Una boGeria anomenada Hill Climbing
Als anys 20 les motos que s’hi utilitzaven eren Harley-Davidson i Indian. Allò sí que degué ser una veritable escabetxada! cursa. En el món del Hill Climbing també hi ha campionats per nacions, en les quals cada integrant de cada equip disposa de 5 intents. La preparació de les motos per a aquest tipus de competició és realment molt àmplia, ja que no hi ha normes que la regeixin; per tant, aquest és un camp adobat per fer volar la imaginació dels més agosarats. Així, hi trobem des de motos de cros total-
ment de sèrie fins a motos absolutament artesanals; en aquest últim cas sempre parlem de motors a partir de 600 cc. Els prototips normalment utilitzen basculants molt llargs per tal d’aconseguir la millor tracció possible en pujades impossibles. Per millorar l’adherència al terreny i la tracció, els pneumàtics en molts casos disposen d’una espècie de pales de ferro, de cadenes, de claus... Fins i tot s’hi poden usar pneumàtics de cotxe. Les motocicletes prototip d’aquesta especialitat han de fer una llargada mínima d’1,7 m. S’utilitza com a combustible òxid nitrós, i molts participants munten a les seves màquines diversos motors de fins a 2.600 cc. En el Hill Climbing tot s’hi val per tal de fer la pujada sencera en el mínim temps possible. Sovint, els pilots van disfressats per donar un toc encara més pintoresc a un esport que és una veritable passada. Només la perícia dalt de la moto i, en molts casos, una preparació exclusiva de la màquina, faran possible ser coronat veritable rei de la muntanya. club moto
19