ESPERANZA XICOY i FORN decanMons

1852 - 1925

JOSEFA MOLINAS i MORÉ

1888 - 1982

MERCEDES GARÍ i GIMENO decanComulada

1883 - 1957

Dues mestres catalanes i una poetessa nascudes al segle XIX, amb una gran relació amb Arenys de Munt.

Aquest mes recordem a tres dones que no es van conformar amb el rol que aquella època assignaven al sexe femení, van voler estudiar i van destacar en activitats de caràcter inteŀlectual. Una, l’Esperanza Xicoy, professora d’ensenyament elemental, va néixer a Arenys de Munt i un cop casada, amb un mestre d’Arenys de Mar, va exercir a diferents llocs de Catalunya, encara que no a Arenys de Munt, donant mostres d’una gran inteŀligència i sentit de la responsabilitat. L’altra, la també mestra Josefina Molinas, va néixer a Barcelona, però, acabà els seus dies a Arenys de Munt Totes dues, però, van tenir una cosa en comú: l’última escola en què van treballar abans de jubilar-se, fou la de Sant Iscle; la primera es jubilà l’any 1914 i la segona al 1955 La feina de mestra al segle XIX i a principis del XX, no era gaire agraïda; era una de les poques opcions de treball de les dones amb estudis superiors, però, també era una feina molt sacrificada; havien de canviar constantment de domicili, sense arrelament familiar enlloc, i amb sous poc dignes I la tercera, la Mercedes Garí, una dona de casa rica, casada amb un banquer i traductor de llibres, va deixar per a la posteritat uns llibres de poesies de gran qualitat i bellesa.

Josefa Molinas i Moré

Va néixer al barri del Poble Nou de Barcelona un 21 d’octubre de 1888 Més tard, la seva família anà a viure al carrer Viladomat de la mateixa ciutat, on un germà seu tenia una fusteria Era filla d’en Salvador Molinas i de la Vicenta Moré Tenia quatre germans/es: Joanna, Celestino, Soledad i (X) Va estudiar magisteri i aconseguí el títol de mestra l’any 1914

Destinacions com a mestra

El 1915 es presentà a oposicions i el mes de setembre de 1916 va ser destinada com a interina a Pierola (actualment Hostalets de Pierola) un petit poble de la comarca de l’Anoia. L’escola l’havien fet nova, en el barri de “can Gras”, gràcies a l’empenta dels veïns i veïnes, destinant a la Josefina com a primera mestra de l’escola, que fou molt ben acollida al poble El diari republicà “Igualadí” publicà la següent referència sobre la inauguració de l’escola: Nombrada maestra a Josefa Molinas Moré, señorita de gran ilustración y cultura, celebróse el dia de Reyes, con la mayor solemnidad, el acto de la bendición e inauguración del nuevo edficio L’any 1918 tornà a ser nomenada interina, en aquesta ocasió de Santa Bàrbara, un poble proper a Tortosa (conegut antigament per Les Planes de la Galera) que no arriba a 4 000 habitants

No sabem a on va estar fins a l’any 1929, en què fou destinada com a professora titular a un poble de la província de Lleida. L’any 1934 durant la República, en el concurs general de trasllats, fou enviada a la província de Barcelona i aconseguí la titularitat de l’escola unitària de nenes núm. 1 a la localitat de Vallalta del Maresme (actualment Sant Iscle de Vallalta). Aquí, va actuar com a mestra amb total fidelitat al Règim, aplicant els valors democràtics de la República, i essent molt ben valorada per les autoritats locals. Vivia en un habitatge de l’escola, situada a la plaça de la República, 1 (i després de la guerra, Plaza del Caudillo, 1).

Els mestres a la guerra

A primers de febrer de l’any 1938, ella i el mestre de nens Ildefons Mezquita i Pesquero (que posteriorment, va ingressar a l’exèrcit i fou ascendit a oficial) van organitzar al local del “Cercle” de Sant Cebrià del Maresme (com es deia aleshores) un acte d’homenatge a l’Exèrcit Popular de la República amb gran assistència de públic Es va iniciar l’acte amb una salutació a l’exèrcit i tot seguit, el mestre va pronunciar una conferència sobre el tema “La Toma de Teruel

La Josefa a l'escola de Sant Iscle al 1950

La Josefa amb les seves alumnes a Sant Iscle por las armes victorioses del ejército del pueblo” . A continuació el secretari municipal de Sant Iscle i d’Arenys de Munt, en Josep Galceran i Peguera, va llegir el telegrama dirigit al ministre de Defensa, fent-li saber la celebració de l’acte i felicitant-lo per la seva feina al capdavant de les forces armades S’acabà la festa cantant “La Internacional” i “Els Segadors”

La postguerra

Amb l’entrada dels nacionals a Sant Iscle, la Josefina (doña Pepita) fou depurada pel tribunal de funcionaris (ES 37274 CDMH/4//DNSD-Secretaria, Fichero 44, M0215997 de 1937-1977) però, gràcies a l’informe del nou alcalde franquista de Sant Iscle que va parlar en favor seu, només va ser sancionada administrativament i l’any 1940 tornà a ocupar el seu antic lloc a l’escola nacional del poble. El seu company d’escola, el mestre Ildefons Mezquita, que quan marxà a la guerra fou ascendit a capità d’artilleria, va ser jutjat pel TMT1 de Madrid, encara que no fou declarat culpable. Li van imposar una sanció administrativa i tornà a exercir al cap d’uns anys a una escola de Toledo.

L’any 1946 la Josefina, tot i ser soltera, va adoptar una nena òrfena de Barcelona (filla d’una tal Adela Gil, que havia abandonat la filla a la porta d’una església de la ciutat l’any 1943). La nena es deia Maria i era nascuda l’any 1937, a la qual la Josefina li va posar els seus cognoms i se l’emportà a Sant Iscle a viure amb ella, al mateix temps que li donava classes a l’escola nacional.

Jubilació de la Josefa i vinguda a Arenys de Munt

La Josefina es jubilà l’any 1954 i marxà a viure a Arenys de Munt amb la seva filla Maria Comprà una casa a la plaça de l’Església/cantonada Borrell, i allà s’establí definitivament

La Maria es casà l’any 1962 amb en Josep Mora i Martori (1935-1997) un xicot d’una casa del carrer Panagall, 55 (coneguda per can Gallineta) fill del llenyataire Miquel Mora i Cantallops i de la Joaquima Martori i Cantallops.

Cal també recordar, però, el protagonisme dels Mora a la guerra civil. En Miquel (1904-1973) consogre de la Josefina i el seu cosí Esteve (19041967) amb els mateixos cognoms, van marxar a la guerra amb els de la seva lleva el 19 de maig de 1938. L’Esteve va ser destinat a la 144a Brigada Mixta que participà en la famosa batalla de Belchite amb una companyia de transmissions. Va ser detingut pels franquistes a Ulldemolins i traslladat al camp de concentració de San Marcos (Lleó).

En Miquel no seguí les passes del seu cosí i fou enviat a la 218a Brigada Mixta de la 68a Divisió del XX cos d’exèrcit, i tot just arribat al front participà en les batalles del front de Tremp i el cap de pont de Serós El mes de novembre va ser detingut i empresonat al camp de concentració de Corban (Santander)

En Josep Mora i Martori, marit de la filla de la Josefina, treballà entre altres llocs a l’empresa de licors Vives d’Arenys de Mar, va fer de pastor d’ovelles, treballà fent el manteniment de la zona esportiva de Collsacreu i amb el constructor Edo Tenia un germà: l’Esteve (1930-1976)

La Josefina continuà vivint a la mateixa casa fins que ens deixà definitivament l’any 1982, però, abans de morir encara va poder gaudir dels seus dos néts: Miquel i Joana La casa a on vivia aquesta exceŀlent mestra, avui dia, és propietat de l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

Esperanza Xicoy i Forn

L’Esperanza va néixer el 19 de febrer de 1852 i era filla d’un matrimoni provinent de dues famílies històriques i força arrelades a Arenys de Munt: en Martí Xicoy i Teys i la Gertrudis Forn i Riera Mons Els Forn estan documentats al poble des del segle XVI i els Xicoy del segle XVII. Però, si ens remuntem a finals del 1700, podem trobar els besavis de l’Esperanza per part de pare: el carreter Martí Xicoy i Joseph (1735-1816) i la Teresa Soler i Roca (17381820). I els avis foren, el mestre carreter Matías Xicoy y Joseph i Sole (1784-1861) i l’Esperanza Teys i Pagès (1797-1854).

Els pares de l’Esperanza van tenir en total tres filles i un fill: Martí, Catalina, Esperanza i Rosa, encara que només l’Esperanza estudià magisteri i es dedica a l’ensenyament. Després de fer els estudis primaris a Arenys de Munt amb la mestra Ramona Marqués (que més tard seria la seva sogra) marxà a Barcelona a estudiar per aconseguir el títol de mestra, que obtingué l’any 1870.

Casament i primer destí

L’any 1871 es casà amb en Josep Lloret i Marqués (1852-1914) un xicot d’Arenys de Mar que també havia estudiat magisteri i era fill de la que fou la seva professora a Arenys de Munt. Però, l’Esperanza no començà a exercir fins uns quants anys més tard, el 1879, que es presentà a oposicions i per la Junta provincial fou destinada al poble de Vilajuïga (Alt Empordà) a on estava treballant el seu marit El 1983 foren destinats tots dos a Regencós (Baix Empordà) i el 1886 a La Pera de la mateixa comarca

En el concurs de trasllats de 1887, en Josep fou destinat a Sora (Osona) i l’Esperanza a Monistrol de Calders (Bages) El 1889, el matrimoni continuà separat; en Josep fou traslladat a Fornells de la Selva (Gironès) i ella a Santa Eugènia de Berga (Osona)

El 1891, en Josep deixà l’escola de Fornells i passà a la de Santa Eugènia amb la seva dona fins a l’any 1900 que fou nomenat mestre en propietat de l’escola de Freginals (Montsià) amb un sou de 625 pessetes. D’aquí, fou destinat a Vila-sacra (Alt Empordà) i el 1903 a Bellcaire (Baix Empordà).

L’Esperanza en 1893 va ser traslladada a Castelló de Navés (Solsonès), i el 1903 escollí la localitat de Beguda, però finalment la intercanvià per la de Sant Feliu de Guíxols, en què estigué com auxiliar propietària fins al 1905, que cessà per tornar a Beguda (la Garrotxa).

Aquell mateix any, l’Esperanza va signar –conjunta- ment amb altres mestres– una carta de suport al mestre Josep Dalmau i Carles de Girona (autor i editor de diversos llibres de text, com El Primer Manuscrito o Aritmética Razonada y Nociones de Álgebra) contra les crítiques infundades d’altres companys de professió; i en la sessió que celebrà la Junta Directiva dels mestres associats del partit d’Olot, el mes d’abril de 1905, fou escollida vocal Dos anys més tard v a ser traslladada a Santa Pau (Garrotxa)

Jubilació

L’any 1909 es jubilà el seu marit, mentre ella continuava a Santa Pau, a on estigué fins a l’any 1911 que aconseguí ocupar una vacant a Sant Iscle (amb un sou de 825 pessetes) i així estar més a prop de casa i amb el seu marit que estava a Arenys de Mar. L’any 1912 demanà la jubilació que li fou concedida el 1914, amb una pensió de 208,32 pessetes i que coincidí amb la mort del seu marit Josep Lloret. L’Esperanza va morir l’any 1925 a Arenys de Mar.

Mercedes Garí i Gimeno

La Mercedes (oficialment Maria de las Mercedes) nascuda a Barcelona, era filla d’en Josep Garí i Cañas (1854-1925) originari de Mataró i casat amb la Balbina Gimeno i Vives (1856-1891) residents a la finca Palau Gari, al Cros d’Argentona (una espècie de castell de l’època baix-medieval dissenyat per en Josep Puig i Cadafalch) Tenia dos germans: Jordi (mort el 1946) i en Josep (1886-1965) així, com una germana, la María Luisa L’avi patern era en Pere Garí i Puig (1829-1896), un conegut joier de Mataró i continuador de la Banca

Can Comulada

El seu pare era en Josep Garí, un r del Banc de Crèdits i Descomptes i corredor de valors Els seus dos germans van continuar la tradició familiar, treballant a la Banca Arnús Garí, a més de formar part de diferents consells d’administració El 1935 en Josep Garí era el vicepresident del Consell d’Administració de la Compañia de Industrias Agricolas S A i vocal del Consell d’administració de La Seda S A

L’afició de la Mercedes per la literatura la va conduir ben aviat a publicar llibres de poemes, dels quals en sabem ben poc, però, sí que hem pogut trobar-ne dos força representatius del seu estil poètic, com són els: Recorts íntims. Poesias. 1905 i Recorts íntims. Poesias II. 1911, escrits en el català de l’època. El primer va ser exposat al museu Cau Ferrat (museu fundat per Santiago Rusiñol a la seva casa de Sitges) en ocasió de l’exposició temporal “El llibre català en temps del modernisme”. L’any 1909, un parell d’anys abans de casarse, va participar, conjuntament amb el seu pare Josep Garí i la seva amiga Teresa Amatller, en un viatge a Sudan i Egipte organitzat pel xocolater Antoni Amatller. Va ser l’últim dels viatges d’aquest fabricant de xocolata, que havia recorregut tot el món, ja que era un gran aficionat als viatges, així com, a la fotografia, que publicava a la revista del Centre Excursionista de Catalunya.

L’any 1911, es casà a la capella del Palau Garí, amb l’advocat Lluís Cumulada i Henrich (1879-1917) fill d’en Baldomero Comulada i Garriga i de la Carolina Henrich i Girona. En Lluís, a més de propietari d’una editorial familiar (Henrich y Cia) era advocat i traductor de l’idioma alemany d’obres força interessants com la noveŀla “Pedro Schemihl, el hombre sin sombra” , de Cedalbert von Chamisso (1899) També, publicà alguns articles, com la tesi doctoral “El alcoholisme, estudio jurídico-social” 1905, i que actualment es troba a la biblioteca de l’Ateneo de Madrid. Tenia el despatx d’advocat al Passeig de Gràcia, 60 de Barcelona i la parella un cop casats, anaren a viure a la Gran Via de les Corts Catalanes, 635. El seu sogre Baldomer Comulada, que formava part de diferents empreses, entre elles: S.A. de Artes Gráficas i Sucesores de Henrich y Cia., era doctor especialitzat en el crani humà i fou elegit president del Coŀlegi de Metges de Barcelona l’any 1921. S’havia fet una casa d’estil modernista, anys enrere, a Torrentbó, 16, d’Arenys de Munt, on anteriorment es trobava la masia de ca l’Alsina i en un terreny d’aproximadament, 40.200m2, que aviat va ser conegut com, can Comulada. Com molts dels inteŀlectuals catalanistes de principis del segle XX la Mercedes Garí i el seu marit Lluís Cumulada, així com la seva amiga Teresa Ametller Cros (1873-1960) eren socis del Centre Excursionista de Catalunya L’any 1905 quan van inaugurar la biblioteca del Centre Excursionista, en Lluís hi va fer una donació del seu treball (en forma d’opuscle de 23 pàgines) sobre “La enseñanza social en la cuestión obrera” L’any 1930, la Mercedes va patir un accident de cotxe a l’entrada de Barcelona mentre acompanyava a la seva amiga Teresa Amatller, quan van estavellar-se contra un arbre per evitar el xoc amb un camió

En morir la Mercedes deixà com a legat, la finca de can Comulada de Torrentbó a la Casa Provincial de la Caridad (Llars Mundet) de la Diputació de Barcelona, i l’acord d’acceptació el signà el vicepresident de l’entitat Ferrer Pi, l’any 1958. Però, que la Mercedes deixés amb herència la casa a aquesta entitat benèfica, no fou res que vingués de nou a la família, ja que, el seu sogre ho havia deixat ben especificat, doncs, era ben coneguda la seva estima per la dita entitat, en la que havia treballat de metge durant una colla d’anys. A més, també, va deixar a la Diputació, la finca familiar de can Rovira de Barcelona, amb els seus drets d’aigua. Va morir el 25 d’agost de 1957.

Elies Surroca i Campàs

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia»

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Carta Comiat Caf Rovira

Estimats clients i tots els que al llarg dels anys heu esdevingut amics.

Tota una vida resumida en quatre línies.

Tot va començar pels volts de l’any 1886 quan l’avi Ton va comprar el Cafè el Siglo i la sala de ball per convertir-ho en el Cafè i Cine Rovira.

Al llarg de tres generacions hem estat amb tots vosaltres, hem compartit moments de penes i també de moltes alegries, hem escoltat i compartit molts sentiments i hem sentit l’escalf de la vostra companyia. Ara toca acomiadar-nos per continuar les nostres vides al marge del que ha sigut la nostra feina i també la nostra vida al vostre servei.

Tot té un principi i un final, nosaltres tenim uns fills meravellosos, però que la seva vida els ha portat a seguir camins diferents a la vida del Cafè

Voldríem amb aquestes poques paraules agrair a totes les persones que al cap dels anys han format part com a treballadors de la gran família del Cafè, alguns temporalment com a pas per pagar els estudis, altres que han fet del seu treball una manera de mantenir la família, a tots ells i elles, moltíssimes gràcies.

Com no podia ser d’una altra manera tenim aquest sentiment de tristor per tota una vida dedicada a la gent, als nostres clients, als nostres amics, alhora també l’alegria de saber que l’essència del Cafè continuarà amb les persones que bàsicament seguiran la nostra feina.

Per a ells us demanem aquest vot de confiança, els treballadors es queden al vostre servei, us coneixen i faran del traspàs un camí més fàcil.

Per sempre en el nostre cor, fins a sempre, ens veurem pel poble amics i amigues

Una forta abraçada.

PAPER DE L’ENGINYERIA

Estem observant que aquesta segona dècada del segle XXI porta canvis importants en la nostra forma de viure i de conviure Cal acceptar el repte i preparars’hi, penso que, fins a un cert punt, el paper de l’enginyeria en aquest canvi podria ser encara més gran del que va ser i és encara, en l’etapa industrial. En les bases del benestar, en quasi tots aquests aspectes hi ha tingut un paper clau la formació de les persones, i les nostres societats.

Formació: Coneixements i capacitats Hi ha una idea encara massa extensa que la formació personal vol dir sobretot adquirir coneixement. Penso que, sobretot en el món tècnic, tan important com això, és adquirir capacitats. La capacitat necessita el coneixement, però el coneixement per si sol no és suficient per assegurar el progrés, cal també resoldre problemes, i sovint, equivocar-se

Ens calen nous reptes i noves tecnologies, estem en un moment de gran dificultat perquè, per una banda, ens trobem amb uns reptes que són nous (recursos, sostenibilitat, dimensió global, i malestar per desigualtats) I per l'altre, amb la irrupció d’unes noves tecnologies (digitalització i IA) d’una gran capacitat per millorar les nostres vides, però que la majoria de la societat encara no les coneix ni entén prou bé, cosa que fa que no en pugui treure prou profit, ni pugui prendre precaucions per defensar-se davant d’utilitzacions perilloses per la privacitat, la informació, i la llibertat

Correspon en part a les professions tecnològiques, de totes les especialitats i dels diferents nivells, assegurar que els coneixements científics que s’estan produint en el país, i també arreu, siguin objecte d’una major “difusió” per tal de ser més coneguts i utilitzats, i sobretot siguin més àmpliament “transferits” al sector econòmic per augmentar els nivells de talent i de competitivitat de les nostres indústries i serveis, tant personals com d’empreses.

TORNEM-HI AMB EL CATALÀ!

No és la primera vegada, i segurament no serà l’última, que parlo de l’estat del nostre idioma, que cada vegada està pitjor. Però, les nostres autoritats no ho veuen així. Ens tenen contents i enganyats, fent córrer una sèrie de llegendes urbanes sobre l’estat de l’idioma totalment falses, i callen vergonyosament la realitat de la situació

Diuen, que a Catalunya tots els habitants parlem indistintament el català i el castellà, que som bilingües: fals. Els catalanoparlants sí que ho som, però no els castellanoparlants, ja que una gran part, només parlen al castellà.

Diuen, que a Catalunya els dos idiomes gaudeixen de la mateixa consideració legal: fals Tots sabem que els catalans tenim l’obligació, segons la constitució, de saber el castellà, però no el català, i els nostres polítics callen. S’entossudeixen a voler parlar el català a les corts de Madrid o al Parlament Europeu i deixen que es perdi a Catalunya (!) Pot passar que succeeixi el mateix que amb el llatí, s’acabarà parlant-lo només a missa i al parlament català (que serà una atracció pels turistes) i al carrer es farà servir el castellà.

Les autoritats catalanes amigues de Madrid, amaguen el cap sota l’ala i van dient sense vergonya que tot va molt bé, que el català no corre perill. Però, no fan res per millorar la situació i es van tragant els gripaus que venen de Madrid com aquell que menja canelons per Sant Esteve No es preocupen de fer lleis (o de què el govern de Madrid les faci) per tal, que el català s’equipari al castellà en tots els àmbits de la societat: la justícia, cinema, televisió, indústria, comerç, etc , ja que avui dia, és gairebé impossible viure només parlant català a Catalunya

Però, no en té la culpa només el govern d’aquesta situació. Els ciutadans també, en som culpables, i encara amb un percentatge més elevat que el govern. En temps de la dictadura ens prohibien fer servir el català, volien eliminar-lo, però els ciutadans ens vam mantenir ferms i no ho vàrem permetre. Actualment és al revés. Molts catalanoparlants senten vergonya de parlar català No tinc clars els motius, però, malauradament és així Mentre els castellanoparlants estimen el seu idioma, els catalanoparlants odiem el nostre. I la prova és (constatable fàcilment al carrer) que el 99% dels catalans quan parla amb un castellanoparlant a Catalunya (i també a Arenys de Munt), canvien d’idioma i es passen al castellà El que no va aconseguir el dictador Franco ho aconseguirem els catalans

Jo voldria, doncs, fer un prec als catalanoparlants d’Arenys de Munt que estiguin interessats en què no desaparegui el nostre idioma: si us plau, oblideu que sabeu el castellà i parleu només en català! El castellà, un idioma molt bonic, amb el qual gairebé tots tenim lligams familiars i afectius (i que no està en perill de desaparèixer) ja tindreu temps a ferlo servir quan viatgeu a Espanya. Allà, sí que us farà servei. Aquí, si l’utilitzem estem fent un mal servei al català

Pruna i Borrell

Elies Surroca i Campàs

En Pep Artigas Seria Un Bon Alcalde

Sense ànim de menystenir ningú (no ha estat mai el meu estil) i pensant en quins valors i qualitats seria bo que reunís un alcalde, em permeto d'exposar-les tot comptant i tot agraint la benvolença de qui vulgui tenir-ho present.

Fora bo que un alcalde fos una persona senzilla, abastable i empàtica, a qui li plagués escoltar les necessitats, opinions i consells de la gent; i, contem-plant tothora el millor per al poble, les apliqués tan de pressa com li fos possible.

Que no li requés sortir al carrer i fer-la petar amb els veïns, visitar associacions, entitats i clubs, escoles i instituts, CAP, geriàtrics i hospitals, indústries i empreses per conèixer en tots els àmbits, el pols real que batega Arenys de Munt per poder servir i atendre més eficaçment tothom.

Que sabés gestionar els recursos de què disposa l'Ajuntament i aconseguís que el personal de tots els seus departaments funcionés amb diligència i eficàcia i tractés amb cura la ciutadania.

Que acompanyés les famílies quan pateixen un procés de dol o de malaltia; i, alhora, acompanyés els triomfs assolits en qualsevol vessant (esportiu, acadèmic, empresarial, científic ) per arenyenques i arenyencs

Que estimés les tradicions, el poble, el país, que reivindiqués la memòria històrica, la llengua, la cultura i l'art en les seves distintes disciplines i les potenciés amb convicció fonda i decidida

Que fes "bona política", sense fer safareig ni empastifar l'altri Que tractés amb dignitat l'oposició, tot informant-la dels afers i manteninthi una bona relació i un bon tracte

M'agradaria que el proper alcalde, fora de sigles de partit i pensant en el bé d'Arenys de Munt, fos en PEP ARTIGAS perquè qui l'ha tractat sap que reuneix a bastament les qualitats a què aŀludeixo

Malgrat que, ara com ara, visc lluny d'aquí, sempre hi ha i hi haurà un recer important en el meu cor pel poble i per a les persones, tothora estimades, d'Arenys de Munt

Quin Nyap

Que maco ha quedat tot plegat, la rotonda, la riera i la plaça del Sindicat

Però que poc pensen en el benestar i com de pràctic que era tot abans, ara ens han posat una ratlla continua a tota la carretera, si puges d’Arenys de Mar tot perfecte, pots seguir entrant a la zona industrial per pla de Capellans (Frime) i fins i tot pots entrar a tots els carrers que et queden a mà dreta com sempre s’ha fet en aquest poble, rial de l’Horteta, Joan XXIII, rial de la Rectora, rial Pascual-sant Carles i, és clar, a tots els pàrquings de la carretera Però què passa si vens de la part de dalt del poble? Resulta que ja no et deixen entrar cap a rial Pascual, c/ Pascual (sant Carles) amb tota la gent que ens aniria bé de fer-ho, ara ens obliguen a anar a girar a la rotonda i tornar a pujar per poder arribar a casa teva o al pàrquing amb cotxe, havent de perdre temps, benzina i segurament afegint una mica més de contaminació, d’altra banda, si se t’acut sortir des de can Jalpí o zona industrial (Frime) i vols arribar al poble et fan anar avall i anar a girar a la mitja rotonda de l’aigua viva (si ho vols fer bé) tocant ja a Arenys de Mar.

Segurament que els que diuen entendre-hi diran que és per treure coŀlapse de la carretera (en hores punta segueix havent-hi retencions) però aquesta no ha de ser la solució, la solució ha de ser una altra que no faci anar malament els veïns de la zona, jo no sé quina, però ells que cobren per això, que la busquin.

Jo no sé si al nostre alcalde al seu poble (Badalona) l’hi haguessin deixat fer aquest tipus de nyaps? Potser sí, però Badalona no és Arenys!

I ja per anar acabant, fa pocs dies vaig haver d’anar amb el meu fill al pediatre i, gràcies a la bona gestió, he hagut de baixar a Arenys de Mar perquè el visitin, no una vegada sinó dues, i gràcies a Déu que jo tinc cotxe i puc anar més o menys a l’hora que em va bé, això sí, pagant el corresponent aparcament perquè em visitin a la Seguretat Social Encara bo que tant ajuntament com Generalitat són del mateix color polític, que si no igual ens tocaria anar a Mataró

Jo crec que ja n’hi ha prou de pensar tan poc en els que paguem els impostos religiosament, tan sols demano que es deixin de fer nyaps i es consulti amb la gent i que es torni a l’Statu quo anterior quan una cosa funciona bé, perquè la gent d’Arenys tenim memòria, no som pas peixos

Carles Móra Tuxans

Alcalde d'Arenys de Munt 2007-2011

Joan

Cap Barri S Una Illa

En aquells temps els ajuntaments en arribar la primavera, especialment cada quatre anys, els cirerers i les mimoses rivalitzen amb els polítics. Els tècnics municipals s'esmercen d'allò més a donar les directrius per netejar els carrers, controlar els gossos, fer més visible la policia local, pintar les façanes junt amb els darrers arranjaments en els parcs i jardins. Després d'una de les pandèmies més cruels que tots hem patit, Barcelona no ha deixat gota a gota de perdre residents, especialment parelles amb nanos, a la recerca d'indrets més acollidors i no tan anònims com la gran ciutat.

A la gent gran li costa marxar de Barcelona, però fa temps que camina amb una pedra a la sabata; hi ha barcelonins, que tenen força dificultat per anar a la feina, al metge, al futbol o a Plaça Catalunya.

Per a la gent de Barcelona anar en cotxe al centre és una feixuga tasca de canvis constants de velocitat, de carril, una gimcana perillosa, cruel, un desgast de diners, de nervis on el GPS recalcula constantment, tornaran el planell i la brúixola?

Els comerços del barri fa dies que noten la baixada de clients, ara no vindran foresters de la nova Barcelona dels súperghettos, on estan és molt difícil però sortir, tota una aventura Tanmateix el meu amic ha ”atracat“ Arenys de Munt fugint del laberint de la Ciutat Condal per no tornar-hi mai més.

Les barreres i els entrebancs entre veïns, barris, on tots serem més insolidaris amb el proïsme. Per pacificar el barri diran, una ruïna, aquella tranquiŀlitat i serenor dels… cementiris.

Joan Puig i Pont

L'amic

Eleccions Municipals

L’Executiva de l’Agrupació Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC, COMUNIQUEM:

Que NO hem perdut l’esperança, ni la confiança, ni la iŀlusió per millorar Arenys de Munt Per aquestes raons l’Assemblea Alternativa Municipal 2023 va aprovar democràticament per majoria tornar a presentar la nostra candidatura a les pròximes Eleccions Municipals del dia 28 de maig

Perquè som conscients que podem ser diferents amb iniciatives de proximitat, per garantir que actuarem amb benefici d’Arenys de Munt, amb responsabilitat i respecte per assumir els reptes que necessita el nostre poble, representarem, escoltarem i treballarem per a tots els arenyencs

Cercarem totes les complicitats dels vilatans per endreçar els serveis municipals d’Arenys de Munt perquè creiem en la transparència real i en la participació ciutadana per impulsar noves maneres d’actuar i de servir

Ens implicarem en la realitat d’Arenys de Munt i ens esforçarem per simplificar la burocràcia rígida de l’Ajuntament per facilitar la comprensió en defensa dels interessos de tothom sense renunciar a la capacitat de pactar i consensuar propostes inteŀligents, vinguin d’on vinguin

Pensarem i actuarem per la integració intergeneracional entre els joves i no tan joves, amb totes les persones grans amb les seves històries perquè no es trobin soles i estiguin acompanyades en tot moment per evitar l’aïllament social.

El que NO farem és abandonar cap arenyenc que ens necessitin NI deixarem sense resposta a les persones que ens necessitin per resoldre els seus desacords. Compartirem els problemes de la gent que vulguin confiar en nosaltres i vetllarem per afavorir a la precarietat dels més vulnerables perquè no quedin endarrere.

Virgili Garcia President Alternativa Municipal Arenys de Munt-IDC

INFORMEM-NOS I ANEM A VOTAR A LES ELECCIONS MUNICIPALS

Perquè no tots els polítics són iguals. Perquè no tots els partits són iguals. Perquè no tots els candidats són iguals. I perquè les seves decisions ens afecten en la vida quotidiana.

Dediquem una estona a informar-nos I no només per saber quin és el capteniment dels “polítics”, si és que dels veïns i veïnes que dediquen un període de la seva vida a fer política municipal en podem dir “polítics” No tots són iguals. N’hi ha que treballen a l’ajuntament amb el màxim de rigor i preocupant-se del patrimoni públic com si es tractés del seu propi patrimoni. N’hi ha que fan retiment de comptes públicament i exposen l’obra de govern que han fet -molt bé l’Amunt Arenys Especial Retiment de Comptes PAM 20192023!- N’hi ha que vetllen per no deixar endeu-tat l’ajuntament I temps enrere n’hi ha hagut que no han tingut cap problema en acabar el seu mandat municipal amb un elevat deute per habitant.

Dediquem una estona a informar-nos. I no només per saber el programa electoral dels diferents partits que aspiren a governar Arenys de Munt No tots són iguals Hi ha partits que no toleren la corrupció sota les seves sigles Hi ha partits que tenen un full de ruta clar per al futur d’Arenys de Munt Hi ha partits que tenen un equip potent, multidisciplinari, i intergeneracional a la seva llista electoral. Hi ha un partit que és garantia de bon govern i els fets dels darrers anys a la nostra vila l’avalen. Els fets, no les paraules. I a cada contesa electoral veig partits que venen fum

Dediquem una estona a informar-nos I no només per saber quin és el tarannà del candidat a l’alcaldia No tots són iguals En Josep Sànchez i Camps té experiència a l’alcaldia. No ha tingut cap problema a donar el seu número de telèfon particular a totes les veïnes i veïns d’Arenys de Munt -amb el peatge que aquesta decisió li representa-. No ha comptat mai les hores de la seva jornada de treball a l’alcaldia Està molt preparat per a la gestió municipal Té exceŀlents qualificacions al postgrau de “Governança Local” i al postgrau de “Promoció i Gestió d’Actius Locals” Sap de què va i sap de què parla. És un veí d’Arenys de Munt que fa d’alcalde. I a cada contesa electoral veig algunes persones molt atrevides, i penso en el poeta Charles Bukowski qui escrivia que “el problema amb el món és que les persones inteŀligents estan plenes de dubtes, mentre que els imbècils estan plens de certeses” Dediquem una estona a informar-nos I el pròxim 28 de maig anem a votar Les decisions que prenguin els qui governin l’ajuntament en els propers anys condicionaran la qualitat de vida de tots els arenyencs i arenyenques. I tinc claríssim que Arenys de Munt ha de continuar progressant com ho ha fet en els darrers temps. Salut i República!

Joan Rabasseda i Ferrer

Arenyolandia

Els habitants d’Arenys de Munt ens hem tornat un ramat de “boies” (xais) que només podem fer el que ens diuen els que governen (pastors interins remunerats) el Consistori i l’empresa pública GUSAM amb l’assessorament dels tècnics i funcionaris de l’administració pública que són els que manen (vulguem o NO vulguem).

Els últims espetecs a correcuita d’aquest mandat d’ERC+(1) amb un desplegament propagandístic desproporcionat (inauguració de la urbanització de la Riera i Penya, + la milionària Rotonda, la plaça del Sindicat, l’últim Amunt Arenys Especial retiment de comptes (uns si/uns no), els Programes de Ràdio “Alcaldia” i “Parlem del Poble” l’últim Consell de Cultura/Festes, revista Batec, Cartell macroprojecte urbanístic Eixample, Premis supramunicipals: “Viles Florides” (de què), “Top 10 Transparència Administració Oberta” (3r), “Segell Infoparticipa 2022”(?) amb excessiva satisfacció i moltes justificacions de les catastròfiques tempestes i pandèmies però sense cap ERTO.

Tot plegat sacrificant zones verdes (Ca l’Espàrrec, Can Globus, Zona Industrial-Rial del Puig, Rial Bellsolell ) per encabir-hi vehicles aparcats Amb despreocupació de responsabilitats en la gestió i control eficient (neteja vies públiques, jardinets/ escocells, alimentació, esdeveniments, Festa Major, productivitat…)

Amb manca de projectes i/o subvencions NextGeneration (Fons Europeus) per rehabilitacions d’Equipaments Municipals (antic Sindicat, excooperativa, can Xitra, plaça de l’Església, rehabilitació habitatge social, conveni Can Cumulada )

En poques o sense solucions necessàries per als arenyencs (servei de pediatra, lloguers de locals privats, burocràcia administrativa, remodelació urbanística carrers de les Flors, Panagall, pèrdua d’aparcament a la Riera, nova Residència, nova Biblioteca, Mercat Municipal, altres...) Amb una manca reticent d’autocrítica per assumir els problemes (mobilitat/ seguretat, patinets/ aparcament/ carril-bici, control ordenances: voreres/ jardinets/ papereres/ cartelleres ) ni reconèixer els errors agreujats, ni la falta de consideració en transparència (Romanents...) ni la credibilitat en la participació. Això NO pot ser un bon auguri per als arenyencs.

Quin poble volem? Aquesta és la qüestió: o continuar amb el mateix tarannà i desori o canviar per millorar els serveis consensuats amb transparència que demanden els arenyencs?

Ara és l’hora de VOTAR amb inteŀligència i amb responsabilitat per Arenys de Munt.

Xavier Oller