s’hi està fent i com s’ha configurat l’execució d’aquell projecte inicial, hem volgut endinsar nos a fons ens els detalls. Per això conversem amb l’arquitecte tècnic Xavier Nualart, Cap d’obra per part de l’empresa Constècnia.

ENTREVISTA A XAVIER NUALART

Xavier, quan diem “reconstruir la torratxa”, de què estem parlant exactament? Quines parts es refan de zero, quines es reprodueixen artesanalment i quines són intervencions actuals per exigències de normativa i seguretat?

Reconstruir la torratxa vol dir tornar a executar el mateix conjunt que ja hi havia, partint de la base que tenim algun element existent que ens serveix com a referència.

Pràcticament totes les parts es refan de zero (estructura, elements de forja, vitralls), excepte la pedra, de la qual els elements vius que tenim representen un 5%. Artesanalment, les parts més importants són els treballs amb pedra de Vinaixa, la serralleria de forja i els vitralls.

Amb el vistiplau de Patrimoni, la reconstrucció combina rigor històric i pragmatisme contemporani

La intervenció en la qual tenim més exigència, en quant a normativa, és l’estructura interior. Està realitzada amb acer inoxidable 316 i formada per pilars perimetrals, pilar central, plafons de subjecció i escales.

Quina feina prèvia d’estudi us ha permès saber com era la torratxa original? Quines fonts han estat més determinants (fotografies, plànols, fragments conservats, arxius, comparatives) i com es converteixen en decisions d’obra?

Tot ens ha ajudat una mica. Els plànols del projecte inicial de Domènech i Montaner, l’ arxiu de fotografies antigues i, tal com dieu, també els fragments conservats, a més de l’aixecament exhaustiu a escala real d’aquests.

Les decisions d’obra són la base de tot plegat ja que hi intervenim tot el

personal tècnic així com també els mestres artesans. Sempre prenem les decisions per unanimitat total. Aquestes es fonamenten en proves a taller i en l’execució d’una maqueta que ens ajuda a entendre millor el monument en quant a especejament de les peces i també l’adaptació i la subjecció de la pedra envers l’estructura.

Com condiciona el projecte el fet que la Casa Navàs sigui un edifici protegit? En una obra així, què és el més delicat a l’hora de conciliar fidelitat històrica i requisits contemporanis?

Condiciona i molt. Hem d’estar molt segurs i convençuts en la presa de decisions. Conciliem la fidelitat històrica amb la reconstrucció de la torratxa, adaptada a requisits actuals en matèria d’estructura.

Moment del muntatge de l’estructura sobre la base original de la torratxa.

“Pràcticament tot es refà de zero; de pedra original només en conservem un 5%”

Pel que fa a materials, per què s’ha optat per determinades solucions (pedra, estructura metàl·lica, vitralls, forja)? Què hi guanyeu en durabilitat i manteniment, i què us obliga a ser especialment precisos?

Hem optat per materials que ja hi havia originalment. L’únic material que s’afegeix és acer inoxidable, com dèiem abans, per un condicionant estructural.

La precisió es màxima, perquè estem parlant d’un element amb base octogonal, amb un punt d’irregularitat, i això ens condiciona molt a l’hora d’unir pedra, estructura d‘inoxidable, vitralls i glorieta de forja.

La nova estructura interna és un punt clau. Com s’ancora a l’edifici existent i com es controla que el pes i les càrregues no comprometin parts originals? Quins càlculs o criteris estructurals us guien?

La nova estructura d’acer inoxidable s’ancora o neix a partir del primer tambor amb una peça amb forma d’estrella de la qual, cada punta de l’estrella rep les càrregues dels pilarets perimetrals dels vèrtex de l’octògon.

Un altre punt d’ancoratge a l’edifici existent és a nivell de coberta, mitjançant unes platines col·locades en perpendicular entre elles (al carrer Jesús

amb plaça del Mercadal) que el que fan és lligar la torratxa en aquest nivell.

En quant a les parts originals conservades, s’ha dissenyat l’estructura de manera que no les afecti i no rebin càrregues directes per no sotmetre-les innecessàriament.

Com s’ha plantejat la seqüència de muntatge? Què es fa al taller i què s’acaba in situ a la coberta, i per què? Quins riscos es redueixen (o apareixen) quan el muntatge final es fa a dalt?

Tot es realitza a taller i després es munta a l’obra amb la seqüència corresponent de cada peça, element, vitrall, etc.

“La logística és clau perquè treballar cada dia a la plaça del Mercadal no és gens fàcil”

No és una qüestió de més o menys risc sinó que és un fet merament constructiu per seguir un ordre i procés determinat.

En una obra així hi intervenen oficis molt diferents. Com coordineu picapedrers, ferrers i vitrallers perquè tot encaixi? Quins controls de qualitat feu abans de col·locar definitivament cada peça?

L’ordre de cadascun ve determinat pel criteri constructiu que estem emprant. Qui primer marca la pauta és el serraller de l’estructura d’inoxidable i després el segueix el picapedrer per anar adaptant les peces corresponents.

Efectivament, realitzem controls, i no només de qualitat. Pel que fa a l’estructura, els típics, com si fos una obra convencional. Per a la pedra, certificats i proves mecàniques fetes in situ i a taller.

Quins són els principals perills o problemes en una reconstrucció sobre un edifici històric en ple centre urbà?

Parlo de vibracions, filtracions, fissures, sorpreses a la coberta, vent a cota alta, i també logística de bastides i moviment de materials.

En aquesta obra en particular, la logística té un paper molt important. No és gens fàcil descarregar i treballar cada dia a la plaça del Mercadal. Tenim fil directe amb el departament de Mobilitat de l’Ajuntament de Reus, i he de dir que, des de un principi, ens han posat les coses molt fàcils.

Fase inicial del muntatge de l’estructura metal·lica sobre la base original existent que configura finalment la nova torratxa projectada.

La maqueta de la torratxa, realitzada a escala, i les peces que configuren la nova estructura a mida real, s’han estudiat i treballat al taller per col·locar-les després a l’edifici del Mercadal.

L’estudi de les bastides s’ha fet d’una manera molt acurada. S’han hagut de muntar en dues fases i en alçades diferents, per tal de no interrompre l’entrada de materials.

Cal dir que l’edifici té una certa antiguitat, i això vol dir que té elements que estan en un estat de conservació una mica just. Hem hagut d’estudiar

bé les actuacions a realitzar i evitar no malmetre aquests elements.

Quan es reprodueixen elements ornamentals (motius vegetals, gàrgoles, vitralls, penell), com es decideix el grau d’exactitud? Què es fa amb les peces originals conservades o amb elements que s’han de preservar

però no poden tornar a l’exterior?

El grau d’exactitud ha de ser el mateix que tenia. No estem fent una restauració o rehabilitació, estem en una reconstrucció. Les peces originals conservades i que estan adherides a l’edifici formaran part del conjunt. Les altres i que no n’estan, d’adherides, es documentaran i s’exposaran.

Detall de les peces escultòriques que formen part de la torratxa i que s’han elaborat amb el mateix material que l’original i mantenint fidelment la forma.

La Casa Navàs és un dels grans manifestos del modernisme europeu a Reus. Lluís Domènech i Montaner la va projectar per encàrrec del comerciant tèxtil Joaquim Navàs i la seva esposa, Pepa Blasco, com una casa botiga a la Plaça del Mercadal, construïda entre 1901. El resultat és excepcional perquè conserva, en gran mesura, l’univers decoratiu original: vitralls, mobiliari, teixits, llums i un repertori artesà que converteix l’interior en una mena de jardí artificial, exuberant i coherent. A Reus, la Casa Navàs és la peça que fa entenedor, a primera vista, per què el modernisme no és només façana sinó una manera de pensar la ciutat, l’artesania i el progrés. No és casual que sigui un dels edificis més fotografiats i comentats del Mercadal ja que condensa l’orgull cívic i la memòria econòmica, convertint també l’arquitectura en un relat compartit. Al Camp de Tarragona, actua també com a emblema d’una constel·lació modernista sovint menystinguda quan el focus es desplaça cap a Barcelona. A les nostres comarques, i a Reus especialment, el modernisme és identitat local, però també és una xarxa de tallers, vitrallers, ferrers i fusters que van donar forma a una modernitat pròpia. A escala catalana, la Casa Navàs és una prova contundent que el modernisme va ser un llenguatge complet i capaç d’unir art i indústria amb una ambició que encara avui marca el llistó del patrimoni.

Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

Espai Tècnic

ASCENSORES: ADECUACIONES EN EDIFICIOS EXISTENTES

Artículo de la colección de “Documentos de Orientación Técnica en Accesibilidad”, publicado en la web de la Fundación Musaat

BREVE HISTORIA Y SU EVOLUCIÓN

Aunque estamos acostumbrados a usarlo a diario, sobre todo en las ciudades y grandes núcleos de población, el ascensor, tal y como lo conocemos a día de hoy, es un in -

vento más o menos reciente. Fue el inventor estadounidense Elisha Otis el encargado de diseñar y fabricar el primer ascensor que estaba destinado al transporte máximo de seis personas, a una velocidad de diez metros por minuto, y contó

text / Manuel A. Burguillos González

con un freno manual de seguridad y estaba sustentado en un motor de vapor.

En nuestro país, el primer ascensor en viviendas se instaló en la calle Alcalá de Madrid, en pleno centro de la capital española, concretamente

en el número 5. La instalación se firmó poco antes de la Navidad del año 1877.

Ascensores: Clave para la Inclusión, la Autonomía y la Cohesión Social

Las barreras arquitectónicas, como escaleras, desniveles y alturas significativas, representan obstáculos insalvables para un segmento considerable de la población, incluyendo personas con movilidad reducida (usuarios de sillas de ruedas, personas mayores, personas con muletas), familias con carritos de bebé, o incluso individuos con limitaciones temporales (lesiones). El ascensor elimina estas barreras de manera

efectiva, permitiendo el desplazamiento vertical sin esfuerzo físico ni riesgo.

En edificios residenciales, comerciales, de oficinas, hospitales, estaciones de transporte y espacios públicos, la presencia de un ascensor accesible transforma por completo la funcionalidad y el uso del espacio. Permite que personas que antes estaban confinadas a plantas bajas o con acceso limitado a ciertos niveles, puedan moverse libremente y participar plenamente en la vida social, económica y cultural.

En una sociedad con una población cada vez más envejecida, los ascensores son esenciales para que las

personas mayores puedan permanecer en sus hogares y comunidades por más tiempo, evitando la dependencia y el aislamiento.

Los ascensores benefician a toda la población: padres con carritos de bebé, personas que cargan objetos pesados, o simplemente cualquiera que prefiera una opción de transporte más cómoda y rápida.

¿Por qué son socialmente imprescindibles?

1. Accesibilidad universal

• Elimina barreras arquitectónicas en edificios de varias plantas.

• Permite que personas con discapacidad o movilidad reducida vivan de forma autónoma.

• Cumple con la legislación vigente (Ley 15/2022 de igualdad de trato y no discriminación).

2. Autonomía y dignidad

• Evita el aislamiento social de personas mayores que no pueden bajar escaleras.

• Facilita el acceso a servicios básicos: médicos, comercios, transporte público.

• Mejora la autoestima y la calidad de vida.

3. Cohesión social

• Permite que todos los vecinos compartan los mismos espacios sin discriminación.

• Favorece la convivencia intergeneracional en comunidades de propietarios.

• Reduce la desigualdad entre viviendas con y sin ascensor.

No debemos de ver el ascensor solo como una máquina: es una herramienta de justicia social. Su implantación en edificios existentes es una inversión en igualdad, salud pública y sostenibilidad urbana. Para técnicos y administraciones, promover su instalación es apostar por una sociedad más inclusiva y cohesionada. El ascensor no es un lujo, sino una necesidad imperiosa en la construcción de una sociedad verdaderamente inclusiva.

Desafíos y Perspectivas Futuras

A pesar de los avances, persisten desafíos, especialmente en edificios antiguos que no fueron concebidos con criterios de accesibilidad. La rehabilitación y adaptación de estas estructuras son fundamentales, aunque a menudo implican complejidades técnicas y económicas.

El futuro de los ascensores accesibles apunta hacia una mayor integración tecnológica (por ejemplo, con

sistemas inteligentes de navegación o reconocimiento de voz), una mayor eficiencia energética y una expansión de su presencia en todos los entornos, incluyendo el transporte público y los espacios urbanos al aire libre cuando sea necesario (como funiculares o ascensores panorámicos en desniveles urbanos). Su importancia trasciende lo técnico para situarse en el centro de la agenda social y urbanística.

Requisitos mínimos de un ascensor accesible urbano

(Según Orden TMA/851/2021).

Esta Orden se aplica específicamente a los espacios públicos urbanizados y sus elementos, complementando el Código Técnico de la Edificación (CTE) en lo referente a accesibilidad en estos entornos.

Dimensiones mínimas de cabina

Cabinas de una puerta: 1,10 m (ancho) x 1,40 m (profundidad).

Cabinas de dos puertas enfrentadas: 1,10 m (ancho) x 1,40 m (profundidad).

Cabinas de dos puertas en ángulo: 1,60 m (ancho) x 1,40 m (profundidad).

Espejo o dispositivo funcional equivalente

El ascensor deberá disponer de un espejo o dispositivo funcionalmente equivalente que facilite la visión en el desembarque.

Pasamanos

Se colocarán en las paredes de la cabina donde no existan puertas.

Sección: Ergonómica, adecuada para el agarre.

Diámetro: Entre 3 cm y 4,5 cm.

Separación del paramento: 3,5 cm como mínimo.

Altura: 0,90 m del suelo, con una tolerancia de 2,5 cm.

Exterior de la cabina (Pre-embarque)

Pavimento táctil: Franjas de pavimento táctil indicador direccional acanalado, colocadas en sentido transversal a la marcha, frente a la puerta.

Espacio libre de obstáculos: Colindante a las puertas, deberá existir un espacio donde pueda inscribirse un círculo de 1,50 m de diámetro mínimo, libre de obstáculos, sin invadir el itinerario peatonal accesible.

Señalización (número de planta y botones)

Número de planta: Se colocará en la jamba derecha en sentido salida de la cabina.

Altura de los números: Superior a 5 cm y máximo 7 cm, de forma que se pueda palpar de una sola vez con la mano. Se recomienda colocarlos en ambas jambas.

Distancia de botones: La distancia entre la línea central de cualquier botón y el rincón será mayor de 50 cm, preferiblemente 70 cm.

ACTUAL MARCO NORMATIVO.

Evolución

En España, la regulación se ha reforzado recientemente con la publicación del Real Decreto 355/2024, que aprueba la nueva Instrucción Técnica Complementaria ITC AEM 1, y la actualización de la norma UNE EN 81 70:2022+A1:2022, ambas alineadas con los principios de accesibilidad universal y seguridad industrial. Estas disposiciones se complementan con el Documento Básico de Seguridad de Utilización y Accesibilidad (DB SUA) del Código Técnico de la Edificación (CTE), así como la orden TMA/851/2021, de 23 de julio de 2.021 para ascensores en entornos urbanizados o exteriores.

CASO PRÁCTICO DE ACCESIBILIDAD 1. ADECUACIONES EN EDIFICIOS EXISTENTES

El Real Decreto 355/2024, de 2 de abril, por el que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria ITC

AEM 1 «Ascensores». El Real Decreto 355/2024 no solo actualiza requisitos técnicos, sino que redefine el papel del ascensor como infraestructura esencial para la vida independiente y la participación social.

Esta norma representa un avance significativo en materia de accesibilidad, al establecer requisitos obligatorios que garantizan el uso seguro y autónomo de los ascensores por parte de todas las personas, reforzándose el compromiso con el diseño universal y la inclusión social, alineándose con los principios de la Convención de la ONU sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad.

Principales Cambios Normativos en Accesibilidad

A continuación y de manera esquemática se indica los cambios o medidas más importantes, las cuáles deben cumplir con las normas de accesibilidad, como la UNE EN 81 70:2015 o la UNE 63087:2012 referidos a:

1. Accesibilidad Universal Obligatoria

Todos los ascensores, tanto nuevos como existentes, deberán cumplir con criterios de accesibilidad. Se busca equiparar la seguridad y accesibilidad de los ascensores antiguos a los estándares actuales.

2. Nivelación de Cabina

Se exige una precisión de parada con un margen máximo de ±1 cm respecto al nivel del suelo. Mejora la seguridad de personas mayores o con movilidad reducida al evitar tropiezos.

3. Sensores de Puerta de Alta Cobertura

Los sensores deberán cubrir toda la altura de la puerta, desde el suelo hasta la parte superior. Esto evita accidentes con personas, mascotas o elementos no detectados por sensores antiguos.

4. Botoneras Accesibles

Altura entre 90 y 120 cm.

Incorporación de braille, relieve y contraste visual.

Señalización sonora de plantas y dirección de desplazamiento.

5. Pesacargas Obligatorio

El ascensor no podrá iniciar el recorrido si se supera el peso máximo permitido.

Mejora la seguridad estructural y evita fallos de parada.

NOTA: El Decreto entró en vigor el 1 de julio de 2024, afectando a comunidades de vecinos, edificios públicos y empresas mantenedoras.

CASO PRÁCTICO DE ACCESIBILIDAD 2. ADECUACIONES EN EDIFICIOS EXISTENTES

Documento Básico SUA · Seguridad de utilización y accesibilidad

Anejo A. Terminología

Dimensiones mínimas de cabina

Ascensor tipo 1 (accesible para una persona en silla de ruedas):

Ancho libre mínimo: 0,90 m

Fondo libre mínimo: 1,20 m

- Ascensor tipo 2 (accesible para dos personas en silla de ruedas o una en silla de ruedas y acompañante):

Ancho libre mínimo: 1,10 m

Fondo libre mínimo: 1,40 m

Ascensor tipo 3 (accesible para varias personas en silla de ruedas o camillas):

Ancho libre mínimo: 2,00 m

Fondo libre mínimo: 1,40 m (para facilitar giros de silla de ruedas y camillas).

Puertas

· Ancho libre de paso: Mínimo 0,80 m para ascensores tipo 1 y 0,90 m para ascensores tipo 2 y 3.

· Tipo: Automáticas y con temporización suficiente para el acceso y salida.

· Mecanismos de detección: Deben disponer de dispositivos de detección de presencia para evitar el cierre cuando hay personas en el umbral.

Espacio de preembarque

Delante de las puertas del ascensor debe existir un espacio libre de obstáculos de al menos 1,50 m de diámetro, o un cuadrado de 1,50 m x 1,50 m.

Botones de control (pulsadores)

Altura: Los pulsadores deben estar situados a una altura entre 0,90 m y 1,20 m del suelo.

Separación: Suficiente para su fácil manipulación.

Formato: Deben ser táctiles (relieve), con información en braille y con contraste cromático.

Señalización acústica y luminosa: Confirmación de la pulsación y de la llegada a la planta.

Indicadores visuales y sonoros

· Visuales: Indicación luminosa del sentido de movimiento y de la planta en la que se encuentra la cabina, con números de buen tamaño y contraste.

Sonoros: Avisos sonoros de llegada a planta y de sentido de movimiento.

EJEMPLO DE BUENA PRÁCTICA.

IMPLANTACIÓN DE ASCENSOR

EXTERIOR EN COMISARÍA DE POLICÍA NACIONAL.

Aplicación de la Normativa

La normativa vigente, como el Código Técnico de la Edificación (CTE) en España (DB SUA) y órdenes específicas como la Orden TMA/851/2021, establecen los requisitos mínimos que deben cumplir los ascensores para ser considerados accesibles. Estas normativas son cruciales para garantizar que los nuevos proyectos se construyan bajo principios de diseño universal y que los edificios existentes realicen las adaptaciones necesarias.

Hemos de tener en cuenta que en cada comunidad autónoma, como ocurre en la Comunidad Valenciana, pueden adoptar disposiciones adicionales. La normativa autonómica y municipal es la que legisla, entre otras cosas, las pautas a seguir para efectuar obras que modifican la estructura del edificio, pudiendo adoptar disposiciones adicionales, añadiendo algunas especificaciones sobre ésta en materia de su competencia en vías de aumentar la seguridad, pero nunca contrarias a la norma estatal. Dependiendo de la Comunidad Autónoma en la que se reside, e incluso el municipio, existirá una legislación diferenciada para cada caso.

Descripción de la actuación

La actuación que a continuación describimos se corresponde a una intervención integral un edificio administrativo (Comisaría de Policía). Entre las numerosas actuaciones llevadas a cabo se encontraban las de Mejoras de Accesibilidad, tanto en el interior como exterior del edificio. Son precisamente, las llevadas a cabo en el edificio las que son objeto de este ejemplo. Dicha actuación, es como consecuencia de poder dotar al edificio de un acceso directo desde el exterior del patio para poder salvar el desnivel de aprox. 3.50 m existente que en su día se resolvía mediante una escalera y posteriormente con un sistema de salvaescalera de dudosa practicidad y numerosos problemas de mantenimiento.

De este modo, la actuación llevada a cabo consistió en instalar un ascensor exterior homologado y adaptar tanto desembarcos como accesos, con demoliciones parciales de solados, petos y modificaciones puntuales a nivel de instalaciones (electricidad y comunicaciones).

EL ASCENSOR COMO ESENCIA DE LA MEJORA SOCIAL E INDIVIDUAL

En una comunidad de vecinos, el ascensor es la infraestructura que hace habitable el edificio para todos. Sin él, las escaleras levantan una frontera diaria para personas mayores, vecinos con movilidad reducida, familias con carrito o cualquiera que atraviese una lesión. Un ascensor fiable sostiene la autonomía, evita el aislamiento y refuerza la convivencia. Cuando todos acceden a su vivienda y a las zonas comunes, la comunidad es más igualitaria. Precisamente por ese carácter esencial, cumplir las normativas de seguridad es vital. La nivelación precisa en la parada, los sensores de puerta de cobertura completa, los límites de carga, las botoneras accesibles y las inspecciones y mantenimientos documentados no son simple burocracia, se convierten en barreras contra caídas, atrapamientos y fallos estructurales. La seguridad del ascensor es, en último término, seguridad colectiva.

Conoce con más detalle toda la información de este artículo y muchos otros documentos relacionados en la web de la Fundación Musaat, a través de este código QR.

NAU INDUSTRIAL AGRÍCOLA-RAMADERA

EDIFICACIÓ INDUSTRIALITZADA

EDIFICACIÓ I FORJATS

TERRATZO, PAVIMENTS I URBANITZACIÓ CIMENT, ÀRIDS FORMIGÓ

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

PETIT PREFABRICAT

OBRA PÚBLICA

TRANSPORT I MUNTATGE

FERRALLA

La veu de l’empresa

ARQUITECTURA TÈCNICA PER A TOTHOM: JORDI MAR TÍ TRENCA LA BARRERA

Durant anys, el sector de la construcció s’ha explicat de portes endins, amb llenguatge tècnic i no sempre amb vocació de carrer. Però avui la confiança també es construeix a les xarxes, aportant el missatge amb claredat, utilitat i rigor. El Jordi Martí, arquitecte tècnic, n’és una prova. Conegut a Instagram, Facebook o TikTok com @jordimartix, ha sabut portar temes com la rehabilitació, les instal·lacions o el confort tèrmic a un públic ampli —també al més jove— sense convertir los en espectacle i marcant sempre el criteri.

En aquesta entrevista amb ell, volem saber com decideix què explica i què no, d’on treu les idees, com tradueix complexitat en formats curts i com gestiona el límit entre el consell general i el “això ho ha de mirar un professional”.

text / Oscar Ramírez Dolcet

fotos / Jordi Martí (@jordimatix)

Jordi, què et va portar a obrir el teu perfil a les xarxes socials? Què et va fer decidir començar a parlar de construcció i habitatge a xarxes?

Treballant a la UPC vaig poder col·laborar amb un projecte de recerca que explorava fins a quin punt es podia optimitzar el consum d’energia treballant només amb informació, sense modificar físicament l’edifici.

La feina consistia en entendre cadascun dels edificis de la UPC, recollir algunes dades clau i parlar amb la gent per veure com es podia millorar la gestió.

Aquesta experiència em va fer obrir els ulls: l’activitat didàctica que portava a terme d’edifici en edifici, parlant amb la gent per entendre com funcionava i trobar maneres d’utilit-

zar lo millor, la podia potenciar amb contingut audiovisual.

Vaig començar a fer vídeos per l’Agenda de la Construcció Sostenible, i ja van tenir un cert impacte, però era una època en la que encara no s’havia popularitzat el vídeo a les xarxes socials. Ara fa 3 anys vaig obrir el meu compte @jordimartix a xarxes perquè el panorama havia canviat molt, ho vaig veure com el següent pas lògic. I per sort va anar molt bé.

Tens una frase molt potent: “la teva casa hauria de ser refugi, no gàbia”. Com es tradueix aquesta idea en quan has de decidir què hi entra i què queda fora del teu contingut?

El meu és un canal temàtic, parlo d’edificis. No em poso a parlar de política, de famosos o de cotxes. Però en realitat és un canal molt divers perquè no m’agrada la idea de lligar me a un format concret. Tinc èpoques on hi ha més humor, èpoques de contingut més tècnic, èpoques en les que mostro més cases curioses, etc. Això no és una estratègia especialment bona, perquè l’algoritme el que vol és que un canal sembli un programa, en el que ja saps què esperar. Funciona millor trobar una fórmula, un estil de vídeo que funcioni bé, i crear tot el contingut amb aquest format.

Tens la capacitat de convertir un tema tècnic (ITE, rehabilitació, instal·lacions, confort tèrmic) en un vídeo que s’entén a tots els nivells. Com fas perquè s’entengui del tot i a més en un vídeo curt?

Ser professor m’ha ajudat molt a saber què és el que no s’entén, perquè veig el que fan malament els meus alumnes. En canvi a xarxes, si mires quelcom que no entens senzillament passes de vídeo i per mi és molt més difícil saber si el problema és que no s’ha entès o que no interessa el tema.

En molts vídeos utilitzo el dibuix, és un tret d’identitat del canal, i això

també m’ajuda molt a fer entenedors conceptes que d’altra manera serien massa densos. Per una banda és un llast, perquè llavors el procés de creació d’un vídeo es fa molt més lent. Però si veig que ho farà més entenedor procuro dedicar-hi el temps necessari.

Tenint en compte que molta gent fa allò que veu a les xarxes i li expliquen els influencers que segueix, com controles que el que expliques no porti a errors?

Sincerament, no hi penso massa. Procuro que els vídeos tinguin sentit i no em poso a explicar coses inabastables que requeririen 30 minuts d’explicació. És cert que a vegades, al explicar un cas concret, la gent generalitza i per tant acaben amb una idea equivocada. És inevitable. I si em pregunten per missatge directe, com que jo no puc visitar casa seva o l’obra que estan portant, sovint sí que responc “això millor que ho miri un professional”.

Ser influencer t’ha canviat la feina?

T’ha ajudat, t’ha portat problemes, t’ha obert portes…? Què n’has notat?

M’ha obert moltes portes. Ser conegut et posa en contacte amb oportunitats que, si no, difícilment arribarien. M’ha permès conèixer gent molt interessant: debatre idees amb directors d’alguns dels despatxos d’arquitectura més importants del país, descobrir artesans i gent d’ofici que en saben una barbaritat de construcció, i aprendre d’ells.

Quina diferència hi ha entre ensenyar a classe i explicar a Instagram? Què et dona l’aula que no et dona Instagram, i a l’inrevés?

A l’aula tens una cosa molt valuosa: temps i atenció sostinguda. A Instagram, en canvi, el repte és l’oposat: tens pocs segons per captar l’atenció abans que l’algoritme i el dit decideixin per tu. La gent no espera estar-se mitja hora amb un sol contingut; espera curiositats, idees útils i apre-

nentatges ràpids, idealment amb un punt d’entreteniment. Però això també és un avantatge: pots arribar a molta més gent i encendre espurnes de curiositat en persones que mai vindrien a una aula. Res és millor o pitjor; són contextos diferents i cal treure el millor de cada un

Què li diries a un jove que no sap què estudiar? Com li explicaries què és el Grau d’Arquitectura Tècnica i per què podria ser una bona opció?

Li diria: “Si t’agrada entendre com funcionen les coses i vols una feina real, amb impacte directe, mira Arquitectura Tècnica.”

És una professió molt potent perquè estàs al centre de tot: obra, materials, planificació, sostenibilitat… Però a més el sector de la construcció està en un moment de canvi. Falta mà d’obra qualificada i la intel·ligència artificial i la robòtica estan avançant molt, per tant es difícil que en 10 o 15 anys estiguem construint com ara.

Què en penses de la campanya “Escoles i professió” que impulsem des del COATT amb el repte de donar a conèixer la professió i les seves sortides laborals als més joves?

Em sembla necessària. La construcció és un sector enorme, però la professió sovint és invisible: la gent veu l’edifici acabat, però no entén qui hi ha darrere i què fa cadascú.

Si la campanya aconsegueix que els

joves entenguin que aquesta professió no va només de “fer obres”, sinó de millorar l’entorn construït perquè tothom pugui viure millor, ja serà un èxit.

Com a expert a les xarxes socials, com veus el portal Obres amb Garantia (obresambgarantia.com) que va crear el nostre Col·legi el 2015?

El veig com una idea molt encertada per una cosa clau: confiança. La gent té por d’una reforma perquè ha sentit històries de terror. Un portal que apropa professionals amb garanties, i a sobre ho fa d’una manera entenedora, ajuda molt a reduir el “mercat opac” de l’obra.

Crec que ajuda a protegir la ciutadania, perquè sap on trobar professionals solvents, i dignifica el sector.

Fins a quint punt creus que les xarxes són indispensables i quin paper consideres que han de tenir en elles els col·legis professionals o les administracions, per arribar a tota la població que les consulta o utilitza de manera eficient i creïble?

Les xarxes són, avui, una eina gairebé indispensable si vols arribar a la població, perquè és on la gent ja passa temps i on es formen opinions. Per a col·legis professionals i administracions són una oportunitat enorme: permeten entrar a la conversa global i ser presents allà on realment es consumeix informació.

Reportatge

VIURE PITJOR PER VIURE: EL COST INVISIBLE DE L’HABITATGE

text / Òscar Ramírez Dolcet

fotos / COATT i Avanti Comunicació

L’habitatge ha deixat de ser, fa temps, una peça neutral del paisatge quotidià. Per a moltes persones és el lloc on es juga la salut emocional, la seguretat material i fins i tot la manera de relacionar se amb els altres. El passat 18 de setembre i amb aquesta mirada de fons, es va celebrar al Senat la jornada “Vivienda, salud mental y soledad no deseada”, impulsada pel Consejo General de la Arquitectura Tècnica de España (CGATE) i GAD3, en el marc de la presentació de la II edició del Baròmetre de l’Habitatge a Espanya. El missatge era clar: quan l’habitatge falla, no només grinyola el mercat; també ho fa la vida. Entre les presències institucionals hi va haver la del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de

Una de cada quatre persones pateix estrès o ansietat

durant la recerca d’habitatge

Tarragona (COATT), representat pel seu president, Xavier Llorens. Posteriorment, entrevistat a diversos mitjans de comunicació, ell remarcava que la problemàtica detectada a escala estatal també és ben present a la demarcació de Tarragona, tant pel que fa a l’ac -

cés com a la qualitat dels habitatges. Com a representant tarragoní a Madrid, Llorens argumentava que “si es vol parlar seriosament de salut comunitària, cal parlar també de rehabilitació, de criteris d’habitabilitat saludable, d’accessibilitat i d’entorns que facilitin la

vida quotidiana i les relacions socials”.

El Baròmetre posa números a un malestar que ja fa temps que s’expressa en converses quotidianes, a les sobretaules i a les cues de visites d’obra. I ho fa amb una dada d’entrada que resumeix la magnitud del fenomen: més del 40% de la població identifica l’habitatge com un dels dos principals problemes del

moment. Entre els qui viuen de lloguer, la proporció supera el 50%.

A partir d’aquí, el que s’observa és un mapa de tensions intergeneracionals. Prop del 30% de la població diu que té intenció d’adquirir un habitatge en els pròxims anys, però aquesta “intenció” es concentra especialment en la gent jove. Entre els menors de 30, s’acosta al 60%. I, malgrat això, la porta d’entrada és

estreta perquè dins d’aquest mateix grup d’edat, un 38% reconeix haver necessitat ajuda familiar per accedir a l’habitatge, sigui en compra o en lloguer. És una radiografia de dependència que té conseqüències socials evidents ja que porta a una emancipació tardana, trajectòries vitals posposades i projectes personals que queden encallats.

Però el nucli diferencial d’aques -

ta segona edició és que connecta el mercat de l’habitatge amb dues dimensions sovint tractades com si fossin “privades”. Per un costat, la salut mental i, per l’altra, la soledat no desitjada. El Baròmetre apunta que una de cada quatre persones admet haver sentit estrès o ansietat durant la cerca d’habitatge. A més, prop del 20% diu que ha tingut por de perdre la llar actual o ha patit episodis depressius vinculats a aquesta inseguretat residencial.

La soledat, en aquest marc, no apareix com una qüestió només sentimental, s’evidencia com un efecte col·lateral de la precarietat i de certes condicions de vida. Entre les dades més contundents, n’hi ha una que gairebé s’explica sola: el 63% dels joves afirma que les característiques del seu habitatge augmenten la sensació de soledat. La lectura és dura, perquè trenca el tòpic que compartir pis equival automàticament a estar acompanyat, però el Baròmetre recorda que conviure no sempre vol dir vincular se, i menys si es viu en espais petits, mal ventilats, sense intimitat o lluny de la xarxa afectiva.

Quan la soledat es fa persistent, l’impacte psicològic és claríssim. Més del 60% de les persones que diuen experimentar soledat de manera constant o freqüent asseguren que això afecta negativament el seu benestar emocional i la seva qualitat de vida; i gairebé el 50% considera que el seu habitatge contribueix a aquesta sensació. A l’altre extrem de la piràmide d’edat, el Baròmetre també registra una inquietud que no s’hauria de banalitzar, aquella que indica que 4 de cada 10 majors de 65 anys manifesten preocupació per sentir se sols en el futur.

En aquest context, el debat institucional ha tingut un to explícitament social. El president del Consejo General de la Arquitectura Tècnica de España (CGATE), Alfredo Sanz, ha arribat a definir el problema de l’ha-

El debat reclama habitatges saludables, accessibles i pensats per sostenir la vida quotidiana

bitatge com una “pandèmia social”, i ha insistit que s’ha invertit l’equació perquè ara són les persones les que s’han d’adaptar al que el mercat ofereix, i no a l’inrevés.

A tot això, volem també conèixer què se’n pensa, sobre el Baròmetre i les conclusions esmentades, des de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, organisme que analitza, estudia i diagnostica tot allò relacionat amb aquesta matèria. Conversem amb el seu director, Hèctor Simón.

Quina lectura feu des de la Càtedra del vincle entre condicions d’habitatge, soledat no desitjada i salut mental?

L’habitatge és un pilar bàsic del sistema del benestar, doncs és una condició necessària per la desenvolupament d’altres drets fonamentals, com la intimitat, l’educació, la dignitat humana i, en aquest cas, la salut. Des de la Càtedra, entenem l’habitatge no només com un espai físic, sinó com la base de la cohesió social i el projecte de vida de la família, que ha de poder dir, per tant, que on viu és una llar, un refugi on té lloc el desenvolupament habitual de la vida privada, íntima i familiar. Quan les condicions són inadequades (infrahabitatge, amuntegament) o insegures (inseguretat en la tinença, per exemple viure en habitacions o en una re -

sidència temporal) el concepte de “llar” es trenca, el que pot generar un impacte en la salut.

Si l’habitatge és un Dret humà, què hauria d’incloure perquè també protegeixi la salut mental i la vida comunitària, més enllà del simple “sostre”?

Cal fomentar l’estabilitat en la tinença (la inseguretat de perdre la casa i caure en una situació d’exclusió social pot afectar a la salut mental), l’assequibilitat, de manera que el pagament de l’habitatge no comprometi la capacitat de les famílies de fer altres activitats (oci, salut, relacions), l’accessibilitat universal (en els termes ja comentats anteriorment) i fomentar la integració comunitària, el que ajuda a protegir la salut mental.

Fins a quin punt el fet de tractar l’habitatge com un actiu financer alimenta la incertesa residencial i el malestar psicològic?

L’habitatge és l’únic bé al món que és un actiu financer i, al mateix temps, un dret humà. Cal conciliar ambdues perspectives per a que l’habitatge reuneixi els requisits establerts a l’article 47 de la Constitució abans esmentat i que totes les partes implicades vegin els seus interessos coberts. Quan les polítiques públiques d’habitatge i la dinàmica del mercat fan que existeixi aquesta inseguretat re-

sidencial, llavors l’Administració ha d’actuar per donar aquesta estabilitat i seguretat.

Quines línies de recerca o projectes de la Càtedra apunten directament a reduir la soledat no desitjada a través de les polítiques d’habitatge?

La Càtedra estudia l’habitatge en 360º, des de l’accés, gestió fins a la seva pèrdua. Hem treballat en diferents projectes que tenen relació amb la reducció de la soledat no desitjada a través de les polítiques d’habitatge. Per exemple, Una línia

de recerca específica és “l’habitatge col·laboratiu”, dedicada a analitzar el  cohousing i les cooperatives, les quals poden ajudar a reduir l›aïllament social. També hem estudiat les xarxes de suport a les comunitats de propietaris, per donar una vessant més social a una estructura jurídica on prima la propietat dels elements privatius respecte a als elements comuns, a diferència de les cooperatives d’habitatge on aquests últims tenen més rellevància per als seus membres. A més, hem portat a terme recentment un projecte sobre sense-

llarisme ocult a la ciutat de Tarragona (“Liquid Housing” Project), famílies que viuen en habitatges insegurs o inadequats. La falta de xarxes de suport s’ha identificat com una de les causes subjacents del fenomen del sensellarisme ocult i, per tant, calen polítiques que empoderin a aquestes persones, que els hi permetin participar en la presa de decisions i que tinguin xarxes de suport de naturalesa pública i privada que els pugui donar un cop de mà a tots els nivells (social, econòmic i laboral).

No som una alternativa més

SOM LA RESPOSTA

Una banca cooperativa més humana, més teva.

Dóna’t d’alta ara en línia!