L'empremta del Centre núm. 14. Hivern 2015

L’empremta

del

CENTRE

hivern 2015

Al mig de l'hivern, Jesús ha nascut.

Molts homes i dones d'arreu han vingut.

L'escalf dels pastors l'allunya del fred, Els àngels ho escampen per tot l'univers.

nº 14

Sumari

14

PRESENTACIÓ 1 Editorial - Estem de celebracions! (Monserrat Morera) 2 Un Estel per acollir els necessitats (Mn. Manuel Valls) 3 Espai per la reflexió (Papa Francesc) 4 Nus i xarxa (Ricard Julià) 8 El Panoràmic d’entitats (Alessandra Giovaninetti i Cristina Miquel) PERSONES 9 L’Entrevista: Jordi Maderm, pastisser del Foix de Sarrià (Genciana) 12 Sarrianencs: La ceramista, Neus Parès Masats

ELS GRUPS DEL CENTRE 13 Teatregem! (Maria Josep Sanchís) 14 Orfeó Sarrianenc (Gemma Burrull) 14 Coral Sagnier (Beatriz Galcerán) 15 Futbol CP Sarrià. El Pitu ha fet 80 anys (Lluis de Rivas) 16 Esbart Sarrià (Manel Carpi Rosell) 17

EL CENTRE EN COLORS

21 22

La Dolça Petxina (Jordi J. Recasens) La Bambolina Negra. El Mètode Grönholm (Josep Torres)

LES ACTIVITATS DEL CENTRE 23 Festa Major 2015. (Genciana) 25 Cicle de cinema espiritual. XII Mostra de cinema espiritual. (Montserrat Morera) 26 L’Estel de Natzaret. El misteriós 3 de l?Estel. (Àngel Villagrasa)

L’Estel de Natzaret a Sarrià 2015/2016 (Pere Pons) 27 Exposicions (Montserrat Morera) 28 Jove emprèn (Cristina López Dóriga)

TRIA I REMENA

29 El lector hi diu la seva. Això és mèlt ! (Toni Escuder) 30 Cimena. A perfect day (Montserrat Morera) 31 El racó del poeta. Poema de Joana Raspall 32 El conte fresc del dia. M’estimen (Carme Miralles de Imperial) 34 La cuina del Tirol. Escalopa vienesa (Bruna Julià i Gerhard Landauer) 35 Hem llegit. La quarta paret (Sorj Chalandon) PASSATEMPS 36 Escacs. Pèrdua d’iniciativa per excés de jugades de dama (Juan Carlos Lozano)

Problema matemàtic. Un d’ous i gallines (Joan Miralles de Imperial)

L’Endevinalla i el Sudoku

JUNTA DIRECTIVA DEL CENTRE

Rector: Mn. Manel Valls President: Montserrat Morera Vicepresident: Antoni Manich Secretària: Carme Miralles de Imperial Tresorer: Ricard Julià Vocals: Núria Abella, Míriam Benavent, Llorenç Codern, Joan Grimalt, Ramon Noguera, Pere Pons, Eduard Puiggròs Consell de redacció: Míriam Benavent, Llorenç Codern, Carme Miralles de Imperial Disseny i realització: Jesús Peró

Foto portada: Cartells de L’Estel de Natzaret 2015/16

Editorial

Estem de celebracions!

Celebrar sempre és positiu. La festa anima, dóna optimisme, i enforteix els lligams. Aquest darrer trimestre hem celebrat el 60è aniversari de l’Esbart Sarrià, el 70è aniversari de Mn. Manel Valls i els 40 anys de la seva ordenació sacerdotal, i els 80 anys del Pitu, president d’honor de la secció de Futbol del CP. També hem celebrat el nou destí del fins ara vicari, Mn. David, que inicia una nova etapa en tres parròquies de Les Planes. Tot i que de moment podrà continuar compaginant aquesta nova responsabilitat amb el JAS, la Catequesi i l’Esplai Sant Vicenç.

I quan surti aquesta revista, haurem acabat de celebrar els 40 anys de l’ordenació de Mn. Manel Valls, el nostre consiliari.

D’aquests 40 anys , ja en fa 18 que és el rector de la nostra parròquia. Al llarg d’aquests anys al Centre s’han viscut moltes novetats. Sempre hem tingut a Mn. Manel al costat i vetllant pel bon funcionament del Centre Parroquial. Va donar una bona embranzida i un gran suport a la celebració del Centenari de l’Estel, l’any 2006. Aquesta empenta va continuar amb la reorganització de la Junta del Centre, i sobre tot amb la recuperació dels socis del Centre. Això va permetre iniciar l’aposta de la reforma del Teatre, gràcies a un esforç molt important per part de la Parròquia.

Sempre acompanyant i present en les tasques més formatives del Centre, sobre tot en l’esplai i la catequesi. I també en les principals activitats i festes com l’Estel de Natzaret, la festa de Sant Josep, tot participant quan li és possible en les reunions del Consell de Delegats i en les assemblees de socis. Ara el Centre es continua consolidant, augmenten les activitats i els socis, i també augmenta la participació infantil i juvenil. El suport de Mn. Manel continua sent importantíssim per anar consolidant aquesta darrera etapa del Centre Parroquial, gràcies a la seva confiança en les persones que en formem part. El Centre és sempre present en les reunions del Consell Pastoral, que Mn. Manel presideix, i no volem deixar de remarcar la seva disponibilitat per trobar-nos o parlar de qualsevol tema, sovint amb urgència o sense haver planificat la reunió. Esperem que el canvi de bisbe no impliqui gaires més canvis en la parròquia.

Aquest 2015 ha tancat els 110 anys d’existència del Teatre i amb el 2016 s’inicia la celebració dels 120 anys del Centre que es va crear l’any 1896.

Tant aleshores com en l’actualitat, l’empenta dels socis, al redós de la Parròquia, va permetre iniciar un camí que encara continua. I el 2017 serà l’Orfeó Sarrianenc que en farà 100, d’anys! El pas del temps ha anat donat noves formes i nova vida al Centre, renovant les il·lusions però amb una gran presència i sent un referent a Sarrià.

Continuem Sarrianejant!

Montserrat Morera

1

PRESENTACIÓ

Presentació

Paraules de Mn. Manuel Valls i Serra

2

Un Estel per acollir els necessitats Un any més l'Estel de Natzaret arriba puntualment al Teatre de Sarrià. Actors, actrius i tècnics i col·laboradors del Centre Parroquial han assajat i s'han preparat per representar la història del naixement de Jesús vista pels ulls dels diversos personatges que en són testimoni: els pastors que viuen al bosc, el fill pròdig que ha tornat a casa i que ha obtingut el perdó del seu pare i el seu germà. Tots han fet un camí propi i han viscut experiències particulars abans no s'han trobat amb l'anunci de l'àngel que els portarà a Betlem.

La figura de Naïm -el fill pròdig de l'evangeli de Sant Lluc- és una singularitat de l'Estel de Natzaret que no es troba en altres representacions dels pastorets. Encarna el tema central de l'Any del Jubileu extraordinari de la Misericòrdia. La seva història és la d'un jove que marxa de casa per acabar vivint en terra estranya, passant necessitats i abandonat dels homes. Més enllà dels motius que el porten a aquesta situació, la seva experiència és similar a la que estan vivint una gran part dels habitants de Síria i altres països propers. La guerra i la fam amenaça la seva existència i els obliga a emprendre un viatge per mar, on molts troben la mort, o per uns països que no en volen saber res i se'ls treuen de sobre amb indiferència o de males maneres.

Els seus ulls estan posats en nosaltres. L'acolliment de tots els desplaçats, fugitius i refugiats és un gran repte, colossal. Immersos en una crisis econòmica que ha empobrit molta gent, la perspectiva d'haver de compartit el nostre món amb els nouvinguts crea basarda i Europa dubta. Però no s'ha de tenir por. Cal mirar de nou la llum de l'Estel i recordar que il·lumina les situacions més difícils, com l'establia freda i pobre on va néixer Jesús. La nostra parròquia contribueix posant un habitacle digne a disposició d'una família de refugiats, per mitjà de Caritas.

Que l'Estel ens doni unes bones i santes festes de Nadal i que el nou any ens doni l'oportunitat d'acollir els que necessiten el nostre ajud, per fer més present l'Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres.

Mn. Manuel Valls i Serra Rector de Sant Vicenç de Sarrià

Espai per la reflexió

ÓICATNESERP

Durant l'homilia de la celebració penitencial de dissabte 13 de març de 2015, el Papa Francesc va anunciar la celebració d'un Any Sant extraordinari de la Misericòrdia prenent com a inspiració la carta de Sant Pau als cristians d'Efès: "Déu ric en misericòrdia" (Ef 2,4).

Així doncs, el Papa Francesc ha convocat amb la butlla “Misericordiae vultus” l’Any Sant de la Misericòrdia, que s’ha iniciat aquest 8 de desembre de 2015 i es tancarà el 20 de novembre de 2016.

Recomanem la seva lectura i en destaquem alguns paràgrafs : Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula. S'ha tornat viva, visible i ha aconseguit el seu cim en Jesús de Natzaret. El Pare, «ric de misericòrdia» (Ef 2,4), després d'haver revelat el seu nom a Moisès com a «Déu compassiu i misericordiós, lent a la ira, i pròdig en amor i fidelitat» (Ex 34,6) no ha cessat de donar a conèixer de diverses maneres i en molts moments de la història la seva natura divina. En la «plenitud del temps» (Ga 4,4), quan tot estava disposat segons el seu pla de salvació, Ell va enviar al seu Fill nascut de la Verge Maria per revelar-nos de manera definitiva el seu amor. Qui el veu a Ell veu el Pare (cf. Jn 14,9). Jesús de Natzaret amb la seva paraula, amb els seus gestos i amb tota la seva persona1 revela la misericòrdia de Déu..

Amb la mirada fixa en Jesús i en el seu rostre misericordiós podem percebre l'amor de la Santíssima Trinitat. La missió que Jesús ha rebut del Pare ha estat la de revelar el misteri de l'amor diví en plenitud. «Déu és amor» (1Jn 4,8.16), afirma per la primera i única vegada en tota la Sagrada Escriptura l'evangelista Joan. Aquest amor s'ha fet ara visible i tangible en tota la vida de Jesús. La seva persona no és una altra cosa sinó amor, un amor que es dóna gratuïtament. Les relacions amb les persones que se li acosten tenen quelcom d’únic i d’irrepetible. Els signes que realitza, sobretot envers els pecadors, envers les persones pobres, excloses, malaltes i sofrents porten el distintiu de la misericòrdia. En ell tot parla de misericòrdia. Res en Ell no està privat de compassió.

La misericòrdia és el pilar que sosté la vida de l'Església.

Tot en la seva acció pastoral hauria d'estar revestit per la tendresa amb què es dirigeix als creients; res en el seu anunci i en el seu testimoniatge envers el món no pot estar privat de misericòrdia. La credibilitat de l'Església passa a través del camí de l'amor misericordiós i compassiu. L'Església «viu un desig inesgotable d’oferir misericòrdia».8 Potser per molt temps ens hem oblidat d'indicar i de viure la via de la misericòrdia. D'una banda, la temptació de pretendre sempre i només justícia

ha fet oblidar que aquesta és el primer pas, necessari i indispensable; però l'Església necessita anar més lluny per aconseguir una meta més alta i més significativa.

D'altra banda, és trist constatar com l'experiència del perdó en la nostra cultura s'esvaeix cada cop més. Fins i tot la paraula mateixa en alguns moments sembla evaporar-se. Sense el testimoniatge del perdó, tanmateix, queda només una vida infecunda i estèril, com si es visqués en un desert desolat. Ha arribat novament per a l'Església el temps d'encarregar-se de l'anunci alegre del perdó. És el temps de retornar a allò essencial per fernos càrrec de les febleses i de les dificultats dels nostres germans. El perdó és una força que ressuscita a una vida nova i infon el coratge per mirar el futur amb esperança.

En aquest Any Sant, podrem fer l'experiència d'obrir el cor als qui viuen en les més contradictòries perifèries existencials, que amb sovint el món modern crea d’una manera dramàtica. Quantes situacions de precarietat i de sofriment existeixen en el món avui! Quantes ferides segellen la carn de molts que no tenen veu perquè el seu crit s'ha afeblit i silenciat a causa de la indiferència dels pobles rics. En aquest Jubileu l'Església serà cridada a curar encara més aquestes ferides, a alleujar-les amb l'oli de la consolació, a embenar-les amb la misericòrdia i a curar-les amb la solidaritat i la deguda atenció. No caiguem en la indiferència que humilia, en l'habitualitat que anestesia l'ànim i impedeix de descobrir la novetat, en el cinisme que destrueix. Obrim els nostres ulls per mirar les misèries del món, les ferides de tants germans i germanes privats de la dignitat, i sentim-nos provocats a escoltar el seu crit d'auxili. Que les nostres mans estrenyin les seves mans, i acostem-los a 11 nosaltres perquè sentin l’escalf de la nostra presència, de l’amistat i de la fraternitat. Que el seu crit esdevingui el nostre i junts puguem trencar la barrera de la indiferència que sol regnar sobiranament per amagar la hipocresia i l'egoisme.

3

PRESENTACIÓ Nus i xarxa

per Ricard Julià

El Centre continua actiu en totes les xarxes de participació!

A nivell del Centre i Teatre, hem convocat el III premi TEATRE DE SARRIÀ, amb la col·laboració del Ajuntament de Barcelona. Tancat el període d’inscripcions, 28 grups de teatre amateus han presen-

Hem renovat el conveni amb Paral.lel 40 per a la difusió del programa “El Documental del mes”. Iniciativa de DocsBarcelona, nascuda en el marc del projecte europeu CinemaNet Europa l'any 2004.

Cada mes s’estrena un documental internacional de qualitat, de temàtica i procedència diversa, a 56 sales de Catalunya, a la resta de l'Estat espanyol, a Xile i Colòmbia. És una iniciativa que cada vegada està augmentant més de públic.

També continua el programa Jove Emprèn, com podeu llegir en un article en aquesta revista. Enguany hi participen vuit centres escolars del Districte. El programa es clourà el 13 de gener amb el lliurament dels Premis Jove Emprèn als millors projectes, presentats per joves. L’acte estarà acompanyat per una actuació musical. Aquest programa es desenvolupa amb el suport de la Direcció General de Joventut i el Coworking Gràcia.

tat les seves obres al nostre premi. En destaquem la presentació de grups de teatre de València, Gandia, Figueres, Molins de Rei, Barcelona, Terrassa, i entre altres poblacions de Catalunya. El jurat està format per un membre de la Federació de Teatres Amateurs de Catalunya, el Sr. Eduard Araujo i Pijoan, president de la coordinadora del Barcelonès d’aquesta Federació, i els directors dels nostres grups de teatre: Marta Carreras, Pere Pons, Jordi Recasens, Josep Torres, i la secretària Mª Josep Sanchis. El veredicte es farà públic el proper 4 de gener de 2016.

Les representacions del Premi de Teatre de Sarrià es realitzaran al teatre el cap de setmana del 26, 27 i 28 de febrer.

4

ÓICATNESERP Vam participar en el DIA INTERNACIONAL DEL VOLUNTARIAT, organitzat pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, el passat dia 3 de desembre, en un acte que va tenir lloc a la Sala Endesa a l’Avinguda Vilanova de Barcelona.

En el curs d’aquest acte, es varen presentar experiències en el camp del voluntariat per part de les principals entitats convocants: Taula d’Entitats del Tercer Sector, Federació Catalana de Voluntariat Social, Federació d’Ateneus de Catalunya, Confavc i Federació de Gent Gran, entre altres. Totes les intervencions van posar de manifest la gran importància del voluntariat a les nostres associacions per al desenvolupament dels programes socials i culturals en què estem immersos.

L’acte va comptar amb la presència de la Vice-presidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, així com amb altres destacats responsables del Departament i de les principals entitats del món del voluntariat.

cions al voltant de la cultura popular a la capital catalana. Neix del patrimoni immaterial a Barcelona: Som Cultura Popular, que tindrà lloc del 21 al 24 de gener de 2016 a Sant Andreu, amb un epicentre d’activitat ben marcat a l’Espai de Fabra i Coats, Can Fabra i els seus voltants. L’objectiu d’aquest esdeveniment és mostrar la diversitat de les manifestacions de cultura popular que es porten a terme a la ciutat en particular i al país de forma generalitzada. El Centre hi participarà oferint informació sobre les diverses activitats culturals i musicals que organitzem així com en la projecció de gravacions de les nostres activitats, com ara les representacions de teatre i dansa, d’òpera, etc...

En el marc de les activitats amb la FEDERACIÓ CATALANA D’ATENEUS, destaquem que també hem renovat el conveni amb l’ESPAI A. Aquest any, comptarem amb dues representacions teatrals( Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare amb el grup Sotacabina, i L'art de la comèdia, d’ Eduardo de Filippo pel Grup de Teatre del Casal Familiar i Recreatiu de Manresa "Els Carlins") i l’actuació de l’Esbart Marmoleny.

La Mostra serà un espai molt plural i per això es divideix en diversos apartats. A ‘Coneix’, hi trobareu el museu nòmada, l’espai de les pantalles i la cultura popular a l’escola. ‘Ensenya’t’ engloba l’espai de mostra d’entitats, la mostra editorial, els mitjans de comunicació i les fires de productes festers i de joguines. La cultura popular s’ha de viure i per això a ‘Viu’ hi haurà un espai d’actuacions, una mostra gastronòmica i un torneig esportiu.

Finalment l’apartat ‘Explica’t – Explica’ns’ està dedicat a les assemblees, els debats, la tradiràdio i a una trobada de viquipedistes. En aquesta mostra es constituirà la Delegació territorial de Barcelona de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

A la secretaria del Centre podeu trobar exemplars de l’ interessant llibre, editat per la Federació d’Ateneus de Catalunya, “ATENEUS: CULTURA I LLIBERTAT”

I tindrem un espai destacat en la mostra SOM CULTURA POPULAR, MOSTRA DEL PATRIMONI IMMATERIAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA. Aquesta mostra serà un punt de trobada d’entitats i associa-

Els historiadors Ramon Arnabat i Xavier Ferré són els coautors de la publicació, que fa un recorregut pel moviment associatiu al Principat de Catalunya des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, tot destacant la seva aportació a la formació intel·lectual de la ciutadania.

A més de remarcar la centralitat dels ateneus en

5

PRESENTACIÓ vès de la web de la XTAC o un programa d’entrades comú per als teatres que hi participen.

la tasca culturitzadora i polititzadora de les classes populars, l’obra incideix en la tipologia d’aquestes entitats associatives, les quals, des de vessants ideològics diversos, acompleixen un objectiu cohesionador dels sectors socials que s’hi identifiquen.

L’afany actualitzador d’aquesta recerca explica la introducció de models sociabilistes que a hores d’ara malden per projectar socialment noves necessitats i concepcions. El llibre ha estat editat per la Federació d’Ateneus de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Si hi esteu interessats podeu consultar o comprar-ne un exemplar.

En la darrera Fira de la Mediterrània, va presentar-se el passat 17 d’octubre, LA XARXA DE TEATRES D’ATENEUS DE CATALUNYA (XTAC), un projecte impulsat també per la Federació d’Ateneus de Catalunya amb l’objectiu de coordinar els esforços i les activitats dels teatres dels ateneus i centres

membres de la Federació per aprofitar sinergies comunes que ens ajudin en el desenvolupaments dels nostres projectes.

6

La Xtac oferirà recursos de formació pels responsables i tècnics dels teatres, oferirà també un programa d’espectacles recollint les ofertes dels grups membres de les entitats i oferirà també recursos comuns, com la divulgació de les activitats a tra-

La Xtac, compta ja amb la participació de 24 teatres dels Centres i Ateneus de Catalunya, Teatre de la Passió d’Esparreguera, Cercle Bredenc, Ateneu Torrellenc, Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei, Els Carlins de Manresa, Centre Moral d’Arenys de Munt, El Casino de Sant Andreu de la Barca, l’Orfeó Lleidatà, l’Avenç d’Esplugues, el Coro de Sentmenat, la Unió de Mas Rampinyo, la Cate de Figueras, La Peni de Molins de Rei, els Lluïsos d’Horta, els Lluïsos de Gràcia, el Casal de Vilafranca del Penedès, i la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt... i entre ells també el nostre Teatre de Sarrià.

LA TAULA D’ENTITATS DE SARRIÀ La Taula d’Entitats de Sarrià ha participat en el procés electoral per renovar les entitats membres del Consell de Ciutat, l’òrgan de participació que ofereix l’Ajuntament de Barcelona com a òrgan superior de coordinació de les associacions i institucions en general a Barcelona.

Al finalitzar el procés electoral on podien participar més de 3000 associacions registrades a Barcelona, la Taula ha estat escollida en cinquè lloc entre les 15 entitats de la Ciutat que participaran en el nou Consell de Ciutat.

I per segon any consecutiu, la Taula d’Entitats de Sarrià, ha estat encarregada pel Consell d’Associacions de Barcelona per gestionar el procés participatiu del “Panoràmic de la Ciutat” a nivell del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

En acabar el període de gestió de les respostes al qüestionari, més de 100 entitats del Districte han respost a la enquesta. Aquest fet ens permet obtenir una bona radiografia de la realitat del moviment associatiu al nostre Districte.

L’enquesta del “Panoràmic de les Entitats” és un

ÓICATNESERP projecte de l’Observatori del Tercer Sector i del Consell d’Associacions de Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació “La Caixa”.

la proposta de dictamen de les ordenances fiscals que una comissió de la permanent del Consell de Ciutat ha presentat al Ple de l’Ajuntament de Barcelona. Esperem que aquestes propostes siguin aprovades!

Finalment, el proper dia 1 de febrer a les 19.30h tindrà lloc una TROBADA GENERAL D’ASSOCIACIONS A SARRIÀ, convocada per la Taula d’Entitats per presentar el programa d’actuacions del proper any 2016, el nou sistema organitzatiu, amb la creació de comissions pel desenvolupament de les principals activitats de les entitats de la Taula.

També des de la Taula d’Entitats participem en la XAC, Xarxa D’Associacions de Catalunya, juntament amb d’altres federacions catalanes associatives. Les dues primeres actuacions de la XAC han estat en primer lloc la participació activa en la Llei del Voluntariat i Foment de l’Associacionisme que va aprovar el Parlament de Catalunya el passat mes de juliol.

Igualment es presentaran les actuacions de relació a nivell de les institucions i òrgans de participació a Barcelona i les activitats i objectius que es persegueixen en cada un d’aquests òrgans. La Trobada tindrà lloc als locals del AEiG Damà de Veuster, i serà un moment important per promoure l’intercanvi i enfortir les relacions entre totes les entitats de Sarrià.

En segon lloc des de la XAC s’ha elaborat un informe sobre Un marc legal i fiscal que incentivi l’associacionisme. Aquest marc legal s’ha presentat també als caps de llista de les formacions polítiques de l’Ajuntament de Barcelona, i s’ha inclòs en

Aquesta trobada serà la reunió prèvia a l’assemblea de la Taula d’Entitats del mes de març on s’aprovarà l’admissió de nous membres, el programa de treball i el sistema organitzatiu per aquest any.

MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA AL CENTRE ASTURIÀ El Centre Asturià de Barcelona, membre també de la Taula d’Entitats de Sarrià, ha estat guardonat per l’Ajuntament de Barcelona amb la medalla d’Honor. Des d’aquí, ens congratulem d’aquest guardó tan ben merescut pels amics del Centre Asturià de Barcelona, per la seva activitat cultural a Sarrià i pel seu treball d’ integració a Catalunya de les persones nouvingudes d’altres cultures.

7

PRESENTACIÓ El Panoràmic d’entitats.

Quina és la utilitat de participar en el Panoràmic per la Taula d’Entitats de Sarrià?

Primer de tot, podem dir que el Panoràmic, encara que no s’hi participi activament, és útil per qualsevol entitat, ja que aquestes poden conèixer la realitat del teixit associatiu de la ciutat o del seu propi districte, veure en què s’hi assemblen i en què no… De totes maneres, perquè els resultats extrets del Panoràmic es corresponguin amb la realitat al màxim, cal la participació d’un nombre molt elevat d’entitats (quantes més hi participin, més es podrà reflectir la situació de les associacions a Barcelona).

En el cas de la nostra federació, és a dir, la Taula d’Entitats de Sarrià, el Panoràmic ha sigut de gran utilitat. En efecte, aquest projecte ha ampliat la visibilitat de la Taula i el seu espai de coordinació (per exemple, el president de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi es va posar en contacte amb el president de la Taula, demanant consell per formar també ells una Taula d’Entitats de Sant Gervasi) i li ha permès establir nous lligams amb entitats que desconeixien o amb qui no tenien massa contacte. D’altra banda, el Panoràmic ens ha recordat a tots la força i la importància de coordinar-se, així com la importància de no duplicar esforços: hem de treballar tots junts per millorar i enfortir el teixit associatiu a la ciutat de Barcelona. Finalment, al tractar-se d’una federació, la Taula d’Entitats de Sarrià pot arribar a conèixer, amb el Panoràmic, més

8

en detall la situació de les seves entitats afiliades, o fins i tot disposar de les dades que aquestes entitats van introduir als qüestionaris (acordant-ho

amb l’equip del Panoràmic), ja que no sempre és fàcil disposar-ne i pot ser útil per la federació (pot realitzar un seguiment més precís de la situació de les associacions membres, etc...).

D’altra banda, perquè el Panoràmic fos més efectiu, caldria que l’any que ve contestés un percentatge més alt d’associacions afiliades a la Taula d’Entitats de Sarrià (aquest any han contestat el qüestionari una mica més de la meitat), ja que quanta més implicació hi hagi per part de totes les entitats, més útil serà el Panoràmic per a tothom.

Alessandra Giovaninetti i Cristina Miquel Tècnics del districte Sarrià-Sant Gervasi pel Panoràmic 2015 Taula d’Entitats de Sarrià

L’entrevista

SENOSREP per Genciana

Jordi Maderm

pastisser del Foix de Sarrià

Persones

Jordi Madern Mas va néixer el 1937 a Sant Llorenç de la Muga, a l’Empordà, on visqué fins que baixà a Sarrià per treballar a Can Foix.

Com va ser la vostra vida a sant Llorenç de la Muga, fins als 14 o 15 anys?

Era com viure en un quarter. L'any 39 van entrar els nacionals i s'hi va instal·lar un batalló de soldats. També hi havia un quarter de la Guàrdia Civil. Allò era... entre uns i altres hi havia més militars que habitants!

Acabada la guerra europea la cosa va anar baixant, però mentre hi hagué l'enrenou dels maquis hi hagué soldats al poble. Van fortificar totes aquelles muntanyes amb búnquers.

Fins i tot n'hi havia un a dins de casa.

La seva presència ho impregnava tot. Recordo que vaig començar a fer d'escolà als onze anys i els militars entraven a missa a toc de trompeta.

I a l'hora d'aixecar-se o agenollar-se també ho indicaven a toc de trompeta. Al capellà no li agradava gens, això, perquè fins i tot l'església semblava un quarter. Aquest era el meu ambient.

El meu pare era el flequer del poble i jo l'ajudava. A l'escola hi havia un mestre per a totes les matèries i totes les edats, a més del rector que

ens feia catecisme. És curiós perquè el bisbe de Girona va aconseguir que el catecisme es donés en català.

D'aquesta manera nosaltres vam aprendre més català que no pas la major part de la gent de la nostra edat, que per això hi tenen dificultats. Fent d'escolà també vaig aprendre vaig tenir una mica més de cultura. Des de ben petit, abans d'anar a l'escola ja havia de respatllar el pa per treure-li la cendra de la llenya del forn. I encara ens donava temps de fer un partit de futbol al carrer abans de començar l'escola. Calia espavilar a fer la feina perquè n'hi havia molta! El poble era eminentment agrícola i fèiem molts treballs rurals: anar a l'hort, a collir olives amb l'avi, a la vinya per la verema, o a portar-los aigua quan segaven. L'agricultura era pràcticament com a l'Edat Mitjana, amb carros amb animals, segavem Seguiu tenint contacte amb el poble?

Al poble hi vaig quasi bé cada setmana. Pujo dijous i torno a Barcelona dissabte. Sempre quan hi arribo tinc

9

PERSONES una sensació de silenci i tranquil·litat, potser més psicològica que real, que em dóna pau. Quan torno a Barcelona aquesta sensació s'esvaeix.

Formeu part de l'ADF del poble....

Sí. Em van demanar si hi volia formar part i vaig dir que sí, però poca cosa hi puc fer jo allà. Es dediquen a arreglar camins, entre altres coses. Els vaig dir que per a això no comptessin amb mi, que si de cas els portaria uns pastissets per berenar.... Poca cosa hi tinc a fer jo, allà.

Al 1952 arribeu a Sarrià, a la pastisseria Al poble havia fet pa, però aquí no se'n feia. Feien brioixos i pastisseria.

Quan el pare es va jubilar va venir a Barcelona i un dia va dir que el pa d'aquí no valia res. Jo li vaig dir perquè no en feia a la pastisseria? I vam començar a fer pa aquí.

10

Què va suposar per vós que en Foix us demanés que us féssiu càrrec del negoci?

Doncs va ser una cosa que em va tocar fer. A Sarrià treballava a l'obrador i anava estudiant a l'Escola d'Arts i Oficis del carrer Ciutat de Balaguer,de Sant Gervasi. Allà hi donaven classe els pintors Commeleran i Madiroles, gent que quan els deies que eres de Can Foix mostraven admiració i respecte per JV Foix però que no es feien càrrec que feia de pastisser.

A la pastisseria treballava de les 12 de la nit fins a les tres de la tarda, diumenges inclosos. Això no impedia que en sortir anéssim a ballar sardanes a la plaça de Sant Jaume. Allà no t'agafava son! Però els tares dies era un problema ja que a les tardes anava a classe. Quan vaig fer el batxiller al Col·legi Ibèric, havia d'agafar el tramvia i havia de dir al conductor que m'avises en arribar perquè em quedava adormit. El batxillerat el vaig fer amb el fill del dibuixant del Zipi i Zape, l'Escobar, que em deia que em trobava desplaçat dels altres companys pel fet que treballava. Ell m'animava dient-me que l'estudi era fàcil i que ho podia fer per lliure. I així ho vaig fer. Vam anar a la Rambla a buscar els llibres vells, vam mirar el programa a l'Institut Maragall i vaig passar a estudiar a casa. L'Escobar es va oferir a que si no entenia alguna cosa, anés a casa seva i m'ho explicaria. Així vaig fer dos cursos i

a l'estiu vaig aprovar el tercer. Però després ja es va anar complicant.

Quan arribes a preuniversitari per lliure te'n adones que vas més fluix que els altres i costa. Vaig començar a estudiar econòmiques però, en passar a ocupar-me de les factures de la pastisseria vaig haver de deixar la carrera.

Portant ja el negoci vaig anar fent coses a ESADE i vaig entrar a la Càmera Jove de Barcelona, un grup amb el suport del Cercle d'Economia. Érem gent jove que fèiem projectes (hi havia el Josep Piqué, en Fortunato Frías, el de la Rosa...) funcionat en una mena d'exercici democràtic.

Recordo que en una assemblea, els de la junta anterior ja tenien decidit el substitut. Jo vaig dir «em sembla que no hem vingut a certificar qui continua sinó a decidir qui volem. I aquí no ens ho ha preguntat ningú.

Proposo una votació». Em van donar la raó. Dos candidats van exposar els programes, vam reposar una hora i vam votar en votació secreta.

I va sortir el candidat que no havia estat proposat per la junta anterior.

Sempre ho recordo i m'estranya que ho digués jo, que venia d'una família senzilla i no havia estat a les escoles que havien estat els altres.

En què us ha influït JV Foix poeta?

A Sarrià jo dormia aquí a casa de la germana d'en Foix però anava a dinar cada dia a casa d'ell. Allí, havent dinat, hi anava gent interessant com l'Albert Manent, en Max Cahner, en Maragall, l'Arnau Puig, en Joan Pons, en Tàpies, en Tarrats i en Josep Carbonell, entre altres, tots amics d'en Foix d'abans de la guerra amb els que havia fet revistes, diaris i d'altres iniciatives. Els diumenges a la tarda es trobaven i parlaven de tot i jo tenia la sort de ser allà al mig. I

aprenia. Un dia van llegir un discurs d'en Franco, que sortia a primera plana del diari, que deia “Catalanes, España ha vertido mucha sangre por esta tierra” i afirmava que el problema català ja s'havia acabat. En Foix i en Carbonell van dir que el problema llavors començava i no pas acabava.

En aquell moment hi havia un corrent més aviat socialista. Semblava que aquestes idees oferien una millor solució, però vaig sentir com explicaven que dels sistemes comunistes que havien existit no n'hi havia cap que en plegar hagués deixat cap rastre de cultura original, només rastres de violència,... Deien que havien de fracassar per força perquè és antinatural tancar les iniciatives que la gent té de manera natural. Tot això va exercir en mi una gran influència.

Un altre dia parlaven de teologia, sobre en Teillard de Chardin amb en Badosa, en Padrós..., de pintura...

Proposaven lectures i les comentaven. Jo els feia preguntes i entre ells discutien les respostes i les argumentaven.

Alguns estius els passava a París estudiant a la Sorbona. Estan allà hi va haver un pensador de l'època que va dir que a l'avenir hi hauria guerres de religions. En aquell moment semblava impossible, però mira ara què passa. També em preocupava de les coses de l'ofici i anava a una pastisseria a treballar quinze dies per conèixer com treballaven allà.

Així anàvem canviant a poc a poc la pastisseria d'aquí.

A més de treballar-hi, quina vida heu fet a Sarrià? Sou membre d'alguna entitat o hi teniu relació?

Havia anat d'excursió puntualment amb els Blaus, però com una cosa especial perquè jo els diumenges havia de treballar a la botiga. També coneixia als Piquet, en Joan Ribas que encara vaig veure l'altre dia saltant amb l'esbart. I és que si fas entrenament mantens unes qualitats que van minvant, però a poc a poc.

Aquí estava molt lligat per la feina i per això no em vaig integrar a cap grup. Coneixia la gent i les entitats i m'agradaven, però no en participava. Anava a veure'ls al teatre, això si. Als anys 60 hi havia aficionats al teatre que eren millor que els professionals. En canvi els que llavors començaven a estudiar teatre no vocalitzaven. Eren aprenents. Quan anava a París també anava al teatre.

SENOSREP Feia goig anar a La Comédie Française. Es notava molt la diferència. En canvi ara els actors d'aquí són molt bons, amb més ànima. I la Comédie és més encarcarada. Actualment, però, hi vaig poc al teatre, perquè plego tard de la botiga i se'm passa l'hora. Encara vaig a veure els Pastorets del Centre Parroquial, a veure com segueixen. Però per Nadal no pots pas fer res, amb la pastisseria.

Em morir JV Foix vau fundar l'Associació d'Amics de JV Foix.

Sí, però quan va ser el centenari del naixement d'en Foix la Generalitat ens va dir que només ens podrien ajudar si fèiem una fundació. Llavors vam fer la Fundació Privada JV Foix. La porta la Margarida Trias, que estima l'obra de'n Foix i la treballa amb ganes. Recollim i ordenem el material inèdit i mirem de publicar-lo. Aquest any ha sortit la correspondència entre en Foix i l'Albert Manent. També hem publicat la correspondència d'en Foix i en Josep Obiols, i uns poemes de vacances, més senzills, que enviava als amics a l'estiu i que, a més, vam enregistrar. La feina és anar difonent l'obra.

Pràcticament tota està a la pàgina web de la Fundació per a tothom que la vulgui consultar.

Tenim entès que els 100 anys de la pastisseria Foix també els vau celebrar amb una publicació d'en Foix....

Si, vam reeditar La Cònsola, una revista del anys vint on publicà textos sobre el bon català i el catalanisme, de gran abrandament. També feia les correccions dels escrits dels altres. A més vam fer un cicle de conferències al Centre Parroquial. El Manel Pla, que era un home d'una saviesa i pensament immens, que havia plegat de jesuïta però seguia amb el seu pensament cristià, va intervenir al Centre Parroquial en unes conferències sobre joventut, als anys 60.

Heu portat una vida cultural i intel·lectual que Déu n'hi dó! En algun lloc heu dit que feu de patum!

Bé, és que ja fa temps que l'obrador el porta el meu germà Oriol, que en sap molt. I aquí dalt, a les oficines, hi ha la Pepi que també en sap molt. Jo, si baixo a la botiga trobo coneguts, em poso a parlar, passen dues hores i la feina em queda per fer. A més, a l'Oriol no li agrada anar a explicar

coses als mitjans ràdio i llavors i vaig jo, a figurar. Són coses de representació, no pas fer de Patum.

D'en Foix sé moltes coses que no són de poesia, que d'això en saben més els experts.

En Pere Gimferrer posava en Foix com a un dels escriptors més importants d'Europa. El Sr. Rossenthal deia que era dels 12 millors del segle XX al món.

En canvi, els 125 anys de la pastisseria els vau celebrar amb el Tortell Poltrona. Quina relació teniu amb la seva família?

La Maria Ollé, tia d'en Jaume Mateu, era monja de clausura. En acabar la guerra no va tornar al convent. En Foix la coneixia i li va dir de venir a la pastisseria i es va convertir en l'ànima de la botiga fins que va morir. Era una persona que ajudava tothom que podia. Feia una mica de tot.

A la Maria Ollé li dec molt. Quan vaig arribar als 14 anys, i em trobava sol, em va cuidar i es va fer càrrec de mi.

La germana d'en Foix, la Carolina, ja

era gran i no estava per fer aquest paper. La Carolina em feia anar a missa cada matí, a les set, abans de començar la feina. En canvi, la Maria hem preparava un cafè amb llet calent si em trobava malament i es quedava al teu costat.

Si no fós per la Maria potser no m'hi hauria quedat, aquí. En Foix també li estava agraït i li va deixar la casa de Port de la Selva.

El Jaume Mateu també m'havia ajudat a portar les factures, a estones... I fins i tot el seu fill, en Tortell Poltrona, també ens havia ajudat en temporades de molta feina, com ara els dies de Nadal. De fet li agrada dir que havia treballat a Can Foix De tot el que heu fet, amb què us sentiu més satisfet?

He fet tant de temps de pastisser, i ho he pogut fer més o menys bé i amb ganes, que m'ho he acabat estimant. Quan en Foix em va oferir de posar-me al cap de la botiga, un cop ho vaig acceptar era qüestió de posar-mi amb ganes. Després vaig veure que alguns companys d'econòmiques que havien acabat la carrera feien feines que no eren d'econòmiques. En canvi jo sí que els vaig fer servir, els estudis, a la botiga.

L'obra d'en Foix també l'estimo. La poesia és per poca gent però és una feina molt bonica que haurem d'acabar dipositant en algun lloc per preservar-la Estem molt agraïts per la col·laboració de sempre amb els cartells de L'Estel de Natzaret, amb les sardanes i amb tantes altres coses. Què en penseu del Centre i Teatre de Sarrià actual?

Ara ho fan molt bé. Fan obres de teatre molt interessants i ben fetes.

L'òpera també està molt bé, són gent professional i d'aquest jovent pot sortir gent molt bona. Però això ho ha de valorar un entès. Jo sóc entès en pastisseria, això sí, que vol dir ofici. Si tasto un pastisset sé perfectament què hi passa, amb el paladar.

I molta gent no ho troba. En el teatre només puc dir que m'agrada o no m'agrada, i no puc jutjar. Li han donat una bona volada.

Moltes vegades tinc ganes d'anar-hi.

Acabo de dinar, vaig a fer migdiada i quan em desperto ja he fet tard. I això una mica ho fan els anys. I si no faig la migdiada m'hi quedaré adormit, allà!

11

PERSONES Sarrianencs

LA CERAMISTA Neus Parès Masats L’any 1968 vaig començar els estudis a l’Escola Massana. Després dels dos anys comuns, vaig fer ceràmica. L’estiu anterior havia passat pel taller de la Valentina Segarra, per ajudar-la; aquí m’entrà la passió per l’ofici.

A classe hi vaig trobar la Titu, la Roser Peig, que es convertí en una gran amiga. Fet el primer any, ja disposava d’un petit forn a casa. Juntes vam començar a fer petites coses, com arracades, collarets, cendrers, etc.

Als 22 anys, en néixer l’Àgata, la meva filla, vaig deixar els estudis perquè no podia combinar les meves obligacions amb l’horari de l’Escola. Tanmateix, sempre vaig fer ceràmica amb la Titu, ella em portava els apunts i jo seguia aprenent.

Era complicat, però ho vaig aconseguir. Després ella se n’anà a Itàlia a fer pràctiques de ceràmica, però jo vaig continuar al taller, sola.

Les nostres vides han seguit per camins diferents durant uns anys, però com que els llaços de la nostra amistat són forts, ara tornem a treballar juntes.

12

La ceràmica m’ha donat moments bons i altres que no ho són tant. És

molt difícil que la gent apreciï les peces fetes a mà perquè no en coneixen els procediments que cal seguir per aconseguir-les. A més, han aparegut les empreses que fan ceràmica industrial a preus molt baixos.

Tot i això, jo continuo.

La ceràmica que ara faig al meu taller del carrer Caponata és tota d’alta temperatura, a 1280º. Primerament fem les peces, que s’han d’assecar per terme mig durant una setmana, fins que no els quedi gens d’humitat. Es couen al forn a 980º; no el podem obrir fins a posar-lo a menys de 100º. Després es pinten amb esmalts fets per nosaltres mateixes.

Això vol dir hores i hores provant amb petites quantitats, ja que els productes són molt cars. Després de coure-les i veure què surt (de cada cent, amb sort, surten 5 o 6 colors aprofitables) en fem més quantitat i pintem les peces. Un cop pintades s’han de posar al forn a 1280º unes 11 o 12 hores, vigilant que no es toquin les unes a les altres perquè en fondre’s l’esmalt s’enganxarien. Després, hem d’esperar dos dies que baixi la temperatura a uns 50º perquè les peces no es trenquin amb el canvi de temperatura. Fer una peça de ceràmica és un mes.

Fem petites sèries a mà, una a una, sobretot de coses per adornar les taules de Nadal, naixement i reis molt moderns, imants, números de l’aniversari personalitzats, els números amb les característiques i les aficions de cadascú, reflectits en caricatura, molt divertits, i moltes peces úniques, plats, gerros, quadres, cap d’ells iguals.

He fet diverses exposicions individuals i col·lectives amb altres ceramistes. Vaig ser fundadora, amb al-

tres artistes, dels “Artistes de Sarrià”.

Una experiència molt enriquidora, bonica i divertida. Junts ens vam integrar a les galeries de Sarrià. Fou tot plegat molt divertit, combinar l’art amb què mostraven els aparadors. Vam fer també algunes exposicions, una d’elles a Logronyo, molt ben rebuda.

Amb la ceràmica feta es veu el camí seguit al llarg d’aquests anys; apareix com mica a mica sorgeixen noves formes, nous colors, noves tècniques. Porto 45 anys treballant amb fang i esmalts. Estimo el fang i la ceràmica. Crec que no podria deixar de fer el que faig! Ho diu el text poètic següent que vaig escriure per a una exposició: Amic fang, quan modelo el teu cos sento que el món s’atura, com si l’entorn fos buit.

La ment s’allibera, no sap definir-se, i les sensacions imperceptibles es concreten en un seguit de passions, carícies que les mans transmeten; tu i ells esdeveniu un sol ésser independent.

Dòcil... tendre... sensual... respons a impulsos màgics i els transformes en subtils formes creatives que, en un instant il·luminat neixen en el fons d’una desbordada fantasia.

I després, el foc, gresol de l’amor... Un foc incontenible, l’esclat d’il·limitades transformacions.

Ja no som ni tu, ni jo, com en l’amor.

De la flama purificadora n’ha sortit quelcom més que tu i jo...

N’ha sortit NOSALTRES.

per Maria Josep Sanchis Que el Centre és una entitat ben viva, ja ho sabem tots. En entrar-hi sempre hi ha gent de totes les edats. Quan assagem, hem de fer-ho en una sala perquè el teatre sempre està ple. Totes les setmanes rebem informació del munt d’activitats que es fan.

Els grups

del Centre

Teatregem!

ERTNEC LED SPURG SLE

Però, qui de vosaltres s’ha preguntat mai si encara hi ha més gent que voldria venir a fer activitats?

Doncs sí. A finals de la temporada passada vam rebre trucades de persones que volien fer teatre. Els grups actuals ja estan molt plens i és molt difícil trobar obres per tal que tothom pugui participar cada temporada. Hi ha tallers per a petits i joves. I pels adults, que no n’hi ha?

Cal donar les gràcies a tothom per les facilitats i l’ajuda que ens han ofert des del començament: la junta, el personal, els grups de teatre, etc.

Des del passat mes d’octubre, ja tenim un TALLER TEATRAL PER ADULTS. De fet, és obert a totes les edats. Es tracta d’un grup que vol aprendre i fer teatre alhora: sobre la base de l'obra que triem per a representar, analitzem conceptes com el text, els personatges, l’argument, l’escenografia, etc.

La reacció no s’ha fet esperar: s’han anat apuntant persones, que han cridat a amics, que han dut més gent. L’element comú és LA IL·LUSIÓ I LES GANES DE FER UNA ACTIVITAT JUNT AMB D’ALTRES PERSONES. El més difícil, com sempre, ha estat fer coincidir els horaris. Ens trobem els dijous a les 19.30h uns quants, uns altres a les 21.00h i estem fent llista per poder organitzar un tercer grup en un altre dia de la setmana.

La companyonia és un valor innat en aquest grup. La recerca d’obres, el repartiment, la distribució de tasques... Tot s’ha fet sense cap problema. La diferència d’experiència, que no de nivells, entre els que comencen de bell-nou i els que havien fet teatre fa molts anys ha servit per unir més el grup.

Tots ens ajudem els uns als altres.

Per identificar-nos vàrem proposar el nom de “Teatrejant”, per seguir l’estel del Sarrianejant, però costava de pronunciar. Estem provant “Teatregem”.

També ens hem reunit per veure la representació de “El mètode Grönholm”, que va fer La Bambolina Negra el diumenge 15 de novembre. Ens va agradar molt, ja es veu que és un grup que porta molts anys dalt l’escenari. I el millor de tot va ser en acabar, quan vam anar a felicitar els actors, que van ser molt agradables i ens van animar molt.

El nostre objectiu és arribar a REPRESENTAR UNA OBRA DE TEATRE, però necessitem una empenteta. Ens ajudeu?

13

ELS GRUPS DEL CENTRE Orfeó Sarrianenc

Cada dijous al vespre al punt de les vuit, els cantaires del Orfeó Sarrianenc ens trobem amb il·lusió, per assajar les cançons que anem preparant pel proper concert.

Ens dirigeix l'Albert Cabero director molt jove i professional. És una trobada d'amics del barri i també d'altres indrets de Barcelona.

Ara estem preparant la nostra participació com a cor de L'Estel de Natzaret que a alhora ens ofereix l'oportunitat de participar en l'obra com a pastors. És una experiència de què en gaudim ja fa molts anys, des del centenari.

per Gemma Burrull de Sant Josep, patró del Centre, juntament amb les demés seccions.

En el nostre concert de final de curs tenim per costum convidar una coral i així compartir una bona estona de música.

Si us agrada cantar i gaudir de la música sereu benvinguts a l'Orfeó Sarrianenc.

Hem començat també els assaig del Rosari Pastoril, obra de Francesc Forns que cada any cantem per la festivitat de Sant Vicenç, patró de la parròquia, i que se celebra el 22 de gener. Ens hi acompanyen solistes i orquestra.

Cada any participem de la trobada de corals del districte Sarrià-Sant Gervasi, dins la Primavera Coral. És un bon moment per oferir el nostre repertori i donar-nos a conèixer, compartint el concert amb les altres corals.

La nostra vinculació amb el Centre, del qual formem part com a socis, consisteix a participar en la festivitat

Coral Sagnier En 1996 tras la celebración familiar de las Bodas de Oro de Pilar Sagnier de Setmenat y Carlos Marques Maristany, los hijos el matrimonio junto con varios primos Sagnier, decidieron formar un grupo estable para practicar de forma regular y ordenada el canto coral, que hasta entonces había sido una divertida y simple afición de la familia. La primera Coral Sagnier estaba formado por catorce miembros todos ellos primos.

Durante casi veinte años, la Coral Sagnier ha ido incrementándose y paulatinamente se han integrando a ella primos de todas las ramas Sagnier. Además en los últimos años se decidió abrir la participación a familiares no necesariamente apellidados Sagnier, y a amigos vinculados de alguna manera a la familia Sagnier hasta llegar a formar el grupo actual de 35 voces, todos aficionados.

Durante estos años hemos aprendido de un nutrido grupo de profesionales, todos ellos de muy grato recuerdo para todos los participantes, hasta llegar a nuestro director actual

14

per Beatriz Galcerán Reinaldo Osorio. Contamos también desde 2015 con pianista profesional: en la actualidad Oriol Brugarolas realiza los acompañamientos.

Con los años los ensayos han ido variando de localización, desde los principios en el garaje de algún miembro de la Coral, hasta hace aproximadamente un año y medio en que se realiza en las dependen-

cias del Teatre de Sarrià.

Nuestra actividad artística cristaliza en dos conciertos anuales, uno en Navidad y otro poco antes de San Juan, así como en diversas actuaciones para bodas y otros eventos de familiares y conocidos. El repertorio incluye misas de varios compositores, jazz, villancicos, góspel, habaneras y música contemporánea.

ERTNEC LED SPURG SLE

Futbol CP Sarrià

per Lluís de Rivas, Vicepresident del futbol CP Sarrià

El Pitu ha fet 80 anys El proppassat dia 9 de novembre vam commemorar el 80é aniversari del “Pitu”.

Vuitanta anys de vida dels quals 63 dedicats exclusivament al servei del proïsme; al servei del jovent del nostre barri i, per tant, de Sarrià en general. Es diu aviat, però de la mateixa manera que la majoria de nosaltres dediquem el nostre esforç a la família entesa com a nucli de la nostra societat, de tant en tant sorgeixen figures com la del Pitu, que representen d’una manera modèlica el que vol dir dedicar la vida als altres. El Pitu és una persona que des de ben jove va renunciar al seu desenvolupament familiar i es va dedicar a la Família en majúscules.

Tradicionalment el terme família s'ha vinculat la paraula famŭlus, i els seus termes associats, a l'arrel fames «fam», de manera que la veu es refereix al conjunt de persones que s'alimenten a la mateixa casa i als què un pater familias té l'obligació d'alimentar. Be, doncs és en aquesta accepció clàssica del pater familias que el Pitu reuneix totes i cadascuna de les característiques que hom espera del Pare. Ens ha mantingut units aquest 63 anys d’història de la Secció de Futbol del Centre Parroquial de Sarrià, i ens ha alimentat amb il·lusió i empenta per tal que els joves del barri poguéssim fer esport; ara ja no tan sols del nostre barri sinó que vénen nois de tota la ciutat, perquè el nostre pater familias ha aconseguit que el seu projecte vital sigui un exemple entre els clubs de futbol de Barcelona i un referent en com fer les coses i anar bastint una teranyina

frases boniques i buides, sempre va de cara, sempre ha anat de cara i axó fa que els qui col·laboren amb ell no necessitin instruccions sofisticades o complexes. Cal assolir un objectiu, i és que els nens juguin, guanyin i s’ho passin bé. Els nens per damunt de tot.

d’esforços i voluntats adreçades a un bé comú i un objectiu que ha aplegat un nombre extensíssim de persones que han aportat el seu temps i esforç per assolir la viabilitat d’un projecte nascut el 1.962 de la mà de vertaders pioners. Aquesta és una historia d’humilitat, de tenacitat i de tenir sempre les idees ben clares de quin era l’objectiu i el bé primordial a protegir, els joves.

El Pitu sempre ha posat el bé comú dels joves per davant de qualsevol intent de personalització o de protagonismes dels que amb ell han col·laborat; no gaire amant de les

Encara és ara, amb 80 anys, que cada cap de setmana s’empassa un munt de partits de futbol, sempre patint pels nens, per la roba, per les pilotes, perquè no els falti de res, i és ell personalment qui prepara encara ara les bosses dels 24 equips de futbol que formen la nostra Secció.

En definitiva, el pal de paller que durant els anys gens amables de la foscor, de picar pedra, de poques facilitats per tirar endavant un equip de futbol de barri, amb tot donant-li l'esquena, sempre ha trobat la manera de donar alegria als nens o nois de les diferents èpoques que han passat per la nostre secció en aquest 63 anys. Us podeu imaginar les renúncies que un esforç constant de 63 anys comporta? Estic segur, però, que en el seu fur intern només pensa en els propers 63. I que tinguem força per acompanyar-lo!

15

ELS GRUPS DEL CENTRE Esbart Sarrià

Estimats lectors

saire i com a director de l’Esbart de Sant Feliu de Llobregat i de l’Esbart de Molins de Rei, procurant aportar un petit gra de sorra a la història de l’Esbart Sarrià.

Sóc en Manel Carpi i Rosell, recentment nomenat director de l’Esbart Sarrià. Per a mi és un gran honor i orgull dirigir aquest prestigiós grup que va fundar l’any 1954 el mestre Manuel Cubeles, fundador de l’Esbart Verdaguer, escola de tots el grans mestres.

També vull recordar la figura d’en Jordi Torres, que durant mols anys va dur la direcció de l’Esbart Sarrià i que va ser un dels meus mestres.

A part del Jordi Torres, també he tingut altres mestres de ball dels què he intentat treure un gran profit: Salvador Mel·lo, ballador i director de l’Esbart Verdaguer; Jordi Sánchez, ballador també de l’Esbart Verdaguer; Quico Canas, de l’Esbart Sant Cugat; Frederic Gaude, de l’Esbart Renaixença del Poble Sec i també Jaume Albareda, Joan Farrer i Joan Palet, tots tres de l’Esbart de Sant Feliu de Llobregat.

Aquest any 2015, l’Esbart Sarrià ha celebrat el 60è aniversari i ara em toca a mi començar una nova etapa. Serà un repte molt important i engrescador ja que és un esbart del qual actualment hi formava part com a dansaire. També hi vaig ballar als 18 anys i es tracta d’un Esbart que estimo molt, ja que m’ha donat una de les millors èpoques de la

16

Farem un nou programa, incorporant balls nous i accessibles a les nostres edats, aprofitant l’avantatge de l’experiència que tenim pel llarg bagatge que acumulem tots els dansaires que formem part d’aquest grup, tot aportant experiència i saber estar damunt dels escenaris. Intentaré aportar frescor i innovació seguint la línia marcada que fins ara ha seguit aquest esbart, sense perdre la seva identitat.

meva vida, tant com a dansaire com en el terreny personal.

Ja fa uns anys que vaig tornar per ballar amb aquest grup de veterans i exdansaires de l’Esbart Sarrià i d’altres esbarts. Molts venim de diferents esbarts. Ara em toca a mi la dura tasca que és passar de ser company a director. Tasca difícil i non grata a vegades, però espero poder estar a l’alçada que es mereixen els meus company i no defraudar-los.

En aquesta nova etapa pretenc aportar el què he après durant molts anys en altres esbarts, com a dan-

El dia 4 del passat mes d’octubre, el Lluís Fabregat va deixar de ser director de l’Esbart Sarrià i em va passar el càrrec. Als pocs dies ja teníem una actuació a Olesa de Bonesvalls, es a dir, arribar i començar sense poder parar-me a pensar. Tot i així aquest fet m’ha donat molta energia per afrontar aquesta nova etapa de la meva vida dansaire.

El proper any 2016, espero poder fer diverses actuacions i intentarem lligar alguna sortida fora de Catalunya.

Gràcies a totes les persones que han confiat en mi.

Manel Carpi Rosell Director de l’Esbart Sarrià

EL CENTRE EN COLORS

17

EL CENTRE EN COLORS

18

EL CENTRE EN COLORS

19

EL CENTRE EN COLORS

20

ERTNEC LED SPURG SLE

La Dolça Petxina La Dolça Petxina som un Grup d´havaneres de Sarrià format per Jordi Joan Recasens, veu baixa i guitarra, Àlex Cusó, veu tenor i Jordi Matas, veu baríton. Mica en mica, i quasi sense volguer, estem cada cop cantant més i a més llocs. Nosaltres disfrutem molt i esperem que la gent que ens escolta s´ho passi bé amb nosaltres.

La passada Festa Major varem cantar per segon any consecutiu a la Plaça de Sarrià per la cantada d´havaneres que organitza cada any Convergència. La cantada d'havaneres tradicional de la nostra Festa Major. Va ser un gran plaer cantar al nostre barri davant d´una carpa totalment plena.

Per fi, després d´alguns anys d'intentar-ho, van comptar amb nosaltres, i els estem molt agraits. Hem mirat de fer-ho el millor posible. Esperem haver estat mereixedors de la confiança i que tothom n'hagi gaudit.

Ja fa cinc anys que, cada cop amb més èxit, anem per pobles i barris de Catalunya amb les nostres havaneres i el nostre estil de cantar-les, amb aquest ritme renovat que intentem donar-lis. Des del més d´abril fins al setembre o octubre (excepte l'agost, que fem vacances) tenim una temporada ben plena cada cap de setmana.

per Jordi J. Recasens Principalment estem pel Vallès, a Sabadell, Terrassa, Cerdanyola, Matadepera o la Garriga, pero també per altres comarques com el Baix Llobregat i barris de Barcelona o per La Bella Lola de Calella de Palafrugell on compten ja amb nosaltres desde fa tres anys i hi anem tot sovint. El passat més de setembre, a la Bella Lola, vàrem tenir el plaer de compartir cançons amb el Mestre Josep Bastons, i escoltar algunes de les seves darreres havaneres, què incorporarem al nostra repertori, sens dubte. La veritat és que disfrutem molt cada cop que anem a La Bella Lola amb el Paco i la Pepi, i tots els amics que ens acompanyen.

Darrerament ens hem estrenat a la Ràdio. A la Festa Major de Sarrià ens va veure el locutor i productor del programa Sons de la Terra de Ràdio Estel, que cada dissabte al matí parla d'havaneres i va dedicar un programa a les nostres cançons i trajectòria. També vàrem passar per Ràdio Sabadell anunciant la cantada de La Capella que feiem el cap de setmana següent. La Capella és un indret molt bonic de Sabadell on cada diumenge al matí es fa un vermouth-concert i hi va molta gent.

Les nostres havaneres agraden força i dos cops l'any, des de fa ja tres o quatre, ens van cridant.

A totes dues ràdios ens han convidat a tornar quan gravem per fi el nostre primer CD. Efectivament, aquest hivern ens hi posarem, si Déu vol! De la mà del Joan Eloi Vila, el gran Mestre de guitarra que tenim a Sarrià, i que tants de cops ens acompanya, el farem. Aquest hivern tenim també el projecte de masteritzar el concert que varem fer al Teatre de Sarrià, i en què ens acompanyaven una bateria , un baix i la guitarra del Joan Eloi.

Va quedar molt bé i amb el nostre estil i toc diferent. Esperem que amb aquests dos productes poguem arribar a més llocs.

Com veieu, estem molt entretinguts! La veritat és que nosaltres ens ho passem la mar de bé, encara que siguem d'aigua dolça, com diu l´havanera del Jordi Joan Recasens dedicada a Sarrià, que us haig de dir que té molt èxit arreu!

Esperem que per molts anys ens poguem anar trobant i ens pogueu anar sentint!

21

ELS GRUPS DEL CENTRE La Bambolina Negra

per Josep Torres

Crònica de l’obra:

“EL MÈTODE GRÖNHOLM” Els passats dies 13, 14 i 15 de novembre’15, va tenir lloc al Teatre de Sarrià la posada en escena de l’obra de Jordi Galceran El mètode Grönholm. L’obra fou representada pel grup de teatre La Bambolina Negra, grup històric del Centre de Sarrià i bon coneixedor del món teatral amateur.

Des del primer moment, els nostres quatre actors, Míriam Benavent, Jordi Freixes, Jordi Matas i Jordi Joan Recasens, ens han transmès un ambient de complicitat i d’interès pel desenvolupament de la trama de l’obra.

Es tracta d’una obra divertida i audaç posada en escena amb astúcia, amb gràcia i alhora amb tranquil·litat. La coordinació entre ells és excel·lent i posa en evidència

22

l’alt grau de compenetració a l’hora del treball conjunt, ben dirigida pel seu director, Pere Pons.

La posada en escena des del punt de vista escenogràfic és correcta i austera, com correspon als moments que vivim. I cal fer esment especial a la prioritat de l’ esmentada posada en escena als diàlegs i a la reflexió del que l’obra vol transmetre al públic. Volem destacar igualment l’excel·lent dicció dels actors, què permet seguir amb comoditat l’obra.

Per tot això volem felicitar La Bambolina Negra molt cordialment, i esperem que aviat ens deleixi amb una nova representació que, si no anem errats, serà la propera primavera amb Jesucrist Superstar.

ERTNEC LED STATIVITCA SEL

Festa Major 2015

per Genciana

Les activitats del Centre

La presència del Centre de Sarrià a la Festa Major Pels volts del 7 d'octubre, diada de la Mare de Déu del Roser, és la Festa Major de Sarrià. La major part de les seccions del Centre hi col·laboren amb les seves habilitats.

L'inici de la festa el marca el Toc d'inici. Com cada anys, els gegants es van despertar del seu son i van sortir al carrer delerosos de tornar a trepitjar fort, encara que fos a espatlles d'un portador. Els diables van encendre de nou el foc malèfic, els músics van tornar a extreure notes dels seu instruments i els bastoners van tornar fer sentir els cops secs de les seves danses.

L'Esbart infantil i juvenil va posar-se les espardenyes de ball per participar per primer cop en la desfilada, fent danses a les parades del recorregut.

En els dies successius l'Esplai Sant Vicenç va celebrar la Xocogresca, la trobada d'inici de curs per ballar, cantar, jugar i riure tot prenent xocolata desfeta.

La missa del Roser va comptar amb dos actes tradicionals molt antics: l'ofrena floral de les pubilles i hereus a la Mare de Déu i la dansa de l'Esbart Sarrià amb una adaptació dels goigs a la Mare de Déu del Roser que tot el poble va cantar. Ens sap greu que no pugueu sentir la música en llegir aquest article.

La VI Milla de Sarrià, la cursa organitzada conjuntament amb el Centre Excursionista els Blaus que va reunir una cinquantena llarga de corredors de totes les edats, i que aquest any va recuperar el gegantó Blauet com a membre distingit del públic. La Dolça Petxina va fer un fantàstic concert d'havaneres a l'envelat Aquest any però, hi ha hagut un acte especial: la celebració dels 60 anys de l'Esbart Sarrià, amb una ballada en què podia participar qualsevol persona que hagués formar part del cos de dansa en algun moment o altre i que, ens alguns casos, va reunir dansaires de tres generacions d'una mateixa família.

Durant les festes el Centre va lluir l'exposició Vinyetes. El còmic en català. Va començar amb una inauguració a càrrec de Jordi Manent, director del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, i un taller dirigit pel dibuixant Artur Laperla, creador del personatge Superpatata, en què a partir d'una patata els talleristes van haver de crear un personatge de còmic.

El Teatre va obrir les portes amb visites guiades i esmorzar i a la tarda Guió en blanc, el grup juvenil de teatre del Centre, va representar Antaviana sota la direcció de Josep Torres, amb gran èxit de públic.

Antaviana

60 anys d’esbart

23

LES ACTIVITATS DEL CENTRE

Taller còmic La Dolça Petxina

Esbart infantil

Xocogresca IV milla de Sarrià

Ofrena de l’Esbart

Exposició Pubilles

24

Portes obertes

ERTNEC LED STATIVITCA SEL

Cicle de cinema espiritual

per Montserrat Morera

XII MOSTRA DE CINEMA ESPIRITUAL DE CATALUNYA Del 24 de novembre al 15 de desembre de 2015 s’ha celebrat una edició més d’aquesta mostra de cinema espiritual. L’edició d’enguany té com a novetat que s’està estenent pel territori del nostre país. Es projectaran pel·lícules a les quatre capitals catalanes i en centres parroquials de diverses localitats, gràcies a la col·laboració conjunta de la Direcció General d’Afers Religiosos, la Filmoteca de Catalunya, l’Obra Social “la Caixa” i la Comissió de Centres Culturals i Parroquials del Bisbat de Barcelona. La Mostra presenta una selecció de catorze de les pel·lícules més interessants de la producció

cinematogràfica espiritual i religiosa actual. En aquest certamen hi tenen cabuda tant pel·lícules que recullen la sensibilitat diferents confessions religioses com films que tenen com a fil conductor el diàleg entre la religió i la societat actual. Les pel·lícules, que estan subtitulades en català, aniran acompanyades d’una presentació a càrrec d’especialistes en el món del cinema. Un cop més el cinema esdevé una eina cultural eficaç per fer visible la diversitat de manifestacions religioses i espirituals, contribuint d’aquesta manera a afavorir el diàleg inter-religiós i la cohesió social.

Al Teatre de Sarrià n’hem fet tres passis:

Xavier Marín, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat en va fer la presentació i va dirigir el debat posterior.

Thubten Wanchen, director de la casa del Tibet de Barcelona en va fer la presentació i va dirigir el debat posterior.

Aquesta pel.lícula va estar dirigida al públic familiar i en concret als més joves. La va presentar i va moderar el debat posterior Marc Fuentes, membre d’Àgape i productor executiu i director del projecte Arxiu zero.

25

LES ACTIVITATS DEL CENTRE L’Estel de Natzaret

El misteriós 3 de L’Estel de Natzaret Un nadal més arriba l'esperat Estel de Natzaret. Per tercer any consecutiu comptem amb la intervenció d'una trompeta i timbales, tal com contemplen els manuscrits originals de 1903 i 1912, respectivament. Aquests instruments s'afegeixen a la ja clàssica formació de dos violins, viola, violoncel, contrabaix, flauta i oboè. El fet d'utilitzar un instrument per veu, en l'apartat de la corda, no només respon a la capacitat física del fossar del Teatre sinó també, i molt especialment, a una lectura més transparent de l'obra, on es pot apreciar de forma molt més clara aquesta interacció entre cantants i instrumentistes i en la textura de la pròpia orquestra.

Per adaptar l'obra a les necessitats del s. XXI i gaudir d'un caràcter més espectacular, l'orquestra ha enriquit la part de percussió afegint-hi més instruments, a més de les timbales, així com noves intervencions al llarg de l'obra.

Per a un músic d'orquestra, l'Estel de Natzaret no deixa de ser una òpera, des del moment en què hi ha uns personatges en escena que interactuen amb els instrumentistes. Al tractar-se d'un tema religiós, podríem parlar, amb més propietat, de drama litúrgic, al igual que ho pot ser el Cant de la Sibil·la o el Misteri d'Elx per posar dos grans exemples. Com a música escènica, aquests clàssics pastorets demanen un alt nivell de concentració per part de l'orquestra, així com un cert nivell tècnic dels instruments, doncs es tracta d'una obra exigent per a cadascun dels instrumentistes.

Curiosament aquesta gran obra, o més ben dit la versió que en fem a Sarrià, va ser escrita per 3 músics: Mn. Miquel Ferrer Ramonatxo, Mn. Àngel Obiols Palau i León Boëllmann. Aquesta diversitat d'autors ens aporta una música variada d'estil i unida per un mateix fil conductor. En l'àmbit de les figures retòriques la presència de 3 autors podria respondre al número 3 com a símbol de la Santíssima Trinitat? en una obra d'aquestes característiques podria ben ser possible. Només cal analitzar la música de J.S. Bach per trobar nombroses referències a la numerologia.

Àngel Villagrasa director musical de L'Estel de Natzaret

L’Estel de Natzaret a Sarrià 2015/2016

Sense adonar-nos, ja tornem a estar amb el tema dels assajos de L'Estel un any més. Serà els 109 anys, que complirà aquesta representació emblemàtica de Sarrià.

Confiem que, com cada any, vingueu al nostre bonic Teatre de Sarrià a gaudir d'aquestes funcions tan entranyables per a grans i petits.

Voldríem fer una crida, especialment a la gent de Sarrià, perquè, a part de seguir venint a veure L'Estel, en poguéssiu formar part col·laborant en aquest espectacle tan estimat per tots nosaltres. A L'Estel hi cap tothom.

Grans i petits, homes o dones, podeu fer el què més us agradi: d'actor, cantaire del cor, pastor, tramoia, ajudant... una bonica manera de viure les representacions de L'Estel des de dins. Només ens ho heu de dir.

Des del 2007, cada any fem una actuació reduïda a la residència de la tercera edat Casa de Família, veïns nostres, en solidaritat amb els avis. És molt emocionant veure com canten amb nosaltres les cançons de L'Estel ja que entre ells hi ha antics actors o públic de L'Estel de Natzaret, que se'l coneixen de pe a pa.

Tmabé des del 2007 comptem amb la col·laboració de l'entitat sarrianenca Centre Excursionista Els Blaus que,

26

com a bons muntanyencs que són, ens pengen la pancarta que podeu veure a la façana de la Parròquia anunciant els dies de la representació i ara, a més ajudant amb les seves veus a la coral, fet que ens satisfà especialment, perquè considerem que L'Estel és patrimoni de tots els sarrianencs.

Bé, doncs us esperem al Teatre de Sarrià. Allí trobareu unes butaques còmodes, una bona calefacció, música en directe i tota la nostra il·lusió perquè gaudiu d'una tarda agradable veient L'estel de Natzaret.

Pere Pons Cortada

ERTNEC LED STATIVITCA SEL

Exposicions

Donades les alarmants estadístiques de violència de gènere, i la realitat diària que fa d’aquest fet un tema que malauradament sempre està d’actualitat, des del Centre intentem donar la vessant positiva: mostrar el talent de les dones. Aquest any 2016 volem afegir a les accions que fins ara hem fet (I cicle Dones i compositores, concerts de divulgació del patrimoni musical femení, presentació de CDs de compositores, ballades de sardanes de compositores, conferències, ...) un seguit d’exposicions sobre el paper de la dona catalana en la societat del s. XX i en l’actualitat.

Cal construir una nova mirada social que reconegui les dones i els homes en una perspectiva global de persones, amb valors comuns i compartits i diferències enriquidores i complementàries.

per Montserrat Morera Les properes exposicions seran: Una literatura pròpia, dones escriptores Artistes catalanes del dibuix i la pintura Els feminismes de Feminal Dones de ciència Dones d'empresa Dones sindicalistes Fotògrafes pioneres Catalunya Totes les exposicions es podran veure al llarg d’un mes al primer pis del Centre.

En horari de 10 a 14h i de 17 a 22h. L’entrada és lliure i aniran acompanyades d’un fulletó informatiu, que estarà a la disposició dels visitants en les taules del Centre.

Amb la col·laboració de l’Institut Català de la Dona, cada mes anirem programant una exposició diferent. Els mesos de novembre i desembre hem presentat l’exposició Quin temps tenim? L’organització de la vida quotidiana.

Les dificultats per harmonitzar la vida laboral, la personal i la familiar han convertit la gestió del temps en una de les qüestions prioritàries per al benestar de les persones. Per què ens falta temps? Com es pot fer compatible la jornada laboral amb les necessitats de cura i atenció de les persones? Qui se n’ha d’ocupar?

Els rols tradicionals de gènere, que assignaven les tasques de reproducció i sosteniment de la vida a les dones, ja no tenen vigència i és necessària una reorganització del temps per poder garantir el benestar de les persones.

L’objectiu d’aquesta exposició és explicar de què parlem quan ens referim als usos del temps, tot mostrant els diferents aspectes que hi tenen relació i el lloc central que ocupa la cura de les persones.

27

LES ACTIVITATS DEL CENTRE Jove emprèn

Des del Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià i el CoworkinGràcia es realitza la tercera edició del programa Jovemprèn.

El Programa Jovemprèn Sarrià és un concurs dirigit als joves dels centres educatius del Districte de Sarrià, per tal de motivar-los i donar-los eines per a que pensin en l’emprenedoria com un mètode innovador d’auto-ocupació. Es tracta que presentin un pla d’empresa en model CANVAS, i un vídeo de tres minuts amb una idea de negoci, que han de pensar per grups. Amb un jurat format per diverses entitats i institucions de Sarrià, opten a diferents premis i accèssits molt ben valorats, en material informàtic.

En aquesta tercera edició, s’han realitzat sessions informatives i xerrades inspiradores amb l’IES Montserrat, i els Salesians i Sagrat Cor de Sarrià, tant al Teatre de Sarrià com en els propis centres educatius.

Les sessions informatives consten de diverses parts. La principal és donar les bases del concurs als alumnes, i motivar-los a participar. Per això, se’ls ensenyen algunes mostres de vídeos d’anys anteriors, per tal que agafin idees per als seus projectes.

Des de CoworkinGracia, també se’ls dona una petita xerrada inspiradora sobre les possibilitats de créixer professionalment, mirant “cap a fora” i “cap a dins”. “Cap a fora” han d’observar el món, què es demana i què poden fer. Una de les conclusions més general va ser que les pràctiques a l’estranger són un molt bon recurs d’aprenentatge.

D’altra banda, per mirar “cap a dins”, cadascú ha de poder valorar quins són els seus talents naturals, per poder

28

per Cristina López Dóriga aportar el millor d’un mateix allà on vagi. Per a descobrir aquestes qualitats innates de cadascú s’han anat fent diversos exercicis. Un dels quals sintetitzava les capacitats entre persones organitzadores, enginyers o productors, comunicadors o “marketing” i els dels números. Sembla ser que hi ha molts publicistes entre nosaltres i poca gent de números!

Els alumnes van estar molt atents i van mostrar interès en les diferents parts de les sessions. Després del contacte amb ells, s’espera una alta participació.

n yPl

Tria i remena

El lector hi diu la seva

ANEMER I AIRT

Això és mèlt!!

He de reconèixer que sempre m'ha costat una mica encetar una nova edició de l'Oh Happy Day, el concurs de corals de TV3; no ho sé, deu ser per aquella mateixa sensació de certa mandra que em suposa el fet d'haver de conèixer gent nova, ni que sigui amb l'unidireccionalitat que ens ofereix el fet televisiu... Suposo que és per això que el primer programa d'aquesta tercera edició no el vaig veure en directe. L'endemà de l'estrena m'ho va dir la meva dona: "Quan puguis has de veure l'Oh Happy Day. Està molt bé; hi ha un parell de grups que... Ostres, una passada!". I aquell mateix vespre el vaig veure per "TV3 a la carta".

Vaig anar seguint el programa amb cert interès i, de cop i volta, aquella cançó que a casa ja ens cantava la meva mare, i de la qual només en coneixia la primera estrofa: "Ton pare no té nas". La meva cara pagava. "Què; bons, eh?". Bons?? Eren més que això!! La senzillesa i l'autenticitat d'aquests quatre joves, juntament amb la seva perfecció musical, em van trasbalsar. Quina troballa! Calia, en primer lloc, difondre-ho compartint l'enllaç a totes les xarxes socials. Després, investigar. El YouTube aviat em proporcionaria un altre regal d'aquestes quatre veus: "Baixant de la font del gat"; un joc, un divertiment musical que integrava, en una mateixa actuació, diferents versions d'aquesta cançó popular. I totes impecables.

Dissabte rere dissabte ja vam anar seguint les gales en família i, entre setmana, jo en seguia veient els vídeos i difonent-ne els enllaços. I, un bon dia, una resposta a un d'ells en forma de comentari: "Són boníssims! Assagen al Centre de Sarrià. I l'Ariadna, la contralt, va cantar als cors de l'Estel de Natzaret". I jo que responc: "Em tenen el cor i l'oïda robats. No sé com no he gastat els seus vídeos!". En aquell moment jo ja era Mèlt. Cent per cent.

Un dia arriba la meva dona a casa: - Ostres, saps què? Saps qui he vist, avui, al Centre?

- Qui. - Els del Quartet Mèlt!

- Què?? Sí??

- Eren al bar, prenent alguna cosa. Crec que anaven a assajar.

- I... Què has fet? Els has dit alguna cosa?

- Doncs sí. No ho he pogut evitar; m'hi he acostat i els he dit que ens agradaven molt. I que ànims, que els anàvem seguint.

- I què t'han dit?

- Res... Contents, és clar... Pobres; deuen haver pensat que qui és aquesta boja...!

El dia de la final vam parar taula al menjador. Els meus dos grans ho tenien molt ben après: si volien sopar pizza, havien d'asseure's a taula amb el mòbil a la mà per votar els Mèlt. "En sèrio, papa?" I tant! La gala es va fer llarga, amb allò de recuperar corals que ja havien quedat fora de concurs. El programa s’anava acabant quan vam saber que els Jarks havien quedat tercers. La coral Giovinetto també tenia molts punts: evolució, frescor, joventut... i uns ulls plens d'il·lusió. Però finalment, amb un 53'3% dels vots del públic, el Quartet Mèlt va guanyar el concurs i es va fondre en una llarga i emotiva abraçada que a molts ens va omplir els ulls de llàgrimes per la tensió, per l'alegria, per tant com havíem empatitzat les darreres setmanes amb l'Ariadna, la Magalí, l'Eloi i l'Oriol.

Moltes, moltíssimes felicitats, nois! L’Oh Happy Day ha acabat, però confiem poder seguir sent Mèlt i gaudir de la vostra música i caràcter propi, que ens han enamorat. Gràcies, nois, per donar amb les vostres veus tantes notes de color a la nostra quotidianitat.

Toni Escuder

29

TRIA I REMENA

Bones iniciatives: òpera al Teatre de Sarrià

L’any passat, el Centre va prendre la decisió d’una nova iniciativa ajudats per l’Acadèmia Concertante, fundant els “Amics de la Opera Sarrià”.

Esperem poder gaudir d’aquest món per molts anys.

Felicitats al Centre i dirigents per la gran iniciativa.

Marta Piera Ramos

Aquesta idea, donava i dona a conèixer un gènere prou desconegut per la majoria del persones, l'ÒPERA. Crec que va ser un gran encert. Va ser una excel·lent idea però, sobretot i molt important, una manera d’apropar i fer conèixer aquest món a grans i petits, seguidors i no tant seguidors d’aquest gènere.

Les obres que han interpretat han sigut molt encertades i adients pel públic en general.

Cinema A perfect day Un día perfecto

30

A perfect day (Un dia perfecto) del director castellà Fernando León és una bona posada en escena de la novel·la Dejarse llover de la coordinadora de Metges sense Frontera Paula Farias. Amb algun toc d’humor, sense violència explícita, sense gairebé morts i cap tret, presenta un altre aspecte del drama dels Balcans: les dificultats dels voluntaris als qui la mateixa maquinària humanitària impedeix sovint de poder fer la feina, o com a mínim de poder prendre les decisions que consideren imprescindibles pel bé de la població civil afectada. La burocràcia, les normes i les reglamentacions dels comandaments militars que vetllen per la pau afecten la seva tasca. La pel·lícula mostra els extrems de l’home: de la màxima solidaritat a un gran egoisme, de pacifista a una intransigència, religiosa en aquest cas, que provoca grans matances sense justificació humana, d’una gran tendresa a una rigidesa que pot tenir conseqüències funestes, i el contrast entre viure una guerra, amb les cases enrunades i estar preocupat pel color de lhabitació. I és una mirada infantil la que lliga amb molta finor tota la pel·lícula. Magnífiques interpretacions, grans imatges paisatgístiques (de Sierra Nevada, no dels Balcans) i esplèndides filmacions, especialment les de dins del pou, del fotògraf Àlex Catalan.

per Montserrat Morera

ANEMER I AIRT

El racó del poeta Poema de Joana Raspall

Podries Si haguessis nascut en una altra terra…

Joana Raspall

Si haguessis nascut en una altra terra podries ser blanc, podries ser negre…

Un altre país fora casa teva, i diries “sí” en una altra llengua.

T’hauries criat d’una altra manera més bona, potser; potser més dolenta.

Tindries més sort o potser més pega…

Tindries amics i jocs d’altra mena; duries vestits de sac o de seda, sabates de pell o tosca espardenya o aniries nu perdut per la selva.

Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni saber la lletra.

Podries menjar coses llamineres o només crostons eixuts de pa negre.

Podries…, podries…

Per tot això pensa que importa tenir LES MANS BEN OBERTES i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra la tristesa d’ell podria ser teva.

31

TRIA I REMENA El conte fresc del dia

per Carme Miralles de Imperial

M’estimen

Em dic Sergi. Avui faig vint-i-set anys.

He anat a celebrar-ho amb un sopar amb els pares, al restaurant del port esportiu on m'agradava anar de petit. Des d'allí admirava els màstils que es gronxaven sota la lluna i somiava que m'endinsava en la foscor de les ones, en la seva remor embolcalladora. Avui també he somiat.

Sembla mentida com poden canviar les coses. Havent sopat, he acompanyat els pares a casa en cotxe. Pel retrovisor els he vist dient-me adéu amb la mà mentre el pare, amb un somriure, envoltava les espatlles de la mare amb el braç.

A casa, estirat al llit, amb el llum de la tauleta assenyalant el sostre que tant havia contemplat, els ulls no se'm tanquen i el cap centrifuga pensaments, sentiments i records dels deu darrers anys, que provo d'endreçar. Em sento serè i m'intueixo feliç.

Un divendres de fa deu anys. Hora de sopar. Tots els divendres sopàvem junts. Era obligatori. La resta de la setmana no hi havia manera de coincidir tots tres. Jo parava poc, a casa. El pare sortia tard de l'hospital o tenia consulta o li sortia una urgència. La mare tenia un horari més estable. Sempre podíem comptar amb ella. Però el sopar de divendres era sagrat! Aquell vespre, després de parar taula, havia estat preparant la motxilla. L'endemà al matí me n'anava d'excursió a la Pica d'Estats amb la colla. Faria molt fred,

32

però tenia tot el necessari. La mare, com a bona biòloga, estava encantada que m'agradés la natura. Però exigia que anés ben equipat: polar, samarreta tèrmica, mitjons sense costures, anorac de plomes, botes,

impermeables, grampons. El pare és metge. Com sempre, anava consultant contínuament el mòbil mentre la mare acabava d'escalfar el menjar.

Tots a taula! Els pares seien a banda i banda de la taula quadrada, jo entremig, i passàvem el sopar xerrant de què havíem fet aquella setmana, del que faríem el cap de setmana. Em preguntaven pels amics del cau, per l'insti, per l'esport. Què faràs l'any que ve? La veu càlida de la mare s'interessava pels detalls més petits de la meva vida. El pare escoltava satisfet, que si estudia fort, que si sigues prudent. Tan aviat reien dels meus acudits, com feien broma sobre els amics. Però molt bon rotllo.

Aquella nit sortirien de copes amb els companys de feina de l'hospital.

No pas tots, només els més amics.

Encara els veig sortir, ben elegants, per la porta del rebedor: Demà matines, oi? Que et vagi bé l'excursió.

Ens veurem a la tornada! Érem dalt del cim! El cor em saltava dins l'anorac, mentre les botes quedaven per fi l'una al costat de l'altra, clavades a terra. Ens vam abraçar, vam riure. Després, el silenci ens va embruixar i només miràvem. Girava sobre els meus peus, a poc a poc, amb la vista fixada en l'infinit, per no perdre'm detall. El sol escalfava el blau del cel trencat per algun núvol tímid, sense arribar a treure'ns la gelor de la cara. Una catifa de cims i carenes cobria l'espai, en una gradació de grisos, quant més lluny més clars, fins a fondre's en l'horitzó. El món sencer als nostres peus. I a dalt, l'àliga planejava sobre els nostres caps. I darrera d'ella s'acostava un núvol de plom. El vent ens colorejava la cara.

Era qüestió d'anar baixant. Abans, però, l'autògraf a la llibreta, testimoni de la nostra proesa, de l'esforç, de la satisfacció que sentíem.

Tocava desfer el camí. Encarar la tartera de baixada, lleugers com cabres. Arribar a les roques cobertes d'herba i esquitxades de rosa i violeta. Consolar els peus adolorits al llac.

Més avall trobaríem el descans del refugi i, l'endemà, cap a casa a ex-

plicar la nostra experiència d'herois.

Maleïda tartera. Jo baixava al davant, àgil. Els peus gairebé no tocaven les pedres, com si tingués por que es trenquessin, com deia la mare que s'havia de fer. De sobte, un cop a la cama em va llançar sobre les roques.

Vaig sentir un dolor immens que em va tapar les orelles, un tro, una escalfor al cap. Res més: el buit dels sentits.

Deuria fer dos mesos de tot allò, perquè la dolçor dels tarongers omplia l'aire. Al llit de casa els pares, les hores se'm feien eternes. Estava de mal humor.

Havia recuperat el coneixement al llit de l'hospital. No em deixaven aixecar i sentia un dolor elèctric a la cama dreta. La mare m'ho va dir: havia perdut una cama, però vivia i pensava com abans. No vaig creure que fos una sort. En aquell moment hauria triat estar mort. Què faria sense cama? El món em queia a sobre i una cremor m'esgarrapava el coll. No podia respondre. La mà fresca de la mare sobre el meu front em va fer esclatar en sanglots.

—Què faré, mare? No serviré per a res -vaig plorar-, no tindré amics, ni feina.

—No diguis això, fill. No és cert. A més, sempre ens tindràs al teu pare i a mi -responia amb suavitat.

—Sí, ja ho veig -vaig fer alçant el to-.

El pare només em ve a veure per obligació. Treu el nas i se'n va en dos minuts. S'avergonyeix de mi.

La mare, asseguda a la vora del llit, em va agafar la mà dient: —No siguis injust, Sergi. El teu pare no pensa en res més que en tu. -Les paraules de la mare sonaven fosques, els ulls caiguts cap a terra- Ben al contrari, no fa més que rumiar per fer-te feliç.

Feliç. Paraula impossible. Com volia el meu pare que jo fos feliç sense cama, sense amics, reclòs a casa?

La mare acompanyava el meu mutisme durant hores, amb lectures de llibres. Em posava al dia del que hi havia de nou al barri, em parlava del què li explicaven els meus companys. Jo no volia veure ningú.

El pare venia poc. Sempre enfeinat, telefonant, treballant. Alguns vespres obria a poc a poc la porta.

Hola, noi. I sonava el mòbil. Bona nit.

La porta es tornava a tancar i recomençava el murmuri de la conversa a l'altra banda de la paret. Quan seia al meu costat ho feia callat i amb les celles arrufades. Mut contra mut.

Quina frustració deuria ser per a ell, un home d'èxit: jo ja no era el fill perfecte que havia somiat.

Al cap d'uns dies, una ambulància em va portar a casa. El pare anava a

ANEMER I AIRT

dins, al costat del conductor. A casa m'esperava la mare, amb tot a punt.

La cadira de rodes, els mobles separats deixant-me pas, la meva habitació amb el llit encarat a la finestra del jardí. Hi havia un tamboret dins la banyera. Havia demanat un permís sense sou i s'ocupava de mi totes les hores del dia. Ella em deixava a prop la cadira de rodes, m'acostava la roba perquè em pogués vestir sol, em feia el llit mentre jo, maldestre, buidava les llàgrimes sota la dutxa. També era ella qui anava a buscar els llibres que necessitava, demanava als companys d'escola que em portessin els apunts. Sempre amb un somriure, com si tota la vida hagués estat així. Endavant, fill, ens hi acostumarem.

Amb el temps me'n vaig anar sortint. Però, amb les crosses, em feia por caure.

El pare arribava sempre tard. Passava de mi. Aquell vespre, des de la gàbia del meu llit, el vaig sentir parlar per telèfon: se n'anava de viatge al Vietnam. I per què no més lluny! Era massa. Estava clar que es volia desentendre de mi, posar temps i espai entre nosaltres.

Va entrar a dir-me bona nit, amb els ulls baixos. Em va fer un petó. Jo no el vaig correspondre. Tot s'arreglarà, fill. En tancar-se la porta, vaig sentir una escalfor que em pujava des del ventre fins a la gola, amb una amargor infinita.

La mare m'ho havia anunciat. Aquell matí havia d'anar a l'aeroport a buscar el pare, que tornava del Vietnam.

M'havia estranyat que tornés entre setmana i no se n'anés directe a l'hospital. També era inusual que la mare l'anés a recollir. Però jo, de les coses del pare, ja no en volia saber res. Tot em despertava una agror que m'emboirava els ulls. M'estimava més estalviar-m'ho.

El temps era primaveral i convidava a sortir de la casa. Vaig decidir posar-me en marxa: llevar-me, dutxar-me, vestir-me, instal·lar-me a la cadira de rodes i, per fi, poder

rodolar amb facilitat cap al jardí, que m'esperava. Fins arribar a la cadira, tot eren feines complicades que cada dia feia en menys estona.

M'autocronometrava. Per a mi, millorar la marca era un repte.

Al jardí, em vaig instal·lar prop de la tauleta de pedra, encarat cap a la porta per on els pares havien d'entrar, per economitzar moviments. El sol em feia tancar una mica els ulls. Es va sentir el motor conegut que s'aturava, la frenada enèrgica, el cop de portes sincopat, el gir de la clau al pany i el grinyol de la porta del barri.

En alçar els ulls, el sol m'enlluernava, i vaig intuir el pare que avançava somrient cap a mi, amb una mena de monstre als braços. Era un artil·lugi estrambòtic, fet de metall, gomes i cintes.

L'aixecava amb orgull, com el trofeu d'esquí que vaig guanyar quan tenia deu anys: Ja podràs caminar, fill. Jo t'ajudaré fins que te'n surtis sol.

La veu del pare sonava emocionada i alegre. Al darrera, el somriure serè de la mare, amb els ulls espurnejants.

Aquella va ser la meva primera pròtesi. Una cama artificial vinguda del país de les bombes antipersona, on eren tan útils. Amb ella vaig tornar a sentir-me una persona. Caminava de nou allà on volia, sense haver de demanar. El pare l'havia aconseguit, amb molta dificultat, perquè jo pogués caminar abans. Molt temps després vaig aconseguir una cama feta a mida, còmoda i amb aparença de real, de les que fan a Europa, però que es triga més a fabricar.

Sóc un home independent, amb feina i pis propi. Des d'aquesta situació és quan he entès els pares. Sempre s'han ocupat de mi, cadascú a la seva manera, i sempre en funció de les meves necessitats, respectant la meva llibertat. Avui, des de la meva autonomia, he vist els pares pel retrovisor, dient-me adéu amb la mà, feliços de veure el fill que segueix endavant.

33

TRIA I REMENA La cuina del Tirol

per Bruna Julià i Gerhard Landauer

El plat més tradicional de Viena: Wiener Schnitzel (escalopa vienesa)

Hem esperat una mica en presentar-vos aquest plat, tot i que és sens dubte el plat més tradicional a la capital austríaca. Sí, per molt increïble que sembli: és escalopa.

Però, senyors i senyores, quina escalopa!

Els ingredients són com els de casa, però canvia lleugerament la preparació i la presentació. Així doncs, compreu: . Escalopa (de vedella, porc, pollastre o gall dindi) . Farina . Pa ratllat . Julivert . Ous (uns 3 o 4) . Oli

I per a servir-lo: . Melmelada de nabius vermells . Llimona . Possibles acompanyaments: una amanida de patates (vegeu el proper número!), patates bullides al julivert, patates fregides, arròs blanc o amanida de cogombre.

El primer pas és picar bé l’escalopa. Els austríacs utilitzen un martell que és de fusta per un costat i de ferro per l’altre. Vigileu de no trencar la carn, però piqueu-lo bé i sense por. Podeu posar un plàstic damunt (una bossa de congelats, per exemple) per evitar esquitxar-vos. El proper cop que passegeu per Viena, si sentiu uns cops ben forts que surten d’un pis no us espanteu: estan cuinant Schnitzel.

Prepareu el “camí de l’Schnitzel”: un plat profund amb els ous batuts, un altre amb la farina blanca i un tercer a on barrejareu el pa ratllat amb el julivert, al vostre gust.

A continuació salarem la carn i enfarinarem de la següent

34

manera: primer amb l’ou, després amb la farina blanca, un altre cop amb l’ou i finalment amb el pa ratllat.

La carn, que està ben picada, la fregim en una paella amb l’oli ja ben calent i es fa molt ràpidament pels dos costats.

No us oblideu d’afegir-hi l’acompanyament (normalment patates i/o arròs) i, sobretot, no hi pot faltar la melmelada de nabius vermells i la llimona, que cada comensal es servirà i repartirà al seu gust. La barreja de la melmelada amb la carn és sorprenentment bona, si no ho heu provat ja.

Qualsevol persona que hagi visitat Viena haurà vist el Wiener Schnitzel anunciat com el gran protagonista de la carta vienesa. Bé, doncs ara és la vostra oportunitat: feu una escalopa vienesa i expliqueu als vostres convidats que no es tracta de la carn arrebossada de sempre, no. Que és l’orgull de la capital de l’antic Imperi Austrohongarès. A veure si us creuen.

Bon profit!

Mahlzeit!

Hem llegit La quarta paret Sorj Chalandon

Premi Goncourt dels Instituts 2013 Edicions de 1984 Barcelona 2014

ANEMER I AIRT

2

L’any 1982 en Sam està a les acaballes de la seva vida. Crida en Georges, el seu amic, el seu contrari, l’activista de carrer que es pensa que ho ha vist tot i no ha vist res. L’última voluntat d’en Sam és que en Georges acabi el que ell va començar. Representar Antígona en el cor esquinçat de Beirut. Entre franctiradors de tots els bàndols. Robar a la guerra unes hores de pau. Els actors han de ser xïites, palestins, cristians, drusos, maronites, tots, totes les ètnies i religions arrossegades pel conflicte.

En el teatre, una paret invisible aïlla els actors del pati de butaques. En l’escenari bèl·lic, a un costat de la paret hi ha els botxins i les seves víctimes. A l’altre, el públic que contempla la tragèdia amb horror o indiferència, tant se val: aquesta paret els protegeix del que veuen els seus ulls. Travessar-la no surt de franc.

Dissimulats pel teler, tothom pensava el mateix. Aquella obra no s’hauria d’haver representat mai. La impressió terrible que una paret els separava de la platea. La quarta paret. Vet aquí el que existia de debò. De formigó, d’acer, ofegava el més petit alè de vida. No deixava passar res a fora. Els deixava sols a l’escenari, abandonats. Com si el teatre s’hagués tancat bruscament damunt seu. Un sostre, quatre muralles. Durant tot un minut, els va fer l’efecte d’estar emparedats. Els actos xiïtes havien arribat el dia abans. Van passar la nit a casa d’uns familiars a Jnah, a la vora de la ciutat esportiva. En Marwan em va portar amb en Nakad que havia assajat les seves escenes en veu alta durant tot el trajecte. La Yevkinée i la Madeleine van arribar juntes, com era habitual. Ismene la presumida s’havia recollit el cabells, deixant escapar alguns blens sobre el front. La Dida, en canvi, s’havia limitat a posar-se una brusa florejada. El Drus duia el fes en una bossa de plàstic. La Imane amagava els cabells rojos sota una kufia negra i blanca. En veure la palestina disfressada de fedaí, en Charbel va fer mala cara. El dia abans un escamot palestí havia intentat assassinar l’ambaixador d’Israel a Londres.

35

PASSATEMPS Escacs

per Juan Carlos Lozano

Pèrdua d’iniciativa per excés de jugades de dama A la partida que presentem (defensa Nimzo-Índia), les blanques comencen amb una bona obertura, però amb una visió equivocada deixen que la Dama surti del joc.

Les negres avancen enèrgicament i, sacrificant les dues torres, guanyen sense gaire oposició.

1.P4D 2.P4AD 3.C3AD 4.D2A 5.PxP 6.P3TD 7.DxA 8.A5C

C3AR P3R A5C P4A C3T AxC+ CxP P4TD

Fins aquí, tot normal. Ara les blanques haurien de jugar

9.P3A P5T 10.P4R P3D

arribant d'aquesta manera a una posició equilibrada.

Però les blanques mouen excessivament la Dama la qual cosa permetrà a les negres prendre la iniciativa.

9.D5R? 10.AxC 11.D4A 12.D6T

P3D PxA P4R D3C

El problema matemàtic Solució de Els trigèmins mentiders Com que sabem que només un dels tres menteix, hi ha només tres opcions: que qui menteix sigui l’Abel, que sigui en Benet o que sigui en Carles. Analitzem, doncs, aquestes tres opcions: • Si l’Abel menteix, en Benet no va néixer primer, que coincideix amb el que diu l’Abel. També coincideix amb l’afirmació d’en Carles: l’Abel va néixer el primer.

Analitzem, però, les altres dues opcions: • Si en Benet menteix, ell és el gran. Però en Carles, que diu veritat, diu que el gran és l’Abel, en contradicció amb el fet que només menteix un dels germans.

• Si qui menteix és en Carles, l’Abel i en Benet diuen veritat, però les seves afirmacions són contradictòries: és impossible.

En resum: l’Abel va néixer el primer, i és el mentider.

36

Les negres han desenvolupat el seu Alfil i han activat la seva Dama. Les negres proven de racionalitzar el seu joc, però ja és massa tard.

13.T1C A4A 14.DxPA AxT 15.DxT+ R2R 16.DxT C5R La Dama blanca està desplaçada i les altres peces a les seves caselles d'origen. No hi ha hagut un correcte desenvolupament de les peces blanques.

Ara les negres amenacen escac i mat en dues jugades.

17.P3R DxPC 18.DxPT DxPA+ Les blanques abandonen. Si 19. R1D DxA+ 20.D1R D6D+ i escac i mat a la següent jugada.

Les negres han sabut aprofitar la pèrdua d'iniciativa de les blanques des de la novena jugada.

`

per Juan Miralles de Imperial

NOU PROBLEMA MATEMÀTIC Un d’ous i gallines En el llibre Jo, robot, d’Isaac Asimov, els humans plantegen al Cervell un petit problema: Si una gallina i mitja pon un ou i mig cada dia i mig, quants ous pondran nou gallines en nou dies?

Us recomano que llegiu el llibre i hi trobareu la solució a la pàgina 255 de l’edició d’EDHASA. Ah! Com era d’esperar, la solució no es 9, ni 27, ni 81...

SPMETASSAP L’endevinalla

per Flor de Neu

Qui hi ha darrera aquest curiós personatge d’Antaviana?

1- Albert Miquel 2- Josep Torres

Solució a l’endevinalla anterior

3- Joan Huguet 4- Martí Solina

Sudoku-13 1 9

Miriam

3

8

5

3

4

6 5 A qui aplaudeix La bambolina negra?

1- al públic 2- als delegats de les seccions 3- a l'arquitecte que ha fet la reforma del Teatre de Sarrià 4- a l'esbart pels seus 60 anys

Resposta a l’endevinalla = 1- Al públic

2

8

1

8 7

8

9 9 4

5

6

3 2

1

9

5

3 6

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià

C/ Pare Miquel de Sarrià 8, 08034 Barcelona - 93 203 97 72 centreiteatredesarria@gmail.com - www.centredesarria.cat empremtadelcentre.blogspot.com

Participació en entitats