Recull de textos 16 17

CFA MONTSERRAT ROIG

PRESENTACIÓ Aquest curs 16-17 el CFA Montserrat Roig, dins les jornades culturals, hem dedicat dos dies a activitats relacionades amb l’escriptora Montserrat Roig ja que l’any passat va tenir lloc el 25è aniversari de la seva mort: un itinerari per l’Eixample de la Montserrat Roig i la presentació del llibre: “Montserrat Roig. La memòria viva” a càrrec de l’autora Aina Torres.

També coincidint amb la celebració de Sant Jordi i, per tercer any consecutiu, hem tornat a convocar el concurs “Tea and Reading: textos per a ser llegits”, on tots els alumnes hi poden participar presentant un text, en poesia o prosa, en llengua catalana, castellana o anglesa.

Aquest any el tema dels textos és “ Els llibres i la lectura”.

Posteriorment els textos elaborats es llegeixen i es comparteixen en veu alta amb l’acompanyament d’un te i unes pastetes per endolcir la trobada.

Des del punt de vista curricular treballar la creació de textos és una tasca molt important, ja que fomenta el procés de creativitat: pensar, ordenar les idees, formular-les en frases, construir un esborrany, revisar i finalment produir el text.

També per segon any consecutiu es convoca el Concurs de fotografia on aquest any el tema, també, és “Els llibres i la Lectura”.

Un dels objectius del Centre és dinamitzar un conjunt d’activitats per a fomentar la lectura i crear un ambient lector en diferents espais.

Donem les gràcies a totes les persones que han fet possible aquest recull, fruit de la participació, el treball i la il·lusió d’aprendre i compartir.

L’EQUIP DOCENT Barcelona, 26 d’abril de 2017

2

ÍNDEX DE TEXTOS

- Biografía lectora de A.R.Abis ......................................................

4

- Biografía lectora de A. Aloe .......................................................

5

- Dos amics de K .Alouat ...............................................................

7

- La meva relació amb els llibre de Z. Ariza ..................................

8

- La insistència de la meva família amb la lectura de S. Arteaga

9

- El vell llibre parlant de J. Ávila .....................................................

10

- El xinès de I. Ballestar ................................................................

11

- Mi libro favorito de L.Barahona .................................................

12

- Els llibres de la meva vida M. Barceló ......................................

13

- Un món per a descobrir: la lectura de K. Bourami .....................

14

- El meu primer llibre de Nathalia C. ...........................................

15

- Món de fantasia de D. Coll ........................................................

16

- El llibre del ”Petit vampir” de M. Domingo ...................................

17

- Biografía lectora de L. Fernandes ...........................................

18

- Mi experiencia con los libros de P. Flores ................................

19

- Secret obert de Gloria G. .........................................................

20

- La Lectura: vida i bons records de S. Gilces ...........................

21

- La meva relació amb el primer llibre de S. Kausar ..................

22

- Biografía lectora de Marina Lerner ............................................

23

- Una experiència amb la poesia de A. López .............................

24

- Una experiència amb les primeres lectures de M.P. Morales ...

25

- My reading Biography I. Morón .................................................

26

- Orgullosa del meu progrés de J. Njeri ......................................

27

- Un llibre que em va marcar en la infantesa de M.A. Pérez …..

28

- El llibre de M.A.Pérez.... ...........................................................

29

- En Colombia de E. Pardo .........................................................

30

- Azucena and Platero de C. Paredes ........................................

31

- Un día en la biblioteca de K. T. Ramis ....................................

32

- La meva tornada a la lectura de J. Rodulfo .............................

33

- The book’s power de A. Rofes ................................................

34

3

Biografía lectora Todo lo que atañe a mi niñez es dual: una parte aburrimiento y, la otra, juego y rebelión.

Mi primer encuentro con la lectura fue tal cual: Nací en una familia numerosa y en mi casa no había casi de nada; libros, muy pocos. Hablaba sólo en dialecto y, por eso, mi primer encuentro con la escuela italiana fue un shock. También era muy tímida y eso no fue de gran ayuda. A pesar de todo, aprendí a leer y escribir en italiano.

En casa no podía leer: Primero, porque no había libros y segundo, porque, según mi padre, leer era una pérdida de tiempo, de ocio inútil. La lectura fue mi primer acto de rebelión hacia él.

Empecé a trabajar muy temprano y siempre lo primero que compraba eran libros para poder continuar en el colegio.

Leer me hizo descubrir mundos, personas, lugares… que nunca habría podido imaginar que existían.

Además de los poetas, los grandes filósofos, los escritores, antiguos y modernos, los que han dado y siguen dando sentido a la humanidad, a nosotros, los seres humanos.

Leer siempre me encantó y, también, tener un libro en las manos.

Ahora vivo rodeada de libros, jamás podría imaginar mi vida sin ellos.

Anna Rita Abis Castellà 3

4

Biografía lectora Nací en una familia numerosa y patriarcal. En casa, además de mis padres y hermano, vivían también los abuelos y los hermanos de mi padre. En casa siempre hubo libros, periódicos y revistas.

Mi abuelo compraba el periódico todos los días, excepto el lunes, porque no se imprimían , y a la hora de comer toda la familia hablaba de lo que pasaba en el país o de política o de economía.

A la abuela le gustaba escribir las recetas de cocina que experimentaba y , también, lo que hoy se llama tutoríales de labores y ganchillo. Además, como había estudiado latín, cada vez que usaba una expresión en esa lengua nos explicaba el sentido y la anotaba, para que nosotros no la olvidáramos.

Mi hermano y yo, desde pequeñitos estábamos acostumbrados a escuchar cuentos narrados por las jóvenes hermanas de mi padre y por la abuela y los que nos leían nuestros padres.

La tía Rita estudiaba en Roma en la Escuela Montessori y aplicaba con nosotros el método de esta gran pedagoga y ¡fue fatal!, porque todo nos causaba curiosidad.

El domingo mi padre nos traía el “ Corriere dei piccoli”, la prima revista semanal de historias infantiles en Italia.

El Corrierino, como se le llamó popularmente, se convirtió en una lectura fundamental para varias generaciones de jóvenes italianos.

Con el objetivo de llamar la atención del público infantil, los editores apostaron por una curiosa fórmula que se denominó "protohistorieta" y que consistía en narrar una anécdota en imágenes situadas dentro de viñetas, sin textos ni bocadillos, pero que incluían al pie pequeños versos.

En esta revista se publicó, entre otros, la historieta del Signor Bonaventura.

Tenía tres años cuando mi tía nos leía a mí y a mi hermano ´Le avventure del signor Bonaventura’. Ella usaba su voz , su entonación, sus gestos... así que no sólo quería aprender a leer sino a hacerlo como ella lo hacía!

Empecé a copiar los pequeños versos y, lentamente, a leer cada letra. A los cuatros años entendí que tenía que unir las letras para formar las palabras y empecé a leer siempre con mucha curiosidad y mucha atención.

Al final fui autodidacta y nunca fui a primero, porque en junio del año 1956 hice los exámenes para pasar a segundo.

5

Con el tiempo he leído mucho y aún lo hago. Me gusta tambien escribir de todo y sobre todo.

Como profesora de italiano en la escuela primaria he aprendido que el amor por la lectura no siempre es natural, que debe ser educada y, por eso con mis nietos hace mucho tiempo que, juntos, contamos y leemos cuentos, escribimos hechos, hacemos vídeos y presentaciones y…, para mi gran felicidad, a ellos les gusta leer.

Antonella Aloe Castellà 3

6

Dos amics Quan anava a l’institut vam començar a llegir un llibre sobre dos amics.

Un alemany i l’altre jueu van ser bons amics durant molts anys. Quan Hitler va començar a manar a Alemanya tot continuava igual entre ells dos. Vivien lluny l’un de l’altre, però tot i així sempre s’enviaven cartes. Un dia l’alemany va deixar d’enviar cartes i el jueu estava dubtós del que li havia passat. Després d’haver transcorregut el temps el jueu va rebre una carta en la qual deia: “No em tornis a parlar més, no ets res per a mi” El jueu es va decebre: “on era el seu amic?” “l va trair?”.

A mesura que va passar el temps i tot es va posar en el seu lloc el jueu es va adonar que el seu amic ja no era com abans; ara era nazi. És un llibre que et posa en situació de com una persona coneguda es pot tornar totalment desconeguda. Em va agradar molt aquest llibre, perquè mostra la vida mateixa, i perquè no es una història fictícia. Els llibres reals que narren històries sobres les persones, etc... són uns llibres encantadors per a mi.

Karim Alouat GES II

Monument de l'Holocaust, Berlín

7

LA MEVA RELACIÓ AMB ELS LLIBRES

La meva relació amb ells llibres va començar als 8 anys.

I la veritat és que no em matava la curiositat ni em cridava l’atenció.

Així va començar la meva experiència amb la literatura.

A mi, el “Don Quixot” no em va fer gràcia, ja que ni m’agradava la temàtica del llibre ni la seva historia; no li trobava sentit.

Però, un dia, vaig parlar d’un treball d’un llibre a l’escola amb una mestra, i li vaig comentar que no m’agradaven els llibres. Em va dir que era normal que no m´agradés perquè no llegia el que a mi m’agradava.

Zoraida Ariza GESO II

8

La insistència de la meva família amb la lectura Des de sempre he intentat agafar-li gust a la lectura, fins i tot ara.

Quan era petita la meva mare em comprava llibres de contes. Sempre que m'agradava la portada d'un llibre pels seus dibuixos la meva mare me’l comprava, me'l llegia i me l’ensenyava a llegir. Els meus avis també ho feien. En tenia molts!

Hi havia un llibre en especial que m'agradava especialment perquè semblava ser més gran que jo i pesava molt. Era de colors, amb molts dibuixos i tenia un CD que explicava els contes del llibre amb dibuixos animats com si fossin pel·lícules, per això era el meu preferit. Aquest llibre me'l llegia cada nit la meva mare o, fins i tot, de vegades els meus avis, fins que el vaig aprendre a llegir jo sola. Encara el tinc a la casa de Colòmbia.

Fins i tot ara tant la meva mare com els meus avis insisteix molt amb la lectura.

Diuen que per viatjar lluny no hi ha millor nau que un llibre.

A la meva mare li agrada llegir molt llibres de l’autora Louise L. Hay, i de vegades, quan em veu desocupada o en els meus moments lliures, entra a la meva habitació i em llegeix en veu alta, o em diu que ho faci jo per escoltar-me, i després comentem el que hem llegit.

Quan viatjo a Colòmbia de vacances, el meu avi sempre em sol passar un llibre que ha llegit, o me’n compra algun i em diu que em posa com a tasca llegir-lo en el meu temps lliure, i em dóna una data abans de tornar per comentar-lo amb ell.

En general, com he explicat, a tota la meva família li agrada molt la lectura I els llibres.

Els llegeixen, se’ls recomanen, els comparteixen i també els comenten.

Sara Arteaga GES 1

9

El vell llibre parlant En muchas ocasiones de mi vida me he detenido a considerar cómo de extraordinaria es la fascinante capacidad que tienen los niños que, sin apenas esfuerzo, es decir, de forma espontánea y natural, otorgan vida y alma a cualquier objeto o animal que requiera su atención. Ya sea otorgándole poderes tan misteriosos como simples, ya sea dándoles conversación, u ofreciéndoles consejo, advirtiéndoles de un posible, tenebroso e imaginario peligro.

Por ese motivo he escrito algunos cuentos infantiles donde he resaltado esa cualidad, patrimonio exclusivo de los niños. Y por ese motivo me dispongo ahora a redactar un pequeño homenaje a esos “Grandes monstruos de pequeñas piernas: Los niños”.

A Amparito, una niña de nueve años, a quien su madre había inculcado el maravilloso ejercicio de la lectura, le gustaba acompañar a ésta a la biblioteca municipal, situada en la Plaza del Buen Leer. La niña se perdía por los intrincados pasillos de la enorme biblioteca. Sus ojos se posaban en los lomos ilustrados de los alineados libros. Se preguntaba cuántas personas habrían hecho falta para escribir tantísimo libro. De pronto, fijó su atención en el final del pasillo, a la derecha, que se adivinaba oscuro, húmedo y misterioso. Al llegar vio cómo todo cambiaba. Era más lóbrego y los libros tan viejos que parecían estar reposando, después de un día duro de trabajo. Miró hacia atrás comprobando que nadie la veía. Sus ojitos se posaron en uno de ellos, el que parecía más viejo y cansado. ¿Estás muy cansado? “No, no lo estoy, lo que me pasa es que estoy triste”. A Amparito le pareció muy raro que un libro estuviera triste. “¿Y por qué estás triste?” “Porque nadie me quiere, nadie me lleva a su casa para ser leído, que es lo más bonito que le puede pasar a un libro”. “Pues no te preocupes, convenceré a mamá para que te lleve a casa y una vez allí te leeremos una y otra vez”. “¿Sabes?: también a los humanos les parece muy bonito el leer libros”. Y así fue como la mamá de Amparo, Amparo y el libro fueron felices gracias a la lectura del antiguo libro.

Juan Ávila López Competic 1 i Anglès 1

10

El xinès Tracta sobre un poble on hi ha uns assassinats; han assassinat quasi tot el poble.Llavors arriba l’agent de policia per a esbrinar qui ha estat l’assassí.

L’agent té una amiga que se’n va a visitar la Xina, però ella vol que una altra amiga d’ell l’acompanyi.

L’agent li diu que no perquè ha de resoldre un cas i l’amiga de l’agent se’n va sola a la Xina.

Al cap d’uns mesos, l’agent se’n va a la Xina per trobar-se amb la seva amiga. Allà hi vivien tres nois amb els seus pares. Un dia, els nois es troben els seus pares morts i llavors els tres nois se’n van a buscar feina i, com no trobaven res, es van haver de quedar a dormir al carrer. Al dia següent, es van trobar un home que els va oferir feina i els va derivar per un carrer molt estret. Allà, els van atacar dos homes i dos dels germans van ser segrestats i embarcats en un vaixell, però l’altre germà va resultar mort.

Van estar mesos de viatge, durant els quals es van adonar que també viatjava una noia. El capità l’havia lligat al pal del vaixell mentre que la resta li volien fer mal. Finalment, la van llençar per la borda; i quan van arribar els germans a terra ferma els van fer treballar durament per a construir uns ferrocarrils, sense parar durant molts anys fins que van escapar de la esclavitud.

A mi, personalment, la història és el que més em va agradar d’aquella lectura,+ perquè és policíaca, però també parla de la història de la Xina.

Isaac Ballestar GES 2

11

Mi libro favorito Mi primera lectura, la verdad, no la recuerdo, pero sí recuerdo un libro que, realmente, me hizo sentir o me transmitió, los sentimientos de los personajes. He de decir que es uno de mis libros favoritos: “Orgullo y prejuicio” de JANE AUSTEN .

"He luchado en vano… Ya no puedo más. Soy incapaz de contener mis sentimientos. Permítame decirle que la admiro y la amo apasionadamente”.

Cómo me encanta este libro, los diálogos son exquisitos.

Me gusta porque no es como la mayoría de las historias de amor, en las que apenas se ven los personajes principales y ya se enamoran, a primera vista, sin siquiera conocerse. ¡Eso me parece tan irreal! En cambio, en “Orgullo y prejuicio” pasa todo lo contrario: ninguno de los dos se siente atraído por el otro a primeras impresiones, al contrario.

Cómo me gustaría que hubiesen más Mr. Darcy's en la vida real; seres que, lejos de ser perfectos, por amor venzan su orgullo; y que todas las dificultades que los puedan separar se transformen en una mejor versión de sí mismos. Y más Elizabeth Benne que, lejos de conformarse con una vida simple y sin complicaciones, busquen algo más en esta vida.

Este ha sido un libro que me ha hecho pensar sobre muchas cosas y ¿cómo decirlo?, es un libro fascinante, un buen libro, en mi opinión.

Lohamy Barahona GES 2

12

Els llibres de la meva vida

Quan jo era petita m’agradava llegir contes com “la Caputxeta Vermella”, “Pinotxo”, “Els tres porquets”, etc. Ara m’agraden els llibres de fantasia com els de “Harry Potter” i “Crepuscle”.

Quan vaig tenir filles vaig deixar de llegir llibres per a mi perquè em dedicava a elles. Tinc dues filles i a la gran li ensenyava a llegir i li explicava contes infantils. La petita em feia sentir malament perquè no volia que li expliqués contes. A ella no li agrada llegir ni els llibres del col·legi. Ara que són grans torno a llegir per a mi. Actualment estic llegint el llibre de Morgan Rice amb el títol “Transformació” La meva experiència amb els llibres és molt maca perquè em transporta a altres llocs on jo no podria anar-hi mai. Es un món de fantasia, amor, amistat entre el protagonistes, que a la vida real no es veu per enlloc. Jo ara no agafo llibres, sinó que els llegeixo al mòbil.

Mercè Barceló GES I

13

Un món per a descobrir: la lectura Quan era una nena em costava molt llegir, ja que venia d’un altre país.

Vaig aprendre a escriure i a llegir en uns idiomes que no eren el meu i preferia veure pel·lícules i sèries.

A les classes em feien llegir molts llibres i vaig quedar com “agobiada” i no m’agradava i els vaig aparcar.

Amb el temps em vaig adonar que el que van fer els meus professors va ser ajudar-me a descobrir i valorar la lectura.

A dia d’avui, des de que tinc el mòbil, he tornat a llegar. Aquest mitjà de comunicació m’ha ajudat molt a recuperar la lectura i ampliar els meus coneixements. És una sensació beneficiosa que es produeix al cervell de manera inconscient; és com que la lectura l’alimenta, et calma, et fa desconnectar de tot moment, t’ajuda a pujar l’estat d’ànim.

Actualment, llegeixo moltíssim: llibres, documents, etc.

Si vaig de viatge, llegeixo; si vaig a la platja, porto un llibre. És una bona companyia!

Un amic em va dir una vegada: “Llegeix i busca temes que t’agradin, que diguis “Mira això m’interessa!

I cada vegada voldràs més i més informació.

I és veritat, ho vaig provar i funciona.

Si em veiessin el meus professors estarien molt contents i orgullosos de mi, veurien que el treball que van fer, a la llarga, va donar resultats.

Llegir és vida, és coneixements, és vocabulari,…

Ajuda a tenir més fresc el cervell i el cos.

Abans de dormir llegeixo una mica per desconnectar i dormir més relaxada.

Khnata Bourami GESO I

14

El meu primer llibre Quan jo era petita la meva germana estava a punt de començar l’ESO. Un dia estàvem comprant els llibres i vaig tenir-ne que aguantar alguns i, de sobte, em vaig fixar en una portada que em va cridar l’atenció, que es deia “Diario de una niñera” d’ ENMA MCLAUGHLIN Y NICOLA KRAUS .

Vam arribar a casa i li vaig demanar que em deixès el llibre per llegir-lo i així poder descobrir si m’agradava o no, però em va dir que el volia llegir ella i que quan l’acabès ja me’l deixaria.

Va passar el temps i ja m’havia oblidat. Un bon dia el vaig agafar però al veure que era un llibre de gairebé 500 pàgines el vaig deixar.

Fa tres anys havia de fer un petit viatge al meu país, Colòmbia. Faltaven tres dies pel viatge de tornada a Barcelona, quan la meva cosina em va dir i recomanar que quan un va de viatge és bo portar sempre un llibre, ja que el trajecte és de moltes hores i has de fer alguna cosa per distreure i que no es faci llarg. També em va dir que els llibres t’ajuden a imaginar-te la història, fan sortir emocions i la intriga de saber més de la història, però li vaig dir que a mi no m’agradava llegar. Ella no va dir res.

Ja era l’últim dia i estàvem a l’aeroport i era l’hora del comiat, vaig dir adéu a tothom i, quan finalment em vaig acomiadar de la meva cosina, ens vam donar una abraçada ben forta i va ser quan ella va treure un llibre de la seva bossa. I em va dir: ja se que no t’agrada llegar, però aquet llibre és un dels meus preferits i vull que te’l llegeixis; es diu “Mercado negro de bebés”, d’Elizabeth Chistman i no és molt llarg, té 215 pàgines i és fàcil de llegir.

El vaig agafar i, finalment, quan ja havia fet escala a Bogotà i ja estava asseguda en el meu seient per anar a Barcelona, vaig agafar el llibre i el vaig començar i acabar.

Des d’aquell moment em va agradar llegir perquè aquell llibre narrava una història real i em va fer aflorar moltes emocions: tristessa, ràbia i també amor. També em va transmetre el misatge de no confiar molt en les persones, que hem d’analitzar-les i que, si surt algun inconvenient a la vida, has de seguir endavant fins al final i sempre ser fort.

Nathalia C. GES 2

15

Món de fantasia De peti,t entre els dos i sis anys, llegia “tebeos” de Mortadelo i Filemón, Tintín, etc. Entre els cinc i dotze anys llegia molt quan jugava a la consola Nintendo Advance I DS. A l’escola que anav,a el Centre d’Estudis Montseny, cada any, per Sant Jordi fèiem un text o dos, en català o castellà, en prosa o vers i això es feia en horari escolar, a l’últim quart d’hora deien els que serien premiats amb una rosa, margarida o violeta i el guanyador de cada classe aconseguia la rosa i el llibre.

En aquest Centre cada any feia molts dictats i cada any que passava a l’escola llegia molts llibres en català i castellà.

M’agradaven els llibres perquè em tranquil·litzaven i descobria nou vocabulari i noves aventures.

Ara només llegeixo els llibres d’allò que estudio.

Dani Coll GES I

16

El llibre del “Petit vampir”

Quan era petit, a l’edat de 8 o 9 anys, a l’E.G.B els mestres van proposar de llegir un llibre, que era “El Petit Vampir”. Crec que era de l’editorial “El Vaixell”, però quan vam començar a llegir-lo vaig sentir molt interès i intriga pels personatges.Era com si fos una pel·lícula. Em va entusiasmar.

Des d’aquell dia vaig començar a llegir més llibres, vaig començar a fer una col·lecció dels llibres de malsons que em comprava a bon preu al quiosc. Tots eren de por, m’encanten les històries de por.

“El Petit Vampir” és un llibre d’aventures sobre una família de vampirs: la mare, el pare, la germana i el germà petit. Tota la família a les 12 de la nit sortien de cacera. Normalment menjaven animals, a més d’éssers humans. Un dia el germà petit va traure el cap per una finestra i va veure un nen dormint. Va entrar dins l’habitació i, quan anava a mossegar-lo, el nen va despertar i va preguntar qui era. El petit vampir li va dir que ell era un vampir. El nen li va demanar què feia allí i li va dir que no li feia gens de por.

Poc a poc, es van fer amics i el petit vampir una nit se'l va endur volant al seu castell i li va presentar la seva família. Aquest llibre el vaig trobar interessant en aquells anys. És un llibre que recomanaria per a nens petits i per a qui li agradin aquest tipus de llibres de por i aventures.

Miguel Domingo GES II

17

Biografia lectora Siempre fui una lectora entusiasta.

A veces, al hablar, me avergonzaba cuando pronunciaba una palabra erróneamente, pero esto se debía a que la única vez que la había encontrado antes estaba dentro de las páginas de un libro. Nunca antes la había escuchado.

Recuerdo cuando nuestro maestro en la escuela nos pidió que llevásemos un pasaje de un libro que nos hubiese gustado y lo leyésemos a nuestros compañeros de clase. Leí una escena de "Las aventuras de Tom Sawyer" donde el niño travieso, Tom, trata de besar a su novia Becky. Mis compañeros de clase rodaban por el suelo riéndose por el hecho de haber sido tan atrevida como para escoger un tema tan tabú, a nuestra tierna edad, como el beso. Me sorprendió e impresionó que simplemente leyendo algo pudiese causar un efecto tan poderoso en la gente y así lo he estado haciendo desde entonces.

Leí toda la biblioteca de la escuela, pero me estaba aburriendo con temas infantiles, por eso comencé a saquear la estantería de mis padres. Desarrollé un excelente método para adivinar cuáles serían los libros que me interesarían: hojeaba un libro y si encontraba palabrotas o referencias al sexo, lo elegía para leer. Si no, no estaba interesada.

He pasado mi vida teniendo aventuras apasionadas con hombres guapos, robando joyas valiosas y sí, a veces, asesinando gente, y todo desde la comodidad de mi butaca en la biblioteca.

Laura Fernandes Castellà 3

18

Mi experiència con los libros A lo largo de mi vida no he tenido muchas experiencias con los libros: en la escuela sólo leía aquellos que eran de trabajo, no tenía gusto por leer (quizás porque no lo había tomado como un hábito) y de pequeña, y con el pasar del tiempo, iba perdiendo más interés.

He intentado leer muchos libros, pero siempre termino dejándolos en la mitad o incluso antes de empezar; solo he leído manga, que no sé ni si cuenta como libro, pero me agrada.

Estoy comenzando mis 20 años y comenzaré a leer muchos cuentos. En unos meses seré madre y quisiera leerle a mi hijo los mejores cuentos, quizás todos aquellos que quisiera que me hubieran leído a mí mis padres y que, por cuestiones de la vida, no pudieron. Espero poder darle desde muy pequeño un gusto por la lectura, comenzando con cuentos y cambiando con el tiempo, a otros libros .

Pienso que es bueno leer, ya que se pueden aprender muchas cosas en un libro: desde cocinar hasta llegar a tener conocimientos del universo y, también, que los cuentos abren la imaginación de los niños con mundos distintos y fantasías; y ayuda a los jóvenes, quizás incluso, a encontrar cosas que les inspiren, tal vez, en su futuro.

Pamela Flores GES 2

19

Secret obert Deixa’m que t’expliqui: dins de mi, mitja vida, he sigut com la ventafocs del segle XXI en el meu propi conte.

Tot va començar a la meva terra, en el meu poble, terres de camps.

En una zona prohibida per a les dones, només la mestra i la farmacèutica tenien el dret natural de serhi.

Allí vaig aprendre a llegir, a fer poemes i cançons, contar i pensar, a conèixer la naturalesa, als peus del mestre. Ai ! estimat Miquel .

La meva revolució va començar de nou, gairebé sense voler, l’estiu que em vaig enamorar.

Sí, em vaig enamorar del meu germanastre. Va passar a la vora del riu, era la festa de la collita.

Quan ens trobem, el tacte de les mans, la seva ànima a través de les seves paraules, els seus ulls en mi, el perfum, no sé que amagaven els seus ulls, però vaig sentir amor.

Es, quan arriba aquest moment, que dius: ensenyeu-me a volar! Quan ens vam besar, encara que no recordo si ho vaig fer, va ser un petó ximple, més enllà entre el bé i el mal.

Vam ser la princesa lluna i el príncep sol viatjant sense equipatge pel cosmos; hem nadat a l’estany amb lluna plena, perseguits pel drac de Sant Jordi; he estat la Pilar Prim; i hem vist com li deia la Ramona adéu a Bonnie & Clyde en una missió impossible.

Va ser només una aventura, perquè estava prohibit enamorar-se. Però és l’instant màgic, que li demanes a l’univers: sentir la màgia de l’ésser, que sigui part de la meva vida, que duri la màgia entre nosaltres, si podrem viure junts?...

Llavors, ell em va abraçar i donant-me una rosa, em va dir: - sempre estaré al teu costat, sempre estaré per a tu, seré el teu guardià dels somnis, vam néixer per estar junts i sempre hi seré! Perquè la màgia està dintre de tu, junts podem aconseguir l’impossible, ja que el meu món és teu. Tot això és gràcies a LA MÀGIA DE LLEGIR. LLEGIR ÉS VIURE MOLTES VEGADES Gloria G Català 3

20

La Lectura: vida i bons records Un món de lletres i infinitats de paraules ens arriben a l’ànima i ens donen coneixements profunds, vivències úniques i moments irrepetibles que atresorarem per sempre.

La lectura ens dóna oportunitats de viatjar més enllà del món real i de gaudir experiències pròpies o compartides amb les persones més estimades.

Vull expressar la meva experiència amb la lectura.

Cada dia la comparteixo amb les meves filles, ja que tots els dies ens transportem a un món màgic ple de fantasia, a través d’històries de contes de fades i de princeses, que no només ens expliquen lo bonica que és la història sinó que ens donen consells i una bona ensenyança de vida.

Aquests moments són únics per a mi i penso que per elles també.

La lectura no només ens ajuda a adquirir nous coneixements, també ens dóna alegria, bons records i bones experiències viscudes en un temps que no es recuperarà mai.

Susana Gilces GES I

21

La meva relació amb el primer llibre Al llarg de la meva vida jo no he llegit molts llibres. A mi m’ agrada més llegir els llibres que són de contes perquè al final sempre hi ha algunes coses per aprendre, una lliçó, una ensenyança, etc.

L'últim llibre que he llegit en català, “La casa de l'Àngel de la guarda”, a la classe de Català, no l’he entès tot perquè no és el meu idioma. Però l’hem llegit a classe conjuntament amb els meus companys i m’ha agradat perquè és una història real sobre dues germanes i expliquen com el seu país és atacat pels alemanys i comença la guerra. He aprés que les coses no sempre són igual, hi ha moments en que ets feliç i altres moments a la vida que no. Mai saps què passarà. M'agrada aquest llibre, perquè aquestes històries reals també narren fets que ens poden passar a nosaltres. El llibre m’ensenya a com es poden superar les coses.

Saman Kausar GESO II

22

Biografía lectora

La casa de mis padres siempre estaba llena de libros. Mis padres son muy inteligentes y aficionados a la lectura. Cuando yo era pequeña era difícil comprar buenos libros. En una época, en mi país, no podíamos comprar muchos productos. A pesar de todo, mis padres trataban de comprar las colecciones de autores rusos y extranjeros.

Mis abuelos y mis padres siempre estaban leyendo libros de historia, novelas… y también los libros que compraban para mí y para mi hermano menor. Además, entonces, no había ningún pasatiempo divertido: ni móviles ni numerosos canales en la tele... Por eso yo estaba acostumbrada a leer mucho .

Me gustaba antes y, ahora, trato de leer cuando tengo tiempo libre. Sobre todo me gusta ver las ilustraciones y las fotos de los libros. Tengo muchos libros de arte e historia.

Últimamente compro libros de arquitectura de Barcelona, con fotografías de buena cualidad. Me gusta regalarlos a mis amigos.

Como estoy estudiando castellano empiezo a leer en este idioma. De momento, leo historias cortas y simples, tebeos y cuentos. Poco a poco voy leyendo más y más. Quizás algún día seré capaz de leer alguna gran obra de la literatura española .

Marina Lerner Castellà 3

23

Una experiència amb la poesia

Aquesta història no és una bonica història sobre la poesia, és una història que em va passar quan jo anava a l´institut.

Tot comença a l´institut Barri Besòs. Dos amics i jo estàvem al passadís i vam veure que apareixien uns nois d´uns cursos superiors amb els que, de vegades, ja havíem tingut alguna baralla. En veure’ls vam anar al fons del passadís i veient que no teníem sortida ens vam quedar paralitzats pensant que ens atraparien. En aquell momento, un noi va sortir de l’aula d´audicions i vam aprofitar per entrar dins pensant que era la millor manera d´evitar una possible baralla.

Vam entrar a la sala i ens vam seure. El professor que hi havia estava sobre una tarima i tenia a darrera una cortina vermella i al davant una taula; al costat de la taula hi havia un parell de cadires i, damunt la taula un llibre.

De cop i volta, veiem que el professor ens mira i diu: -Ara, un d´aquests nois que acaben d´arribar ens llegiran alguns dels versos.

Em va assenyalar i em va apuntar a mi a amb el seu dit.

Em va tocar pujar damunt la tarima. Vaig llegir un parell de versos i al acabar vaig tornar a seure al meu seient. Ens vam quedar veient tot això de la poesia i aquesta va ser la meva primera experiència amb la poesía: una mala experiencia, la qual em va marcar per la resta de la meva vida.

A partir d’aquí vaig començar a odiar la poesia, pel mal tràngol que vaig passar, però amb el temps he descobert, al cap i a la fi, que la poesia no està tan malament.

Antonio López GESO II

24

Una experiència amb les primeres lectures Amb set anys, o potser menys, m´agradava llegir tebeos d´aventures: “L’home de pedra”, “El guerrer de l’antifaç”, “Roberto Alcazar y Pedrín”...

Els llegíem i, de tant en tant , els canviàvem als quioscos de diaris per vint cèntims la unitat. Ho fèiem sobretot a l´estiu, escapant-nos de les migdiades fins que arribava la meva mare amb una sabatilla a la mà i a cops de sabatilla ens feia tornar al llit.

No m´agradaven, gens ni mica, els tebeos de fades que em semblaven cursis.

En aquells temps, pels aniversaris ens regalaven llibres d’“Antoñita la Fantástica”, que era una col·legiala de família burgesa poc interessant. També llegíem “Mujercitas”, i em semblava bastant trista.

Fins que el meu pare va començar a parlar-nos de Julio Verne i Emilio Salgari. Aquestes lectures m’agradaven més!

Després, Agatha Christie, lectures que també eren més interessants que totes les anteriors; i les comprava per dotzenes.

Als quinze anys vaig conèixer l’home que seria el meu marit vint anys després: un intel·lectual autodidacta, amb més estudis (i amb la universitat després) i vaig començar a llegir el millor de la literatura de tots els temps, sobretot de la contemporània.

Mª del Prado Morales Català 3

25

My Reading biography When I was twelve my family and I left our village and we came to Barcelona. I wanted to continue studying at school, then I wanted to go to University and study for being a teacher. But I had duties: I had to work as all my sisters, my mother and my father. We had bought a flat and we had to pay it!

I started reading to evade reality. At first, I read children’s books, for exemple: THE FIVE, THE TWIN IN SAINT CLAIRE, OLIVER TWIST, etc. I was twenty when I found Agatha Christie. The stories of Agatha are lovely. Often what happened is a murder, there are many characters. The narrator always knows what will happen.

Agatha created Hercule Poirot, a detective in little Belgium. It was first published in The Bodly Head in 1920. The Poirot detective acts with a lot of intelligence: His questions to the characters and different answers, makes him find, at the end of the novel, who the murder is. These stories by Agatha Christie were a company during all my adolescence. They were useful for my mind. These are open-minded books to the world. The first story I read was “Murder in the Nile”. Years after being a teenager ( I was thirty), I travelled to Egypt and I visited the hotel where Agatha Christie had written her story.

After Agatha Christie’s book, I have read a lot more along my life. Books are always useful for me. To disconnect from reality and to create my own dreams and thoughts.

Isabel Morón Puerta Anglès 3

26

Orgullosa del meu progrés lector Quan era petita m'agradava molt llegir, però ara no recordo res i fa molts anys que vaig deixar d'estudiar.

L'any passat, quan vaig començar a estudiar, vaig començar a llegir qualsevol cosa escrita als diaris: noticies, botigues, etc. I, d'aquesta manera, m'han ajudat molt a millorar i a entendre els meus estudis.

Estic contenta perquè he començat a llegir fa poc temps un llibre que es titula “Bridget Jones” i he entès tot el que volia dir.

Per tant vaig millorant cada dia una mica i tinc ganes de llegir més i més.

Janet Njeri GES I

27

Un llibre que em va marcar en la infantesa

Vaig néixer en un poblet molt petit i de molt pocs recursos, les famílies eren pobres i de llibres no en compraven gaires.

A l'escola del poble, hi havia uns quants llibres de contes i llegendes i un bon dia una companya em va recomanar que llegís aquest: "De los Apeninos a los Andes". Em va agradar molt i em va marcar tant que, cada dia, mentre les meves companyes sortien al pati a jugar, jo em quedava llegint aquest conte, i així cada dia fins que el vaig acabar.

La història em va agradar molt (i això que tractava d'una història molt trista) i quan era a casa sempre pensava en aquell noi del conte; en totes les coses que li passaven i en la seva aventura buscant la seva mare. Cada vegada que era prop de trobar-la sempre passava alguna cosa i ella havia hagut de marxar.

Així va passar una bona temporada, viatjant d'un lloc fins a un altre. A mi em feia molta pena, em posava en el seu lloc i la intriga de veure si trobava la seva mare em feia llegir cada dia. Per fi la va trobar, però estava molt malalta i va morir.

Després de molts anys, quan jo vaig vindre a viure a Barcelona, mira per on, donaven a la televisió els dibuixos d'en "Marco" els dissabtes a la tarda. Tots els nens estaven pendents del noi que buscava la seva mare i molts d'ells ploraven perquè no la trobava. A la televisió aquesta història va tenir un final feliç.

Aleshores em vaig adonar que aquesta història era la que jo havia llegit quan era petita i que m'havia marcat tant, amb la diferència que en el llibre, la seva mare va morir.

M. Àngels Català 3

28

Poesia: El llibre Amic fidel que m'acompanyes quan fa fred o calor, amic savi que m'ensenyes de la vida el millor; amb tu he descobert el món, entre pàgines d'amor, d’allò més simple al més profund, de l'alegria al dolor.

Tu, llibre, ets el meu millor amic, tot el que em dones no ocupa lloc.

Em contes històries: grans, petites i de molts colors.

Amb els llibres per amics, no em faltarà companyia, cada pàgina potser un estel que en fa de guia. És teu el meu cor, llibre!!!!

M. Àngels Català 3

29

En Colombia Cuando estudiaba en Colombia, en mi salón, leímos un libro que era un poco antiguo.

Un hombre llegaba en barco a un pueblo. En ese pueblo, en algunas fechas, había fiestas tradicionales. Al llegar, conoció a muchas personas. Entre todas conoce a una mujer, después, poco a poco, se conocieron y fueron pasando problemas.

A veces, me perdía en la lectura, ya que no leía mucho.

Al acabar de leer el libro, nuestra profesora nos preparó una serie de preguntas para resolverlas.

Cuando mis compañeros y yo estábamos contestando las preguntas, la profesora nos dijo que había una película. A mí me pareció una buena opción verla.

Al acabar, decidimos que en unos dias veríamos la película juntos; y así fue.

Me pareció más interesante la película que el libro y llegó a aclararme muchas dudas que tenía.

Esteban Pardo GES II

30

Azucena and Platero

When the teacher said that the topic for this year is about books and reading, I remembered two people Miss Estrella and my father.

Miss Estrella was the person who taught to me how to join the first letters. I close my eyes, and I can see that she always sat on the chair, with her hair always lifted up, black shirt and shirt. She was an old woman, but with a lot of patience and love for the children.

I remember that when I could read, I only wanted to go my home for reading Azucena, it is a children´s comic. The time never went by for me. My life was reading and reading. I loved all the princes and kings who wanted Azucena . I was happy, a whole day without anything stopping me from reading Azucena , for read Platero and I. It is here when my father, in the most natural way, begins to speak about the people whom after all the years will be read, who were important people in the history.

My father was not a graduated man, but he had a broad culture, the culture of life, and a big interest in reading. He had a special quality , to always explain things to make them attractive. I remember the long dinners when we all sat down. My father, and just as a game, used to tell us about important people, for example ; Fleming , Miro, Edison Juan R. Jimenez etc. When I asked him more and more, he always said: ´’daughter I do not know, but in the book you will find the answer, you have to read until the end. And I did that, and now I still do it.

I think this was the way how I discovered the love for books and reading , especially for the biographies that passionate me. For this reason, when the topic of this year was books and reading these two people came to my memory because they were so important for me.

Thanks Miss Estrella. Thanks dad, for giving me so much love for books, I love you, I do not forget you.

Concepción Paredes Anglès 2

31

Un día en la biblioteca Un día muy soleado fui a la biblioteca donde había infinidad de libros y decidí ir a la parte de los libros de fantasía. De pronto, vi un libro que me llamó mucho la atención, lo tomé y me lo llevé a casa.

Cuando empecé a leer el libro lo encontré muy interesante. Desde entonces, me gusta mucho leer libros de fantasía, porque cuando los leo puedo ponerme en la piel de los personajes y mi mente comienza a describir los paisajes, los colores, el ambiente, los olores…

La experiencia que me ha aportado es que leer un libro que te gusta puede expandir tu imaginación y creatividad, a la vez que puedes encontrar la lectura muy interesante y divertida y pasar un buen rato.

Karen T. Ramis GES II

32

La meva tornada a la lectura

Després de molts anys sense llegir i després d’un gran viatge creuant de costa a costa la Península Ibèrica, una bona amiga i companya d’aquestes aventures em va regalar, un 23 d’abril, el meu primer llibre de tornada a la lectura.

Aquest va ser “El Petit Príncep”, un llibre que, segons cada persona, es pot entendre i interpretar de moltes formes diferents.

Aquest llibre va ser l’impuls, de seguida en van venir altres: d’aventura, d’amor, de ciènciaficció, llibres de gairebé tots els gèneres, fins que vaig aconseguir trobar els que eren del meu gust.

Durant el dia llegia un munt d’hores. Al migdia, després de dinar, agafava el llibre com si fossin les postres i m’empatxava de literatura. Després de sopar, feia el mateix. Hi havia nits en què si el capítol era molt interessant me n'anava a dormir a les tantes.

Una vegada tenia entrades per a veure la pel·lícula del “Hòbbit”, però estava capficat en llegir el llibre abans d’anar al cinema. Així que em vaig passar tota la nit al llit fins que el vaig acabar. Clarament, la pel·lícula em va agradar, però sens dubte el llibre era molt millor.

Vaig fer el mateix amb moltes pel·lícules i sèries, m’engolia el llibre abans. Puc dir que en la majoria dels casos el llibre és quasi sempre millor que la pel·lícula, ja que l’escriptor et dóna detalls del personatge com ara el que sent, el què li passa pel cap en aquell moment… i que visualment no és fàcil de representar.

Aquesta és doncs la història de la meva tornada a la lectura.

Jordi Rodulfo Claros GES II

33

The book’s power A man receives a literary award and he thanks the jury with these words: ‘I was born in a little village in the Hilly Country. Only three-hundred people lived there. I ran everyday alone through the mountains. One day, I found a rare object for me; I didn’t know what it was. I thought there was a wise man in a close by village fifteen miles away. When I arrived at his home he was working in his study. When he saw me, he asked me: -“What do you want, dear child?”. “I want to know what this object is. I don’t know what it is used for”, I answered him; “there are a lot of black signs that I don’t know”. So he took that object and opened it. He looked inside and after a close observation, he told me: “This object is a book! It serves for learning and to know what other men know. They write here their thoughts, and they teach you all that they know”. “But, how can I know what they say?”, I asked him. Then, the wise man explained to me: “You must understand these signs, each has a different sound and if you join one after another, you can hear a lot words and you will be able to understand all. This is reading. If you want I could teach you how to read it.” “Of course”, I said to him. And from that day, I studied everything I found. I wrote. I read. And so, we get to the day when you tell me I deserve this highly valuable prize. I must tell you that all the merit is only to that strange object which I found on that distant day and that transmitted me all its power. This is the power of a book. Thank you very much’.

Antoni Rofes Vidal Anglès 2

34

35