L’adeu de Joan Thomàs
Si ha arribat La Revisteta és que ja som a final de curs i això vol dir que s'acosten les VACANCES! Amb tot, enguany no tot és alegria, ja que sabem que quan tornem pel setembre, no hi haurà un dels històrics del CEPA i un dels mestres més apreciats pels nostres alumnes. En Joan Thomàs es jubila i el buit que deixarà com a docent, secretari i company, costarà molt d'omplir. Com sabeu en Joan és home de poques però sàvies paraules. Així que li hem demanat que ens escrigui unes línies de comiat:
Ha arribat l'hora de la meva jubilació (quin goig!). I ara, aquí, al final de la meva vida professional, voldria tenir unes paraules d'agraïment per a totes aquelles persones que m'han acompanyat en aquesta aventura, i especialment, a tots els alumnes que he tingut durant tots aquests anys.
He treballat a escoles de primària, a instituts de secundària, i a la nostra estimada escola d’adults. He tengut alumnes de tot color i de totes les edats.
Ivoldriatenirunagraïmentmolt especial als meus petits, nins i ninesde5i6anys,quetantafeina, estrés i satisfaccions me varen donar durant els meus primers anysdeprofessió.Diuenquela infànciaésunaedatmàgica.És bencert.
Veurecom,pocapoc,diaadia,elsteuspetitsaprenenallegir,aescriureles seves primeres paraules, a fer sumes i restes contant-se els dits, és una experiènciaúnica,enriquidora,inoblidable.
L’adeu de Joan Thomàs
No hi ha professor si no hi ha alumnes
També, un agraïment molt carinyós als alumnesque,durantunbongrapatd’anys, vaigteniras’ArenaliFelanitx.
Elsalumnesmésdifícils,elsméscomplicats, elsde12a16anys,unaedatondeixamdeser infants i entram a l’adolescència, època d’hormonesforacordairebeldia,de“mataral pare”-i“mataralprofessor”,ambquivaig compartir,ipatir,lessevesinquietuds,laseva necessitatd’afirmació,elsseusconflictes,els seusanhelsidubtes,lessevesconfidències…
Finalment,unagraïmentmoltsinceralsalumnesadultsd’aquestaescola,alguns encarajoves,d’altresnotanjoves,algunsfinsitotjubilats,quemalgratelsseus horarisdefeina,haverdesurarinfantsohaverdecuidaralsseusmajors,tenen voluntat,tempsiganesderecuperariavançarenelsseusestudis.Sensdubte,són elsalumnesmésamablesiagraïtsquepottenirmaiunprofessor.
Atotsvosaltres,elsmeusalumnes,des delsmeuspetitsfinsalmésmajors, gràcies. Sempre estareu en el meu record.Gràcies,perquèambvoltros hepogutserelquesemprehevolgut ser:unmestre.
JOAN THOMÀS PERELLÓ
SECRETARI DEL CEPA S’ARENAL
Notícies del CEPA
Noves adquisicions digitals
Durantelcurs2023-2024hemampliatelmaterialtecnològicdelcentreambalgunesnoves adquisicions.
D’unabanda,hemsubstituïtlespissarresdigitalsdelesaules3,5i del’aulamultiusos.
Amés,laConselleriaenshafetarribarcincportàtilsi catorzeChromebooksques’hanafegitalserveide préstecal’alumnat.
També hem comprat dotze noves tauletesperalesclassesdelesaulesde capacitaciódigital.
Finalment, al maig es va instal·lar a l’entrada del centre la màquinaexpenedoraqueofereixcafè,refrescosimenjar.Amb això,responemaunapeticióqueelsrepresentantsdelsalumnes varentraslladaralConsellEscolar
Eleccions al Consell Escolar
Elpassat5dedesembreesvancelebrareleccionsalConsell EscolardelCEPAs'Arenal.ElConsellEscolarésl'òrgande participaciódelacomunitatescolarenelgoverndelcentre. EnelConsellEscolarhiharepresentatstotselscol·lectius queintervenenenlacomunitateducativa:equipdirectiu, professorat, alumnat, personal de neteja i personal de l'administraciólocal.Enaquesteseleccionss'elegientres representants de l'alumnat i dos representants del professorat.
Pelquefaalprofessorat,lespersoneselegidesforenn'AuroraRoigin'AntòniaFont.De l'alumnat,delessiscandidaturespresentades,lestrespersonesmésvotadesforenIdalba Martínez,TamaraReinaiSilviaVillanueva.Totesellesseranrepresentantsperunperíode dequatreanys.
Sortiencerts!
Notícies del CEPA
Una pèrdua molt sentida
MargalidaLlull,quifoumestrad'EnsenyamentsInicials enelCEPAs'Arenalfaunsquantsanys,ensvadeixarel passatmesdesetembreal'edatde48anys.Desdelcentre, onenguardamunbonrecord,volíemdedicar-liaquestes líniesidonarelnostresentitcondolalafamília.
Elritmedevidadelessocietatsmodernes,enmoltscasos éssinònimd'unavidaestressant.Aquestestrèsesfa evidentalsnostresentornsméspropersielscentres educatiusnosónunaexcepció.
Dinslesescolespodemtrobartantprofessorscomalumnesquepateixenaquestatensió diària,queespotarribaratraduireninquietud,ansietatiinclúsviolènciaoproblemes psicològicsmésgreusquedonenllocabaixeslaborals.Cadavegadasónméselscentres queincorporeneliogacomaeinapercombatreaquestasituació,jaqueeliogaens ensenyaaadquirirunamajorconsciènciacorporalimental i pot ser una bona eina per reduir l'estrès i millorar la salut i el benestar físic, mental i emocional.Aixòés gràciesalestècniquesderespiració(ensànscritpranayama)queincideixendirectament sobreelnostrecervellilesemocions.Amés,lesasanas(postures)estimuleniactivenels músculs,òrgans,glàndulesiarticulacions.
EnelCEPAs'Arenals'ofereixuntallerd'activitatsfísiques onfeimiogadospicspersetmana,peròenguanyhanestat elsdocentselsquehandemanatalaprofessora,n'Antònia Font,poderferunesclassesdeioga.Endiferentsmoments delcurs,hemfetsessionsambelsmembresdelclaustre quehanvolgutparticiparvoluntàriament.Lesclassess'han fetalgimnàsdelcentrei l'experiència ha estat molt positiva.
Arasouvosaltres,elsalumnes,elsqueensheudedirsiheu vistalsprofessorsiprofessoresmenysestressatsaquests mesos.Siésaixí,potsern'hauremdefermés!
Ioga per al professorat
Notícies del CEPA
Tala trista però necessària
Enalgunsraconsdelazona,encararestendempeusalgunsmajestuosospinsqueens recordenqueabansdeserdevoratperexcavadoresigrues,s'Arenaleraunbellpinar.Coma testimonisd'unaèpocapassada,aquestspinssónpartdelamemòriavivad'unpoble,laveu delqualmassasovintquedasilenciadapelrenouensordidordequads,pubsiterrasses.Les arrelsd'aquestspinstravessendiversescapesd'asfaltiformigóaferrant-sefortalaterraque elsvaveurenéixer.
Peraquestmateixmotiu,atotsensvaentristirlanotíciadelatala delsdosdarrerspinsqueteníemalpatidel'escola.
Durant el mes de juliol una empresa especialitzadavavenirainspeccionarl'estat de les soques i va descobrir que estaven afectadesd'unmalquelesesqueixavaper dedins.
Perprevenirunacaigudaquehaguésestatseguradurantlespròximes ventades,ladirecciódelcentrevadecidirretirar-los.Enmemòria d'aquellspinsancestrals,esvansembrarduesoliveresialgunesplantes aromàtiquesalazonaenjardinada.
Tot i la trista pèrdua, cal no oblidar els versos de Joan Alcover: sap que la soca més s 'enfila com més endins pot arrelar
Premi Extraordinari d'ESPA
Comcadaany,laConselleriad’EducacióiFormacióProfessional reconeixambelPremiExtraordinari,l’esforçilatrajectòria acadèmicadedosalumnesquehagincursatl’educaciósecundària perapersonesadultes(ESPA)iquehaginobtinguteltítolen aquest centre. En el segon quadrimestre del curs passat, la guardonadafou Irina Lenskaya Parfionova,unaalumnaque vacomençaralsprimerscursosiquehaanatavançantambmolt bonesnotesiambentreguesd’unaqualitatexcel·lent.Enel primerquadrimestred’aquestcurs2023-2024,l’equipdocentha volgutpremiarlaconstànciailaqualitathumanade Jorge Aristizábal Correa.
A ambdós, la nostra més sincera enhorabona!
Comunitat i gresca
El
català, una
llengua viva
L'anypassat,docentsd'EnsenyamentsInicials,CatalàiSocialsd'ESPAvàremduratermeuna sortidapelmesdedesembrequevàremtitular"Elcatalà,unallenguaviva"iqueteniaper objectiucopsardeprimeramàqueelcatalàésunallenguabenvivaiqueéspartfonamental d'unasingularitatculturalmallorquinamoltrica.Vistl'èxitdel'anypassat,enguanyhem volgutrepetirlasortida
Aquestavegada,elprofessor de Socials va començar la visitaambunarutahistòrica pels punts claus de la conquesta de Madina Mayurqa (antiga ciutat de Palma durant la dominació musulmana de l'arxipèlag) per part de Jaume I l'any 1229.
Arrandelessevesexplicacionsmoltsalumnes varen entendre per què es parla català a Mallorca,perquèlanostrabanderas'assembla moltaladeValència,AragóoCatalunya,per quèhihaunaestàtuaeqüestredeJaumeIala Plaçad'Espanyaoquinaraódesertéelnom delcarrer31dedesembre.
Com ja és tradició, també vàrem visitar els betlems de l'Ajuntament, el Consell i la Misericòrdia. D'aquest darrer edifici vàrem visitar també el seualjub,recentmentinaugurat. Comnopodiaserd'unaaltra manera, acabàrem la sortida ambunbonberenaraCanJoan des'Aigo.
Comunitat i gresca
Un tast de cultura nadalenca per compartir
ElNadalitoteslessevestradicionsassociadestambéhanestat objected'estudialesaulesdeCastellàperestrangers.Enunes aulesonabundaladiversitat,l'aprenentatgedecomesviuel NadalaEspanyaiaMallorcageneraunagrancohesióenel grup,encaraméssimésenllàd'imatgesivocabulari,sortima experimentar-hoendirecte!
Excursión al mercado
Aixíhovaferl'alumnatdelsgrupsde matí i tarda, que conduits per les professoresCarolNúñeziMariaNicolau, varen visitar el betlem que munta l'Ajuntament de Llucmajor a l'oficina d'informacióturísticades'Arenalivaren organitzarunaberenadadexocolataamb xurrosperatothom.
Estepasadomesdemarzo,despuésdehabertrabajadoenclasedeCastellanopara extranjerosvocabularioreferentealaalimentaciónyloscomerciosenlosquepoder obtenerdichosproductos,hicimosunaexcursiónhastaelmercadodelOlivardePalma.
Allípaseamosyobservamosendirecto productosfrescos,frutossecos,especias, pescados, carnes... Finalmente, compramos un poco de fruta y disfrutamosdeunpequeñopícnicenel parquedelasestaciones,finalizandola unidaddidácticademaneravivencial.
Laexperienciafuemuypositivay gratificanteparatodoslosasistentes!
Comunitat i gresca
PER MOLTS ANYS ESCOLETA!
Elpassat25dedesembreesvancomplir90anysdelainauguració delnostreedifici,l’antigaescoladeSesCadenes.Davantuna efemèridecomaquesta,vàremconsiderarqueaquestesparetsque tantestimamesmereixienunagrancelebracióqueimpliqués professorat,alumnativeïnsdelbarri.Enaquestreportatgeus expliquemquinaéslahistòriadelnostrecentreicomvàrem celebrarelseunorantèaniversari.
Per començar, una mica d’història...
Perentendreelsorgimentdelainiciativadecrearunaescolaas’Arenal,calretrocedirfinsa principisdelsegleXX,quannoexistial’entramatd’hotels,xaletsirestaurantsqueavuien diaconeixem.Granspinarsisistemesdunarsocupavenlaprimeralíniadelacostai s’endinsavencentenarsdemetrescapal’interior,onlesgranspossessionscomSonDalabau, SonVeríoSonSunyertenienlessevescasesicampsdeconreu.Amésdepagesosialguns pescadors,lazonaeraconegudaperl’extracciódemarèsques’hifeia,jaquehihavia nombrosespedreresd’ons’extreienblocsdemarèsques’empravaperatottipusde construccions.
Eneltombantdesegle,elnegocidelmarès ocupavacentenarsdetreballadorsque,venguts demoltsindretsdeMallorca,s’assentarenala zona.L’any1913s’inauguràlalíniaferroviària Palma-Llucmajorial’actualCarreteraMilitar hihaviaunpaspertravessarlesviesdeltren que un guarda tancava amb unes cadenes. D’aquíeltopònimdeSesCadenes,unpoble petit,peròquecreixeràaviat.
LazonadecostamésproperaaSesCadenes
també experimentarà un canvi urbanístic importantalvoltantdelquarterdecarabiners delazona,ambl’establimentd’habitatges, xaletsd’estiueig,fondesinegocisdiversos.
Construcció del Pont dels Jueus. Arxiu de Mn. Tomàs Monserrat.
Fotografia de s’Arenal des de l’Església de les Meravelles a la dècada de 1940
Comunitat i gresca
Malgratelcreixementieldinamismeeconòmic,nohihaviacapescolaperalsnins ininesdelazona.DurantelprimerterçdelsegleXX,Palmateniaunasituació precàriapelquefaainstal·lacionsescolars,fetquecanviaràamblaproclamacióde laSegonaRepública.L’educaciópúblicaisecularvaserunaprioritatpelgovern republicàdeMadrid,peròtambépelconsistoripalmesà,queelaboràl’any1931el ProjecteGeneraldeConstruccionsEscolars.Aquestprojectepreveia,entred’altres, laconstrucciód’unaescolaas’Arenalperatendreiformarelsninsininesdelbarri.
El25dedesembrede1933elbatle
Emili Darder inaugurà oficialment l’escola, davant la presència de nombrosesautoritatsiveïnatsdela zona. Aquest edifici tenia un valor simbòlicespecial,jaquenonomésera laprimeraescoladelProjecteGeneral deConstruccionsEscolarsqueesfeia realitat, sinó que també va ser el primeracteoficialipúblicdelabatllia d’Emili Darder. Diversos diaris i revistes educatives de l’època van reconèixer el valor social d’aquesta escola,l’adequaciódelesinstal·lacionsi delparatgenaturalquel’envoltavaila sevaapostaperunmodelpedagògic modern.
Elprojectevaserencarregatal’arquitecte
Porqueresenunaparcel·lade2.000m2que havia donat l’empresari Josep Aguiló a l’AjuntamentdePalma.S’hiprojectàuna escolade4seccions,duespernins,unaper ninesiunadepàrvuls,queaméshaviade funcionarcomacolòniaescolardurantels mesos d’estiu. La primera pedra es va col·locardia11d’octubredel1932iamb pocmésd’unanyjaestavaconstruïda.El seucostvarondarles90.000pessetesiel seu disseny va intentar integrar criteris higienistesidefuncionalitatambunestil arquitectònic més propi de l’estètica Bauhausquedelneoregionalismeimperant enaquellmomentaMallorca.
Fotografia de l’escola mirant cap al mar. Arxiu d’Onofre Llinàs.
Inauguració escola de ses Cadenes 1933. Arxiu de Maribel Servera
Comunitat i gresca
L’escolavacomençarafuncionarsensegrans incidències,malgratqueelclimapolítics’anava tensant sobretot després de les vagues i insurreccions d’octubre de 1934. Quant a la situacióescolar,tambéesvivienmomentsde tensió a s’Arenal entre l’escola pública i la religiosa,jaqueaprincipisde1936lesautoritats republicanes feren tancar diversos centres educatiuscomandatsperl’Església,entreellsCa sesMonges.
L’atemptatfalangistadejunyde1936alaCasadelPobledePalmailareaccióanticlericalde l’assaltalConventdeLaPorciúnculavanafegirmésllenyaalfocijafeienpreveureuna escaladadelaviolència,quevavenirdesprésdelcopd’estatdejuliolde1936.
Adiferènciadelquepassaràaaltresregionsd’Espanya,l’inapel·labletriomfdelssollevatsa totaMallorcavaferqueaquestaviolènciaesdesferméssobretotcontrarepublicansipersones d’esquerra ja fossin càrrecs polítics, militants de partits polítics, treballadors públics, intel·lectuals,artistesojornalers.L’àmbitescolarvaserunadelesesferesonràpidamentse cessarentotselscàrrecsiescomençàunaccentuatprocésderepressióatravésdelaJunta DepuradoraProvincial.
Elmestreidirectordel’escoladeSesCadenesd’aquell moment,JulioSanzJimeno,foususpèsdesouifeinaperla sevadefensadelsprincipisrepublicansipelseuvincleambel partit socialista. Després de lliurar-se als carabiners, convençutdenohaverfetresdolent,elvandeteniriva passarunautènticcalvari.L’interrogarenalabasemilitardel CapEnderrocatid’allàelduguerenalCastelldeBellver,al vaixellJaumeIialmagatzemdefustesdeCanMir,totstres espaisconvertitsenpresonsdeguerra.
QuanestancàCanMir,elvantraslladaralapresóprovincial idesprésd’unconselldeguerra,vasercondemnata30anys dereclusió.L’any1941vaapel·larlasevasentènciaivan rebaixar-lilapena.Sortílliurelaprimaveradel’any1944, desprésdegairebé8anysempresonat.Enretornaralseu poblenatal,laPuebladeHíjar(Terol)selivaprohibirexercir demestreinomésvapoderferclassesparticulars.
Julio Sanz al pati de l'Hospital General a principis dels quaranta. Font: AMEIB
Comunitat i gresca
Igualment,elseuamicicompanyl’inspectorFernandoLealfouassassinatafinalsd’agost de1936ilasevacompanyadefeinaVirgíniaFernándeztraslladadaforçosamentauna escolaalPontd’Inca.Aquestadarreraretornàal’escolal’any1937desprésdedemostrarla sevaadhesióalMovimientois’hiestaràfinsal’any1948.
D’acordambelpensamentpedagògic delesnovesautoritats,elcurs19361937vacomençarambelcanvide nomdel’escola,quepassàadir-se EscueladelosÁngeles,ambrelacióa l’església de la Mare de Déu dels Àngels. Es va substituir la bandera tricolorperlabicoloriestornarena penjarelscrucifixosialtressímbols religiosos a les parets de les aules. Quantapedagogia,esvaneliminar tots els projectes i activitats que tenguessinelmínimvernísdel’Escola Moderna o de la Institució Lliure d’Ensenyament.
Ladisciplina,laformaciódel’esperitnacional ilamoralcatòlicavanocuparl’espaiila pràcticadelsdocentsfinsbenentratelsanys setanta.Enconsonànciaambaquestcanvi, desdeladècadade1940durantelsestiusja noesfeiencolòniesescolarsmixtes, sinó campaments a l’Alberge de Juventudes CruzeroBaleares,unainstituciócreadaperla SecciónFemeninadelaFalangeonninesi adolescents combinaven excursions i activitatsal’airelliure,ambformaciócultural ireligiosa.
Aprincipisdeladècadade1950,l’incipientturismeinternacionalquearribaas’Arenaljafa entreveureunnínxoldemercatmoltsuculentquetélabenedicciód’unrègimdictatorialque veuenelturismeunmotordedesenvolupamenteconòmicràpidique,amés,contraresta l’aïllacionismeinternacionalquehaviapatitfinsalmoment.Ambtot,aquestdesenvolupament ràpidisubordinatalsinteressosdelvisitantestrangercomençaatransformarlafesomiaurbana delbarri,amblaconstrucciódelsprimershotelsinegocisderestauració.
Inauguració del Consejo de la Sección Femenina del Frente de Juventudes a davant l’entrada de l’escola l’any 1958. Font: Arxiu del Regne de Mallorca.
L’escola de s’Arenal en primer pla, en el moment previ a l’inici del turisme de masses.
Comunitat i gresca
Enpoctemps,l’entornexcepcionalenelqualestrobaval’escolacanviarà.Lesdunes seran sepultades sota capes d’asfalt i formigó i es tallarà el pinar per construir aparcaments,piscinesiapartaments,queobstaculitzaranlavisualdelamardesdeles finestresdelesaules.Jal’any1956s’haguéd’ampliarlaplantilladel’escolaambunalínia mésdenines,peratendrel’incrementdepoblacióresidentqueelnegociturístic comportava.Enaquestsanysl’escolajahaviatornatacanviardenomioficialmentes deiaAgrupaciónEscolarMixtaElArenal.Vuitanysméstard,esregistraunnou incrementdeseccions,quedantunaescolade5unitats,duesdenins,duesdeninesiuna depàrvuls.
Elcreixementdel’activitatturísticaalabadiano aturavaialadècadadelsseixantaesvainiciarla granonadamigratòria,ambl’arribadadegent vingudadelapenínsula,quefaràaugmentarla demandaalesescolesdelazona.L’any1971, desprésd’ampliarelsespaisamblaconstruccióde més aules i elevar-la a la categoria d’escola graduada, el centre disposava d’onze grups diferents, cinc de nins, quatre de nines i dos d’infantil.
Amblamortdeldictadoril’inicidelatransiciódemocràtica,lespràctiquesescolarsesvan anardeslligantdelarigidesadelnacionalcatolicismeivanpoderrecuperaractivitatsi iniciativesdelapedagogiamoderna.L’any1988esvanrealitzar,denou,obresdereforma alcol·legi,consistentenarreglaralgunesdeficiènciesalsostre,deconducciód’aiguaia habilitarlacuinaielmenjador,cadavegadamenysutilitzats,enespaisútilsperfer-hi classe.
Aprincipisdelsanysnorantaidesprésde l'aprovació de la LOGSE, es comença a impartirelsdosprimerscursosd'ESO,fins quel'any1993esvaconvertirenlaseude l'escola d'adults de Llucmajor, en funcionamentdesdefinalsdelsvuitanta.Des dellavors,elcentres'hadedicatalaformació depersonesadultesihaanatvariantlaseva oferta formativa per respondre a les necessitatsdelapoblació.
A la dècada dels 80 les classes ja eren mixtes i ja s’havia construit el primer pis. Font: Pedro Hurtado
Postal de s’Arenal a principis de 1960
Comunitat i gresca
Sienunprimermoment,elscursosd'alfabetitzacióid'obtenciódelgraduatescolareren elsmésdemandats,apartirdeladècadadel2000elscursosdecastellàperestrangersiels cursospertreure'seltítoldesecundàriavananaragafantimportància.
Ladarreragranreformadelcentreesva duratermel’any2017ivaconsistiren lareformadelacobertaperesmenarels problemesd’aluminosis,laremodelació delsbanys,larenovaciódelainstal·lació elèctricailamilloradelaclimatització
I va arribar el gran dia!
Comheupogutllegir,elnostreedificiésuncentreambmoltahistòria.Aixídoncs,vàrem organitzar una celebració dels noranta anys a l’altura de l’esdeveniment. Els actes commemoratiuss’iniciarenambunaexposicióquevoliadonaraconèixerlasituació viscudaenelsanysposteriorsalainauguraciódelcentreiladepuraciódelsseusmestres.
L’exposició Les petites coses, inaugurada dia 11 de desembre és fruit de la col·laboració de Mapas de la Memoria (CEIMEDH-UNED), l’Associació d’AntropologiadelesIllesil’AssociaciódeMemòriade Mallorca.Estractad’unaexposicióquemostraalgunsdels objectes,documents,cartesofotografies,ésadir,petites coses, que poden semblar insignificants, però que representen la forma exacta en què la memòria dels represaliats republicans es va poder materialitzar i conservar. Una memòria perseguida i silenciada pel franquisme,quelademocràciaactualhaderecuperari dignificar.
Diversos grups del nostre centre van visitar l’exposició i van poder gaudir de l’explicacióqueenvaferlanostramestrad’EnsenyamentsInicials,CecíliaPedret.
Durant les darreres obres s’hagueren de fer classes en aules prefabricades ubicades al pati.
Comunitat i gresca
Continuant amb aquesta tasca divulgativa d'explicar el passatdelnostrecentreidelnostrebarri,elCEPAva organitzarunavisitaguiadatitulada"S'Arenalabansdela revolucióturística.Unrecorregutperlamemòriahistòrica d'unpoble".L'activistaculturalarenalerDídacMartorell ensvaoferirunarutainteressantíssimaperdiversosespais des'Arenal,desdelCEPA,passantperlaplaçadelsNins,el Pont dels Jueus o l'antiga via del tren, tot mesclant coneixementsd'història,degeografia,detoponímiaid'art. L'activitatestavaobertaatotelbarriivàrempodergaudir delapresènciadediversosveïnatsquevarencomplementar ambrecordsiexperiènciespròpieselrelatd'enDídac.
Finalment,vàremdeixarperdia20dedesembrel'acte oficialdecommemoraciódelnorantèaniversari,unacte quevaserreivindicatiu, emotiuipopularalhora. La jornadavacomençarales18hamblaconferència"Dela repressióalaresistènciapedagògica.ElCEPAs'Arenali l'educaciódurantlaSegonaRepública,laGuerraCivilila postguerra"quevanimpartirelmestreiinvestigadorPau TomàsielpedagogidoctoreneducacióGabrielBarceló. L'aula3,lamésgrossadelcentre,estavaavessardegent que escoltava atentament la conferència, en la qual s'explicàlahistòriadelcentre,comeras'Arenalalsanys trenta,comvaafectarlaGuerraCivilal'àmbitescolaro quinesestratègiesderesistènciapedagògicavarenadoptar elsmestresdurantelprimerfranquisme.
Comunitat i gresca
En acabar, el nostre director va aprofitar per agrair la participació a totes les persones que havien col·laborat activamentenlacelebraciódel'aniversari,totlliurant-losuna plomaestilogràfica.
Totseguit,vaconvidar atothomaacostar-sea labibliotecadelcentre on els assistents varen poderveureelsdarrers canvis que l'equip docent hem fet en aquestespai.
Elmésimportantisignificatiuhaestatelcanvide nomperBibliotecaJulioSanzJimeno,enhonoral directorimestredel'escoladeSesCadenesenel momentdelcopd'estatde1936.
Toteslespersonesquevarenpassaraveurela bibliotecavanpoderagafarunsdetalletsper recordarl'efemèride.Estractavad'unabossa detelaambellogotipdels90anysdel'edifici i uns punts de llibre fets a partir d'una aqarel·la,obradel'artistaAntòniaNicolau.El colofófinaldelacelebracióvaserunconcert delgrupReservoirTonesal'aula4,onuna taulada plena de menjar esperava per ser devorada.
Un èxit de celebració!
Comunitat i gresca
Per Sant Antoni, un bon fogueró!
AlCEPAs'Arenalnopodemtancarelprimer quadrimestresinoésambeltradicionalfogueró deSantAntoni.Dia23degenercalàremfoca ungranfogueróalpatidel'escolaontotsels alumnespoguerentorrarcarn,beureuntassóde viitastarunbocíd'ensaïmada.
Eld'enguanyeraunfogueróespecialmentgran,ja quevàremcremartotalallenyadepiquehavia quedatdesprésdetalarelsdosgranspinsdelpati queféremserrarperprecaució.Amésenguany també vàrem comptar amb el so festiu dels XeremiersdesPratqueensacompanyarentotala vetllada.
Peròsihihaviaunmotiuquefeia especialment emotiu el fogueró d'enguany és que era el darrer fogueró que encenia el nostre estimat mestre de cerimònies santantonieres,enJoanThomàs,ja queafinalsd'aquestcurscomençala sevamerescudíssimajubilació.
Comunitat i gresca
El Sant Jordi més El Sant Jordi més ttransversal ransversal
Comsabeu,alCEPAs'ArenalensagradacelebrarlafestadeSantJordiienguanyhohem fetambdiversesactivitatsadiferentsgrups.
Enprimerlloc,elsalumnesde2.1i2.2d'ESPAvaren elaborar,amblasevaprofessoradecastellà,n'AuroraRoig, unescitesliteràriesque,amodede"galetesdelasort", proposaven petites reflexions al voltant dels llibres i la literatura.
Amés,elsalumnesdeCastellàperaestrangers (amblasevaprofessora,naCarolinaNúñez)iels alumnesde2.1ide2.2decatalàidecastellàvaren escriurepàginesd'unllibre,ambpoemesoriginals oambtextosd'escriptorsconsolidats.Esvaren exposardavantlabiblioteca,alesprestatgeriesdel puntd'intercanvidellibres,pervisibilitzar-loi incentivaraquestsintercanvisenelmarcdela celebració del dia del llibre. Algunes pàgines incloïen,amés,uncodiQR,queconduïaauna petitasorpresa:labiografiadel'autor,unvídeo elaboratpelsalumnes,etc.
Alapantallainstal·ladaal'entradadelcentre,alllargdetoteldia, s'hivaprojectarunapresentacióambrecomanacionsdenovetats literàriesencatalà.Hiprojectàrem,també,algunescàpsulesde poesia "Poetes del segle XX". Són produccions audiovisuals elaboradesperl'AjuntamentdePalmapercelebrarelDiadeladona escriptoraquerecullenlesveusdediversespoetesmallorquinescom AntòniaVicensoLuciaPietrelli,querecitenelsseusversos.
Comunitat i gresca
I,peracabar,duranteldiadeSantJordiesvarenorganitzartallersdepuntsde llibre.D'unabanda,elsalumnesd'1.1i1.2d'ESPAielsalumnesdecastellàpera estrangersvarenelaborartallersartesanalsambceres,enunaactivitatcoordinada peldepartamentdesocialsieldepartamentdecomunicació.
Els alumnes del curs de Capacitació Digital de la nostra escola també han celebrat el Dia del Llibre, però d'una manera innovadoraidigital:creant punts de llibre amb el programaGoogleDibuixos. Elsestudiantshanexplorat les eines i funcions de Google Dibuixos per dissenyarunaobraúnicai personalitzada.
Comunitat i gresca
Sortida fotogràfica del CEPA s’Arenal
Enguanyhemrecuperatlestradicionalssortidesdecentre,unrecursperfercomunitatdel qualn’estammoltorgullosos.Aprimerahoradedia24demaig,ensvaveniracercarun busqueensvadurfinsaLlucmajor.Unavegadaallà,vàremrécorrerelscarrersdecentre onhihaviamercat,totenfilantcapalelCentreInternacionaldeFotografiaToniCatany, onensespeaàvenperferunavisitaguiada.
El CIFTC s'ubica a l'espai que ocupaven les cases de Toni Catany i de Tomàs Monserrat, i es va obrir al públicpelmarçde2023.Un dels seus objectius és preservaridifondrel'obradel fotògrafToniCatany(19422013),mitjançantexposicions i un programa d'activitats culturals i educatives, entre les quals es preveuen les visites guiades als grups escolars.
Durant la visita, vàrem veure tres exposicions diferents:"JacquesHenriLartigue,AndréKertész. Unpasalcostat"[mostradefotografiesdedosautors que Catany admirava]; "Humberto Rivas- Toni Catany:Màscaresdeltemps"[ambfotografiesque parlendeltempsilamemòria],i"ToniCatany, retrats i ceràmiques de Miquel Barceló" [amb fotografiesdeCatanyquedeixenconstànciadela relaciód'amistatid'admiraciómútuaentreelsdos artistes.Inclou,també,algunesceràmiquesoriginals de Barceló, en una mostra que forma part de l'exposicióexpandidade"Barceló.Ceràmiques.Tots somgrecs",inauguradaaLaPedrera,Barcelona].
Comunitat i gresca
Després d’aquesta immersió fotogràfica,alpatidel’edificiens esperavaunapicadetaboníssima d’unfornllucmajorerquevàrem maridarambunamicadevermut.
Així doncs, la sortida es va organitzar amb l'objectiu de conèixeralgunsaspectesculturals delpoble,tantl'espaipúblic(la plaça,elmercat)coml'obradel llucmajorerToniCatany.
Amésamés,esplantejavacomunaoportunitatperpotenciarlacreativitatde l'alumnat,jaqueaprofitarenlasortidaperferfotografiesquedesprésvarenpresentar alconcursdefotografiaqueorganitzavaelCEPA.Toteslesfotografiespresentades esvansotmetreavotaciópopular,quedantnomésdosguanyadors.Laportada d'aquestarevista,defet,n'éselprimerpremi.Pertanyal'alumnaVictoriaFuentes.El segonpremiéslafotografiadeBabacarMbodji,quepodeuveureaquí:
Activitats i projectes
Nuestra antología poética: El tren de las estaciones
Estaesunaantologíamuyespecial,creadaporunos alumnosmuyespeciales.Aveces,sinsabermuy biencómo,seconjuranlosastrosysurgenenclase dinámicassingulares.
Apartirdeunasalidadelgrupodealumnosde LenguacastellanayliteraturadeESPA2.2delturno detardedelprimercuatrimestre,inspiradosporel maestroqueprometióelmar(delquehablabala películaquevimos)ydelas Sonatas delgranValleInclán,decidimoscrearunlibro.Seríaunúnico ejemplar,tanartesanalcomofueraposible,ytodos losalumnosparticiparíanentodoelproceso.
Paraquetodospudieranencontrarpoemasconlosquesesintieran identificados,pensamosenlas"sonatas"yenelpasodeltiempo,puesto queennuestrasaulascoincidenpersonasconmomentosvitalesmuy distintos.Deahíeltítulodellibro.
Si quieres leer El tren de las estaciones, lo encontrarás escaneando este código QR
El resultado, a mí como profesora del grupo,mepareceunapequeñajoyaqueme llenadeorgulloyosanimoaqueleechéis unvistazo...peroelprocesoparacrearlofue tambiénalgoinolvidable.
Aurora Roig
Activitats i projectes
Castellano para extranjeros, diversión y aprendizaje
En Castellano para extranjeros 1, hemos estado trabajando diferentevocabularioparasaberdóndeestáunobjeto,unatienda opoderllegaraunlugarconcreto.Enestecaso,trabajamosa travésdeljuegode"lasdiferencias".Tambiénhantrabajado vocabulario para poder describir objetos, personas, animales, viviendas...paraello,hemosconocidolosadjetivosmáscomunes, aprendidosusdiversasformasyusos.
LosalumnosdelcursodeCastellanoparaextranjeros2tienenmuchointerésporaprenderla lenguaconmásperfección.Hemosintentadointegrarjuegosparaquepuedanpracticarlo aprendidodemaneralúdicaconelfinqueduranteelprocesoadquieranoperfeccionen conocimientos,engrupooparejas,haciendounaprendizajeentreigualesdeforma compartida,potenciandolacomunicaciónoral,asícomodiversosvalores:cooperación, solidaridad,compartiraprendizajes...yunsinfínmásdevaloressociales,noúnicamente académicos.Elambientedeaprendizajeesderespetoycrecimientointerculturalatravésde diversaspropuestas.
Comopodéisver,paraterminarcadaunidad didáctica,realizamosdiversasactividadeslúdicas para valorar el grado de los conocimientos adquiridos, ya que en el CEPA S'ARENAL intentamosquenuestrosalumnos
Activitats i projectes
GRADED READERS: A GREAT SUCCESS
CONGRATULATIONSTOALLA1andA2ENGLISHSTUDENTSFOR THEIRIMPRESSIVEPARTICIPATION!
Itisusualinforeignlanguagecoursestoproposethereadingofabook,generallyadapted tothelevelsandneedsofthestudents.AndthisiswhatwedidinallourEnglishA1andA2 groups,bothinS'ArenalandLlucmajor.
WestartedourbooklendingactivityinJanuarywithsome gradedreadersfromtheschoollibraryandsomesecond handonesthatwereaddedtothelist.Intotalwecollected about42differenttitles,mostofthembelongingtotheA1 andA2levelsofEnglish,althoughsomeB1andB2levels werealsoincluded.Thetopicsrangedfromadaptationsof classicworksofliterature,suchasSherlockHolmes,The HappyPrince,TomSawyerorThePrisonerofZenda, amongothers,tooriginalstoriesandfactualmaterialsuch asbiographiesorbooksaboutthenaturalworldorcultural aspects of different places. Needless to say, Sherlock Holmes and Oscar Wilde stories were everyone's favourites.
Sofar,socommonplace.However,whatwasveryunusualandtotallysurpriseduswasthe enthusiasticresponseofthestudentsfromtheverybeginning.Theyweresoactively involvedinreadingthatinjust5monthsourbookswereborrowedupto92times!Thisis ahugenumber,consideringthatafterChristmassomegroupswerestartingtodwindleto almosthalftheiroriginalsize.
So,wesendabigroundofapplause toallofyouforyourexceptional achievement!
You are now the English Readerschampions!
How about setting a new school reading record next year, are you up for it?
Maureen de España
Activitats i projectes
Enfangar-se per entendre el nostre passat
Alprimerquadrimestrelaceràmicavaocuparunlloccentraldel'assignaturade CiènciesSocialsdelMòdul1.2.Ambungruppetitperòmotivatvàremduratermeel projecte"Lahistòriabalearatravésdelaceràmica",queesbasavaenlaideade conèixeratravésd’aquesttestimonihistòricmaterialelsdiversospoblesiculturesque varenhabitarlesIllesBalearsdesdelaprehistòriafinsal'edatmitjana.
Durantlesprimeressetmanesvàremaprendreque enhistòriaiarqueologia,laceràmicaésunafont d’informació importantíssima per acostar-se a civilitzacions que no dominaven un sistema d’escripturai,pertant,delesqualsnoentenim gaireconeixement.Encanvi,lautilitzacióde recipients ceràmics és una constant des dels primers pobladors d'aquesta terra fins a l'actualitat,fetqueenspermetestablirdiferències cronològiquesigeogràfiquesapartird’indicadors com la seva composició, forma, ús o ornamentació.
Coneixentaixò,aclassevàremveurequintipusdeceràmicafeienelshabitantsdeles Balearsentempsdelstalaiòtics,delsfenicis,delsromansodelsmusulmans.Després deferunbuidatgedelsfonscatalogatsd'algunsmuseusbalears(MuseudeMallorca, MuseudeMenorca,MuseudelaNecròpolisdelPuigdesMolins,etc.)cadaalumne vaescollirunobjecteceràmicconcretdecadaunad'aquestescivilitzacions,elva estudiarenprofunditatienvaferunareproduccióaclasseelmésfidelpossiblea l’original.
Activitats i projectes
Unavegadaassecatelfang,cadaalumnepresentavael seuobjectealarestadecompanys,totinformant-losde peraquèservia,quinaantiguitatteniaoonvaser localitzat.Entretotsenspuntuàvemcomenshaviasortit l’objecteicomhavíemfetlapresentacióid’aquíen sortiaelgrangruixdelanotadel’assignatura.
Ambtot,lahistòrianonoméss’hadecontariescoltar,sinó que s’ha de trepitjar i viure, motiu pel qual vàrem complementarlesexplicacionsipresentacionsambsortides decampperveurediferentsjaciments,algunsd’ellsd’allà mateix on havien desenterrat els objectes que havien presentatelsalumnesaclasse.
Comacolofófinaldelprojecte,vàrem exposar a l’entrada del centre el conjunt dels objectes ceràmics elaborats, per tal de compartir el nostreaprenentatgeamblarestadela comunitateducativa.
Sebastià Vicens
Activitats i projectes
LLlums,càmeraiacció! lums,càmeraiacció!
Al’assignaturadeCiènciesSocialsde4td’ESPA treballemelscontingutsrelacionatsamblahistòria recentd’Espanya,concretamentdesdelaSegona República espanyola fins a l’actualitat. Davant l’evidènciaqueteníemuncentreambunahistòria llargaiplenad’episodisinteressantsiíntimament relacionats amb el temari que treballàvem, els alumnesdelgrupde4td’ESPAd’horabaixavàrem decidir iniciar un projecte. Volíem fer un documentalsobreels90anysd’històriadelnostre centre.
Unavegadavàremtenirunamicadeconeixementdecadaperíode,iniciàrem unacampanyadedifusióperlesxarxesperaconseguiranticsalumnesi professorsdediferentsdècadesquehaguessinpassatperlesaulesd’aquest centreiquevolguessincompartirambtothomelsseusrecordsivivències.
Ambunequipdegravaciómoltprecari,vàrem enregistrarlesentrevistes,queerendirigidescada vegadaperunalumnediferent.Delsprimersanys delcentre,noquedavaningúviu,motiupelqual vàremdecidirentrevistaraArnauCompany, historiadorespecialitzatenlaSegonaRepúblicaien lafigurad’EmiliDarderiAntoniAulí,docentque hatreballatdurantmoltdetempsalMuseude l’Educacióigranconeixedordelasituacióde l’ensenyamentalaMallorcadelsanys1930i1940.
Activitats i projectes
Delesdècadesde1950,1960,1970i1980vàremaconseguirnombrosostestimonisd’antics alumnesqueamésd’explicar-nosmoltescosesquenosabeimdelnostrecentre,ensvan divertirambhistòries,anècdotesirecords.Tambéensvarenferreflexionarsobrecomhan canviatlescosesas’Arenalial’escolaengeneral.Delsanysmésrecentsquejaéremuna escolad’adults,vàremconsiderarqueeraoportúentrevistarelsdosprimersdirectorsdel CEPA.Aixímateix,vàremrealitzaralgunaentrevistamésaveïnsdelazonaperacabarde tenirunaimatgecompletadelcontext.
Tant ens vàrem engrescar i implicarambelprojecte,queno vàrem tenir temps d’acabar el muntatgedeldocumentalabans definaldecurs.S’hafetpalèsque aquesta part, la de pujar les entrevistes,tallarelsfragmentso incloureimatgesitext,éslapart més laboriosa del projecte. De totes maneres, esperam poder tenireldocumentalenllestital principis del proper curs i compartir amb tots vosaltres aquestexercicidememòriade barri que hem fet amb tanta il·lusió.
Entrevista
Comcadadia,eldimarts3d’octubrede2023en Tomeu Celià va sortir per la porta del CEPA s’Arenal.Ambtot,noeraundiaqualsevol.Erael darrerdiaquehofeiacomaprofessor.Esjubilavaun delsprofessorsmésanticsdelcentre,unapersonapoc convencionalperòmoltprofessionalidivertida.No podíemdeixarpassaraquestnúmerodeLaRevisteta sensededicar-liunaentrevista.
P - On vas néixer?
R- Socsollericdenaixement,deparessollericsidepartde paredefamíliaantigadeSóller,desColomdesaCalobrai departdemare,unpocdeMuroid’Alguenya(País Valencià).Sollericalcapialafiiesnotanomésambel parlar
P - Què i on vas estudiar?
R- JovaigestudiaraSóller,alcol·legimunicipaldeBUP,quevaferl'Ajuntamentperquèelsnins deSóllernoanessinaescolaaPalma.Totiquejoerabonestudiant,joprocedescd'unafamília quetétradiciómilitar,derelacióamblesforcesarmades,concretamentalamarina.Elmeupadrí esvaenrolarl'any1937imonparel'any1950.Aixònovoldirquefossinmilitar,erencivils.
de l'any 1983 presa a Palma, al Dique Oeste, on en Tomeu feia guàrdia a un vaixell hidrògraf que es deia Póllux. Era un vaixell de color blanc, perquè no era un vaixell de combat, sinó que es dedicava a treballs auxiliars, com eren fer cartes nàutiques i investigacions submarines.
Ijoa18anysvaigdir"jovullsermilitardela marina",peròhihaviamoltpoquesplaces.Peròsi entravesd'especialista,allàdesprésdetresanysals millors se'ls oferia una plaça com de promoció internaperarribaraseroficial.Josocelnúmero1de la promoció d'especialistes de l'any 1982 i condecoratitot.Teniaunexpedientimpecable, peròenaquellmoment,vanicanvienlanormativai passendels3als5anyselsquehaviesderomandre allà.Dosanysmésd'especialistaijaunamicamajor nohovaigveureclar.Llavorsjovaigdirqueno renovavacompromísiaixòelsvaferenfadarmolti emvantenirembarcatfinsapràcticamenteldarrer dia.Johauriapogutseguiralamarinaihagués arribataoficial,peròemvaigtrobarenaquesta situació.
Fotografia
Instantània del darrer dia de professor d’en Tomeu
Entrevista
Aixídoncs,vaigdecidirabandonarlacarreramilitarivaigdecidirqueestudiariaalauniversitat.A mim'agradavamoltlahistòria.Defet,pucdirquetencdiversosarticlespublicatsenrevistes científiquessobreleslegionsromanes.Peròtambévoliaestudiaralgunacosaquetenguésmés sortidesprofessionalsivaiganaraestudiarfísica,jaquedeciènciesaquínomésesfeienlescarreres dequímica,físicaibiologia.Ambtot,jojateniaclarquevoliaserprofessor,quevoliadonar classes.
P - Hi va haver algun professor/a que et va marcar d’infant i et va fer agradar la professió?
R- Aixíprofessors,nocrec.Elgermàdemunpare,elpare GuillemCeliàColom,unhomereconegutdinselmón eclesiàstic,tenia5carreresuniversitàries.Jocrecquehaestat unpocunreferent,jaquedesprésjovaigestudiarDretiara esticestudiantEnginyeriadetelecomunicacions.Peròbé,jo hofaigamblatranquil·litatdequinoesjugaelseufutur, peraixògaudescd’estudiar.
P - Per quins centres vares passar abans d’arribar a s’Arenal?
R- L'any1991vaigentrard'interíal'educaciópúblicaivaigaprovarlesoposicionsal93.Vaig estaradiferentsinstituts:91-92aSonPacs,92-93alJosepMariaQuadradodeCiutadella(onhe tengutelsmillorsalumnesdelamevavida)idesprésal'institutdeSóllerelcurs94-95L'any1995 alBerenguerd'Anoiad'Inca,totiquelamevadefinitivaeraaEivissa.MéstardalJoanMaria Thomàsiposteriormentjavaigcomençaral'escolad'adults.Del1996al2004,vaigestaralCEPA SonCanals.Del2004al2005alCEPACalviàidesdel2005vaigarribaralCEPAs'Arenalque crecqueesdeiaCEALlucmajor.Aixídoncs,fauns18anysquesocaquí.
P - Com era l’escola quan vas arribar?
R- Laprimeraimpressiódelcentrequanvaigarribarvaser dolenta,quantal'estructuradel'edifici.ComparatambSon Canalseraobsolet.Peròambelsanyss'haanatposantaldiai s'haanatreformantfinsaserunabonaescola.
P - De quin company de feina en guardaràs millor record?
R- Ésquejo...josocunapersonapeculiar.Relacióamb companys,quen'hihahagutdebonsidolents,mésenllàde l'àmbitprofessional,non'hetengutmassa.Joemtancavaen unaaulaisipodiafeiacosesdelacarrera.Joalesaules fantàstic,peròallòquenosuportsónlesreunions!Jo,jaho sabeu,socunapersonamoltrutinària,nom'agradenels canvis.
Entrevista
P - Recordes algun alumne especialment bo?
R- Ésmoltdifícildirunapersonaenconcret.Jom'hesentitmoltagustambelsalumnesicrec sinceramentqueellsambmitambé.Crecquenosocunmalprofessorijosemprem'heintentat posaralseulloc,pensarquesifosell,quèicomm'agradariaquem'ensenyessin.Mésenllàd'històries raresdepedagogiaicanvisnormatius,elquefuncionamillorenl'escolad'adultsésl'empatia.
P - Quina és la cosa més que més aprecies de la feina de docent de persones adultes?
R- Elquemésdestacariaésquemoltesd'ellessón personesquevenenperpurinterès,perquèno varenpoderestudiarenelseudiaiaraagraeixen l'oportunitat. No hi sol haver problemes de comportamentiaixòs'agraeix.Ambtot,hacanviat moltambelsanysiarahihamenysmatrículesila gentfaltamoltaclasse.Ésunallàstima,perquè veureclassesd'ESPAamb35o40alumnesfeia goig.
P - Què faràs ara que et jubiles?
En Tomeu era i serà el mestre de l’Aperol de l’escola.
R- Elsmeusplanssón,peraraacabarlacarrera.M’agradamoltaprendreinom’importadedicar moltdetempsaestudiar.Vullcomençartambéuncicleformatiud’electricitatidedicartempsala família.TambéesticinvestigantsobrelahistòriadelfutbolaSóllerim’agradariaacabarpublicant algunacosa.
P - Vols dir alguns cosa més?
R- Síquem’agradariadirqueperjohaestatunhonortenircomacompanyselsprofessorsd’aquest CEPAique,persort,enlamevamemòriam’enducelrecorddemoltsbonsalumnesalsqualscrec queheajudatunamicaalasevavida.
Col·laboracions
Exposició de fotografia
Paisatges de Mallorca Paisatges de Mallorca
Lesfotosd'aquestaexposiciósónelresultatdelameva aficióalsenderismeialafotografia.Toteslesfotografies exposadessónelfruitdesetanysdesenderismeambel GrupViuPaisatgesiCostumsdeMallorca.Enaquestes excursionsmentrescaminavaigaudiadelpaisatgetreia elmeumòbilifotografiavatotallòquem'agradava.Em cridava,especialment,l'atenciólabellesadelescalesamb lessevesaigüescristal·linesiturqueses,ilesmuntanyes plenesd'alzines,garrovers,oliveresipins.Al'interiorde l'illavaigfotografiarsobretotelspoblesilagastronomia.
Elfetquemoltsestudiants delCEPAs’Arenalnosiguin mallorquinsinoconeguin moltl’illa,ensvamotivara exposaraquestesfotografies que mostren part de la bellesadeMallorca.
AgraeixoalsmeuscompanysdelgrupGrupViuPaisatgesiCosumsdeMallorca lasevacompanyiaiajuda,especialment,an’enJuanPlanasinaDana.També, agraeixol’ajudailaimplicaciódelamevaprofessoraCeciliaPedretiladela direcciódelCEPAS’Arenalperferpossibleaquestaexposició.
Mari Carmen Jiménez Alarcón
Col·laboracions
An intense moment of pleasure An intense moment of pleasure
Afterspendingthemorningfishingontheboat, weanchoredinasmallcove.Itscrystallinewaters wereinvitingforaswim,soIswamtotheshore ofapebblebeach.Fromthereanarrowpathled toadefencetower-oneofmanythatcanbe foundaroundtheperimeteroftheislandand whichdatesbacktothe16thcentury.
BarefootasIwas,Istartedtheascent.Theearthwasburningmyfeet,butIwas determinedtoenjoytheviewsofferedbythespectacularenvironment.Iwas astonished, abducted by the image of the sea and the silhouette of the neighbouringislandinthedistance.Afterlunchandashortsiestaontheboatwe setoffbacktoport.InloveasIamwiththemountainsaroundme,Idedicated myselftocontemplatethem.
On every previons trip I had discovererd a differentlandscape,anewimageorevengoatsin thedistance,butthatdaywasdifferent,that environmentwasapricelessjewelforme.
Getsomesleep–saidmyhusband,butitwas imposibleformetofollowhisadvice.Despite havinganightshiftatthehospitalthatday,Icould not renounce the immense and indescribable pleasureprovidedbythosemajesticandunalterable mountainswhich,inturn,werewatchingme,as anintruderintheirownworld,butarespectful admireroftheirbeauty.
Dolores Oliva Morillo
Col·laboracions
Als meus professors Als meus professors
M'agradaria dedicar unes paraules a tots els professors-asdelCepas'Arenal,incloentelsque janohisón.
Voliadonar-voslesgràciespertotalafeina quehirealitzeu,perdonar-nosunasegona oportunitat.Agrair-vostotelqueensheu ensenyat i em après, per le vostra paciència,comprensióiperl'ajudaqueens heu donat, sàpiguen que teníem que combinarestudisambfeina,gràciesper fer-nos-hotanfàcil.
Haestatunplaertenirunsprofessors-as com vosaltres. També vull donar les gràcies a l'orientadora del centre, na Maite.Gràciesperescoltar-me,perles tevesparaulesiànims,hasestatungran suport,maioblidarélestevesparaules "TUPOTS"isí,hepogut,graduadai moltorgullosadetotallòaconseguit.
Aixíque,gràcies,gràciesigràciesatots.
Maria Elena Aranda
2024-25
CASTELLÀ PER A ESTRANGERS I CURSOS D'ANGLÈS
De diversos nivells, alguns amb certificat de la EOI
ENSENYAMENTSINICIALS
Estudisencaminatsaassolir competènciesiconeixements bàsicsdeprimària
PREPARACIÓ DE PROVES LLIURES
D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT I
D’ACCÉS A GRAU SUPERIOR
A s’Arenal i Llucmajor PREPARACIÓDEPROVESLLIURES
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA PER A PERSONES ADULTES
Estudis encaminats a l’obtenció del títol de Graduat en ESO
Carrer Diego Zaforteza, núm. 7
S'Arenal 07600 971263477
info@cepaarenal.cat
Matrícules obertes a partir del mes de setembre
Primera setmana de setembre
Antics alumnes
Segona setmana
Nous alumnes