Patrimoni NOTA HISTÒRICA El dia 13 d’agost de 1975 jo mateix escrivia en el Diario Español (actual Diari de Tarragona) la següent crònica sobre el “Mercado Público”: Recientemente han aparecido manifestaciones en “Diario Español” de los Srs. Llasera y Alegret, ediles de nuestro Ayuntamiento, sobre el destino del actual mercado de la Plaza Corsini. El problema, con las distancias correpondientes, aparece en Tarragona como lo tuvo París con “Les Halles” y Barcelona con el “Born”. Las necesidades actuales son otras y se piensa en un nuevo emplazamiento y de mayores dimensiones. Es lógico. De ahí las especulaciones de nuestros concejales: derribarlo y construir ¿un Palacio de Congresos?, ¿un teatro municipal? Honradamente creo que o se deja como está o si se derriba debe realizarse un parque que constituiría un verdadero pulmón de la ciudad, de los que tanto necesitamos. La vida comercial creada
CASA PORTA MERCADÉ (d’en Icart Bargalló) Plaça de Corsini, 5 Josep Maria Pujol de Barberà 22/03/1916 (P) Edifici plurifamiliar entre mitgeres que té trenta metres de fondària per uns deu i mig d’amplada. Consta de baixos comercials i tres pisos. Va se la primera casa que es va fer a la ciutat usant bigues de ciment armat. La balconada de cadascuna de las tres plantes és seguida i la seva barana és combinació d’elements petris amb ferris. Disposa de una coberta transitable. Al llarg de la façana hi ha un element decoratiu, com si fos una incrustació, formada per vuit “punts”. Els baixos són de pedra escairada i els pisos amb premòduls a imitació de carreus. L’edifici està coronat per un petit frontó emmarcat per banda i banda per una reixa. Destaca el treball de ferreria i la porta d’accés. La decoració de la façana, la disposició acadèmica dels balcons, els elements decoratius i, sobretot, la composició harmònica amb la resta dels edificis de la Plaça de Corsini i que, a més, es corresponen a una tipologia arquitectònica pròpia del moment que es va construir. La façana molt discreta, però amb la suavitat de línies del geometrisme modernista amb elements verticals i el medalló circular central, que emmarca la data d’execució de la casa: 1919.
a su alrededor tiene un peso específico verdaderamente importante, por lo que la anulación del corazón debe sospesarse profundamente. Hay que hacer estudios económicos que calibren si debe o no mantenerse el actual mercado, aparte de construir uno nuevo que ya debiéramos tener. En el caso de que el actual no fuera necesario –situación posible, pero improbable–, ¿qué hacemos con la estructura férrea a base de medio triple cuchillo, medio cuchillo y viguetas? Arquitectónicamente el edificio no es que tenga unas características trascendentales, sin embargo, es típico entre los mercados. Las columnas en sus fachadas rematadas por capiteles con volutas y escudos: los arcos en el que se lee “Mercado Público 1915” y en la parte central hay el escudo de la ciudad; las inmensas ventanas con sus hojas de librillo y la cubierta de fibrocemento con sus intersecciones (¿qué bonita debe ser una fotografía aérea?), son los detalles más caracteríticos de este edificio público.
L’element que li dóna un aire més distingit són les petites motllures al llarga de la façana de la casa, com si es tractés d’un encoixinat. L’any 1962, el senyor Josep Porta Hugas —pare de l’actual propietari, Josep Ambròs Porta Mercadé— la va comprar a Antonio i Amadeo Mateu Ferro, de Barcelona. L’any 1999 es va restaurar l’habitatge i van ser molt meticulosos en la façana, la porta d’entrada amb un disseny del mateix propietari i el serraller tarragoní Antoni Casellas, el paviment i les baranes.
Las dimensiones y la gran luz interior permiten que dicho “continente” albergue diferentes contenidos: exposiciones, museo, espectáculos varios, etc. Claro está, con las reformas oportunas pero sin variar un ápice la estructura actual. Resumiendo mi tesis es: 1. Mantenerlo, cumplieno la función actual, o en su defecto, utilizarlo para fines eminentemente culturales y de gran alcance popular y 2. Bajo ningún concepto derribarlo y en el caso extremo de que así fuera, realizar un parque para la ciudad. En fin, doctores tiene la iglesia, pero mi opinión al respecto creo que no ofrece ninguna duda”. En resum és un bé immoble força emblemàtic de la història de Tarragona. Sens dubte, la destrucció de la totalitat o d’alguna de les seves parts –per ser usada com a pàrquing, com a zona verda i fins i tot com a teatre municipal, entre altres– significaria la pèrdua d’un testimoni de la identitat collectiva de la ciutat.
les llindes, que es perllonguen uns 2/5 dels muntants. Destaca el treball de ferreria i la porta d’accés. JOSEP MARIA BUQUERAS Arquitecte Tècnic
BIBLIOGRAFIA I NOTES
Bibliografia:
CASA MARIANO OLLÉ Plaça de Corsini, 7 Josep Maria Pujol de Barberà 27/11/1922 (P) Edifici plurifamiliar entre mitgeres desenvolupat amb planta baixa i tres plantes altes. Tota la façana és de pedra escairada/llavorada, que li dóna un caràcter rústic notable. Las tres balconades tenen una disposició força acadèmica, són seguides, sent la de la quarta planta més curta, i els balcons són de ferro forjat. La barana és tota de serralleria. La coberta és transitable i disposa d’una barana/ reixa que se subjecta per sis pilars petris, que és una clara prolongació de la decoració dels balcons. Anotem també
Tag
4t trimestre 2008 [ 26 ]
ARXIU HISTÒRIC COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA. Delegació de Tarragona. BUQUERAS BACH, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor, Tarragona, 1980. BUQUERAS BACH, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1991. CATÀLEG DE BÈNS PROTEGITS. POUM. Aprovació inicial 15/05/2007. Tarragona. SERRA MASDEU, Anna Isabel. Recorregut per la Tarragona Modenista. Cossetània Edicions, Valls, 2003. SERRA MASDEU, Anna Isabel. Ruta Modernista. Ajuntament de Tarragona, Patronat de Turisme, 2008. Notes: (1) Si no es diu el contrari l’autor del projecte és arquitecte. (2) (P) correspon a la data del projecte.