__MAIN_TEXT__

Page 1

NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria

VILAFRANCA

MATARÓ

BARCELONA

setembre 17 núm. 30 trivium.cat


núm. 30 Edició Institut Trivium

Direcció Mireia Sala i Carme Huguet

Redactors Anna Bayo Edgar Gonzàlez - Reflexió Thais Lorenzo - Racó Científic

Correcció Llengua de foc

Disseny i il·lustracions Edgar Gonzàlez Impressió Institut Trivium Col·laboradors de redacció Carme Huguet Mireia Sala Mateo Gonzàlez el butlletí de paper setembre 2017

02


Editorial

Mentre passejava per la platja un d’aquests primers dies de setembre, amb el retorn a les aules a sobre vaig pensar en les coses bones que ens aporten els inicis de curs: la retrobada amb els amics de l’escola, amb els companys de feina, les anècdotes i vivències de cadascú de nosaltres que compartirem amb la resta... i les viurem a través d’ells. De la mateixa manera, portar a terme els projectes plantejats al llarg d’aquest estiu i que, ara sí, els podrem començar. Des de Trivium us volem donar la benvinguda a aquest nou curs 2017-18 carregat de nous projectes: evidència científica, perfils d’estratègies d’aprenentatge, tallers i formacions per a pares, nou servei de psicologia en anglès, itineraris acadèmics... Totes aquestes novetats les podreu trobar en l’apartat d’actualitat i a la nostra l’agenda.

Seguiu-nos a

facebook.com/Institut-Trivium

twitter.com/InstitutTrivium

03

Editorial


setembre

CONFERÈNCIES

Barcelona Games World, Saló del Videojoc i l’Entreteniment, organitza: Digital Mixto, Barcelona, 5-8 d’octubre de 2017.

II Edició del PSICURT, Festival de curtmetratges sobre salut mental, organitza: www.psicurt.com, Tarragona, 5-8 d’octubre de 2017.

SIMO 2017, Saló de Tecnologia per a l’Ensenyament, organitza: Feria de Madrid IFEMA, pavelló 12, Madrid, 25-27 d’octubre de 2017.

FORMACIÓ

Curs: “Evaluación e intervención en el trastorno específico del lenguaje”, organitza: Col·legi de Logopedes de Catalunya, 27 d’octubre de 2017.

04


Les funcions executives (FE) són un conjunt de processos mentals que es fan necessaris quan hem de parar atenció o ens hem de concentrar per fer quelcom; quan deixar la presa de decisions en mans de la nostra intuïció suposaria una mala idea, un recurs insuficient o inviable. Fer ús d’aquestes funcions, però, suposa un gran esforç mental:és molt més fàcil continuar amb el què s’està fent en comptes de canviar de tasca; és més fàcil caure en la temptació que resistir-s’hi... En definitiva, és més fàcil “activar el mode pilot automàtic” que planificar el següent pas a fer (Diamond, 2013).

bició (control de la conducta) i el control de la interferència (atenció selectiva i inhibició cognitiva)—, memòria de treball i flexibilitat mental. A partir d’aquestes, es construeixen FE que requereixen processos mentals més complexos, com el raonament, la resolució de problemes i la planificació. A causa de la seva implicació en l’atenció, la inhibició i la memòria de treball, són molts els estudis que han relacionat el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i les dificultats de lectoescriptura (DAL), sovint associats, amb un dèficit de FE (García et al., 2013; Miranda et al., 2011)

Del conjunt de FE, en podem distingir tres de principals: control inhibitori —inclou l’autoinhi-

S’encarrega de fer-nos resistir a les temptacions i a actuar de forma impulsiva o sense pensar. Aquella memòria que ens permet mantenir informació al cap online i treballar alhora amb ella. 3 Es refereix a canviar la perspectiva o la interpretació d’un problema per poder resoldre’l; és la flexibilitat d’ajustar-se a noves demandes, normes o prioritats. 1 2

05

Racó Científic


En un estudi publicat a la revista International Journal of Psychology and Psychological Therapy, García et al. (2013) van avaluar i van descriure el rendiment en relació amb les funcions executives en nens amb TDAH i nens amb TDAH+DAL, mitjançant l’escala Behavior Rating Inventory of Executive Functions (BRIEF) per a pares. Els resultats indiquen que el grup TDAH (amb DAL i sense) tenia dificultats rellevants en la memòria de treball, la planificació i la monitoració. Respecte a la comparació del grup comòrbid (TDAH+DAL) amb el grup TDAH, els resultats indiquen que el grup comòrbid presentava un major dèficit general en les mateixes àrees, concloent que les DAL agreugen el rendiment general del TDAH. Però de quina manera afectarien, doncs, les DAL al rendiment cognitiu? A mode de piràmide funcional, podríem dir que les habilitats lectores (que es trobarien a la cúspide d’aquesta piràmide) depenen de processos lèxics, semàntics i sintàctics, entre d’altres. Aquests processos depenen alhora de processos cognitius superiors, com les FE: en el procés lèxic, per exemple, la inhibició de respostes és necessària, sobretot en les primeres etapes del seu aprenentatge, implicant una atenció sostinguda i la inhibició d’altres distractors. Pel que fa als processos semàntics, també entraria en joc la memòria de treball, ja que necessitem mantenir certa informació online per entendre el significat de forma holística. En els processos sintàctics, a més de les FE esmentades, la planificació i l’organització tenen un pa-

per principal, i és que sense elles no podríem planificar què dir i com perquè el missatge sigui transmès de forma coherent, que pugui arribar al receptor i que aquest pugui desxifrar-lo amb èxit! Partint de la consistència trobada al llarg dels diferents estudis esmentats sobre el dèficit de FE en relació amb el TDAH, ens podríem preguntar si les FE es poden treballar i, de poder-se fer, com ho faríem.

06


En els darrers anys s’han dissenyat diverses intervencions per treballar les FE en relació amb TDAH que han tingut com a resultat una reducció de la simptomatologia. Segons l’estudi de Dovis et al. (2015) publicat a Plos One, aquestes intervencions se solen centrar en l’entrenament d’un sol domini (memòria de treball, inhibició o flexibilitat cognitiva), tot i que, segons el tipus d’intervenció, també es poden entrenar diferents components cognitius alhora. Per exemple, els autors de l’estudi van dissenyar un videojoc específic per poder treballar les diferents FE de forma simultània; els resultats indiquen que tot i no experimentar millores en relació amb la flexibilitat cognitiva, els participants sí que van millorar la seva memòria de treball visuoespacial i la inhibició de resposta.

Aquestes darreres troballes van en la línia d’una necessària construcció de noves eines de diagnòstic i d’intervenció que ens ajudin a comprendre millor les necessitats de cada nen i entrenar les seves àrees de dificultat d’una forma més àmplia i precisa. A més de les intervencions i entrenaments exposats, cal dir que existeixen diverses activitats que també poden ajudar a posar en marxa les FE (expressió artística —teatre, dansa, música—, activitats esportives i fins i tot cuidar d’un animal o fer serveis a la comunitat). Al final es tracta no tant de dissenyar programes específics i complexos, sinó d’utilitzar de forma estratègica eines i activitats útils en el dia a dia.

Artícless de referència

Dovis, S., Van der Oord, S., Wiers, R. W., Prins, P. J. M. (2015). “Improving executive functioning in children with ADHD: training multiple executive functions within the context of a computer game. A randomized double-blind placebo controlled trial”. Plose One,10(4), 1-30.

García, T., Rodríguez, C., González-Castro, P., Álvarez, D., Cueli, M.i González-Pienda, A. (2013). “Funciones ejecutivas en niños y adolescentes con trastorno por déficit de atención con hiperactividad y dificultades lectoras”. International Journal of Psychology and Psychological Therapy,13(2), 179-194. Miranda, A., Fernández, M. I., García, R., Roselló, B.i Colomer, C. (2011). “Habilidades lingüísticas y ejecutivas en el Trastorno por Déficit de Atención (TDAH) y en las Dificultades de Comprensión Lectora (DCL)”. Psicothema, 23(4), 688-694.

07

Racó Científic


Ana Sanguinetti

Psicòloga infantojuvenil a Trivium

Vaig obtenir el meu títol de llicenciada en Psicopedagogia a Buenos Aires, la meva ciutat d’origen. Allà vaig treballar uns anys fins que me’n vaig anar a viure a França, on vaig descobrir la neuropsicologia. El punt de vista científic em va resultar summament atractiu. Finalment, vaig desembarcar a Barcelona per fer el màster de Neurop-

sicologia a la Universitat Autònoma, i em vaig enamorar d’aquesta ciutat, que vaig triar com la meva llar definitiva ja fa 15 anys. Dono classes en dos màsters sobre dificultats d’aprenentatge. Durant 13 anys he treballat a UTAE (Hospital Sant Joan de Déu) i fa uns mesos vaig fer un canvi per venir a Trivium.

Digues, en una frase, què significa per a tu formar part de l’equip interdisciplinari de Trivium.

Trivium reuneix dos aspectes fonamentals: la rigorositat professional i el tracte humà.

08


Tens més de 20 anys d’experiència en la intervenció i diagnòstic de trastorns de l’aprenentatge. Al llarg de tota la teva trajectòria, quines diries que són les principals preocupacions de les famílies que tenen un fill amb dificultats a l’escola?

“En la majoria dels casos hi ha una solució i sempre hi ha possibilitats de millora.”

En l’edat escolar, la majoria de les preocupacions s’engloben en dos grans grups: dificultats de lectoescriptura i dificultats d’atenció. El perfil més freqüent en la nostra consulta és el nen amb una intel·ligència normal, que llegeix de forma lenta i li costa escriure. El nostre sistema educatiu està basat en el llenguatge escrit, i per això aquests nens pateixen quan no avancen al ritme dels seus companys. D’altra banda, ens trobem amb alumnes amb dificultats d’atenció, i d’altres que sense tenir un trastorn específic no saben estudiar, no tenen estratègies eficaces i els costa planificar les seves tasques. Tots aquests problemes porten els nens i joves a disminuir la seva motivació i autoestima. Si això no es detecta a temps, pot desembocar en un fracàs escolar. Afortunadament, en la majoria dels casos hi ha una solució i sempre hi ha possibilitats de millora.

Explica’ns quin és el procés per fer una bona avaluació neuropsicològica en el moment en què es posen de manifest dificultats de l’aprenentatge o del desenvolupament.

El primer pas és una entrevista amb la família per conèixer les seves preocupacions i així plantejar les primeres hipòtesis diagnòstiques. Seguidament, es realitzen les proves que siguin necessàries al nen, amb les quals obtenim informació sobre els seus punts forts i febles, i veiem si compleix o no criteris per determinar algun trastorn específic. Davant d’un problema d’aprenentatge és molt important tenir una visió global de la situació: un símptoma pot tenir el seu origen en diverses causes o manifestar-se de forma diferent segons el context. Sovint és necessària una intervenció multidisciplinària per fer una valoració més completa. Finalment, assessorem la família i l’escola sobre com millorar les dishabilitats i potenciar les habilitats del nen. Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries?

“Aquests nens pateixen quan no avancen al ritme dels seus companys.”

Segurament a alguna cosa artística, a la música, el cant o l’actuació. Ho vaig fer de forma amateur durant un temps i mantinc un fort vincle amb l’art en general.

09


Amb un n’hi ha prou, de Jack Andraka, Editorial Urano, 2015. És l’autobiografia d’un adolescent que va patir bullying i va acabar sent un gran científic. Una història inspiradora per a joves i adults.

Suposo que l’empatia i el sentit de l’humor.

Moltes coses! M’agradaria saber dibuixar, esquiar, ballar tango, parlar italià, fotografia, i sobretot, saber molt d’història, hi ha tant per aprendre!

Gairebé totes! Sóc de llàgrima fàcil. M’emociona una escena per la seva estètica o un bon guió. Em em ve al cap La família Bellier. Heu de veure-la, és preciosa.

Sens dubte, anar al cinema. M’agrada tot el que això implica: seleccionar la pel·lícula, llegir sobre el director i els actors, veure les crítiques... i les llargues tertúlies en sortir del cinema.

Acostumo a buscar llocs amb poca gent, necessito el silenci, gaudeixo dels perfums del bosc o dels paisatges de muntanya. Sento una forta atracció cap a la natura.

M’agrada una gran amplitud de gèneres musicals. Gaudeixo tant una òpera com una balada pop. Fa uns anys vaig descobrir qui ara és la meva cantant preferida: Sílvia Pérez Cruz.

010


“Ui!... Ja ho veurás... és un desastre” “No hi ha res a fer... és impossible” “Ja et vaig dir que mai arribaria a res... Sempre ha estat així”

Fer servir un discurs que resumeixi globalment, fins i tot de vegades amb la millor intenció, els successos, les progressions i la personalitat d’una persona... pot oferir-nos una visió esbiaixada d’aquesta persona. Hauríem d’intentar pensar en tot el que queda afectat en donar aquesta opinió, com també pensar en “per què” ho fem.

Descriure una situació, un comportament o una resposta començant amb una frase negativa i posteriorment fer un ús categòric d’un verb com ser pot donar-nos una visió inamovible d’algú, sobretot si no tenim en compte que una persona d’entrada no “és així”: el fet d’actuar d’una determinada manera no vol dir que sigui d’aquesta determinada manera. Les persones actuem en un moment determinat, en una situació determinada i d’una manera determinada. Hauríem de poder enfocar la mirada a tota aquesta complexitat.

La narrativa que es genera pot tenir molt poder depenent de qui s’apoderi d’ella, com podem observar cada dia en els mitjans de comunicació, on tots volen apoderar-se de la postveritat, o la ja anomenada veritat de l’emoció. Assumint aquest poder ens agradaria reflexionar sobre com una narrativa, la nostra narrativa individual o la col·lectiva està relacionada

011


amb les expectatives que tindrà la persona que la rep respecte qui es descriu. Des d’una perspectiva del construccionisme social, fent una metaanàlisi de les narratives i utilitzant aspectes de la teràpia narrativa, podem fer-nos conscients que el relat de la realitat és important, una construcció pròpia i amb la qual es poden construir diferents versions d’una mateixa realitat.

“La forma peculiar de cada individu, família i/o col·lectiu en donar sentit a la seva realitat sorgeix en l’espai social a partir de les nostres ideologies i els models socials predominants (Sluzki, 1998; 2006).”

És interessant apuntar que aquesta noció postmoderna de la realitat es fa a través del llenguatge, i n’hauríem de ser conscients. Però per posar-nos en situació i donar un contingut teòric a aquesta visió de la narrativa des del punt de vista de la complexitat podem revisar els principis de la teràpia narrativa i apropar-los al nostre context professional.

docents mentre parlen sobre ells. Potser en aquesta observació hi hauria la possibilitat de crear entorns de treball transparents, col·laboratius i oberts a múltiples perspectives (Moreno, 2014) i, en la línia del que s’ha escrit fins ara, fer que es creessin narratives diferents de les que els mateixos alumnes tenen d’ells mateixos i de les que tenen sobre ells l’equip docent. Aquest plantejament es fa amb la premissa que la voluntat és bona en tots dos sentits i es busca el creixement de totes les parts implicades.

D’acord amb els postulats de la innovació educativa s’entén el professional docent com algú que no té una posició tan jeràrquica, sinó més col·laborativa, i que adopta una posició on es tenen en compte els sistemes de creences i els models culturals tant dels alumnes com de les famílies i de la resta de diferents companys de professió. La forma peculiar de cada individu, família i/o col·lectiu en donar sentit a la seva realitat sorgeix en l’espai social a partir de les nostres ideologies i els models socials predominants (Sluzki, 1998; 2006).

Amb aquesta finestra que us deixem entreoberta volem atrapar la vostra curiositat per saber més, explorar-nos a nosaltres mateixos com a professionals que tractem amb persones. Quan narrem una història sempre afegim una part de nosaltres mateixos. El fet de ser conscients d’aquests fets, així com de les repercussions que tindrà en els altres, ens durà a construir una arquitectura del diàleg des d’on narrar i escoltar tindrà una dimensió més complexa.

Davant d’aquest plantejament podem observar si algunes dinàmiques de treball plantejades en altres entorns ens poden ser útils, com per exemple si agafem com a referència el treball de Tom Andersen i les seves pràctiques reflexives (Andersen, 1994; Friedman; 1995) i les portem al terreny educatiu: ens podem preguntar si els alumnes alguna vegada han tingut la possibilitat d’escoltar i observar l’equip de

012


Itineraris acadèmics Els dubtes sobre el futur acadèmic i/o laboral són quelcom inevitable entre els nois i les noies que inicien el Cicle Superior de Secundària. Sovint, escollir un itinerari adient a les nostres habilitats i capacitats és complicat, ja que ens movem en un ampli ventall de possibilitats que requereixen processos importants de reflexió i anàlisi, i la presa de decisions no sempre és fàcil.

Pràctica basada en l’evidència científica L’estudi dels problemes d’aprenentatge és relativament nou i una realitat en la nostra societat. La presa de decisions en les intervencions i en la utilització d’un mètode o un altre no ha de partir d’una actitud arbitrària. Haurien de tenir una confirmació empírica, per això busquem una pràctica basada en l’evidència (PBE).

El nostre equip de professionals et pot ajudar a dissenyar i planificar el teu propi itinerari fent un estudi de les teves aptituds personals i cognitives. Analitzem les diferents famílies professionals, els centres en els quals es poden realitzar els estudis i les aptituds i els requisits necessaris per accedir-hi.

Per aquest motiu, ens basem en el concepte que una correcta intervenció ha d’estar recolzada per investigacions en les quals es demostri la seva eficàcia, en les quals no només s’avaluïn els resultats sinó també que es facin avaluacions de seguiment.

Teràpia en Anglès

Tots aquests aspectes ens distingeixen com a centre de logopèdia, psicologia i pedagogia, i marquen un tret distintiu en la nostra pràctica i intervenció

L’equip de professionals de Trivium és ampli i multidisciplinari. Aquest curs tenim l’oportunitat d’oferir intervencions psicològiques en llengua anglesa per tal que aquelles persones bilingües o de llengua materna anglosaxona treballin en profunditat tots aquells aspectes que els inquieten. Per a més informació podeu consultar la nostra pàgina web o trucar al nostre telèfon en horari d’administració.

013


Neuropsicología del abandono y maltrato infantil Aquest mes de setembre es reedita el llibre Neuropsicología del abandono y maltrato infantil (Hilo Rojo Ediciones, 2013), en què la Mireia Sala i l’Ignasi Ivern escriuen un capítol titulat “El desarrollo del lenguaje de los niños adoptados internacionalmente y su repercusión en el aprendizaje”, on exposen que en adopció internacional, temes com la pèrdua, la separació, els orígens i el vincle han estat més estudiats però no s’ha profunditzat prou en l’estudi de la importància del llenguatge com un dels principals vehicles per a l’adaptació, l’aprenentatge i l’establiment de vincles.

014


The nurtured heart approach: transformem la relació amb els nostres fills i filles. Us passeu el dia perseguint els vostres fills perquè us facin cas? Penseu que els heu de cridar l’atenció massa sovint? Esteu cansats d’intentar posar límits, que sembla que no serveixen per a res? Patiu cada vegada que heu de dir que “no” perquè sabeu que després us haureu d’enfrontar a un gran conflicte? Us volem donar a conèixer un mètode que ha transformat la relació de manera positiva entre molts pares i mares i els seus fills i filles.

Trivium proposa treballar tots aquests aspectes a través del Nurtured Heart Approach, mètode pioner al Regne Unit i que té per objectiu generar hàbits més positius que ens ajudin a canviar conductes, estar més contents a casa, millorar les relacions i aconseguir un nivell més elevat d’auto confiança. Per a més informació podeu consultar la nostra pàgina web o trucar al nostre telèfon en horari d’administració.

015


“Una altra de les conviccions pròpies del docent democràtic consisteix a saber que ensenyar no és transferir continguts del seu cap al capdavant dels alumnes. Ensenyar és possibilitar que els alumnes, en promoure la seva curiositat i tornar-la cada vegada més crítica, produeixin el coneixement en col·laboració amb els professors” Paulo Freire, pedagog

Un espai, 5 centres TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38 TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a 08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30 TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a 08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13 TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B 08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15 TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53 www.trivium.cat

info@trivium.cat

Profile for Trivium

Revista setembre cat 17  

Mentre passejava per la platja un d’aquests primers dies de setembre, amb el retorn a les aules a sobre vaig pensar en les coses bones que e...

Revista setembre cat 17  

Mentre passejava per la platja un d’aquests primers dies de setembre, amb el retorn a les aules a sobre vaig pensar en les coses bones que e...

Advertisement