XERRADA que no inclou publicitat en el propi mitjà. O no us heu demanat mai per què la premsa –sobretot escrita– parla tan malament d’una companyia aèria irlandesa de baix cost? Bingo. Almenys jo no he vist mai cap anunci publicitat d’aquesta empresa. Però només és una sensació que tenc, no em feu cas... Malgrat aquest discurs pessimista no hem de perdre la fe: a hores d’ara el periodisme continua jugant i de ben segur jugarà un paper essencial en la democràcia, i és per açò que una professió
cada vegada pitjor valorada per la societat (segons el darrer baròmetre de febrer del CIS, les professions pitjors valorades a Espanya eren els jutges i els periodistes) hauria de tornar als seus orígens, aixecar el cul de la cadira de l’oficina, sortir al carrer, investigar i interessar-se per tot allò que preocupa els ciutadans i que tingui relació amb la política. La desafecció dels ciutadans envers la política té a veure no només amb el desprestigi dels governants sinó amb la inactivitat del periodisme en aquest país. No
coses nostres
~ 16 ~ abril 2013
ho dic jo, ho diu el gran periodista i escriptor Gay Talese, que reflexiona sobre l’ofici: “Els reporters han de dur la contrària i no ho poden fer asseguts en una habitació pitjant botons. Sortiu al carrer i manteniu l’escepticisme! Un periodista ha d’estar fart, enfadat amb la situació i ha de reaccionar. No poden ser tan passius”. Per tant, necessitam periodistes crítics, però també ciutadans que ho siguin. Mònica Domínguez Alejandre