1.
Solucionari del passatemps: profesor, contenedor de pilas, grapadora, climatizador, tablón de información,reloj,extintor,aula,contenedordepapel,fotocopiadora,cuaderno,libro,calculadora, altavoz,ordenadorportátil
Adivinanza: lapizarra,lamáquinadecaféquenotenemoslosalumnos.
Acabaunaltrecursescolar,elprimerquehemviscutambtotalnormalitatdes d’unpuntdevistasanitari.Hanquedatenrerelesmascaretes,elgelhidroalcohòlic, les distàncies de seguretat. La realitat derivada de la crisi pandèmica i, posteriorment,delainvasiórussad’Ucraïnaenshanportataunmomentdegran complexitatidedificultatsperamoltesfamílies,quehandesuportarunaescalada depreussenseprecedentsique,enelnostreentorn,significasovintdesigualtati precarietat.Esprodueixlaparadoxa,amés,queelsectorturísticviumomentsde granactivitatiquelatemporadaéscadavegadamésllarga.Unaaltaocupacióque, peralCEPA,soltraduir-seenunacondició,sobretotalsensenyamentsmés exigents, com l’ESPA, de matrícules menys nombroses i d’abandonaments motivatsperlaincorporació,cadacopmésavançada,demoltsdelsnostres alumnesalsseusllocsdefeina.Ésenaquestcontextquecalposarenvalorl’esforç sostingutqueunapartdelsalumnesdelcentre,totilasituaciódescrita,ens demostrenamblasevaconstànciaielseucoratge.
El CEPA no és, però, només un centre d’educaciósecundàriaperaadults.Lesnostres aules acullen interessos diversos i necessitats d’integraciómoltevidents,ienaquestàmbitvol continuarsentelllocdereferènciad’unvast territoriperalespersonesquevolenformar-se ambcaràcterpermanent,peralesquevolen aprendrelesllengüesdelpaísoperalesque volenadquirircompetènciesdigitals.Atotsels alumnesd’aquestcursquehanassolitelsseus objectius,enhorabona!Iatotsaquellsqui,perun motiuoperunaltre,nohohanfet,recordau-ho: usesperamelcursvinent,quemainoéstardper aprendre.
MIQUEL BEZARES DIRECTOR
Quelaviolènciamasclistaielsdretsdelcol·lectiuLGTBIQ+ són,avuiendia,unaemergènciasocialiunaprioritatpolítica ésunaevidència.Elsdarrersanyss'hanaprovatdiverseslleis enaquestsàmbitsquehanfetavançarelpaísenaspectesque abansprovocavenungranpatimentperamoltespersones. Però és ingenu pensar que la realitat canvia només modificantlanormativa.
Fafaltaferpedagogia,tombarelsestereotipsitreballardesdelabasepereliminarla discriminacióperraonsdesexe,gènereoorientaciósexual.Fafaltaobrirlesaulesala societatiparlarsenseembutsdelsmicromasclismesquetrobemenelnostrediaadia,del desigielconsentimentenlesrelacionssexuals,deprotecciódedretsquegaranteixinla llibertatsexualiladiversitatdegènere.Peraquestmotiu,elCEPAs'Arenalhaestrenat aquestcurs, l'agent de coeducació,unafiguradereferènciapertreballardinsiforadeles aulesaquestesialtrestemàtiquesquegirenalvoltantdelacoeducació.Ambl'ajuda d'aquestagentilafuturaaprovaciód'unPladeCoeducacióalcentre,esperemestara l'alturadelescircumstànciesidelesdemandesdelasocietat.
Comcadaany,laConselleriad’EducacióiFormacióProfessionalreconeix ambelPremiExtraordinari,l’esforçilatrajectòriaacadèmicadedosalumnes quehagincursatl’educaciósecundàriaperapersonesadultes(ESPA)ique haginobtinguteltítolenaquestcentre.Enelprimerquadrimestreiper decisióunànimedel’equipdocent,laguardonadafou Carmen Roca Ruiz, unaalumnaquevadestacarpelseucompromísambelcentre,pelseuesperit solidariiperunapredisposicióincansableaaprendrecosesnoves.
Desdel’equipeducatiud’ESPAlivolemdonarl’enhorabona i desitjar-li un futur venturós.
Elpassatmesdejuny,quihaviaestatdirectordelCEPAs’Arenaldurant7anys,enJulià Ribot,vadecidirdeixar-nospercomençarunabrillantvidadejubilat.Aquestcurs,elnostre directorinteríhaestatenMiquelBezares,unapersonaambexperiènciaenladireccióde centreseducatius,perquèhaestatcapd’estudisdurantelsdarrers18anys.
Nohohafetsol,jaquehacomptatamblainestimableajudad’en JoanThomàsidenaClaraJansà.Elmesd’abrilenMiquelva presentarunprojecteperseguirsenteldirectordelcentredurant els propers quatre anys. A grans trets, el projecte plantejava objectiuscomaugmentarl’ofertad’idiomes,continuaraprofundint amblamilloradelacompetènciadigitaltantdel’alumnatcomdel professorat,crearunPladeCoeducació,afavorirlaflexibilitatdels cursosd’ESPAomillorarlagestióburocràtica,entred’altres.
Finalment,elprojectevaobtenirl’aprovacióunànimedelacomissióquel’haviadevalorar, formadaperuninspector,undirectord’unaltreCEPA,dosmembresdelclaustre,una representantdel’AjuntamentdeLlucmajoriunarepresentantdel’alumnat.Moltasorti encerts!
EnGuix,elnostreamicfelí,elguardiànocturndelCEPA, ensvadeixarelpassatdesembredesprésd’unallargamalaltia. VaserunamascotadelCEPAmoltestimadadurantelstres anysquevaestarentrenosaltresilivàremintentardonarla millorvidapossiblefinseldarrermoment.
Curiosament,pocdesprésdedeixar-nos,comsihagués assignatunasubstituta,unanovamoixetacompareixalguns diesalaportadelasaladeprofessors,demanantcaríciesi, perquèno,unamicademenjar.
AlsdocentsdelCEPA,aquestfinaldecursensdeixaunasensacióespecialmentagredolça.El motiuprincipalés la jubilació del nostre company Biel Tous,professordeSocialsi Castellàd'ESPAdelCEPA.Queensdeixaésunanotíciaagra,perquèamblasevamarxa perdemungranprofessional,unapassionatdelahistòriaantigaiunautèntic"manitas"que tothosaparreglar.Peròtambéésunmomentdolçperquèsabemques'hohabenguanyati quexalaràmoltdelasevajubilació.Peral'ocasiólihemdemanatqueensfaciun escrit d'acomiadament:
“Mai no és tard per aprendre” Quan vaig incorporar-me al CEPA s’Arenal vaig trobar-me amb aquesta frase a un cartell propagandístic del centre i, ara que m’han demanat unes línies, tal vegada com a acomiadament de la meva labor docent, he de confirmar-vos que és totalment cert.
M’explic. A vint anys, un cop acabada la carrera de magisteri, vaig haver de fer “la mili” a fora de Mallorca i en acabar-la, en trobar-me desubicat i desconnectat de la docència, la meva primera opció fou ingressar a la policia municipal de Palma, però, un cop aprovades les proves d’ingrés, vaig renunciar perquè havia quedat fart d’uniformes i salutacions militars, així que vaig optar per a treballar durant una dotzena d’anys d’administratiu, entre números, balanços, lletres de canvi, inventaris i bancs.
A trenta-quatre anys vaig decidir-me a continuar els estudis matriculant-me a la UIB per a cursar la carrera d'Història, així com fer tot el reciclatge de català, ja que pràcticament sempre havia estudiat en castellà -així que quasi començava de zero-, fins a obtenir el títol de mestre de català.
Vaig presentar-me a oposicions de mestre en l’especialitat de música i vaig aprovar una primera prova, però el solfeig se ’ m va resistir. Així i tot, això em va permetre passar, amb 0 punts per antiguitat, a una primera llista d’interinatge amb la gent que havia aprovat un examen.
El primer destí, com a mestre, va ser a Capdepera. Al següent any, com a mestre de l’ensenyament públic, em van destinar a una escola concertada religiosa, Sant Alfons de Felanitx, on els mestres, aquest curs, varen haver de constituir-se en cooperativa (Es Lledoner), ja que els religiosos abandonaren la gestió Dinava cada dia al menjador amb els frares, impartia religió i també, durant una temporada, m ’ encarregava de la vigilància del menjador.
El següent centre encara va ser més estrany, ja que vaig haver de fer de director, secretari i cap d’estudis alhora, perquè era una escola unitària, amb un sol grup on el pati era la plaça del poble, la Colònia de Sant Pere (Artà). Aquí tenia al·lots i al·lotes de 4, 6 i 7 anys. Com que jo no ho sabia, el primer dia del curs esperava que qualcú obrís l’escola, però, com que no venia ningú, vaig demanar-ho a un vilatà i m’informà que havia d’anar a cercar la clau a la botiga del poble, ja que no vendria cap mestre a obrir. Jo n ’ era el responsable! Al cap de dos dies vingueren dos mestres, d’educació física i de música, de Cala Rajada. Aquest cop vaig encalçar el rector perquè vengués a impartir religió.
De mestre de música també vaig rodar els cursos següents per l’escola Jaume III de Llucmajor l'IES Emili Darder, al CEIP Porreres. Un cop deshabilitat de música, en aparèixer l’especialitat a magisteri d’Educació Musical, vaig impartir classes a primària durant nou anys a Algaida, al CEIP Pare Bartomeu Pou, i dos a Esporles, al CEIP Gabriel Comes i Ribes.
Posteriorment, com a mestre de suport de PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial), una alternativa formativa i laboral per a joves que no havien assolit el títol d'ESO, vaig anar dos cursos a l’IES Llucmajor. Però en arribar les retallades de l’any 2012, la plaça passà a perfilar-se de secundària i vaig tornar a impartir primària a Alaró, al CEIP Ceip Pere Rosselló Oliver.
Un cop més vaig canviar de perfil i vaig optar a exercir de PTSC (Professor Tècnic de Serveis a la Comunitat) a l’EOEP d’Inca. La tasca consistia a exercir com una espècie de treballador social als centres educatius de primària.
Quan ja duia 4 anys com a PTSC, des de Conselleria se ’ m comunica que com a mestre o professor de secundària no podia continuar, la plaça estava perfilada per a psicòlegs, pedagogs, treballadors socials i altres herbes. Així doncs, torn un any més a primària, al CEIP Son Juny de Sant Joan.
Un altre canvi de baremació a la Conselleria i puc optar, a la fi, a impartir Història o Suport a l’Àrea de Llengua i Ciències Socials a secundària, cosa que em permet anar al CEPA Mancomunitat des Pla (Vilafranca), després al CEPA Sud (Campos) i darrerament, els dos darrers cursos, al CEPA s’Arenal
Us relatava aquests esdeveniments perquè comproveu que les circumstàncies alienes a nosaltres mateixos molts cops interfereixen i ens fan adaptar a canvis, tal vegada no desitjats, els quals només podem combatre amb la nostra formació i una actitud positiva. Voldria que aquestes senzilles reflexions i experiències us fossin útils per a afrontar les incerteses del vostre futur, tant proper com llunyà.
Puc assegurar-vos que de i amb vosaltres, estimats alumnes, he après moltíssim i sé molt més avui que quan vaig iniciar la docència
Per la meva part jo continuaré aprenent, perquè amb els anys m'he adonat que, com més aprenc, més conscient soc del poc que sé. Ara m'ha arribat el moment d'ensenyar a un nou alumne, aquesta vegada a dins ca nostra: el meu primer net. També toca cuidar altres familiars que sempre m'han acompanyat i m'han fet costat quan les coses venien mal dades.
A tots, companys i alumnes sapigueu que sempre que necessiteu res meu, només cal que m'ho demaneu. Doblers, no!
Aquesta no és la primera revista que ha tengut el CEPA s’Arenal?
L’any2008,eldepartamentdeComunicacióvaeditarun primernúmerod’unabreurevistaqueduiapertítolelmateix que la que estàs llegint. Només tenia 4 pàgines, però presentavauncontingutbeninteressant,desdereflexions sobrel’abúsdelsanglicismes,finsaunaentrevistaamben nostreestimatTomeudeNaturals.Totiquenoesvatornar afercapnúmero,hemvolgutrecuperarelnomdelarevista.
ElTallerd'AcollidaLingüísticaques'ofereixalCEPAs'Arenaltéperobjectiuferun reforçenllenguacatalanaiensenyaral'alumnatnouvingutqueelcatalàéslallengua pròpiadelterritoriiqueésnecessariaprendre-laperpodercontinuarestudiant,per comunicar-sei,endefinitiva,perpoderviureplenamentaMallorca.
Peraixò,dia14dedesembrel’alumnatd’aquesttaller,juntamentambaltresclassesqueestan aprenentcatalà,comelnivell2d’EnsenyamentsInicialsielprimernivelldeCatalàd’ESPA, vàremferunasortidapelcentredePalma.
L’objectiudelasortidaeracopsarde primeramàqueelcatalàésunallengua ben viva i que és part fonamental d’unasingularitatculturalmallorquina molt rica. Berenàrem de xocolata calentaicocadequartoaCanJoande s’Aigo, visitàrem els betlems de l’AjuntamentdePalmaidelConsell Insular,elmercadetdeNadaldela PlaçaMajorifinalitzaremlasortidaa l’exposiciósobreEgiptealclaustrede SantaMargalida.
Un èxit de sortida!
Alliberatsdeltotdelapandèmia,enguanyhempogutrecuperarlesfestesdelnostre centre.Laprimerafoudia19degener,quanensreuniremalvoltantd’unbon foguerópercelebrarla diada de Sant Antoni aixícomtoca,ambunsoparde torrada.PercoincidènciaamblarevetladeSantSebastià,elsprofessorsvàrem pensarquenovendriamoltagent.Malamentanàvem!Elnostrealumnatensva sorprendredemostrantlesganesqueteniendepassarunabonaestonaifer comunitat.Enpocmésd’unahoraesgotàremexistènciesdecarnivi!
Sant Antoni és un bon sant I a l’escola li vam retre, amb tot l’alumnat del centre, un bon i grandiós sopar.
El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones, dia reconegut oficialment per l’ONU per commemorar les llargues i dures lluites que van emprendrelesdonesperconquistardretssocialsi laboralsiperreivindicarlesdesigualtatsiviolències queencaraavuiendiapateixenperlasevacondició de dones. Al CEPA no volíem deixar passar l’oportunitatdecompartiridifondreaquestsvalors ambtotalacomunitateducativai,peraixò,vàrem organitzarunasèried’actesquevamemmarcarenla setmanadeladona.
Duranttotalasetmana,alaplantabaixadel centreesvainstal·larel Racó de Coeducació,un petitespaionl'alumnatpodiatrobarunaselecció denovel·les,poemarisirecursosescritsperdones orelacionadesambtemesfeministes.
Dilluns 6 de març va venir a impartirunaxerradalail·lustradora Margalida Vinyes, que d’una formamoltvisualensvaexplicar comdepoderosaéslaimatgeenel mónactualienquèhacontribuït ellacomail·lustradoraenlalluita feminista.
Dimecres8vamgaudirdel'espectacle líric "Cant a la terra i a la dona" de Marga Rotger i Xisca Oliver. L'alumnatassistentquedàencisatamb les cançons i poemes musicats que pivotavensobrelacondiciódedona enlanostrasocietat.
Finalment, l'alumnat de Castellà per a Estrangersvareflexionarsobreladoble discriminació que tenen les dones migrants a partir del testimoni de la pel·lícula "Bolingo. El bosque del amor". Elcol·loquiposteriorvacomptar amblaparticipacióenPedroVera(Institut d'AntropologiadelesIlles)imembresde l'AssembleadeCooperacióperlaPau.
FapocesvanpublicardadesdelaUnióEuropeasobrela competènciaencomprensiólectoradel’alumnatdePrimària i ESO. A l’Estat espanyol, les dades no eren gaire esperançadores.Elsestudisdestaquenqueésmésnecessari quemailapromociódelsllibresidel’hàbitlector.Amb aquestobjectius,ieliminadeslesrestriccionsdelapandèmia delaCOVID-19,alCEPAs’Arenalvolíemrecuperarunade lesfestesméspolidesdelaprimavera:SantJordi!
Lafestadelllibreilarosaesvacelebrardia24d'abrilambunalecturaacadainici declasse,amblareinauguraciódel'espaidelpassallibresiambl'obsequid'unarosa peratotl'alumnatdelcentre.Amés,vamdecorarelcentreambelscartellsque peral'ocasióvanferelsalumnesdelcursd'informàticadeLlucmajor,coma resultatdelapràcticaperaprendreausareinesdigitalsdedissenygràfic.
Comasortidadefinaldecurs,l'alumnatdeCastellàpera EstrangersvaanardevisitaculturalalveípobledeLlucmajor, pled'història.Enprimerlloc,vanvisitarelClaustredeSant Bonaventurailasevaexposiciótemporal"Llucmajorera sabatera",unamostraqueexplicalaimportànciadelsectordel calçatalpobledurantbonapartdelsegleXX.
Seguidament,ferenunpetitdescans forcesambunberenartípicdeMallorca: trempóiensaïmada.
A continuació, varen anar a la recentmentinaugurada Fundació Toni Catany, on pogueren visitarelCentreInternacionalde fotografiadel'artista.
ElCEPAs’Arenalésuncentrequefatempsqueapostaper la digitalització com una línia estratègica de primer ordre peradaptarlaformad’impartirclassealsnoustempsiales dinàmiquesdelesnovesgeneracions.Peraixò,elúltimsanyss’haanatdotantd’una importantinfraestructuradigitalalcentre,amblainstal·laciód’unaxarxaWIFIoberta, pissarresdigitalsatoteslesaulesichromebooksd’últimageneracióadisposiciódel’alumnat.
Comanovetat,enguanys'handutaterme dos cursos de Competències Digitals en el CEPA.En col·laboracióambelSOIB,aquestscursosestaven dirigitsprioritàriamentapersonesdesocupadesien finalitzar-lossatisfactòriamentl'alumneobteniaun certificatoficialquel'acreditavaenundeterminat nivell de competència digital. Per entendre la necessitat de formacions com aquesta, li hem demanat al professor dels cursos, en Vicenç Massutí, que ens expliqui la importància que tenen les competències digitals en el món actual:.
En un món cada vegada més digitalitzat, adquirir habilitats digitals s'ha convertit en una necessitat per aconseguir èxit en la vida personal i professional.
Les competències digitals abasten una àmplia gamma d'habilitats que ens permeten aprofitar al màxim la tecnologia i les eines digitals. Des de la capacitat de cercar informació en línia de manera efectiva fins al domini de programes de disseny gràfic i la comunicació en plataformes digitals, aquestes habilitats s'han tornat indispensables en la nostra vida diària
Una de les raons per les quals les competències digitals són tan importants és l'impacte en l'àmbit educatiu. Avui en dia, tenir habilitats digitals sòlides facilita la recerca i l'accés a informació de qualitat Ens permet explorar una àmplia varietat de fonts i avaluar críticament la veracitat i la rellevància de la informació que trobem.
A més, les competències digitals són essencials per a la comunicació i la col·laboració. Mitjançant eines en línia, podem connectar amb persones d'arreu del món, compartir idees i treballar en equip de manera eficient. La capacitat d'utilitzar eines de comunicació digital ens obre portes a oportunitats d'aprenentatge i creixement en un entorn globalitzat.
Una altra avantatge de tenir competències digitals és la possibilitat d'expressar-nos creativament. Mitjançant l'ús de programes de disseny i edició, podem crear contingut visualment atractiu, com ara imatges, vídeos i presentacions. Aquestes habilitats ens permeten comunicar les nostres idees de manera efectiva i presentar la nostra feina d'una forma impactant.
Finalment, les competències digitals són un actiu valuós en el món laboral. Cada vegada més empreses busquen empleats amb habilitats digitals, ja que són necessàries en una àmplia varietat de sectors Des del maneig d'eines de productivitat fins a la comprensió de conceptes de seguretat en línia, aquestes habilitats ens proporcionen una avantatge competitiu i ens obren portes a oportunitats laborals emocionants
En conclusió, les competències digitals són essencials en el món actual. Ens permeten accedir a informació, comunicar-nos, col·laborar i expressar-nos de manera efectiva. En la nostra revista escolar, us animem a desenvolupar i reforçar aquestes habilitats per aprofitar al màxim les oportunitats que ens ofereix l'era digital.
El futur és digital i som aquí per ajudar-vos a navegarhi amb confiança i èxit!
As'Arenalhemfetuncursdeioga.Dueshoressetmanalsonenshemtrobatpermoureelcos.Es tractad'ungrupdesetzeparticipantsambdiferentsedatsinivellsdepràctica.Hemcreatunespai onpoderrealitzarposturesdeiogaambdiferentsritmesiintensitats,adaptadesalespossibilitatsdels alumnes.
Entenemeliogacomunadisciplinad'unióentreelcos,lamenti la respiració. Per això ensenyem a controlar la respiració i sincronitzar-laambelsdiferentsmovimentsdelanostrapràctica. Entreelsbeneficisqueeliogaaportaalsnostresalumnestrobem: millorarlaflexibilitat,afavorirlacirculaciódelasangieliminació detoxines.Lapràcticahabitualdeiogaincrementalamobilitat, laresistènciailaforçadelcos.Peraltrabanda,generacalmai ajudaambelcontroldel'ansietat
ALlucmajorhemfettressessionssetmanals,unade gimnàsticademantenimentiduesdeioga.
Lesclassesdegimnàsticahanestatenfocadesamouretotelcos:articulacionsimúsculsquenoes mouenaldiaadia.ElgrupdeLlucmajortambéésmoltheterogeniquantaedat,mobilitati resistència.Totiaixò,elgrupharespostmoltbéalespropostesdelaprofessora.Acadasessió,hem fetunamicad’exercicicardiopulmonarambmúsicapertaldedivertir-nosfentactivitatfísica.
VullaprofitarpermencionarnaManuelaMartín, l'anteriorprofessorad'activitatsfísiquesEllavaserla quevaposarenmarxaaquestesactivitatsilesvadura termedurantungrapatd'anys.Peraquestmotiuels grupsestantanconsolidatsielsalumneslarecorden amb molta estima. Una mostra d'això és que al berenarqueesvaorganitzarperNadalambelgrup deLlucmajorlavarenconvidaraveniriellava acceptarencantada.Vasercomunacomiadament informalentreprofessoraialumnes.
Aquestcurshaestatelmeuprimeranycomaprofessoradelesactivitatsfísiquesil’experiènciaha estatmoltpositivaienriquidora.Elsgrupsm’hanacceptatmoltbéiesperquetotsrepetesquin l’anyqueveiestorninamatricular!
Per practicar els textos instructius, l'alumnat d'Ensenyaments Inicials d'aquest curs acadèmic va elaboraruninteressantreceptariapartirdereceptes personalsduitesdelspaïsosonvannéixer.Usdeixam unpetittastpersilesvoleuprovardeferacasa.Fan moltbonapinta!
Cecilia Pedret Massanet
AquestcurshaestatmoltprofitósambelsgrupsdeCastellàperaEstrangers.Lagran demandadesdelsprimersdiesdematrículavaferqueelsgrupss'omplissindeseguida.A més,hemtengutgentmolttreballadoraquehademostratsobradament les ganes que tenen d'aprendre no només castellà, sinó també coses sobre la societat i la història d'aquesta illa.Aquestentusiasmeenshapermèsemprendremoltspetitsprojectesi activitats.
Perexemple,alaclassedeCastellàpera Estrangers1d'horabaixavàremferuna sèried'exposicionsoralsoncadaalumne presentava el país o indret d'on provenien. Aquesta iniciativa la van proposarelsmateixosalumnesenveurela ricadiversitatgeogràficaiculturalquehi haviaalaclasse.
Unaltreexempleéslabústiavirtualdelsdesitjos,queixesi suggerimentsquehemcreatambl'alumnatdeCastellàper aEstrangers2.Mitjançantunjamboardcompartit,cada alumnehaescritunaoracióperficardinslabústiavirtual. Haestatlaprimerafeinacol·laborativad'aquestsalumnesi estammoltorgullososdelresultat,peraixòhovolem compartirambtotsvosaltres.Sihivoleuaccedir,nomésus heudedescarregarl'aplicaciódeJamboardiescanejar aquestcodiQR.
Desdel1rquadrimestredelcurs2021-22espublicaainternetunllocwebelaboratambla participacióilescol·laboracionsdelsalumnesdellenguacatalanailiteraturad'ESPA2.2delnostre centre.Elprojectefapartdel’avaluaciódelmòdul,concretamentdel’últimaunitatdidàctica,en quèelscontingutsrelacionatsamb l’expressió literària, en aquest cas l’escriptura poètica,sónal centredelamatèriaimpartida.
EmiliTeixidor(1933-2012),alseullibre La lectura i la vida(Ed.Columna),reflexionavasobreelfet dellegirpoesia(iliteraturaengeneral)ambaquestsmots:“Sovints’ensenyalapoesiacomsiels alumneshaguessindecontestarunespreguntespuramentmemorístiquessobrelavidail’obradel poeta.Sinofemestimarlesparaulesil’artmàximdelesparaules,queéslapoesia,elsjovesno estimaranlapoesia.[…]valmésunsolpoemabensentitqueunaantologiadepoemesgruixuda peròmorta.”
Així,laideadelnostre webpoèticconsisteixa invitar l’alumne a la recerca d’un poema “bensentit”quevulgui compartiramblaresta de companys i, de retruc,amblarestade l’escola.
Cadaundelsparticipants,doncs,selecciona,desprésd’unarecercamés omenysguiadapelprofessoralaxarxa,unpoemaiunpoetadela literaturacatalana.Despréslatascasuposalalecturapersonalenvídeoi laredacciód’untextenquèesrecomani,demaneraraonada,elpoema is’expliquiperquèhaestattriat.L’alumnepotacompanyarelpoema, llavors,decomentaris,imatgesoaportacionspersonalsquetenenper objectiuenriquiroil·lustrarleslecturesdelscompanysodelsvisitants ocasionalsdelweb.
Enaquestsentit,iperacabaraquestbreuarticle,calassenyalarque tantelsalumnescomelprofessorhemconsensuatunaformade publicacióquenofostotalmentpública.Noméselsusuarisd’un comptedel’escola(@cepaarenal.cat)tenenaccésalwebienpoden veureelstextosielsvideos.Peraixò,sivolsvisitarArenalPoèTIC, clicaaquestenllaçocapturaelQRadjunt,perònot’oblidisdefer-ho desd’unasessióiniciadaambelteucomptedelcentre.
Ambl'alumnatde3rd'ESPAdeSocialsaquestcursacadèmichemposatenmarxaelprojecteLa històriacontemporàniaatravésdel'art.L'objectiud'aquestprojecteeraconèixerquinsvarenserels esdevenimentsmésimportantsdelahistòriacontemporàniaperò,enllocdefer-hoapartirdeles clàssiquesexplicacionssobrepersonatges,guerresirevolucions,elfilconductorhaestatl'art contemporani.
Hempartitdelapremissaquel'artésunacreacióhumanai, comatal,nonomésreflecteixelpensamentosentimentdela personaquelacrea,sinótambédeformaimplícitatotel contextsocial,cultural,econòmicipolíticdelmomentenel qualunaobravasercreada.Peraixòhemfetunviatgea travésdelesobrespictòriques,escultòriquesiarquitectòniques mésemblemàtiquesdelmoment,perconèixerquèvapassar desdelaRevolucióFrancesafinsalsnostresdies.
Barroc, neoclassicisme, romanticisme, realisme, modernisme, impressionisme, expressionisme, cubisme,surrealisme,pop-artohiperrealsimesónnomésalgunsdelsestilsquehemtreballatal'aula. Aclassehemanalitzatobresd'artdelsprincipalsestilsartísticsdecadaèpocaielshemrelacionat ambelsesdevenimentshistòricsmésimportants.Hemaprèsacomentarobresd'artiaapreciar-ne elsaspectesformalsisimbòlics,totrelacionant-hoambelcontexthistòricisocioculturaldel'època. D'aquestamanerahempogutcopsartotselsseussignificatsilatranscendènciadecadaobra.Coma partdelseuaprenentatge,l'alumnathapresentatal'aulanovesobresquenohavíemtreballati comentar-lesenprofunditat.TotsjuntshemdescobertobresdeMunch,Gaudí,Picasso,Repino Chillida,entremoltsd'altres.
Perònonoméshemaprèscosessobreart, sinóquetambél'hemexperimentat!En acabarelmodernismevamfermosaics,en finalitzarlesavantguardesféremescultura avantguardistaidesprésdeveurel'action painitng de Pollock vam decidir fer el nostrepropiexpressionismeabstracte.El resultatvasertansatisfactoriquevàrem decidirexposartoteslesobresal'entrada delcentre.
Per acabar-ho d'arrodonir, també hem fet diverses sortidesperveurecomelsgransestilsartísticsmundials esconcretenenedificisdelscarrersdelanostraciutato enexposicionsdemuseuspúblics.
Quèéslaideologia?Ambaquestapreguntatansenzilla,peròtan complexaalhora,començamel projecte que ens ocupa tot el curs de 4t d'ESPA de l'assignatura de Socials. Cadaanyemsorprèn l'apatiailamancadeconeixementquedemostral'alumnatdelcentre respectealapolíticail'administració.Lamajorianoentenencomde moltelsafectaleslleisques'aprovenalParlament,noconeixenels principalspersonatgespolíticsinoidentifiquenelbiaixideològic quehihadarreremoltsmissatgesquecirculenpelsmitjansde comunicacióilesxarxessocials.
Aixídoncs,elprojectepreténserunaeinaperquèl'alumnataprenguid'unaforma creativaipragmàticatotallòquesesuposaquehadesaberunbonciutadà.
Cadaund'ellshadecrearunpartitpolíticperpresentar-seauneseleccions fictíciesqueesduenatermeafinaldecurs.Laprimerapassaéssaberquèés unaideologiaiambquinadelesexistentsavuiendiatenenmésafinitat. Quanjahotenenunamicaclar,éselmomentdecomençaraconstruirel partitpolític.
Elegeixenelnomd'unpartitpolíticmunicipal ficticiiambunaeinadedissenygràficelaboren unlogotiporiginalirepresentatiudelseupartit. Mentre treballam la part més teòrica sobre l'administracióilapolítica,cadaalumneiniciala redacció del seu programa electoral, que ha d'emplenarambunmínimde8àmbitsd'actuació i24propostespolítiques,detallades,coherentsi viableseconòmicament.Totseguit,començala campanyaelectoral,momentdurantelqualels alumnes elegeixen un lema de campanya i dissenyenelsseuscartellselectorals.
d'un de adversa
Aquestany,naManoliRoblesienLuisCastrovanguanya debatsdelsgrupsdelprimerquadrimestreiAdriàMaríneldelse
Al primer quadr ambelgrupde4t de capvespre, varemvisitarelPa de les Illes l'epicentre de la baler. Un edifici mésdetenirmolta i importància també està ple cultura.
Benvolgutslectorsilectoresd'aquestarevista.
Somelgrupd'alumnesdelCursd'història,culturaipatrimonidelCEPAs'ArenalifeimclasseaSa MarinadeLlucmajor.Estimamlanostracultura, volem conèixer la història de tot el que ens envolta i mostram gran sensibilitat per mantenir el nostre patrimoni. Peraixòassistima classe,persentirlesexplicacionsqueensfalanostraprofessora,AntòniaFont.Escoltamamb atenciólessevesclasses,peròsomungrupetquesempreensagradadir-hilanostra,iésqueles experiènciesdevidapersonaldecadaundenosaltressempreacabendecompletarqualsevoldels temesqueespresenten.
Aquestanyhemvistmoltescoses,entrelesqualsels paisatgesilaculturadel'aiguaalesBalearscom,per exemple, els molins, les sínies, els "qanats" i les marjades.Hemfetunrepàsdel'evoluciódelsector primari(agricultura,ramaderiaipesca)aprofundint enlafiguradelapossessió.Tambéhemvistcomha estatl'evoluciódelsectorsecundari,lahistòriadela indústria, dels trencadors i del ferrocarril. Hem enllaçatamblahistòriaievoluciódelsportsdelesIlles Balears,delsfarsidelesconstruccionsdefensives (torresdedefensa,fortsicastells).
Pelquefaalsectorterciari,s'haprojectatal'aulaeldocumentalde"Totinclòs.Danysi conseqüènciesdelturismealesnostresilles".D'aquestamanerahemparlatdelturisme,dela construccióidelsreptesdefuturperalanostracomunitat.
Per tal de completar i enriquir les explicacions de classe, hem realitzat sortidesdecamp.Laprimerafouel4 denovembreianàremalesjornades d'estudis locals de Llucmajor relacionadesamblaindústriadelcalçat del nostre municipi i conservació d'aquestpatrimoniindustrial.També assistírem a una visita guiada al jaciment de la necròpolis de Son Sunyer,peròtrobàremundiadepluja.
El18demarçvàremferunavisitaguiadaalFardePortopíial CastelldeSantCarles.Aclassevàremferactivitatsinteractivesala pissarradigitalperrepassartotelquehavíemaprèsdeltema damuntelsfarsdelesIllesBalears.
El29d'abrilduguérematermeunaexcursióalpontdesesSet Boquesas'ArenalilespedreresdeSonVerí,guiadaperRafel Riera.Féremuntrosdelrecorregutperonpassavaelferrocarri, tempsenrereiensadonàremqueenelnostrepoblepràcticament noquedacaprestadelasevaexistència.
Amésdelscontingutsestudiatsaclasseilessortidesde camp,hihemdesumaruncaramulldetempsdedicata reflexionar.
Pelquefaalsectorprimari,defensemelproductelocal ideproximitat,enyoremelsabordelesfruitesiles verduresdetotalavidaiensescarrufaelpreudels productes agrícoles. Haurem de tornar a l'hort particulard'autosuficiència.
Elmateixpassaamblacarnielpeix.Laproducciólocalnobastapersubministrartotalapoblaciói aixòensportaalacreaciódemacrograngesipiscifactoriesquedeixenendubtelaqualitatdela carnielpeix.
Pelquefaalturisme,oelmodelturísticdelesIlleshaestat,sensdubte,eltemamésdebatutadins l'aula.Coincidimtotsenelfetquehemarribataunslímits:deplacesturístiques,límitenconsumde recursosilímitengeneracióderesidus.
Consideramquehemarribataunpuntdenoretornonnopodemcréixermés,jaqueaquest creixementiaquestasaturacióesgiraranencontranostra.Eltemadelshabitatgesenspreocupamolt. Ellloguerturísticdescontrolatilacompradeterresihabitatgesperpartd'estrangershasuposatun encarimentdelllogueridelpreudecompraiaixòcomplicamoltlavidaalsmallorquins.
Peròhemreflexionatmoltdamuntlapercepcióquetenimdelapèrduadevalorsques'observenen lesnovesgeneracions.Pensamqueelprogréstecnològichaduitalfetquemoltsdejovesnomostrin aquestasensibilitatperalaconservaciódelnostrepatrimoniitradicionsquenosaltrestantestimam.
Tenimlasensacióqueelnostreterritoriestàsentenvaïtperunturismedemassesdescontrolatquefa malbéelnostrepatrimoni,aixícomunaonadadegentnouvingudaalesIlles,totalmentdesarreladai sensecapintencióniunad'aprendrenilanostraculturanilanostrallengua.
Dia24defebrerde2023esvacomplirunanydel'inicidelainvasiórussad'Ucraïna.Com qualsevolconflicteexterior,desprésdel'impacteilamobilitzacióinicial,elsmitjansdecomunicació perdeninterèseneltemai,ambl'ajudadelanostradesinformacióiindiferència,l'acabam normalitzant.Ambtot,encaraquelescruentesimatgesdeciutatsdevastadesipersonesrefugiadesja noumplenelstelenotíciesdelnostrepaís,moltespersonesencarapateixenlesconseqüènciesdel conflicte.Personesqueviuensotaelsbombardejos,peròtambépersonesquesonentrenosaltres, quevanaconseguirescapariqueintentenreferlasevavidaaMallorca.
Éselcasde Svitlana Olshanska,aquivolemdedicarl'entrevista centrald'aquestarevista.
P - Onvasnéixer?
R- Vaig néixer a Odessa, una ciutat del sud-oest d'Ucraïna.Henascut,crescutiviscuttotalavidaallà.
P - Quinaéslatevaformacióifeina?
R- Tot i que vaig estudiar biologia i química, treballava de professoraaunaescolaperapersonesambdiscapacitat.Enel momentd'abandonarelpaís,eraladirectoradelcentre.
P - QuanvasarribaraMallorcaperprimeravegada?
R- VaigarribarperprimeravegadaaMallorcaelmarçde2022.AbansnohaviaestatmaiMallorca, totiquecincanysabanshaviavisitatBarcelona.
P - QuèestàsestudiantalCEPA?
R- EsticcursantCastellàperaEstrangersambnaCarol.Esticmoltemocionadadetornaraestudiar im’encantaelnivellquehihaalcentre.
P - Comvasviureelsesdevenimentsdel'Euromaidan(protestesproeuropeescontraelgovernde Ianukóvitxde2014)?
R- Comunmalson.L’any2014vaserl’inicid’aquestmalson.Recordquequanvacomençarla guerraal’est,nom’hopodiacreure.AlmeupaíshihavialacertesaentrelasocietatqueRússiaila gentd’allàerenamics,erenfamília,quealgunacosaaixínopodiapassarmai.Tambérecordqueen aquellmomentpensavaqueseriaunconflicteregionaldelesregionsdeDonetskiLuganskiqueel problemaesresoldriaràpidament.
P - Recordesoneresiquèfeieseldia24defebrerde2022diaenquèl'exèrcitrusvaentrara Ucraïna?
R- Recordqueestavatreballant.Elmeucapemvatelefonariemvadirquehaviad'evacuartotesles personesdel'escola.Llavors,lasituacióvaserméscaòtica,cadapersonaesvahaverd'espavilari decidirquèfer.
P - Comvasreaccionaralanotíciadelainvasió?
R- Alprincipinoensabíemresdelcert,toteramoltconfúsicaòtic.Elmeu pensamentinicialvasercapalamevafamília,capalsseusfillsinets.Enpocsdiesja vamcomençaraveurequelainvasióeraunarealitatiqueRússiaatacavadesdemolts frontsperocupartotelpaís.Vaserllavorsquanvamparlarilamevafillavadecidir marxardelpaísperlaporquelipoguéspassaralgunacosaalsseusfills.Enaquest moment,elmeumaritijotambévamdecidiranarambells.Vàremprendrela determinaciódenoseparar-nos,deromandrejuntspasséselquepassés
P - Quèsentsenveurenotíciesdelconflicte?
R- Ésunsentimentmoltcomplicatd'explicar.Peruna banda,emsentmoltafligida,totplegatemfamoltapenai pensambtotalagentques'haquedatallà.Però,peraltra banda,tambéemsentmoltafortunadadeseraquí,d'estar amblamevafamíliaidesentir-mesegura.
P - PerquèvasescollirveniraMallorca?
R- Crecquevasereldestí.Quanvàremprendreladecisióde sortirdelpaís,nosabíemonanar.Noméssabíemquehavíem desortird'allà.
VàremtravessarUcraïnafinsalafronteraambMoldàviaambl'ajudad'unvoluntari.Després estàremduessetmanesaBucarest,capitaldeRomania,finsquevàremtrobarunvoluntariqueerade Mallorcaiqueensvaoferirelseuapartamentdurantdosmesos.Llavorsvàremveureelceloberti vàremdecidirvenirfinsaquí.
P - Quinsplansdefuturstens?
R- M'encantariapoderquedar-meaquíioblidaraquellmalsonalgundia.Aquíésontencara mateixlafamíliaiperamiaixòésunaprioritat.Também'agradariaalgundiainiciarel reconeixementdelsmeusestudisipodertornaratreballardemestra.
P - Creusquelarespostadelsmallorquinshaestatal’alturadelescircumstàncies?
R- Hededirquem’hasorprèsmoltlarapidesadelstràmitsadministratiusquehemhagutdeferper quedar-nos.Pensàvemqueseriatotmoltméslenticomplicat.Peròestanmoltbenorganitzatsies nota.
P - Quèéselquemést’agradadeMallorca?
R- M’agradenmoltescoses,peròsobretotelmar.M’agradamoltlamarperquèemrecordalameva ciutatnatal,perquètambéésunaciutatdecosta.TambéensagradamoltviureaMallorcaperquèla gentd’aquíéssimpàtica,noésgensagressivaisónobertsdement.M’agradariadonarlesgràciesa cadaunadelespersonesquehetrobatenelcamíd’aquestdurviatge,perquètothomm’haajudat moltienshanfetsentircomacasa.
Elsverbsregularsiirregularssempreacostumenaser undelsescullsprincipalsperalsaprenentsdelallengua anglesa a l'hora de formular bé una frase. Tradicionalment,elsverbsirregularss'estudiavenamb unataulaquet'haviesd'aprendredememòria,comles taulesdemultiplicar.
Avuiendia,persort,Internetensbrindamésrecursosper practicaraquestsverbsi,sobretot,perfer-hodeformamés entretenguda. Clicant al següent enllaç o escanejant el següentcodiQR,podràsaccediraunsmotsencreuatsenels qualshauràsd'escriurecorrectamentalgunsverbsregularsi irregularsambpassatsimple.
Sing along with your favorite Sing along with your favorite song! song!
Sietsdelespersonesque,quancantaenanglès,nosap elquesignificalalletrais'inventalesparaulesperquè sonin bé, TENIM UNA EINA PER A TU! En aquestapàginawebpodeuescoltarungrannombre decançonsenanglès,llegiricantarlalletraoriginal,i aprendrevocabulariamblasevatraducció.
Buscalosnombresdelosdibujos.Todostienenrelaciónconnuestraescuelaysepueden leerdeizquierdaaderecha,dederechaaizquierda,dearribaaabajo,deabajoaarribay endiagonal.
Muyamenudolaves, piensaunpococonastucia, cuandoestánegra,estálimpia, cuandoestáblanca,estásucia.
Porlamañanamelevanto,consueñoysinenergía, necesitodeestamáquinaparacomenzarmidía.
Consuvaporysusfiltros,meofrecesuayudafiel, sinellalasclasessonunlargodíaymuycruel.
AlCEPAs'Arenaltenim gent apassionada per la lectura. Per això volem compartir amb vosaltres algunes recomanacions que ens han enviat alumnes iprofessors del centre.
N’Ainhoa García ens recomana La Vall dels Llops, del’escriptoraLauraGallego, laprimeranovel·lad’unasaga ben interessant perquè té misteri i amor, una bona combinació!
En Fran i en Ricardo Guzmán, que tenen moltes coses en comú, coincideixenenl’eleccióde Indigno de ser humano, obra mestra d’Osamu Dazaiiundelsllibresmésvenutsa Japó, perquè tractadeforma molt íntimaiautobiogràficalacruaderiva existencialdelprotagonistailaseva visiósobrelespersonesenunescenari depostguerradelaSegonaGuerra Mundial.
Respectedelapeticiósobreconsellde lectures, en Martí Martorell ens recomana Brooklyn Follies, de Paul Auster,unllibresobrelaprofundaestima que té el protagonista/autor a la seva ciutat,NovaYork,ambunfinalinesperat queetdeixamoltpensatiuimillorgustde boca.
La recomanació de na Zahira Morales és una històriad’amor, Luna 174,deel’autoraClaraDuarte,perquè pnaquestanovel·lafuturista passesderiureaplorarino potsevitarenamorar-tedela rotagonista.
N’Ángel Nájar ensparlade L’Alquimista,dePauloCoelho, perquèésund’aquestsllibresquedeixaempremta.
En Tomeu Celià ensrecomana Les cròniques marcianes,unllibre de relats de l'escriptor Ray Bradbury,perquèpermetveure lapercepcióqueesteniaalsanys 50nonomésdelplanetaMart, sinó també dels estereotips socials de diversos grups humans. Per cert, el podreu trobaralabibliotecadelcentre.
Peracabar,usvolemrecomanarunllibre quepodreutrobaralabibliotecadelcentre:
Catalina, la cuinera de l'Òpera,delesautores
Margalida Vinyes, Xesca Gomila i
Catalina Fiol. El motiu? És un llibre nouvingutalesnostresprestatgeriesqueens contalabiografiad'unadonaexcepcional.A
mésdeconèixerlasevavidaicomerala
Mallorca de la postguerra, cada capítol d'aquestanovel·lagràficaensexplicauna receptadecuina!
Na Roser Pérez tria L'amiga genial,d’ElenaFerrante,queésel primer volum d'un quartet exquisidamentescritquedibuixa un retrat sentimental de l'experiènciafemenina,larivalitat il'amistatcomnos'haviavistmai abansenlaliteratura.
