Contes des del Projecte RADARS

Enyor

Cada nit, amb la camisa de dormir posada i els peus nus, li estirava la màniga perquè s’ajupís. Llavors, em posava la galta esperant pacientment el petó de bona nit. Jo, li feia un petó humit i ell me’l tornava a la punta del nas Després li tocava a l’àvia que m’esperava amb el got de llet calentona amb cacau entre les mans.

Anava amb ell de la mà a passar la tarda al riu. Dúiem una ampolla de cul foradat plena de molles de pa i tapada amb un suro L’avi l’enfonsava dins el riu amb el tap cap per avall fins que quedava ben coberta d’aigua. Llavors li lligava un cordill al voltant Quan semblava que hi havia moviment, l’estirava i sortia plena de peixets Després els alliberava.

Només volem passar l’estona i els peixos no en tenen cap culpa Deixem-los nedar que, si no, es moriran Fora de l’aigua no poden respirar

Me l’estimava tant! Sobretot quan em deia pocavergonya alhora que em feia petits pessics a la panxa. Jo em pixava de riure. Ens assèiem al pla de davant del mas de cara a les muntanyes que s’aixecaven a l’altra banda de la vall Miràvem embadalits com els núvols baixaven i semblaven llet que vessava muntanya avall.

M’ensenyava a bellugar-me sigiŀlosament per enxampar la papallona que xuclava poŀlen de les flors del romaní del bosc. Jo era entremaliada i sovint mirava de tocar-li el voraviu, perquè em feia riure com li pujava i baixava el bigoti quan arrufava el nas, mentre feia veure que s’enfadava amb mi

El dia que l’avi va marxar, ho va fer sense fer soroll. Jo també volia que la terra m’engolís sense fer soroll La tristesa es va escampar pertot el meu cos

Se’m va fondre l’alegria i no podia riure ni poc ni gens. L’àvia m’animava:

Preciosa, l’avi no vol la teva tristor. Et veu i et vol contenta. Ell, ja va fer la seva vida i va ser molt feliç.

Ara, vol que tu facis la teva tal com et va ensenyar Allò era una veritat de merda

Ara ho sé del cert. Sé que el temps només és la forma en què gastem la vida i val la pena gastar-lo bé L’àvia tenia raó i vaig fer molts esforços per tornar al riu amb l’ampolla de vidre foradada plena de molles de pa. Des d’allà, parlava amb l’avi i alliberava peixos. Sabia que fora de l’aigua s’ofegaven, al contrari de les persones De vegades, m’entristia tant, que volia empaquetar la meva vida per endur-me-la lluny, molt lluny. Però la por d’estar sola era tan grossa, que no l’hagués pogut arrossegar de tant que pesava Em vaig quedar amb l’àvia

Vaig decidir capbussar-me dins del que sabia que havia de fer. Anava a l’escola, estudiava, feia els deures. Feia tot el que l’avi m’havia dit una vegada i una altra. No volia fracassar en la vida. No sé què hauria fet del meu fracàs sabent que ell em veia Em costava adormir-me sense el seu petó al nas Aquella nit va ser la primera. Em vaig enfilar sigiŀlosament al llit de l’àvia. Vaig lliscar a poc a poc al costat on havia dormit l’avi, anys i panys Els llençols de fil estaven freds, fins que em van tocar la pell i, de mica en mica, em van escalfar amb els seus milers de fils. L’àvia va sospirar i vaig imaginar-me el seu somriure càlid En llevar-me al matí, el mirall em va mostrar una cicatriu que em creuava la cara. L’àvia em va aclarir que allò era la marca que havien deixat a la meva galta les lletres brodades a la coixinera de l’avi Vaig sentir-me feliç pensant que duria les inicials de l’avi cisellades a la cara per a sempre.

Va passar temps abans no vaig acceptar la mort d’aquell home que jo admirava tant. Els meus pares, separats i barallats, no sabien com educarme i vaig anar a petar al millor lloc del món: al mas dels avis. Em sentia abandonada pels pares i després per l’avi. M’aixecava a la nit, i el buscava a les palpentes La mare em trucava cada dia, i els diumenges venia i els passàvem juntes

Ara que soc mare, puc entendre les dificultats que tenia ella; jove, inexperta i amb feines de merda per fer-se càrrec de mi Del pare no en vam saber mai més res. Vam acabar vivint les tres al mas: l’àvia, la mare i jo. Una família completa. Fins que vaig marxar per fer la meva vida Vaig estudiar i vaig exercir la medicina nuclear Em vaig casar i vaig entendre que la vida guarda moltes sorpreses i posa molts entrebancs que cal superar. Tal com em deia l’avi, miro sempre endavant

Tot i que tinc una vida plena i soc una dona feliç, el record de l’avi no m’abandona mai i això m’agrada. L’enyorança de l’avi, m’ha acompanyat i m’acompanya cada dia de la meva vida

La meva filla, cada nit li fa un petó a la fotografia de l’avi que té a la tauleta de nit. Té els mateixos ulls, la mateixa dolçor.

Ell, li posa la galta i espera pacientment rebre el petó humit

No netejo el vidre, no sigui que s’escapi la màgia de l’enyor.

Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS

El Sodoku Del Mes

Les Solucions

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes:

ARLET GINER de la ASUNCIÓN, 14 anys

BERTA ROCA CAMPÍ, 13 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys