Page 1

NÚMERO 4 SEGONA ÈPOCA ABRIL 2013

REVISTA DEL CEPA CIUTADELLA

Cançó d’albada Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres. Salvador Espriu


EDITORIAL

SUMARI “ Un gran dinar reuní as Mercadal, fa unes setmanes, devers 700 persones, alumnes de les escoles d'adults de Menorca i familiars. Era engrescador sentir-se participant d'un mateix projecte. Fer feina junts s'ha de celebrar a taula: per què no? La feina en si mateixa no sempre és agraïda i la manca de resultats immediats ens pot descoratjar, però els petits passos en l'aprenentatge, l'esforç perseverant del dia a dia, la tasca educativa dels mestres, bé mereixen que se celebri: molts petits grans d'arròs poden fer una paella saborosa” Joan Febrer Full Dominical, 14 d'abril de 2013

A

quest fragment del rector de Ferreries i alumne del nostre centre expressa el nostre sentir.

Ens trobam en una situació d'expectativa i temor. Les notícies que ens arriben des de les diferents administracions no són massa encoratjadores: a nivell d'Estat es presenta una reforma d'Administracions Locals que podria deixar sense una part de finançament les nostres escoles d'adults, el Govern Balear ens nega la possibilitat d'ampliar l’oferta amb motiu de la manca de recursos, el Consell Insular i els ajuntaments es replantegen les aportacions que ens fan... I nosaltres ens demanam: quina escola d'adults tindrem d'aquí 10 o 15 anys? Crec en una escola d'adults com a centre de formació permanent obert a la població, amb ensenyaments bàsics, de batxillerat i formació professional dirigits especialment a les persones adultes, amb una àmplia oferta complementària, de qualitat i que rendibilitza al màxim els recursos materials i professionals, que dóna titulació i també benestar. Estam en el camí correcte, però és massa fàcil fer passes endarrere, és més fàcil restar que continuar sumant. Però també ens trobam en una situació que cal celebrar, ja que les fortaleses de la nostra escola són sobretot les persones. Dos mil alumnes de Ciutadella, Ferreries, Es Mercadal i Es Migjorn Gran que troben a les nostres aules la resposta a inquietuds i interessos. Un grup de professors compromesos, amb vocació, perseverants, laboriosos i discrets, i que fan feina amb entusiasme, pensant en primer lloc en els alumnes.

EDITORIAL AGENDA NOTÍCIES DE L’ESCOLA PENSAMENT CREACIÓ QÜESTIONARI PROUST ART L’ENTREVISTA QÜESTIONARI PROUST GUIA DE VIATGES XERRADA QÜESTIONARI PROUST BIBLIOTECA QÜESTIONARI PROUST PREVENCIÓ SALUT I BENESTAR PUNT DE TROBADA

1 2 3-4-5-6 7 8 9 10 11-12 13 14 15-16 17 18 19 20 21 22

EQUIP DE REDACCIÓ Ramon Rosselló Pere Gorrias Joan Martí

Fotografies Arxiu Revista Coses Nostres Magdalena Pelegrí Antoni Cladera Diari Menorca Revista de Ferreries

Col·laboracions: revistacosesnostres@hotmail.com

Edita: Govern Balear Consell Insular de Menorca Ajuntament de Ciutadella Associació d’Educació d’Adults AGENDA Serveis Educatius de Menorca

L'escola d'adults val la pena! ESCOLA D'ADULTS? SÍ, GRÀCIES!

coses nostres

~ 1 ~ abril 2013


AGENDA

Recital literari 2013

Nosaltres volem només, amb esperança humil, la plenitud eterna de la rosa, una suprema eternitat de flor. Mentre les cases de la nit es tanquen, una a una, i la foscor s’endinsa cap a les deus de l’alba, els nostres ulls aprenen dels més sensibles dits de cec a mirar i saber, a comprendre amb lent amor...

CEPA Ciutadella dimarts, 23 d’abril, dia del llibre a les 20 hores - aula gran

lliurament dels premis del concurs literari homenatge a Salvador Espriu

Salvador Espriu

“El menorquí dins la variant geogràfica del català” conferència a càrrec del professor

Joan F. López Casasnovas dimecres, 24 d’abril a les 20 hores – aula gran

coses nostres

~ 2 ~ abril 2013


NOTÍCIES DE L’ESCOLA

COSES DE L'ESCOLA I DE LA SEVA GENT... El nostre professor de català, Samuel Carreras Benejam, va ser notícia a la premsa local el dia 9 de gener, ja que també és assessor del Centre d'autoaprenentatge de català ubicat a la Casa de Cultura de Ciutadella. Des d'aquí li donam l'enhorabona per la feina que fa.

MENORCA.info Gent de casa

"Persones de fora s’han integrat gràcies a aprendre la llengua" Samuel Carreras Benejam. Assessor lingüístic del CAL i professor de català autofitxa Som ferrerienc, nascut el 1976, tot i que fa 12 anys que visc a Ciutadella. Som llicenciat en Filologia Catalana per la UB, exercesc d’assessor lingüístic al Centre d’Autoaprenentatge de la Llengua Francesc de Borja Moll de Ciutadella i faig de professor de català a l’Escola d’Adults. Estic casat amb na Maite i tenim dos fills, n’Oriol, de 5 anys, i en David, de 8 anys. Les meves aficions són anar a córrer de tant en tant, passejar, llegir i, sobretot, dedicar-me a la família. Des de quan treballa al CAL de Ciutadella? D’ençà el 2003, quan es va inaugurar. En aquests anys hi ha hagut altres companys, però actualment som l’únic assessor que hi treballa. El centre s’ubica al segon pis de la Casa de Cultura, un edifici que concentra a més la Biblioteca i el Centre Municipal Universitari. En què consisteix la seva feina? Faig d’assessor lingüístic, una labor que consisteix a orientar els usuaris del centre, fer-los un seguiment del seu ritme d’aprenentatge, resoldre els dubtes i corregir els seus exercicis. Partim de la base que en aquest centre s’ofereix un sistema d’autoaprenentatge, amb serveis i recursos perquè els usuaris puguin seguir un ritme personalitzat i adaptat a les seves necessitats. Qui acudeix al centre? Està pensat per a totes aquelles persones que vulguin aprendre la llengua catalana. Està adreçat tant a usuaris no catalanoparlants que vulguin aprendre l’idioma, com a usuaris catalanoparlants que volen assolir un millor nivell de llengua ja sigui com a reciclatge personal o per treure’s un certificat oficial de català. De fet, la majoria dels usuaris vénen per a preparar les proves oficials de català, per aconseguir un certificat oficial de llengua. Què diferencia aquest centre d’una escola? A una escola hi ha un professor, se segueix una programació, hi ha un calendari i un horari fixos, i l’alumne s’ha d’adaptar a un grup. En canvi, el CAL de Ciutadella és un servei individualitzat, més lliure, en el qual un es pot marcar l’horari i el ritme d’aprenentatge, amb la presència d’un assessor lingüístic que el pot guiar, aconsellar, corregir i, sobretot, orientar. També informam del calendari de convocatòria de proves i, d’ençà l’any passat, el centre és un punt de matriculació a les proves oficials de català. De quins recursos disposa l’espai? Hi ha tres aules diferenciades: una sala d’estudi on hi ha fitxes autocorrectives, llibres de consulta, diccionaris i llibres de lectura; una segona sala d’audiovisuals, amb dos ordinadors i dos reproductors de cd; i una tercera aula de pràctiques de conversació. És valuós conèixer bé la llengua? Sí, i més avui en un moment en què hi ha un intens debat obert. És difícil estudiar-la? És un tòpic, totes les llengües tenen la seva complexitat, però totes es poden aprendre. Què li agrada de la seva feina? El contacte amb la gent, l’ajuda que pots proporcionar i la satisfacció de veure que persones arribades de fora han aconseguit una integració gràcies a l’aprenentatge de la llengua. És l’únic CAL a Menorca? El de Ciutadella és l’únic. Està obert de dilluns a divendres a totes les persones de l’illa interessades a aprendre i estudiar català. Se li va posar el nom de Francesc de Borja Moll, l’il·lustre filòleg menorquí que tant va aportar a la nostra llengua.

coses nostres

~ 3 ~ abril 2013


NOTÍCIES DE L’ESCOLA La professora responsable de l'escola d'adults de Ferreries, Magdalena Pelegrí Moll, va formar part del jurat dels premis literaris Francesc d'Albranca 2012 i va ser la persona encarregada de fer-ne la presentació en un acte multitudinari celebrat a la sala de plens de l'Ajuntament de Ferreries. Na Magdalena va fer una crida molt valenta en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura. Gràcies Magdalena!

Idò, a dia d'avui, els menorquins no ens podem permetre que la confusió sobre qüestions lingüístiques ens enverini. No. A aquests joves escriptors que pugen, no els podem llegar que les qüestions lingüístiques són motiu de discòrdia. No ens ho podem permetre. Tots noltros som testimonis d’un complot contra l’esperit humà, contra la delicadesa humana que ens buida i ens deshumanitza. No serà que el desconeixement, sigui de la llengua o sigui d’una altra cosa, és allò que duu al descrèdit? Pensem-hi. Per tant, amb convenciment de poeta ens hem de dir: “Quina sort de tenir i disposar de la paraula com a eina d’esperança, que és també delicadesa de comprensió de la vida”. Ara, més que mai, ens convé a tots conèixer la nostra llengua i conrear-la, sense vessa i des del compromís, perquè no torni àrida, ni acabi trepitjada pel procés que alguns anomenen de “macdonalització de la cultura”. Aquí hi entra també la part formativa i la gran labor educativa que fan -i que han de continuar fent- les institucions culturals i escolars dins la nostra societat. Així, si som conscients que per estimar la nostra llengua primer l’hem de conèixer i després cuidar-la, segur que aquesta arrelarà més forta i continuarà viva amb noltros i amb els que vendran. De nou, però, retornem a la publicació que ens reuneix avui aquí. En fer-vos lectors dels relats que conté, descobrireu quin exemple ens donen i quina producció han construït amb paraules, sentiments, somnis i desitjos els joves escriptors d’aquest premi literari. Ells han entès que escriure és dialogar amb un mateix i amb els altres. Perquè han entès també que l’escriptura és una tecnologia, és art, és llibertat, és creació, és teixit, és fer solc i sembrar. Em fascina que els nostros escriptors jovençans a aquest sembrat de paraules l’hagin regat amb la seva delicadesa de percepció del món...

Senyor batle, senyors regidors, ferrerienques i ferreriencs, i públic en general: D’entrada, començaré per dir que vaig acceptar amb il·lusió la proposta de presentació de la trenta-unena edició dels premis literaris “Francesc d’Albranca”, i ho vaig fer per dos motius. D’una banda, perquè, com a membre de la comunitat educativa de l’escola d’adults d’aquest poble de Ferreries, vaig formar part del jurat que va determinar els guanyadors i finalistes del llibret que avui es presenta. I d’altra banda, perquè, com a migjornera que som, profés un gran afecte a qui dóna nom a aquests premis literaris: el migjorner il·lustre Francesc Camps i Mercadal, metge, erudit i folklorista, més conegut com “Francesc d’Albranca”. Aquesta publicació, que avui es presenta, recull unes narracions ben eixerides, elaborades per fillets i joves ferreriencs, així com també d'algun adult d'altres pobles de l'illa. El fet de rellegir-les, per presentar-les, us confés que m’ha duit a reafirmar el sentiment de pertinença a la nostra terra, d’estimació a la nostra cultura i d’elogi a la nostra llengua. Aprofit aquesta ocasió per compartir amb voltros una breu reflexió. Crec en el valor d’aquesta dita popular: “Per saber cap a on anam, hem de saber d’on venim”. Sentències així de clares i breus ens ajuden a cavil·lar, perquè són la ciència del poble, i són també paraules amb un sentit profund, que ens poden ajudar, per exemple, a fer memòria i a valorar que Menorca fa 726 anys que es va incorporar a la corona catalanoaragonesa i va ser repoblada amb gent vinguda sobretot de les comarques de l’Empordà, que van dur a l’illa la llengua i la cultura catalana, trets característics de la nostra identitat menorquina. Francesc d’Albranca és un model perquè va estimar molt aquesta identitat, perquè estimava la terra; i parlava de “s’amor de la terra”, dient que és l’amor dels cors que estimen en la terra estant, l’amor que senten i escampen els fills de la terra. Qui no estima la terra? Qui no la pren per llinatge? I qui diu la terra, diu la llengua que parlam.

coses nostres

Us faré un tast de la creació dels guanyadors, per fer-vos ganes de llegir. Trobareu les reflexions i valoracions d’en Daniel Esbert, que es demana què hagués passat si hagués nascut a l’Àfrica. Degustareu paraules del camp recollides per n’Àngel Pons, en un dietari que us transportarà als anys quaranta. N’Adrià Vidal, amb “Un dilluns, un banc, una noia i dues històries”, us deixarà amb les ganes de saber quina és la història de la noia rossa... (jo voldria sentir la seva versió, és que..., els finals oberts provoquen..., molta intriga). Na Maria Coll, en la seva narració “Les coses no són mai com semblen”, fa aparèixer un colom que us farà recordar la llegenda de Sa perdiu blanca. Na Júlia Florit, amb carbó, fa brillar del seu diari sentiments i valors com aquest: “Has d’estimar-te tal com ets”. En Joan Gayón, amb la clau del passat, obrirà el cor del pacient de l’habitació 127. I na Francesca Morro, en la seva prosa poètica, elogia que dins cada infant existeix una font palpitant de coneixements que brolla i vessa capacitats. Que polit, quina gran veritat! Lectors, us quedaran encara les imaginacions i creacions dels finalistes, que no he citat. Com xalareu de la lectura d’aquest feixet d’escrits! I per acabar, només vull dir-vos que l’oportunitat que brinda aquest premi literari “Francesc d’Albranca” a Ferreries fomenta el plaer d’escriure entre els més joves. Un plaer invisible, que passa per la inventiva i pel diàleg entre escriptor i receptor. Un plaer que contagia, que amoroseix i creix des de les paraules, des d’una llengua que dóna fruit, en aquest cas la nostra llengua. Enhorabona al·lotes i al·lots que heu fet florir aquesta publicació. I enhorabona Ferreries, per mantenir la continuïtat d’aquest premi literari que, com un corrent que no cessa, fa vessar del poble paraules en una llengua que l’ha vist néixer, que és senya d’identitat i prova de fortalesa demostrada. I que sigui per molts anys! Bona nit. Ferreries, 26 de gener de 2013

~ 4 ~ abril 2013


NOTÍCIES DE L’ESCOLA Vam ser portada del diari Última Hora per la davallada del nombre d'alumnes als cursos de català. Tot i així, hi ha 130 persones matriculades a Ciutadella, 13 a Ferreries, 19 as Mercadal i 13 as Migjorn Gran.

durant el mes de març a la galeria Xibau de Ferreries les seves fotografies de natura. Els felicitam a tots ells per la bellesa de les imatges exposades.

Hi ha una professora que està fent les pràctiques del Màster de Formació del Professorat al nostre centre. És na Mònica Domínguez. Participarà a Ciutadella i a Ferreries. Esperam que les pràctiques amb nosaltres li siguin instructives. Moltes gràcies a totes les persones que heu aportat aliments durant les setmanes prèvies a Nadal per als més necessitats. Des de l'Escola d'Adults vam lliurar a Creu Roja i Càritas una bona quantitat de menjar. Vam arreplegar molt més del que esperàvem!

Volem donar l'enhorabona a tots els alumnes de fotografia que s'han autoretratat! És ben evident la feina que han fet per arribar a aconseguir aquests retrats tan artístics... Hem fet pràctiques d'extinció d'incendis. L'equip directiu ha assistit a una jornada al Parc de Bombers de Ciutadella per saber com actuar en cas d'emergència. N'Assumpta, na Núria i en Llorenç, juntament amb altre professorat amb qui compartim edifici, van tenir l’oportunitat d'apagar un foc... Uf, estam salvats!

El professor de fotografia, Toni Cladera, juntament amb cinc fotògrafs més, tots ells alumnes o antics alumnes del nostre centre, han exposat coses nostres

El professorat també assisteix a cursos i fa formació. Hem tingut la sort de comptar amb bons ponents que han ajudat al professorat de l'escola d'adults a reflexionar sobre la pròpia pràctica docent, com en Ramon Pes, na Maite Sans, n'Anna Martí i na Teresa Segués. A tots ells els donam les gràcies! ~ 5 ~ abril 2013


NOTÍCIES DE L’ESCOLA El professorat de l'escola d'adults està ben valorat pels seus alumnes. Després de realitzar una enquesta entre tot l'alumnat del centre, aquests han estat els resultats estadístics (puntuats entre 0 i 5, de manco o més valorat) Les activitats a l'aula: 4'32 El material: 4'37 Les explicacions dels professors: 4'55 El clima d'aula: 4'53 Treball i actitud de l'alumnat: 4'27 El treball de l'alumnat fora de l'aula: 3'98 Recursos i espais del centre: 4'42 Les estadístiques ens diuen també que val la pena l'assistència a les classes d'ESPA (Educació Secundària per a persones adultes). Si el curs passat hi va haver 17 persones a Ciutadella i 8 a Ferreries que van aconse-

guir el títol de Graduat (ESO), durant el primer quadrimestre del curs actual el 94% de l'alumnat que assisteix a classe regularment aprova l'assignatura. Açò vol dir que val la pena no desanimar-se i mantenir-se constant. Na Vicky Suárez Bilbao, na Sili Mercadal i na Francisca Barceló són les representants dels alumnes al Consell Escolar del CEPA Ciutadella. Totes tres són alumnes del centre des de fa anys i sempre s’han implicat molt en el bon funcionament de l’escola. Els donam les gràcies per la seva tasca.

CREACIÓ

Creació d’un alumne d’ESPA, Dani Jover Cortès, inspirant-se en la lectura del llibre de George Orwell a la classe de castellà 1. 2.

coses nostres

~ 6 ~ abril 2013


PENSAMENT

Al matí mira't amb exigència i al vespre, amb tendresa

M

ira't amb exigència. L'exigència és necessària per no caure en la complaença ni en la mandra i permet que assolim fites que, si no, serien impossibles.

Tanmateix, quan acabem alguna cosa tendim a comparar els resultats obtinguts amb les expectatives inicials i ens sentim decebuts si el balanç és negatiu. Per això, de la mateixa manera que ens hem de mirar amb exigència, també ho hem de fer amb tendresa, essent capaços de comprendre'ns i apreciar-nos. Quan estem cara a cara amb els resultats no desitjats de les nostres accions, en la nuesa de la intimitat, és desitjable acceptar el passat i que la veu de l'exigència doni pas a l'emoció de l'estima. Si poguéssim estimar-nos amb l'amor incondicional d'una bona mare cap als seus fills, no tindríem problemes d'autoestima. Mirar-se amb tendresa no és mirar-se amb compassió ni condescendència, ni protecció. La mirada tendra és una mirada acollidora, d'acceptació incondicional, reconfortant, plena d'esperança sobre el teu futur, que et dóna força i energia. La tendresa és contemplar el que un ésser humà pot arribar a ser tot i que encara no ho sigui. Així doncs, mira't també amb tendresa. I al matí següent, descansat i amb les energies renovades, retroba’t amb l'autoexigència. I... torna a començar! Així pensa i fa pensar en Jaume Filella. Conxita Folguera, Ramon Pes, Esther Sallent

Fragment d'un llibre que es diu Així pensa i fa pensar en Jaume Filella. Un dels autors és en Ramon Pes, que és professor del nostre centre. En Ramon és llicenciat en psicologia del Treball i de les Organitzacions per la Universitat de Barcelona i des de fa uns anys imparteix al nostre centre cursos de "Psicologia positiva" i enguany ha participat com a ponent en la formació del professorat del nostre centre.

coses nostres

~ 7 ~ abril 2013


CREACIÓ

Cançó A una platja de Menorca A una platja de Menorca una perla vaig trobar, quina alegria més grossa, sa sort me va triar. Sa perla vaig perdre, la vaig mal guardar; quina cosa més trista, no consola es plorar de ric a pobre tornar. Tenc nostàlgia de Menorca, a sa platja vull anar, allà on sa perla vaig trobar. Si es destí me triàs, aquesta no la perdré pas. Ben guardada la tindré, sol jo me la miraré, amb pany i clau tancada tindré sa perla estimada. A una platja de Menorca una perla vaig trobar, quina alegria més grossa, sa sort em va triar. Nasi, gener 2013 Alumne de Tertúlia Literària Dialògica Autor d’aquesta cançó

coses nostres

~ 8 ~ abril 2013


QÜESTIONARI PROUST

“Ja m’està bé ser com som, però, posats a demanar, m’agradaria ser immortal”

Carles Muñoz alumne

coses nostres

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Som molt perfeccionista. B: Quina qualitat prefereix en una persona? Que sigui sincera. C: Què valora més dels amics? Que sempre són allà, quan els necessites. D: Quin és el seu defecte principal? Li don moltes voltes a tot. E: En què prefereix passar el temps? Fent esport. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Perdre la vista. G: Què voldria ser? Ja m’està bé ser com som; per demanar... ser immortal. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? L’intel·lectual i físic. I: On voldria viure? A Costa Rica. J: Quin color prefereix? El verd. K: Quina flor prefereix? No tinc preferències, una rosa. L: Quin ocell prefereix? Una cadernera. M: Quin nom ( de noi i noia ) prefereix? David i Júlia. N: Quin és el seu autor preferit? Josef Ajram. O: Quin és el seu music preferit? Bruce Springsteen. P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Vincent Van Gogh. Q: Quin és el seu heroi/ heroïna de ficció preferit? Spidermam. R: Quin personatge històric valora més? Vladímir llich Lenin S: Què detestes per sobre de tot? Que me menteixin. T: Com li agradaria morir? De cap manera, no vull morir. Però si no hi queda més remei, anar a dormir i no aixecar-me mai més. U: Quin és el seu lema? Viure...i deixar viure.

~ 9 ~ abril 2013


ART

Sortida d'art

E

l passat dia 18 de gener els alumnes de 3r d'ESPA vam visitar la galeria d'art Retxa i la sala d'exposicions del Roser.

Es tracta d'una visita prevista per complementar la unitat d'aprenentatge “L'art del segle XIX i XX”. En aquest tema, els alumnes han fet una introducció sobre l'art contemporani, des de les diferents disciplines i els estils artístics. En aquest sentit, s'ha fet un recorregut per l'impressionisme, el simbolisme, el fauvisme, l’arquitectura orgànica, el deconstructivisme, el cubisme, el surrealisme, etc. La visita va ser dirigida per n'Anna Bagur, especialista en història de l'art i col·laboradora a la premsa local en qüestions culturals. La primera aturada va ser a la galeria Retxa. Aquest espai, amb més de 30 anys de recorregut des de la seva obertura, conté un important fons d'art amb nombrosos autors de l'illa i de

fora; autors com Pacífic Camps, Paca Florit, Pedro Caules i Rafel Vidal, entre altres. Entre les disciplines que hi trobem, la galeria s'ha especialitzat en pintures, gravats, escultures i fotografies. N'Anna va saber explicar les característiques principals de la pintura menorquina, anomenant els principals autors així com les temàtiques més utilitzades. Un altre aspecte que va tocar va ser l'orientació de les galeries d'art, explicant el seu funcionament i les diferents línies que poden tenir. A continuació ens vam dirigir a la sala d'exposicions del Roser. Aquesta sala exposarà fins al dia 16 de febrer una mostra antològica de Biel Camps. Una vegada a la sala, n'Anna ens va fer un recorregut descrivint les principals característiques de la pintura de Biel Camps, mentre ens anava mostrant els diferents quadres. A la mateixa sala, vam tenir l'oportunitat de conèixer el pintor, el qual va contestar algunes preguntes dels alumnes, arrodonint i tancant la visita.

Ramon Rosselló Professor de Socials

coses nostres

~ 10 ~ abril 2013


L’ENTREVISTA

Marc Pallicer Benejam

(Ciutadella de Menorca, 1978)

Es llicencià en Història per la Universitat de les Illes Balears l’any 2003 i s’especialitzà en Arxivística per la Fundació Carlos de Amberes de Madrid el 2004. És l’arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca des de finals de 2004, centre en el qual ja treballava com a becari del Consell Insular de Menorca des de 2002. A partir de juliol de 2006, també ocupa el càrrec d’arxiver de l’Arxiu administratiu de l’Ajuntament de Ciutadella. També desenvolupa l’activitat docent com a professor d’Història de Menorca a l’Escola de Persones Adultes de Ciutadella (CEPA) des de 2004. Bibliografia Soldats i corsaris menorquins a terres llunyanes de Menorca (1650-1850) (S’AUBA, 2009) El naufragi de quatre naus holandeses a Menorca el 1691 (S’AUBA, 2010) Dos mil anys d’Església, quatre bisbes menorquins (Ed. Rotger, 2010) Els corsaris menorquins durant la Guerra d’Independència dels Estats Units d’Amèrica (1775-1783) (S’AUBA, 2011)

Entre reis i banderes. Diari d'un aventurer en temps de guerra (1675-1744) (Círculo Rojo, 2012)

L

'any 1702 esclatà la guerra de Successió espanyola, un dels conflictes armats més sagnants del segle XVIII. Es tractava d'una guerra internacional que disputava les ànsies de les dinasties Habsburg (austríacs) i els Borbó (francesos) per la Corona espanyola i els seus vasts dominis imperials. Aquest conflicte també enfrontava dues concepcions d'Estat, el federalisme austríac vers el centralisme francès, i va ser aquest darrer motiu el que convertí el conflicte internacional en guerra civil. Els territoris de la Corona d'Aragó s'aixecaren en armes reclamant els seus furs i llibertats.

Els joves que es van allistar als exèrcits en disputa van ser milers, alguns per convicció, d'altres per cercar fortuna. És en aquest context que s'ha analitzat i elaborat la biografia d'un jove pescador mallorquí, Damià Colom Ensenyat, que s'allistà a l'exèrcit i fou destinat a l'illa de Menorca. Així, les traces d'un diari personal ens presenten una veritable investigació de recerca, on a més es dóna a conèixer la capacitat de supervivència del nostre protagonista. Tot sense deixar de banda les pròpies misèries de la guerra, les ideologies radicals dels protagonistes secundaris i, sempre, dins la fràgil línia que separa la lleialtat de la traïció al pas del repicar dels tambors de guerra.

Com va sorgir la idea d’escriure aquesta obra? Estava investigant sobre un contingent de soldats mallorquins que van venir a Menorca durant la Guerra de Successió espanyola (1702-1715). Una vegada acabat, però, al text li faltava vida i vaig decidir centrar-me en un sol solcoses nostres

dat d'aquest contingent. D'aquí ha sortit la biografia sencera de Damià Colom. Quins eren els objectius que es va plantejar quan va començar l’obra?

~ 11 ~ abril 2013


L’ENTREVISTA Si hagués escrit la història de la Guerra de Successió a Menorca, possiblement com historiador em sentiria ben considerat, però molt poca gent llegiria l'obra. Així com ho he fet, el lector llegeix la vida de Damià Colom, però sense adonar-se'n està aprenent com vivia la gent pobra de principis del segle XVIII, com es va viure la Guerra de Successió i com era la Menorca de l'època. És una forma diferent d'aprendre història, de forma indirecta. D'açò me'n vaig adonar a l'Escola d'Adults explicant Història de Menorca, ja que en ocasions l'alumnat aprèn més a partir d'un exemple senzill, que no pas si li amolles tota la teoria. En Damià Colom és un exemple més, una víctima de l'època que li ha tocat viure, de la política, de la guerra. Creu que ha acomplert aquests objectius? A la crítica em remet. La gran majoria de persones que han llegit el llibre diuen que és impressionant com vivia la gent de principis del segle XVIII i que s'han llegit el llibre en un parell o tres d'hores sense aturar. Açò per jo implica els dos objectius principals de l'obra: que s'aprengui història i que sigui de forma entretinguda. Si el llibre fos avorrit hagués fracassat en la meva idea d'explicar la història d'una forma diferent. Cal dir que hi ha una petita part de la crítica que m'ha deixat el llibre pel terra, però aquests sempre hi són i sempre hi seran... Què hi ha de vostè en el protagonista de l’obra? Que és una persona anònima que sols cerca sobreviure. Molts escriuen biografies de rics, grans generals, filòsofs i grans figures de la història. Jo he intentat explicar la vida d'un home corrent, desconegut, un home més de tants que et puguis creuar pel carrer. La vida d'un home amb qui el lector es pugui sentir identificat. Creu que els autors veterans que copsen el panorama són un tap per a les noves generacions? No ho crec, ja que els veterans un dia també van ser novells. Estic segur que a la llibreria el comprador agafarà abans un llibre pel nom de l'autor que no pas el meu o el de tants novells que són desconeguts. Açò, però, és normal i lògic, ja que si et gastes els diners vas a tir segur. És com el món de les marques. Per aquest motiu he fet el llibre a un preu assequible, per poder competir. D'aquesta manera, si alguna persona compra el llibre al modest preu de 10 € i després de llegir-lo es queda contenta, ben segur que el proper llibre que tregui també se'l comprarà. La vida és estratègia, jo no crec en la sort.

banderes, ja que tot i les capacitats Damià Colom es veu abocat a una vida diferent per culpa dels reis i banderes de l'època, pels interessos del poder. El poble sempre és la víctima dels designis dels governants i la política, no em fa por dir-ho perquè és així. Com aconsegueix crear l’atmosfera menorquina del s. XVIII? A la documentació em remeto. Tenc la sort de ser arxiver, a part d'historiador. Açò provoca que em passi llegint el que deien els de l'època durant moltes hores i t'arribes a introduir amb més o menys èxit a les seves vivències. Interpretes, analitzes i continues llegint i recopilant. Si tens molta imaginació pots arribar a veure aquella època i intentar escriure-ho per transmetre-ho. Què menjaven, com vestien, què pensaven, les pors, etc. Quin és el seu proper projecte? Per al 2014 tornaré a escriure un llibre d'història pura. Ja sé que no és tan amena, però també és necessària. Així i tot, tenc dins el meu cap una altra biografia que si no l'explic explotaré. L'hauré d'escriure, ja que si no és així l'acabaré contant als meus alumnes de l'Escola d'Adults. Ells vénen amb moltes ànsies d’aprendre i d’aportar, i açò a jo m'encanta i els acabo explicant les històries que descobreixo. Com valoraria la seva obra dins la seva trajectòria? Si ho fes per currículum, encara que sigui trist, m'aporta més fer cursos estúpids que em donen crèdits o el que li vulguin dir, que no pas escriure un llibre. Tampoc ho faig per diners. Senzillament ho faig perquè m'agrada i el dia que trobi un plaer que superi el de contar història, segurament no m'ho pensaré dues vegades. Dins la meva trajectòria? Escriure, a l'igual que donar classes d'Història a l'Escola d'Adults, em dóna vida...

A l’obra es pot veure un paral·lelisme amb la situació de crisi actual. No té por a la reacció d’alguns sectors socials? Damià Colom va viure en una època de profunda crisi social i econòmica i es va veure forçat a l'emigració. Si no especifiqués l'època, possiblement es podria pensar que estic parlant d'un jove actual. Tots, independentment de les nostres capacitats, ens veim empesos pels esdeveniments polítics i socials que ens envolten, el país on vivim i l'herència dels nostres predecessors. Actualment, estam pagant les conseqüències, uns més que d’altres, d'aquells que van governar pensant en si mateixos i han portat la seva població a la pobresa i a tantes altres estupideses il·lògiques que arruïnen els pobles. Per açò el llibre es titula Entre reis i coses nostres

~ 12 ~ abril 2013


QÜESTIONARI PROUST

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Som molt alegre. B: Quina qualitat prefereix en una persona? Que siguin sinceres. C: Què valora més dels amics? Que em donen suport i la companyia que em fan. D: Quin és el seu defecte principal? Som molt rancorosa. E: En què prefereix passar el temps? Anar a la platja i dormir. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Perdre un fill. G: Què voldria ser? Una gran cantant. H: Quins poders li agradaria tenir? Ser invisible. I: On voldria viure? A Ciutadella estic molt bé. J: Quin color prefereix? El verd. K: Quina flor prefereix? Les clavellines. L: Quin animal prefereix? Qualsevol ocell que voli. M: Quin nom d'al·lot i al·lota prefereix? Enric i Natàlia. N: Quin és el seu autor preferit? Isabel Allende. O: Quina és la seva música preferida? La música mexicana. R: Quin personatge històric valora més? Cristòfor Colom S: Què detestes per sobre de tot? Que passin els anys. T: Com li agradaria morir? Anar el llit i no despertar. U: Quin és el seu lema? Viu avui i ja veurem demà.

coses nostres

“El meu lema és: viu avui i demà ja veurem”

Ana Amengual portera dels capvespres

~ 13 ~ abril 2013


GUIA DE VIATGES

Chichén Itzá Descobreix la cultura dels Maies

C

hichén Itzà és una zona arqueològica de Mèxic i es tracta d'una de les ciutats més importants de la civilització maia.

Chichén Itzá es troba a la península de Yucatán, i s'assenta sobre un terreny lleugerament ondulat i en gran part càrstic. Ben comunicat, té fonts d'aigua que es troben a una profunditat de 22 a 25 metres. La vegetació que l'envolta està formada per una muntanya de mitjana alçada. Els elements fonamentals per l'emplaçament de l'antiga ciutat van ser, sense cap dubte, les fonts naturals d'aigua i els terrenys aptes per l'agricultura que envolten la zona. Chichén Itzá és molt visitada pels seus excepcionals exemples arquitectònics i ha estat considerada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Des del 2007, és considerada una de les set meravelles del món. El temple i piràmide de Kukulkan es troba a la ciutat. S'assenta sobre una plataforma rectangular de 55,5 metres d'amplada i té una altura de 24 metres. La piràmide és objecte d'un curiós fenomen que té lloc el capvespre dels dies 21 de març i 22 de setembre, en els equinoccis de primavera i de tardor respectivament: és l'anomenat descens de Kukulkan, una projecció solar de forma serpentina que s'observa a l'escala nord, consistent en set triangles de llum, invertits, com a resultat de l'ombra que projecten les nou plataformes d'aquest edifici, en pondre´s el sol, a una altura de 24 metres. També hi ha una altre curiositat acústica, com és que si una persona aplaudeix davant l'escalinata de la piràmide el so es propaga cap al peralt dels escalons i rebota en forma d'eco distorsionat i provoca un xerric semblant al cant d'un quetzal (ocell de Sud-amèrica). La millor època per visitar Chichén Itzá és entre febrer i maig, per evitar la temporada d'huracans, i s'ha de tenir en compte que maig és el mes més càlid i sec. La temperatura mitjana és d'uns 26 graus, però en els mesos més calorosos pot arribar fàcilment als 38 graus. De juliol a setembre les temperatures estan en el seu bec, amb més possibilitats de pluja; aquesta és també la temporada dels mosquits, així que assegureu-vos de portar un bon repel·lent d'insectes. Novembre, desembre i gener solen ser els mesos més freds, amb poca pluja. Un aspecte curiós de la regió són els cenotes. Un cenote és una caverna amb aigua, a conseqüència d'haver-se ensorrat el sostre d'una cova. Hi ha diversos tipus de cenotes: a cel obert, semioberts i subterranis o en gruta. Els més importants són: el Cenote Sagrat, i el Cenote Xtoloc. Raül Vilches Marcus Ciències Socials

coses nostres

~ 14 ~ abril 2013


XERRADA

De política i periodisme

Q

uan en Ramon Rosselló, el professor de Socials de l’escola, em va explicar que estava treballant els partits polítics amb els seus alumnes i em va brindar l’oportunitat d’explicar durant una sessió quina és la feina d’un periodista i per què sovint està tan lligada a la política, no m’hi vaig poder negar. M’atreia la idea de poder explicar-los un punt de vista diferent que els ajudés a comprendre tot l’entramat de relacions de poder que es creen al voltant d’un mitjà i que ens ha de servir per ser més crítics amb el que llegim, veiem o escoltam. Jo mateixa, sense anar més lluny, abans de començar la carrera era molt més ingènua i crèdula davant del que es publicava als mitjans. Una vegada dins de la professió, et vas adonant que l’anomenat “Quart Poder” per Edmund Burke és molt més complex del que pot semblar. Tant factors externs al periodista, com l’empresa on treballa i la seva ideologia, els anunciants o l’entorn, així com interns, és a dir, la seva pròpia opinió, influeixen i molt en cada notícia que llegim o sentim.

Damunt el paper, a la teoria, el periodisme és essencial perquè un estat sigui democràtic. Per una banda, els periodistes reben la informació directa dels partits, la filtren i la transmeten a la població en forma de notícies (acció cada vegada més desdibuixada per l’aparició d’internet i les xarxes socials). Però a més de ser únicament transmissors, se suposa que els mitjans de comunicació han de qüestionar les actuacions polítiques i informar a la ciutadania de

mes o treure a la llum coses amagades. Una investigació és molt cara i requereix molt de temps, i per açò la majoria d’excepcions que trobam es deuen a les filtracions de parts interessades. Aquestes sovint fan arribar a les portades dels diaris presumptes casos de corrupció, com alguns que hem pogut veure recentment. A banda de la pròpia pràctica periodística, a nivell econòmic, la majoria dels mitjans no viuen dels seus espectadors o lectors sinó de

“Els reporters han de dur la contrària i no ho poden fer asseguts en una habitació pitjant botons. Sortiu al carrer i manteniu l’escepticisme! Un periodista ha d’estar fart, enfadat amb la situació i ha de reaccionar. No poden ser tan passius” què fan i què deixen de fer els partits. I és que –no ho oblidem– qui es troba al poder ha estat triat pel propi poble, i per açò hauria de respondre davant dels ciutadans. A la pràctica, emperò, ens adonam que sovint no és així, ja que el periodista es troba immers dins la rutina diària i no té temps per investigar, aprofundir en els tecoses nostres

~ 15 ~ abril 2013

la publicitat que reben de les diferents empreses, institucions o partits. Aquestes empreses són, malauradament, un dels motius pels quals sovint es deixa de banda algun tema per no perdre uns ingressos essencials per a la supervivència de la pròpia companyia. També es pot fer just el contrari, és a dir, parlar malament d’algú


XERRADA que no inclou publicitat en el propi mitjà. O no us heu demanat mai per què la premsa –sobretot escrita– parla tan malament d’una companyia aèria irlandesa de baix cost? Bingo. Almenys jo no he vist mai cap anunci publicitat d’aquesta empresa. Però només és una sensació que tenc, no em feu cas... Malgrat aquest discurs pessimista no hem de perdre la fe: a hores d’ara el periodisme continua jugant i de ben segur jugarà un paper essencial en la democràcia, i és per açò que una professió

cada vegada pitjor valorada per la societat (segons el darrer baròmetre de febrer del CIS, les professions pitjors valorades a Espanya eren els jutges i els periodistes) hauria de tornar als seus orígens, aixecar el cul de la cadira de l’oficina, sortir al carrer, investigar i interessar-se per tot allò que preocupa els ciutadans i que tingui relació amb la política. La desafecció dels ciutadans envers la política té a veure no només amb el desprestigi dels governants sinó amb la inactivitat del periodisme en aquest país. No

coses nostres

~ 16 ~ abril 2013

ho dic jo, ho diu el gran periodista i escriptor Gay Talese, que reflexiona sobre l’ofici: “Els reporters han de dur la contrària i no ho poden fer asseguts en una habitació pitjant botons. Sortiu al carrer i manteniu l’escepticisme! Un periodista ha d’estar fart, enfadat amb la situació i ha de reaccionar. No poden ser tan passius”. Per tant, necessitam periodistes crítics, però també ciutadans que ho siguin. Mònica Domínguez Alejandre


QÜESTIONARI PROUST A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? La perseverança. B: Quina qualitat prefereix en una persona? La sinceritat. C: Què valora més dels amics? La fidelitat i el respecte. D: Quin és el seu defecte principal? Sóc molt impulsiva. E: En què prefereix passar el temps? El poc temps que tenc, amb els meus fills. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Que li passés alguna cosa als meus fills. No ho vull ni pensar. G: Què voldria ser? Professora d’anglès. Ho he tingut molt clar des de molt petita. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? Més paciència. (Açò és un do natural?) I: On voldria viure? Estic molt bé aquí, però tal vegada si m’ho hagués de replantejar tornaria a Anglaterra. J: Quin color prefereix? El lila i el negre. K: Quina flor prefereix? La flor de loto. L: Quin ocell prefereix? Aquí m’has agafat. M: Quin nom ( de noi i de noia ) prefereix? Lluc i Sofia. Curiosament cap dels meus fills s’anomena així. N: Quin és el seu autor preferit? George Orwell. O: Quin és el seu músic preferit? No en tinc. Depèn del moment. P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Toulouse Lautrec. Però m’encanta El Grito de Munch. Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Winston Smith, per mantenir la il·lusió fins al darrer moment. R: Quin personatge històric valora més? Rosa Parks. S: Què detestes per sobre de tot? La prepotència. Ximena professora T: Com li agradaria morir?

Des de molt petita he tingut molt clar que volia ser professora d’anglès

Quina pregunta és aquesta? U: Quin és el seu lema? No sóc persona de lemes. Sóc més de ja veurem què passa...

coses nostres

~ 17 ~ abril 2013


BIBLIOTECA novetats 2n trimestre Gaspard Winckler se ha dedicado durante meses a pintar un Condotiero falso, una copia perfecta del cuadro expuesto en el Louvre que pintara Antonello da Messina en 1475. Pero Gaspard no es más que el simple ejecutor de las órdenes de Anatole Madera. Y, como en una novela policíaca, la primera página del libro se abre con el asesinato de Madera por Winckler. ¿Por qué esa muerte? ¿Por qué Gaspard Winckler siente que ha fracasado en su proyecto de igualar a Antonello da Messina? ¿Qué buscaba queriéndose convertir en un virtuoso de lo falso? ¿Y por qué vive el asesinato de Madera como una liberación?

Torna el mestre de l’humor britànic, que ens brinda dues petites històries curtes plenes d’humor que giren al voltant d’un erotisme molt inusual. En el primer relat, la vídua senyora Donaldson troba la manera de guanyar-se uns diners extra com a «falsa pacient» en unes pràctiques d’hospital. La seva vida pren un caire encara més transgressor quan lloga una habitació a una parella d’estudiants que la introduiran en una nova visió del sexe. El segon és la història d’una mare de mitjana edat, la senyora Forbes, que adora el seu fill Graham. Aquest mena una doble vida per evitar que la seva mare descobreixi la veritat. Però la situació es complica i el lector descobreix que ni en Graham, ni la seva dona Betty, ni el pare d’en Graham, no entenen els seus propis desitjos ni tampoc els de la senyora Forbes.

Al más puro estilo de los relatos de enigmas de Javier Sierra, El maestro del Prado presenta un apasionante recorrido por las historias más desconocidas y secretas de una de las pinacotecas más importantes del mundo, el Museo del Prado.

Una família exemplar és una sàtira hilarant, una tragicomèdia que reflexiona sobre l'ambició desmesurada que a vegades fa perdre el cap a persones enraonades, a la vegada que és una crítica mordaç a les grans nissagues familiars.

La trepidante aventura de Max Costa y Mecha Inzunza les lleva a recorrer tres escenarios distintos del convulso siglo XX: pasarán en 1928 por Buenos Aires, en Niza se verán envueltos en medio de una trama de espionaje durante los años de la Guerra Civil española y los primeros vientos de la segunda Guerra Mundial, para terminar en Sorrento, en los años sesenta, embarcados en una inquietante partida de ajedrez.

La historia de tres pintores, basada en un enigma —el destino insospechado de la Virgen barbuda de Adriano de Robertis— y gravitando en torno a una idea central —el compromiso del pintor con su arte frente al poder encarnado por Iglesia, Mercado o Estado—, es el eje conductor de La luz es más antigua que el amor.

Crónica del rey pasmado es una obra humorística y delirante. Un rey joven e ingenuo, aturdido por la belleza del cuerpo femenino, revoluciona a la Corte por su irrefrenable deseo de contemplar a la reina desnuda. Frailes, moralistas e inquisidores debaten sobre la a obscenidad de tan sorprendente antojo.

coses nostres

~ 18 ~ abril 2013


QÜESTIONARI PROUST

“Caminar, sortir al camp... Gaudir de la natura és la meva ocupació preferida”

El principal tret del meu caràcter? Som una persona seriosa. La qualitat que prefereixo en un home? L'empatia. La qualitat que prefereixo en una dona? La senzillesa. Allò que més estimo en els amics? Que sàpiguen escoltar. El meu principal defecte? Sóc una mica massa perfeccionista. La meva ocupació preferida? Caminar, sortir al camp…Gaudir de la natura. El meu somni de benestar? Darrerament, la meva vida és un somni de benestar. Quina seria la meva pitjor desgràcia? Perdre part de la llibertat personal aconseguida. Què voldria ser? No m'ho plantejo… El que sóc. On desitjaria viure? Rodejat de natura. Menorca m'agrada! Quin color prefereixo? M'agraden els colors foscos: blau marí, per no dir negre. Quina flor prefereixo? L'orquídia. Quin ocell prefereixo? La titina. Els meus autors preferits? M'encanta José Saramago. Els herois de ficció? Robín Hood, Capitan Trueno. Els meus compositors predilectes? Mozart, Leonard Cohen… Guillem Soldevila, com a compositor emergent i menorquí. Els pintors predilectes? No m'entusiasmen els clàssics. M'agraden Tàpies, Miquel Barceló… Els meus herois de la vida real? Les persones que lluiten contra les injustícies, per aquells que no es poden defensar. Els noms que prefereixo? Anna, Núria, Marc, Lluís… Què detesto més que res? La falta de respecte i la hipocresia. Quina reforma admiro més? Les encaminades cap a una millora sanitària i educativa pels més necessitats. Quins dons naturals voldria tenir? Tenir facilitat per escriure. Com m’agradaria morir? Serè. Damià Coll El meu lema? alumne Vola i deixa volar (per no deixar-ho en blanc).

coses nostres

~ 19 ~ abril 2013


PREVENCIÓ

El pla d’emergències a l’escola d’adults

D

urant aquest curs s’ha concretat el preceptiu pla d’autoevacuació de l’edifici. Aquest consisteix en el protocol que s’ha de seguir per desallotjar l’edifici de forma ordenada, per fer front a una situació que així ho requereixi.

Aquest pla s’ha fet amb l’ajuda i experiència dels professors encarregats del centre IES Josep Maria Quadrado, que n’han elaborat la part principal. Amb la coordinació de tots els serveis educatius, s’ha perfilat fins a ajustar-lo a les necessitats del nou edifici. Els punts calents d’un pla d’evacuació són dos: assegurar-se que totes les sortides estan obertes i tenir la constància que no queda ningú a l’edifici. A tal efecte, el protocol preveu que dues persones aniran a obrir o comprovar que totes les possibles

vies d’evacuació estan obertes. També està previst que un encarregat de cada servei educatiu comprovi que totes les aules estan buides, que no hi falta ningú i informi al cap d’emergències. Per facilitar el recompte, és molt important que tothom es dirigeixi al punt de trobada i que no se separi del grup fins que no s’acabi tot el procés. L’encarregat de servei educatiu portarà una armilla de color taronja i el cap d’emergències en portarà una de color fluorescent. Totes les aules compten amb un plànol que indica el camí que ha de seguir cada grup per arribar al punt de trobada, i unes indicacions del que s’ha de fer en cas que soni el senyal. Està previst que cada any es faci un simulacre d’evacuació. Aquest serveix per detectar i resoldre possibles problemes que puguin sorgir en una situació real. Esperem que mai hagi de sonar el senyal d’alarma si no és per fer un simulacre.

Recomanacions a seguir en cas que soni l’alarma:     

S’ha d’actuar en sentit d’ordre i d’ajuda mútua, de pressa però sense córrer i en silenci. No s’ha de recollir cap objecte personal. S’han de tancar totes les finestres. No s’ha d’aturar al costat de les portes de sortida i no s’ha de tornar enrere en cap cas. Una vegada a la zona de reunió, els alumnes han de romandre agrupats per facilitar al professor/a el recompte.

coses nostres

~ 20 ~ abril 2013


SALUT I BENESTAR

ALL

V

e d’Àsia, on la gent viu molts, molts anys. És el remei vegetal amb més propietats demostrades.

Hipotensor: regula la tensió, tant la màxima com la mínima, i va bé per evitar un infart. Fa la sang més líquida. Es recomana a qui ha tingut una trombosi, embòlia o problemes de reg , però NO és bo per a qui té regles molt abundants, hemorràgies o pren anticoagulants i aspirines. Colesterol: en disminueix el nivell, perquè el budell no l’absorbeix. Fes una torrada amb all i després sobrassada, veuràs com és de bo i no afectarà tant al teu colesterol. Diabetis: regula el sucre a la sang. Si prens insulina i decideixes prendre all, hauràs de anar més en compte i assegurar-te dels teus nivells abans de la insulina. Antibiòtic: ataca als microorganismes que causen infeccions de panxa, i per tant és bo per diarrees, colitis, gastroenteritis, salmonel·losis... Un all amb oli d’oliva com a supositori és bo contra els cucs i paràsits intestinals. També el podem prendre contra la gota, per l’àcid úric, l’artritis, els reumes i per quan deixis de fumar (perquè desintoxica i neteja). Ah! I és boníssim contra els vampirs .

Com es pren: fresc, però n’has de prendre uns quants i fa olor... Per tant, pots comprar perles d’all i serà més fàcil. Als menjars, crus, a l’ensalada, allioli, pa amb oli i all... que més voleu que us digui.

M. Lluïsa Gago Professora des Mercadal

coses nostres

~ 21 ~ abril 2013


PUNT DE TROBADA

Trobada anual de les Escoles d’Adults de Menorca

U

na vegada més, el Recinte Firal des Mercadal va acollir la trobada anual d’Escoles d’Adults de Menorca. Alumnes i professors, familiars i amics, vam omplir els menjadors a vessar i vam gaudir d’una jornada alegre entre jocs i cançons, paelles boníssimes i un concurs de postres de dalt de tot. En acabar el dinar, també hi va haver ball i el lliurament dels premis del concurs. Gràcies als organitzadors i gràcies a l’Ajuntament des Mercadal per fer possible aquesta trobada.

coses nostres

~ 22 ~ abril 2013


coses nostres

~ 23 ~ abril 2013

coses nostres abril 2013  
Advertisement