MOCIÓ PROPOSTA D’ESTUDI D’UNA TAXA D'AIGÜES SUMPTUÀRIES ATÈS QUE: Estem en una situació d’ Emergència Climàtica, declarada recentment per l’ajuntament, amb les conseqüències negatives sobre la disponibilitat d’aigua dolça al planeta que preveuen els estudis científics. L’increment global de pressió fiscal es mantindrà aquest any, en promig, per sota de l’IPC, fet que probablement comportarà una reducció d’ingressos municipals. La propera implementació de la Tarifació Social provocarà molt probablement una altra reducció en els ingressos municipals que podria deteriorar els serveis que presta l’ajuntament, fent-se necessari compensar aquesta reducció d’ingressos. Els ajuntaments, en la seva qualitat d’Administració pública, tenen potestat tributària (Article 4, apartat 1-b de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local - LRBRL) i, a més, li correspon al Ple la determinació dels recursos propis de caràcter tributari (Article 22, apartat 2-e de la LRBRL). El proveïment d’aigua potable és competència municipal (Article 25, apartat 2-c, de la LRBRL i Article 26, apartat 1-a de la mateixa) i que, en tot cas, l’aigua és un bé públic i un dret essencial que cal preservar: “El juliol de 2010, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar una resolució en la qual es reconeixia que” el dret a l’aigua potable i el sanejament és un dret humà essencial per al ple gaudi de la vida i de tots els drets humans “(A/RES/64/292). Dos mesos després, el setembre de 2010, el Consell de Drets Humans (CDH) va confirmar aquest dret aclarint-ne els fonaments, va concretar que forma part del dret internacional i va confirmar que és legalment vinculant per als estats signants del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 (PIDESC) (A/HRC/RES/15/9). Posteriorment, el novembre de 2010, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (CDESC) va publicar una declaració en la qual es posava l’accent en el sanejament com a component indispensable del dret a un nivell de vida adequat, però que també està íntegrament relacionat amb els drets a la salut i l’habitatge, contribuint així a un major reconeixement del sanejament com un dret diferenciat (4 E/C.12/2010/1). Més recentment, l’Assemblea General de Nacions Unides ha aprovat successives resolucions reafirmant-ne el reconeixement del dret humà a l’aigua i al sanejament el desembre de 2013 (A/RES/68/157) i el desembre de 2015 (A/ RES/70/169), i el CDH va fer el mateix l’octubre de 2016 (A/HRC/RES/33/10). Aquestes resolucions han culminat un procés dins de l’ONU pel qual l’accés a l’aigua sempre s’havia considerat determinant per a disposar d’un nivell de vida adequat. D’aquesta manera, s’han confirmat i reconegut els drets a l’aigua i al sanejament com a obligacions jurídicament vinculants per a tots els estats signants del PIDESC i d’altres tractats de drets humans.”1 (1) 1
Pàgina 127 del document annex