Page 1

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

1r quadrimestre 2017 Any XXII núm 78 Preu: 3 €

Jocs Mediterranis: entrevista a Javier Villamayor Villa Corintios, un projecte sostenible i únic al món Obres amb garantia, l’aposta funciona Tot hi cap: turisme d’apartament o allotjaments clàssics


SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral i Òscar Ramírez Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer José Luis Hernández Osma Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marc Anglès Pascual Marià Montoro Perelló Júlia Oriol Pasano Jordi Roig Rodamilans Pere Vinaixa Clariana junta@apatgn.org


Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània. Foto: Pere Valls

n L’entrevista Javier Villamayor, comissionat dels Jocs Mediterranis 2018 Rafael Moya, arquitecto técnico Pàgs. 4-9 n GABINET TÈCNIC Obres amb garantia. La construcció al 2016 Pàgs. 10-12 n TURISME Octavi Bono, director general de Turisme de la Generalitat Joan Calvet, president de l’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre Pàgs. 13-16 n El COAATT actiu Una visió diferent del Mercat Central Pàg. 17 n Assessoria fiscal Reforma autónomos 12/16 Pàg. 18-19 n Fundació COAATT Pla d’Accessibilitat: una ciutat per a tots Pàg. 20-21 n PATRIMONI Ruta Jujoliana Pàgs. 22-24 n Assessoria Noves lleis de procediment administratiu i de règim jurídic Pàg. 25 n VIDA SOCIAL José Ramón Marzo i Josep Maria Buqueras Pàgs. 26-27 n Publireportatge Alexis Valero, de instalaciones térmicas de Endesa Pàg. 29

Editorial Llum al final del túnel

N

o cal parlar de brots verds però si toca ser “moderadament” optimistes. Les dades del sector de la construcció no són pas en retrocés, avancen lentament i permeten pensar que, a poc a poc, la situació anirà millorant. El 2016 ha estat, com el 2015, un any més bo que l’anterior. Es torna a construir habitatge nou, es continuen cada cop més obres iniciades que s’havien paralitzat i la rehabilitació, que ens ha ajudat en els moments més crítics, segueix sent important. Fins i tot augmenta el nombre d’ITE’s realitzats a algunes de les principals ciutats. Però no podem creuar els braços i esperar, hem de seguir insistint a les administracions en la necessitat d’ajudar-nos a inculcar a la ciutadania, i entre aquesta a les comunitats de veïns i a aquells col·lectius grans de residents, la cultura del manteniment per evitar mals majors. Nosaltres fem la nostra feina en aquest sentit. L’enviament de milers de cartes als propietaris dels habitatges és un clar exemple. La tasca de recordatori perquè ningú oblidi les seves funcions, traduïda sovint en critiques publicades als mitjans de comunicació, quan es fan malament les coses, també incideix a nivell social. I, per suposat, posem a l’abast de les persones les solucions. El portal Obres Amb Garantia, que ha complert ja el seu primer aniversari amb un balanç molt bo, és l’eina més eficaç que podíem crear i que apropa, com dèiem, les solucions a problemes que són importants perquè són problemes de casa, de la nostra casa. Amb tot, si sabem com es dibuixa la perspectiva el futur més immediat, si som conscients que l’hem d’afrontar amb optimisme i aportem respostes al conjunt de la societat, tenim clar que hi ha llum al final del túnel i que, amb fermesa i paciència, hi arribarem.

LA JUNTA DEL COAATT


L’entrevista

JAVIER VILLAMAYOR Tercer tinent d’alcalde del comissionat dels Jocs Mediterranis 2018 Després d’uns anys de dubtes sobre la realització del projecte i de compromisos aparaulats amb Madrid que no s’han complert completament, la ciutat de Tarragona encara la fase més important prèvia a l’organització dels Jocs Mediterranis. La cita s’ha posposat un any i tindrà lloc el proper 2018. Mentre no arriba el moment, els barris de Ponent i altres zones de la ciutat estan immerses en les obres de construcció dels equipaments esportius on competiran els atletes. També es treballa intensament a

Sr. Villamayor, hem encetat el 2017 que havia de ser l’any originari dels Jocs Mediterranis. Quina és l’actual situació i com està tot el projecte? Es manté el ritme d’obres previst i cal enviar un missatge de confiança en un projecte que avança. Només cal passejar-se per Tarragona o qualsevol de les ciutats que seran subseus per veure que hi ha obres en marxa i que existeix l’execució de treballs. Pel que fa al projecte, nosaltres vam plantejar un escenari davant del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis a Algèria dient que teníem un compromís adoptat davant del plenari de l’ajuntament i de la ciutat, de manera que necessitàvem el suport de l’estat per fer-ho tot efectiu. Els vam explicar que les quatre portes del nostre Comitè Organitzador eren l’ajuntament, les diputacions de Tarragona i Barcelona, la Generalitat i el govern de l’estat, matisant que aquesta última pota i per una situació d’interinitat i de govern en funcions gairebé un any, havia provocat una sèrie de consideracions pressupostàries que afectaven al normal desenvolupament del projecte. La resposta va ser positiva perquè ens van argumentar que coneixen la nostra feina, recordant-nos que han visitat la nostra ciutat en diverses ocasions i que tenen un nivell de confiança important. El ritme de les obres ha continuat però hem fet reajustaments, adaptant els cronogrames a un escenari on els jocs es desenvoluparan un any més tard, en una data que ja està aprovada per unanimitat dels comitès olímpics i que és del 22 de juny a l’1 de juliol del 2018.

les 16 ciutats seus que acolliran algunes de les principals disciplines. Javier Villamayor, Tinent d’Alcalde del comissionat dels Jocs Mediterranis a l’Ajuntament de Tarragona, és un dels més grans coneixedors del projecte i la seva evolució. Té, sobre la taula i a la ment, els plànols de la reconversió d’una part de la ciutat que donarà a conèixer el seu nom davant molts milions de persones. En aquesta edició de la revista TAG, Villamayor protagonitza l’entrevista central.

Javier Villamayor, màxim responsable dels Jocs, a l’Ajuntament de Tarragona

No ha estat una decisió fàcil de prendre però pensem que és un mal menor i que la nostra decisió ha estat coherent perquè busca no endeutar la ciutat més enllà del necessari. Davant dels dubtes sempre neixen els rumors. I davant la generació o no d’expectatives, la gent comença a pensar si els Jocs es faran al 2018 o no. Tant les ciutats seus com la Generalitat i les diputacions de Barcelona i Tarragona, van fer un pas endavant l’endemà de la nostra tornada d’Algèria entenent que els Jocs són una gran oportunitat pel territori i cal lluitar per ells. Per part del govern espanyol, un cop nomenat el nou executiu i veient que tot està a ple rendiment, estem molt més tranquils. El

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 4 ]

passat 29 de desembre ens va visitar el Delegat del Govern Central a Catalunya, Enric Millo, donant-nos un missatge de compromís, confiança i suport ferm a la celebració dels Jocs Mediterranis. Veient aquest acte de suport en aquest esdeveniment i la confiança que dipositen a Tarragona, he de dir que sí que hi haurà Jocs perquè no plantegem cap altre escenari. Que canviarà a Tarragona amb els Jocs? Quin impacte tindran a nivell social i de difusió de al ciutat a en l’àmbit internacional? Jo crec que hi ha tres impactes diferents. El primer és un impacte tangible i són totes aquelles infraestructures esportives. Quan un es passeja per l’anella mediterrània, se’n adona que


L’entrevista des dels anys 80 no es feia cap obra allí. En aquell espai hi havia el barri de l’Esperança que era un gueto per la comunitat gitana, construït a finals dels anys setanta i enderrocat a meitats dels noranta, i un solar immens que estava brut i abandonat. I ara allí, en aquell mateix espai, hi tenim una àrea urbanitzada de 30 hectàrees on s’estan plantat 3.600 arbres, on hi ha un llac de laminació que recull les aigües de pluja, on s’hi construeix un Palau d’Esports de 5.000 espectadors que finança i construeix el govern de Catalunya, on s’està fent una reforma integral de l’estadi d’atletisme i la reforma dels antics vestidors i piscines de Campclar que eren dels anys vuitanta. I encara falta per arreglar el velòdrom i construir una piscina de 50 metres. Quan un pren tot això en consideració, veu que la ciutat canvia físicament, s’urbanitza i s’està cosint millor amb els barris del Ponent. Però, a més, s’està dotant a Tarragona d’unes infraestructures esportives que no tenia i que solucionen un dèficits que existien. El segon impacte és el de marca de ciutat perquè Tarragona sonarà a tota Espanya, al sud d’Europa, al Nord del Mediterrani, especialment a aquells països més propers com Itàlia, França. Els Jocs seran també una campanya de coneixement de la nostra ciutat perquè se’n parlarà lligant els conceptes d’esport, cultura, oci o turisme. De la mateixa manera que tindrem una etapa de la Volta a Espanya que acabarà a l’Anella Mediterrània el 22 d’agost, els Jocs seran un aparador i dotaran a Tarragona d’una molt bona projecció a tot el món però molt especialment a l’àrea mediterrània on hi viuen 450 milions de persones. I el tercer nivell d’impacte té molt a veure amb l’economia perquè és aquell derivat de la generació d’ocupació. Només en la construcció de l’Anella Mediterrània hi estan treballant de manera directa unes 180 persones i aquí cal sumar-hi les que treballen en l’adequació de l’entorn del Nàstic o altres obres dels Jocs fins augmentar la xifra a unes 240 persones ocupades. A aquests llocs de feina s’hi sumaran, quan arribin els Jocs, aquells altres de les persones que s’hauran de contractar per a transportar als transportistes, fer tasques de vigilància i seguretat, càtering, logística, manutenció o allotjament entre altres.

Quina és la situació actual de les obres dels equipaments dels jocs? En quin estat estan? Hi ha retards? Fa pocs dies hem fet una visita a l’Anella Mediterrània i les obres estan molt avançades i no porten cap retard. Per la ciutat de Tarragona és un salt espectacular. Des del punt de vista esportiu, els nostres clubs i entitats com la Secció d’Atletisme del Nàstic, el Club d’Atletisme de Tarragona, el Club Natació Tàrraco, el Club Bàsquet Tarragona, l’ADT i tantes altres entitats –que en tenim un munt- tindran una àrea esportiva que no havien ni somiat fa cinc anys. Només a l’Anella, el volum d’inversió és d’uns 33-35 MEUR, i en global són 5052 MEUR. A nivell de finançament, hi ha hagut alguna part que no ha complert com estava previst. Sí, l’Estat. Hi ha una part que estava compromesa i no ha arribat. En el cas de l’estat, hi ha un atenuant i és la situació política que ha tingut lloc amb dues eleccions i el país gairebé paralitzat. El cert és que el moment polític és un dels motius però n’hi ha més com ara la crisi econòmica que s’ha viscut des del moment de la designació o la crisi política entre els governs català i espanyol. Dóna una mica la sensació que, com es diu habitualment o es pensa, ens hagin mig abandonat des de Madrid... També penso que no som nosaltres sols els perjudicats, que en aquest país hi ha altres obres i inversions que han patit un any de retard per una qüestió política. No vull veure una voluntat de perjudicar Tarragona però és cert que hi ha hagut una certa passivitat per part del govern d’Espanya. Un cop construïdes les obres dels Jocs Mediterranis, els veïns podran aprofitar plenament les instal·lacions construïdes? L’ajornament dels Jocs un any permetrà que el vial que es construeix a l’Anella i que connectarà amb Ikea, obres que han començar abans de l’estiu del 2017, estigui construït quan s’inaugurin els Jocs i que, per tant, la mobilitat en aquesta àrea sigui molt més fàcil. Ara hi ha el vial Tarradellas que connecta Campclar amb Bonavista però que cal arranjar i ampliar, però al 2018 hi haurà construït i operatiu el nou vial. A l’Anella hi ha el camp de rugbi que utilitzarà el Club de Rugbi Tarragona, l’es-

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 5 ]

tadi d’atletisme que podran fer servir els usuaris del Patronat d’Esports de la ciutat i les entitats que vulguin, les piscines de 25 metres que s’arranjaran i la de 50 metres que es farà nova i que posarem a disposició dels usuaris del Patronat i les entitats de la ciutat, el Palau d’Esports, el Velòdrom o totes aquelles zones d’esbarjo i el llac artificial que seran per l’ús de tothom. Tinguem en compte que, també aquí, i després dels Jocs, hi anirà la futura Ciutat Esportiva del Nàstic per al futbol base. La nostra obsessió és que això estigui ben mantingut i a disposició de tots els usuaris. Com es finança això? Doncs el govern de la ciutat ha aportat 12 milions d’euros per a la urbanització de tota la zona i que les estructures es construeixen amb les aportacions d’altres administracions com la reforma del velòdrom que farà la Diputació de Tarragona, l’estadi d’atletisme que es fa amb recursos de la Diputació i l’Estat i la construcció de la piscina olímpica que assumirà l’Estat. Parlant de les instal·lacions que quedaran després dels Jocs, com es preveu amortitzar les despeses de manteniment d’aquestes? Hi ha un mapa de seus que són 16 ciutats implicades en els Jocs. Tarragona lidera el projecte però hi ha també les ciutats de Barcelona o Castelldefels i tretze ciutats més de la nostra demarcació. I dic això perquè és important que analitzem dues variables. La primera, si ens preguntem perquè som tantes seus, és fer palès que volíem compartir el projecte amb tot el territori per donar-li una visió metropolitana. I la segona és que aquesta aposta territorial també ens permetia reduir els costos de les inversions en matèria d’infraestructura esportiva perquè els pavellons o les instal·lacions que han aportat les seus ja estaven construïdes. El que ha fet la Diputació de Tarragona, a qui agraïm el seu compromís constant, ha estat donar diners als municipis perquè arrangin i posin al dia els equipaments que serviran per als Jocs i posteriorment quedaran pel gaudi de la ciutat. Per tant, el pavelló de Valls, l’Estació Nàutica de Salou, el camp de futbol de Calafell, el poliesportiu de Cambrils quedarà pel conjunt dels veïns de cada municipi. Pel que fa als costos de manteniment d’aquestes instal·lacions a la ciutat de Tarragona, cas del velòdrom construït a


L’entrevista principis dels anys vuitanta, l’estadi d’atletisme que també és d’aquella dècada o les piscines i vestidors de Campclar que són de meitats dels vuitanta, havien esgotat la seva vida útil i s’hi havien de fer obres importants. L’excusa dels Jocs els ha posat al dia perquè tinguin 30 anys més de vida útil. Si mirem la urbanització, això és un pulmó verd amb 3.600 arbres i un llac. Òbviament que hi ha uns costos de manteniment, d’enjardinament, il·luminació o aigua, però són els costos d’una zona verda i dotem a la ciutat d’un nou pulmó en una zona de clara expansió on s’hi preveuen habitatges i l’arribada de l’Ikea. Els projectes de les obres aportaran noves tipologies constructives i avantguardistes a la demarcació? Hem apostat per la funcionalitat. El llegat material, tangible, que deixaran els Jocs amb una zona a Ponent que estava per urbanitzar o dotar a al ciutat d’equipaments esportius que no tenia, és molt important. Com ho és solucionar

debats pendents i històrics com el del Pavelló Sant Jordi, que serà una realitat gràcies a la unió de la URV, govern de Catalunya i capital privat; o la inversió d’1,6 milions d’euros que s’invertiran en algunes reformes al camp del Nàstic, del 1972, per la millora de l’accessibilitat i en pro del confort dels socis. S’han tingut en compte els requisits d’eficiència energètica en el moment de fer les obres? I tant. El Palau d’Esports i la reforma de l’estadi d’atletisme s’han fet intentant maximitzar l’eficiència energètica, la reducció del consum i reduint als mínims possibles els costos de manteniment amb unes inversions molt eficients. Ara que es parla tant de la certificació energètica d’edificis i de la reducció del consum, és important destacar aquestes actuacions. S’ha comptat molt poc amb els aparelladors de la província de Tarragona i, pràcticament, no han intervingut en la direcció i execució de les obres. Per quin motiu?

Nº 271 R/11

Nº3 / 09-593

Distribuïdor oficial de:

Connectors per a forjats

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 6 ]

Soci protector

En això nosaltres no hi podem fer massa. Els processos de contractació i redacció de projectes que segueixen els principis de publicitat, transparència i la llei de concurrència no ens permeten beneficiar o intervenir a favor de ningú. Quan es fa una oferta pública per a la redacció d’un projecte executiu, tenim la Llei de Contractes que ens obliga a buscar la millor oferta tècnica i econòmica. On sí hem posat l’accent, és en que les empreses guanyadores de les licitacions, fossin especialment sensibles amb l’elevar atur que hi ha al sector de la construcció. Això ho hem traslladat a gran part de les empreses que han guanyat concursos per a la construcció de les instal·lacions tot matisant que la llei no ens permet beneficiar a ningú del territori en especial però recordant que hi ha el nostre Servei Municipal d’Ocupació que pot triar les persones més indicades en funció de cada demanda laboral. •••

Muntadors certificats amb la marca ApTO per ITEC


L’entrevista

RAFAEL MOYA Arquitecto Técnico La Cenicienta también existe en arquitectura y urbanismo. Lo demuestra el proyecto diseñado por Rafael Moya, arquitecto técnico español afincado hace años en Perú, que propone convertir una zona rodeada de cerros y desordenada, con viviendas de baja calidad, en un barrio sostenible, moderno y energéticamente eficaz. Villa Corintios, así se llama el proyecto, es más que una idea sobre plano. El pensamiento ha

Rafael, Villa Corintios se construirá en un barrio de Lima repleto de infraviviendas y se convertirá esta zona en un referente arquitectónico y también social. ¿De dónde parte la idea de Villa Corintios? La idea parte, por un lado, de la lectura del libro “La ruina de la ciudad-negocio” manual crítico para la búsqueda de una lógica medioambiental en la ciudad y sus edificios, del Doctor arquitecto Luis Miquel Suárez-Inclán editado por la Universidad de Sevilla, y por otro, de las tesis propuestas por el Doctor Arquitecto Luis de Garrido en las cuales los edificios deben ser construidos y funcionar de manera cíclica. Ambos establecen que según la teoría general de sistemas, cualquiera de ellos (sistemas) necesita para funcionar entradas de materias y energías, una transformación dentro de éste y salidas de materias y energías que elevan la entropía. El Doctor Luis Miquel propone que la ciudad debe funcionar como un sistema natural en que el propio sistema produce la materia y la energía que necesita, no solo para funcionar, sino incluso para expandirse en un ciclo circular, infinito y cerrado (hipótesis Gaia). La ciudad es considerada el sistema humano por excelencia, pero funciona de manera lineal y finita con una entrada de materias y energías normalmente exógenas que conllevan grandes gastos energéticos en su transporte desde sitios remotos, son transformadas dentro del sistema (ciudad) con un periodo de vida muy corto y son eliminadas de este en forma de residuos y calor. Por otro lado, el Doctor Luis de Garrido propone la misma lógica en los edificios que componen el sistema. Pero la idea es que si la ciudad y sus edificios estuvieran realizados

traspasado el papel y hay viabilidad para hacerlo realidad sobre el terreno. Conversamos con Rafael Moya para conocer cómo se gestó en su cabeza esta original propuesta que no deja indiferente y que cumple con los principios de sostenibilidad de ONU-Habitat y el beneplácito de los vecinos de la zona.

Rafael Moya, artífice del proyecto, en su despacho de Perú

con su propia materia (material local y técnicas constructivas basadas en la arquitectura vernácula) y produjera la energía que necesita para funcionar (sol, vientos locales, corrientes de agua, etc.) y la transformara sin dejar residuos (primera ley de la física termodinámica) podría funcionar como los ecosistemas naturales. Creo que esto es posible, y Villa Corintios pretende ser una prueba de ello. Se ha hablado con los vecinos de la zona. ¿Cómo han ido las conversaciones? ¿Son reacios al proyecto o lo apoyan sin problemas? Tuvimos la suerte de encontrarnos con unos vecinos que estaban organizados como una asociación conformada y formalizada (asociación cristiana “corintios”), por lo que nos fue fácil establecer reuniones constantes con ellos para ir viendo sus necesidades y priorizar lo más urgente, haciendo del proyecto un proceso participativo. Es por ello que el modelo de vivienda es progresivo, esto es, dependiendo de sus posibilidades económicas y necesidades familiares,

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 7 ]

las viviendas podrán ser construidas de manera escalonada, partiendo de un módulo básico que tiene los elementos necesarios podrán ir haciendo las ampliaciones que vayan necesitando. Nos contrataron para hacerles 4 modelos de viviendas y mediante este método nos salió una combinación de 96 modelos distintos, lo que resultó a la vez que una armonía de formas, un dinamismo que rompe la monotonía de la urbanización dependiendo del crecimiento que haya tenido la vivienda. Eso sí, cada familia establecía sus necesidades en base a sus propias viviendas, pero no veían más allá, es decir, no se preocupaban por los espacios públicos. Cuando les hablamos de la necesidad de establecer espacios públicos no solo para cubrir sus necesidades socio-afectivas y de seguridad (sostenibilidad social) sino también de crear economía local (sostenibilidad económica) mediante los espacios públicos a través de la creación de microempresas organizadas y explotadas por ellos mismos en base a estos espacios públicos,


L’entrevista

Espacio donde se proyecta la construcción de Villa Corintios

se sorprendieron bastante, pero estuvieron entusiasmados con la idea. Actualmente el estado de conservación de sus viviendas es muy lamentable y también corren peligro en caso de producirse, por ejemplo, un terremoto. ¿Es viable aprovechar esta misma zona? ¿Cómo se garantizará una mayor seguridad? Lima es una mega urbe de más de 100 km de larga y más de 70 de ancha con 10 millones de habitantes, además rodeada de cerros. El problema de los asentamientos humanos informales es que suelen ser invasiones de terrenos que están en los pocos espacios que quedan. Estos suelen ser no adecuados, como laderas de cerros, vaguadas inundables, etc., por lo que tuvimos que cruzar mapas de las zonas de alto riesgo o de zonas protegidas como las lomas. Aun así, al estar en el cinturón de fuego del pacífico, siempre existe el riesgo de un sismo de gran magnitud o un huaico (desprendimientos de piedra) y la precariedad de las autoconstrucciones puede causar un gran desastre humano. Es por ello que la primera premisa fue precisamente garantizar la seguridad. Al estar el proyecto en laderas de cerros, nos basamos en las técnicas ancestrales de la arquitectura local que culminó en la cultura incaica, mediante la técnica de crear andenes mediante terrazas. Estas se proyectaron precisamente con un material abundante en la zona, la piedra, lo que garantiza la contención de desprendimientos por eventos naturales de diversa índole. Hablemos de la propuesta de aprovechamiento de los recursos locales para la construcción de las

casas (piedra en lugar de ladrillo). Como he comentado con anterioridad, el “aterrazamiento” nos produce muros de piedra a distintos niveles, lo que aprovechamos como la pared del fondo de las viviendas. A partir de ahí, culminamos los elementos estructurales verticales con dos muros de carga perpendiculares a esta pared y cerrando el conjunto por tres de sus caras que pueden ser también de piedra o de hormigón armado prefabricado, teniendo en cuenta que el hormigón (siempre que sea prefabricado y no vertido in situ ya que las emisiones de este último y sus residuos son mayores) también es considerado por la IFSA (International Federation of Sustentable Architecture) como un material sostenible por ser de producción local, tener muy poca energía incorporada (1 kw por kg de producto), duradero, resistente y con buenas características bioclimáticas por su inercia térmica. Para los elementos estructurales horizontales se han considerado placas alveolares pretensadas también de hormigón. El conjunto se cierra con vidrio y madera en sus fachadas expuestas en el frente y los patios interiores. Y el material reciclado, que también se utilizará, ¿Qué peso tendrá en la construcción? Para el resto de elementos constructivos y revestimientos se utilizarán materiales reciclados o recuperados, por lo que su nivel de utilización es bastante alto. Las futuras viviendas serán también bioclimáticas, ¿Cómo se conseguirá? ¿Cuál es la apuesta en este sentido?

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 8 ]

Teniendo en cuenta que la oscilación térmica de Lima es bastante sutil (entre los 14 grados del invierno y los 28 de verano), es fácilmente aprovechar esto para bioclimatizar las mismas por lo que tendrán el mayor confort térmico y lumínico de manera natural. Para ello, y teniendo en cuenta la gran verticalidad del recorrido solar por estar en zona tropical, se hace un estudio de la mejor ubicación de los huecos para aprovechar la radiación solar en invierno y protegerse de la misma en verano mediante el cálculo de voladizos. Por otro lado, la alta inercia térmica de los materiales estructurales hace que pueda almacenarse el calor o el frio cuando sea necesario y transmitirlo sin necesidad de fuentes mecánicas de transmisión. Además la necesidad de des-humidificación por la alta humedad ambiental se consigue a través de una renovación adecuada del aire interior, por lo que la apuesta es por el máximo nivel de bioclimatización posible mediante sistemas pasivos en cada uno de los módulos constructivos. Además de la construcción de viviendas, habrá también zonas comunitarias. ¿Cuáles serán? Aparte de las vías de acceso y comunicación interior de tránsito lento, se ha proyectado un cinturón verde en todo el perímetro de la urbanización. Este, además de servir de contención de posibles eventos de carácter natural por estar en las partes más altas del conjunto, servirá también para evitar el hacinamiento de posibles invasiones posteriores, lo que solucionará que entre una urbanización y otra existan zonas verdes. En este cinturón, se ha proyectado una zona productiva comunitaria, estos es, huertas para la producción de vegetales y hortalizas que podrán ser consumidos o comercializar sus excedente los propios vecinos y lagunas que serán llenadas mediante la captación de la humedad ambiental mediante neblineros. En estas lagunas se criarán peces de rápido crecimiento para su posterior comercialización también. Todo esto, junto con rutas de senderismo y ciclismo que podrán crear asimismo economía local por turismo, hará que la propia urbanización cree riqueza económica que las familias ahora no tienen (sostenibilidad económica). Aparte hemos proyectado una serie de edificios dotacionales que consideramos necesarios según las propias opi-


L’entrevista niones de los vecinos y otros que decidimos nosotros pero todos ellos basados también en la utilización de la piedra como elemento principal. Por un lado, necesitaban un local comunal para sus reuniones, el cual consta de un auditorio, una sala de proyecciones, oficinas, sala de reuniones y servicios higiénicos dispuestos en dos plantas. Por otro, y uno de los edificios más importantes del conjunto es el centro de interpretación del parque productivo donde se dará a conocer su funcionamiento a los visitantes y turistas y este mismo edificio albergará en su segunda planta la incubadora de empresas que necesitan para la explotación de la urbanización, consiguiéndose así la formalización de los pobladores, ya que este es uno de los mayores problemas del país (70% de informalidad). También se hacía necesario una posta médica para primera atención sanitaria en caso de accidente y un centro educativo del cual hemos sacado recientemente un concurso internacional de ideas. Por último, existen un parque recreacional con pistas deportivas y juegos para niños y culminamos con pequeños negocios locales tipo terrazas en el cinturón verde, sin olvidar un espacio para la recolección de los residuos que la propia urbanización genere donde microempresas locales podrán separar y comercializar estos además de un biodigestor de residuos orgánicos que generará biol como fertilizante natural para las plantas y una planta de envasado de gas metano procedente de esta descomposición que servirá para las cocinas de las propias familias. Se ha hablado del concepto de ecociudad. ¿Cómo se transformará el concepto a la realidad? ¿Qué elementos lo harán posible? Complicado responder esta pregunta, por un lado no solo creando ciudades y expansiones nuevas, sino (y sobre todo), transformando y optimizando al máximo las ciudades existentes ya que estas no pueden seguir funcionando de manera lineal. Las ciudades solo abarcan el 2% del territorio mundial, pero son las responsables del consumo de todos los recursos y de la mayor parte de las emisiones, pero creo que lo que lo hará posible es el cambio de mentalidad por las personas de a pie. Una vez que la mayoría de personas creamos en

Simulación del acabado final de las viviendas

ello, los gobiernos y los empresarios se alinearan con las gentes…O lo hacemos de manera ordenada y consciente o de manera precipitada. Imagino que sabes que la propuesta marca un antes y un después en la construcción de barrios y grupos de viviendas en países con pocos recursos (especialmente). ¿De qué dependerá que Villa Corintios sea una realidad y cuando prevés que pudiesen empezar las obras Villa Corintios ya es una realidad, es decir ya hay familias viviendo ahí, aunque de manera precaria, por lo que las obras ya se han iniciado por métodos propios y autoconstrucción por parte de los propios vecinos. Voluntad por parte de los pobladores existe, lo que falta son recursos y voluntad por parte de los entes e instituciones locales para dar el visto bueno a proyectos de este tipo, ya que ellos son quienes tiene las facultades para llevarla a cabo tal y como se ha planteado y que no sea lo de siempre. El problema radica en que no existe una planificación previa ni por parte de Lima metropolitana que todavía no tiene un plan general de ordenación urbana, ni por parte de los distritos que tampoco tienen planes de desarrollo territorial. Acá la cosa funciona de manera inversa a otros lugares. La anomia hace que primero lleguen las personas y ocupen un terreno, después de años pueden regularizar la propiedad de los terrenos, después hacen su casa y por último existe la figura de la declaratoria de fábrica, esto es, titula su propiedad. ¿Quién las financiaría? Hemos conversado y presentado la

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 9 ]

idea a multitud de instituciones y organismos internacionales (ONU Habitat, VTT Finlandia) y ministerios del país (del ambiente, de la vivienda), así como a universidades y empresas y todos están dispuestos a apoyar la propuesta pero como digo la planificación de ciudades es competencia de las municipalidades, mientras no tengamos el aval de estas es complicado conseguir la financiación ¿Qué rol debería jugar la administracion en este caso? Como digo, el rol de la administración local es primordial, ya que sin el aval de estos seguirá siendo un asentamiento informal y de alta vulnerabilidad para los pobladores al no tener planes urbanos. Ya están ahí y una vez que esto sucede existen dos posibilidades o voluntad de trasladarlos a un espacio habilitado, o darles las condiciones adecuadas. Al final no se hace ni una ni otra por lo que el rol debería ser o bien tener una planificación previa o bien considerar dar las mejores condiciones y que además puedan aprovecharla como ejemplo de desarrollo sostenible. ¿Se podría aplicar el concepto en España? ¿Dónde, en que parte? El concepto de ciudad autosuficiente puede ser replicable en cualquier parte del mundo, siempre y cuando se adapte a las necesidades y estilos del lugar. Por ejemplo, en el caso de España, al ser un país con un concepto de cumplimiento de la legalidad por parte de las personas y una regulación exhaustiva de la planificación territorial podría funcionar de manera inversa a cómo funciona aquí, planificando primero, construyendo después y por último llevando a las familias a que vivan en y del espacio. •••


Gabinet Tècnic

OBRES AMB GARANTIA

PORTAL DELS APARELLADORS AMB LA SOCIETAT

O

BRES AMB GARANTIA, lloc web de serveis d’aparelladors i arquitectes tècnics, creat al 2015 pel Col·legi d’aparelladors, Arquitecte Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, ha tancat el 2016 consolidant l’objectiu d’oferir una atenció de qualitat, ràpida i fàcil als ciutadans a l’entorn digital i les xarxes socials. La presencia a les xarxes és imprescindible, però en cap cas hauria de menystenir la garantia dels professionals que en formen part ni la qualitat del seus serveis. A obres amb garantia es pot consultar tot allò més freqüent

Tipus de treball Cèdula d’habitabilitat Cert. Eficiència Energètica Comunitat de propietaris Documentació tècnica Informe pericial Inspecció Tècnica d’Edificis Obra Nova Casa Obra Nova Magatzem Obra Nova Garatge Locals comercials i oficines Reforma Bany Reforma Cuina Reforma Habitatge Taxacions Piscina Enderrocs Coordinador de seguretat Urbanització Legalització Total

que considerem imprescindible sobre obres o tràmits amb l’Administració. Els passos a seguir, els aspectes més importants en cadascun d’ells, la seguretat jurídica dels professionals col· legiats que el conformen són alguns casos. Al web, particulars, empreses o comunitats de propietaris, poden consultar qualsevol dubte amb el Serveis Tècnics del COAATT o sol·licitar una primera opinió relacionada amb obres o reformes. A la vegada, ens permet també, en funció del que l’usuari necessita, realitzar una consulta sobre els honoraris professionals.

Peticions 153 98 13 1 34 120 9 3 3 28 3 7 28 39 2 1 1 3 3 549

Tag

La cèdula d’habitabilitat, el certificat d’eficiència energètica o la Inspecció Tècnica d’Edificis són les consultes més freqüents actualment ja que se’n han rebut al voltant de 370 durant els 16 mesos de funcionament. Les taxacions d’habitatges i terrenys, els informes tècnics i els projectes per a l’obertura de noves activitat, conformen també un bloc important amb més de 100 consultes. Les obres, de nova construcció o de reforma, sumen també al voltant de 80 consultes rebudes a “Obres Amb Garantia”. •••

Comarques Alt Camp Baix Camp Baix Ebre Baix Penedès Conca de Barberà Montsià Priorat Ribera d’Ebre Tarragonès Terra Alta Altres Comarques Total

1r quadrimestre 2017 [ 10 ]

Peticions 17 115 11 57 12 5 8 9 304 4 7 549


Gabinet Tècnic

LA CONSTRUCCIÓ AL 2016 AL CAMP DE TARRAGONA

E

l resultats al 2016 confirmen la tendència a l’alça, tot i que moderada, que ja observàvem al 2015. L’activitat puja tant al sector de l’obra nova com al de la rehabilitació, i baixa l’obra nova no residencial, destinada majoritàriament a l’activitat agrícola, industrial i l’emmagatzematge El nombre d’obres iniciades al Camp de Tarragona puja, en el cas de l’obra nova residencial, al voltant d’un 6% i mig punt, respecte al 2015, al sector de la rehabilitació. Segons dades del Col· legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, s’han iniciat al voltant de 1.010 obres al 2016. D’aquestes, més de 230 destinades a l’obra nova i la resta a la rehabilitació. OBRA NOVA RESIDENCIAL El nombre d’habitatges nous puja al voltant d’un 12%. Al 2016 se’n han iniciat 450. En relació a la tipologia, destaca el fort creixement de l’unifamiliar, especialment aparellat o entre mitgeres, que puja en conjunt més d’un 65%. En canvi, el bloc d’habitatges baixa al voltant d’un 20%. L’any passat es van iniciar més de 200 nous habitatges dins

la tipologia de bloc. Per poblacions, el nombre d’habitatges puja en el cas de l’obra nova als municipis més grans (Tarragona, Reus, Cambrils o El Vendrell) i baixa molt significativament a Salou. OBRA NOVA NO RESIDENCIAL Aquest sector, que en l’àmbit de l’arquitecte tècnic es concentra especialment en la construcció agrícola, industrial i de magatzems, ha baixat més d’un 50%. Es podria incorporar també la construcció de piscines, molt representatiu i que aquest 2016 ha superat les 50 construccions d’aquest tipus tot i que s’ha produït un descens proper al 17% REHABILITACIÓ El sector de la rehabilitació conserva els valors de 2015 i arriba a les 780 obres. Les intervencions van dirigides majoritàriament a la rehabilitació de façanes, cobertes, la instal·lació d’ascensors o els condicionaments d’habitatges o locals comercials. Per municipis, destaca molt per sobre de la resta Tarragona que, tot i baixar al voltant d’un 5%, arriba a les 170. Reus, Salou, Cambrils i Vila-seca conserven valors. En conjunt les obres

Obra nova

Rehabilitació

de rehabilitació pugen respecte el 2015 un 0,89%. La inversió ronda els 44 milions d’euros, la meitat de la inversió feta al 2015. L’obra nova residencial arriba als 53 milions, dos més dels 51 invertits l’any anterior. LLOGUER I COMPRA D’HABITAGE L’emissió de certificat d’habitabilitat i certificats d’eficiència, molt relacionats amb la compra o lloguer d’habitatge, puja al 2016 al voltant d’un 10% en el primer cas i conserva valors en el segon. Al 2016 s’han fet més de 14.200 certificats d’eficiència al Camp de Tarragona, 6.550 realitzats per arquitectes tècnics i 675 assegurats al COAATT. S’han registrat gairebé 4.300 certificats d’habitabilitat. INSPECCIO TÈCNICA D’HABITATGE El nombre d’inspeccions tècniques d’habitatges registrats al COAATT puja un 10%, arribant als 124. La implantació de la inspecció d’edificis és, des del 2010 quan va entrar en funcionament i fins ara, mínima i no arriba, amb l’excepció de la ciutat de Tarragona, al 7% o 8% dels edificis del parc. •••

% Obra nova

% Rehabilitació

2006

2.466

981

2007

1.631

970

-33,86%

-1,12%

2008

572

889

-64,93%

-8,35%

2009

250

893

-56,29%

0,45%

2010

243

864

-2,80%

-3,25%

2011

172

740

-29,22%

-14,35%

2012

116

565

-32,56%

-23,65%

2013

102

598

-12,07%

5,84%

2014

126

620

23,53%

3,68%

2015

167

778

32,54%

25,48%

2016

176

781

5,39%

0,39%

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 11 ]


Gabinet Tècnic Habitatge residencial nou Núm. Habitatges 2012

Poblacions Tarragona

Núm. Habitatges 2013

Núm. Habitatges 2014

Núm. Habitatges 2015

Núm. Habitatges 2016

%

238

68

75

98

117

19,39%

8

17

59

12

47

291,67%

Salou

35

38

41

29

6

-79,31%

Reus

94

11

13

12

23

91,67%

Roda de Berà

2

10

2

1

6

500,00%

Alcover

5

6

2

0

0

27

5

11

9

51

466,67%

Vinyols i els Arcs

2

5

3

1

11

1000,00%

Almoster

3

3

2

1

0

-100,00%

La Febró

0

3

0

0

0

Segur de Calafell

3

3

1

2

0

-100,00%

Altres poblacions

149

27

11

229

187

-18,34%

TOTAL

566

196

220

403

448

11,17%

Cambrils

El Vendrell

Obres de rehabilitació Poblacions

2012

Tarragona

2013

2014

2015

2016

%

126

121

153

179

169

-5,59%

Reus

53

52

42

69

70

1,45%

Salou

35

38

41

45

49

8,89%

Cambrils

33

33

23

51

37

-27,45%

Falset

16

16

13

9

14

55,56%

Mont-roig del Camp

11

15

13

20

20

0,00%

Calafell

8

14

16

18

17

-5,56%

Barcelona

7

9

7

11

13

18,18%

Tivissa

5

9

2

10

8

-20,00%

Valls

6

9

7

9

7

-22,22%

10

9

15

10

9

-10,00%

Altres poblacions

255

273

288

347

365

5,19%

TOTAL

565

598

620

778

781

0,39%

El Vendrell

Certificat d’eficiencia 2015

2016

Catalunya

155.452

152.745

-1,74%

Tarragona

14.275

14.266

-0,07%

6.625

6.560

-0,98%

824

675

-18,08%

Arquitectes tècnics COAATT COAATT

2012

%

Tag

Certificats d'habitabilitat Inspecció tècnica d'edificis Certificació energètica d'edificis

1r quadrimestre 2017 [ 12 ]

2013 2014 2015 2016

3.041 5.126 4.358 3.972 4.289 139

122

88

112

124

0 1.113 1.295

824

675


Turisme

OCTAVI BONO Director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya

Catalunya agrada i s’hi torna. Aquesta és la principal conclusió que s’extreu mirant les dades de turisme registrades a tot l’estat espanyol l’any passat i els anys anteriors. Catalunya és la destinació espanyola que rep més turistes i esdevé també la comunitat on els visitants s’hi gasten més

Va arribar vostè a la Direcció General de Turisme ara fa mig any, en un moment important per al turisme perquè la temporada del 2016 es va tancar amb unes molt bones xifres pel que fa a l’arribada de turisme a Catalunya. Va ser una temporada molt bona. Amb les dades que tenim fins a finals de novembre, podem dir que el volum d’ingressos procedents del turisme internacional en 16.389 MEUR i això suposa un increment del 3,5%. Si parlem de persones, s’ha superat la xifra dels 17 milions de turistes internacionals que significa un augment del 3,8%. Queda clar que tenim una tendència al creixement i que aquest s’ha distribuït molt bé en tots els mercats emissors que tenim a nivell internacional. Un element que ens satisfà molt és el que indica que la despesa mitja diària creix al voltant del 12% i això ens fa veure que tots els esforços que fem per aconseguir que la nostra activitat sigui d’un valor afegit, tenen la seva recompensa. El 22% del que gasten els turistes estrangers a Espanya es queda a Catalunya. Imagino que això és un símptoma que el producte, la destinació, atrau molt més. La nostra activitat turística, com a país, queda per davant de la de Balears, Canàries, Andalusia o País Valencià. Superar a territoris que històricament han tingut sempre un pes molt important en turisme i fer-ho també pel que fa a ingressos, és un molt bon indicador de la pròpia dinàmica de l’activitat i de la gestió que havia de tenir i està tenint tot això. Tenim a Catalunya el turisme que volem, aquell que voldríem tenir? Hi ha un turisme que ens interessi més en concret i cal cercar de manera més imminent?

diners i s’hi passen més dies. Identificar els mercats creixents, buscar-ne de nous i , sobretot, establir les estratègies de promoció i difusió a desenvolupar, són claus per a garantir que el camí fet no es perdi.

El nou Director general de Turisme, al seu despatx de Barcelona

Tenim molt clar quin és el model que volem i és aquell que passa per fer del turisme un gran teixit productiu del país. Ara que alguns parlen del turisme com un element nociu, nosaltres el defensem sense complexos i reclamem el seu pes específic. Volem un model que sigui sensible al desenvolupament sostenible en tots els seus sentits. Les activitats que es portin a terme han de tenir el seu retorn econòmic. Ha de ser sostenible socialment, sense generar incidències en altres sectors; també culturalment perquè ha d’aprofitar la teva realitat i identitat i, per suposat, també sostenible mediambientalment. Volem un turisme que ens permeti una bona distribució en la territorialitat i en el temps encara que sabem que això és més complicat perquè l’estacionalitat costa molt de combatre. Estem treballant en aquest sentit i això fa que estiguem arribant a uns mercats concrets i a uns segments i perfils ja previstos. Crec que tot allò marcat al Pla Estratègic es va complint tot i que hi haurà alguns elements més difícils d’assolir, igual que n’hi ha altres que estan més a les mans de l’administració.

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 13 ]

Imagino que l’oferta és complicada de fer en conjunt si tenim en compte la idiosincràsia de cada part del territori català. No ha de ser fàcil recollir totes els especificats i unificar-les en un sol paquet. La diversitat és una fortalesa del sistema turístic català. La pluralitat de propostes ens ha d’enfortir. Al nostre litoral hi tenim una realitat molt potent i ben articulada pel que fa a destinacions i marques com ara la Costa Daurada o la Costa Brava entre moltes altres. Una altra realitat, puntual al llarg de l’any, és el turisme de neu a la zona del Pirineu. De Barcelona en fem, cada dia més, una mena de senyera al servei de la projecció del país pel seu dinamisme, per la seva capacitat innovadora i d’acollida, per la seva voluntat de ser un espai obert i tolerant. I després tenim una multiplicitat de realitats i microproductes que acostumem a adreçar a microsegments pensant que podem atendre les seves demandes i expectatives de manera molt concreta. Tot aquest ampli cartipàs de serveis, no els pots traslladar a tothom per oferir-li tot.


Turisme Has d’actuar segons el moment, l’àmbit i el públic que té la necessitat. Les Nacions Unides van aprovar que enguany sigui l’any Internacional del Turisme Sostenible per al desenvolupament. Catalunya pot oferir molt en aquest sentit, molta oferta de parcs naturals i espais. Estem treballant per configurar tot un seguit d’elements que impregnin aquesta situació d’enguany. Amb aquesta Declaració de l’Any del Turisme Sostenible, ens trobem una etiqueta diferent a la que ens hem penjat altres anys perquè, quan hem treballat per l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme, s’han generat automàticament un seguit d’accions i esdeveniments. El proper any 2018, que serà l’Any de la Cultura, segurament que hi haurà molts aspectes que es faran evidents traduïts en activitats. Però enguany, treballant en aquest Any del Turisme Sostenible, estarem propiciant la incorporació, l’adquisició, el compromís amb uns mecanismes de gestió per a nosaltres i per al conjunt del sector que tindran una component més interna. Això s’haurà d’explicar una mica bé perquè, si el que s’espera és un gran desplegament traduït en grans iniciatives com ara fòrums, congressos o presentacions, no serà tant això com introduir un seguit d’elements que posin una mica més de pressió al conjunt del sector perquè interioritzin unes determinades condició de gestió que apuntin millor en la garantia d’aquesta sostenibilitat. La tipologia de la Costa Dauradael clima en particular- ha provocat que fa dècades que cert tipus de turisme cerqués aquí la seva segona residencia. Moltes persones han optat al seu moment per comprar-se una residencia a municipis costaners o de muntanya. En això hem estat pioners o líders? No diria pioners o líders perquè aquesta ha estat una tònica molt estesa a tota la Mediterrània però si puc que a alguns llocs nostres, la relació és molt intensa. Ens agrada molt veure la complicitat que es genera en determinats mercats com Aragó, Euskadi, la Rioja o Navarra, on hi ha uns fluxos de turisme de caràcter convencional molt importants des de fa dècades que han acabat, en molts casos, en l’adquisició de propietats. En aquests llocs si que veus que la teva presència és més rellevant que la de molts altres. Això explica la sensació

de confort que aquestes persones troben al nostre territori que, amb el pas del temps, els atorga també una sensació de pertinença, de sentir-se l’espai com a propi. Aquesta definició que fem quan diem que la Costa Daurada és la platja de Lleida o la platja de l’Aragó, és molt positiu. Per tant, no parlaria tant de caràcter pioner o de lideratge, però si que hi hagut molta intensitat en alguns casos. Una de les alternatives d’allotjament que s’ofereixen els darrers anys, amb més força a Barcelona, és la dels apartaments turístics. Que se’n pensa des de Turisme de Catalunya d’aquest tipus d’allotjament i de la seva actual regulació? Pensem que ajuda a construir, com deia abans parlant del ventall ampli de propostes, una realitat molt plural en el moment de posicionar-nos al mercat. Ara sembla que això sigui tot molt nou, perquè la situació dels apartaments turístics a Barcelona en fa parlar, però aquesta és una activitat amb un recorregut molt llarg en el temps. Per les destinacions familiars que hem tingut al territori, ha ajudat molt a crear una proposta que s’acomodi molt a les necessitats d’aquest tipus de client. Això fa que haguem entès encara millor la realitat d’aquesta zona i l’oferta que ha tingut i té en l’àmbit concret. Les dades a Tarragona, si parlem del nombre d’apartaments turístics, no són massa altes i l’oferta s’ajusta molt a la realitat de la demanda. Al final, el mercat va autoregulant aquestes coses i, fins i tot en altres casos, els ens regulen la situació com en el cas de Barcelona. La dels apartaments turístics és una oferta que s’ha anat consolidant i que ha fet una evolució en la seva percepció de la demanda de la qualitat. Al nostre territori es disposa de l’oferta necessària i té un bon encaix en el gruix de l’activitat turística. Està previst un canvi de regulació al sector del turisme per incloure certs tipus d’ofertes i allotjaments. Com està aquesta reformulació? Estem fent l’ajust del Reglament de Turisme que suma 8 noves normes que tenien un caràcter dispers per intentar crear un document una mica més compacte i perfilar millor alguns elements. Alguns afecten al sector dels apartaments com ara en la regulació de les habitacions i pensem que cal fer els retocs

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 14 ]

que toquin ja que parlem de realitats i cal evidenciar-les. També hi ha canvis que modifiquen a la idea que tenim ara dels condominis, per donar pas a noves formules i partint de les referencies que tenim d’altres països on sabem que s’han fet canvis i funcionen, sempre amb l’ànim de propiciar una major simplicitat en la gestió del dia a dia. El parc hoteler català, si parlem de construcció, està en bones condicions? Cal que es facin rehabilitacions urgents en algunes construccions? Hotels envellits que havien estat puntals del turisme de certes ciutats... En aquest cas, generalitzar la situació no ens permet fer una lectura concreta de la situació real, de la mateixa manera que centrant-nos en un cas concret no ens fa possible dibuixar aquest mateix marc general i concret. Amb tot, m’atreveixo a dir que la Costa Daurada, de manera generalitzada, presenta una oferta d’allotjament hoteler molt renovat amb una planta relativament nova. Pensem que l’any 1995, teníem 39.000 places hoteleres i ara quasi està doblada, que des de la posada en funcionament de Port Aventura s’ha creat una part molt important de l’oferta. En aquell moment hi havia sis hotels de quatre estrelles i avui en dia l’oferta de quatre estrelles supera el 50%. De la mateixa manera que hi havia molts hotels de dos estrelles, dels quals molts d’ells han fet el trànsit cap a tres i avui en dia no existeixen els de dos. Per tant, en aquests 21 anys hem vist que l’oferta hotelera de la Costa Daurada ha crescut, s’ha qualificat i ha elevat el seu punt mig. A la resta del conjunt de Catalunya, podríem trobar alguns focus on aquesta situació és similar i altres on no ho és. La ciutat de Barcelona, per exemple, té un procés de moratòria que fa que no hi hagi inversió per a noves places d’allotjament però, en canvi, hi ha un extraordinari dinamisme en l’actualització i millora de l’oferta existent. Òbviament, això no treu que sigui evident que altres zones del nostre litoral sí necessitin alguns exercicis de revisió i reforma perquè no es troben al mateix punt. En el conjunt del territori, la situació del parc hoteler català és l’adequat i allí on calen fer algunes accions de millora, ja s’hi està actuant. •••


Turisme

JOAN CALVET President de l’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre Quan es parla d’apartament turístics, la polèmica està servida. A Barcelona, la situació d’il·legalitat i intrusisme en aquest sector ha portat a aplicar sancions molt dures i a fer un control exhaustiu per a regular la situació. A Tarragona les coses són ben diferents perquè el nombre d’apartaments és més petit i la situació està, o almenys se suposa, més regulada.

A la Costa Daurada, espai de convivència de dos sectors grans com la industria i el turisme, quina ha estat l’evolució del turisme i del sector dels apartament turístics? Als anys seixanta els turistes que venien a la nostra zona eren belgues, holandesos, alemanys o francesos. A meitats de la dècada dels setanta, comencen a arribar famílies espanyoles, sobretot de Navarra, Aragó i País Basc, i llavors es comencen a construir molts més apartaments i edificis que esdevenen segona residència. El percentatge d’estrangers, que inicialment era del 70% aproximadament, baixa fins a invertir-se la tendència i ser majoria els turistes estatals. Avui en dia, òbviament com tots sabem, gran part dels apartaments de la costa són de gent del país. Què succeeix en aquells primers anys? Doncs que als anys seixanta no hi havia cap regulació i llavors es crea la figura de l’administrador de finques que és qui fa de pont amb el propietari administrant-li les seves propietats i proposant-li el lloguer del seu apartament aquells mesos de l’any en que no el tingui ocupat. Més endavant ja es regula tot el mercat, es creen les lleis de turisme i l’any 1992 es crea, per part de la Generalitat, el REAT que és el Registre d’Empreses d’Allotjament de Turisme. Això comporta treure’s la cèdula d’habitabilitat, canviar els quadres de llum per diferencials i, en resum, estar dins una normativa que garanteix seguretat al client. Els dos últims canvis que hem tingut són a l’any 2008, que vam deixar de pertànyer al Departament de Turisme per passar a Habitatge, i l’aprovació de la Llei 159/2012 que ha regula els habitatges a Turisme.

L’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre és la que aglutina als propietaris, particulars o empreses, per a garantir que tot funcioni i el turista se senti còmode i ben atès. Per saber quina ha estat l’evolució del sector i com es dibuixa el futur més immediat, conversem amb Joan Calvet, president de l’associació.

Joan Calvet presideix l’Associació des de fa poc més d’un any

La normativa és ara en procés de canvi perquè el sector ha crescut i, sobretot, s’ha diversificat. És així? Ara s’està preparant el nou Decret per regular les habitacions, que fins ara no en tenien cap de regulació, i aquells allotjaments especials com les cabanes als arbres, les coves que hi ha a espais com la Garrotxa i tots aquests nous productes turístics que són fruit de les noves tendències. El principal és donar una bona imatge al turisme que rebem a Catalunya. Quina és la realitat del sector ara mateix a la zona de la Costa Dau-

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 15 ]

rada i les Terres de l’Ebre si parlem del nombre de llits i places que s’ofereixen? Hem demanat als associats que ens actualitzin el cens perquè fa temps que havíem de posar-nos al dia. Ara, contem que tenim uns 4.000 apartaments i unes 24.000 places. Aquests són els que estan associats de manera que no vol dir que siguin tots els que hi ha a la província i, això és important, cal sumar-hi dos sectors més. Per un costat, tots aquells propietaris que ho tenen legalitzat —perquè s’han donat d’alta a l’ajuntament i té el seu habitatge regis-


Turisme trat— però que actuen de manera individual. I per l’altra hi ha tots aquells administradors de finques que destinen una part del seu mercat al sector turístic que, com estan col·legiats al seu Col·legi, no s’associen a la nostra associació. I llavors hi ha tots els il·legals... Aquest és el gran problema perquè, si ni tan sols l’administració té una dada certa de quants il·legals hi ha, imagina’t nosaltres. La Generalitat calcula que al voltant del 45% de l’oferta existent és il·legal, que fomenta l’economia submergida i suposa competència deslleial. Aquesta és la que es persegueix ara amb de manera important. Amb quins mecanismes? Barcelona és una de les ciutats on s’actua amb més contundència per eradicar el problema... Per exemple, la Generalitat va crear un programa que rastreja totes les pàgines web dels grans intermediaris online, com ara Air B&B o Homeaway, i quan veu que hi ha publicat un anunci que no té el número de registre, permet contactar amb qui lloga i demanar-li la documentació perquè demostri que si té el número i sancionar-lo en cas que no disposi d’ell. A principis d’estiu es va publicar que la Generalitat multava a aquestes dues empreses que he dit amb 30.000 euros cadascuna i ara l’Ajuntament de Barcelona les sancionarà amb 600.000 euros per reiteració, per seguir publicant oferta il·legal. Nosaltres volem fer les coses bé, des de sempre, però portem 40 anys amb el problema dels il·legals. Cal tenir en compte també que els recursos de la Generalitat són escassos, perquè disposa de pocs inspectors a peu de carrer, i que els ajuntaments tenen també aquesta potestat però igualment no disposen del personal suficient ni dels recursos per a fer aquesta funció. Clar, al final acaben inspeccionant a les empreses que ja coneixen perquè saben on trobar-les i els demanen paperassa als qui ja la tenen tota. Hi ha alguna fórmula per convertir als il·legals en legals o l’única solució es perseguir-los perquè tanquin? Amb les noves normatives, la Generalitat ha facilitat molt les coses. Abans els tràmits a fer eren molts i ara només que vagis a l’ajuntament, presentis una instància determinant quin o quins apartaments vols convertir en turístics i, automàticament, passen el tema a l’adminis-

tració autonòmica que és qui et dóna el número d’inscripció corresponent. S’ha fet molta publicació a premsa advertint que els il·legals seran sancionats durament però sempre queden els qui, si poden evitar declarar i amb tota la picaresca, segueixen sent il·legals. Hi ha la sensació que és més fàcil obrir un apartament turístic a Barcelona que no pas a Tarragona? En absolut. A Tarragona no es posa cap problema i de fet, si vas a l’ajuntament, et donen el teu número de registre a l’instant. No has de pagar cap taxa i tens les coses fàcils. El problema és que a Tarragona no n’hi ha masses i en caldrien més. Pensa que a Tarragona ciutat, sumant el centre i les urbanitzacions com la Punta de la Mora o Cala Romana, hi ha uns 300 apartaments turístics només. A Barcelona n’hi ha 7.000. Aquí és més fàcil perquè t’admeten la petició mentre a Barcelona ara mateix és impossible obrir un habitatge d’ús turístic o un hotel perquè hi ha una moratòria. A Ciutat Vella, per exemple, fa deu anys que no és dóna cap llicència. Els hotels que ara s’estan construint, poden construir-se perquè tenien la llicència sol·licitada abans que entrés en vigor la moratòria. Amb aquestes 300 places que hi ha a la ciutat, podem dir que l’oferta de Tarragona és suficient? Tarragona s’ha de creure que vol viure del turisme. Ha estat molts anys enfocada a la industria, des dels anys setanta que és quan neix el pantalà, els polígons petroquímics i els industrials. En aquells anys, ciutats com Tarragona o Vila-seca vivien només de la industria i amb el pas dels anys, i l’arribada del turisme, s’ha aconseguit un fet molt important i difícil que és la convivència dels dos sectors. Aquí s’ha fet feina, s’ha fet promoció, s’ha aconseguit subsistir millor que a altres parts de Catalunya en aquests anys de més duresa de la crisi, amb l’ajuda de Port Aventura i de la implicació global del sector que ha treballat intensament. Des de la Federació d’Empresaris d’Hosteleria de Tarragona s’està fent un esforç. Allí hi ha representades totes les associacions implicades en aquest sector com la de Salou-Cambrils-La Pineda, la de càmpings Costa Daurada i Terres de l’Ebre, la d’agències de viatge receptives de la Costa Daurada, la d’empresaris d’hostaleria de Tarragona i hi som nosaltres. Entre tots fem un treball conjunt i col·laborem amb els patronats de

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 16 ]

turisme de Salou, La Pineda i Cambrils, conjuntament amb la Diputació de Tarragona, per saber com fer la promoció turística, determinar les accions i orientar-les al mercat que sigui més apte. La presència de la Universitat Rovira i Virgili, amb la seva Facultat de Turisme i Geografia, ens ajuda molt. Quin tipus de client teniu als apartaments turístics de Tarragona? Quin perfil d’usuari us ve? És un tipus d’usuari molt familiar, amb una franja que va dels 30 als 50 anys i que venen amb nens. Pel que fa a les procedències, preferentment són espanyols i de la resta, predominen els clients francesos i anglesos. El 70-80% del nostre mercat són clients catalans i d’altres parts de l’estat. L’any 2017, la vostra associació celebra el quarantè aniversari i el passat mes de desembre va fer un any que ocupes la presidència de l’associació. Parla’ns de balanços i de reptes... La nostra associació és la més antiga de Catalunya al sector d’allotjaments i una de les més velles a nivell estatal. El Jordi Cartanyà, i altres persones d’aquella època que van fundar l’associació, van ser uns visionaris en aquest sentit. Nosaltres aquest últim any hem remodelat els estatuts i hem refet la imatge de l’associació creant el nou logo que dóna una visió més fresca i actualitzada. De la mateixa manera, hem canviat el material de promoció que abans portàvem a les fires, i que eren uns fulletons molt gruixuts, per un element molt més efectiu i senzill que té forma de clau i inclou la nostra reformada pàgina web, el lema “La clau a les millors vacances de la teva vida” i un codi QR que ens porta fins a una APP que hem creat i que té geolocalitzacions, de manera que t’indica on tens l’apartament més proper per llogar. El que es manté, perquè hi ha hagut una bona entesa des de sempre, és una bona relació amb els aparelladors. Sí, nosaltres tenim una sèrie de col· laboradors que som els qui treballem i sempre recomanem. Quan un associat ens comenta que té qualsevol problema vinculat a les cèdules d’habitabilitat, a l’eficiència energètica o a les reformes que cal fer als apartaments, sempre els diem que cal anar als professionals i que cal fer les coses bé, que contactin amb un aparellador. Ho tenim molt clar. •••


El COAATT actiu

Una visió diferent del Mercat Central

U

na nodrida representació de col·legiats del COAATT van participar el passat mes d’octubre a la visita d’obres del Mercat Central de Tarragona per conèixer de primera mà la situació de les obres en aquell moment. La intervenció realitzada a l’emblemàtic edifici de la Plaça Corsini, tant exterior com interior, ha estat intensa, llarga, polèmica i molt arriscada perquè ha calgut mantenir dempeus una estructura malmesa pel pas del temps i situada en un terreny debilitat geològicament. A més, la construcció de les plantes d’aparcament soterrani, ha complicat encara més una operació ja delicada en origen que al final, amb una intervenció perfecta per part de totes les parts implicades, ha estat exitosa. Acompanyats dels responsables de la direcció de l’obra, els aparelladors que van assistir a la visita van poder passejar per l’espai que, en aquells moments, era en procés de muntatge intern. Els treballadors muntaven les parades en una planta mentre altres col·locaven el terra de la gran superfície que ocuparà l’altra planta inferior. Observant amb detall, es veien les tasques realitzades al sostre del Mercat, que ha estat sotmès a una reforma important a la seva part interior, o el reforç de les històriques columnes de metall que s’han conservat a la planta central. Entre les novetats del nou edifici, cal destacar que s’han construït dues plantes d’aparcament amb 330 noves places que se sumen a les 310 ja existents i una planta de supermercat sota el Mercat que ocuparà Mercadona. El nou Mercat Central de Tarragona obrirà les seves portes el proper 16 de març amb 48 parades de les quals, 40 ja estan concessionades i una l’ocuparà l’empresa municipal Espimsa. El cost total de la remodelació del Mercat Central de Tarragona ha estat de 46 milions d’euros i les obres han tardat 9 anys a realitzar-se. Imatges de la visita realitzada pel COAATT a l’espai del Mercat

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 17 ]


Assessoria fiscal

Reforma autónomos 12/16

E

l Congreso ha aprobado la tramitación de una serie de reformas en el trabajo de los autónomos (RETA). El objetivo de estas reformas es que se adopten una serie de medidas que reduzcan las cargas administrativas, se fomente e impulse el emprendimiento, se mejore la conciliación laboral y familiar, y se garantice la protección social, equiparando los beneficios sociales con los de los trabajadores asalariados. Entre las propuestas planteadas y aprobadas por la mayor parte de los grupos políticos en este primer trámite destacan: En el ámbito laboral: · Modificar el sistema de altas y bajas en la Seguridad Social, de manera que la cuota que corresponda al mes del alta, baja o afiliación se compute desde ese preciso momento en el día exacto de la solicitud, por lo que no se contabilizará el mes completo como hasta ahora, es decir un sistema más justo por tiempo de cotización. · Ampliación de la tarifa plana de 50 euros para los nuevos autónomos hasta los doce meses en lugar de los 6 meses actuales, que tendrán el derecho de aplicarse reducciones y bonificaciones sobre la cuota por contingencias comunes. · Ajustar los ingresos reales del autónomo con el sistema de cotización posibilitando por ley que los trabajadores independientes cuyos ingresos no alcancen el Salario Mínimo Interprofesional (655,20 euros) no estén obligados a cotizar. A falta de ver cómo se presenta el reglamento de la nueva Ley de autónomos, queda en el aire la duda si se tratará de una cuota progresiva para todos los autónomos, lo que supondría un cambio importante, o sólo para aquellos con ingresos bajos. · Se requiere cotizar únicamente los días efectivos de trabajo, abandonando la idea de cotizar la totalidad de días. · Modular los recargos por los ingre-

sos de las cuotas a la Seguridad Social fuera de plazo. · Plantear cotizaciones distintas para autónomos espontáneos. · Aumento del número de cambios en la base de cotización hasta cuatro. En materia de derechos sociales: · Posibilitar que la pensión por jubilación sea compatible con una actividad por cuenta propia. · Respecto a la jubilación todo apunta a que se introducirán dos propuestas: contabilizar toda la vida laboral, en régimen de autónomos y general, de cara a la pensión junto con la opción de ejercer como trabajador independiente aún después de la jubilación. · Mejoras en las bonificaciones de los autónomos al cuidado de familiares. · Mejorar la situación de las madres autónomas: Mejorar el permiso de maternidad, facilitando los periodos de maternidad a las trabajadoras autónomas, eliminando el pago de la cuota de autónomos durante la baja por maternidad, o durante la gestación en caso de sufrir un embarazo de riesgo, y obteniendo la posibilidad de recibir los mismos incentivos que las madres trabajadoras en régimen asalariado. · Mejoras en las bonificaciones de permiso por maternidad, paternidad, adopciones, acogimiento, riesgo en la lactancia natural, o suspensión por paternidad. · Bonificaciones en la baja por maternidad sin necesidad de contratar a un trabajador sustituto. En este tema, la ley que salga adelante pretende eliminar la cuota de las trabajadoras autónomas durante el periodo de baja por maternidad. · Equiparar los incentivos económicos para las madres que sean trabajadoras autónomas con las que sean asalariadas del Régimen General, y se incorporen a su puesto en los dos años posteriores a su maternidad. La propuesta de ley conseguiría con ello dar respuesta a las muchas peticiones que desde plataformas como Change.org se han realizado en pro

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 18 ]

de una baja de maternidad para autónomas más justa y flexible. • Mejorar la Ley de la Segunda Oportunidad para emprendedores que hayan fracasado. En materia fiscal: · Acotar la información de los gastos deducibles: Determinar qué es deducible y qué no, es decir aclarar aquellos supuestos de la deducibilidad de los gastos relacionados con el vehículo utilizado en la actividad profesional o empresarial, de manera que se pueda deducir el 50% de igual manera que pasa con el IVA. De esta forma se equipararían ambos impuestos (IRPF e IVA) para los mismos supuestos. · Rebajar las cotizaciones fiscales a las sociedades, haciendo una rebaja en los tipos del Impuesto de Sociedades. · Endurecer las sanciones a los impagos, es decir, establecer nuevas sanciones para evitar los retrasos en los pagos fiscales. · Eliminar el periodo de cinco años para reclamar deudas a los autónomos que actuaron de buena fe y se flexibilizan los requisitos para cancelar las deudas de los insolventes. Medidas contra el fraude fiscal de IVA y plan para combatir la economía sumergida. El Gobierno quiere acabar o, al menos, limitar de manera sensible el fraude en el pago del Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA). Y para ello va a aprobar un decreto ley que reducirá de 2.500 a 1.000 euros la cantidad máxima que se puede abonar en efectivo. La aprobación ya se ha realizado y entrará en vigor el próximo 1 de enero de 2017. No está claro si se aplicará sólo a las operaciones comerciales en las que intervenga al menos una empresa, tal y como se hace ahora en virtud de la ley aprobada en octubre 2012, o si se ampliará a todo tipo de pagos. De ser así, la medida afectaría también a las transacciones entre particulares.


Assessoria fiscal Esa misma ley, en su artículo 7, contempla que “el incumplimiento de las limitaciones a los pagos en efectivo es constitutivo de infracción”, que la base de la sanción “será la cuantía pagada en efectivo en las operaciones” y que “la sanción consistirá en multa pecuniaria proporcional del 25% de la base de la sanción”. Esto es, que aquellos que realicen un pago en efectivo superior a 1.000 euros deberán afrontar una multa que ascenderá al 25% de lo abonado. Tampoco se podrán hacer pagos parciales. Es decir, si la factura asciende a 3.500 €, no se puede pagar o cobrar 1.000 € en efectivo y el resto por otro medio; siempre hay que tomar como referencia el importe total de la transacción, que queda limitada a un máximo de 1.000 €. Además, “serán sujetos infractores tanto las personas o entidades que paguen como las que reciban total o parcialmente cantidades en efectivo incumpliendo la limitación indicada», por lo que «tanto el pagador como el receptor responderán de forma solidaria de la infracción que se cometa y de la sanción que se imponga”. De esta manera, el Gobierno trató de incentivar la denuncia y disuadir a los defraudadores del IVA, y eso es precisamente lo que pretende reactivar ahora con el endurecimiento de la norma. Además, permi<<dará a luchar contra la economía sumergida y el fraude fiscal. La Ley de Prevención del blanqueo de capitales y de la financiación del terrorismo define lo que se considera dinero en efectivo: El papel moneda y la moneda metálica, nacionales o extranjeros, los cheques bancarios al portador denominados en cualquier moneda, así como cualquier otro medio físico, incluidos los electrónicos, concebido para ser utilizado como medio de pago al portador. Recomendamos a los colegiados, que en sus facturas de honorarios no acepten los pagos en efectivo superiores a 1.000 € y en todo caso si la factura de honorarios es superior a dicho importe, no está permitido el pago parcial en efectivo, aun siendo inferior a 1.000 €. Es conveniente establecer como formas de cobro admitidas, la transferencia bancaria o bien el talón nominativo, es decir aquellos medios que hagan pasar el dinero por el circuito bancario, con el fin de cumplir con la normativa y evitar las sanciones establecidas al respecto. Es posible desglosar una operación de más de 1.000 € en varias facturas, pero ha de pagarse o cobrarse íntegramente en medios distintos al efectivo, por lo que no es posible plantear esta opción con el fin de posibilitar el pago en efectivo de cada factura desglosada.

El perfil de las nuevas tendencias Schlüter ®-TRENDLINE

Diseño de alta calidad para las tendencias actuales de cerámica Inspirado en las actuales tendencias de la decoración de interiores, Schlüter®-TRENDLINE ofrece una gama de perfiles, que permite realizar combinaciones perfectas “tono sobre tono” o fuertes contrastes en combinación con la cerámica. El nuevo acabado texturado de los perfiles QUADEC, RONDEC y JOLLY con sus ángulos interiores y exteriores, permite dar un toque especial hasta en los detalles más pequeños. Los perfiles Schlüter®-TRENDLINE, con un acabado agradable al tacto, ofrecen una gama de colores atractivos en línea con las actuales tendencias de la arquitectura.

Colores

Marfil

Crema

Gris Beige

Beige

Gris Piedra

Gris

Bronce

Antracita Claro

Antracita Oscuro

Óxido

Gabriel Porras García Asesor fiscal www.schluter.es

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 19 ]


Fundació COAATT

Pla d’Accessibilitat. una ciutat per a tots

L

a Fundació COAATT s’ha decidit fermament a posicionar-se com a assessora en temes d’accessibilitat atès que és un problema cada dia més important que cal solucionar, especialment quan es parla d’administracions i edificis públics, per a garantir igualtat de drets entre els ciutadans i la millor del seu benestar. La firma del conveni entre el president de la Fundació COAATT, Julio Baixauli, i l’Ajuntament de Tarragona, representat en aquest cas per la regidora de Plans de Mobilitat, Begoña Floria, és un pas ferm per al compliment dels objectius. El document rubricat per ambdues parts, anomenat Pla d’Accessibilitat, preveu precisament les millores a espais on s’hi cerca una major convivència. La instal·lació d’un ascensor per accedir a l’escenari del Teatre Tarragona, posar en funcionament el reglament del transport públic i regular l’ocupació de les terrasses dels bars perquè les persones amb problemes de mobilitat puguin

Signatura del conveni entre la Fundació COAATT i l’Ajuntament de Tarragona

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 20 ]


Fundació COAATT accedir-hi en millors condicions, són algunes de les propostes de millora que ja ha establert el consistori tarragoní. Hi ha, però, altres petites accions que serien grans gestos per a les persones afectades per la mobilitat. Les voreres massa altes i sense passos rebaixats per travessar el carrer, en són un clar exemple. El Pla d’Accessibilitat hauria d’estar enllestit aquest any 2017 i, en paraula dels representants municipals, serà un full de ruta per poder marcar prioritats i destinar-los-hi partides pressupostàries, per evitar que tot quedi només en paraules. Per a la Fundació COAATT, és evident que el conveni és important i útil tenint en compte que aquest ens disposa ja de molta experiència i de professionals que treballen en l’àmbit de l’accessibilitat. La Fundació COAATT té oberta una línia de col·laboracions molt gran quan es parla de mobilitat ja que està oberta a donar suport i formació a altres col·lectius i a impulsar programes d’informació per a la sensibilització i conscienciació sobre l’accessibilitat i barreres arquitectòniques.

Recull de premsa

EL PUNT AVUI http://www.elpuntavui.cat/territori/article/6-urbanisme/1031539-tarragona-tindra-el-2017un-pla-per-eliminar-les-barreres-arquitectoniques.html

DIARI TARRAGONA

Solucions urgents a les comunitats Aquest 2017 és un any clau perquè les comunitats de veïns solucionin els problemes d’accessibilitat que pateixen encara molts edificis d’habitatges de totes les ciutats. Abans del proper 4 de desembre, hi ha temps per a solucionar els problemes abans no entri en vigor el Reial Decret Legislatiu 1/2013. Es tracta de solucionar la mobilitat a les persones que porten cotxets de nadons, a la gent gran, a les dones embarassades o a les persones amb discapacitat que són els qui tenen més problemes quan al seu edifici només s’hi pot accedir per unes escales. La normativa estableix que cal aplicar solucions i que aquestes passen per instal·lar rampes d’accés, cadires salva-escales, plataformes salvaescales, elevadors verticals o ascensors. Qualsevol d’aquests elements acaba amb el problema i facilita la vida als altres. El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació, assessora a qualsevol comunitat de veïns que vulgui resoldre dubtes i posa a disposició de les comunitats, i també de particulars, el portal d’Obres Amb Garantia on es pot contractar al millor professional que indicarà la solució més adient.

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 21 ]


Patrimoni RUTA JUJOLIANA RUTA INTERIOR (2) VALLMOLL ERMITA DEL ROSER Josep Maria Jujol 1925 – 1927 L’ermita de la Mare de Déu del Roser es començà a construir l’any 1562, segons projecte del mestre Guillem Godó, sent la consagració el 15 d’abril de 1566. La construcció és d’estil gòtic tardà amb elements renaixentistes. L’edifici té una nau rectangular de 10 metres (ampla) x 14 (llarg) i 7,5 d’alçada. Està dividida en tres trams, i l’absis o presbiteri rectangular és una prolongació de la mateixa nau. La coberta és de volta de creueria, rematada amb claus florides. Els nervis dels arcs creuers descansen sobre mènsules esculpides en forma d’àngels. La coberta de l’absis és estrellada, amb cinc claus de volta decorades. La coberta exterior de la nau és de teula a dues vessants. Un campanar de paret corona la façana. L’arquitecte Josep Maria Jujol va realitzar una restauració integral de l’edifici entre els anys 1925 i 1927. En aquesta obra, Jujol va respectar l’espai i la decoració pictòrica original del cambril de la Verge (1826 – 1827), però aquest es repintà l’any 1929. A l’inici de la guerra civil l’ermita fou assaltada. Desaparegué el púlpit de fusta que havia estat decorat per Jujol. També quedaren malmeses algunes pintures per causa de la sutja de l’incendi, en el qual també es va destruir l’altar principal i la pica d’aigua beneïda, dissenyades també per ell. L’edifici es convertí en un magatzem de palla del Consell Municipal a petició de la col·lectivitat Agrícola de Vallmoll. Acabat l’enfrontament militar, es restablí el culte. Sense mitjans econòmics ni tècnics per garantir una bona preservació, es va anar degradant les pintures fins pràcticament desaparèixer a l’exterior.

Jujol realitzà una transformació tant gran que la canvià completament, tant exteriorment com interiorment. A la façana modifica la llinda de la porta d’entrada, on trobem tres roses en relleu. Sobre la llinda hi hala imatge de la Mare de Déu del Roser, i immediatament tenim una rosassa en forma de creu. Al

Façana de l’Ermita del Roser, a Vallmoll

seu voltant, una decoració vegetal i floral, estilitzades roses fent servir uns pètals dibuixats amb les seves formes característiques, que ell treballa una i altra vegada. A més d’una inscripció mariana, amb la seva inconfusible cal· ligrafia. A les cantonades superiors i en d’altres punts dels extrems de la façana, va posar-hi altres esgrafiats, tot creant un conjunt amb un cert caire popular, però amb la seva elegància formal. És un, dels pocs dissenys simètrics, segurament imposats per l’estructura original de l’edifici. Els airosos arcs de l’interior havien estat amagats sota una grollera capa de calç en diferents ocasions, el fons de la nau, desgraciat per un tosc i rudimentari cor de fusta. La primera ordre de Jujol fou ensorrar el cor i a continuació repicar els arcs deixant al descobert la noblesa de la pedra. A la façana substituí la mísera finestreta del cor per un airós rosetó decorat amb roses, en honor a la patrona de l’ermitatge. Igualment féu amb els bastiments de la porta, gravant a la llinda una delicada creueta, tot això enriquia la façana. A damunt hi gravà inscripcions marianes que trencaven la monotonia del mur. Amb gran sobrietat

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 22 ]

decorà les voltes de la nau, amb el seu segell jujolià però seguint la tònica emprada pels pintors gòtics. Dels extrems dels arcs sorgeixen formes corbes de capriciosos dibuixos, els arrimadors dels baixos destaquen llistats de contorns rectes. Blancs i blaus, vet ací uns colors (símbol de Maria) que en altres mans haurien quedat pobres i potser carrinclons, però que en les de Jujol, per mitjà d’una composició simple i seria, es convertiren en originals i elegants que equilibren el conjunt. Destaquen d’entre les altres parets, hi havia la de la trona, que no podia ser com de les altres. Era la que sostenia el megàfon que estend la paraula de Déu als homes, és lloc de transcendència, i la paret havia d’estar en consonància amb la seva funció. A la part alta un elegant plafó centrava la trona, presidit per l’esperit Sant i la frase “Veni Creator”, tot ell molt propi del seu autor. Sota la trona, —situada a mig aires—, sostinguda per un punt sobre una mènsula pètria, unes cites de les agrades Escriptures amb cal·ligrafia jujoliana, rodejades d’ornaments, tot en blau fosc blau cel, era d’una riquesa i originalitat definitives. Per desgràcia, les pintures dels baixos han desapare-


Patrimoni gut totalment degut a l’acció constant i malèfica de la humitat. L’any 1966, coincidint amb el quart centenari de la consagració de l’ermita, s’encarregà una segona restauració a Tecla Jujol, filla de l’arquitecte tarragoní. La intervenció consistí en reviscolar les decoracions interiors malmeses i a continuar en la part exterior les intervencions que per manca de pressupost no van fer. La façana lateral, d’estètica plenament jujoliana, va ser decorada el 1971, segons el seu propi disseny. Amadeu Pujol i Domingo, sacerdot vallmollenc destinat a la parròquia de la Mercè de Barcelona, i que per celebrar els vint-i-cinc anys del seu ministeri, atorgava al pobla la restauració de l’ermita que, en un principi havia de ser una intervenció molt limitada i centrada en la decoració pictòrica i per la qual avançava la quantitat de 500 pessetes. Pujol, que era home molt estimat al seu poble natal, fill d’una casa acomodada, feia aquesta petició l’any 1924 al rector Joan Hortet, que després de demanar permís a l’arquebisbat tarragoní i consultar els aspectes tècnics amb mossèn Jaume Bofarull, director del Museu Diocesà de Tarragona, es féu l’encàrrec a Ramón Ferré Montseny, pintor de Vallmoll. Ferré estava treballant amb l’arquitecte Jujol en la conclusió de les obres de l’església de Vistabella i va pensar de seguida que Jujol era la persona més idònia per tirar endavant la reforma. Mossèn Pujol va creure que la intervenció d’un arquitecte tan important encariria notablement el cost total de l’obra, però Jujol va assegurar que la qüestió econòmica no seria un problema. Finalment, el reverend Pujol acceptà que Jujol i Ferré executessin la rehabilitació de l’ermita, que segons Josep Hortet era “la pitjor de l’arquebisbat”. Ramon Ferré li preparava els colors seguint les seves indicacions, i després de dibuixar Jujol a la paret, li marcava una mostra o una silueta, segons el compromís del tema, i el bon pintor anava completant l’obra. A la paret del fons, entre una moguda decoració, recordant les que tant abunden al camp de Tarragona, realitzades el segle XIX, posà el nom del pintor i el seu propi, com a arquitecte, junt amb el de Mossèn Pujol convertint la paret en una vistosa fitxa històrica. Efectivament, Jujol a l’interior de la porta d’entrada col· loca un dibuix ornamental que servei

Detall de les decoracions interiors de l’ermita

de marc per posar el nom del mossèn que va impulsar la reforma, Amadeu Pujol, el qual presideix el conjunt; el nom del pintor local Ramon Ferré que, segons diu la inscripció, executa la pintura, i el de Jujol, que l dirigí i dibuixa, l’any 1925. Tot el conjunt al voltant d’un oval on es llegeix “Ave Maria”. Al costat d’aquesta porta es continuà la decoració en forma d’arrambador i com a marc de les petites finestres, amb gerros, ocells exòtics i elements vegetals. El color blau —element dominant— i les línies i grafies en blanc al· ludeixen a Maria. També destaquem el portallànties ornats amb roses, cintes i l’escut de Tarragona. Durant la revolució del 1936 desaparegué l’harmoniosa mesa jujoliana, formada per una gran llosa de pedra suportada per tres pedres treballades, la central amb el Chrismon i les laterals amb una rosa. Al fons de l’altar, unes rajoletes vidriades li donaven color i rusticitat. El magnífic retaule de Jaume Bas (1580) presidia i continua presidint l capella. En definitiva, la reforma va tenir inicialment com a promotor a Amadeu Pujol, ànima i mecenes, i un tutor o valedor en el rector Hortet, que s’encarregà d’obtenir els recursos necessaris per satisfer el projecte. Podem saber que en acabar la primera part de les obres, l’any 1925, Amadeu Pujol s’havia gastat 5.000 pessetes. L’any 1927, per seguir amb el projecte de rehabilitació, es recaptaren diners a través de donatius i almoines de la gent del poble. Segons l’historia-

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 23 ]

dor vallenc Antoni Gavaldà Jujol no va cobrar res per fer l’obra. A més, gràcies a la seva mediació, una casa de ceràmiques de Barcelona va regalar les rajoles valencianes que serviren per completar la pavimentació. Tot plegat va quedar recollit en el diari tarragoní “La Cruz”, crònica de Vallmoll, que parlant de la inauguració de les obres, cita el següents: “ … i el Sr. Arquitecte D. Josep M. Jujol que sense ser fill d’aquesta (població) i sols por amor a la Mare de Déu no solament ha dirigit l’obra i treballat en les pintures, sino que per la seva mediació la casa “Artes del Vidrio i Molduras”, dels senyors Homs i Oriac, de Barcelona, han regalat les llosetes de València pintades, que tant embelleixen la mesa del retaule … ” Entre els anys 1966 i 1967 amb motiu del quart centenari de la consagració de l’ermita tingué lloc la segona restauració, essent restaurats els elements decoratius de l’interior. El rector del poble Mn. Josep Andreu insistí en la conveniència de fer la restauració als germans Jujol, Josep Maria i Tecla, i l’any 1966 s’iniciaren les obres. Les pintures van ser executades per Joan Ferré, fill de Ramón Ferré, guiat per Tecla Jujol. L’any 1971, les parets exteriors es picaren i arrebossaren, i es va pintar la paret lateral segons dissenys de Tecla Jujol, seguint les pautes de la façana principal. En la reforma i rehabilitació de l’ermita de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll realitzada el 1927, el disseny del paviment constitueix el tret més característic del treball


Patrimoni d’intervenció en un edifici històric realitzat per Jujol, segons l’arquitecte Joan Figuerola Mestre. La seva afecció i facilitat personal pel dibuix i la pintura es manifesta en la qualitat plàstica de les formes i els colors que s’inicia en els paviments, es trasllada pels bancs d’obra perimetrals de la nau i continua pels murs, arcs i voltes, fins a arribar al mobiliari i a les peces litúrgiques de reduïdes dimensions. Aquesta important recreació pel petit detall es manifesta des de l’entrada al recinte. Amb les peces ceràmiques de petites dimensions es formen dos hexàgons units per les puntes a tres quadrats en diagonal que, el seu torn, són rematats per altres petits quadrats els angles que formen el brancal de la porta exterior. La personal cal·ligrafia jujoliana es manifesta en els dibuixos punxats sobre el paviment continu de morter de ciment lliscat mentre està encara fresc, i en les peces ceràmiques i de marbre que en diagonal es van unint a aquest paviment en les juntes constructives. Dibuixos de plantes, flors, el sol, la lluna, estrelles, el nom del rector, la T símbol de la diòcesi, el nom de l’arquitecte, paraules, anagrames i frases relatives a la Mare de Déu … reflecteixen el món surrealista i ple de simbolismes que tan Gaudí com Jujol donen a les seves obres. Figuerola escriu que “Aquets trets tan remarcables de potència creativa, sortits directament de Jujol, que té el paviment de l’ermita del Roser de Vallmoll no el trobem en cap altre paviment de les seves construccions religioses a Tarragona. En les reformes que porta a terme posteriorment en els paviments dels presbiteris de les esglésies parroquials de Roda de Berà i del Vendrell hi trobem, d’una manera diferent en cada un d’ells, un virtuosisme en la línia i el color de gust més barroc que en el de l’ermita del Roser”.

Aquest disseny del paviment de la nau constitueix un dels més importants i originals que va fer Jujol en la intervenció d’un edifici històric, és el més reeixit de tots, tant pels materials utilitzats, totalment inusual, com pels efectes i resultats expressius aconseguits. Jujol utilitzà una

atrevida combinació de materials: plaques de ciment, peces de marbre blanc i rajoles de ceràmica de color. A cadascun d’aquests materials Jujol hi donà un valor ornamental i expressiu propi, i al mateix temps global. Així doncs, utilitzà les plaques de ciment Portland, no solament com a base i suport sinó també com un element amb un valor decoratiu propi, treballat amb motius decoratius, igual que les peces de marbre, encara que amb temes diferents. D’altra banda, les peces de marbre blanc, pel tema iconogràfic que desenvolupen configuren el discurs principal del paviment alhora que pel material, l’ennobleixen i dignifiquen. Finalment, la ceràmica vidrada dóna notes color al conjunt del paviment, que té una cromàtica excessivament severa —gris/ciment i blanc/ marbre—; a més, la manera com s’ha distribuït trenca la regularitat reticular del conjunt. El paviment és un magnífic treball ric en formes i en textures. Les peces de marbre foren realitzades en els tallers d’Arana a Tarragona. Per a fer-les col·locava una capa de cera sobre la qual dibuixava amb un punxó i després deixava caure àcid perquè el dibuix quedés gravat sobre el marbre. El tema més freqüent és de la rosa amb múltiples variants, però hi ha peixos, estels, inscripcions com les de Jujol arquitecte, un compàs, etc., que es combinen amb altres relleus. L’historiador Jujol escriu que una delicada catifa de roses als peus de la Mare de Déu del Roser constitueix una meravella i aquesta obra podria donar a Jujol el títol de poeta de la decoració. Les superfícies grises del ciment estan adornades amb senzills brots vegetals, o bé amb unes simples marques metàl·liques que donen una visió tova de la dura capa del material. Entre soses escampades s’hi troben els noms de l’autor i del rector, així com la data (1927) i el símbol de l’Arquebisbat: la Thau. Aquest paviment també és una pregària a Maria: a cada nom de Jujol no hi falta l’anagra-

Les pintures interiors han estat sotmeses a diferents restauracions amb els anys ma de Teresa, la seva promesa. Així els dos noms junts posats als peus de l’advocada de les causes nobles són una constant oració en marbre. Les peces de marbre les feia a Tarragona, als tallers d’Arana. Les peces tallades degudament, res recobria una capa de cera; llavors amb un punxó, hi traçava el dibuix arrancant la cera i a continuació resseguia els traços del dibuix amb àcid. L’àcid marcava el marbre, deixant gravat el dibuix, segons presenciaren quotidianament el seu treball i donen fe els artistes Josep Arana i Ferran de Castellarnau. Amb el ciment tendre, ajudat d’un punxó de fusta anava gravant deliciosos adorns florals al paviment i als pedrissos que rodegen la nau. En mans de Jujol, aquesta senzilla ermita, quedà convertida em una joia vistosa i molt alegre. Josep Maria Buqueras Arquitecte Tècnic

BIBLIOGRAFIA BUQUERAS I BACH, Josep Maria. Jujol en el context del Camp de Tarragona, article en el Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879 – 1949) editat per l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, Tarragona, 1999, p. 19 – 46. FIGUEROLA MESTRE, Joan. Anàlisi dels paviments de les esglésies de Tarragona al llarg de la història. L’aportació de Josep M. Jujol a aquesta dilatada tradició, article en el Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879 – 1949) editat per l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, Tarragona, 1999, p. 63 - 86. GAVALDÀ i TORRENTS, Antoni. El llibre de Vallmoll. Valls: Institut d’Estudis Vallmollencs, 1983, p. 150. JUJOL Jr., Josep Maria. Jujol, Arana i Bru, dins Recull J. M Jujol i Gibert (1879-1949). Tarragona, Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1999, p. 47 - 55. JUJOL Jr, Josep Maria. Jvjol a Tarragona. Edita Arxiu Jujol. Els Pallaresos. 2010. PINYES, Ramon. Monografia de l’ermita de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll. Montblanc, Tipografia Requesens, 1935. SALCEDO, Antoni. Josep M. Jujol a les comarques de Tarragona. Una visió de Joan Alberich. Edita Diputació de Tarragona. 2002.

Tag

1r quadrimestre 2017 2015 [ 24 ]


Assessoria

Com afecten als col·legiats les noves lleis de procediment administratiu i de règim jurídic?

A

quest article pretén donar una visió general de l’impacte que les noves lleis de procediment administratiu i de règim jurídic del sector públic poden tenir per als col·legiats del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona (COAATT), a quins s’adreça especialment. Ara, cal que ens formulem diferents preguntes i que tinguem clares les respostes. Com, per exemple, saber si aquestes lleis afecten. Com passa amb la majoria de lleis que regulen el funcionament de l’Administració, aquestes lleis afecten a les persones en tant en quant que administrats. Però a més, els col·legiats tenen una doble afectació, ja que com a professionals que exerceixen una activitat professional per la que es requereixi col·legiació obligatòria, pels tràmits i actuacions que realitzin amb les administracions públiques en exercici d’aquesta activitat professional, estan obligats a l’ús del canal electrònic. Per tant, afecta als col·legiats en dues vessants, com a ciutadans i com a aparelladors quan exerceixin una activitat professional. Als ciutadans persones físiques, la llei les afectarà en els drets de que gaudiran i en determinades obligacions que els imposarà, però no estan obligats a la relació electrònica amb l’Administració, sinó que aquesta relació pot ser electrònica o presencial, d’acord a la seva voluntat i aquesta pot ser canviada en qualsevol moment. Les persones jurídiques, les entitats sense personalitat jurídica i els professionals que exerceixin una activitat professional que requereixi de col·legiació obligatòria, quan actuïn en exercici de la seva activitat professional, estan obligats a utilitzar el canal electrònic amb les seves relacions amb l’Administració Pública.

Si ens preguntem quan passarà, hem de saber que ja està passant. Les noves lleis van entrar en vigor el 2 d’octubre de 2016, llevat de alguns aspectes determinats que la llei ajorna al 2018. A més, cal saber què van i en aquest sentit, és clar que són el marc legal del del procediment que les administracions públiques estan obligades a seguir en la seva actuació, dels instruments de que han de disposar i dels drets dels ciutadans i les seves garanties en les seves relacions amb elles. Les noves lleis s’apliquen a totes les administracions, i la Llei 40/2015, al conjunt del sector públic. Són lleis estatals bàsiques, i per tant d’aplicació a totes les administracions públiques i a tot el sector públic del conjunt de l’estat. La primera de les dues, la Llei 39/2015, d‘1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques aplica a les administracions com a tals, a les entitats del sector públic institucional (entitats de dret públic vinculades o dependents de les administracions públiques o entitats de dret privat quan exerceixin potestats administratives) i a les universitats públiques i a les corporacions de dret públic de forma supletòria. La segona llei, Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, regula el funcionament, en teoria “intern”, del conjunt del sector públic, tot i que alguns elements, com la Seu Electrònica, els regula aquesta norma. Molts de vosaltres també uns preguntareu si hi ha veritablement una Administració electrònica. Evidentment, ha de ser-hi. És el que requereix la Llei. Si no hi és, al menys totalment, haurà de ser-hi el més ràpidament possible, per què la Llei és clara en aquest sentit. Per això, per acabar de construir i assamblar els elements necessaris és pel que la llei ajorna la entrada en vigor de determinats components durant 2 anys més.

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 25 ]

És important saber que les relacions electròniques es materialitzen a la Seu electrònica de cada administració. Cada Administració té l’obligació de tenir una Seu Electrònica, on hauran de figurar tots els serveis que aquesta presta i la forma d’accedir-hi. Normalment la forma d’accés serà mitjançant un formulari web, que s’haurà d’omplir i signar per donar inici al tràmit de petició. Els col·legiats que exerceixin una activitat professional pels tràmits i actuacions que realitzin amb les administracions públiques en exercici d’aquesta activitat professional, estan obligats a l’ús del canal electrònic. També estan obligades a l’ús del canal electrònic les persones jurídiques (empreses), les entitats sense personalitat jurídica i els representats de subjectes obligats. Si us pregunteu quina conseqüència té això, quins drets tenen els ciutadans i, especialment, els interessats en els procediments, o si us plantegeu altres qüestions com ara: Quan es poden fer tràmits per conta d’un tercer? En quins casos cal fer un apoderament? Quina vigència tenen els apoderaments? Quan es pot revocar un apoderament? Tots els col·legiats estan legitimats per rebre un apoderament? Hi han apoderaments “electrònics”? On tenen valor els apoderaments?... Us recomano que entreu al següent enllaç i llegiu o us descarregueu l’article sencer amb totes les preguntes i respostes.

http://www.apatgn.org/ web/apatgn/assessories Xavier Giménez Jordà Cap del Servei d’Informàtica i Comunicacions de la Diputació de Tarragona


Vida social JOSÉ RAMÓN MARZO I JOSEP MARIA BUQUERAS Reis Mags del COAATT Fa 25 anys que Joan Prous, president del COAATT en aquell moment, planteja la idea de posar en marxa una nova activitat social, rellevant a les dates nadalenques, creant els Reis d’Orient del Col·legi d’Aparelladors. Ell mateix, acompanyat de José Ramón Marzo i Josep Maria Buqueras, són els tres protagonistes d’aquella primera edició. La finalitat d’aquesta festa, com als seus inicis, segueix sent la d’oferir als fills dels col·legiats i col·legiades aquest moment tant

Què motiva al seu moment la decisió de crear aquesta activitat? Marzo: Se decidió en una de las juntas que hacíamos los miércoles. Se creyó en la necesidad de crear una actividad que implicase a los colegiados y a sus hijos o a sus nietos, que fuese familiar. Se pensó en dar regalos a los niños en función del fondo que teníamos, regalos de cinco o seis euros, y hacer esta actividad de apertura del colegio. Buqueras: A vegades hi ha col· legiats que es pregunten perquè serveix el col·legi a part de per a fer visats o altres gestions. I aquesta activitat, i altres de caire social que es fan, responen a la pregunta. Crec que la gent agraeix aquest acte anual i que va ser una bona pensada iniciar-lo. Marzo: En aquel momento el colegio parecía un ente muy cerrado, que lo controlaban cuatro y no sabías qué se hacía exactamente. Esta era una forma de abrirlo y hacerlo más participativo. De les primeres edicions, d’aquells inicis ara fa 25 anys, què en recordeu? Marzo: Aquellos primeros años no sabíamos exactamente cómo vestirnos. Compramos varios tipos de guantes, dos o tres barbes distintas o gorros diferentes porqué ninguno encajaba bien. Más tarde, ya tuvimos trajes a medida. Buqueras: Els treballadors del COAATT són els responsables d’aquesta intendència. Els primers anys llogàvem els vestits a Casa Guasch i després ja vam comprar-los. Ells se’n encarreguen de tot, fins i tot de pentinar les barbes. I com solucionàveu el tema del Rei Baltasar? Buqueras: Pensa que als inicis, hi havia un company que es pintava de

especial en un entorn més amè i familiar. Amb el pas dels anys, els nens han crescut i n’han arribat de nous però hi ha dues cares que sempre, o quasi sempre, han viscut totes les edicions. El 2016 ha estat la vint-i-cinquena. José Ramón Marzo ha estat sempre, sense fallar cap any, el Rei Melcior. Josep Maria Buqueras, que només ha faltat en dues ocasions, es posa a la pella del Rei Gaspar. Amb ells dos, conversem tot seguit.

Buqueras i Marzo, protagonistes dels Reis d’Orient durant més de dues dècades

Baltasar i vam estar així bastants anys, fins que vam trobar gent de color que podia fer-ho. Durant 4 o 5 anys ho va fer un noi que cuidava les pistes del Tenis Park, després vam tenir al gendre de l’arquitecte Ramon Aloguin i, fins i tot un any, vaig portar a un jugador del Nàstic. A l’activitat iniciada fa 25 anys, s’hi va sumar posteriorment la d’entregar les joguines als usuaris de La Muntanyeta. Fa 13 anys que es comparteix aquesta estona amb ells el dia de Reis de manera que primera es va allí i més tard es fa l’entrega al COAATT. Com a persones que us poseu a la pell dels Reis, tenint en compte que el receptor a qui doneu el regal és diferent en els dos casos, que us suposa a vosaltres anar al Centre de Paràlisi Cerebral? Marzo: Para mí es un acto de muchísima sensibilidad. Yo, aunque es un momento muy delicado, lo espero cada año. Creo que tratamos con gente a los que les han robado la vida. Solamente ver la alegría que tienen y lo bien que

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 26 ]

se lo pasan, me deja completamente alucinado. Buqueras: Veus que tots aplaudeixen, mires les seves cares i observes que alguns tenen vergonya. El primer any que hi vaig anar, em pensava que eren nens i joves però vaig veure que hi ha gent de molta més edat. Òbviament, una activitat com aquesta serveix al Col·legi per donar-se a conèixer a nivell social, per obrir-se a la ciutat i demostrar que no és un ens tancat. Marzo: Lástima que el Colegio no tuviese más capacidad económica porqué es un acto que se podría repetir en varios sitios. Yo estaría dispuesto a hacerlo, a estar toda la mañana yendo a tres o cuatro lugares diferentes como al Sanatorio del Pere Mata o a los hospitales donde haya niños hospitalizados. Suposo que heu tingut ocasió de donar els regals als vostres fills o als vostres nets al llarg d’aquests 25 anys. Quina sensació hi ha en aquell moment? Marzo: Yo tengo dos hijas pequeñas


Vida social que en los primeros años no me reconocían. Esa sensación para mí era una muy especial porqué, cuando tienes al niño sobre tus rodillas y le hablas, parece que el entiende que tú conoces su vida. Esto te dota de un poder que te permite decirles que se lleven bien con sus hermanos o hagan caso a sus padres. En este sentido, cuando yo hablaba con mis hijas, y teniendo mucha más información, les hablaba de cosas que solo elles sabían. Esa sensación de tenerlos delante con el alma abierta, sin ningún temor a nada y con la verdad por delante, es una sensación que te envuelve y te llena. En mi caso, lo disfrute hasta el día en que mi hija mayor se enteró que era yo y se lo comentó a la pequeña. Buqueras: La mirada que et fan els nens combina l’admiració amb l’amor, la sorpresa que tenen amb la màgia que els suposa estar a les faldes dels Reis. Per a ells, ets una mena de Déu. En el meu cas, quan he tingut als meus a sobre he intentat no dir-los res perquè tenia por que em coneguessin. Marzo: Estoy convencido que el niño, en ese momento, pierde el conocimiento de todo porqué está como anulado, en blanco. Buqueras: En aquell moment hi ha moltes sensacions com la del típic nen que s’espanta i es posa a plorar. En aquests casos et poses més tendre per ajudar-lo a que no plori i perdin la por. Una pregunta clàssica i directa. Quin Rei és el preferit de la majoria de nens i nenes? Marzo: El blanco y de calle. Yo te diría que el 50% van con el Rey Melchor, un 30% escoge a Gaspar y el resto opta por Baltasar. No sé por qué, y siempre lo he pensado, pero la mayoría escoge al blanco. I una pregunta òbvia. Segur que us haureu plantejat deixar pas a

Els Reis del COAATT a la seu del col·legi

Imatge recent dels Reis a La Muntanyeta

altres que vulguin fer de Reis però també teniu clar, imagino, que si us deixen ho seguireu fent tota la vida. O m’equivoco? Buqueras: Clar! Però no tenim dret de cuixa i per això em sembla bé que

la junta obri la possibilitat a tots els col· legiats que vulguin fer de Rei. I si no hi ha ningú, jo encantat de tornar-ho a ser. Marzo: Yo quiero seguir haciéndolo pero entiendo que al resto de la gente también le puede gustar. •••

Els Reis d’Orient del COAATT arriben de nou a La Muntanyeta i celebren el 25è aniversari de la seva creació Els Reis d’Orient del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació han arribat un any més a la seu de La Muntanyeta per entregar els seus regals. Per tretzè any consecutiu, aquesta activitat social del COAATT arriba al centre de paràlisi cerebral on els Reis tenen contacte directe amb els seus usuaris, personal i voluntaris. A més, enguany se celebra el 25è aniversari de la creació de la figura dels Reis d’Orient d’aquest col·legi, una iniciativa que va sorgir al seu moment per donar un servei als col·legiats i als seus fills i nets, i que més tard es va ampliar a La Muntanyeta.

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 27 ]


Nous sistemes Assessoria

Per què l’energia obre camins? Perquè les ciutats amb models d’estalvi energètic ajuden el nostre medi ambient. Per això, Endesa incentiva l’autoproducció d’electricitat i l’ús d’il·luminació eficient en carrers i edificis. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

endesa.com

Tag ColegioAparejadoresTarragona_210x297_S&S_Endesa2016_smartcity_P_AD_CAT.indd 1

1r quadrimestre 2017 [ 28 ]

14/9/16 15:37


5:37

Publireportatge

Alexis Valero, responsable de producto instalaciones térmicas de Endesa “Endesa desarrolla productos y servicios que ayudan a los hoteles a mejorar su eficiencia” El sector hotelero tiene que apostar cada vez más por la eficiencia energética, para ello Endesa ha desarrollado una serie de productos y servicios que ayudan a los hoteles en su mejora de la eficiencia. ¿Qué medidas puede poner en marcha un hotel para ser más eficiente? Las medidas más habituales son la sustitución del alumbrado por tecnología LED, el cambio de combustible en salas de calderas de gasoil/propano por calderas de gas natural, la instalación de bombas de calor de alta temperatura para la producción de ACS, la sustitución de las enfriadoras por otras nuevas más eficientes, o la implantación de un sistema de gestión energética. ¿Cómo se identifican cuáles son las medidas más adecuadas? Es importante hacer una auditoria energética de la instalación para poder detectar las medidas prioritarias a implementar, empezando por las más sencillas y de rápida amortización y continuando por aquellas de mayor envergadura. Endesa, como expertos en temas de eficiencia, se encarga de hacer este estudio para el cliente. ¿De qué tipo de ahorros estamos hablando? Pues podemos llegar a lograr ahorros de hasta un 80% en el consumo eléctrico, sustituyendo el tradicional alumbrado por tecnología LED. En el caso de cambio de combustible, se pueden registrar ahorros entre el 25% y el 45 % en el consumo de combustible o incluso del 60% en el caso de las bombas de calor de alta temperatura. Tam-

bién la sustitución de enfriadoras antiguas de más de 10 años por otras nuevas más eficientes, nos permiten ahorros de hasta el 30%. Comentaba que Endesa realiza auditorías energéticas para identificar ahorros, ¿en qué consiste? Endesa acompaña al cliente en toda las fases del proyecto. Estas auditorías energéticas son un análisis para detectar las medidas de ahorro a implantar. Tras su identificación se desarrolla el proyecto, ejecución, puesta en marcha y su mantenimiento posterior. Además Endesa se compromete a gestionar la obtención de las ayudas disponibles con la ventaja de que gracias al servicio de Gestión Energética Integral, el cliente no debe afrontar ninguna inversión inicial. ¿Algún caso de éxito? Podríamos hablar del caso Paradores, donde Endesa está poniendo en marcha su Gestión Energética Integral, gracias a la cual la cadena ha obtenido ahorros desde el primer día superiores al 15% en el consumo, sin necesidad de realizar ninguna inversión. Se ha firmado un contrato a 6 años, durante los cuales, Endesa asume la inversión inicial, la ejecución del proyecto, mantenimiento, y gestión energética de la instalación. Una vez transcurrido ese periodo, el cliente adquiere la propiedad integra de las instalaciones así como el total del ahorro generado.

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 29 ]

Alexis Valero ofrece algunas claves para conseguir ahorros en los consumos hoteleros


Vida social

Tag

1r quadrimestre 2017 [ 30 ]


Tag

1r quadrimestre 2017 [ 31 ]


Tag 78 · 1r quadrimestre 2017  

La Revista del Col.legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you