Amb la LLEI A LA MÀ

Mercè Pomar Mediadora de família i advocada

Es té consciència del dret a la privacitat i a la intimitat dels menors?»

Els juristes plantejam el debat d’on comença i acaba la intimitat dels fills de aquells «pares» que exposen els seus fills a les xarxes socials i altres mitjans.

El dret a la privacitat i a la intimitat dels menors és un dels drets fonamentals dels infants que més habitualment és vulnerat. Recuperar el dret a la privacitat en l’ús que es fa de les nostres dades a Internet és un dels reptes que té la societat actual per fer front a l’emergència digital.

I si volem protegir les nostres dades… potser que comencem per protegir un dels grups més vulnerables de la societat: els menors.

Conscienciar la gent de la necessitat de preservar el dret a la intimitat i la privacitat dels menors és un gest necessari per créixer com a societat. En l’actualitat la problemàtica es representa en tres punts:

• La difusió massiva de les imatges de les criatures.

• La sensació que protegir la privacitat dels fills i filles resulta pràcticament impossible.

• El missatge que es transmet: que l’activitat a les xarxes és més important que la pròpia activitat en diverses àrees com l’educativa, l’esportiva, de lleure, etc.

Podríem plantejar-nos que els pares o tutors que no autoritzen la cessió d’imatges pateixen el risc de pràctiques que igualment impliquen un senyalament del menor dins el grup i que ge- neralment haurien d’estar expressament prohibides per la normativa?

Basant-nos en la legalitat, cal recordar que les imatges que es pengen en aquestes xarxes ja no pertanyen a la persona o entitat, sinó que se’n cedeixen els drets a la xarxa en qüestió.

El 90 % de les empreses utilitza les xarxes socials per donar-se a conèixer i per vendre el seu producte. Hem assumit que és normal que les escoles, entitats esportives, entitats de lleure, etc. facin el mateix? (de fet l’excepció és que no ho facin).

Quan una entitat, escola o organització fa servir els infants per fer promoció, llavors el que fa és usar els nostres fills i filles com a producte?

A més, l’entorn digital actual té un gran impacte sobre una sèrie de drets que s’estableixen en la Convenció sobre els Drets de l’Infant, com el de l’educació, la privacitat, l’accés a la informació o la llibertat d’expressió.

Algunes vegades els menors són figurants i altres vegades tenen un paper més actiu. Però, vista aquesta sobreexposicio tan continuada, on són els drets dels menors?

La primera institució a moure’s va ser la UNICEF, el febrer del 2004, quan va plantejar els e-drets dels fillets i les fillets: anys, límit que estableix la Llei de protecció de dades, es necessita el consentiment de tots dos, pare i mare, per publicar fotografies d’un menor de catorze anys a les xarxes socials i, en cas que no es posin d’acord, el jutge és qui aplicarà el Codi civil i: «Escoltats ambdós i el fill si tigués judici suficient i, en tot cas, si fos major de dotze anys, atribuirà, sens recurs ulterior, la facultat de decidir al mare o a la mare».

– Dret d’accés a la informació i la tecnologia sense discriminació per sexe, edat, recursos, nacionalitat, ètnia, lloc de residència, etc. I especialment per a infants discapacitats.

– Dret de lliure expressió i associació, a cercar, rebre i difondre informacions i idees per la xarxa.

– Dret a ser consultats i donar l’opinió sobre les lleis.

– Dret a la protecció contra l’explotació, el comerç il·legal, els abusos i la violència que es produeix utilitzant Internet.

– Dret a la intimitat de les comunicacions per mitjans electrònics.

A l’Estat espanyol, el 2015 es va reformar el sistema de protecció a la infància i l’adolescència, Llei orgànica 8/2015 de 22 de juliol i Llei 26/2015 de 28 de juliol; però si us llegiu l’informe, no hi trobareu cap referència als drets a internet.

El 90 % de les empreses utilitza les xarxes socials per donar-se a conèixer i per vendre el seu producte. Hem assumit que és normal que les escoles, entitats esportives, entitats de lleure, etc. facin el mateix? (de fet l’excepció és que no ho facin).

El simple fet de penjar una fotografia o un vídeo per part dels pares o adolescents, comportarà la importància de conscienciar els joves i les generacions futures de l’impacte o el greuge que comportarà que la seva imatge pugui ser emprada amb fins il·lícits, comercials, sexuals o altres.

Segons el l’article 156 del Codi civil, «la pàtria potestat l’han d’exercir conjuntament ambdós progenitors, o un de sol amb el consentiment exprés i tàcit de l’altre. Són vàlids els actes que faci un d’ells conformement amb l’ús social i les circumstàncies o en situacions d’urgent necessitat». Així que tots dos pares són responsables del que facin amb el seu fill o filla i la seva exposició pública.

Però, què passa en el cas de pares separats si un ho fa i l’altre no vol que es faci? Fins als catorze