Accés Universitat Matí

S’HA DE PROVAR, de Dolors Torras

Tothom m’ho deia, tu que encara ets jove i et mous per tot arreu, però ni tan sols ho has provat?

Jo, què voleu que us digui, tota la vida he tingut una manera de fer, amb la feina, amb els amics, no m’ha interessat sortir-me de l’establert.

Quan em vaig jubilar, creia que viuria molt tranquil·la amb els meus llibres, els meus passejos, el berenar amb les amigues, però no era suficient, es veu que calia fer més.

Fins i tot, la família em proposava mirar els diaris i buscar algú expert i amb sensibilitat per ajudar-me en la meva estrena, però cada vegada que em decidia a telefonar, quan agafaven el telèfon, el primer que em deien era el preu per hora i després em preguntaven l’edat que tenia i fins on volia arribar. Quina angoixa.

Un bon dia em vaig trobar una coneguda que feia molt de temps que no veia, després d’explicar-nos els últims detalls de vida, també va sortir amb el mateix, MAI? Ni provar-ho? Per més que intentava dir-li que no ho necessitava i menys ara, a la meva edat, que havia passat la vida sense. Però ella no va parar d’insistir, fins que em va donar una adreça i un número de telèfon, les seves últimes paraules abans d’acomiadar-nos van ser, sobretot, truca-hi.

I sí, vaig trucar, la primera sensació ja va ser molt bona, em van citar per al cap de setmana. Com podeu imaginar, estava d’allò més nerviosa, fins i tot, vaig anar a la perruqueria, i després de molts dubtes, em vaig vestir adequadament, ni massa mudada ni massa d’estar per casa.

El dia assenyalat vaig enfilar carretera de Rellinars amunt fins a arribar al carrer Terque, 76, i allà, amb tota la decisió del món, vaig entrar demanant per la persona que m’havia citat i, al veure-la, abans de dir bon dia, ja vaig dir ben alt: “EM VINC A MATRICULAR DE PRIMER D’INFORMÀTICA”.

Us he de dir que quina raó tenien quan em deien que em canviaria la vida, que sempre hi ha una primera vegada i ara no hi ha qui m’aturi.