CONTE DE SANT JORDI
- A dormir, nens!!! - Va dir el pare agafant-los les mans.
- Pare, explican’s un conte… aquell que t’explicava
l’avi quan eres petit.
- Un altre cop?
Els nens van ficar-se al llit i tapadets fins al coll el miraven molt atents.
I el pare va començar…
Fa molt, molt de temps, hi havia un nen que es deia Pau Ell sempre
estava contant històries de coses que podien passar, i tothom reia dient-li que eren coses impossibles. Una tarda que plovia molt, en Pau
estava estirat al llit i va sentir un tro molt fort, que va fer que marxés el llum
CRO CRO PUMMMMMMM!!!!!!!
Va veure com a sobre del seu llit es feia un remolí de llum i sentia una veu que cantava.
- Pare, què cantava la veu?
- Era una cançó antiquíssima, que parlava d’un Drac.
En Pau va tocar la llum i el remolí el va xuclar. - va continuar el pare.
Tot plegat es va adonar que era… a l’espai?, en un altre planeta? Ell seguia escoltant aquella cançó trista.
Es va apropar i va veure que era un Drac que tocava la guitarra.
En Pau el va saludar i el Drac, quan el va veure, va parar de tocar.
- Hooolaaaa, -va dir- Un nen Què fas aquí?
- No sé, la pluja i els trons m’han portat…
I el Drac va començar a plorar de nou. I en Pau va veure con tronava de nou.
CRO CRO PUMMMMMMM!!!!!!!
- Per què plores? - Va preguntar el Pau.
- Perquè he perdut la meva amiga, la Princesa Maria
- I com l’has perdut?
- Un remolí de llum em va portar aquí. Jo vivia en una muntanya. i
tenia una amiga, i ara no sé com tornar…
- Jo puc ajudar-te. Anirem a casa meva i li demanarem ajut al meu pare, ell en sap molt de com arribar als llocs És taxista
El Pau el va agafar de la mà i van anar al remolí Quan se’n van adonar
ja eren a sobre del llit altre cop.
El pare, en sentir soroll, va entrar… I va obrir molt els ulls quan va veure el Drac!
En Pau ho va explicar tot al seu pare, que es deia Manel. I van decidir ajudar el Drac a tornar a casa amb la seva amiga
Van buscar en els plànols d’en Manel, però no trobaven res.
Fins que el Drac, veient els llibres de contes del Pau, va reconèixer la seva amiga.
En Manel a més era un gran inventor, i van baixar tots tres al garatge a veure què podien fer
El Drac, que portava el llibre a les mans, el llegia i rellegia
La Maria era una Princesa, que va conèixer quan ells eren petits Ella li va ensenyar tot el que sabia: llegir, cantar, tocar la guitarra…I ell li va ensenyar tot el que sabia sobre les roses. Havia de trobar-la.
En Manel, després de molta estona, va inventar una màquina del temps, i va preparar una motxilla ben equipada:
● La màquina del temps que era la calculadora del Pau i que el pare va transformar
● Una llanterna (importantíssim per explorar)
● Una llibreta amb un boli, per apuntar rutes.
● Un estoig de primers auxilis (tiretes, iode, cotó i un xarop per a la tos)
En Manel li va donar instruccions de com utilitzar la calculadora, i el Drac va començar el seu viatge.
Al cap d’uns dies el drac va tornar amb un amic, el Jordi. Era un noi que no tenia rumb fix i ajudava el Drac a buscar la Maria.
Van passar uns dies a casa d’en Pau, i el pare li va fabricar un rellotge per marcar el camí, si anava caminant, i li va perfeccionar la calculadora També li va preparar una rulot, amb tota mena de llibres, menjar (el Drac i en Jordi havien descobert que els agradava la fruita, la xocolata, i els entrepans de xoriço), i llits per descansar en viatges llargs.
El pare li va deixar fer al Pau aquell viatge amb el meus amics, si anava en compte…
Després de posar el rumb exacte, el drac va prémer el botó verd i una
llum molt intensa els va portar a un lloc molt bonic.
Van baixar de la rulot i van seguir el camí que marcava el rellotge.
Van passar per un riu, i una muntanya plena d’arbres fruiters, i quan van agafar el camí que passava pel poble i continuava fins al castell, a cada costat les roses apareixien, per tot arreu, grans i petites, però totes elles vermelles com la sang.
I el Drac va dir:
- És aquí, l’he trobat, ella viu aquí!
Van continuar fins arribar a un castell. Hi havia una noia en una de les finestres, i quan els va veure arribar, va baixar corrents
- Ets tu?
- Sí Maria… soc jo… i el Drac va anar corrents a fer-li una abraçada. En Jordi es va quedar bocabadat quan la veure i es va enamorar, mai havia vist una noia tan bonica i amable com ella
En Pau havia de tornar a casa, i tots tres el van acompanyar El pare, quan els va veure es va posar molt content de veure que en aquest viatge havien trobat la Princesa.
El Manel els va dir que podien tornar quan volguessin, a visitar-los.
La Princesa li va donar una rosa al Manel i una altra al Pau. Els va dir
que a partir d’aquell dia que es van retrobar es faria una festa per celebrar aquell dia tan especial i que es regalaria una rosa.
No cal dir que en Jordi se’n va anar amb ells, perquè per fi havia trobat el lloc on volia quedar-se
Les visites es van fer. Un any es desplaçaven uns, i l’any següent els altres.
Això era una amistat per sempre.
- I aquesta història, nens, és la verdadera història de Sant
Jordi, un Drac i una Princesa. I ara, nens… a dormir.
GES 2