Tag 70

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

1r quadrimestre 2014 Any XIX núm 70 Preu: 3 €

Ciutats intel·ligents i eficiència Dades de construcció i plans de l’habitatge Les proves i el dictamen pericial La nova arqueologia a Tarraco

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer i Dora Llaberia secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Lluís Roig i Eva Larraz biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Romà Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Montserrat Muñoz Madueño Yolanda Fernández Vázquez José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau Agustí Sevil Ferrer junta@apatgn.org

Tag

Editorial

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Edifici CAT112 (Reus) Foto: Adrià Goula

n JOCS MEDITERRANIS TARRAGONA 2017

Entrevista a Javier Villamayor, teniente de alcalde de Tarragona Pàgs. 4-8

n CIUTATS INTEL·LIGENTS

Smart City: repensando el mundo desde la ciudad.

Más allá de la moda, una Sociedad Smart.

Pàgs. 9-11

n CIUTATS ACCESSIBLES

Intel·ligència col·lectiva

A

questa revista TAG, que arriba al número 70, canvia, com ha canviat la societat i la nostra professió.

Una prova és que cada cop sobresurten més els escrits que repensen la ciutat —convençuts que si no fem una societat diferent no trobarem fàcilment el nostre encaix—, els que donen més pes específic a la qualitat que a la quantitat —a vegades no aprenem i tornen a repetir-se certs creixements artificials, fenomen que es dóna ara en altres països—, els que no obliden els agents locals més innovadors.

n PATRIMONI:

Les paraules que predominen en els continguts que publiquem són: smart, sostenible, accessibilitat, disseny per a tothom, dades obertes, energia, inspecció i control, seguretat, rehabilitació, patrimoni cultural i natural, formació contínua, model mediterrani, planificació territorial... No era així quan semblava que tot es movia i tothom treballava. Malauradament la mirada no va ser llarga i es va viure massa el present, sense pensar d’on venien i cap a on anaven. I és queel tren de la globalització (de les finances, del pensament, dels productes i serveis) va arribar i ens hi van apuntar ,sense temps a reflexionar i configurar uns models propis tot i la competitivitat internacional inevitable.

n ESPAI AL TEMPS

Ara cal que siguem intel·ligents però de manera col·lectiva. El futur ens agafarà treballant i formant-nos, units en pro d’uns interessos generals i comuns. Bon any 2014.

Smart Accessibility City.

Diagnosi general de l’accessibilitat a l’entorn urbà.

Pàg. 12-15

n GABINET TÈCNIC: Dades de síntesi. 3r trimestre 2013 Pàgs. 16-20 n LA PROFESSIÓ

Entrevista a Jordi Sanuy. Direcció de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

De quan hi havia fissures i no esquerdes.

El valor de la prueba pericial.

Pàgs. 21-27

n TERRITORI

El Camp de Tarragona, noves perspectives, antics frens.

Pàg. 28

Entrevista a Imma Teixell, arqueòloga municipal de Tarragona.

Arquitectura Modernista de Reus (VI) Pàg. 30

El bergantí Paquete de Tarragona (1850) Pàgs. 36-37

n ACTIVITAT COL·LEGIAL

Exposició de Roberto Martí i Pere Mora.

Campanya de Nadal de la Fundació Tarragona Unida.

Pàg. 38

LA JUNTA DEL COAATT

Jocs Mediterranis Tarragona 2017

Javier Villamayor Caamaño Teniente alcalde del Ayuntamiento de Tarragona

«Ya no somos candidatos, somos sede de los Juegos Mediterràneos» El responsable municipal de los Juegos Mediterráneos, que se celebrarán en la ciudad de Tarragona el 2017, nos asegura —contra el escepticismo y la frialdad general— que ya hay consenso político en todas las administraciones implicadas y además se están cumpliendo todas las etapas para que este singular evento deportivo y social sea realidad, pese a una economía que ha obligado a revisar un proyecto que fue ganador y otorgado a la ciudad más pequeña de toda su historia. Los Juegos estarán ligados al concepto de Smart City y Ciudad Inteligente en el sentido de eficiencia energética y colaboración ciudadana.

¿En qué punto están los Juegos Mediterráneos 2017? Van saliendo noticias en los medios, pero parece haber desconfianza por parte de la gente que argumenta que “esto no se hará por la crisis”…

Tenemos que analizar los Juegos desde tres perspectivas. La primera es la perspectiva institucional, la segunda es la perspectiva presupuestaria y organizativa y la tercera la perspectiva ciudadana. Desde la perspectiva institucional, yo diría que las piezas están encajando. ¿A partir de qué? ¿con qué elementos de certeza contamos?

En primer lugar tenemos que tener en cuenta que existe un comité organizador que reúne a veintiuna personas representantes de cuatro administraciones públicas diferentes y el Comité Olímpico Español, por tanto hay un órgano que se reúne periódicamente y que analiza las necesidades y la evolución del proyecto. Y es en el comité organizador donde se toman todas las decisiones que atañen a la evolución del proyecto. ¿Quién participa en este comité organizador?: Ayuntamiento de Tarragona, Diputación de Tarragona, Generalitat de Catalunya, Gobierno de España y el Comité Olímpico Español. Desde el punto de vista institucional yo creo que, en este

último trimestre, ha habido tres elementos a destacar: el primero es que se ha materializado el más importante compromiso que le habíamos exigido hasta ahora al Estado, que son los beneficios fiscales.

Los beneficios fiscales no son más que un estímulo para que aquellas empresas privadas, grandes, medianas y pequeñas, que quieran patrocinar el evento lo hagan beneficiándose de un trato fiscal favorable. El Estado estimula y promueve determinados acontecimientos sociales, culturales y deportivos con una figura que es la Ley del Mecenazgo, que prevé que, aquellos eventos que sean considerados de excepcional interés público, que contribuyan a la marca España, que contribuyan a fomentar unos determinados valores y unas determinadas actividades vistas con buenos ojos por parte del Estado, se puedan beneficiar de un trato fiscal favorable. Con la que está cayendo es muy difícil que los beneficios fiscales se otorguen en un plazo largo de tiempo y en un porcentaje importante. ¿Qué ha conseguido Tarragona 2017? Ha conseguido cuatro años de beneficios fiscales que entran en vigor el uno de enero de 2014 hasta el 31 de diciembre de 2017. Por tanto, todo el 2014, todo el 2015, todo el 2016 y todo

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 4 ]

el 2017, los patrocinadores del evento podrán desgravarse los tipos máximos que prevé la Ley de Mecenazgo 49/2002 en su artículo 27.3. ¿Por qué es importante el beneficio fiscal?

Primero, porque se tramita parlamentariamente con la Ley General de Presupuestos y se ha incorporado una enmienda a la Ley del año 2014 que prevé los beneficios fiscales para esos cuatro años. Segundo, es muy importante porque los costes organizativos en un 75% queremos que salgan de fondos privados y, si no tuviéramos beneficios fiscales, sería prácticamente imposible conseguir ese 75%. Almería movilizó 40 MEUR en patrocinio, Tarragona tiene como objetivo que los 45 millones de costes organizativos en tres cuartas partes provengan de patrocinadores privados.

Así, si este evento va a costar del orden de 100 MEUR, 50 o 55 en inversiones y 45 en costes de organización, los 45 pivotan sobre todo en las aportaciones privadas.

Hemos trabajado con el Ministerio de Hacienda y con la Vicepresidencia del Gobierno, tanto con Soraya Saenz de Santamaría en Moncloa como con el departamento del ministro Montoro y con la

Jocs Mediterranis Tarragona 2017 Secretaría de Estado de Hacienda, con el fin de incorporar en los Presupuestos Generales del Estado, por Ley, ese beneficio fiscal: eso se ha conseguido y hay que hablar bien del Gobierno de España porque ha cumplido su compromiso, y de nuestra capacidad para convencerles porque era un evento que necesitaba ese trato fiscal favorable.

En segundo lugar, hay una ofensiva muy importante para que los dos grandes partidos, PP y PSOE, (y para eso fuimos hace unas semanas a ver a Alfredo Pérez Rubalcaba en la sede de la calle Ferraz) presenten una Proposición no de Ley en el Congreso de los Diputados de aval y de garantía del soporte del Gobierno de España a los Juegos. ¿Y el Gobierno de Catalunya?

La ofensiva institucional y política tiene, en el caso del Parlament de Catalunya, una réplica que es una moción que ya se aprobó por unanimidad en el mes de octubre y en la que, todos los partidos políticos del Parlament de Catalunya y todos los diputados presentes en el Plenario del Parlament, votaron a favor una declaración con unos compromisos concretos de trabajar para la organización de los Juegos.

Entonces, a nivel institucional tenemos: beneficios fiscales del Estado, Proposición no de Ley pactada entre los dos principales partidos de España a la que se sumarán, estamos seguros, otros partidos minoritarios, a nivel de Parlament de Catalunya una moción aprobada en plenario por todos los grupos y, también tenemos, una herramienta que es las reuniones bilaterales que mantenemos con la Generalitat, con el Estado y con la Diputación para ver cómo cada una de esas administraciones cumple con la hoja de ruta que ya le hemos presentado al Comité Internacional. Y este es el escenario político. ¿En cuanto al escenario de gestión del proyecto, cómo se desarrolla?

La visita del Comité Internacional a principios de diciembre fue una reválida, un poner encima de la mesa cuál era el plan director de los Juegos de Tarragona 2017. El plan director es todo lo que te comprometes a hacer, con un cronograma, con unos presupuestos, con unas prioridades, y eso lo teníamos que presentar para el visto bueno del Comité Internacional que lo ha visto y ha dicho que es un plan director perfecto. El Comité Internacional de los Juegos Mediterráneos, el CIJM,

Confianza y proyección Javier Villamayor Caamaño (1978) es un político joven con competencias y proyección en el municipio y la demarcación. En la actualidad es teniente alcalde del Área de Servicios a la Persona, Smart City y Juegos Mediterráneos, además de concejal de zona de Bonavista, barrio en el que nació.

Hasta hace poco fue responsable de Activación Económica y Juventud en el Ayuntamiento de Tarragona. Su abuelo, Domingo Caamaño, militante obrero-cristiano, fue concejal en el mítico primer consistorio democrático elegido en 1979 (su nieto muestra su foto en su despacho en Tabacalera).

Casado con una doctora dermatóloga, el entrevistado tiene una niña y un niño. Licenciado en Derecho por la URV, ha completado su formación con diferentes posgrados y másters en la universidad Pompeu Fabra de Barcelona, la Universidad de Chicago y la London School of Economics. Profesionalmente, fue jefe de la oficina de

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 5 ]

Planificación y Evaluación de Políticas de la Diputación de Barcelona durante cuatro años y, en la actualidad, es también profesor asociado de la URV. Dotado de una formación académica y política estimable, con la confianza del alcalde Ballesteros y el grupo municipal socialista, ha asumido en su primer mandato municipal retos estratégicos: la reestructuración de los servicios sociales (en años difíciles para muchas personas), la coordinación de unos Juegos en donde Tarragona ha de ser líder sin excusas, y el impulso de una nueva filosofía de ciudad: de Tarragona como “Ciudad Inteligente”.

Responde con confianza y de manera estructurada a las cuestiones que se le plantean. Parece que tiene claro el plan director u hoja de ruta (de antes, durante y después de este evento extraordinario en el que están implicadas diversas poblaciones tarraconenses).

Transmite ilusión.

Jocs Mediterranis Tarragona 2017 cuelga directamente del Comité Olímpico Internacional (COI) porque los miembros del CIJM provienen muchos de ellos del COI. O sea, son los representantes de sus países en el Comité Olímpico Internacional, por Chipre, por Malta, por Grecia, por Turquía, por Italia, por Francia, etc.

Presentamos el proyecto y es la hora de la verdad en la que te dicen qué quieres hacer y cómo lo vas a hacer. Bueno pues ahora donde estamos es: ya han validado el plan director y ahora hay que pasar “del dicho al hecho”, es decir, hay que empezar a ejecutar el plan director. Su respuesta ha sido muy positiva, les parece racional y el esquema de los Juegos les da confianza, les da garantías. ¿Por qué les da garantías este proyecto concreto?

Porque saben que es un proyecto adaptado a las actuales circunstancias, necesariamente austero, pensando en el legado posterior, de manera que no quede una hipoteca ni en Tarragona, ni en Catalunya, ni en España inasumible, ya tenemos suficientes experiencias de eventos que no han funcionado a ese nivel y nosotros estamos planteándonos, como decía Einstein, “si quieres hacer las cosas diferentes, no actúes como siempre”. Pues, si queremos hacer las cosas diferentes, tendremos que plantear un proyecto y un plan director donde se aproveche lo que existe, que es mucho, muchas infraestructuras y segundo, que el legado sea sostenible. Y ese es el esquema, estamos ahí.

Un nuevo entorno ¿Y en el ámbito ciudadano?

Se están produciendo conferencias y charlas y tenemos el movimiento de los voluntarios. Por tanto, qué estamos haciendo, estamos divulgando el proyecto en pequeños foros de 30, 40 o 50 personas, los hemos hecho en Centros Cívicos, en entidades como el Centro Cultural Extremeño, la Asociación de Vecinos de María Cristina. Iré a principios de año a la Asociación de Vecinos de la Avenida de Andorra. Son réplicas ciudadanas de pequeño formato donde explicamos esto mismo que estoy contando ahora, las certezas, el plan director, el encaje institucional del proyecto.

Los voluntarios son una pieza fundamental. ¿Cómo vamos de voluntarios? Necesitamos entre 3.500 y 4.000 voluntarios y voluntarias para los Juegos y hoy en día

tenemos 1.200 inscritos, con los cuales ya se está empezando a hacer un trabajo importante.

Entonces ¿qué les queda?, ¿cuál es la asignatura pendiente?

Uno, eliminar todas las dudas que pueda haber, los Juegos se van a realizar sí o sí. Tenemos un compromiso, ya no somos candidatos a nada, somos sede de unos Juegos y, por tanto, hay unos contratos privados, unas obligaciones que como Tarragona, como Catalunya y como España hemos asumido en el orden internacional y no nos podemos echar para atrás, ni dejar de cumplir nuestros compromisos. Esto va a tener lugar y cada vez hay más elementos que nos permiten tener confianza.

Un elemento muy importante de los Juegos, como decía antes, es el legado y esto lo juntamos con el concepto de Ciudad Inteligente. Vamos a intentar hacer una cosa bien pensada, vamos a decirle al Comité Internacional, al que le interesó mucho este mensaje, que no hace falta ser un país rico para organizar un evento deportivo internacional porque, si esto va de que tienes que ser un país rico, los Juegos Olímpicos o los Juegos Mediterráneos, solamente los van a organizar países ricos y será una rueda en la que entrarán Estados Unidos, Japón, Canadá, Reino Unido, Alemania y volverán a empezar Alemania, Reino Unido, Canadá, Japón y China o alguna economía emergente que se lo pueda permitir como Rusia pero esto será un coto privado en el que el evento deportivo lo organizarán tres, cuatro o cinco países que irán rotando. No se trata de esto porque si no el espíritu olímpico nos lo cargamos. Yo todos los actos los acabo con las palabras del Barón de Coubertin, padre fundador de los Juegos Olímpicos, que, cuando visitó Tarragona el 8 de diciembre de 1926, habló en unos términos que yo creo que son el espíritu de lo que tiene que tener Tarragona, dijo: “La juventud de Tarragona tiene todo lo que hace falta para lograrlo, sobre todo si no olvida jamás que la perseverancia vale más que el ímpetu y que una voluntad sin desfallecer triunfa sobre todos los obstáculos”. Y esa visión confiada en el talento de nuestra gente joven, y no tan joven, de la capacidad organizativa de la ciudad, yo creo que es algo que nos tenemos que creer. Los Juegos ya nos trascienden, es el evento más importante que una ciudad como Tarragona va a organizar, yo me atrevería a decir, en toda su historia. Tenemos la dimensión perfecta para hacerlo, somos la ciudad más pequeña que en la historia habrá organizado

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 6 ]

unos Juegos Mediterráneos y, si comparas la lista de las 17 ediciones anteriores, te salen ciudades como Bari, Atenas, Casablanca, Split, Túnez, Beirut, Barcelona, Alejandría, ciudades mucho más grandes que la nuestra y con más capacidad. Y nosotros tenemos que demostrar que esto se puede hacer a escala local, con un proyecto de territorio que incorpora a 14 sedes más de los alrededores y que es un proyecto adecuado a las circunstancias, un buen motor económico y una ventana al Mediterráneo.

Esta es la filosofía.

Y, ¿por qué queremos hacerlo diferente? Porque hacemos de la necesidad virtud. No hay manera de organizar un evento como el que organizó Almería en 2005. No tenemos ni 900 millones ni 1.000 millones para hacer las inversiones y el impacto que en plena burbuja tenían estos acontecimientos, ni tampoco creemos que esta sea la fórmula.

Tal vez hay más experiencia de lo positivo y lo negativo de las últimas ediciones. Porque hay algo muy negativo: el poco impacto en los medios de comunicación, aquí casi no nos enteramos de los Juegos de Turquía.

Eso es totalmente cierto pero, si nos fijamos, el impacto en los países árabes fue mucho mayor. En Francia y en Italia, por los estudios de medios que tenemos, también hubo un impacto mucho mayor.

Depende de cada país.

Respecto a que la gente no está animada, recuerdo que Londres se animó en el último año ¿aquí también puede ocurrir?

Sí, yo lo viví, yo estaba entonces en Londres estudiando. Pero Londres tiene un posicionamiento global que no necesitaba de grandes eventos y de hecho ya había organizado los Juegos Olímpicos dos veces, en el 2012 era la tercera vez. Londres tuvo la virtud de organizar los primeros juegos tras la Segunda Guerra Mundial, en el 1948, cuando nadie, porque estaba el mundo occidental arruinado, podía organizar unos Juegos Olímpicos y les ocurrió lo mismo que a nosotros. Hicieron unos Juegos en los que los atletas tuvieron que dormir en los barracones de las tropas americanas que se estuvieron preparando en Inglaterra para el desembarco de Normandía, unos Juegos que supusieron recuperar, después del parón de la Segunda Guerra Mundial, la llama olímpica.

L’entrevista

Maqueta de la Anilla Olímpica, en la zona de Campclar (Tarragona)

Infraestructuras Y en Tarragona 2017 ¿dónde van a dormir los atletas?

En el plan director nosotros planteamos al Comité Internacional cuatro escenarios: uno se descartó en junio, que fueron los cruceros. Un segundo escenario era la construcción de una Villa Mediterránea en Campclar de 800 o 1.000 pisos, esta se descartó porque vimos lo que había pasado en El Toyo, la urbanización de Almería y en Pescara, no se venden los pisos después y se quedan desocupados. Tercera opción, aprovechar para arreglar la Tabacalera y darle un uso compatible con el que queremos que tenga finalmente la Tabacalera, un equipamiento cultural y museístico pero aprovechar la escusa de los Juegos para que no se degradara. ¿Qué no les encajó de esta opción? Que cada atleta dormía en una cabina individual hecha de madera y con unos mínimos servicios, eran una especie de cubos modulares y desmontables que tenían una cama, un armario y una mesa, los servicios y los comedores serían comunes. Problema: en el movimiento de los Juegos Mediterráneos somos 24 países y hay países árabes donde que hombres y mujeres estén apiñados en cabinas modulares no gusta. Además

una cuestión logística, normalmente en las Villas se coloca a los atletas siguiendo un criterio de nacionalidad o de disciplina deportiva, es decir, todos los italianos juntos, todos los españoles juntos… o, todos los futbolistas juntos, todos los nadadores juntos, para que se relacionen entre ellos, y este sistema rompía muchas lógicas.

Por tanto, se descartaron los cruceros por una cuestión se seguridad y de condiciones, se descartó la Villa con pisos porque no es sostenible económicamente, se descartó la Tabacalera porque el Comité Internacional y el Comité Olímpico español dijeron que no era una opción adecuada para atletas, sí para estudiantes, sí para jóvenes de colonias, sí para voluntarios, pero no para atletas.

Entonces ¿qué les gustó? La opción hotelera: que la infraestructura existe, está a un radio de distancia de 20 km y las comunicaciones son buenas, los hoteles son de 4 o 5 estrellas y los obstáculos, que eran los problemas de movilidad y que será alta temporada turística, porque esto es en julio, estaban compensados por los beneficios. Y esta cuarta opción fue la que más gustó al Comité Internacional. ¿Es ya definitivo?

Sí, es definitivo, y serán hoteles de Tarragona, Salou y La Pineda.

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 7 ]

El espacio central de los Juegos será Campclar ¿Qué inversiones se tendrán que hacer?

Exacto, Campclar será el centro de los Juegos con tres grandes proyectos: la construcción de una piscina olímpica de 50 m con grada para espectadores al aire libre y que estará anexa a la piscina actual de Campclar de 25 m que funcionará como piscina de calentamiento. Tras los Juegos, esta nueva piscina se hará cubierta para poder nadar en invierno y en otoño.

En el estadio actual de atletismo se construirá una grada fija para 3.000 personas que quedará después de los Juegos y se construirá, por prescripción del Comité Internacional, un túnel de calentamiento cubierto de 80 m.

Y se construirá también un pabellón cubierto nuevo con capacidad para 5.000 espectadores donde se celebrarán las competiciones de básquet masculino.

Toda el área se complementa con unas grandes zonas verdes públicas y con un gran depósito de superficie para todas las aguas fluviales de la zona creando así una lámina de agua natural.

Inspirados en Londres, el estadio de las ceremonias de inauguración y clausura será de quita y pon. Terminados los Juegos se retira todo y la pista se traslada al estadio actual que se utilizará durante los

Jocs Mediterranis Tarragona 2017 Juegos como estadio de calentamiento.

En definitiva una anilla Mediterránea como las que han inspirado Almería, Barcelona, etc. Pero hemos tenido que justificar delante de todas las administraciones el proyecto de Juegos y lo hemos hecho en base a informes sobre los equipamientos de otras ciudades muy similares a la nuestra. Por ejemplo Girona, que tiene 70.000 habitantes y un pabellón cubierto de 5.500 espectadores, porque ha tenido un equipo en la ACB, aparcamiento cerca y zonas verdes alrededor. Lleida, 135.000 habitantes, pabellón de 6.200 espectadores, aparcamiento de superficie y zonas de comunicación fáciles. Y así también Badalona, y Almería y Barcelona con sus anillas olímpicas.

Y esta es la idea de Campclar, la anilla nos ahorra costes de gestión posterior, facilita la comunicación y la logística de desplazamiento de los atletas, reurbaniza y cose una zona de la ciudad que está por urbanizar y que es la de Campclar y Bonavista y además lo hacemos sobre instalaciones actualmente existentes con lo cual ahorras costes.

Ahora estamos planteándonos hacer algunas pruebas con telones de fondo que liguen Tarragona y su patrimonio con las pruebas deportivas. Es simplemente un esbozo inspirado en Londres que como ejemplo celebró el triatlón en Hyde Park, el vóley playa en las Caballerizas Reales o el remo en el Támesis bajo la Torre de Londres con lo cual todo el mundo asoció la ciudad y los juegos. Y nosotros estamos estudiando si bajo el telón de las Murallas o el Anfiteatro, se pueden realizar algunas pruebas. Buscar una imagen que todo el mundo diga: esto es Tarragona y son los Juegos Mediterráneos. ¿Se mantiene el proyecto de las subsedes?

Sí, por supuesto, las subsedes se mantienen, sólo hay que hacer pequeños arreglos en las infraestructuras. ¿Cómo participa cada una de las administraciones en la financiación de los Juegos?

La administración del Estado, a través de la concesión de beneficios fiscales, necesaria para la inversión de fondos privados en la parte organizativa y por estos beneficios fiscales el Estado dejará de ingresar mucho dinero.

A la Generalitat le hemos dicho que tienen que coger el pabellón de 5.000 espectadores que cuesta entre 9 y 10 millo-

nes de euros; la piscina olímpica con los vestuarios nuevos: unos 7 o 7 millones y medio; el estadio nuevo de quita y pon y arreglar el estadio de atletismo antiguo entre 5 y 6 millones de euros; urbanizar todo el perímetro de la anilla que ahora no tiene urbanización: del orden de 9 o 10 millones de euros. Le hemos dicho cuánto nos cuesta arreglar el velódromo, cuanto nos cuesta hacer las zonas verdes y todo eso junto son del orden de 50-55 MEUR. La Diputación de Tarragona ya tiene un encargo y ya ha dicho que Ok a una cosa que es arreglar todas las instalaciones de las sedes que ya existen. Por tanto, hacer un plan de obras, con cargo a los presupuestos de la Diputación, para poner al día las instalaciones de Reus, Calafell, Cambrils, Salou… todas. Serán del orden de 10-12 MEUR para arreglar muchas pequeñas instalaciones que ya existen y que hay que poner al día.

Las inversiones las concentra Tarragona y utiliza lo que ya tiene. Tiene el Palacio de Congresos para el centro de comunicación y prensa; tiene el centro de emergencias 112 para toda la coordinación de seguridad y defensa; tiene la capacidad hotelera de toda la Costa Daurada incluyendo Tarragona ciudad; tiene accesos por ferrocarril con líneas de alta velocidad. Pues bueno, vamos a poner lo que tenemos y lo vamos a potenciar. Es un proyecto muy sostenible.

Smart City ¿Cómo ligamos esto con Smart City?

Ciudad inteligente es igual a ciudad eficiente y la ciudad eficiente es la que presta unos servicios de mucha calidad a toda la ciudadanía con mucho cuidado al coste de esos servicios. Intenta hacer más con menos. Intenta gastar e invertir racionalmente, sacando provecho de las capacidades que ya tiene y no estirar más el brazo que la manga.

Eso lo ligamos con las grandes empresas, con empresas que están en nuestro territorio, empresas que están exportando y que quieren exportar más al Mediterráneo y ligamos la idea de que usted (la empresa) tiene que utilizar Tarragona como una ciudad laboratorio viviente y usted tiene que innovar, porque esta es una tendencia que se esta viendo en todas las ciudades, la tecnología va a permitir que las ciudades evolucionen de una determinad manera, quien no esté en esa liga no va

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 8 ]

a pintar demasiado, lo están viendo administraciones como la Unión Europea, la Comisión Europea prevé el año que viene del orden de 15.000 MEUR en una convocatoria del Horizon 2020 para Smarts City, para financiar proyectos tecnológicos, de energía, de agua, de movilidad sostenible, etc., en ciudades de la Unión Europea, y Tarragona lo que está diciendo es: si hay que hacer algo, con la excusa de un evento vamos a modernizarnos y vamos a hacer las inversiones que toquen mirando muy bien el retorno. Y en base a eso hemos priorizado 5 ámbitos, 5 problemas fundamentales y comunes en ciudades del Mediterráneo: primero, el uso del agua como recurso escaso y que cada vez lo será más; segundo, el uso de la energía como un coste muy complicado de asumir por empresas y familias; tercero, el patrimonio histórico, somos ciudades con una larga historia, no somos el Nuevo Mundo que tiene 150 años, nosotros tenemos 2.000 años como mínimo y estas ciudades se han diseñado y urbanizado de determinada manera por influencia del Imperio Romano, de la cultura griega, incluso de la cartaginesa o la mesopotámica; cuarto, la movilidad; quinto, la salud.

En estos cinco ámbitos pensamos que hay que hacer proyectos innovadores, estudiando y analizando qué pasa con las ciudades mediterráneas y cómo mejorarlas. Así pues, el legado de los Juegos Mediterráneos queremos que sea un legado ligado a la innovación, al conocimiento y a la forma de hacer diferente en las ciudades. Esa yo creo que es la clave.

Y el mar…

Sí, claro, es agua y mar. Hemos estado en Israel hace poco y pensemos que allí los problemas son los mismos, el agua, el clima, la energía… Problemas, como digo, comunes a todo el Mediterráneo. En definitiva, ¿cómo vemos el proyecto? Pues cómo asumir una responsabilidad que, hasta ahora, Tarragona no había querido asumir. El enfoque del alcalde es basarlo todo en el consenso, un elemento que destaca mucho el Comité Internacional. Aquí, en la audiencia con el príncipe durante la visita del Comité, se vio que estaban todos los partidos políticos representados y eso es bueno para el proyecto y para Tarragona.

Manuel Rivera y Ana Santos Redacció TAG

Ciutats intel·ligents

Smart City: repensando el mundo desde la ciudad

Platja del Miracle (Tarragona)

Las ciudades es el marco en donde, aprovechando las nuevas tecnologías y las nuevas demandas sociales, se están impulsando políticas de economía del conocimiento, participación ciudadana y eficiencia energética. El ciudadano deviene en el protagonista y beneficiario de la ciudad Smart, que le convierte en un activo informante y dialogador con el gobierno de los problemas y los retos de la ciudad. Sus actividades ciudadanas, recogidas como datos agregados, sirven de base para el desarrollo de políticas públicas.

E

n la primera década del siglo XXI las ciudades se erigen en motores de una nueva revolución energética y tecnológica con el fenómeno de las llamadas ciudades inteligentes, que plantean un conjunto articulado y coherente de transformaciones, en una triple dimensión: en primer lugar, situando la economía del conocimiento y la llamada cuádruple hélice —universidad / industria / gobiernos / ciudadanos— como cerebro estratégico de una planificación holística y global de la ciudad; en segundo

lugar, transformando los modelos tradicionales de relación entre ciudadanos y gobierno municipal, aprovechando las nuevas formas de participación, diálogo y construcción del consenso que ofrecen las TIC’s; y en tercer lugar, unas lógicas de eficiencia energética y de cogeneración distributiva que extienden su discurso ambientalista y de posabundancia a diversidad de sectores: movilidad, consumo de proximidad (kilómetro cero), reciclaje de residuos, nuevos materiales en construcción...

Lejos del paraíso orwelliano de una ciudad llena de sensores, capaz de anticipar nuestras decisiones y vigilar

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 9 ]

nuestras acciones, las smarts cities han devenido en los motores de una nueva cultura política catalizadora de diversas sensibilidades alternativas: sostenibilidad, austeridad-posabundancia y decrecimiento mestizaje y diversidad, participación directa y autogestión ciudadana, global/local,... En cierta manera, diversidad de tendencias altermundistas marcadas por la lógica y la sensatez, pero marginadas por las dificultades y los costes para su realización, que han encontrado, en las nuevas tecnologías y en su desarrollo urbano, el camino para su avance y concreción.

Ciutats intel·ligents La revolución democrática

Las ciudades inteligentes plantean el reto de un gobierno abierto, mucho más allá de la llamada e-administración. La distancia entre administrador y administrado desaparece, y el concepto de ciudadano cobra todo su valor al acceder directamente a los datos e informaciones del gobierno y desarrollar sus propias estrategias de vida urbana: así por ejemplo al poner en abierto y on-line los datos de movilidad y tráfico de la ciudad, los ciudadanos diseñan sus propias rutas y horarios con el fin de ahorrarse tiempo en sus desplazamientos, resultando estas más efectivas y beneficiosas para el conjunto de la ciudad que las planificadas por los gobiernos de forma centralizada. El ciudadano deviene al fin en el protagonista y beneficiario de la ciudad Smart, hecho que le convierte en un activo informante y dialogador con el gobierno de los problemas y los retos de la ciudad. Sus actividades ciudadanas, recogidas como datos agregados, sirven de base para el desarrollo de políticas públicas. Es consultado, y se siente participe activo del diseño y funcionamiento de una ciudad nueva, comprometido con la calidad de vida y el bienestar de sus vecinos. El gobierno, al poner todos los datos en abierto, se torna transparente y sus políticas deben responder a la interpretación correcta de los mismos, cobrando así coherencia.

La economía verde del decrecimiento

Frente a las lógicas del despilfarro y el derroche, la ciudad inteligente se plantea un consumo eficiente de los recursos energéticos, y una concepción general basada en la simplicidad, el ahorro y el respeto al medio ambiente. Los hábitos saludables de vida, las zonas verdes, la recogida selectiva de residuos, el reciclaje, el cuidado de la gente mayor, las facilidades para las personas con discapacidad,... se convierten en actitudes características de las Smart. Y vinculado a estas ideas, próximas a la posabundancia y al decrecimiento, aparece la iniciativa, los procesos de innovación abierta y las formas de inteligencia colectiva. Los

datos en abierto (Open data) permiten que todos se conviertan en inventores de variopintas soluciones inimaginables hasta el momento, que en forma de Apps buscan soluciones eficaces; la ciudad se torna creativa, avanzada, el conocimiento crece, las instituciones docentes e investigadores se abren al trabajo colaborativo y se tornan permeables.

La ciudad global, creativa e innovadora

Las ciudades inteligentes entienden perfectamente el nuevo papel de lo local en el mundo. En un mundo que es poliédrico y global, las ciudades emergen como actores principales de las relaciones internacionales, como centros de crecimiento y desarrollo tecnológico, pero sobre todo como espacios de creatividad, generadores de tendencias y valores con vocación global, y laboratorios de pluralidad y mestizaje identitario y cultural. Acelerados procesos de urbanización, y el diseño de lógicas urbanas basadas en las posibilidades de las nuevas tecnologías, convierten a las ciudades en los centros económicos de un mundo con múltiples caras, potenciando la integración del binomio global/local. La ciudad como atractora de talento deslocalizado, como catalizadora de procesos abiertos de innovación, como escenario de procesos de inteligencia colectiva, como exportadoras de ideas y generadoras de valor añadido incorporado a la producción industrial clásica, como motor de amplias regiones económicas, y finalmente, la ciudad encontrando en su identidad local las ventajas competitivas para su posicionamiento internacional y global.

Santiago Castellà Director de proyectos de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City y Profesor de Derecho y Relaciones internacionales de la URV

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 10 ]

L

Más allá

as “Smart Cities” están de moda. Ahora todo progreso en el ámbito de las ciudades se denomina inteligente, Smart en inglés. El asfalto es smart porque es ecológico, los LEDS son smart porque ahorran energía. ¿Es eso lo que significa Smart?

El bombo publicitario alrededor del concepto Smart City genera la voluntad política para implementar proyectos Smart. Bienvenida. Modernizar las infraestructuras de nuestras ciudades, para poder hacer frente a los desafíos del futuro, es un reto importante y esencial.

Necesitamos crear ciudades sostenibles sobre todo si es verdad lo que dicen: que el 70% de la población mundial vivirá en ciudades en 2030. Pero hay algo más. Algo más “esencial” que definirá el éxito, el bienestar y el progreso de las sociedades modernas en este siglo.

Para ver cómo tendría que ser una Smart City, hay que entender primero lo que sería una Smart Society. Una Sociedad Smart es una sociedad postindustrial basada en el conocimiento, la inteligencia colectiva, la participación, el intercambio y la innovación en respuesta al cambio continuo y veloz del entorno. En vez de personas que siguen y ejecutan ordenes, rutinas y procesos, la Sociedad Smart requiere unos individuos creativos con iniciativa que tomen responsabilidad y estén preparados para solucionar problemas y adaptarse continuamente a los cambios.

Esto contrasta con la sociedad industrial que necesita empleados preparados para hacer funcionar los procesos de producción o de servicios. Una pequeña minoría trabaja para mejorar estos mismos, pero la mayoría ejecuta. Está claro que el sistema educativo de los últimos 100 años ha sido un éxito porque ha preparado a las personas para respetar las normas, ejecutar tareas específicas y seguir órdenes.

La economía Smart ya existe a pesar del estado de la sociedad española. El cambio tecnológico continuo esta perturbando una industria tras otra. No se escapa ninguna del escudriño de la innovación. Los que saben adaptarse sobreviven y el ritmo de los cambios está aumentando.

Ciutats intel·ligents

de la moda, una Sociedad Smart Las TICs (tecnologías de la información y la comunicación) están omnipresentes y esto crea cada vez mas fluidez en los cambios. Dentro de pocos años, el software lo definirá todo, no solo servicios sino todos los productos, hasta las mesas y sillas tendrán software incorporado y estarán conectadas a la red. El sistema operativo de los productos estará abierto a cualquier persona que quiere desarrollar una idea o funcionalidad.

Las personas que no pueden participar en la economía Smart no encuentran trabajo fácilmente porque solo las necesitan en la economía tradicional. Esta economía industrial y de servicios de poco valor añadido (por ejemplo en cadenas de comida rápida y distribución) compite basándose en del precio. Volkswagen o Renault solo producen coches en España si son competitivos. Si la única salida de la crisis es bajar precios y en consecuencia los salarios, no es difícil imaginar el resultado.

Con otras palabras, no hay más remedio que promover una Sociedad Smart y mejor antes que después. La prioridad número uno ahora en Europa y en España en particular es generar un Smart Society. Sin ella, la economía tendrá dificultad de generar valor añadido y propiedad intelectual.

Tengamos en cuenta que el estado de bienestar, tal como lo entendemos y hemos vivido hasta ahora, tarde o temprano se acabará definitivamente.

Educación y Ciudad diferentes Obviamente, un camino es la educación. Se requiere una fuerte inversión en educación pero no la educación a la que estamos habituados. Antes de invertir, hay que definir el resultado deseado. ¿Cómo tiene que ser la persona que sale del sistema educativo? Lo que necesita la economía Smart es una persona con iniciativa y participación, capaz de encontrar soluciones para cualquier problema, y preparada para utilizar la inteligencia colectiva y formular y presentar e implementar sus ideas en varios idiomas.

Las personas nacidas a partir de 1983 (los “millennials”) ya intuyen la Sociedad Smart porque han crecido y vivido en un flujo continuo, a pesar del sistema educativo anticuado que han sufrido.

Hay otro camino hacia la Sociedad Smart. Es el camino de las ciudades inteligentes, las Smart Cities. Pero esto depende, porque hay Smart Cities con una visión más bien industrial que imponen la modernización desde arriba, y las hay que permiten que las soluciones surjan desde abajo y que innovadores y emprendedores tengan acceso a la red, a datos municipales, a sensores y a software de sistemas urbanos para innovar y crear soluciones.

La Smart City tiene la oportunidad de ser una plataforma para abrir camino a la personas. Aparte de la innovación local que permite generar, probar y comercializar ideas en un entorno próximo antes de escalarlo a un nivel nacional o internacional con el fin de crear empleo, tiene otra ventaja.

Permite generar un cambio de actitud de la gente porque la

Tag

Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT. Foto: Adrià Goula total transparencia y el deseo sincero de escuchar y de hacer participar a la ciudadanía combate la pasividad y el escepticismo.

Volvemos a la pregunta de lo que significaría Smart. La esencia de Smart es crear un entorno de participación ciudadana, de transparencia gubernamental, de dinamismo empresarial, de innovación y de intercambio de conocimientos y datos para fomentar una sociedad inteligente que necesitamos para garantizar nuestro bienestar.

Veo las Smart Cities, la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, los Juegos Mediterráneos de 2017, como una gran oportunidad y un catalizador para crear un ecosistema económico y social innovador que se mantenga después de 2017 y siga creciendo.

Armand Bogaarts Creador de empresas tecnológicas y Máster en Relaciones Internacionales por la Universidad de Georgetown (Washington)

1r quadrimestre 2014 [ 11 ]

Ciutats accessibles

Smart accessibility city L’accessibilitat inclosa a la filosofia de ciutat intel·ligent

E

n són cada vegada més les ocasions en que podem sentir parlar sobre les Smart cities als mitjans de comunicació. Aspectes com: faroles que detecten la presència de les persones, edificis que generen energia, contenidors d’escombraries que avisen quan estan plens, jardins intel·ligents, fotolineres, trànsit silenciós i poc contaminant, paviment de calçada amb nano-partícules generadores d’energia, obtenció de dades útils en temps real per moure’s per la ciutat amb més facilitat, etc, etc. Tot sigui enfocat a un desenvolupament sostenible de la ciutat, amb una major eficiència dels seus recursos, tant humans com energètics, i una millor participació ciutadana.

En alguns mitjans això ho consideren com internet aplicat a les coses, però el cert es que no existeix una definició clara i específica del que pot ser una ciutat “smart”. Tant es així que hi ha diverses ciutats europees catalogades dins aquest concepte i cadascuna d’elles ha nascut d’un projecte diferent i diferenciat de la resta de ciutats. De fet, es pot dir que la definició és el que menys ens hauria de importar, si considerem que la base de la qüestió és que es tingui una veritable i clara filosofia del que ens pot aportar el ser eficients en termes de ciutat. Siguin quins siguin els aspectes desenvolupats per tal de aconseguir-ho. Així per exemple, en aquest context i aprofitant la celebració dels propers Jocs del Mediterrani 2017, Tarragona té en marxa el projecte Tarragona Smart Mediterranean City, amb una línia de treball per iniciar un procés perquè la ciutat es converteixi en un Health Living Lab 1.

Però no ens enganyem. Una ciutat també s’ha de poder gestionar, viure en ella i conviure amb la resta de ciutadans sense tenir que dependre tan sols de la tecnologia que representa internet. Una ciutat ha de permetre una mobilitat còmoda, fàcil i segura a tots, sigui quina sigui la forma escollida i utilitzada pel desplaçament. Es per això què, amb una visió global de ciutat i dins el context de —ciutat intel·ligent—, hi hauria d’haver una línia d’actuació enfocada al disseny dels entorns urbans, els quals han de facilitar estils de vida més saludables, canviant el paradigma de la mobilitat, tot facilitant al vianant pràctiques i comportaments que incideixin positivament en la seva qualitat de vida.

Atès que la dimensió intel·ligent de la mobilitat requereix accions integrals i transversals, que han de conduir a reduir l’ús d’energia fòssil i la contaminació atmosfèrica, es molt necessari donar un fort impuls a la mobilitat a peu i desplaçaments en bicicleta dins la ciutat i els barris més o menys

1

Health Living Lab: concepte d’un entorn real en el qual es proven solucions tecnològiques innovadores.

Tag

propers. D’aquí la importància que hem d’atorgar a l’accessibilitat, el disseny per a Tothom i la supressió de barreres arquitectòniques a l’entorn urbà.

A banda de qualsevol altra mesura que una ciutat pugui incloure en la filosofia “smart”, es necessari donar la importància que es mereix, al concepte de referència de mobilitat intel·ligent, que requereix com a pas previ, que l’accessibilitat a l’entorn urbà i edificis sigui un fet generalitzat. Sense aquesta lliçó apresa, no hi ha prous motius per enorgullir-se del fet de que una ciutat pugui ser considerada, en certs aspectes, intel·ligent. Seria com fer volar coloms. Ens estaríem avançant en aplicar una tecnologia determinada que ens ha de facilitar unes comoditats futures, quan encara avui dia no tenim plenament assumides i satisfetes les necessitats presents.

Hem de ser nosaltres mateixos el suficientment “smart” com per entendre que una ciutat intel·ligent ha de contemplar també el concepte —smart accessibility city. Com a pas següent, s’ha de deixar enrere el temps que fins ara ha servit per justificar raons d’aquesta necessitat, i dedicar-se de ple a posar en pràctica solucions.

Fundació Tarragona Unida Lluís Roig Arquitecte tècnic i enginyer d’edificació

Font del projecte comentat: Josep Fèlix Ballesteros. Tarragona, Smartcity y el Mediterráneo, oportunidad de futuro. Publicat el 18 de març de 2013.

1r quadrimestre 2014 [ 12 ]

Ciutats accessibles

Diagnosi general de l’accessibilitat a l’entorn urbà

E

ls espais físics d’una ciutat o poble, salvant les possibles diferències orogràfiques de situació o disseny, acostumen a ser els mateixos, similars i amb una configuració que els manté, quan han estat ben executats, pràcticament inalterables amb el pas del temps. Però les persones no sempre som físicament les mateixes, per molt ben “executades” que puguem haver estat en el seu moment. La condició física d’una mateixa persona pot variar en molts aspectes en el decurs de la seva vida, o en el pitjor dels casos des de que aquesta s’inicia.

Hem d’aprendre a no oblidar, a tenir sempre present que la diversitat entre les persones és la norma i no pas la excepció i que la necessitat d’accessibilitat ha d’estar implícita en tota activitat de l’entorn construït ja que es amb aquesta idea que neix el concepte de Disseny per a Tothom.

Va ser a finals dels anys vuitanta quan es van començar a tractar, de forma molt tímida, qüestions d’accessibilitat dels llocs, espais, itineraris i entorn urbà en general. La temàtica es va començar a regularitzar amb les primeres Lleis i posteriors Reglaments que es desenvoluparen als anys noranta. En aquest període, tot i haver-hi prou informació perquè l’accessibilitat fos tractada com es mereixia, almenys amb certa dosi de respecte i amb no tanta indiferència, es va fer evident una manca total de sensibilització per part de la societat, però el que es més greu; • Escassa o manca total de formació dels tècnics • Incompliment de la normativa • Absència del seguiment i control d’aquest acompliment per part de l’administració pública Cosa gens estranya aquesta última, tenint en compte que els Ajuntaments han estat sempre els primers infractors en matèria d’accessibilitat.

Transcorregut ja un temps, el suficientment llarg, des de l’inici i posada en

marxa de les primeres iniciatives, s’ha de reconèixer que els efectes globals que realment s’han aconseguit, sense arribar a ser descoratjadors, no semblen anar gens aparellats amb el gran esforç realitzat. Com així ho demostra el baix nivell d’accessibilitat que sol tenir l’espai urbà.

Fem un petit salt en el temps i traslladem-nos per un moment entre els anys 2004-2012, un període aquest en el que, com sempre ha passat en la nostra professió, ha estat saturat amb l’aparició de nombrosa legislació. Però faig una espontània reflexió i em pregunto......, quants dels qui en el seu moment puguin estar llegint aquestes línies, saben o estan assabentats que aquest temps, aquests nou anys, han estat clau en qüestions d’accessibilitat? Més concretament, pel que fa i té a veure a drets i no discriminació de les persones, entrada en vigor de nova legislació per la supressió de barreres, o modificació d’altre normativa existent per adaptar-la a les exigències de la Convenció Internacional de l’ONU sobre els dret de les persones amb discapacitat en matèria d’accessibilitat i altres aspectes sobre drets fonamentals...

Després d’un exhaustiu treball de camp que consistí en la recollida de dades, estudi i diagnosi de l’accessibilitat de l’entorn urbà a diversos municipis de l’estat, l’any 2004 es va posar en marxa el 1er Pla Nacional d’Accessibilitat 2004-2012. Aquest Pla, sorgit en el context de la Llei 51/2003 d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, ha estat un marc clau per promoure i consolidar les mesures del Govern espanyol, en cooperació amb altres administracions i organitzacions públiques i privades, amb el ferm propòsit, entre d’altres, de poder impulsar la posada en marxa de la legislació existent sobre aquesta matèria, eliminar barreres i introduir de manera eficient el concepte del Disseny per a Tothom.

Entre les aspiracions d’aquest Pla Nacional ha estat poder posar fi a la

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 13 ]

tradicional relegació que sempre ha tingut l’accessibilitat com a política de “segona classe”. És a dir, com aspectes de detall o complementaris, dirigits a una minoria de població que s’havia de beneficiar d’ella a costa de les incomoditats o manca de funcionalitat per a la resta de ciutadans.

Sense necessitat de aprofundir en estadístiques, aturem-nos per un moment en conèixer quin és l’estat generalitzat de l’accessibilitat a l’espai urbà. Un estat actual que, en major o menor grau, posem que parlem de Tarragona ciutat i barris, no es diferencia en massa al dels darrers anys.

Voreres L’amplada de la banda lliure de pas és l’element que més vegades fa inaccessible les voreres, fet degut principalment a la presència d’escanyaments en el recorregut i no pas a l’amplada en si mateixa de la vorera construïda.

Què és el que produeix doncs aquests escanyaments a les voreres? Això està originat principalment per: • Mobiliari urbà • Mobiliari establiments, principalment; bars, cafeteries, restaurants, fruiteries, fleques i pastisseries.

• Marquesines transport públic • Arbrat i plantes • Obres i instal·lacions • Vehicles mal estacionats El mal estat del paviment és el segon motiu més important, al temps que es un factor que fa que la vorera sigui inaccessible a trams més llargs de recorregut.

Un pendent longitudinal excessiu no actua tan negativament, sempre i quan aquest problema sigui tractat correctament amb les mesures específiques que requereix, ja que no és possible eliminar les seves causes, i tan sols es podrà alleugerar les seves conseqüències amb solucions imaginatives i molt tècniques.

Ciutats accessibles

Deficiències usuals que es poden trobar

Carrer Joana Jugan Mala realització i estat de conservació defectuós

Pas de vianants La manca d’accessibilitat en aquests punts es deu a l’absència de rebaix a les vorades, sense oblidar que en aquest aspecte s’han d’incloure els guals realitzats amb un rebaix i pendent defectuós. El rebaix implica, en la majoria de casos, un millor acompliment generalitzat d’altres requisits d’accessibilitat, com poden ser; la pròpia senyalització d’aquests passos, els guals confrontats, franja de senyalització per a cecs i els semàfors. Però el que és més important, l’existència de rebaix també acostuma a coincidir amb una menor ocupació del gual per part de vehicles mal estacionats.

S’ha de remarcar la gran descoordinació que hi sol haver en alguns casos entre les actuacions. Com la que es posa de manifest en l’existència d’itine-

Avinguda Vidal i Barraquer Gual amb pendent superior al permès

raris amb cruïlles amb rebaix que no es corresponen amb voreres accessibles, el que desmillora o, fins i tot fa inútil, qualsevol solució adoptada en un sol d’aquests elements.

Alçada lliure de pas Aquest és un espai que poques vegades acostuma a estar envaït per algun element urbà però, tot i així, cal tenir-lo en consideració ja que en algunes ocasions poden dificultar la marxa a les persones, en especial de les persones invidents, per a les qui això pot ser fins hi tot un perill difícil de detectar.

• • • • •

Rames baixes de l’arbrat Senyalització mal situada Tendalls de comerços Elements de façana sobresortint Etc.

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 14 ]

Rambla del President Lluís Co Marquesina de parada d’aut blement la banda de pas per

Canvis de nivell En termes absoluts, els canvis de nivell formats per graons aïllats o escales sense opció alternativa, solen tenir poca rellevància en que facin inaccessible un espai concret de l’entorn urbà però, sense oblidar que quan existeixen, fan inaccessible la totalitat del recorregut, amb el greuge que això comporta.

Quan hi ha rampa, en molts casos solen tenir un pendent excessiu o estan mancades d’algun dels elements addicionals amb els que ha de comptar: baranes a ambdós costats o a dos nivells, sòcol de protecció, replà entremig, etc.

La presència de graons o escales sense altre alternativa i els defectes o mala execució de les rampes reitera que ,amb independència de les dificultats reals provocades per la orografia de la ciutat, existeix una clara deixadesa i

Ciutats accessibles

a l’entorn urbà de Tarragona ciutat

ompanys tobús que redueix considerar a vianants

Pas de vianants Rambla nova - El gual de vianants del fons té una amplada inferior a la exigida d’1,80 m - Hi ha una paperera i un bàcul d’enllumenat que dificulten el pas a les persones. En especial a les que pateixen deficiència visual

mal fer, no sols al no buscar alternatives, sinó fins i tot en la pròpia execució de les solucions adoptades.

Obres: tanques de protecció i senyalització Tot i que la senyalització es pot considerar acceptable en la majoria dels casos, no es pot dir el mateix del tancament de protecció a les zones d’obres en execució, on es pot considerar que acostuma a ser del tot inadequat i en alguns casos, fins i tot, perillós.

Les obres en si, acopi de material o runa, vehicle o maquinaria de l’obra, etc., fan que les voreres ocupades, ja sigui en part o en la seva totalitat, i sense la possibilitat d’utilitzar un pas alternatiu, hagin de baixar-se per haver de circular per la calçada de vehicles, amb

Carrer Mossèn Ritort i Faust Zona d’obres senyalitzada amb espai reservat per acopi de material però sense previsió de pas per a vianants alternatiu

el conseqüent perill que això comporta per als vianants.

Si l’obra és prou important, s’hauria d’exigir un pla d’accessibilitat de l’entorn de l’obra o instal·lació mentre aquesta estigui en construcció, o si més no, en cas contrari, que l’estudi de seguretat pugui incloure un apartat concret en aquest aspecte. En aquest segon cas, no es necessària cap exigència, n’hi ha prou en què el tècnic redactor de l’estudi de seguretat de l’obra, sigui conscient i assumeixi la necessitat de incloure-ho en aquest document.

Fundació Tarragona Unida Lluís Roig Arquitecte tècnic i enginyer d’edificació

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 15 ]

FONTS: * Hacia la plena participación mediante el Diseño Universal. Soren Ginnerup (Comité de Expertos sobre Diseño Universal) * I Plan Nacional de Accessibilidad 2004-2012 * La accesibilidad en España. Diagnóstico y bases para un plan integral de supresión de barreras.

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. 3r trimestre 2013 L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU 600

Num. d’intervencions Obra nova / rehabilitació

Núm. d’intervencions obra nova / rehabilitació

Obra nova Rehabilitació

500 400 300 200 100 0

Obra nova Rehabilitació

2n 4t 1r 3r 1r 2n 2n Tri. 3r 3r Tri. 4t 4t Tri. 1r 1r Tri. 2n 2n Tri. 3r 3r Tri. 4t 4t Tri. 1r 1r Tri. 2n 2n Tri. 3r 3r Tri. 4t Tri. 1r Tri. 2n 2n Tri. 3r Tri. 4t4t Tri. 1r Tri. 2n Tri. 3r3r Tri. Tri. Tri. Tri. 2009 Tri. 2009 Tri. 2009 Tri. 2010 Tri. 2010 Tri. 2010 Tri. 2010 Tri. 2011 Tri. 2011 Tri. 2011 Tri. 2011 Tri. 2012 Tri. 2012 Tri. 2012 Tri. 2012 Tri. 2013 2013 2013 2009200920092010 2010 2010 2010 2011 2011 2011 2011 2012 2012 2012 2012 2013 2013 2013 440 356 361 339 396 313 323 281 231 160 147 174 198 108 136 148 146 95 459 379 438 419 464 389 484 Obra 368 nova 359 339 335 Rehabilitació 254 328 253 272 319 364 260

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

L’àmbit de treball és el de les comarques de Tarragona (exceptuant Baix Ebre i Montsià).

Entre els mesos de juliol i setembre de 2013, l’habitatge residencial es manté en valors habituals amb 25 unitats, al voltant d’un 47% més respecte del mateix trimestre del 2012.

Uns valors, a la vegada, poc representatius, donat que ens trobem en mínims històrics.

La rehabilitació es manté i puja un 2,70% respecte del mateix període de 2012 i baixa un 28% respecte del trimestre anterior. Aproximadament un 12% de la feina de l’aparellador és dins l’àmbit de la rehabilitació d’edificis.

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, tanca el tercer trimestre de 2013 amb un increment del 47% respecte del mateix període de 2012.

Entre gener i novembre s’han visat 126 nous habitatges d’ús residencial. Pel que fa al model constructiu, un 84% són unifamiliars i un 16%

Tipologia constructiva Aïllat En bloc Total Habitatge unifamiliar Entre mitgeres En filera Aparellades Aïllades Edifici en bloc Entre mitgeres Aïllat

21 4 25 6 3 1 11

En bloc 16%

Unifamiliar 84%

4 0

edifici plurifamiliars.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa més del 50%, l’aparellat i en filera ocupen gairebé el 44%, i el 5% restant l’habitatge entre mitgeres.

Respecte del nombre d’habitatges acabats, el semestre es tanca amb un total de 69, un 87% menys que el mateix període de 2012.

De total de 69 habitatges acabats, més del 45% son obres iniciades abans de 2010, i que han patit aturades en el procés constructiu.

Tag

Tipologia constructiva

Habitatge unifamiliar En filera 14%

Aparellades 5%

Entre mitgeres 29%

Aïllades 52%

Habitatges nous visats - acabats

Habitatges nous visats - acabats Núm. d’habitatges nous visats gener-novembre

18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

Núm. d’habitatges nous acabats gener-novembre

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

1r quadrimestre 2014 [ 16 ]

Gabinet Tècnic 18.000

Núm. d’habitatges nous visats 2005 - 2013 (dades del visat d’obra nova àmbit COAATT)

16.000 14.000 12.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Desembre

1.721

827

398

131

113

35

11

109

Novembre

1.176

1.394

391

147

49

73

18

24

8

Octubre

937

996

588

138

100

129

17

39

7

Setembre

1.192

2.220

778

222

136

153

29

7

7

581

1.129

1.112

41

63

157

5

4

3

Agost

10.000 8.000 6.000

2013

Juliol

1.734

1.720

708

280

94

129

99

6

15

Juny

1.166

1.913

1.223

232

104

66

48

21

12

Maig

1.898

1.560

962

205

146

23

18

13

9

Abril

1.259

1.127

1.054

194

250

47

26

8

18

Març

1.659

1.197

1.676

257

71

202

193

219

11

Febrer

1.293

1.345

1.313

373

113

192

101

53

20

Gener

1.141

920

875

292

82

34

23

49

16

4.000 2.000 0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Núm. d’habitatges nous acabats 2005 - 2013 (dades dels visat finals d’obra àmbit COAATT)

18.000 16.000 14.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Desembre

975

1.414

1.289

629

393

104

131

141

Novembre

2013

1.100

1.476

1.209

1.814

90

348

185

257

16

Octubre

755

996

1.193

1.841

478

111

334

402

209

Setembre

35

1.108

808

825

1.487

287

186

76

117

Agost

604

462

351

669

62

64

118

196

4

12.000

Juliol

1.139

1.241

1.515

1.134

336

264

140

230

30

Juny

1.035

1.737

2.069

940

259

114

84

48

54

10.000

Maig

1.382

1.468

1.505

1.471

363

254

42

74

32

Abril

1.194

1.127

1.283

871

393

288

89

72

52

Març

1.170

1.254

1.208

1.026

693

114

93

122

44

Febrer

787

1.498

1.534

1.818

697

290

96

44

36

Gener

962

1.046

1.674

1.365

819

232

144

231

28

8.000 6.000 4.000 2.000 0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 17 ]

2013

Gabinet Tècnic LA REHABILITACIÓ En conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 260, un 2,7% més respecte del mateix període de 2012.

En valors absoluts, la rehabilitació en aquest tercer trimestre de 2013 baixa un 4% dins el conjunt de les intervencions professionals i queda gairebé a 7 punts de les intervencions relacionades amb la obra nova. La rehabilitació es consolida tot i això com el subsector amb més importància.

En l’àmbit de la rehabilitació, al tercer trimestre de 2013 es van encetar unes 76 obres, aproximadament un 1% més respecte el mateix període de 2012 en el que es van fer 70.

En relació a l’ús de l’edifici, 60 es realitzen en edificis d’ús residencial i 10 en altres usos. Dins el context residencial, 40 obres corresponent a habitatges unifamiliars i la resta, 20, en edificis.

Ús de l'edifici rehabilitat 30 25 20 15 10 5

G

en

er

al

l ra ltu

ze at ag

Cu

m

l ia M

rc me Co

du

str

ia

l

ri pe ro

Ag

In

cu a

lla

t

s

aï

re

oc

oc

en

Bl

tre

mi

tje

ïlla ra

mi

lia

pa

Bl

Un

ifa

ra lia mi

ifa

da

da lla re

fil n re

mi ifa

Un

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Un

Un

ifa

mi

lia

re

nt

lia

re

mi

tje

re

er a

s

0

ACTIVITAT PROFESSIONAL Des de l’1 de gener i fins al 30 de setembre, l’activitat professional es veu fortament marcada pels certificats d’habitabilitat i l’aparició del certificat d’eficiència energètica.

El nombre de certificats d’habitabilitat puja gairebé un 70% respecte del 2012 i representa hores d’ara més de la meitat del treballs realitzats per aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació. Entre gener i setembre s’han realitzat 3.883 certificats d’habitabilitat, 1.595 més que al 2012.

Altrament, la implantació del certificat d’eficiència energètica, obligatori des del juny de 2013, és prou satisfactòria.

En tan sols quatre mesos s’han realitzat al voltant de 1.700 sol·licituds i ja 1 de cada 10 intervencions és una qualificació d’eficiència.

El projecte i direcció d’obres de rehabilitació ocupa el tercer lloc i representa un 4,63% de les intervencions realit-

Tag

zades. Coordinacions, direccions d’obra —amb arquitecte o sense—–, estudis de seguretat i control de qualitat, representen entre el 3,50% i el 2% dels treballs.

Les obres de rehabilitació creixen un 4% respecte del 2012. Entre gener i setembre s’han iniciat 456 obres. Es tracta majoritàriament de rehabilitacions de façana, coberta, reparació d’estructures o millores en l’accessibilitat als edificis.

Al 2013 la documentació tècnica és simplifica per a la sol· licitud de llicències en obres de rehabilitació. Més d’un 20% de les obres que requerien al 2012 un projecte tècnic, s’han iniciat al 2013 amb una memòria valorada.

L’obra nova cau fins als 88 habitatges nous entre gener i setembre. Es tracta de 69 unifamiliars i 19 en bloc d’habitatges. Gairebé el 45% del total el conformen unifamiliar aïllats i més del 75% es tracta d’autopromoció.

1r quadrimestre 2014 [ 18 ]

Gabinet Tècnic Activitat professional gener-setembre 2013 Repercusió sobre el total d'intervencions 2,17% 4,63%

2,19%

Projecte i Direcció Coordinador en execució Direcció de l'execució material (amb arquitecte)

2,38%

Redacció estudi bàsic seguretat i salut

3,43%

Control de qualitat Direcció d'Obra

2,58%

Informes, dictaments i reconneixements 3,02% 2,83%

Tipus d’intervenció Cèdules d’habitabilitat Certificat d’eficiència energètica

Memòries valorades Projecte d'activitats

2,90%

Núm.

Núm. % % intervencions intervencions sobre total 2012 / 2013 2012 2013 2013 2.288

3.883

69,71%

57,83%

Intervencions per tipus d’obra Gener / Setembre 2012

Gener / Setembre 2013

% 2012 / 2013

0

664

0,00%

9,89%

Projecte i Direcció

387

311

-19,64%

4,63%

Obra nova

480

389

-18,96%

Coordinador

254

230

-9,45%

3,43%

Ampliació

145

126

-13,10%

Direcció de l’execució material.

(Aparellador i Arquitecte)

190

203

6,84%

3,02%

Reforma o restauració

835

943

12,93%

Estudi bàsic seguretat i salut

232

195

-15,95%

2,90%

Llicència activitat

129

146

13,18%

Control de qualitat

195

190

-2,56%

2,83%

Reforç i consolidació

19

32

68,42%

Direcció d’Obra

143

173

20,98%

2,58%

Informes, dictaments i reconneixements

170

160

-5,88%

2,38%

Conservació i manteniment

99

182

83,84%

Memòries valorades

106

147

38,68%

2,19%

Urbanització

65

45

-30,77%

Projecte d’activitats

129

146

13,18%

2,17%

Instal·lacions

72

58

-19,44%

Redacció estudi bàsic i coordinador

122

103

-15,57%

1,53%

Inspecció tècnics d’edificis

23

92

300,00%

1,37%

Enderrocs

50

39

-22,00%

Certificats

112

79

-29,46%

1,18%

Valoració d’immobles (taxació)

9

25

177,78%

0,37%

Projecte

26

21

-19,23%

0,31%

Projecte de legalització d’obra.

18

19

5,56%

0,28%

Redacció estudi seguretat i coordinació

22

16

-27,27%

0,24%

Intervencions professionals Gener / Setembre 2012

Gener / Setembre 2013

% 2012 / 2013

Seguretat i salut

635

575

-9,45%

Obres

752

710

-5,59%

Direcció de control de qualitat.

1

16

1.500,00%

0,24%

Actuacions pericials / arbitratges

19

11

-42,11%

0,16%

Projecte de parcel·lació

6

7

16,67%

0,10%

Amidament edificació

15

7

-53,33%

0,10%

Valoració de terrenys i solars (taxació)

3

5

66,67%

0,07%

Estudis tècnics

134

146

8,96%

Col·laboracions tècniques

0

4

0,00%

0,06%

Estudis urbanístics

12

9

-25,00%

Amidament terrenys i solars

3

2

-33,33%

0,03%

Control de qualitat

208

191

-8,17%

Redacció estudi seguretat i salut

3

1

-66,67%

0,01%

Legalització de direcció d’obra.

4

1

-75,00%

0,01%

Informes, certificats i valoracions

2.612

48.89

87,17%

Legalització de l’execució material

8

1

-87,50%

0,01%

Projecte i direcció de parcel·lació

1

1

0,00%

0,01%

Assessoraments

1

5

400,00%

Reparcel·lació

5

1

-80,00%

0,01%

Estudis econòmics

121

177

46,28%

Delimitar i/o replanteig d’edificació

2

1

-50,00%

0,01%

Amidaments

35

13

-62,86%

4.510

6.715

48,89%

4.510

6.715

48,89%

TOTAL

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 19 ]

Gabinet Tècnic EL CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Des de l’1 de juny d’aquest any, quan va començar a funcionar el certificat d’eficiència energètica, i fins al 12 de setembre, s’han inspeccionat a tota Catalunya 65.534 habitatges i locals, aproximadament uns 3.200 a la província de Tarragona.

En quan a la tipologia, més del 78% de les inspeccions s’han practicat en habitatges individuals dins un bloc, un 8% en blocs d’habitatges sencers i un 7% en habitatges unifamiliars. Ús edifici

Sol·licituds certificats d'eficiència Promig diari

%

Catalunya

Tarragona

Bloc d’habitatges plurifamiliar

8,00%

5.243

327

Catalunya

Tarragona

Tots els certificats

601

37

Habitatge individual en bloc d'habitatges

78,00%

51.117

3.185

Mes de juny

488

30

Habitatge unifamiliar

7,00%

4.587

286

Mes de juliol

968

60

Mes d’agost

447

28

Terciari

7,00%

4.587

286

Mes de setembre

564

35

Màxim per dia

1.475

92

Total sol·licituds

Catalunya

Tarragona

65.534

4.083

Pel que fa als resultats, del total, 1 de cada 2 habitatges s’ha classificat com a E, i gairebé 1 de cada 4 immobles inspeccionats presenta unes condicions d’eficiència energètica molt dolentes. Sols un 1% es podria classificar com a molt bo.

Segons dades de l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya, cada dia es certifiquen aproximadament 600 habitatges de mitjana a Catalunya, i uns 30 a la província de Tarragona. El 56% es fa per a lloguers, un 42% per a venda i un 2% per altres raons.

Motiu de l’encàrrec

%

Catalunya

Tarragona

Compra o Venda

42,20%

27.655

1.723

Habitatges de Protecció oficial (HPO)

0,10%

66

4

Informe d’Avaluació de l’Edifici (antiga ITE)

0,10%

66

4

Lloguer

56,30%

36.896

2.299

Millora de l’eficiència energètica voluntària

0,60%

393

24

Renovació de l’etiqueta energètica

0,70%

459

29

Gairebé el 50% de les inspeccions les han dut a terme arquitectes tècnics, 30.146, consolidant-se com els tècnics experts en qualificació energètica. Els arquitectes han realitzar un 36%, i enginyers i enginyers tècnics al voltant del 14% del total de les qualificacions.

Tècnic competent qualificador

%

Catalunya

Tarragona

Arquitecte

36,00%

23.592

1.470

Arquitecte Tècnic

46,00%

30.146

1.878

Enginyer

9,00%

5.898

367

Enginyer Tècnic

8,00%

5.243

327

Tècnic competent de l'Administració Pública

1,00%

655

41

Tag

Qualificació energètica

%

Catalunya

Tarragona

A

0,10%

66

4

B

0,60%

393

24

C

3,20%

2.097

131

D

10,00%

6.553

408

E

50,10%

32.833

2.045

F

10,50%

6.881

429

G

25,50%

16.711

1.041

La certificació energètica s’ha implantat amb normalitat i si bé el nombre d’inspeccions realitzades es pot considera satisfactori, els resultats evidencien greus mancances. Més del 85% dels habitatges, uns 55.700 habitatges, ofereixen unes prestacions d’eficiència energètica dolentes o molt dolentes.

1r quadrimestre 2014 [ 20 ]

A B C D E F G Gabinet Tècnic

del

COAATT

La professió

EntrevistA

JORDI SANUY I AGUILAR Direcció de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Jordi Sanuy ha estat un gran col·laborador amb les activitats del COAATT

CERTIFICATS D’HABITABILITAT Els Consells Comarcals verifiquen in situ gairebé el 100% dels certificats d’habitabilitat. Penseu continuar des del Departament d’Habitatge aquesta política de control de les irregularitats que es puguin detectar?

Evidentment, les administracions publiques hem de vetllar per la seva finalitat i bon ús. No podem oblidar que la cèdula d’habitabilitat neix com a un instrument de protecció per a l’usuari /consumidor d’habitatge, i no podem

permetre que sigui una mera càrrega administrativa sense utilitat ni veracitat.

Els Consells Comarcals, i les Oficines Locals d’Habitatge (entre unes i altres són una norantena) col·laboren en aquesta política. Si no ho féssim així mal servei faríem al consumidor i als bons professionals. La cèdula ha de ser un document creïble, una garantia per a l’usuari que lloga o adquireix un habitatge. És obligació nostra vetllar perquè es compleixi el rigor deontològic dels professionals.

Quan es podrà sol·licitar el certificat d’idoneïtat telemàticament? I

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 21 ]

el temps de resposta de l’Administració, s’accelerarà amb la tramitació telemàtica o no?

Durant el mes de gener tenim previst que el certificat d’idoneïtat també es pugui sol·licitar telemàticament. El procés telemàtic continuarà millorant-se i confiem que en el decurs dels proper mesos pugui estar totalment implantat, no únicament per a la sol·licitud, sinó també per a la rebuda de la cèdula, o si fos el cas, de requeriments. Entenem que el procés no ha de ser únicament per a presentar la documentació, sinó també per a rebrela. Aquesta serà la millora substancial

La professió per a l’usuari, que no hagi de dependre dels serveis postals de correus ni de la recollida presencial. Les eines TIC ens han de permetre fer una gestió mes àgil, eficaç i segura, tant per als usuaris com per a la pròpia administració.

AJUDES A LA REHABILITACIÓ Al 2014 hi haurà ajudes a la rehabilitació?

Avui no ho podem assegurar, però esperem i confiem que a primers del 2014 es pugui fer realitat. Actualment s’estan tramitant els pressupostos del 2014 i negociant amb l’Estat el Plan de la Vivenda 2013-2016. Si tot va bé, a primers del 2014 podrem tenir convocatòria general de rehabilitació després de tres anys sense poder-ne fer. Amb aquesta convocatòria, conjuntament amb les que faran els Consorcis de Barcelona i el Metropolità, podrem dir que haurem recuperat la normalitat amb uns 45 MEUR per a tot Catalunya en ajuts a la rehabilitació .

Les ajudes a la rehabilitació energètica dels edificis es distribuiran des de la seva Conselleria o des la d’Empresa i Ocupació?

Des de la Conselleria de Territori es donaran ajuts a la rehabilitació energètica, de fet, aquest serà l’eix prioritari de la propera convocatòria general de rehabilitació. Malauradament els ajuts que donava l’ICAEN eren, en bona mesura, dels fons de l’IDAE del Ministeri de Indústria. La convocatòria feta el passat octubre per part del IDAE a nivell estatal ha estat una sorpresa decebedora, la distribució d’ajuts per un total de 125 MEUR fins a finals del 2015 sense la participació ni gestió de les Comunitats Autònomes, ha estat una falta de respecte notable i un canvi de criteri que no te cap justificació. És una llàstima que els ajuts IDAE tinguin el caràcter incompatible amb qualsevol altre ajut, i que aquests fons no hagin estat transferits a les CCAA per a poder executar una única política de rehabilitació energètica amb mes recursos. Per a Catalunya hauria representat uns 20 MEUR més per a dos anys.

Quan s’implantaran els canvis previstos des de fa temps en la qua-

lificació de deficiències i comunicació de les inspeccions tècniques realitzades al Departament?

A primers del 2014 esperem poder iniciar el procés de tramitació del nou decret ITE ja que sense un nou decret no és possible implantar aquests canvis.

Però, la seva implantació encara tardarà perquè el procés de tramitació d’un decret a Catalunya és d’uns 8 mesos des de l’inici de la seva tramitació fins la seva aprovació i publicació. Estem molt engrescats amb el nou decret ja que confiem que comportarà canvis substancials que donaran un impuls a les ITE i a la cultura de la conservació i la rehabilitació dels edificis.

En cas que hi hagin ajudes a la rehabilitació, els edificis que ja han fet la ITE disposaran d’algun tipus d’avantatge pel fet d’haverla realitzat quan els tocava? Per a quan un control sobre les inspeccions realitzades? El Departament comunicarà a les comunitats el fet d’haver de fer la inspecció?

No ens hem plantejat donar cap tipus d’avantatge a aquells qui han fet l’ITE dins del termini però sembla una proposta amb molt de sentit comú. Actualment, estem dissenyant la futura convocatòria, no podem avançar res, atès que l’aportació de fons estatals ens provoca moltes limitacions, algunes d’elles estem intentant aclarir-les amb el Ministeri de Fomento i el conveni de col·laboració està encara pendent de signar-se. En qualsevol cas seria bo que poguéssim trobar-hi cabuda.

Els Col·legis Professionals podrien col·laborar amb l’Administració en la verificació i control dels projectes i direccions, realitzats pels nostres tècnics, i que siguin objecte d’aquestes ajudes econòmiques?

Aquesta col·laboració actualment ja està portant-se a terme per part de les Oficines Locals d’Habitatge que tenen conveni amb nosaltres. Caldria analitzar aquesta proposta però, en tot cas, no sembla que tenir una dualitat ens hagi de facilitar aquesta tasca. Altra cosa seria que les OLH necessitessin puntualment més recursos o la col·laboració dels col·legis professionals. No m’atreveixo a donar una resposta taxativa, però és una possibilitat a reflexionar.

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 22 ]

Quan és previst el canvi de l’actual ITE pel l’IEE (Informe de evaluación de los edificios)? Aquest canvi què representarà?

El IEE no substitueix l’ITE ja que és un informe més ampli on es recullen aspectes d’accessibilitat i la CEE. Cal tenir present que l’IEE, tal i com reconeix el propi Misteri de Foment, no serà d’aplicació obligatòria per als primers edificis fins l’any 2018, ja que únicament és obligatori per als edificis quan tenen 50 anys, als quals cal afegir un termini de 5 anys més per fer l’informe. La Generalitat ha recorregut al Tribunal Constitucional la llei de RRR, però no podem perdre de vista que la pròpia LRRR preveu la seva compatibilitat, no sense certes ombres.

Actualment, i de cara a la nova convocatòria d’ajuts de rehabilitació, l’informe ITE no serà suficient, caldrà acompanyar-lo amb la certificació energètica i, molt probablement, amb un senzill informe d’accessibilitat. De cara al nou Decret ITES això ja se solucionarà, ja que la part d’accessibilitat restarà incorporada en el model d’informe, i la CEE serà un document a banda. No podem oblidar sobre l’informe ITE que els únics tècnics habilitats són aparelladors i arquitectes, a diferència de la certificació energètica que els tècnics habilitats s’estén a altres camps professionals per indicació del Ministeri Industria. Això ha generat confusió tant pel que fa a saber quins tècnics són competents com al fet de “definir” l’IEE con un únic model d’informe, quan en realitat és la suma d’informes que poden fer tècnics amb competències diferents i que .han de presentar-se en departaments diferents de la mateixa Comunitat Autònoma.

En resum, l’ITE actual i el futur model seran plenament vàlids. Únicament quan es vulguin sol·licitar ajuts a la rehabilitació caldrà presentar la CEE, i aquesta sempre es podrà efectuar de forma independent. Tot això és el resultat de la normativa estatal (RD CEE i L RRR) que, aprovades en un mateix moment, diuen coses diferents. Mentre per a una la CEE nomes és obligatòria quan es vulgui vendre o llogar l’habitatge, per a l’altra, ho és en el moment de fer l’IEE d’aquí 5 anys i per sol·licitar ajuts de rehabilitació actualment. Segurament s’hauria pogut fer millor, intentarem posar-hi seny.

La professió

Publicacions de la Generalitat

HONORARIS PROFESSIONALS

HABITATGE A CATALUNYA

L’actual situació econòmica, l’intrusisme professional i els bancs, amb els seu gran estoc d’habitatge, ha desencadenat una guerra d’honoraris entre els tècnics i situacions de mala praxi entre alguns professionals. Què es pot fer per evitar-ho?

La Generalitat, com ja deia abans, el millor que pot fer és vetllar per la bona qualitat i praxis dels professionals, sancionant quan calgui aquelles actituds poc professionals i que no compleixin un mínim deontològic. I això únicament podem fer-ho inspeccionant.

Es noten alguns canvis de signe positiu en la construcció i reformes d’habitatges a Catalunya? Des del govern català s’han pensat en alguns incentius?

Els canvis encara són tímids, però hem posat alguns fonaments importants.

El nou decret d’habitabilitat, que té una important eina de foment de la rehabilitació, ha d’esdevenir una eina facilitadora. De fet alguns promotors ja han pogut comprovar aquesta possibilitat amb resultats molts satisfactoris, inclòs veure la rehabilitació com una oportunitat front a l’obra nova.

El nou decret ITE també volem i confiem que esdevingui una eina d’impuls i de foment de la rehabilitació. Però el gran repte del sector és el finançament;

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 23 ]

aquesta és la pedra a la sabata que no ens permet caminar, i en aquest aspecte les accions del Departament i de la Generalitat són molt més limitades. Sens dubte l’Estat hauria d’haver dedicat el seu esforç a aquesta matèria, i també a la fiscalitat (IVA reduït, desgravacions IRPF, limitació a l’augment IBI en el supòsit de rehabilitació), i no tant en regular l’IEE que moltes comunitats autònomes ja tenien regulat o estaven en procés de fer-ho.

Redacció TAG

La professió

DE QUAN HI HAVIA FISSURES I NO ESQUERDES L’autor d’aquest article, a partir de certs textos de referència i la pròpia experiència professional, critica la manca d’avenços pel que fa a la perícia i l’angoixa dels tècnics que semblin viure en “llibertat condicional”.

A

ra fa uns anys, als volts de 1985, Álvaro Garcia Messeguer ens donava una bona lliçó d’estratègia i expertesa en la redacció d’informes amb l’article “La Patología y el Lenguaje. Informes de Patología”. A mi em va inspirar ganes d’aprendre i de dubtar constantment de les veritats socialitzades o automatizades i profunditzar en el territori dels matisos, o el de la relliscosa posició personal que sovint hom pren davant d’un fets i especialment, en afrontar un peritatge en matèria de construcció, urbanisme o valoracions.

Més cap als nostres dies, l’any 2002 ,Joan Margarit, arquitecte i poeta, ens dóna una lliçó de vida professional amb el pròleg “A buen juez, mejor testigo” del Llibre Derecho de la Construcción, reeditat per Comares l’any 2002. I em va inspirar una por, irresolta encara avui, amb aquella temible frase davant d’un accident d’obra, o d’un col·lapse: “¿Quien podría hallar un resto de verdad entre los cascotes?”.

Ens pertoca a nosaltres cercar i trobar restes de veritat entre runes, esquerdes o bé papers o documents complexos. A vegades, en aquesta tasca, és bo parar i rellegir sobre passos perduts per veure com han evolucionat els temps i como hi volem encaixar. I he de dir que en el món de la perícia les coses no han millorat en dècades. Assumeixo que els tècnics vivim en permanent llibertat condicional, però amb agreujants que fan cada cop mes forta una pressió qualificable d’insostenible i més encara ja ben entrats en les primeres reclamacions

amb el Codi Tècnic de l’Edificació en vigor (per cert, modificat ja a l’actualitat més de 4 vegades).

He tingut la sort de pocs, en un passat no tan llunyà, d’haver estat més de 6 anys desenterrant expedients de sinistralitat del Col·legi d’Aparelladors

Som més a menjar del pastís de la construcció i els mateixos a pagar la festa (arquitectes i aparelladors) de Barcelona, tot navegant per sentències, informes de part i judicials i per pactes extrajudicials, tot assimilant una escenografia didàcticament preocupant.

Això era a la darrera dècada del segle passat, entre els anys 1992 i 1999. Per tant, fa molt temps però alhora tampoc no fa massa; una contradicció d’apreciació. Depèn dels ulls que ho miren i des de quina banda es veu el partit, però el joc de la perícia es una arma de doble full i s’hi pot prendre molt de mal.

Personalment, encara no he viscut l’angoixa de les reclamacions però la veig als ulls de molts companys, alguns d’ells amb problemes que es deriven en insuficient assegurança i possibles embargaments de béns. He tingut la sort de veure fins ara el partit des de

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 24 ]

la perícia judicial, bé de part, bé per companyies asseguradores de tècnics i, en altres casos; des de la vessant judicial. I les coses no han canviat pas massa per no dir gens. Simplement el rati de reclamacions ha evolucionat en import i una dosi maquiavèl·lica d’una il·lògica irrefrenable.

Els podria explicar casos i casos en que la dosi d’imaginació dels molts pèrits de part queda sotmesa a la venda d’una signatura disposada a peritar a la desesperada, disparant a tort i dret, i el que és mes greu, sense cap fonamentació científica ni argumentació tècnica.

Però és igual. A la vida, un pot arribar a aprendre a no posar-se vermell, ni tant sols davant d’un jutge, que espera de nosaltres “luces sobre el objeto de pericia” i rep a canvi tenebroses sombres.

Després de quasi 12 anys de l’esperada LOE, a les demandes encara no hi apareixen les OCT, (agents de l’edificació) i amb prou feines hi trobes referència a les assegurances desenals o altres agents participants (laboratoris, enginyer elèctric, de l’activitat o altres).

Tot plegat explota en una orgia de diners quan el propietari d’una vivenda unifamiliar de promoció veu la primera fissura i algun tècnic ja li ha dit que no és una fissura sinó una perillosa esquerda i que en una setmana li haurà fet un informe valorat.

Després de quasi 20 anys de Llibre de l’edifici, encara hi ha companys que tenen la gosadia de posar a les conclusions finals “y todo lo expuesto nada tiene que ver con la falta de mantenimiento y sí con una deficiente proyectación y

La professió

ejecución de la obra”, per tal que el jutge no caigui en la bona temptació de pensar en que no s’ha fet manteniment.

Ah, per cert, tot això amb el Llibre de l’Edifici fotocopiat al document d’autos on es veu el Quadern de Registre totalment en blanc.

En definitiva; els hi explico: som més a menjar del pastís de la construcció i els mateixos a pagar la festa (arquitectes i aparelladors). Les coses no canvien i allò que el mercat regula les coses no m’encaixa; tan sols les està distorsionant més i més. Avui en dia, davant una situació econòmica complexa, el gran circ de la justícia és un escenari encara de massa còmode accés. Qualsevol comunitat o particular se sent protegit com a usuari quan un tècnic els hi diu: “si volen reclamar els hi faré un informe per 600 Euros i direm que val el que ens convingui perquè això serà la millor inversió que poden fer. Desgraciadament són massa tècnics disposats a enderrocar l’arquitectura i la tècnica a aquest mòdic preu”.

Per allò de mirar una mica més enllà

i establir comparances, els metges tenen ratis d’assegurances col·lectives de RC superiors al milió d’euros amb despeses úniques anuals que no superen els 1.000 euros. De forma similar els Enginyers i altres col·lectius igual. Corporativisme, proteccionisme, corpocivisme,? És matemàticament cert que arquitectes i arquitectes tècnics l’hem perdut i algú ha de posar-hi ordre perquè podem enderrocar la nostra pròpia professió.

Avui, un arquitecte o arquitecte tècnic pot gaudir d’una assegurança màxima de 600.000 Euros amb una limitació en nombre anual de sinistres indemnitzables de 3 vegades l’import de l’assegurança contractada. Hi he de recordar, que aquelles fissures que algú ha procurat que siguin esquerdes greus en un peritatge sense ànima, en una simple vivenda unifamiliar, poden superar de llarg, en el seu imaginari d’expertesa pericial, els 300.000 euros d’imports de reparació, projectes, permisos, impostos i demés. Però, qui gaudeix d’aquests imports assegurats?

Convido a reflexionar com una pe-

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 25 ]

rícia sense ànima, en els propers anys, pot arribar a analitzar amb ulls de botxí un projecte redactat als inicis del Codi Tècnic, o una execució d’obra entre aquesta etapa transitòria i trobar entre la lletra petita incompliments infinits. I sobretot, a banda de convidar a meditar els imports de l’assegurança contractada en els propers anys us convido a tots a reflexionar sobre els valors de la nostra professió: coneixement, honestedat i rigor científic.

Enric Casanovas Ripoll Arquitecte Tècnic i Arquitecte

La professió

EL VALOR DE LA PRUEBA PERICIAL

E

n los pleitos de naturaleza esencialmente técnica o científica cobra una especial virtualidad y trascendencia la práctica de la prueba pericial, ya que el Juzgador, que carece de los necesarios conocimientos técnicos y científicos, debe auxiliarse por aquellas personas que son conocedoras del objeto litigioso, por su experiencia profesional, por su capacidad académica y por su valor de convicción.

Según reza el Art. 348 de la LEC, el tribunal valorará los dictámenes periciales según las reglas de la sana crítica.

Consecuentemente, los dictámenes periciales no son esencialmente vinculantes para el Juzgador que puede apartarse de su contenido, siempre y cuando motive y razone suficientemente los motivos que le inducen a ello.

Honoré de Balzac en su obra: “Las ilusiones perdidas” hace una perfecta descripción de las condiciones que debe reunir un buen Abogado para el éxito profesional que le viene garantizado“ si dispone de la balística del Derecho, si busca en el arsenal de medios que presenta la jurisprudencia, y si mantiene una férrea convicción sobre el asunto”.

Naturalmente en todos los casos dentro de esta balística del Derecho, están los medios probatorios y en especial para el caso que nos ocupa, la prueba pericial.

Según una reiterada y constante jurisprudencia, la prueba pericial tiene por objeto aportar conocimientos científicos, artísticos o prácticos al órgano judicial, debiendo éste valorar su aportación de conocimientos de acuerdo con las reglas de la sana crítica y por ello es obligado entender que la fuerza probatoria de los dictámenes periciales reside esencialmente, no en sus afirmaciones ni en la condición, categoría o número de sus autores, sino en su mayor o menor fundamentación y razón de ciencia, debiendo tenerse, por tanto, como primer criterio orientador en la determinación de su fuerza de convicción el de conceder prevalencia, en principio, a aquellas afirmaciones o conclusiones que vengan avaladas por una mayor explicación racional, sin olvidar la utilización conjunta o subsidiaria de otros criterios auxilia-

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 26 ]

La professió res, como son la mayor credibilidad de los técnicos más alejados de las partes y de la mayoría coincidente, que son frecuentemente utilizados por los tribunales para superar la aporía a que conduce una análoga o similar fundamentación de los informes discrepantes.

Dado que en la mayoría de los casos concurren en un mismo procedimiento varios peritos, unos de parte y otros de designación judicial, es importantísimo disponer de los mejores y más preparados peritos, expertos en este arte que es la pericial, para poder hacer prevalecer aquellos extremos que por su objetividad condicionan todo el procedimiento.

Condicionan todo el procedimiento y a su vez condicionan todos los dictámenes ya que si se dispone de un dictamen creíble, bien fundado y que racional y motivadamente discrepa del resto de posicionamientos con una minuciosidad profesional es indudable que el procedimiento judicial, girará entorno al mismo porque convencerá y seducirá al Juzgador.

De ahí la importancia de la elección de un buen perito, de un buen experto que diseña un dictamen a medida de las necesidades del objeto litigioso que determina con exactitud, la existencia o no de las patologías propias del procedimiento, su alcance, la causa desencadenante de las mismas determinando con precisión si se debe a un erróneo diseño o planificación a nivel de proyecto, o de una defectuoso seguimiento a nivel de dirección técnica, o a un mala ejecución de partidas propias del ramo de la albañilería, y determinando convincentemente el ámbito reparador y su posible coste con precios creíbles y de mercado. A veces no es posible lograr una sentencia absolutoria por parte de los demanda-

dos a reparar, pero sí minimizar incluso a veces a nivel meramente simbólico el coste económico reclamado.

Es difícil pensar en el éxito de un cirujano si no dispone de un equipo a nivel de profesionales de todos los ramos como analísticos, anestesistas etc. que le permite triunfar en su cometido médico. Lo mismo ocurre en el mundo del derecho, es impensable que un abogado que se precie, pueda alcanzar sus objetivos de defensa sin contar con los mejores profesionales que le auxilian ya sea actor o ya sea demandado, porque el dictamen que va a presentar ante los tribunales deben convencer y deben condicionar al resto de dictámenes.

El arte del buen peritaje consiste en decir sucintamente lo que se debe decir acotando con precisión y además con un lenguaje claro, inteligible y convincente. El perito no es Juez, es un auxiliar del Juez ante quien debe proporcionar correctamente los elementos necesarios para que este determine el alcance de las posibles responsabilidades si es que éstas existen.

Es determinante además que esta fuerza de convicción llegue al Juzgador de Primera Instancia y que éste la refleje en su sentencia, porque según nuestra experiencia raramente en vía de recurso de apelación se puede lograr un cambio de criterio alegando la bondad del dictamen pericial que pueda favorecernos. Una reiterada jurisprudencia tanto de las Audiencias Provinciales como del propio Tribunal Supremo confirman en la mayoría de los casos la valoración de la prueba realizado por el Juzgador que “debe prevalecer sobre la que pretende la parte, ya que el control jurisdiccional que supone la segunda instancia, en cuanto a la legalidad de las pruebas,

la observancia de los principios rectores de la carga de la misa y la racionalidad de los pronunciamientos, no puede extenderse al mayor o menor grado de credibilidad de los técnicos, partes o cualquier otro elementos probatorio, porque ello es una cuestión directamente relacionada con la inmediación del juzgador sentenciador en primera instancia”. Por ello concluye la doctrina que el denunciado error en la apreciación de l aprueba tan sólo puede ser acogido cuando las deducciones o interferencias obtenidas por el juzgador de instancia, resultan ilógicas e inverosímiles de acuerdo con la resultancia probatoria o contrarias a las máximas de la experiencia o a las reglas de la sana crítica. En este sentido debemos citar la sentencia dictada por la Audiencia Provincial de Tarragona de fecha 21 de Junio pasado al indicar: “El motivo pretende desautorizar el juicio del Juez a quo imputándolo como subjetivo en base a una mera alegación de criterio también subjetivo, lo que no resulta adecuado para desvirtuar algo que se justifica en la sentencia y se encuentra englobado en la función propia de juzgar, no resultando que la valoración emitida judicialmente resulte ilógica o absurda ni contradictoria en si misma”.

Por ello retomando la sabia descripción de Honoré de Balzac, llegamos a la conclusión que la balística del Derecho debe contar con el soporte fundamental de un buen dictamen pericial como antesala de su éxito.

F. Xavier Escudé i Nolla Lletrat-assessor del COAATT

LA SALUT DEL TEU HABITATGE, EN MANS DE TÈCNICS COL·LEGIATS Per què el teu tècnic de capçalera? Perquè l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació és el tècnic més proper, especialista en construcció, que et donarà resposta a qualsevol qüestió relacionada amb el teu edifici o habitatge.

l’Aparellador, el teu tècnic de capçalera

Si necessiteu: n n n n n n

n n n n n

Informes tècnics

SAACU

Servei d’atenció i assessorament a consumidors i usuaris

EN BONES MANS: Contacteu amb el SAACU per comptar amb els serveis de TÈCNICS COL·LEGIATS que són garantia de responsabilitat professional i seguretat jurídica. Servei gratuït.

Si al vostre edifici o habitatge:

n

Cèdules d’habitabilitat

Un certificat d’habitabilitat Un Test de l’Edifici (ITE), per sol·licitar una subvenció Un peritatge o taxació Donar d’alta una activitat Assessorament en qualitat i seguretat a les obres El Llibre d’ús i manteniment del vostre edifici Li cal una rehabilitació Penseu fer-hi obres La façana no està en condicions Hi ha esquerdes, humitats o deficiències Cal posar-hi un ascensor Teniu problemes d’accessibilitat

Tag

1rAccessibilitat quadrimestre 2014 [ 27 ]

Ajuts i Subvencions

Tel. 977 212 799 (ext. 3) a/e: info@apatgn.org saacu.apatgn.org www.apatgn.org

Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE)

Territori EL CAMP DE TARRAGONA, NOVES PERSPECTIVES, ANTICS FRENS

Àmbit Central del Camp de Tarragona Font: Pla Parcial del Camp de Tarragona (Generalitat de Catalunya)

E

l Camp de Tarragona està submergit, com la resta de Catalunya, en un situació de crisi econòmica i fins i tot social, però no es tracta d’un territori que no disposi de possibilitats i de valors intrínsecs. De fet, sempre es troba en transformació i amb grans perspectives, no obstant, amb elements de conflicte territorial que han comportat un fre històric en la seva posició de lideratge.

En aquest sentit, la intenció d’aquest escrit es posar en relació quines són les seves fortaleses i que em podem esperar, però sobretot reflexionant sobre les debilitats que presenta.

Pel que s’ha exposat i per la nostra percepció de l’entorn, es podria intuir que el Camp de Tarragona és segurament el segon àmbit més dinàmic socioecòmicament de Catalunya. Es disposa de tots els condicions positius: un entorn físic divers i ric, situació estratègica, important infraestructures, població creixent, potent indústria, pol turístic, etc.

De fet, aquests elements han estat presents en els períodes cíclics d’expansió econòmica i han ajudat superar els moments de resecció. La implantació de la indústria i el sorgiment de la Costa Daurada com una destinació turística internacional, van ser els motors de la dècada dels seixanta i setanta. A la crisi

del finals dels vuitanta i mitjans del noranta es va sortir amb una dura reconversió industrial, la potenciació del Port de Tarragona i l’enclavament d’una infraestructura turística clau, Port Aventura.

Tanmateix, també han estat els mateixos els problemes que han marcat els cicles de crisi, destrucció de l’entorn natural, manca de planificació de les infraestructures, insuficient control del creixement urbanístic, pèrdua de competitivitat, etc. No obstant, aquests elements no aporten cap novetat diferenciadora a d’altres espais propers. A més, tenim la perspectiva de Barcelona World, els Jocs Mediterranis, l’arribada del corredor del mediterrani i l’ample europeu ferroviari, la fortalesa del Port de Tarragona, el desplegament comercial, etc.

Llavors, quina és la principal debilitat que ens limita?

La veritable qüestió està en què hem desaprofitat o bé limitat gran part dels nostres valors per una manca de cohesió territorial i visió de conjunt, ja que tradicionalment s’ha treballat des d’una posició localista i no s’ha cregut mai en una col·laboració més global i sense estar atrapada en les línies administratives, una mena de miopia territorial que ha reduït el nostre potencial.

Alguns exemples d’aquesta situació són:

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 28 ]

- S’han malmès ecosistemes naturals, sobretot a la costa, envers a vegades d’un fals progrés.

- No s’ha posat d’acord en localitzar l‘estació de tren alta velocitat en un lloc realment estratègic, com podria ser a l’aeroport de Reus, aprofitant per comunicar el Camp de Tarragona amb un sistema de transport públic de qualitat.

- No s’ha decidit quin ha de ser el posicionament de l’aeroport de Reus.

- No es prioritzen les infraestructures de comunicació necessàries.

- Pressió conjunta dels agents del territori envers altres administracions.

- Confrontació històrica de Tarragona i Reus, per tant insuficient col·laboració i lideratge difús.

- Poca estructuració i cohesió de la línea costanera.

- Manca de potenciació dels nodes perifèrics, com Valls, Montblanc o El Vendrell.

- Refredament de la Planificació Territorial, retirada del Pla director de l’àmbit central del Camp de Tarragona.

Joan Jaume Iniesta Girona Llicenciat en Geografia. Professor associat. Universitat Rovira i Virgili

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 29 ]

Patrimoni

EntrevistA

Imma Teixell Navarro Arqueòloga municipal de Tarragona

«La prioritat es potenciar el que tenim i fer-ho amb seguretat» Tot i que formada a la Universitat de Barcelona, Imma Teixell connecta amb els corrents renovadors de l’arqueologia a Tarraco, conjunt declarat “patrimoni mundial” per la Unesco. Aquesta tècnica municipal es mostra cauta i partidària de la convivència de la ciutat nova i l’antiga com a un dels seus actius principals. L’arqueologia en aquesta ciutat està viva i és un work in progress inacabable, un diàleg inevitable entre el sector públic i el privat, a més d’un objecte de debat públic important. El que va liderar fa 30 anys l’historiador i alcalde Josep Maria Recasens, cada cop es pot visualitzar més: la recuperació del circ romà, un espai lúdic i una frontissa de connexió de la part baixa residencial de la població amb la part alta del poder de la Hispania Citerior.

Quina és en l’actualitat la principal intervenció al patrimoni romà de Tarragona ?

L’execució del projecte d’adequació de la zona de la Porta Triumphalis del Circ. Hem tingut la sort de poder recuperar estructures molt menys afectades per l’explosió de la Guerra del Francès del que pensàvem.

Quina era la funció d’aquesta porta?

La Porta Triumphalis era aquella per la qual sortien els guanyadors de les curses de cavalls, bigues i quadrigues, i per on passava la “pompa”, que era la desfilada que es feia abans de començar els espectacles. En aquest cas del Circ, la formaven, en primer lloc, els promotors, les persones que pagaven els jocs i que generalment volien promocionar-se políticament. Aquests anaven acompanyats per estàtues de déus, d’herois i de l’emperador divinitzat, i darrera tothom que hi participava. Si volguéssim fer un símil amb l’actualitat podríem dir que era com el “paseíllo” de los toreros o la desfilada dels espectacles circenses. La “pompa” de la part baixa entrava per la Porta Triumphalis i la “pompa” de la part alta entrava per l’altra porta que és la que hi ha sota l’Ajuntament, on estan les carce-

Una recent descoberta: la “Porta Nova”, d’entre la volta de Sant Hermenegild i el Pretori —antigament una caixa d’escales cap a la Plaça de Representació res, punt de sortida dels carros.

Així doncs, la Porta Triumphalis servia per això quan estava funcionant el Circ com a espai lúdic, però aquest edifici té moltes particularitats que el fan diferent i una d’elles és que, quan no s’utilitzava com a espai lúdic, servia com a control d’accés a l’àrea del Concili Provincial. És a dir, la mateixa

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 30 ]

estructura, com que estava encarada a la Via Augusta (Rambla Vella), era el control d’accés per a aquella gent que havia d’anar a fer tràmits a la plaça de Representació, les oficines de la província, o més amunt al recinte de culte per qüestions religioses.

Lluís Piñol, company arqueòleg i exdirector del Museu d’Història, ja va hi-

Patrimoni potetitzar que la gent podia entrar per certes portes de la façana de Rambla Vella, passar pel mig de l’arena i buscar alguna d’aquestes portes que servien per donar pas al Visorium, la part més alta del Circ i després distribuir-se cap a dins a la plaça de Representació, amb dos accessos importantíssims que són el Pretori i l’Antiga Audiència, les dos caixes d’escala que servien per controlar l’accés des del Circ a la plaça de Representació. És a dir, aquesta gran torre que tenim, i que en diem Pretori o castell de Pilats, en època romana es va construir com a caixa d’escala. Malgrat tot lo gran, maca i bonica que la veiem, era només una caixa d’escala per controlar l’accés a les dependències provincials.

Per tant, es una llegenda que el Pretori fos el palau de l’emperador August?

Totalment una llegenda. A mi de petita també m’explicaven que era el palau d’August però no podia ser de cap manera aquest palau perquè no estava construït quan August va estar a Tarragona. El gran conjunt del circ es culmina amb els emperadors Flavi i Domicià, però té el seu origen molt abans, a partir de Tiberi. No sabem si es va començar a construir de dalt a baix ni des quin costat. Hem excavat a la part de dalt i hem trobat que la construcció d’allò, a vegades, pot ser any 40, 50, però anem baixant i el circ és de Domicià. I és que un gran projecte com aquest necessitava l’impuls i el complex del Concili Provinciae Hispaniae Citerior, de tota la província. No es podia construir en un any ni en deu, es va construir durant molts anys i una de les últimes peces havia de ser aquest Circ que articulava i feia de nexe d’unió entre la part residencial i la zona político-administrativa i religiosa. Va ser un edifici lúdic i un edifici frontissa.

I és un Circ important dintre de l’Imperi Romà?

Sí, té la seva importància, però més que res per la solució que li donen, a més d’altres particularitats: una d’elles és que es construeix amb limitacions constructives. Sabem que les muralles de Tarraco estan aixecades a finals del segle I que és quan es construeix el Circ, en època de Domicià, i per tant aquest s’adapta a les muralles i per això està encaixat. La zona on hem estat excavant fins ara, tot el que ha sortit de la Porta Triumphalis i de la Porta Nova, està gairebé tocant

L’arqueòloga municipal, Imma Teixell, i l’aparelladora, Gemma Blanch, davant de les excavacions a les Muralles, allí no hi havia pas real.

Entre el que nosaltres entenem com a muralla i el Circ no hi havia pas en època romana, ara sí perquè es va obrir en el seu moment, però en època romana, no, llavors s’accedia pel Circ. I segurament una altra porta de control d’accés és aquesta nova que hem trobat al mur nord de la Porta Triumphalis, justament a on es va produir una de les explosions de la Guerra del Francès, una zona que està totalment arrasada davant de la Volta de sant Hermenegild. Nosaltres, i em refereixo a la comunitat científica d’arqueòlegs i historiadors, crèiem, fins ara, que la volta era contínua i que el pas era lliure però no és així. Hem pogut documentar el tancament d’aquesta volta pel mur nord de la Porta Triumphalis. La unió entre la Porta Triumphalis i la nova volta es produiria a través d’una porta a la qual s’hi accedia mitjançant un o dos graons (no localitzats en aquests moment). D’aquesta porta es conserven part del marxapeu i el forat de polleguera amb restes del piu de ferro (la part inferior de l’eix giratori per a poder tancar i obrir la porta). De manera que la gent

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 31 ]

que venia de la Via Augusta (Rambla Vella), passant per la Volta de sant Hermenegild podia girar cap a la esquerra, cap a la Porta Triumphalis, però no podia anar tan alegrement cap a les escales que pujaven al Visorium (la part més alta del Circ) i donaven pas a la plaça de Representació, el Fòrum Provincial i el recinte de culte a l’emperador. Per tant, segurament, aquest és un punt de control d’accés més de tot el complex.

Això és l’essencial. Què sembla poca cosa? Pot ser damunt del paper, sí, però canvia els usos del Circ, canvia, fins i tot, a nivell del projecte ja que no li podem donar el mateix tractament. Érem conscients que hi havia una volta, fos contínua o no, però el grau d’afectació de l’explosió de la Guerra del Francès semblava tan gran que pensàvem que no trobaríem res. I ens ha sortit. Conjuntament amb l’arquitecta de l’Ajuntament, Zaida Pérez, estem treballant ara en la contenció de terres d’aquesta zona realçant les restes arqueològiques amb l’impacte mínim i integrant els nou elements al circuit de manera que no quedin tancats darrera una reixa. Així

Patrimoni Altres intervencions També s’estan fen actuacions als carrers de l’Enrajolat i Trinquet Vell.

A Trinquet Vell la part arqueològica la tenim acabada fa setmanes i hem aprofitat les obres d’urbanització del carrer, dins del Pla Integral de la Part Alta, amb finançament de la Generalitat i de l’Ajuntament al 50%. El gerent d’SMAHUSA, Jordi Dies, que és sensible al patrimoni, ens va portar aquest projecte a l’arquitecta Raquel Casals i a mi.

Ens ho vam estar mirant i vam dir: bé, hem d’urbanitzar el carrer però també tenim un circ romà, tenim una graderia, estàvem acabant en aquell moment l’actuació al carrer de l’Enrajolat on recuperàvem, més o menys, la part del Visorium (la part més alta del Circ) i una de les últimes fileres de la graderia, anem doncs a realçar aquest tram de graderia del Circ.

Amb l’arquitecte Carles Brull vam fer diferents canvis de projecte i s’ha fet un forat ampli al carrer per realçar i recuperar part del podi del Circ i part de la graderia. En el seu moment la gent podrà passejar per l’arena i veurà l’alçada imponent del podi, que és la barana que separava l’arena, on corrien els carros, de la primera filera de graderia: parlem de més de 3 metres i és, per tant, molt impressionant.

La Porta Triumphalis del Circ

la gent podrà passar per aquí com feien els romans.

Qui ha finançat aquest projecte i qui ho dirigeix?

L’execució està finançada pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes amb 90.000 €.

Jo porto la supervisió. Segons la Llei de Patrimoni, els arqueòlegs, a diferència del aparelladors o els arquitectes, que poden portar més d’una obra, nosaltres, quan dirigim, només podem portar una. Jo, en aquest cas sóc l’arqueòloga municipal i superviso de part de l’Ajuntament però qui fa la feina de camp és la persona que està allà i que pot estar les 8 o 10 hores que es requereix i en aquest cas aquest persona és el Moisés Díaz, de Codex.

Pel que fa a seguretat en l’actua-

ció de la Porta Triumphalis, com s’està treballant?

Doncs, l’aparelladora Gemma Blanch supervisa que es treballi correctament i amb el mitjans adequats. S’han de protegir els treballadors i el públic i, en aquest sentit, per requeriments de l’Ajuntament, s’han posat tanques tipus lux Rivisa, amb malles electrosoldades sense ocultació de manera que la gent que entra al Circ pot veure que s’està treballant atès que, a vegades, el fet de tapar-ho tot incentiva més la curiositat del visitant. Nosaltres no tenim res que amagar ni en excavació ni en control d’obra. L’adjudicatària compleix amb les seves obligacions i en l’àmbit de seguretat tenim una persona que està controlant. La Conselleria des de fa alguns anys és molt transparent, són recursos públics i el patrimoni és de tothom.

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 32 ]

Intentem fer un breu recorregut per diferents monuments. Destaquem el Temple d’August.

Vam descobrir part de la fonamentació que està sota la Catedral, es van agafar totes les dades que es va poder amb l’obertura dels dos grans sondejos que es van fer en 2010 i 2011, però el que vam trobar realment era la sub-base d’una fonamentació encara que jo crec que fora important poder realitzar algun altre sondeig per saber-ne més sobre el funcionament del recinte de culte. També seria interessant buscar l’altar d’August al Pla de la Seu. Zona del Pallol.

Allà vam trobar una volta de servei que anava per sota del podi o de la columnata, si es que en tenia, que envoltava la plaça de Representació i que connectava la porta romana que tenim a la plaça del Pallol amb el centre de la plaça de Representació.

Patrimoni O sigui que encara descobriu coses?

Sí, en aquest cas de la volta nova de ca l’Agapito, cal dir que va haver-hi una persona que la va intuir, el Lluís Piñol, de qui ja hem parlat abans. El Lluís va ser qui va assessorar per fer la maqueta de Tarraco del segle II i si l’aneu a veure, ell va posar allà una porteta i una volta, la va intuir. I el primer que vam fer quan la vam descobrir va ser trucar-lo i dir-li “Lluís, tenies raó, estaves inspirat aquell dia”. És un problema el que l’actual Tarragona estigui damunt de Tarraco? És el problema o és l’avantatge? Jo us convido a entrar a la pàgina web de la UNESCO i mireu perquè Tarraco és declarada Patrimoni Mundial, és per la nostra superposició urbanística. El Circ, que abans parlàvem d’ell, està present a la nostra vida, és part d’una plaça, una plaça on se celebren totes les festes, però es que ja es celebraven festes fa 2.000 anys. Una Via Sacra és el carrer Major actual. Unes escales que pugen cap a un temple que ara és cristià i abans era romà. La nostra riquesa no és la del gran monument, que en tenim, la nostra riquesa és que convivim diàriament amb la Tarraco romana.

I la Part Baixa de la ciutat? Només es parla de la Part Alta i la Parta Baixa també té potencial.

Molt de potencial. I s’han fet coses.

No fa molt, la Conselleria municipal de Patrimoni Històric ha recuperat els jardins del carrer Vapor, una actuació que pot ser discutible, et pot agradar més o menys però és el primer que s’ha fet d’aquest tipus i les respostes que ens han arribat són positives. S’ha regenerat un espai que estava molt degradat.

Ara mateix, hauríem aconseguit ser Patrimoni de la Humanitat o ens haurien exigit més coses, com per exemple tenir un millor sistema de senyalística?

En els últims anys s’ha posat la senyalística exterior, la indicativa i direccional, des del propi Ajuntament i des d’altres recursos que són treballats, també, des del propi Ajuntament com és, per exemple, la excel·lència turística.

Enguany ha tocat la senyalística nova del Circ i l’Amfiteatre. Al mes de març es van dotar les dues càmeres laterals de la porta triomfal de l’Amfiteatre amb un audiovisual explicatiu de la seva evolució. Per cert, parlant de l’Amfiteatre, hi ha molts i millors a l’Imperi Romà però digueu-me’n un que tingui una església visigoda i una romànica a dins.

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 33 ]

La zona de l’Aqüeducte també s’ha dignificat i molt ens els últims temps.

Sí, ha quedat un espai natural i arqueològic preciós.

Això és inacabable.

Hem de saber on estem, saber què es pot fer i no ser molt pretensiosos. Jo, com a arqueòloga, si em deixo anar, el que vull és excavar i excavar, però primer anem a consolidar, a conservar, a restaurar allò que tenim a la vista i després tot el que està tapat es reserva, i ja hi arribarem. Sí que m’agradaria veure més part de la capçalera del Circ oberta, excavar a la part que ja està enderrocada però —amb els pocs recursos que hi ha— la prioritat és potenciar el que tenim i fer-ho tot amb seguretat.

Manuel Rivera i Ana Santos REDACCIÓ TAG

Patrimoni ARQUITECTURA MODERNISTA DE REUS (6) CASA RAMON VENDRELL Pere Caselles i Tarrats, 1912 C. Ample, 44 – 46

CASA SARDÀ Pere Caselles i Tarrats, 1896 Avinguda Prat de la Riba, 41

Jaume Ramon va encarregar a Pere Caselles la reforma de dues cases veïnes, situades a mig carrer Ample, via que connecta el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarril, que va transformar en un sol immoble de planta baixa i dos pisos entre mitgeres. Caselles utilitza elements formals del Modernisme centroeuropeu. La decoració, concentrada a la part alta de les dues plantes superiors, constitueix en línies verticals que flanqueguen les obertures de la façana i que es reforcen amb els pinacles del coronament.

A la primera planta, amb tres balcons, el central amb dues portes balconeres, a l’alçada de les llindes i separant els tres grups d’obertures, trobem la representació de dos rostres femenines amb unes cabelleres molt en l’estil del Modernisme vienès. A la planta més alta tenim un arc rebaixat i en el seu frontó hi ha un personatge fantàstic alat, amb rostre masculí i pits. Motius vegetals i florals complementen la decoració, que s’ha perdut a tota la planta baixa.

Romà Sardà Montseny, comerciant de vins, encarrega el 1896 a l’arquitecte Pere Caselles aquest edifici eclèctic amb baixos comercials i dues plantes d’habitatges. La planta baixa és totalment de pedra, amb les llindes de les portes decorades amb elements vegetals. Les plantes altes estan recobertes per un estucat de molt bona qualitat que imita un aparell de pedra lleugerament encoixinat. A destacar els arcs conopials de les finestres del pis superior i el guarniment amb rosaris de petites petxines i flors que trobem en els emmarcaments de totes les obertures. Els marcs de les portes dels balcons estan decorats amb motius vegetals amb un gran floró.

El balcó de la primera planta està suportat per mènsules agrupades en parelles i que estan decorades amb un animal fantàstic en baix relleu. Les mènsules que sostenen el voladís de la façana incorporen representacions vegetals. Podem trobar les inicials del promotor (RSM) a les llindes de tres de les portes dels balcons, dins de marc estrellats.

En un inici la barana del balcó del primer pis havia de ser d’obra amb decoració de traceria, exactament igual al que hi ha al terrat. En el projecte es pot contemplar que a la segona planta hi havia d’haver cinc finestres iguals, amb ampits d’obra d’inspiració neogòtica, però la finestra central actualment és una porta de balcó.

Caselles utilitza materials més aviat senzills i en molts casos de producció seriada, demostrant que era capaç de construir edificis amb belles i atractives façanes modernistes.

Casa Sardà Casa Ramon Vendrell

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 34 ]

Patrimoni

ESCOLES PRAT DE LA RIBA Pere Caselles i Tarrats, 1908-1917 Avinguda Prat de la Riba, 36 Edifici aïllat amb una sola planta, disposat en planta en fomat de doble T descompensada. Pere Caselles va voler implantar les idees higienistes presents en els corrents de reforma pedagògica del moment. Les aules amb una alçada considerable tenen una il·luminació natural filtrada a través dels amplis finestrals que, gràcies al dissenys de la seva fusteria metàl·lica, permeten la renovació constant de l’aire per la part superior.

La façana principal, a l’avinguda de Prat de la Riba, està presidida per un gran escut d’Espanya sostingut per dos lleons rampants, per deixat constància que l’obra va rebre finançament del govern de l’Estat. També es pot contemplar l’escut de la ciutat sobre les dues portes d’accés a l’escola. També hi ha escuts amb les quatre barres onejants en al·lusió a la província de Tarragona, i amb la creu de Sant Jordi, a més dels escuts amb la rosa de Reus que es repeteixen per tot l’edifici. Tant a la façana principal com a les quatre curtes dels dos cossos de l’edifici, aprofitant la inclinació de la coberta a dues vessants, es creen un testers on arcs de càrrega permeten la perforació del mur garantint la ventilació de la planta sota coberta, actuant con a cambra d’aire.

La decoració es completa amb una sèrie de plafons ceràmics amb dibuixos blaus cobre fons blanc, de la mateixa manera que Lluís Domènech i Montaner va fer a l’Institut Pere Mata.

Els quatre plafons més grans són dissenys de Francesc Labarta Planas (Barcelona, 1883-1963). Estan representats quatre episodis del Nou Testament relacionats amb el món de la infantesa i que tenen aquest títols: “abrazándoles los bendecía, entre los doctores oyéndoles y preguntándoles, hallaréis el niño envuelto en pañales y el Espíritu Santo vendrá sobre ti”.

Les cobertes, a dues aigües, també reben un tractament plàstic, amb la combinació de teules de fang cuit amb teules vidriades de color verd i groc, creant formes geomètriques.

Tota la decoració de l’edifici és un seguit de representacions florals geometritzades esculpides en pedra situades com si fossin els capitells dels robusts pilars d’obra.

Tag

El 10 de novembre de 1908 les obres s’adjudicaren per subhasta al contractista Pau Bartolí, que ja havia treballat amb Caselles i Domèmech i Montaner a l’Institut Pere Mata, per 111.845,52 pessetes. El 9 de desembre següent es realitzà la primera liquidació; s’havien fet entre altres treballs, excavacions per fonamentacions i els murs de tancament exteriors. La construcció avança molt lentament fins al punt que exactament quatre anys després la secció d’arquitectura escolar de la Direcció General de Primera Enseñanza dirigí una comunicació a l’Ajuntament queixant-se de l’important retards de les obres. L’escola fou definitivament inaugurada el 10 de juny de 1917.

Text i fotografies: Josep Maria Buqueras Arquitecte Tècnic

BIBLIOGRAFIA I NOTES AAVV. Arquitectura del Camp. Guia. Centre de Documentació de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya/C.O.A.C. Edita C.O.A.C i Autoritat Portuària de Tarragona. 1995.

AAVV. La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Edicions Pragma. Reus, 2006.

AAVV. 67 Façanes modernistes de Reus. Escola Taller Mas Carandell. Edicions El Mèdol. Reus, 1995.

AHMR. Expedients 15/1901, 55/1901, 22/1903, 15/1910 i 147/1926.

AJUNTAMENT DE REUS. Reus. Ciutat Modernista. Patronat Municipal de Turisme i Comerç. Ed. Mediterrània.

AMIGÓ, R. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i persona, i renoms del terme de Reus.

Associació d’Estudis Reusencs. Reus, 1988. Aquest treball va guanyar el Premi Xamfrà 1982, que patrocinava el COAATT. ANGUERA, P. Urbanisme i arquitectura de Reus. Edita Caixa de Pensions. Reus,1988.

ARNAVAT, A. - BERGADÀ, J. - MARCH, J. Arquitectura Modernista a Reus. Edició i producció “Pragma edicions”. Reus, 2003.

BUQUERAS, J. M. Arquitectura de Reus. Vol 1: Tomb de Ravals. Ed. Josep M. Buqueras Bach.

Tarragona, 1985.

Guia modernista Reus. Edita “reusturisme”. Reus, 2011.

MARCH, J. Catàleg de l’Arquitectura Modernista de Reus. Ajuntament de Reus; Universitat de Barcelona. Reus, setembre, 2001. Document inèdit.

Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històricoartístic i Natural de Reus. POUM de Reus. 2004.

1r quadrimestre 2014 [ 35 ]

Espai al temps

El bergantí Paquete1 de Tarragona (1850)

A

quest bergantí el va construir, a la platja de Canet, el mestre d’aixa Marià Jaurés per encàrrec dels comerciants: Joan Rovira i Baldric, Juan Oliver i Guardiola, ambdós de Tarragona, i Jacint Corbella i París, de Barcelona. El seu valor total, incloent-hi les veles, àncores, amarres, etc., fou de 19.000 duros. Tenia un registre de 254 tones i es va matricular a la nostra ciutat el 13 de març de 1850. L’agost de 1853 els armadors van vendre, per 4.250 duros, un 25% de la propietat al pilot de Barcelona Jaume Guardiola. Vuit anys després, el 1861, Joan Rovira i Baldric alienà, per la quantitat de 2.000 duros, el 25% del seu domini a Jacint Corbella i París, restant així Corbella propietari de la meitat del vaixell i Guardiola i Oliver de l’altre 50%, a parts iguals. L’octubre de 1863 Pau Villamore i Calvell, pilot de Barcelona, s’esdevingué propietari únic de l’embarcació i un mes després el domini total passà a Jacint Corbella i París. El valor d’aquesta compravenda fou de 12.825 duros. El 1866, tornà a canviar de mans, i els nous propietaris foren Francesc Alberola i Germans, d’Alacant. En aquesta darrera transacció el valor del bergantí sofrí una sensible depreciació, doncs solament se’n van pagar 6.500 duros.2 Rutes del vaixell i els seus capitans Vegem la informació, que disposem, de les seves travessies, de les mercaderies transportades i els capitans que el van manar.

Un veler d’aquest arqueig no solament fou emprat pel cabotatge sinó que connectà amb països d’ultramar actuant com un vaixell mixt, o sia de passatge i de mercaderia.

El setembre de 1850 va descarregar a Barcelona 1.820 bales de cotó procedent de Pernambuco (Brasil). En aquell moment el mercat de cotó restava paralitzat per un accés d’existències.3 El novembre, d’aquell any, fou despatxat

des de Barcelona cap a l’Havana amb aiguardent, pastes, veles de sèu, paper i otros4 (capità Josep Ros i Roura). Arribà a l’Havana, procedent de Barcelona i Tarragona el febrer de 1851 (capità Josep Ros i Roura).5 De Nova Orleans i Tarragona, en 58 dies, atracà a la Ciutat Comtal el 30 d’abril de 1851 amb 500 bales de cotó i 700 dogues consignades a Pau Delmases (capità Josep Ros i Roura).6 De Tarragona, l’agost de 1852, ancorà a l’Havana (capità Albert Carbó).7 El gener de 1853, recalà a Barcelona, des de Nova York (capità Albert Carbó).8 Els dies 18, 23 i 25 de febrer de 1853 trobem inserit el següent anunci al diari El Áncora, de Barcelona: “Para Nueva Orleans directamente. Saldrá a la mayor brevedad el bergantín español PAQUETE DE TARRAGONA, admite carga a flete y pasajeros a quienes ofrece el esmerado trato que tiene acreditado su capitan D. Alberto Carbó.

Lo despachan los Sres. Gibert y Dalmases, calle de Cristina, nº. 13.9 Un mes després, el 17 de març, fou despatxat.

Havia estibat vi.10 Arribà a aquell port americà el 21 de juny.11 En el viatge de tornada, el juliol, i davant la sospita d’un possible contagi, va entrar en quarantena al llatzeret de Vigo, arribant a Barcelona el 29 d’agost, prèvia autorització de sanitat, amb una navegació total de 70 dies. Portava cotó i dogues.12 A finals d’any, va descarregar a Rio de Janeiro vi de la marca Abelló (capità Jaume Guardiola).13 De Pernambuco (Brasil), el març de 1854, va fer vela cap a Rio de la Plata (capità Jaume Guardiola).14 El maig de 1854 els seus armadors van fer un donatiu, en nom del vaixell, a l’Asil de Beneficència de l’Hospital de Buenos Aires per un import de 100 duros.15 L’aportació en metàl·lic a aquest establiment sanitari ens fa suposar que com l’embarcació sovintejava el contacte amb aquell port i, per tant, preveient la necessitat d’una possible assistència mèdica a algun dels seus tripulants els naviliers es decidiren a contribuir. Va desestibà tasajo (carn

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 36 ]

salada i seca) el juliol de 1854 a l’Havana.16 El febrer de l’any vinent es dirigí a Barcelona, des de Nova Orleans, i el capità Jaume Guardiola, que aleshores el governava, a més del cotó que portava, va desembarcar 10 mariners que havia trobat en un bot salvavides, els quals eren la dotació del bergantí nordamericà Nancy Treal, que havia naufragat feia dos dies al banc de Maternillo (Cadis).17 Dos anys després, el govern dels Estats Units d’Americà, per mitjà del seu ministre el general Dodge, va agrair al capità Guardiola el salvament dels tripulants obsequiant-lo amb un cronògraf d’or amb cadena.18 Va descarregar a l’Havana, el novembre de 1860, paper i pipes,19 i, el 1861, oli d’oliva a Tarragona.20 L’octubre d’aquell mateix any, sortit de Barcelona, i descarregà vi negre a l’Havana. El Lloyd Español, de Barcelona, va publicar els dies 18, 21 i 23 de desembre de 1861 i 3 i 8 de gener de 1862 el següent anunci: PARA LA HABANA. Saldrá a la mayor brevedad el bergantín español PAQUETE DE TARRAGONA, su capitán D. Jaime Guardiola. Admite un resto de carga a fletes y pasajeros. Lo despacha D. Jacinto Corbella, calle de Brosoli, núm. 5 piso primero, frente a la de Manresa. 21 Deixà el port el dia 15 i arribà a l’Havana el 10 de març. 22 Sortí de l’Uruguai, el setembre de 1862 amb 500 quintars de carn vers l’Havana.23 El mes següent estava a la càrrega a Buenos Aires per dirigir-se també cap a l’Havana. (capità Jaume Guardiola).24 A finals de 1862 salpà de Barcelona direcció l’Havana (capità Jaume Guardiola).25 Les dates que tenim ens fan suposar que va canviar de ruta i es va dirigir directament a Montevideo a carregar tasajo per dur-lo a l’Havana.26 El maig de 1863 el trobem a Santander descarregant sucre i, des d’aquell port, va fer vela cap a Roses (capità Jaume Guardiola).27 El 4 de desembre de 1863 atracà a l’Havana (capità Pau Villamore)28 i el 26 de març de 1864 fondejà a Alacant procedent de l’Havana (capità Pau Villamore).29

Espai al temps

BERGANTÍ. SEGLE XIX. (Arxiu Port de Tarragona).

Des de la Ciutat Comtal, el mes següent, salpà, una vegada més, cap a l’Havana amb vi, aiguardent i efectos (capità Pau Villamore).30 A l’agost descarregà aiguardent a Tarragona31 i a finals d’any era a Marsella des d’o partí vers Barcelona (capità Pau Villamore).32 Un any després, el 1865, de Barcelona anà a Buenos Aires.33 Després d’aquesta data sobre un parèntesi fins el gener de 1866 quan va recalar a Saint Vincent (port del arxipèlag de les illes Granadines, al mar de les Antilles) de camí cap a l’Havana (capità Morell).34 Sortí del port de Matanzas (Cuba) el mes d’abril rumb a Alacant.35 La darrera notícia que tenim, del Paquete de Tarragona, és el comunicat del guaita del castell de Tarifa (Cadis), del 28 de juliol de 1867, on es diu que el bergantí, en aquesta data, havia travessat l’estret de Gibraltar.36 Com hem vist, els viatges ultramarins eren, bàsicament, recurrents vers la capital cubana, tant des d’Espanya com des de ports americans, establint-se com una mena de línia regular amb retorns amb nolis garantits. Anotem, així mateix, que els dos pilots, dels quals tenim informació i que foren parçoners del vaixell, el van comandar.

NOTES

1. Hom deia Paquete el primer nom d’alguns vaixells de vela, que pretenien realitzar una línea regular i de carreu. Era l’adaptació de la paraula anglesa Packet sinònim d’embarcació ràpida. AMICH, J. Diccionario marítimo. Editorial Juventud. Barcelona. 1956, p. 296.

2. MMB. Registre de marina. Bergantins 301-356, f. .9-10. Vegeu també AHT. PT. Reg. 887, f. 6-6v., 34-35, 48-49, 53v.-53 i 55.

3. BNE. El Áncora. 22.9.1850, p. 14 4. BNE. El Áncora. 12.11.1850, p. 14.

5. BNE. El Áncora. 17.2.1851, p. 12.

6. BNE. El Áncora. 30.4.1851, p. 15.

7. BNE. El Áncora. 30.4.1851, p. 15.

8. New York Herald. 26.1.1853.

9. BNE. El Áncora. 18.2.1853, p. 13, 23.2.1853, p.

14, 25.2.1853, p. 121.

10. BNE. El Áncora. 17.3.1853, p. 20.

11. BNE. El Áncora. 20.6.1853, 14.

12. BNE. El Áncora. 7.8.1853, p. 13.

13. BNE. El Áncora. 12.2.1854, p. 13 14. BNE. El Áncora. 24..4.1854, p. 14.

15. Aquesta obra fou bastida per iniciativa de la població espanyola resident en aquella capital portenya. Documento Fundacional 053. Memoria Vida. La Tribuna. Año 1, núm. 225..

Josep Maria Sanet i Jové

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 37 ]

16. BNE. La España. 2.9.1854, p. 2.

17. BNE. Diario Oficial de Avisos de Madrid.

6.3.1855, p. 14.

18. BNE. La Época. 7.2.1857, p. 41.

19. BNE. El Clamor Público. 7.12.1860, p. 3.

20. BHMT. Diario de Tarragona. 12.7.1861.

21. BNE. El Lloyd Español. 18.21.23 desembre 1861, p. 4 i 3.8 gener 1862, p. 4.

22. BNE. El Loyd Español. 15.1.1862, p. 2. i 8.4.1862, p. 2.

23. BNE. El Lloyd Español. 25.9.1862, p.3 24. BNE. El Lloyd Español. 8.10.1862, p.2.

25. BNE. El Lloyd Español. 13.12.1862, p. 2.

26. BNE. El Lloyd Español. 8.1.1863, p. 3.

27. BNE. El Lloyd Español. 17.5.1863, p.2 28. BNE. El Lloyd Español. 6.2.1864, p 3.

29. BNE. El Lloyd Español. 31.3.1864, p. 3.

30. BEN. El Lloyd Español. 15.4.1864, p. 3.

31. BHMT. El Principado. Diario de avisos, noticias y decretos. Edición de la tarde. 10.8.1866.

32. BNE. El Lloyd Español. 12.11.1864, p. 3.

33. BNE. El Lloyd Español. 6.6.1865, p. 3.

34. BNE. El Lloyd Español. 11.1.1867, p. 3.

35. BNE. El Lloyd Español. 27.5.1867, p. 2 36. BNE. El Lloyd Español. 2.8.1867, p. 3.

Activitat col·legial Exposicions

del

COAATT

Fundació Tarragona Unida CAMPANYA DE NADAL

Gener – Març 2014

«MORFOSI» Mostra de pintura i escultura de Roberto Martí i Pere Mora

Organitzen:

Roberto Martí, escultor i pintor, i Pere Mora, arquitecte i artista, presenten al COAATT una exposició que pretén mostrar de forma gràfica i matèrica una representació de la realitat social actual. Els elements utilitzats: fang refractari i pintura serveixen per emfatitzar l’intencionalitat de l’obra. Ha estat escollida d’entre moltes peçes realitzades durant aquests últims anys, havent-hi alternança d’art figuratiu abstracte i conceptual.

L’obra no pretén ésser autocomplaent, si més no, mostrar les èpoques viscudes els últims anys i que formen part indissociable del pensament col·lectiu català.

El títol ¨Morfosi¨ que el diccionari català valencià balear descriu com: procès de formació d’una part o d’un òrgan descriu ben bé això, un relat d’una forma molt didàctica, el procés de desafecció, anàlisi, reflexió i decisió d’un poble que està preparat, és adult, cosmopolita i vol ésser protagonista per ell mateix davant el món actual.

Un dibuix per al teu Rei! Com cada any, el COAATT ha organitzat la campanya de Nadal, punt de trobada del col·lectiu i familiars.

10è. Recull de dibuix infantil REIS 2014 La Fundació Tarragona Unida convoca als fills, filles, néts i nétes d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’edificació del Col·legi de Tarragona.

Hem seguit enguany la modalitat 1 dibuix x 1 regal, que entreguen els Reis Mags, el dia 6 de Gener de 2014 a 2/4 d’1 del migdia al COAATT, a cada nen personalment.

Tema: Smart City Obrim així les portes perquè els nens s’introdueixin en el significat d’aquest concepte tant d’actualitat i del que aquest pot significar en el seu futur més immediat. Els nens i nenes participants poden posar de manifest, amb el seu dibuix, infraestructures de la ciutat que els agradaria millorar o, fins i tot amb la imaginació que els caracteritza, la possibilitat de plantejar la creació d’algun nou tipus d’infraestructura per la ciutat o poble, que pensin que podria millorar la convivència i la qualitat de vida dels ciutadans.

Les últimes dècades, les ciutats han passat a tenir un paper fonamental en el desenvolupament socioeconòmic al concentrar-se la població i l’activitat econòmica als nuclis urbans. Aquest protagonisme fa que es traslladi a les ciutats els grans reptes de sostenibilitat que es plantegen a la societat: L’avanç de la tecnologia, la connectivitat, amb el desenvolupament de “Internet de les coses”.

Es per això que cada vegada més sentim parlar de noves qüestions que afecten a les ciutats i als ciutadans que en elles i viuen. Coses com: faroles sensibles, edificis que generen energia, contenidors d’escombraries que avisen quan són plens, jardins intel·ligents, fotolineres, trànsit silenciós i poc contaminant, dades útils en temps real per moure’s per la ciutat amb facilitat, etc. Aquesta és la base

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 38 ]

d’un nou concepte de tipus de vida enfocada en direcció a les energies renovables utilitzant la comoditat que les noves tecnologies ofereixen a les persones, i que contribueixen també, en aspectes mediambientals, com es la disminució de la contaminació atmosfèrica.

Això ens porta a les anomenades Smart Cities (ciutats intel·ligents).

Ciutats digitals, ciutats innovadores, ciutats sostenibles amb creixement sostenible. Tot i que no hi ha una definició concreta sobre el que és una Smart City, ho podríem descriure com aquella ciutat que aplica la Tecnologia de la Informació i Comunicació en la mateixa ciutat. És a dir, a la seva infraestructura de ciutat (transport, energia, aigua, gestió de residus, telecomunicacions, etc.) amb l’objecte de poder garantir: • un desenvolupament sostenible • una major eficiència dels seus recursos, tant humans com energètics • una millor participació ciutadana El qual es tradueix en un increment de la qualitat de vida dels seus propi ciutadans.

Festa del Dia de Reis: El matí del 6 de gener, els Reis Mags reben tots els nens i nenes del col·legi i visiten la Fundació ‘La Muntanyeta’ (Associació Prov. de Paràlisi Cerebral) Més informació: Fundació Tarragona Unida Tel. 977.212.799 (ext. 5) a/e: tarragonaunida@apatgn.org www.fundaciotu.org

www.aparelladorstarragona.org CÈDULES D’HABITABILITAT INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS GESTIÓ I DIRECCIÓ D’OBRES DE REFORMES INFORMES PERICIALS GESTIÓ DE MANTENIMENT PER A COMUNITATS

CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A B C D E F G

Obligatori

a partir de l’1 de juny de 2013 per al lloguer o venda d’un habitatge

l’Aparellador, el teu tècnic de capçalera

Gestió i seguiment al llarg de tot el procés.

Et podem ajudar. Truca’ns!

La garantia d’un Col·legi Professional

Vols trobar el tècnic de capçalera més proper?

www.aparelladorstarragona.org 977 21 27 99

El tècnic expert en rehabilitació i manteniment d’edificis.

Una garantia de qualitat, estalvi i seguretat.

El millor assessorament integral per al vostre habitatge.

Amb qui treballen els nostres tècnics?

Materials

Instal·ladors

Serveis

Patrimoni

Tag

1r quadrimestre 2014 [ 40 ]