__MAIN_TEXT__

Page 1

NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria

VILAFRANCA

MATARÓ

BARCELONA

març 17 núm. 26 trivium.cat


núm. 26 març 2017

el butlletí de paper TRIVIUM Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38 www.trivium.cat Edició: Trivium Direcció: Mireia Sala i Carme Huguet Redactors: Anna Bayo i Edgar Gonzàlez Correcció: Llengua de foc Disseny: Edgar Gonzàlez Racó científic: Marta Reinoso

Il·lustracions: Edgar Gonzàlez Impressió: Gabinet Trivium S.L. Col·laboradors de redacció: Carme Huguet, Mireia Sala i Mateo Gonzàlez


Editorial

Benvolgudes lectores i benvolguts lectors, per a aquest mes us hem preparat una revista on tots els articles tracten de la comunicació. Al Racó científic us exposem un article on s’intenta comprovar si l’entrenament cognitiu de les funcions executives millora les habilitats lingüístiques dels nens i nenes amb trastorn específic del llenguatge (TEL). Reflexionem també sobre la dansa com a forma de comunicar-nos, de com pot ajudar el desenvolupament integral de les persones i de les seves possibilitats com a recurs educatiu. En l’apartat de la Motxilla dels pares ens introduirem en el món dels grups de pares de Whatsapp, i hi intentarem donar algunes pautes d’ús. Esperem que gaudiu de la lectura.

Seguiu-nos a: facebook.com/Institut-Trivium

Editorial

twitter.com/InstitutTrivium

3


abril

Agenda CONFERÈNCIES

“Dislèxia. Bases neuropsicològiques, prodiscat pediàtric. Sessions clíniques en Neuropsicologia”, COPC, Barcelona, 27 d’abril de 2017.

“Adolescència i actualitat”, COPC, Tarragona, 6 d’abril de 2017.

CURSOS

“La tecnologia aplicada a persones amb afàsia (2a edició)”, CLC, Barcelona, 1 d’abril de 2017.

“Matemàtiques manipulatives, EDUCATIO i Col·legi de Pedagogs, Barcelona, 1 d’abril de 2017.

“Joc terapèutic en intervenció en infància i adolescència”, COPC, Tarragona, 10 d’abril de 2017.

“Joc terapèutic per consignes”, COPC, Lleida, 12 d’abril de 2017.

JORNADES

VI Jornada d’Inclusió digital, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1 d’abril de 2017.

Agenda

4


Racó científic

Comprovar si l’entrenament cognitiu de les funcions executives millora les habilitats lingüístiques dels nens i nenes amb trastorn específic del llenguatge (TEL) ha estat l’objectiu d’una recent investigació desenvolupada a la Universitat de la Laguna. L’estudi, liderat per Acosta, compara el rendiment de 34 nens i nenes d’entre 5 i 11 anys abans i després de l’aplicació del programa. També inclou un grup de control de comparació format per 34 companys/es d’aula amb un desenvolupament normatiu del llenguatge.

dent a nivell neurològic, sensorial, intel·lectual o emocional, i que pot afectar el desenvolupament del vocabulari, la gramàtica i les habilitats de conversa. És un trastorn del neurodesenvolupament que es fa present, en la majoria de casos, en forma de retard en l’aprenentatge de les primeres paraules. Aquesta situació provoca serioses dificultats de comunicació en els diferents contextos d’interacció (familiar, escolar i social). Tanmateix, existeix una gran variabilitat en les dificultats que s’engloben dins el TEL, tant en abast com en gravetat, raó per la qual està massa sovint infradiagnosticat i infratractat.

L’ASHA (American Speech-Hearing Association) defineix el TEL com una dificultat amb el llenguatge que no està causada per cap dèficit evi-

5

Racó científic

Marta Reinoso


En l’estudi s’empren proves àmpliament reconegudes en la literatura (CELF-3, Peabody i ITPA) per tal d’identificar la presència de TEL. També s’avalua la fluïdesa verbal i les reparacions o reformulacions en el llenguatge (en anglès, mazes), tot distingint els diferents tipus: vacil·lacions o expressions de farcit, repeticions, revisions i correccions d’errors en paraules i oracions, i falsos connectors.

més llargues i nombroses) possiblement resulti encara més eficaç i significatiu. Quant a la presència de reparacions en el discurs narratiu, s’aprecia un ús abundant i inadequat de falsos connectors en el grup TEL en comparació del grup de control. No s’observen, en canvi, diferències entre ambdós grups en l’ús dels altres tipus d’expressions de reparació. Sembla, doncs, que els infants amb TEL fan ús excessiu de conjuncions o marcadors temporals quan intenten expressar idees complexes, emprant-los com a mecanisme de reajustament dels errors en la planificació de l’oració o en la selecció de paraules i estructures sintàctiques.

Racó científic

El programa d’intervenció va ser implementat al grup TEL al llarg de 36 setmanes (72 sessions en total de 15 minuts, la meitat individuals i l’altra meitat en petit grup), conduïdes per professionals de la logopèdia. El tractament tenia com a propòsit principal estimular els processos cognitius relacionats amb la fluïdesa fonètica i semàntica. Per tal d’assegurar l’aprenentatge, s’oferí als nens i nenes nombroses oportunitats de pràctica, es facilità suport en forma de pistes orals i visuals, i es proporcionà retroalimentació constant. Els resultats obtinguts confirmen, tal com s’esperava, que els nens i les nenes amb TEL presenten més problemes en la fluïdesa verbal que el grup de control cronològic. L’estudi també mostra una lleugera, però evident, tendència a la millora — tant pel que fa a la fluïdesa fonètica com semàntica— després de rebre el programa d’intervenció. Els autors conclouen afirmant que un entrenament de major intensitat i freqüència (sessions

Tot i així, l’estudi revela que els/les nens/es amb TEL experimenten guanys significatius després de rebre el tractament. L’explicació es trobaria, segons els investigadors, en la millora a l’accés al lèxic que es produeix amb les activitats del programa d’intervenció. És per això que conclouen que les intervencions haurien d’anar adreçades a reduir el temps extra que se sol generar abans de l’evocació d’una paraula, més que no pas a incrementar el vocabulari. D’aquesta manera, s’aconsegueix també una conversa més fluida, sense interrupcions i sense necessitat d’aturades

Article de referència Acosta, V., Ramírez-Santana, G. i Hernández, S. (2016). “Intervention in fluency problems in pupils with Specific Language Impairment (SLI)”. Journal for the Study of Education and Development, 39(3), 466– 498.

6


Entrevista Núria Millet Coordinadora i logopeda Trivium Mataró

En acabar el batxillerat em vaig decantar per estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat de València. Gràcies a aquests estudis vaig tenir les primeres oportunitats laborals en el món de la televisió, treballant en cadenes com Urbe TV o Canal Català Barcelona. Més tard, vaig ampliar els meus coneixements en l’àrea de la realització en televisió, amb un cicle formatiu de grau superior en realització audiovisual i multimèdia. Aquests estudis em van obrir les portes a Televisió Espanyola Sant Cugat. Arran d’un programa a TV2 on un

conegut logopeda va explicar en què consistia aquesta professió, vaig decidir estudiar el grau de logopèdia a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna). Durant els anys universitaris vaig fer col·laboracions en projectes d’investigació amb docents de la Universitat. Actualment treballo com a logopeda a Trivium i coordino el centre de Mataró, però sense oblidar el món de la comunicació, ja que faig dissenys i productes digitals per a empreses i entitats, entre altres col·laboracions.

Diga’ns, en una frase, què t’aporta Trivium a nivell professional i a nivell personal.

“Durant els anys universitaris vaig fer col·laboracions en projectes d’investigació amb docents de la Universitat.”.

Plenitud. Que la meva feina sigui ajudar qui ho necessiti a gaudir d’una vida millor fa que humanament em senti plenament realitzada amb el meu dia a dia, tant personal com professional.

7

Entrevista

Formació i trajectòria professional:


Aquest és el primer curs que ets coordinadora del centre de Mataró. Ens podries explicar què implica portar la coordinació d’un centre Trivium?

Parla’ns una mica de l’equip actual que gestiones. Qui sou i per què es caracteritza l’equip de Mataró? Com ja hem comentat, l’equip de Trivium Mataró és el valor afegit del centre. Comptem amb quatre psicòlogues expertes en l’àmbit infantil que treballen per la millora dels infants i dels adolescents tant en l’àmbit educatiu com familiar, i amb tres logopedes que intervenen en problemes de parla, llenguatge i veu amb experiència directa amb el món educatiu. L’experiència professional del nostre equip permet dur a terme tant avaluacions com intervencions, treballant de forma coordinada amb l’objectiu d’adaptar-nos a la necessitat de cada pacient.

La coordinació del centre de Mataró, a més d’una oportunitat professional, implica un repte personal. El fet de compaginar la teràpia logopèdica amb la gestió del centre suposa un extra alhora d’entendre no només el treball de camp, sinó també la importància de portar a bon port la darrera aposta de Trivium. Això implica donar un servei que generi uns resultats i acompleixi les expectatives dels professionals que hi treballen i de les persones que ens necessiten.

Ara ja fa uns anys que Trivium està present al Maresme. Quina és la situació actual del centre Trivium Mataró?

“El contacte amb les escoles, per tal de crear un bon treball interdisciplinari, és un valor afegit del qual ens sentim orgullosos”.

Entrevista

El plus de qualitat de Trivium Mataró és l’equip de professionals que hi treballen. Trivium Mataró és un centre molt jove encara si el comparem amb altres centres de la ciutat. No obstant això, a poc a poc ens anem consolidant com a centre de referència gràcies a les bones pràctiques i als resultats que ens avalen. El contacte amb les escoles, per tal de crear un bon treball interdisciplinari, és un valor afegit del qual ens sentim orgullosos, ja que és la manera de cohesionar el dia a dia de l’infant o jove amb un treball específic.

8


I amb aquesta visió més global de la comunicació, podem portar un pas més enllà la logopèdia? Totalment. Encara que pot ser desconegut, el ventall d’opcions d’un logopeda va més enllà de tractar persones amb trastorns de la parla i del llenguatge. Vivim en una societat on saber comunicar resulta un valor essencial en el dia a dia de les persones. El logopeda, expert en comunicació, pot tant ajudar a crear eines que facin millorar les habilitats comunicatives dels professionals del sector com dissenyar materials i estratègies que permetin a les persones amb dificultats millorar la seva qualitat de vida. Podem dir que estem presents en tots els àmbits que fan referència a la comunicació; per tant, i de manera extensiva, a tots els àmbits de la vida.

“Ser tècnica audiovisual permet un punt de vista molt més crític i expert en com dur a terme aquesta comunicació”.

Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries?

Abans d’estudiar logopèdia has fet la carrera de Comunicació Audiovisual. Podríem dir que ets força experta en comunicació; què aporta aquesta part més audiovisual a un professional del llenguatge?

Després d’haver-me dedicat a una professió tècnica com els audiovisuals he descobert que la meva verdadera vocació és exercir una professió on pugui millorar la qualitat de vida de les persones. D’aquesta manera, si no fos logopeda, sens dubte buscaria una professió relacionada amb el món sanitari.

Entrevista

El fet d’estudiar logopèdia m’ha fet prendre consciència de la importància de la comunicació en el dia a dia de les persones. Ser tècnica audiovisual permet un punt de vista molt més crític i expert en com dur a terme aquesta comunicació, més encara si parlem de persones que pateixen problemes del llenguatge. Trobar estratègies és important per a aquest col·lectiu, i dominar eines gràfiques i d’animació, igual que el llenguatge audiovisual, facilita la creació de dites estratègies.

9


Preguntes breus Quina qualitat creus que la gent aprecia més de tu?

La naturalitat i l’alegria. Penso que un dels aspectes que més valoren les persones que entren a un centre de psicologia, logopèdia i psicopedagogia és que els rebin amb un somriure.

Què t’agradaria aprendre a fer que encara no saps?

M’agradaria aprendre a dibuixar. Habilitat per crear un dibuix a partir de la pròpia imaginació, sense disposar de cap suport digital.

Quin és el teu passatemps preferit?

Part del meu temps lliure el dedico al ball. Des de ben jove he practicat dansa contemporània i actualment ho compagino amb cursos d’activitats diverses com fotografia o programes d’edició de vídeo i retoc fotogràfic.

La cançó que més escoltes

La cançó que més escolto és la “iceWorldPiano”, ja que és la melodia del meu despertador i l’escolto cada dia. A part m’agrada el rock català i la música chillout per treballar.

Recomana’ns un llibre:

El món de Sofia et permet reflexionar sobre la vida i la societat a través d’un professor amant de la filosofia. El llibre pot ajudar joves i adults a canviar la manera de veure el món i ampliar la seva perspectiva.

La pel·lícula que et va fer plorar:

Confesso que sóc de llàgrima fàcil per a la gran pantalla. Quan estudiava audiovisuals era la primera a treure el mocador i l’última a guardar-lo, fet que generava certa popularitat. La que encapçala la llista, però, és La vida és bella.

10


Reflexió

Edgar Gonzàlez La dansa porta lligada una relació de sinestèsia amb la música, provocant en conjunt una manifestació artística que s’adapta a les diferents sensibilitats dels nens. La consideració del cos i el moviment com a medi d’expressió i comprensió musical podria formar part d’una educació musical activa i vivencial. Segons Bachmann (1998), “l’aprenentatge de la música suposa la possibilitat de sentir i representar el moviment que engloba”, com també el moviment corporal ens connecta amb l’espai que ens rodeja. I no només és el nostre principal mitjà d’expressió i de relació amb el nostre entorn, sinó una forma personal d’ocupar l’espai.

11

Reflexió

En un moment en què ens qüestionem si treballem per projectes, ens replantegem el currículum o li donem la volta a l’aula, per què no donar més èmfasi a la dansa a les escoles i utilitzar-la com un recurs educatiu, aprofitar-la com una via per desenvolupar l’educació emocional (Bisquerra, 2000). La dansa, com a disciplina artística, és un mitjà d’expressió que ens serveix per comunicar. Utilitzar-la com una eina més en el procés d’aprenentatge ens pot ajudar a treballar les emocions, que ens serveixen per a la construcció de la personalitat i la comunicació social. Podem dir llavors que és una disciplina integradora de la personalitat.


Per tant, aquestes dues dimensions interpretatives, la música i la dansa, tenen un gran valor educatiu (Martín Escobar, 2005).

Aquesta sensibilitat i les possibilitats que ofereix la dansa com a forma d’expressió ens poden fer reflexionar sobre la potència que pot tenir, i per tant, les oportunitats que sorgeixen en educar-la i entrenar-la com a eina comunicativa.

La dansa com a comunicació Per poder connectar amb la dansa i amb el que expressen els ballarins hauríem d’introduir-nos en el seu nivell de comunicació, que passa més pel “sentir” i no tant pel “comprendre”. L’expressió oral es recolza en dos sistemes: la verbalització i els elements suprasegmentals. També podem observar la comunicació des dels axiomes de Watzlawick (1978), que parla de comunicació digital, les paraules i els signes arbitraris, i de comunicació analògica, la comunicació no verbal. En l’expressió verbal utilitzem el llenguatge, de manera formal amb paraules, oracions… La vocalització, amb els elements suprasegmentals en joc, utilitza el to, el volum, l’entonació i les pauses, entre d’altres. Tot i que quan parlem, pot semblar que el més important és la part verbal, les paraules. No hem d’oblidar tots els inputs que expressem amb la part analògica. Si observem des de la perspectiva anterior la comunicació del cos, podem dir que aquest també té formes diferents de fer-nos arribar el significat del que expressa. Utilitzant els mateixos axiomes, però on la captació, la comprensió i el “sentir” són diferents. Aquí el mitjà és el cos, enlloc de la veu. El moviment del cos representa el que per al llenguatge són les paraules. Els gestos i la mímica, en el llenguatge oral serien la comunicació analògica; en el cos podem buscar el símil amb elements com la velocitat, el ritme, l’esforç i el fraseig. Hem d’observar la dansa pensant més en la parla i no tant en el llenguatge.

Com a observadors de la dansa Davant d’aquesta experiència estètica de la dansa, els observadors activen les neurones mirall a través d’un procés de sinestèsia simpàtica. En altres paraules, quan observem un ballarí es desperta dins nostre una ressonància del seu cos, la dansa fa moure el teu ballarí intern. Podem incloure en el binomi música-dansa a l’educació física? Segons Gregorio (2010), la dansa aporta a l’educació física un desenvolupament de la coordinació i les habilitats perceptives i motores, alhora que introdueix un sentit estètic i creatiu a l’expressió i comunicació corporal. Des d’una metodologia de treball per projectes, podem incloure aquest triangle per poder treballar les competències que apareixen en el currículum d’Educació Primària a Catalunya en l’experiència estètica, com són: explorar i percebre, interpretar i crear. Per treballar-ho podem començar anomenant la coordinació, la consciència espacial, la memòria, la concentració, l’expressió de diferents formes, les habilitats auditives, les habilitats socials i la creativitat, entre d’altres. També podem treballar la improvisació i la composició corporal, que són instruments imprescindibles per al desenvolupament de les capacitats creatives i comunicatives de l’alumnat.

Reflexió

Sent, expressa, pensa, aprèn, comunica, coneix… i en tot això, balla.

12


La motxilla dels pares

Anna Bayo

17.30 h: Sortida de l’escola d’un dia qualsevol. La Maria i l’Emma arriben a casa comentant als pares la feina que els han encarregat a l’escola. “Jo tinc una fitxa de mates però l’he oblidat a la classe”, “I jo he de llegir dos capítols del llibre però no recordo bé quins són…”. La mare, el pare, desesperats davant la incògnita i la inconcreció dels deures a fer, treuen el mòbil abans de posar-se les sabatilles. “Algú sap quins capítols han de llegir els nois?” “Sisplau! Necessitem foto de la fitxa de mates!”. Ràpidament, una ràfega de missatges comença a inundar les pantalles dels telèfons donant resposta immediata a les seves demandes... Mentrestant, la Maria i l’Emma segueixen acabant el berenar, ben tranquil·les, perquè els pares dels seus companys els enviaran en una estona tot el que necessiten...

Vivim sota polítiques d’immediatesa, en un moment en què accedir al que no sabem és fàcil i ràpid, on són permeses les preguntes a hores intempestives, on estem acostumats als dobles tics en blau i a saber l’última hora de connexió. El WhatsApp es converteix en una de les eines més potents de comunicació entre grups de totes les edats i de tots els perfils, i això arriba també a l’escola. Fotografies dels deures fets i no fets, preguntes sobre les pàgines concretes, els títols i els capítols exactes que han de llegir els nens. Algú sap què entra a l’examen? Sabeu què ha passat a l’hora del pati? Converses d’aquest tipus es donen cada tarda en els ja famosos “grups de WhatsApp de pares”.

13

La motxilla dels pares

Comuniquem-nos, però bé


Aquests sorgeixen amb molt bones intencions. Poden ser una eina fantàstica de contacte i com a canal de comunicació entre els pares dels nens amb qui els nostres fills passen tantes hores a classe. Però estarem d’acord que també poden arribar a convertir-se en font de conflictes, xafarderies i en mecanismes d’excessiu control del que fan els nens i adolescents a l’escola. Sense voler-ho ens convertim en una gran xarxa de protecció que pot tenir els seus efectes contraproduents quan els nostres nens i nenes es relaxen de ser conscients de les seves feines i de l’aprenentatge de l’ús de l’agenda, amb un pensament tan simple com: “No passa res si ho oblido, els pares ho preguntaran a algú…”.

Sovint ens sentim mals pares i mares si no ajudem els fills a evitar les “conseqüències” de les seves equivocacions o dels seus oblits. Els nens estan aprenent, i necessiten saber com gestionar la seva frustració. No supervisar tot el que fan o no oferir-los ajuda de forma immediata i constant quan fan els deures no és un comportament irresponsable. Té a veure amb l’apoderament dels fills i el fet de transmetre’ls la seguretat que sabem que ells poden prendre decisions, poden fer les coses per si sols. No anticipar-nos ajudarà a fortificar la seva autonomia i a educar la responsabilitat. Si ens oblidem d’apuntar un examen a l’agenda potser el suspendrem, com ha passat sempre. Si oblidem de comprar el material per fer un experiment al laboratori, l’haurem d’observar o fer amb el company. Les conseqüències, si són justes i equilibrades, ajudaran els nens a prendre consciència i responsabilitat en el futur. Intentem retornar a l’essència que “família-escola” han d’anar units i fer-se suport. Respectar els temps, tolerar els errors i utilitzar els canals de comunicació, tot i que nous i modernitzats, sense envair ni anticipar les respostes i les ajudes. Serem capaços de “silenciar-nos”?

La motxilla dels pares

El perill no és l’eina, sinó l’ús que en fem Podem utilitzar l’eina de forma constructiva i positiva. Fem servir el sentit comú i recordem els propòsits que ens porten a crear aquests canals de comunicació. Quants de nosaltres ens sentim identificats amb la història del principi? Quants hem viscut situacions similars? Què aconseguim sent “agendes” o “ajudants particulars”? - Nens que no assumeixen les responsabilitats que els pertoquen per l’edat. - Nens amb por d’actuar sense supervisió i aprovació. - Nens que centren el pensament en “altres coses” perquè “els pares ja em trauran les castanyes del foc”. - Nens que sempre esperen instruccions per començar a actuar, disminuint la seva capacitat proactiva.

14


Recomanables En aquesta secció analitzarem recursos interessants que ens semblen recomanables perquè més petits i joves s’inspirin, estimulin la seva creativitat i aprenguin.

Coses que no sap ningú.

Víctor Osorio i Laia Amàrita Ed. Comanegra Hi ha qui pensa que ja no queden misteris ni secrets, que tot està descobert. Però no és veritat, el món és un lloc enorme ple de meravelles…i hi ha coses que no sap ningú. Ens acompanyes a descobrir-les? Coses que no sap ningú és un llibre fantasiós ple d’imatges i colors que et farà canviar la perspectiva d’alguns temes que coneixes… i d’altres que no!

Miller Goodman Shapemaker és un conjunt de 25 cubs de fusta ecològica, acolorits en formes geomètriques. Miller Goodman planteja joguines estètiques i educatives que permeten treballar l’espai i la geometria de forma guiada, amb làmines i propostes d’il·lustració i de forma creativa, creant els propis dissenys de forma lliure, combinant les formes i els colors. Construeix, dissenya, combina, crea a partir de blocs individuals cap a un conjunt. Per a totes les edats.

15

Recomanables

Joc SHAPEMAKERS.


La frase

‘Un principi de l’art de l’educació es que no s’ha d’educar els nens conforme el presente, sinó conforme a un estat millor, possible en el futur de l’espècie humana; és a dir, conforme a la idea de la humanitat i el seu complet destí.’ Immanuel Kant, Pedagogia TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a 08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30

TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53

TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B 08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15

TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a 08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13

TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

Un espai, 5 centres www.trivium.cat info@trivium.cat

Profile for Trivium

Revista març 2017 català  

Benvolgudes lectores i benvolguts lectors, per a aquest mes us hem preparat una revista on tots els articles tracten de la comunicació. Al R...

Revista març 2017 català  

Benvolgudes lectores i benvolguts lectors, per a aquest mes us hem preparat una revista on tots els articles tracten de la comunicació. Al R...

Advertisement