Vocabulari Monoteista
5è.Curs
Vocabulari monoteista JAHVE: Senyor (en hebreu YHWH) i les seves variants conjecturals Yahwnh, Jahvé senyor i senyor. És el no utilitzat en la Bíblia per a designar a la deïtat suprema de les religions judeocristianes (d'ara endavant déu). En la seva forma hebrea és segons la BIBLÍA una frase que utilitza Déu per referir-se a si mateix, sent el seu significat una descripció de la seva pròpia naturalesa. QUIPÀ: La quipà és un casquet pels homes jueus. Les dones no poden durla, només els homes.
Els homes són
des de petits símbol del judaisme. Antigament
només
podien
posar-se
quipà qui tenia una gran saviesa; per exemple els homes més vells del poble el
portaven fins que van
imposar la llei d'igualitat pels homes. No està prescrit per la llei bíblica, però sent que el home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre elll i per abaixar la supèrbia humana. CANELOBRE:
Un canelobre és un
utensili consistent en un peu o una columna més o menys llarg, de dos braços o més, amb bolles per aguantar dretes altres tantes candeleres.
A l'edat mitjana es varen fer canelobres imitant els del temple de Salomó i a Milà n'hi ha un exemple del segle XII. RABÍ:
En el judaisme rabí és un tractament que denota respecte
equivalent a mestre. La paraula rabí deriva de l'arrel hebrea, la qual significa abundant . SABAT: El sabat és el setè dia, així com el dia sagrat de la setmana jueva. SINAGOGA:
Sinagoga significa assemblea; és una casa jueva de
pregària. Quan es descompon la paraula també pot significar aprendre junts.
Aina Quevedo (5è B)
vocabulari monoteista
Al·là: en àrab significa déu únic de les religions. Mahoma: va ser un profeta fundador de l'Islam. Alcorà: és el llibre sagrat de l'Islam.
MESQUITA: Edifici on van els musulmans a resar. Ainhoa Contreras (5è B)
Al·là: és tradicionalment la paraula aràbiga utilitzada pels musulmans per anomenar a DÉU. Tanmateix, la paraula Al·là no és específica de l'Islam: els cristians, jueus i àrabs i els maltesos, majoritàriament catòlics, també la fan servir per referir-se a la deïtat monoteista. Mesquita: una mesquita és el temple de la religió islàmica. Una mesquita és un edifici on es reuneixen els fidels musulmans per la pregària comunitària. Les mesquites poden tenir diverses formes, però requereixen un mínim d'espais. Una sala de pregària, l'Alquibla, un o diversos nínxols. Alcorà: l'Alcorà és el llibre sagrat de l'Islam. Per als musulmans, aquest llibre conté la paraula de DÉU, revelada al profeta Mahoma per mitjà de l'àngel Gabriel. Es tracta igualment del primer llibre en àrab. Mihrab: el mihrab és el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també l'alberga l'Alcorà. El mihrab està situat en el mur de l'alquibla, el qual està orientat cap a la Meca. Imam: un imam és, dins de l'Islam,la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva. En el sentit primitiu (imam) significava conductor de la caravana. A l'origen l'imam fou el propi Mahoma, i per defecte, tota altra persona a qui ell revestia d'una delegació especial més tard ho foren els seus succesors o llurs delegats. Mahoma: Mahoma o Muhàmmed, també transliterat a l'alfabet llatí com Mohammad, Mohammed i Mahomet fou el fundador de l'Islam, venerat pels musulmans com el
darrer profeta de DÉU. Sura: Una sura és un dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islam. Es designen pel seu número (a vegades en nombres romans) seguit pel versicle. La tradició musulmana els ha donat títols(per exemple, El viatge nocturn, La llum, Les dones o La vedella) basat en paraules extretes del capítol però sovint no donen cap indicació sobre el seu contingut. També s'indica si van ser revelades a la Meca o a la Medina
Déu Al·là
Alcorà Mahoma
Mesquita
Mihrab
Imam Sura Aleix Gomila (5è A)
Vocabulari Monoteista AL·LÀ: Es tradicionalment la paraula aràbiga utilitzada pels musulmans per anomenar a Déu Tanmateix la paraula AL·LÀ no és específica de l'islam;els cristians i jueus àrabs i els maltesos,majoritàriament catòlics,també la fan servir per referir-se a la deïtat monoteista. MESQIUTA: És el temple de la religió islàmica.
ALCORÀ: És el llibre sagrat dels musulmans.
MIHRAB: És un mico obert que a les mesquites senyala el lloc on han de mirar els que resen per estar orientats cap a la Meca. IMAM: Sacerdot àrab.
MAHOMA: Profeta fundador de l'Islam. SURA: Són cada un dels 114 capítols en que es divideix el alcorà.
Bárbara Millán (5è A)
VOCABULARI MONOTEISTA Al·là :en arab significa déu únic de les Religions. Mahoma:va ser un profeta fundador de Islam. Alcorà:es el llibre sagrat de Islam. Mesquita : es un lloc de culte per als segu de lidorsa fe Islàmica. Ramada:mes nove del calendari prescrit de juny . Mihrab :refereix a un petit espai i intern precedit per un arc. Imam : es un cos dispositiu amb un camp magnetic.
Mesquita
Mahoma Imam
Mihrab Belen López (5è C)
VOCABULARI MONOTEISTA JAHVÉ: és el déu dels jueus SINAGOGA: edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu CANELOBRE:és en objecte que serveix per sostenir les espelmes QUIPÀ: casquet que fan servir els homes jueus observants SABAT: festa jueva del dissabte TALMUD: llibre que canta les lleis avils i conòniques dels jueus RABÍ: mestre o doctor de la llei jueva
Belén Riudavets (5è A)
Vocabulari monoteista
Déu: Ésser sobrehumà concebut com a exercint el seu poder sobre el món o una part del món i la qual és degut el culte dels humans. El déu Mart, els déus de la mitologia grega , els déus de l'Índia, Neptú, el déu del mar . La venjança és un plaer dels déus ,un plaer suprem. Bíblia : és el conjunt de llibres canònics del judaisme i el cristianisme. Sacerdot : Home consagrat a l'exercici públic del culte, a fer d'intermediari entre els homes i la divinitat, a tenir cura de les coses sagrades. Església: comunitat de seguidors de Jesucrist. Diumenge: Setè dia de la setmana, destinat al repòs i dedicat especialment al culte del Senyor en les religions cristianes. Sagrament: signe sensible d'un efecte espiritual que, segons la teologia cristiana, Déu obra en les ànimes i és causant de la gràcia. Els set sagraments de l'Església catòlica: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, extremunció, orde i matrimoni. Administrar un sagrament. Sagrari: part interior del temple catòlic on es guarden les relíquies i les coses sagrades. Lloc on es posa i es guarda l'eucaristia.
DÉU
BÍBLIA
Blanca Sans (5è B)
Vocabulari
Monoteista
Déu: Ésser sobrehumà concebut com a exercint el seu poder sobre el mon o una part del món i al qual és degut el culte dels humans. Església: Comunitat de seguidor de Jesucrist.
Bíblia: Fragments de bíblies llatines del segle IX.
Sacerdot: Home consagrat a l'exercici públic del culte,a fer d' intermediari entre els homes i la divinitat ,a tenir cura de les coses sagrades.
Diumenge: Diumenge de rams Diumenge que inicia la setmana santa,en què se celebra l'entrada de Jesucrist a Jerusalem entre les aclamacions del poble i es beneeixen les palmes i els palmons que els fidels porten en processó. Sagrament: Signe sensible d'un efecte espiritual que, segons la teologia cristiana, Deu obra en les
ànimes i és causant de la gràcia.
Sagrari: Part interior del temple catòlic on es guarden les relíquies i les coses sagrades. Daniel Rotger (5è A)
VOCABULARI MONOTEISTA JAHVÉ: Es l'home que va aparèixer al Sinaí que DÉU va revelar el seu nom.
SINAGOGA: Temple dels jueus
CANELOBRE: Untensili consistent en un peu o una columna de dos braços,amb dolles per aguantar dretes altres tantes candeles
QUIPA: Casquet, semblant a un solideu,usat per els cultes. SABAT:Setè dia de la setmana hebrea,consagrat a Jahvé,en què hom va interrompre el treball. TALMUD:Conjunt literari format Mismà i els seus comentaris rabínics antics o Guemara.
RABÍ: Ministre del culte jueu David Assens (5è A)
Vocabulari monoteista Jahvé:Nom donat a Déu pel poble d'Israel de l'època de Moisès i Josuè. Talmud:Nom donat al conjunt literari format per la Misnà( conjunt de tradicions de lleis) i els seus comentaris. Quipà:Casquet semblant a un solideu emprat pels jueus. Canelobre:Utensili amb un peu en set braços per aguantar set Rabí:Equivalent a un capellà jueu. Sabat:Ultim dia de la setmana jueva i dia de festa. Sinagoga:Lloc d'estudi i oració pels jueus.
Joan Farrés (5è B)
Vocabulari monoteista Déu:Ésser sobrehumá concebut com a erercint el seu poder sobre el món o una part del món i al qual és degut el culte dels éssers humans. Biblia:Obra que reuneix és coneixements o idees fundamentals de una disiplina odoctrinat per a un grup de persones. Sacerdot:Parsona que a rebut les ordes sagrades qual permeten celebrar culte. Diumenge:setè dia de la setmana, destinat al repòs i dedicat especialment al culte del semejo en les religions cristianes. Església:comunitat cristiana. Adifici del culte catòlic i d'algunes altres comunitats cristianes. Sagrament:signe sensible instituït per Crist per el que les persones rebien un efecte interior i espiritual de satisfacció o grasia. Segrari:lloc on es guardan les hòsties concegrades.
Joan Moya (5è C)
Vocabulari monoteistes AL- LÀ DIOS EN EL ISLAM, CREADOR DEL MUNDO Y DE CUANTO ENCIERRA, SEA BUENO O MALO. MAHOMA FUNDADOR DEL I SLAM Y DEL IMPERIO MUSULMÁN. ALCORÁ LLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS INCLOU LA PREDICACIÓ DE MAHOMA. MESQUITA A L' ISLAM EDIFICI DESTINAT SOBRE TOT A L'ORACIÓ DELS FIDELS. MIHRAB. IIMANI PERSONES ENCARREGADES DE L'ORACIÓ COL·LECTIVA, DEL RES A LA MESQUITA
mesquita
mahoma
Jordi Fernández (5è C)
VOCABULARI MONOTEISTA
JAHVÉ:es el home que va apareixer al sinaí que Deú va rebre el seu nom. SINAGOGA:temple dels jueus. CANELOBRE:utensili consistent en un peu o un columna de dos o mes bracos ,amb dollos per aguantar drets altres tantes candeles. QUIPA:casquet,semblant a un solideu,usat pels jueus,especialment en els acte de culte. SABAT:sete dia de la setmana hebrea,consagrat a jahve,en que han interromp el treball. TALMUD:conjunt literitari format per la mismai els sus comentaris rabima antes a guenara. RABI:ministre del culte jueu i cap espiritual dae la comunitat amb el titol conferit per les ordres rabinques.
José del Río (5è A)
VOCABULARI MONOTEISTA AL.LÀ : En Arab significa Déu únic de les religions. MAHOMA : Va ser profeta fundador de Islam. ALCARÀ : Es el llibre sagrat de Islam. MESQUITA : Edifici on van els musulmans. RAMADÀ : Mes novè del calendari qual prescrit de juny dre MIHRAB : IMAM :
Lara Mariscal (5è C)
VOCABULARI MONOTEISTA SINAGOGA:edfici o lloc reunió consegrat al culte jueu CANELOBRE:És un objecte que serveix per sostenir les veles.
QUIPÀ:Casquet que fan servir els homes jueus observants. SABAT:Festa jueva del dissabte. TALMUD:Llibre que canta les lleis avils i cònoniques dels jueus .
RABÍ:Mestre o doctor de la llei jueva .
Llucía Rojo (5è A)
Vocabulari
monoteista
Jahvè: nom donat a Déu pel poble d'Israel de l'època de Moisès i Josuè. Talmud:nom donat al conjunt literari format per la Misna (conjunt de tradicions de lleis)i els seus comentaris. Quipà:casquet semblant a un solideu emprats pels jueus. Canelobre:utensili amb un peu en set braços per aguantar set espelmes. Rabi:equivalent a un capella jueu. Sabat:ultim dia de la setmana jueva i dia de festa. Sinagoga:lloc d'estudi i oració pels jueus.
Jahvé
talmud.
quipà
Quipà
canelobre
sinagoga
Rabí
Manel Estela (5è B)
Al·là: es tradicionalment la paraula aràbiga utilitzada pels musulmans per anomenar a déu. Mesquita:una mesquita es el temple de la religió islàmica. Alcorà es el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans aquest llibre conte la paraula de Deu Imam:un imam es la persona encarregar de presidir i dirigir l'oració Mahoma:profeta àrab fundador de la religió musulmana Mihrab:es el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar
Manel Ligero (5è A)
CRISTIANISME DÉU: Un
déu o divinitat és un ésser superior,no
huma,que representa allò sagrat.En ambients cistians, hi ha religions politeístes que vol dir que teen molts de deus i religions monoteístes és que tenen un sol déu. BÍBLIA :La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme, segons la tradició la Bíblia va ser escrita en un període de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per més de 40 autors diferents, en tres continents (Europa, Àsia i Àfrica) i en tres llengues (hebreu, arameu i grec). I té l'antic Testament i el Nou Testament. Un tema al llarc de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redemptació de la humanitat. SACERDOT: El sacerdot és una persona dedicada i consegrada a fer, celebrar i oferir sacrificis a la seva divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del món. En el catolicisme també s'anomena capellà. DIUMENGE: El diumenge és el setè el dia de la setmana. El nom <diumenge> del llatí die dominiciu o <dia del Senyor> Això és degut al fet que entre el cristianis és el dia que Déu va crear la llum, però
sobretot és el dia en que Jesús va ressuscitar. ESGLÈSIA: L' església Cristiana és l'església més gran del món cristià. En formen part més de mil milions de membres, el que representa més de la meitat de tots els cristians, i més d'una sisena part del món la seva missió és difondre l'evangeli de Jesucrist.
SAGRAMENT: Un sagrament, per al cristianisme, és una ceremònia mitjantçant la qual el creient rep la gràcia de Déu.
SAGRARI: En la religió catòlica el sagrari és el lloc als temples on es conté reservat el sant Sagrament.
Marta Aragón (5è B)
VOCABULARI MONOTEISTA
Jahvé: Jahvé segons la Bíblia és el nom propi de Déu.Apareix unes 7000 vegades en la bíblia. Talmud: Talmud és un cos literari d'importància i autoritat pel judisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l' ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Quipà: és un casquet utilitzat pels homes jueus. Les dones no poden dur-la, només els homes. Canelobre: és un utensili consistent en un peu o una columna més o menys llarg, de dos braços o més, dolles per aguantar dretes altres tantes candeleres. Rabí: Rabí és un tratament que vol dir respecte , equivalent a mestre. Sabat: és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès. És la celebració més important de calendari jueu, fins i tot més que el Yom Kippur ( el dia d'Expiació).
Jahvé
Canelobre
Talmud
Quipà
Rabí
Míriam Curto (5è C)
Vocabulari
monoteista mesquita: una mesquita és un edifici sagrat dels musulmans,on es fan les pregràries de la religió. al·là: nom amb que designa Déu a l'islam. mahoma: l'islam considera que mahoma fou un simple profeta, transmissor de la relació, que no s'atribui cap quálitat divina. alcorà: llibre sarat
ramadà: mes novè del calandari musulmà durant el qual prescrit el dejun consistent a no pendre...
mihrab: nicho hormacina , a vont han de mirar los que ornan y tambíen alberga el Coran.
Imam: persona encarragada de precidir i dirigir l'oració Col·lectiva dels divendres a la mesquita.
imam
Míriam Sintes (5è C)
Vocabulari monoteista Déu: Noms dels éssers superiors en els quals creuen les diverses religió. Església: Comunitat de persones que tenen una mateixa religió. Sacerdot: Home consegrat de Déu. Diumenge: Setè dia de la setmana ,que ve després de disabte. Sagrari: Lloc petit i tancat on es guarden les hòsties consegrades. Sagrament: Segons la religió cristiana,signe de presència de Déu en la vida i la hde la istòria humanitat. Bíblia: Fragment de bíblies Llatines del segle IX.
Óscar Expósito (5è A)
Vocabulari monoteista
DEU... nom dels essers vius superiors en els cuals creuen diverses religions. BIBLIA...el conjunt de llibres biblics. SACERDOT...home religio ,capella.
dedicat
a
la
DIUMENGE... sete dia de la setmana.
Ă&#x201C;scar Petrus (5è C)
Vocabulari monoteista DÉU: l'esser suprem ,alló que (alguna gent) valora , adora...
BÍBLIA: conjunt dels llibres i els escrits de l'Antic o Nou testament. DIUMENGE: setè dia de la setmana,o primer , en el còmput antic i critià.
ESGLÉSIA: lloc on van els cristians. SACERDOT: home consagrat a oferir sacrificis a la divinitat. SAGRAMENT: signe de la presèncio operativa de Deú de la història de la salvació.
Paula Prados (5è A)
Vocabulari monoteista 1.Jahve es el deu de la religió jueva que significa “ jo soc el que soc”. 2. És un cos literari d'importancia i autoritat pel judaisme. 3. És una pessa de roba dels jueus. 4. És com una espelma de tres puntes. 5. Un rabí es un capalla de jueus. 6. És el setè i ultim dia de la setmana en la religió jueva. 7. Una sinagoga es on estudien i resen els jueus. 1. 2.
3
4.
5
6 7
Raúl Sintes (5è C)
Vocabulari monoteista Déu:Ésser sobrehumá concebut com a exercint el seu poder sobre el món i al qual és degut al culte dels humans. Bíblia:La Bíblia és el conjunt de textos religiosos,del cristianisme. La Bíblia prové del Greg. Sacerdot:En l'Església Católica,home consagrat a Déu i ordenat prevere. Diumenge:Seté dia de la setmana,destinat al repòs i dedicat al culte del Senyor en les religions cristianes. Església:Comunitat de seguidors de Jesucrist. Sagrament:L'eucaristia,especialment les hósties consagrades quan son reservades en el sagrari. Sagrari:Lloc on es posa i es guarda la eucaristia.
Déu
Bíblia Sacerdot
diumenge
Esglesia
Sagrament Sagrari Yasmina Fernández (5è B)
VOCABULARI
MONOTEISTA Cristianisme: Déu: ésser sobre humà concebut com a exercint el seu poder sobre el món i al qual és degut al culte dels humans. Bíblia:la bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula bíblia prove del grec. Sacerdot:en l ´església catòlica, home consagrat a Déu i ordenat prevere. Diumenge:setè dia de la setmana, destinat al repòs
i dedicat al culte del senyor en les religions cristianisme Església:comunitat de seguidors de Jesucrist. Sagrament:l´eucaristia, especialment les hòstia consegrades quan son reservades en el sagrari. Sagrari:lloc on posa i es guarda la eucaristia.
Yoselin Salvatierra (5è C)
JUDAISME
JAHVÈ: És el nom de Déu en la Bíblia hebrea i en la religió semítica antiga, i el nom propi del Déu d'Israel com es descriu a la Bíblia hebrea. El significat més probable del nom pot ser “Ell porta a l'existència”. La Bíblia descriu a Jahvè com el veritable Déu que alliberar a Israel d'Egipte i va donar els Deu Manaments. L'adoració del Senyor per si sola és una idea central del judaisme.
TALMUD: És una obra que recull les discusions rabíniques sobre les lleis jueves, tradicions, costums, llegendes i històries. Es caracteritza per tenir multitut d'opinions, quasi sempre en forma de preguntes. Més que d'un únic Talmud, es pot rallar de dos: Talmud de Jerusalem i Talmud de Babilonia; els dos van ser redactats durant uns quants segles, per varies generacions de rabins. Està dividit en dues parts: la Mishnà i la Guemarà.
QUIPÀ: És un casquet utilitzat per els homes jueus; les dones no poden dur-la. S'entén que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre ell i per abaixar la supèrbia humana.
CANELOBRE: Anomenat també Menorà. És un utensili consistent en un peu de set braços amb dolles per aguantar dretes set candeleres. És un dels elements rituals del judaisme i un dels seus símbols més antics. Representa els arbusts en llames que va veure Moisès al Mont Sinaí.
RABÍ: En el judaisme significa mon mestre o, més literalment mon major. El rabí és la persona encarregada del culte i de l'ensenyament religiós d'una comunitat jueva. Els rabins son guies espirituals però als oficis religiosos no son essencials, es poden dur a terme sense ells.
SÀBAT: És el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès. És la celebració més important del calendari jueu. El propòsit del sàbat, des d'un punt de vista litúrgic, no és el descans en si, sinó la commemoració i l'observació, simbolitzats per dues candeles que s'encenen just abans del començament del sàbat. Durant la jornada, es duen a terme diverses activitats, com ara l'oració, reunir-se amb la família o rebre invitats, ballar, anar a passetjar, llegir o jugar a cartes. Per dinar és tradicional menjar una mena d'estofat que es diu txólent.
SINAGOGA: És el lloc d'estudi i oració pels jueus. El terme hebreu significa “Casa d'Assemblea” o “Casa d'Oració”. Hi ha habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. La pregària en comunitat és una característica important del judaisme; els jueus han de pregar tres vegades per dia i la sinagoga és el lloc per fer-ho. Els rabins no són essencials, moltes sinagogues no en tenen. És por realitzar un ofici religiós si hi ha un minyam, és a dir un mínim de deu jueus adults.
Ariadna Morales (5è B)