2019, Jun. 15-16. PALMA DE MALLORCA (Spain) Teatre Principal. CND PROGRAM: Don Quijote

Compañía Nacional de Danza

33 Temporada d'Òpera i Dansa amb el suport de:

Col·labora:

Temporada d’Òpera i Dansa

Coreografia de José Carlos Martínez

Producció Compañía Nacional de Danza

JUNY 2019 Dissabte 15 20 hores Diumenge 16 19 hores Durada total aproximada Acte I: 40 minuts Pausa: 20 minuts Acte II: 30 minuts Pausa: 20minuts Acte III: 30minuts

Don

Estrena absoluta per la Compañía Nacional de Danza el 16 de desembre de 2015 al Teatro de la Zarzuela de Madrid

Quijote

Don Quijote

Fitxa artística

MÚSICA

AJUDANT DE VESTUARI

Ludwig Minkus

María José González Castro

COREOGRAFIA

REALITZACIÓ DE TINTS I A M B I E N TAC I O N S

José Carlos Martínez (inspirat en les versions de Marius Petipa i Alexander Gorski)

María Calderón

D I R ECTO R D’O RQ U EST R A

REALITZACIÓ D E L’AT R E Z Z O

Manuel Coves

Estudio Albahaca S.L.

COREOGRAFIA ADICIONAL D E B O L E R O I FA N DA N G O

Mayte Chico ESCENOGRAFIA

Raúl García Guerrero

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS

DISSENY DE VESTUARI

Carmen Granell DISSENY D’IL·LUMINACIÓ

Nicolás Fischtel (A.A.I.) C A R AC T E R I T Z AC I Ó, M AQ U I L L AT G E I PERRUQUES

Lou Valérie Dubuis AJUDANT D’ESCENOGRAFIA

Juan José González Ferrero REALITZACIÓ D E L’ E S C E N O G R A F I A

Neo Escenografía S.L. Taller de Escenografía Sant Cugat Proescen S.L. M AQ U E TAC I Ó INFOGRÀFICA DE TELONS

Gerardo Trotti

Taller Carmen Granell Sastrería Cornejo Taller CND, Iñaki Cobos Milagros González 2

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

3

Carlos Quezada

REALITZACIÓ DE VESTUARI

BASILIO

Yanier Gómez (15 de juny) Ángel García Molinero (16 de juny) DULCINEA

Lucie Barthélémy DON QUIJOTE

Jesse Inglis SA N C H O PA N Z A

Jesús Florencio MERCEDES

Natalia Muñoz ES PA DA

Juan José Carazo CAMACHO

Álvaro Madrigal DUES AMIGUES

Giada Rossi Giulia Paris CUPIDO

Giulia Paris C A P D E L S G I TA N O S

Anthony Pina

Repartiment

Repartiment

QUITERIA

Cristina Casa (15 de juny) Haruhi Otani (16 de juny)

ACTE I

ACTE III

Quiteria, Basilio, Dulcinea, Don Qujiote, Sancho, Mercedes, Espada, Camacho, Pare de Quiteria

Quiteria, Basilio, Don Quijote, Sancho, Mercedes, Espada, Camacho, pare de Quiteria, Capellà, dames d’honor

DONES

Ana Pérez-Nievas, María Muñoz, Sara Khatiboun, Laura Pérez Hierro, Sara Lorés, Daniella Oropesa, Pauline Perraut, Tamara Juárez, Helena Balla, Charlotte Lamotte, Clara Maroto, Rebecca Connor HOMES

Iker Rodríguez, Roberto Sánchez, Marcos Montes, Miquel Lozano, Milos Patiño, Niccolò Balossini

ACTE II

Quiteria, Basilio, Dulcinea, Don Quijote, Sancho, Camacho, Pare de Quiteria, Cupido, Cap dels Gitanos G I TA N E S

Ana Pérez-Nievas, Irene Ureña, Tamara Juárez, Sara Lorés G I TA N O S

Toby William Mallitt, Niccolò Balossini, Roberto Sánchez, Benjamin Poirier, Rodrigo Sanz, Iván Sánchez, Miquel Lozano, Cristian Lardiez, Erez Ilan, Marcos Montes

PA R E D E Q U I T E R I A

CAPELLÀ

Carlos Faxas

DRIADAS

Sara Lorés, Irene Ureña, Ana Pérez-Nievas, Pauline Perraut, Tamara Juárez, Charlotte Lamotte, María Muñoz, Daniella Oropesa, Sara Khatiboun, Maria Muñoz, Laura Pérez Hierro, Clara Maroto Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

FA N DA N G O

Helena Balla, Cristian Lardiez, Rebecca Connor, Rodrigo Sanza, Clara Maroto, Erez Ilan, Ana PérezNievas, Iván Sánchez, Laura Pérez Hierro, Roberto Sánchez, Irene Ureña, Marcos Montes

TOREROS

Cristian Lardiez, Rodrigo Sanz, Benjamin Poirier, Iván Sánchez, Erez Ilan, Toby William Mallitt

José Antonio Beguiristain

4

DAMES D’HONOR

Giada Rossi, María Muñoz, Daniella Oropesa, Giulia Paris, Pauline Perraut, Sara Lorés

5

DONES

Sara Khatiboun, Charlotte Lamotte, Tamara Juarez HOMES

Toby William Mallitt, Benjamin Poirier, Iker Rodríguez, Miquel Lozano, Milos Patiño, Niccolò Balossini

El llibret es basa en un episodi del segon volum de El Quijote de Cervantes (capítol XXI, “Donde se prosiguen las bodas de Camacho y otros gustosos sucesos...”), i l’acció es centre més en els amors tumultuosos de Quitería i Basilio que en les pròpies aventures de Don Quijote i Sancho.

Basant-me en la coreografia original de Marius Petipa, i en les diverses versions que he tengut oportunitat de ballar (Nureyev, Baryshnikov, Gorski), m’ha semblat important mantenir la construcció coreogràfica del ballet, però he volgut donar-li un matís més poètic al personatge de Don Quijote i a la seva recerca de l’amor perfecte encarnat per Dulcinea. A més, era necessari acostar-se al màxim a l’essència de la nostra dansa. Me sembla molt important que la producció de Don Quijote d’una companyia espanyola, tot i ser una versió del clàssic rus-francès, sigui realment respectuosa amb la nostra cultura i la nostra tradició.

6

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

Jose Carlos Martínez

Notas del director

Notes del director

El Ballet Don Quijote de Marius Petipa va ser, juntament amb El Lago de los Cisnes, un dels ballets més populars a Rússia i es va crear l’any 1869 basantse en una partitura de Ludwig Minkus. Aquesta obra, plena de color, trencava amb tot l’univers de les criatures sobrenaturals o etèries dels ballets clàssics del segle XIX, i passava a posar en escena la gent del poble.

El Ballet Don Quijote de Marius Petipa fue, junto con El Lago de los Cisnes, uno de los ballets más populares en Rusia, donde se creó en 1869 sobre una partitura de Ludwig Minkus. Esta obra, llena de color, rompía con el universo de las criaturas sobrenaturales o etéreas de los ballets clásicos del XIX, para poner en escena a la gente del pueblo.

El libreto se basa en un episodio del segundo volumen de El Quijote de Cervantes (capítulo XXI, “Donde se prosiguen las bodas de Camacho y otros gustosos sucesos...”), y la acción se centra más en los amores tumultuosos de Quiteria y Basilio que en las propias aventuras de Don Quijote y Sancho.

Basándome en la coreografía original de Marius Petipa, y en las diversas versiones que he tenido ocasión de bailar (Nureyev, Baryshnikov, Gorski), me ha parecido importante mantener la construcción coreográfica del ballet, pero he querido darle un matiz más poético al personaje de Don Quijote y a su búsqueda del amor perfecto encarnado por Dulcinea. A su vez, era necesario acercarse lo más posible a la esencia de nuestra danza. Me parece muy importante que la producción de Don Quijote de una compañía española, aun siendo una versión del clásico ruso-francés, sea realmente respetuosa con nuestra cultura y nuestra tradición

7

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Jose Carlos Martínez

English translation on page 28

Don Quijote és una figura que ha donat molt de joc en l’àmbit de la dansa. Són nombrosos els coreògrafs que s’han inspirat en les aventures del Caballero de la Triste Figura. Entre ells s’hi troba el cèlebre Marius Petipa, que a instàncies del Teatre Bolshoi, va crear la seva pròpia versió el 1869. La seva és una aproximació molt curiosa a la narrativa cervantina. En realitat, se centra en una història molt concreta: la de les noces de Camacho, que apareix a la segona part de la magistral novel·la. Cervantes narra l’amor a contracorrent de Quiteria, una jove que ha de fer front al seu pare per poder-se casar-se amb l’home que desitja i no amb qui li volen imposar només per motius econòmics.

Es tracta doncs d’un vodevil sentimental en què, des d’una perspectiva contemporània, podem dir que es mesclen elevades dosis de romanticisme, feminisme i lluita de classes. És sens dubte un còctel que suggereix, ideal per servir damunt l’escenari.

Petipa a més hi imprimeix un to molt espanyol. L’influent coreògraf rus va viatjar per Espanya i es va enamorar de la seva riquesa humana i del seu folklore. D’aquí es deriva el sorprenent anacronisme que suposa la presència de toreros, gitanos i “majos goyescos”. Figures que el varen enlluernar durant la seva visita al país, d’on va haver de fugir per un embolic de faldilles que el va obligar a batre’s en duel. Així que a la plaça del poble que ens presenta Petipa conviuen figures de l’Espanya decimonònica amb la del Segle d’Or. En el plànol musical, d’altra banda, li devem a Petipa la inclusió de la partitura del compositor austríac Ludwig Minkus, on trobam seguidilles, fandangos, boleros, jotes...

En breve

En breu

E L D O N Q U I J OT E Q U E VA S O M N I A R P E T I PA

E L D O N Q U I J OT E Q U E S O Ñ Ó P E T I PA

Don Quijote es una figura que le ha dado mucho juego a la danza. Son numerosos los coreógrafos que se han inspirado en las aventuras del Caballero de la Triste Figura. Entre ellos se cuenta el célebre Marius Petipa, quien a instancias del Teatro Bolshoi alumbró su propia versión en 1869. Es la suya una aproximación muy curiosa a la narración cervantina. En realidad, se centra en una historia muy concreta: la de las bodas de Camacho, que aparece en la segunda parte de la magistral novela. Cervantes narra el amor a contracorriente de Quiteria, una joven que debe enfrentarse a su padre para poder casarse con el hombre que desea y no con el que le quieren imponer por motivos económicos. Se trata pues de vodevil sentimental en el que, desde una perspectiva contemporánea, podemos decir que se mezclan elevadas dosis de romanticismo, feminismo y lucha de clases.

Es sin duda un cóctel muy sugerente para servirlo sobre el escenario. Petipa además le imprime un colorido muy español. Él influyente coreógrafo ruso estuvo viajando por España y quedó prendado por su riqueza humana y su folclore. De ahí deriva un llamativo anacronismo que supone la presencia en la pieza de toreros, gitanos y majos goyescos. Figuras que le deslumbraron durante su visita a nuestro país, del que, cuentan, tuvo que salir a la carrera por un lío de faldas que lo llevó a batirse en duelo. Así que en la plaza del pueblo que nos presenta Petipa conviven seres de la España decimonónica con la del Siglo de Oro. En el plano musical, por otro lado, a Petipa también le debemos la inclusión por parte del autor de la partitura, el compositor austriaco Ludwig Minkus, de estilos como la seguidilla, el fandango, el bolero, la jota…

La peça original va ser retocada posteriorment per Alexander Gorski el 1900. Admirador d’Stanislavski, autor del famós mètode d’interpretació, aquest deixeble de Petipa va aconseguir insuflar-li un major vitalisme a la peça. Va descompondre el cos de ball, que va deixar de ser un tot compacte amb la finalitat que els seus integrants tinguessin una personalitat pròpia i poguessin interactuar entre ells. Juan Carlos Martínez, en aquesta versió per a la Compañía Nacional de Danza, que ha dirigit durant els darrers vuit anys, ha anat més enllà d’aquesta línia de treball i ha narrat la història de Quiteria i de Basilio amb un registre gairebé cinematogràfic. Martínez, que va interpretar aquesta obra en la seva brillant etapa com a ballarí, ha remarcat també l’accent local. “En ballar-ho- recorda- vaig voler donar un toc espanyol a la manera de fer els passos, però respectant sempre la coreografia. Com que es tracta d’un ballet clàssic inspirat en el folklore espanyol és fàcil prendre’s certes llibertats, utilitzar certs ritmes o braçades i donar-li sabor espanyol sense trair la idea del coreògraf. A més, per aquest muntatge, Carmen Granell ha dissenyat un vestuari inspirat en la tradició espanyola, amb teixits nobles que reflecteixen els colors populars. “Pot sonar pretensiós però crec que hem fet el Don Quijote que Marius Petipa hauria somniat”, sentencia Martínez.

8

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

La pieza original fue retocada posteriormente por Alexander Gorski en 1900. Admirador de Stanislavski, autor de famoso método de interpretación, este discípulo de Petipa consiguió insuflarle mayor vitalismo a la pieza.

Descompuso el cuerpo de baile, que dejó de ser un ente compacto para que sus integrantes cobraran una personalidad propia e interaccionasen entre ellos. Juan Carlos Martínez, en su versión para la Compañía Nacional de Danza, que ha dirigido los últimos ocho años, ha ido más allá en esa línea de trabajo, narrando el romance de Quiteria y Basilio en un registro casi cinematográfico. Martínez, que interpretó esta obra en su brillante etapa como bailarín, ha remarcado también el acento local. “Al bailarlo -recuerdasiempre quise dar un toque español en la manera de abordar los pasos, pero respetando la coreografía. Al ser un ballet clásico inspirado en nuestro folclore es fácil tomarse cierta libertad, utilizar ciertos ritmos o braceos y darle sabor español sin traicionar la idea del coreógrafo”. Para este montaje, Carmen Granell además ha diseñado un vestuario muy volcado en la tradición nacional, con tejidos nobles que reflejan el colorido popular. “Puede sonar pretencioso pero creo que hemos hecho el Don Quijote que Marius Petipa hubiera soñado”, sentencia Martínez.

9

33 Temporada d’Òpera i Dansa

English translation on page 27

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

11

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Jesús Vallinas

10

Argument

Pròleg

Acte II

Un Don Quijote envoltat dels seus llibres i inflamat per les seves fantasies, les quals li han provocat una obsessiva afició lectora, somnia amb Dulcinea, la princesa dels seus pensaments. El Cavaller de la Trista Figura es troba en un estat d’ànim entre inspirat i trist.

ESCENA 1

L’obscuritat nocturna envolta els enamorats, que han fugit d’un destí imposat. Un grup de gitanos s’apropa per robar-los però quan els reconeixen els acullen amb tota la seva hospitalitat. Don Quijote i el seu fidel servidor se sumen a la reunió. Però de sobte irrompen en el campament calè Lorenzo i Camacho. Prenen de nou a Quiteria mentre Lorenzo aconsegueix escapar. En mig de la confusió, Don Quijote s’esforça per ajudar a la parella envestint amb la seva llança tot allò amb què topa, fins i tot uns molins que confon amb uns gegants. En aquesta batalla desigual, acaba estirat a terra després d’un cop, exhaust i adolorit.

Acte I Estam a la plaça d’un poble de Castella. Quiteria, la filla del masover Lorenzo, flirteja amb el seu veí, el barber Basilio. Entre ells dos hi ha un corrent d’atracció antiga i els uneix un profund sentiment. Però el pare d’ella pretén separar-los d’una vegada per sempre. Ambdós li han demanat que els doni permís per poder casar-se. Però Lorenzo té altres plans per a la seva filla. No vol que uneixi el seu destí a un home pobre com Basilio. La seva intenció és elevar el seu estatus social mitjançant un matrimoni amb Camacho, un noble adinerat i vanitós. Aquest festeja a Quiteria però les seves floretes topen amb un rebuig sistemàtic.

ESCENA 2

Don Quijote es desperta després d’haver perdut la consciència per l’impacte. Encara fuit, veu a Dulcinea, aquesta vegada seguida de Cupido i de les dríades, uns éssers màgics que viuen al bosc.

Acte III

La plaça comença a animar-se amb l’arribada dels toreros. També apareixen Don Quijote i Sancho Panza, que es refresquen a la posada. El cavaller, en veure a Quiteria, la confon amb Dulcinea. Mentrestant, el masover intenta accelerar el casament de la seva filla i és que Lorenzo no cedeix davant la pressió. A més, Don Quijote s’alia amb la parella i intenta facilitar la seva fuga per evitar la boda.

12

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

Tot està preparat per la boda de Camacho i Quiteria, forçada a consumar aquest enllaç que el seu pare li imposa. Don Quijote i Sancho figuren entre els convidats. També el torero Espada i Mercedes, la seva amant.

Entre la multitud s’infiltra un misteriós personatge que porta una capa. És Basilio, que fingeix suïcidar-se amb una navalla de barber. Quiteria decideix complir amb la seva darrera voluntat, és a dir, casar-se amb ella abans de morir. Don Quijote, una altra vegada, intercedeix a favor dels dos joves. Un capellà beneeix aquesta unió final i llavors Basilio revela la seva argúcia. A Camacho no li quedarà més remei que rendir-se davant aquesta jugada mestra. Don Quijote anima a Lorenzo a reconciliar-se amb la seva filla i a festejar la boda amb el barber. Quan s’acaba la gresca, Don Quijote i Sancho Panza continuaran el seu camí errant a la recerca de noves aventures.

13

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Argumento

Prólogo

Acto II

Un Don Quijote rodeado de sus libros e inflamado por las fantasías que le ha causado su obsesiva afición lectora sueña con Dulcinea, la princesa de sus pensamientos. El Caballero de la Triste Figura se encuentra en un estado de ánimo entre inspirado y sombrío.

ESCENA 1

La oscuridad nocturna envuelve a los enamorados, que han huido de un destino impuesto. Un grupo de gitanos se acerca a ellos para robarles pero al reconocerlos les acogen con toda su hospitalidad. Don Quijote y su fiel escudero se suman a la reunión. Pero de pronto irrumpen en el campamento calé Lorenzo y Camacho. Retoman de nuevo a Quiteria mientras Lorenzo consigue escapar. En medio de la confusión, Don Quijote se esfuerza por ayudar a la pareja arremetiendo con su lanza contra todo lo que le rodea, incluidos unos molinos que confunde con gigantes. En esa batalla desigual, acaba tirado en el suelo tras un golpe, exhausto y dolorido.

Acto I Estamos en la plaza de un pueblo de Castilla. Quiteria, la hija del posadero Lorenzo, flirtea con su vecino, el barbero Basilio. Entre ambos hay una corriente de atracción antigua y un profundo sentimiento que les une. Pero el padre de ella pretende separarles de una vez por todas. Ambos le han pedido que les dé su permiso para casarse. Pero Lorenzo tiene otros planes para su hija. No quiere que una su destino a un pobretón como Basilio. Su intención es elevar su estatus social mediante un matrimonio con Camacho, noble adinerado y vanidoso. Este corteja a Quiteria pero sus camelos topan con su rechazo sistemático.

ESCENA 2

Don Quijoje despierta tras haber perdido la consciencia por el impacto.

Todavía sonado, ve de nuevo a Dulcinea, esta vez seguida de Cupido y de las dríadas, unos seres mágicos que habitan en el bosque.

Acto III

La plaza comienza animarse con la llegada de los toreros. También aparecen Don Quijote y Sancho Panza, que van a refrescarse a la posada. El caballero, al ver a Quiteria, la confunde con Dulcinea. Mientras, el posadero intenta acelerar el casamiento de su hija pero Lorenzo no da su brazo a torcer.

Además, Don Quijote se alía con la pareja e intenta facilitar su fuga para evitar la boda.

14

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

Todo está preparado para la boda entre Camacho y Quiteria, forzada a consumar el enlace impuesto por su padre. Don Quijote y Sancho figuran entre los invitados. También el torero Espada y Mercedes, su amante. Entre la multitud se cuela un misterioso personaje ataviado con un capa. Es Basilio, que finge suicidarse con una navaja barbera. Quiteria decide cumplir con su última voluntad, es decir, casarse con ella antes de morir. Don Quijote, una vez más, intercede en favor de los jóvenes.

Un sacerdote bendice esa unión postrera y entonces Basilio revela su artimaña. A Camacho no le queda más remedio que rendirse ante esa jugada maestra. Y Don Quijote anima a Lorenzo a que se reconcilie con su hija y festeje su boda con el barbero. Una vez terminado el jolgorio, Don Quijote y Sancho Panza continuarán su errante camino en busca de nuevas aventuras.

15

33 Temporada d’Òpera i Dansa

English translation on page 30

Biografies

José Carlos Martínez Direcció i coreografia

Director de la Compañía Nacional de Danza, Bailarín Estrella de la Ópera de París, Comendador de la Orden de las Artes y las Letras (França), Premio Nacional de Danza 1999.

Inicia els seus estudis de ballet a Cartagena amb Pilar Molina. Entre 1984 i 1987 va estudiar al Centre de Danse International Rosella Hightower. Va guanyar el Prix de Lausanne i va ingressar a la Ópera de París. El 1988 va ser escollit personalment per Rudolf Nureyev per formar part del Cos del Ballet de la Ópera de París. Després de guanyar el 1992 la Medalla d’Or al Concurso Internacional de Varna, va ser nomenat Bailarín Estrella del Ballet de la Ópera de París el 1997, la màxima categoria dins la jerarquia del Ballet.

Durant la seva carrera va rebre altres premis importants com el Prix de l’Arop, Prix Carpeaux, Premio Danza & Danza, Premio Léonide Massine-Positano, Premio Nacional de Danza, Medalla de Oro de la Ciudad de Cartagena, Premio Elegance et Talent France/Chine, Premio de las Artes Escénicas (València), Premio Benois de la Danza per la seva coreografia Les Enfants du Paradis o el Premio Danza Valencia.

Ha estat receptor de la medalla d’honor del Festival Internacional de Granada per la Compañía Nacional de Danza en 2013. És Comendador de la Orden de las Artes y las Letras (França).

Dins el repartiment de José Carlos ballarí destaquen els grans ballets clàssics i neoclàssics. A més, ha treballat amb la majoria dels grans coreògrafs del segle XX, des de Maurice Béjart a Pina Bausch, passant per Mats Ek o William Forsythe, alguns dels quals han creat peces exclusivament per a ell.

José Carlos Martínez ha ballat també en prestigioses companyies de tot el món en qualitat d’artista convidat.

Com a coreògraf ha creat: Mi Favorita (2002), Delibes-Suite (2003), Scaramouche (per als alumnes de l’escola de la Ópera de París), Parentesis 1 (2005), Soli-Ter i Mi Favoritita (2006), El Olor de la Ausencia (2007), Les Enfants du Paradis per al Ballet de la Ópera de París (2008), Ouverture en Deu mouvements i Scarlatti pas de deux (2009), Marco Polo, The Last Mission per al Ballet de Shanghai (2010) i Resonance para el Boston Ballet (2014).

El 2012 crea Sonatas per a la Compañía Nacional de Danza i des de llavors munta per a la CND les seves versions de Raymonda Divertimento i La Favorita. El 2015 munta la seva versió de Don Quijote que estrena el desembre en el Teatro de la Zarzuela amb un gran èxit de crítica i de públic. El 2018 va estrenar la seva versió de Cascanueces.

José Carlos Martínez és el Director Artístic de la Compañía Nacional de Danza (España) des de setembre de 2011.

17

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Manuel Coves Direcció musical

Entre els seus treballs operístics recents més destacats s'inclouen Don Carlo, Otello, La Boheme, La Sonnambula, El Pintor, El Caballero de la trista figura, Pepita Jiménez, Candide, Rigoletto, Carmen, Die dreigroschenoper o el Recital líric amb G. Kunde i J. J. Rodríguez en teatres com el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Auditorio de San Lorenzo d’El Escorial, Teatros del Canal, Palau de les Arts de València o Teatre Principal de Palma.

En dansa, destacaríem Carmen a la Semperoper de Dresden, Sorolla, Electra o El sombrero de tres picos amb el Ballet Nacional d'España en el Teatro Real, Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Festival de Mérida, Teatro de la Zarzuela, Campoamor i Teatros del Canal; Romeo & Juliet amb Le Ballet du Grand Théâtre de Genève i en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; El cascanueces, Carmen i El Quijote amb la Compañía Nacional de Danza en el Teatro Real, Baluarte, Càller, Festspielhaus St. Pölten, Teatro de la Zarzuela, Teatros del Canal, Teatro Arriaga o Teatro de la Maestranza; La Viuda Alegre en el Teatro Colón de Buenos Aires, Carmen amb el Ballet de Víctor Ullate a Teatros del Canal, Escorial, Oviedo o Córdoba; El amor brujo amb La Fura dels Baus en els Teatres del Canal i El Messies amb el Ballet Nacional del Sodre.

En sarsuela, assenyalaríem La Malquerida, El Caserío, La verbena de la paloma i La Revoltosa, Enseñanza libre/La gatita blanca, Entre Sevilla y Triana, Amadeu, Quo Vadis i Plus ultra, Luisa Fernanda i Viva Madrid en el Teatro de la Zarzuela, Teatro Julio Mario Santo Domingo de Bogotá, ROH de Muscat, Teatros del Canal de Madrid, Teatro Arriaga de Bilbao i Teatro Campoamor d'Oviedo.

Els seus pròxims compromisos inclouen: Orfeo y Euridice en el Teatro Colón de Buenos Aires, Orquestra G. Verdi de Milà, El sombrero de tres picos i Eterna Iberia amb el Ballet Nacional de España, Romeo & Juliet amb Le Ballet du Grand Théâtre de Genève; El cascanueces, Carmen i El Quijote amb la Compañía Nacional de Danza o la nova producció de Johan Inger, Don Giovanni.

18

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

19

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Jesús Vallinas

Entre les orquestres amb les quals ha treballat cal destacar la Staatskapelle Dresden, Tonklünster Orchester, Orquestra G. Verdi de Milà, Orquesta Sinfónica de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, Real Filharmonía de Galícia, Orquestra del Teatre Líric de Càller, Orquesta Sinfónica de Bilbao, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Orquesta Sinfónica de Murcia, Oviedo Filarmonía, Orquesta de Extremadura, Orquesta Estable del Teatro Argentino, Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de Brasília i Orquesta Nacional de Colombia, entre altres.

CND

Compañía Nacional de Danza

DIRECTOR ARTÍSTIC

COS DE BALL

José Carlos Martínez

Helena Balla Rebecca Connor Tamara Juárez Sara Khatiboun Charlotte Lamotte Agnès López Sara Lorés Clara Maroto María Muñoz Daniella Oropesa Giulia Paris Shani Peretz Laura Pérez Hierro Ana Pérez-Nievas Pauline Perraut Irene Ureña Niccolò Balossini Juan José Carazo Jesse Inglis Cristian Lardiez Miquel Lozano Shlomi Shlomo Miara Marcos Montes Milos Patiño Benjamin Poirier Iker Rodríguez Iván Sánchez Roberto Sánchez Rodrigo Sanz

40 aniversari (1979- 2019)

DIRECTOR ADJUNT

La Compañía Nacional de Danza (CND) fa 40 anys que està “en dansa” i que viatja arreu del món combinant reputades peces contemporànies, obres d’autors nacionals i estrangers, creacions neoclàssiques i ballets clàssics de repertori. José Carlos Martínez ha dissenyat un intens programa per aquest any en què es commemoren quatre dècades d’història.

Daniel Pascual DIRECTOR TÈCNIC

Luís Rivero ASSISTENT DEL DIRECTOR ARTÍSTIC

La Compañía Ncacional de Danza va ser fundada el 1979 amb el nom de Ballet Nacional de España Clásico i va tenir com a primer director a Víctor Ullate.

Antonio Chamizo

El febrer de 1983 es va fer càrrec de la Dirección dels Ballets Nacionales Español y Clásico María de Ávila, qui va posar especial èmfasi en obrir les portes a coreografies com les de George Balanchine i Anthony Tudor. A més, María de Avila va encarregar coreografies a Ray Barra, ballarí i coreògraf nord-americà resident a Espanya, oferint-li posteriorment el càrrec de director estable que va exercir fins el desembre de 1990.

GERENT

Sonia Sánchez PRIMERA FIGURA

Alessandro Riga BA L L A R I N S P R I N C I PA LS

El desembre de 1987 va ser nomenada com a directora artística del Ballet, Maya Plisetskaya, extraordinària ballarina russa, càrrec que exercí fins el juny de 1990 quan Nacho Duato és nomenat director artístic de la Compañía Nacional de Danza, càrrec que va exercir durant vint anys, fins a juliol de 2010. La seva incorporació va suposar un canvi innovador en la història de la formació, ja que es varen incloure en el repertori de la companyia noves coreografies originals, juntament amb altres de contrastada qualitat.

Cristina Casa Kayoko Everhart Isaac Montllor Anthony Pina BALLARINS SOLISTES

Mar Aguiló Aída Badía Lucie Barthélémy Elisabet Biosca Sara Fernández Natalia Muñoz Haruhi Otani YaeGee Park Giada Rossi Ion Agirretxe Ángel García Molinero Yanier Gómez Erez Ilan Álvaro Madrigal Toby William Mallitt Daan Vervoort

A l’agost de 2010, Hervé Palito succeeix a Duato com a director artístic durant un any.

El 17 de desembre de 2010 el Ministerio de Cultura anuncia el nomenament de José Carlos Martínez com a nou director de la Compañía Nacional de Danza.

Martínez pren possessió del seu càrrec l’1 de setembre de 2011. El projecte del ballarí Estrella del Ballet de l’Òpera de París per a la CND es basa en el foment i en la difusió de l’art de la dansa i el seu extens repertori, reservant un ampli espai a la nova creació espanyola, sense oblidar als grans coreògrafs d’avui. Es tracta d’afavorir l’acostament de nous públics a la dansa i impulsar la projecció nacional i internacional de la CND, de conferir-li una nova identitat, incloent en el repertori de la CND peces d’altres estils com el clàssic i el neoclàssic, sempre sense oblidar la dansa contemporània i d’avantguarda.

Twitter: @CNDspain Facebook: Compañía Nacional de Danza, Spain Instagram: @cndanzaspain cndanza.mcu.es #40aniversarioCND#feliz40CND

20

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

21

33 Temporada d’Òpera i Dansa

CND

MESTRES REPETIDORS

OFICINA TÈCNICA

Cati Arteaga Anael Martín Elna Matamoros Yoko Taira

Eduardo Castro REGIDORS

José Álvaro Cotillo Rebecca Hall

COORDINADOR ARTÍSTIC

Jesús Florencio

MAQUINÀRIA

PIANISTES

Francisco Padilla Germán Arjona

Carlos Faxas Viktoria Glushchenko ASSESSORA D E DA N SA ES PA N YO L A

E L E C T R I C I TAT

Lucas González Juan Carlos Gallardo

Lola Pelta

AUDIOVISUALS

FISIOTERAPEUTES

Pedro Álvaro Rafa Giménez

Laura Hernández Sara A. Harris M A S S AT G I S TA

Mateo Martín DIRECTORA DE COMUNICACIÓ

SASTRERIA

Ana Guerrero Mª del Carmen Ortega Mar Aguado Mar Rodríguez Ana Cortázar Mª Asunción Ruiz Carbonell

Maite Villanueva REGIDORS VESTUARI COMUNICACIÓ

José Antonio Beguiristain

Luisa Ramos Eva Pérez

PRODUCCIÓ

U T I L L AT G E

Javier Serrano Noemí García

José Luís Mora Antonio Cámara

PROJECTE E D U C AT I U I P R O D U C C I Ó

Reyes Sánchez

M AG AT Z E M

Carina Martín ADMINISTRACIÓ

Susana Sánchez-Redondo Manuel Díaz PERSONAL

Rosa González RECEPCIÓ

22

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

23

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Jesús Vallinas

Miguel Ángel Cruz Teresa Morató

OSIB

Orquestra Simfònica de les Illes Balears L'Orquestra Simfònica Illes Balears és considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l'any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent-hi al Govern Balear, l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.

Tot i que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40, la formació de l'orquestra com avui es coneix es deu al recentment desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne el seu titular i director artístic des de l'any 1988 fins a l'any 1994. Després li han seguit els següents mestres: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). En l'actualitat el mestre Pablo Mielgo és el director titular i Joji Hattori, principal director convidat.

PRIMERS VIOLINS

OBOÈS

Smerald Spahiu Paula Marquès Glòria Grati Gina Nicola Gabriel Martí Pavel Penev Margarita Navarro Marc Nogués

Javier Arnal Carlos Fortea Jordi Miralles CLARINETS

Eduardo Bernabeu Sílvia Insa Juan José Pardo

SEGONS VIOLINS

FAG OTS

Bàrbara Walus Carme Fullana Roberto Moragón Sebastià Pou Agustí Aguiló Francisco Sard Racz Ferenc Beth Super

José V. Tatay Gerardo Beltrán Joana Rullán TROMPES

Nigel Carter Carlos Fortea Míriam Merino César Guillem

VIOLES

L'Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l'àmbit simfònic (temporada d'abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d'abonament a l’Auditori de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l'àmbit líric (temporades d'òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i dels Amics de l'Òpera de Maó). En la seva temporada d'estiu, l'OSIB desenvolupa el Festival "Estius Simfònics" amb el Castell de Bellver com a principal seu, i col·labora amb altres Festivals com el de Pollença, o el Sunset Classics.

A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa "Simfònica en Família", així com el programa "Simfònica en Societat" amb el qual porta la música als diferents mitjans socials més desfavorits.

Sonia Krasnova Miguel Arola Marta Hatler Jun Kuroki Filippo Maschio Francesc Garcia VIOLONCELS

Emmanuel Bleuse Luís Correa Felipe Temes Manuela Torres Bisser Tchernokojev

Durant els últims 25 anys, l'Orquestra ha tingut com a acompanyants solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Et Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila; Katia i Marielle Labèque i com a artista balear el jove Francisco Fullana.

TROMPETES

Cyril Pouillet Michel Herment Samuel García TROMBONS

Jean C. Brunet Pere Garcías Bartolomé Serra TIMBAL

Tobías Isern PERCUSSIÓ

CONT RABAIXOS

Martín Gregg Josef Szafranski Phillip Dawson

L' OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes. Destaca el seu viatge al Teatre Real de Madrid al costat del tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich al costat de la mezzo Kate Lindsey; el concert en el Radi Hall France de París amb Khayia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de l'ONU.

Susana Pacheco Juan Carlos Murgui José Luís Carreras Jordi Roca

FLAUTES

P I A N O/ C E L E S TA

José Miralles Enrique Sánchez Estela Córcoles

Miquel Estelrich A R PA

José Antonio Domené

24

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

25

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Translations 26

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

Don Quijote THE DON QUIJOTE O F P E T I PA’S D R E A M S

and jota were included in the score by its author, Austrian composer Ludwig Minkus.

The figure of Don Quijote has made great contributions to the world of dance. Numerous choreographers have been inspired by the adventures of the Knight of the Sorrowful Countenance, among them, the famed Marius Petipa, whose version of the story was first staged in 1869 at the Bolshoi Theatre. His retelling of Cervantes’ tale is particularly interesting. The ballet actually focuses on one specific story: the drama of the marriages of Camacho, who appears in part two of the literary masterpiece. Cervantes narrates Quiteria’s fight for love, the story of a young woman who must go against her father’s wishes to marry the man she loves and not the one he wants her to marry for financial reasons.

This is sentimental vaudeville plot which, from a modern standpoint, could be described as a high-dose mix of romanticism, feminism and class warfare.

The original piece was later reworked by Alexander Gorski in 1900. Also an admirer of Stanislavski, creator of the notorious acting method, Petipa’s disciple was thus able to breathe greater life into the piece. He deconstructed the dance’s structure such that it was no longer a compact entity so that its parts could take on their own personalities and interact with each other. Juan Carlos Martínez took this line of work further to narrate the romance between Quiteria and Basilio on a register of almost cinematic proportions.

Martínez, who has directed the Compañía Nacional de Danza (National Dance Company) for the last eight years and who interpreted this piece during his brilliant career as a dancer, has also highlighted its local accents.

“I remember that, while dancing,” he recalls, “I constantly wanted to give the steps a Spanish flair, although always with utmost adherence to the choreography. Because it is a classical ballet inspired by our own Spanish folklore, it is easy to take certain liberties and use specific rhythms and gestures to give it a Spanish feel without betraying the choreographer.”

What’s more, for this show, Carmen Granell has designed costumes steeped in Spanish tradition, using find fabrics that represent the colours of the streets. “It might sound pretentious, but I think that we have made the Don Quijote that Marius Petipa would have dreamt of,” asserts Martínez.

Without a doubt, it is a very evocative cocktail to be served up onstage. What’s more, Petipa paints it with a very Spanish palette of colours. As the influential Russian choreographer travelled around Spain, the richness of its humanity and folklore left an indelible mark on him, hence, perhaps, the conspicuous anachronism of toreadors, gypsies and majos right out of a Goya, all appearing simultaneously in the same ballet. These figures dazzled him during his visit to Spain.

As the story goes, he had to leave the country in a hurry due to an affair that resulted in a duel. And so it is that in the main square of the village presented by Petipa, characters from both nineteenth-century Spain and the Spanish Golden Age co-exist. Musically speaking, on the other hand, Petipa is also the reason that styles including the seguidilla, fandango, bolero 27

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Director's notes Once again, Time spins the World’s spherical stage, where the Elements plays their parts anew. Thus begins the opera. Galaxies turn once more and harmony returns, nature cycles, night precedes day.

Dawn dusts off its old garments and clothes itself ceremoniously before an audience so that it can once again perform its role and draw the curtain on the night once more to announce the coming of the Sun. Finally, the Sun appears, a dancer who glitters like gold and invites the Elements to dance whilst the room is flooded with its light. The festival comes to its grand finale.

The final image freezes. Is all of this still possible? As a final note, the staging honours this opera’s character as it was designed to be performed: in an aristocratic parlour and not in a theatre. For this reason, the scenography alludes to classical interior design and architecture, Furthermore, the orchestra is not hidden from the public. It remains visible on stage such that we can admire the mix of Italian and distinctively Spanish instruments like the castanets and the guitar.

28

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

29

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Carlos Quezada

Tomás Muñoz

Plot Prologue

Act I

Act II

Act III

Don Quijote is surrounded by his books. His imagination is set aflame by his obsessive reading-fuelled passion for Dulcinea, the princess of his dreams. The Knight of the Sorrowful Countenance's feelings lie somewhere between inspired and sombre.

In the main square of a village in Castile, Spain, Quiteria, the daughter of innkeeper Lorenzo, flirts with her neighbour, Basilio, the barber.

Deep feelings unite the two in a long-running attraction between them, but Quiteria’s father intends to separate them once and for all. Each one has asked for his permission for them to marry. However, Lorenzo has other plans for his daughter. He doesn’t want her destiny to be bound to a poor man like Basilio. It is his intention to lift her social status through marriage to Camacho, a wealthy and conceited noble. Camacho courts Quiteria but his flattery is met with systematic rejection.

The square takes on a lively feel with the arrival of toreadors. Don Quijote and Sancho Panza also come on the scene and go to rest at the inn. Upon seeing Quiteria, the knight mistakes her for Dulcinea. Meanwhile, the innkeeper attempts to expedite his daughter’s wedding, but won’t give in easily. Furthermore, Don Quijote teams up with the couple in love and tries to help them run away to prevent the wedding.

SCENE 1 The darkness of nightfall enshrouds the lovers, who have run away to escape their fate. A group of gypsies approaches them in an attempt to rob them, but upon recognition, they are welcomed with utmost hospitality. Don Quijote and his loyal squire join the gathering.

However, Lorenzo and Camacho soon barge in on the gypsy camp. They recapture Quiteria, although Lorenzo manages to escape. In the midst of the confusion, Don Quijote strives to help the couple by attacking everything around him with his lance, including some mills that he confuses for giants. In this uneven battle, he winds up knocked down on the ground, exhausted and in pain.

Everything is ready for the wedding between Camacho and Quiteria, who has been forced into accepting this match made by her father.

Don Quijote and Sancho are among the guests.

The toreador Espada and his lover Mercedes are also present. A mysterious character draped in a cloak also joins the crowd. It is Basilio, who pretends to kill himself with a barber’s razor. Quiteria decides to fulfil his dying wish, which is for him to be married to her before he dies. Don Quijote intercedes on behalf of the young lovers once again. A priest blesses the posthumous union, whereupon Basilio reveals his trickery. Camacho has no choice but to accept this masterfully-played manoeuvre. Don Quijote encourages Lorenzo to make amends with his daughter and celebrate her marriage to the barber. At the end of the festivities, Don Quijote and Sancho Panza continue their wanderings in search of new adventures.

30

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

SCENE 2 Don Quijote awakens after having lost consciousness due to the impact of the blow.

Still reeling, he envisions Dulcinea again, this time followed by Cupid and dryads, magical creatures that live in the forest.

31

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Fundació Teatre Principal de Palma P AT R O N AT

President Hble. Sr. Miquel Ensenyat Riutort, President del Consell de Mallorca

EQUIP

Vicepresident Hble. Sr. Francesc Miralles Mascaró, Vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports

Direcció Carlos Forteza, director Mònica Pérez, directora adjunta Marga Amengual, secretària Àrea de producció Miquel Martorell, cap d’àrea Juan González Jaume Fiol

Vocals Hble. Sr. Joan Rotger Seguí (PP) Hble. Sra. Catalina Cirer Adrover (PP) Hble. Sr. Miquel Àngel Coll Canyelles (PSIB) Hble. Sr. Mercè Bujosa Estarellas (Més) Hble. Sr. Iván Sevillano (Podem Mallorca) Hble. Sr. Antoni Pastor (El Pi) Hble. Sra. Catalina Serra (Ciudadanos)

Cors del Teatre Principal Pere Víctor Rado M. Francisca Mir Margalida Ripoll Manuel Velasco Carles Pujols Vicenç Torres

Personal temporal de suport Àrea de comunicació i relacions externes Bartomeu Homar, cap d’àrea Àrea tècnica Sebastià Amorós, cap d’àrea Bernat Damians, cap d’escenari Alfredo Pino Pere Campaner Rafel Juan Mariano Meca Joan A. Terrassa Antoni Salom Guiem Terrassa Diego Fuentes Tòfol Sbert Pau Tarongí

Vocal del Govern de les Illes Balears Hble. Sra. Francesca Tur Riera, consellera de Transparència, Cultura i Esports Suplent: Joana Català Vocal de l’Ajuntament de Palma Hble. Sr. Antoni Noguera Ortega, batle de Palma Suplent: Llorenç Carrió Crespí

Producció Irene Salord, producció tècnica Comunicació Aina Riera

Serveis externs i col·laboradors Disseny gràfic StudioRoses Màrqueting i comunicació digital Cristina Delgado Acomodació i taquilla Hexel Event Seguretat Astra Neteja Tomgar Perruqueria Maritín Nacher

Nacher Estilismes

Secretari Hble. Sr. Carlos Forteza Garau Director gerent

32

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

Àrea d’administració i serveis generals Susana Fuentes, cap d’àrea M. Eugenia Marina Cati Abellán Paquita Martínez Adrián Aragunde Francisco Canet Esther Moralejo

33

33 Temporada d’Òpera i Dansa

Normes generals

CANVIS EN L A PROGRAMACIÓ I D E V O L U C I Ó D E L O C A L I TAT S El Teatre Principal, per causes d’indisposició dels intèrprets anunciats, tècniques o de força major, o si altres circumstàncies ho exigeixen, podrà suspendre les funcions, alterar les dates, els programes i els intèrprets anunciats. Únicament la suspensió o cancel·lació d’una funció és motiu de la devolució de l’import de la localitat.

R E V E N D A D E L O C A L I TAT S El Teatre Principal no garanteix l’autenticitat de les localitats si aquestes no han estat comprades en els punts oficials de venda. El Teatre Principal no autoritza cap altre sistema de venda de localitats que els punts oficials de venda.

QUEIXES I SUGGERIMENTS Hi ha formularis de queixes i suggeriments a disposició del públic, que seran facilitats pel personal de sala.

34

No és permès realitzar cap tipus d’enregistrament sonor o visual en cap suport sense prèvia autorització del Teatre Principal.

T ELÈFONS, AL ARMES I A PA R E L LS E L E C T R Ò N I C S Abans d’accedir a la sala, és necessari desconnectar els telèfons mòbils i les alarmes dels rellotges, així com qualsevol tipus d’aparell electrònic. Si per motius de salut és necessari entrar amb algun aparell, consulti-ho amb el personal de sala.

ZONA LLIURE DE FUMS No es permet fumar en tot el recinte del Teatre Principal.

D R E T D ’A D M I S S I Ó El Teatre Principal es reserva el dret d’admissió.

No es permet l’entrada amb objectes considerats perillosos.

MENORS No és permesa l’entrada a les representacions a menors de 5 anys, excepte en aquelles funcions especialment orientades al públic infantil. Alguns muntatges tenen una edat recomanada. Si té dubtes, consulti a taquilla abans de comprar l’entrada.

MENJAR I BEGUDA No es pot introduir cap tipus d’aliment o beguda dins la sala o en les llotges. Si per motius de salut necessita fer-ho, consulti amb el personal de sala.

Don Quijote — Compañía Nacional de Danza

Carlos Quezada

P U N T U A L I TAT En consideració al públic i als artistes, es prega la màxima puntualitat. No es permetrà l’entrada a la sala una vegada que la funció hagi començat (inclòs l’accés a les llotges). Els espectadors que arribin un cop iniciat l’espectacle, podran seguir-lo a través dels monitors instal·lats al vestíbul i a la cafeteria, tot esperant que es produeixi alguna pausa a la funció.

ENREGISTRAMENTS I FOTOGRAFIES

DL PM 472-2019

El Teatre Principal de Palma agraeix als espectadors la seva confiança i els demana que segueixin les següents recomanacions.

MARÇ Dimecres 6, 20 hores Divendres 8, 20 hores Diumenge 10, 18 hores

MARÇ Diumenge 31, 18 hores ABRIL Dimecres 3, 20 hores Divendres 5, 20 hores Diumenge 7, 18 hores ABRIL Diumenge 28, 18 hores MAIG Dimecres 1, 20 hores Divendres 3, 20 hores Diumenge 5, 18 hores MAIG Divendres 17, 20 hores Dissabte 18, 20 hores

Don Giovanni W. A. Mozart

Director musical: Cristóbal Soler.

Director d’escena i escenògraf: Paco Azorín Nova producció del Teatre Principal de Palma

Madama Butterfly Giacomo Puccini

Director musical: Antonio Méndez.

Director d’escena i escenògraf: Mario Pontiggia Producció d’Amigos Canarios de la Ópera (ACO)

L'elisir d'amore Gaetano Donizetti

Directora musical: Yi-Chen Lin. Director d’escena: José Martret Nova producció del Teatre Principal de Palma

Los elementos Antoni Literes

Director musical i clavicordi: Aarón Zapico.

Director d’escena i escenògraf: Tomàs Muñoz Producció del Teatro de la Zarzuela i la Fundació Juan March

JUNY Divendres 7, 20 hores

Gregory Kunde Recital simfònic

Direcció musical: Sergio Alapont Orquestra Simfònica de les Illes Balears Cor del Teatre Principal de Palma

JUNY Dissabte 15, 20 hores Diumenge 16, 19 hores

Don Quijote

Compañía Nacional de Danza Ballet clàssic en tres actes Director i coreografia: José Carlos Martínez.

Director musical: Ludwig Minkus Orquestra Simfònica de les Illes Balears