El Cercle de Conversa l’integrem un grup de persones vinculades a les Arts Plàstiques que, des de fa deu anys, ens trobem regularment per compartir idees, intuïcions i experiències sobre qüestions inherents a l’Art i a l’Espiritualitat. Enguany, en el centenari del naixement de Raimon Panikkar, volem compartir aquest espai dialogal posant en relació petits fragments de la seva obra amb peces nostres, que tot i l’eclecticisme dels diferents plantejaments plàstics mantenim una certa sintonia de rerefons, comú amb els plantejaments de l’autor. Aquest espai no esdevé en absolut neutre. Essent refugi antiaeri, construït a l’interior de la terra, protegia la població civil de Girona dels bombardejos de l’exèrcit feixista durant la Guerra del 36, iniciada per militars insurrectes que s’aixecaren contra el govern de la República. Aquest escenari ens recorda, en temps de repressió contra la nostra cultura, que es fa indispensable una crida als valors més fonamentals de la condició humana i la seva necessitat de créixer i desenvolupar-se en el respecte i la llibertat sense temença. Així com els cristians en temps de persecució guardaven les seves icones a les entranyes de les catacumbes, nosaltres avui proposem un espai de recolliment i resguard, de contemplació meditativa a través de l’art. Ens agradaria que des de les cambres silents d’aquest refugi s’escolti el clam d’un anhel profund per tal que aquests valors puguin créixer en l’esplendor de la llum.
El veritable artista s’adona, un cop ha acabat l’obra, que aquesta és només un altre esbós d’allò que en realitat —deliberadament o somiadorament— volia fer. De manera semblant, he de confessar que tot és un esbós, perquè tot el que podem «produir» és només un esbós.
Raimon Panikkar El ritme de l’Ésser. Les Gifford Lectures