IRUNE, XIMENA I LES SEUES AVENTURES Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Irune. Un dia que feia molt de fred va anar a cals iaios a visitar-los. Els iaios li van dir: FELIÇ ANIVERSARI! La xiqueta es va quedar bocabadada perquè els iaios van recordar el seu aniversari. Li van regalar una gosseta. Irune li va dir: “Te diràs Ximena”. La gosseta va començar a llepar-li la cara i, en aquell moment, la xiqueta va saber que la gosseta sempre seria la seua amiga. Al dia següent Ximena, de bon matí, va començar a lladrar. Irune va escoltar com lladrava. Aleshores va eixir a vore què li passava. Va mirar per la finestra i va vore que nevava, per tant, va agafar una tovallola i va envoltar a la gosseta amb la tovallola perquè estava gelada. I és que Irune no s'adonava que hi estava ahí damunt el Nadal. Al dia següent van ficar l'arbre de Nadal, el van decorar i van ficar nadales. Irune volia anar amb Ximena a vore els betlems. Li va preguntar als seus pares que si podia anar i li van dir que sí. Aleshores, es van abrigar i van eixir a vore els betlems. Després li va comprar un joguet a la gosseta, que es va ficar molt contenta. També li va comprar un regal al seu pare i a la seua mare. A son pare li va comprar una cartera i una corbata i a sa mare una bossa de mà amb portamonedes inclòs. També un conjunt d'anells, collars, polseres i arracades. Al tornar a casa li van donar els regals als seus pares, els quals li van donar les gràcies. Els pares també tenien uns regals per a ella però els deixaren baix l'arbre de Nadal per a que fóra una sorpresa. En l'embolcall ficava: «Per a Irune dels teus pares». També van deixar regals per a Ximena. Ficava: «Per a Ximena dels pares d'Irune». Irune li va preguntar als seus pares que si ella i la gosseta podien anar d'excursió i li van dir que sí. Aleshores va agafar menjar i aigua i se'n va emportar a Ximena. Després de mitja hora van trobar un llac i un caminet que arribava des del llac a una casa molt gran però tenien por perquè la casa era molt vella i el jardí no estava molt ben cuidat.
Van anar a vore la casa per dins però abans d'entrar van polsar el timbre. Va contestar una xica amb la veu molt fina i va dir: Qui és?. La xiqueta va contestar: A mi em diuen Irune i a la meua gosseta Ximena. I tu, com et dius? L'altra xica va contestar: A mi em diuen Adaia. Voleu passar? Sí, ens encantaria! – Van respondre amb èmfasi. Aleshores, Adaia els va contar una història sorprenent. Els va dir que l'any passat el Pare Noel li va portar un regal molt especial. Va convertir la porta del seu armari en una porta màgica. Cada volta que ella volia transportar-se a un altre lloc només tenia que desitjar-ho amb totes les seues forces i entrar dins de l'armari. En uns instants es transportava a eixe lloc que havia imaginat. Havia visitat països i mons màgics sorprenents. Allò que més li agradava eren les bestioles d'Àfrica. El seu animal salvatge preferit era el guepard. Li sorprenia la seua rapidesa i el seu pelatge li encantava. Irune i Ximena estaven molt emocionades. Volien provar també la porta màgica i vore les coses sorprenents que els havia contat Adaia. Adaia els va dir que podien entrar amb una condició: que no ho contaren a ningú. Així doncs, totes tres van desitjar amb totes les seues forces anar a París, perquè Irune era molt goluda i volia menjar uns bons croissants. Es van clavar dins l'armari i en menys de 10 segons ja estaven a París. No s'ho podien creure!! Van aparéixer junt a la torre Eiffel, que l'havien estudiada a classe però al vore-la en directe es van quedar bocabadades. Al costat de la torre hi havia una pastisseria i van entrar a comprar croissants. Però només en van poder comprar un perquè no portaven prou diners. El van assaborir com si mai l'hagueren provat, i és que tenia un sabor especial. Van passar la vesprada passejant per París i després van desitjar amb totes les seues forces tornar a casa. Es van agafar de la mà i al cap de pocs segons ja estaven altra volta en l'habitació d'Adaia. Es van adonar que eixe regal era perfecte, però tenien que tornar ja a casa. Una volta van arribar a casa es van posar a reflexionar sobre els regals que havien demanat per a Nadal. Elles havien demanat una bicicleta, jocs de taula, un monopatí i un jersei d'hivern. Però en casa d'Adaia havien pogut apreciar la bellesa del regal que ella havia demanat. I van comprendre que potser eren més importants aquells regals que no es podien tocar però sí es podien gaudir. I es
van posar a pensar quin regal podien demanar-li al Pare Noel amb totes les seues forces. Després de pensar i pensar tota la nit van arribar a la conclusió del regal que volien: tindre sempre molts bons amics per a poder jugar amb ells i compartir les seues aventures. I així ho van fer. La Nit de Nadal ho van desitjar amb totes les seues forces per a quan arribara el Pare Noel. Eixa nit se'n van anar a dormir prompte. Per la nit Ximena va anar a l'habitació d'Irune perquè hi havia algú en el menjador. La xiqueta es va alçar del llit i va anar a vore què passava. Allí estava el Pare Noel i li van demanar el regal que volien. Es van emocionar molt però el Pare Noel els digué que no ho contaren a ningú. El dia de Nadal, van anar un altra volta a vore a Adaia. Li van contar el que havien demanat i ella els va dir que era un regal molt especial. A més els va confessar també que ella no era una xiqueta normal. Que era una princesa d'un conte inventat per una xiqueta de Castelló, però que sempre seria amiga d'elles perquè eixa xiqueta havia desitjat que Adaia poguera viure com una xiqueta normal. Li havia fet el regal de la vida. I quina vida més emocionant! I és que Adaia, cada volta que anaven a visitar-la les sorprenia amb una gran notícia. Les tres van ser molt amigues durant molts anys i van ser molt felices la resta de la seua vida. S’ho mereixien perquè eren grans persones i treballaven cada dia per a superar-se i ajudar a la resta de la gent a que aprenguera a gaudir de la seua vida. Conte acabat i si no t'ha agradat, cul apegat :-) :-) BON NADAL!!!!