NEUROCIENCIA COGNITIVA APLICADA AL APRENDIZAJE
Logopedia - Psicología - Psicopedagogía - Neuropsicología - Neuropediatría
VILAFRANCA
MATARÓ
BARCELONA
maig17 núm. 28 trivium.cat
núm. 28 maig 2017
el butlletí de paper TRIVIUM Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38 www.trivium.cat Edició: Trivium Direcció: Mireia Sala i Carme Huguet Redactors: Anna Bayo i Edgar Gonzàlez Correcció: Llengua de foc Disseny: Edgar Gonzàlez Racó científic: Marta Reinoso
Il·lustracions: Edgar Gonzàlez Impressió: Gabinet Trivium S.L. Col·laboradors de redacció: Carme Huguet, Mireia Sala i Mateo Gonzàlez
Editorial Recta final: vàrem començar el curs amb una al·legoria sobre les curses de fons, al gener érem a la meitat de la cursa i després de Setmana Santa quedava el que els corredors de marató anomenen “xocar contra el mur”, el moment aquell al voltant del kilòmetre 32 de cursa en què, si has corregut massa, has gastat tots els carbohidrats i no n’has carregat durant la travessia… t’estavellaràs contra el mur. Així que comparant el final de curs acadèmic amb el final de la marató, si ens hem pogut hidratar i carregar amb carbohidrats una mica les piles durant el curs, traspassarem el mur i acabarem el curs amb energia. Sort i ànims! Com a carbohidrats, a la revista d’aquest mes hi trobareu un resum de la investigació “Deans for Impact (2015). The Science of Learning”, on es relaciona com aprenen els estudiants i les seves implicacions pràctiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge a l’aula. I també us hem preparat un article sobre la cultura del like en la qual estem immersos tant nosaltres com els nostres fills.
Seguiu-nos a: facebook.com/Institut-Trivium twitter.com/InstitutTrivium
3
juny
Agenda CONFERÈNCIES
USATIC 2017 Jornades Virtuals de col·laboració i formació. Universitat de Saragossa. Saragossa, 5-8 de juny.
II Jornades d’innovació educativa I&EDU. Departament d’Educació de la Comunitat de Madrid. Madrid, 6-8 de juny.
AIDIPE2017: XVIII Congrés Internacional d’Investigació Educativa. Universitat de Salamanca. Salamanca, 28-30 de juny.
CURSOS
JORNADES
CLIK: curs: “Dóna a conèixer la teva recerca: com difondre, comunicar i millorar el teu posicionament científic i de divulgació”. Center for Learning Innovation and Knowledge. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona, 12 de juny.
Cicle “Quan no hi puc posar-hi paraules”. EDUVIC. Barcelona, juny.
4
Taller: “Descobreix en família aplicacions mòbils educatives”. Biblioteca Sagrada Família. Barcelona, 2 de juny. Taller: “Cuina en família”. Biblioteca Sofia Barat. Barcelona, 10 de juny.
Racó científic Els experts proposen respostes educatives com ara currículums interdisciplinaris, aprenentatge basat en l’acció i l’experimentació, aprenentatge cooperatiu, grups amb horaris flexibles i atenció al procés d’aprenentatge més que no pas als propis continguts. Aquesta nova forma d’entendre les relacions entre l’alumne i el mestre de forma més horitzontal, on el professor acompanya el seu alumne, requereix canvis més profunds que els associats pròpiament a l’organigrama escolar. La identificació d’aquestes necessitats educatives requereix que el concepte del desenvolupament del talent sigui comprès per part dels estudiants, pares, professors i administradors, i malgrat això, són poques les accions educatives sistemàtiques iniciades amb aquesta finalitat. Totes les mirades es posen a sobre del centre escolar, i per extensió, del docent, però els estem oferint les eines suficients per atendre aquests alumnes? El finançament per a la formació dels mestres i la resposta social i política per al seu apoderament són propostes considerades utòpiques i cares, però quin preu paguem en perdre aquest capital humà?
EL TALENT QUE S’ESCAPA Marta Santarén
Tornem amb la Maria: imaginem que se li permet seleccionar llibres avançats a la seva edat sobre astronomia, que pot reunir-se tres tardes al mes amb un expert local en temes mediambientals i tenir un currículum escolar enriquit en les seves fortaleses; no seria aquest un millor model d’educació, basat en diferents oportunitats i en recursos adreçats al desenvolupament del seu talent? Li podem negar un model com aquest?
5
Racó Cientific
La Maria té 9 anys i no para atenció a classe, està preocupada. La capa d’ozó, els animals en perill d’extinció i el finançament de la NASA li treuen el protagonisme a la classe de matemàtiques. La Maria sap que si no protegim una espècie animal, aquesta desapareixerà, i que els seus fills no l’arribaran a conèixer. Pensa en tot això fins que li criden l’atenció, un altre cop. Els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals (superdotats i talentosos en la seva forma d’expressió més habitual) aprenen a ritmes més ràpids i a nivells més elevats de comprensió que els altres estudiants. De vegades, aquest aprenentatge es pot focalitzar en una o diverses àrees curriculars i, en altres casos, són estudiants més creatius o més artístics que els seus companys de classe, o demostren competències per a l’excel·lència en lideratge i relacions interpersonals. La preocupació per l’abordatge escolar d’aquests alumnes és un tema que aborden i desborda els diferents agents psicoeducatius implicats. Els alumnes talentosos requereixen reptes i propostes que els permetin posar en joc les seves habilitats, i posar-se a prova ells mateixos. La vivència successiva de situacions d’aprenentatge que són superades amb escàs, i fins hi tot, sense cap esforç, generen nivells de baixa motivació importants posant en risc la participació activa en les activitats de la classe. Els mestres detecten aquest baix nivell de compromís de l’alumne, que sovint amaga la seva competència cognitiva.
La motxilla dels pares
La motxilla dels pares
Anna Bayo L’ús dels smartphones ha potenciat les xarxes socials com tot un referent de comunicació i socialització entre els joves. Internet és una de les activitats que més temps lliure els ocupa i, si preguntem, diran que ho fan “pràcticament tot” a través del mòbil; informar-se, escoltar música, llegir, fer les tasques de l’escola o l’institut, jugar, veure pel·lícules i, sobretot, comunicar-se amb els amics. “Gràcies al Whatsapp puc parlar amb tothom, encara que visqui a l’altra punta del món”; “Amb Instagram puc seguir els famosos i veure on és la gent a cada moment”; “Els més populars són els que tenen més likes”... Aquestes, entre moltes altres, són les reflexions que fan actualment els nois i noies d’entre 14 i 18 anys. En aquest moment vital, la popularitat és un valor prioritari, ja que els dóna sensació de pertinença a un grup. Per aquest motiu és molt probable que exposin molta de la seva informació personal per tal de buscar la popularitat a tot preu. I això, com molts haurem sentit o viscut, comporta conductes de risc i situacions d’inseguretat i vulnerabilitat entre els més joves.
Identitat digital i protecció de la intimitat La identitat digital i tota la qüestió relacional associada ha donat lloc a noves formes de relació en l’espai digital i, en conseqüència, en l’espai públic. Tot plegat redimensiona aspectes tan bàsics i troncals com la intimitat. Reig (2011) introdueix el concepte d’intimitat abundant: de quina manera publiquem la nostra vida online i com de condicionats estem a fer-ho? En l’univers adolescent això esdevé un fet importantíssim i ens porta a replantejar quin valor té la protecció de la intimitat en el moment actual. L’exponencialitat de la xarxa, la seva velocitat a l’hora de transmetre continguts i la dimensió que poden agafar esdevenen grans oportunitats però també grans maldecaps. Es produeix un desplaçament en la construcció del que som i impera la idea que tots podem tenir el nostre “públic” a la xarxa de forma intensificada. Si capturem una bona imatge de nosaltres mateixos, si estem en el lloc adequat i el moment precís, si publiquem allò que serà tendència obtindrem de forma immediata una allau de
6
satisfacció, sense límits de temps ni d’espai. D’aquesta manera el dia es converteix en la “recerca i captura del like”, ja que aquest participa de forma directa en la estructuració de la pròpia identitat.
Les xarxes permeten múltiples oportunitats, però també són fonts de riscos. Aquests són una amenaça més gran quan els educadors i els pares desconeixen el seu funcionament i es produeix una distància generacional davant dels interessos, les motivacions i les preocupacions. Tot i que sembli una obvietat, és important actuar i treballar des de la primera adolescència, ja que no estarem parlant de res que els sigui desconegut. Treballem aquesta identitat digital des d’una perspectiva reflexiva i autoobservadora i exposem quines variables poden suposar un risc si no es gestionen òptimament, alhora que poden ser una oportunitat si s’utilitzen sota uns paràmetres lògics. Avançarem a mesura que experimentem i participem d’aquest entorn. No té sentit presentar posicions resistencialistes, que no acrítiques. Ben al contrari, es necessita una reflexió sobre l’ètica a la xarxa. Cal que ens qüestionem i replantegem: com les utilitzem per millorar la nostra vida? Calen educadors en el món virtual? Com emfatitzem i afavorim les bones pràctiques, que en són moltes? Quin discurs cal potenciar per evitar-ne usos problemàtics? Com podem ajudar a construir comunitats en xarxa?
Perquè són tan addictius els ‘likes’? Com a adults ens costa entendre aquest tipus de relació virtual, ja que molts de nosaltres hem estat educats i hem tingut experiències vivencials, ens hem socialitzat en el marc de protecció de la intimitat i per tant ens pot costar replantejar-nos quin sentit tenen aquests aspectes en el moment actual. Les principals motivacions són: interactivitat: es duu a terme una comunicació molt activa. A més, els permet ser visibles i veure els altres. Sociabilitat: mantenen un contacte continuat amb els seus iguals i es genera un efecte de “no-soledat”. Es potencia la sensació de “pertànyer”, de formar part d’un grup, ser popular, tenir molts amics. Creació d’espais d’intimitat: permeten una diferenciació del món adult i/o paternal. Personalització: cobreixen el desig de “sentir-se diferents” i es potencia la sensació de llibertat, autonomia i independència. Informació il·limitada: tenen accés a tota la informació dels seus amics coneguts i dels seus amics virtuals: interessos, aficions, sentiments, gustos… Aquest fet els fa sentir més propers. Totes aquestes qualitats tenen elements en comú, com la instantaneïtat i el caràcter multimèdia (àudio, foto, vídeo…) de la informació que s’intercanvia. Parlem-ne amb lògica, assumim responsabilitats, generem consciència crítica Diferents organitzacions internacionals com l’OMS, Unicef o la britànica Beat Bullying alerten que estem davant de xifres preocupants de ciberbullying (assetjament, intimidació, exclusió o maltractament a través d’internet) o el sexting (difusió d’imatges de contingut sexual amb la intenció d’humiliar).
7
Lamotxilla dels pares
Els nois i les noies no deixaran d’utilitzar les xarxes, així que hem de vetllar perquè el seu ús sigui al més adequat i segur possible. Es tracta d’assumir que existeixen nous espais de relació. Plantegem-nos que caldrà estar-hi, agradi o no. Si estem alerta i ens mostrem receptius i discrets podrem observar i treballar sobre el que es diu online, el que es fa i desfà, sense que el fenomen vagi més enllà.
LA CIÈNCIA DE L’APRENENTATGE Resum de la investigació “Deans for Impact (2015). The Science of Learning”, on es relaciona com aprenen els estudiants i les seves implicacions pràctiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge a l’aula.* Recopilat per Edgar González
COM COMPRENEN ELS ESTUDIANTS NOVES
PRINCIPIS COGNITIUS
IMPLICACIONS PRÀCTIQUES A L’ AULA
La noves idees s’aprenen per referència a les que ja es coneixen.
Tenir uns continguts ben estructurats és important per assegurar que els estudiants tinguin el coneixement previ del que necessiten per dominar noves idees. Utilitzar analogies permet relacionar una idea nova amb les que ja es coneixen, dirigint l’atenció en les similituds essencials entre el coneixement existent i el que cal aprendre.
Per aprendre, es transfereix informació de la memòria de treball (on es processa conscientment) a la memòria a llarg termini (on es pot emmagatzemar i recuperar més tard). La memòria de treball té una capacitat limitada que es pot veure aclaparada per tasques que són massa exigents cognitivament també per massa informació alhora.
Es poden utilitzar exemples preparats com un mètode per reduir les càrregues cognitives dels estudiants. Per exemple, una demostració pas a pas de com fer una tasca o resoldre un problema. Es poden eliminar gradualment les orientacions en els següents problemes o projectes per augmentar l’autonomia en la resolució. En les diferents maneres per transmetre una idea; per exemple, parlar mentre es mostra un gràfic, si s’assegura que els dos tipus d’informació es complementen entre si, es millora l’aprenentatge. Però si les dues fonts d’informació estan dividides —com parlar en veu alta amb el visualitzat d’un text diferent— l’atenció es divideix i l’aprenentatge es veu afectat.
El desenvolupament cognitiu no progressa a través d’una seqüència fixa d’etapes relacionades amb l’edat.
Hi ha un curs de desenvolupament biològicament inevitable, i aquest curs és predictible per edat. Però més que preguntar “està a punt l’estudiant?”, és millor considerar “l’estudiant ha dominat els requisits previs?”.
IDEES?
8
COM APRENEN I RETENEN ELS ESTUDIANTS NOVA INFORMACIÓ?
COM SOLUCIONEN ELS PROBLEMES ELS ESTUDIANTS?
PRINCIPIS COGNITIUS
IMPLICACIONS PRÀCTIQUES A L’ AULA
Normalment, la informació es recupera de la memòria tal com va entrar. En general, volem que els estudiants recordin què significa informació i per què és important, per la qual cosa han de pensar en el significat quan es troben davant d’aquesta informació que vol ser recordada.
Assignar tasques que requereixen explicació (per exemple, contestar preguntes sobre com o per què va passar una cosa) o que requereixen organitzar el material d’una manera significativa, ajudaran a centrar l’atenció dels es-
La pràctica és essencial per aprendre nous fets, però no totes les pràctiques són equivalents i significatives.
Els continguts practicats durant un temps prolongat poden ajudar els estudiants a recordar-los a llarg termini. Explicar que intentar recordar alguna cosa fa que la memòria sigui més duradora que altres formes d’estudi. Per això es poden usar petits reptes a classe o autoreptes que es proposin els estudiants. Es pot alternar la pràctica de diferents tipus de contingut.
La memòria a llarg termini ajuda a resoldre problemes alliberant recursos de la memòria de treball i il·luminant contextos en què es poden aplicar els coneixements i les habilitats existents.
Els continguts han de tenir una seqüència dels fets més obvis a altres de més complexos, on aquests primers es-
La retroalimentació efectiva és sovint essencial
Una bona retroalimentació és:
per adquirir nous coneixements i habilitats.
—Ser específic i clar. —Estar centrat en la tasca en lloc de l’estudiant. —Donar explicacions i centrar-se a millorar.
9
tudiants en el significat del contingut.
tan implícits.
PRINCIPIS COGNITIUS QUÈ MOTIVA ALS ESTUDIANTS A APRENDRE?
IMPLICACIONS PRÀCTIQUES A L’ AULA
Les creences sobre la intel·ligència són predictors importants del comportament de l’estudiant a l’escola (efecte Pigmalió).
Els estudiants estan més motivats si creuen que la intel·ligència i l’habilitat poden ser millorades a través de l’esforç. Elogiar l’esforç i les estratègies. Fer que els estudiants siguin els seus propis gestors del seu aprenentatge encoratjant-los a establir metes de millora en lloc d’objectius basats en el rendiment (és a dir, objectius de competència o aprovació).
La motivació intrínseca (conseqüència de valors o interès) condueix a millors resultats a llarg termini que la motivació social i extrínseca.
Els missatges positius, les recompenses i els elogis augmenten la motivació dels alumnes. Utilitzar l’aprenentatge cooperatiu.
Els estudiants poden identificar el que fan i no saben, però no sempre són capaços de jutjar amb precisió el seu propi aprenentatge i comprensió.
Plantejar tasques que permetin als alumnes monitoritzar de manera fiable el seu propi aprenentatge.
Els estudiants estaran més motivats i reeixits en entorns acadèmics quan creguin que pertanyen i són acceptats en aquests ambients.
* A causa del fet que la comprensió científica està en constant evolució, l’informe original serà revisat periòdicament.
10
Entrevista Mireia S. Casal Psicòloga de Trivium Vilafranca Formació i trajectoria professional: Vaig cursar la llicenciatura de Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, fent un dels cursos acadèmics a l’Università degli studi a Florència com a participant del programa d’intercanvi Erasmus. Posteriorment vaig cursar el màster de Psicologia Clínica i de la Salut a lSEP i diversos cursos d’especialització en TDAH i TEA.
Just en acabar la llicenciatura vaig començar a col·laborar amb l’Associació TEA Vallès i paral·lelament feia reeducacions psicopedagògiques a domicili. La meva arribada a Trivium va ser fa quatre anys, i ho compagino treballant també com a psicòloga infantojuvenil i reeducadora psicopedagògica a TEA Vallès.
Diga’ns en una frase què t’aporta Trivium a nivell professional i a nivell personal. Trivium per a mi suposa afrontar reptes que em permeten créixer i madurar a nivell professional i personal.
veure com aquestes parts es troben connectades entre si i com els afecten. D’una situació, un problema, un fet o una situació difícil se’n deriven pensaments, emocions, sensacions físiques i comportaments, de manera que cada una d’aquestes àrees pot afectar les altres. De tal manera, que els seus pensaments sobre un problema poden afectar a com se senten físicament i emocionalment, així com a la conducta que duran a terme en aquest sentit.
T’has especialitzat en la intervenció psicoeducativa amb nens i nenes amb TDAH i poses en pràctica estratègies basades en el model cognitivoconductual. Ens podries en què es basa aquest model? El model cognitivoconductual té l’objectiu d’ajudar els nens i les nenes amb TDAH a entendre problemes complexos desglossant-los en parts més petites que els poden permetre
11
Per què alguns nens i nenes amb TDAH tenen problemes de conducta? Com pot afectar això al seu desenvolupament social i les seves relacions a l’escola? Els nens i adolescents amb TDAH manifesten símptomes englobats en dos grups principals, que poden presentar-se units o separats: la manca d’atenció i la hiperactivitat-impulsivitat. Per una banda, els que presenten només falta d’atenció tenen menys probabilitats de mostrar un problema de conducta cap al seu entorn, fins i tot és freqüent que passi just el contrari i no sàpiguen expressar sempre les seves emocions reservant-les cap a la seva vida interior enlloc de manifestar-les al seu entorn. Per altra banda, els nens i adolescents amb TDAH en els quals s’observa simptomatologia hiperactiva-impulsiva són més propensos a presentar problemes de conducta, ja que, en tenir dificultats per controlar els seus impulsos, poden mostrar-se fàcilment agressius i amb una alta capacitat de frustració. Són nens i nenes que “primer fan i després pensen”. Aquesta manca de capacitat reflexiva els condueix a molts problemes, de manera que acostumen a ficar-se en embolics. En moltes ocasions es troben just en el moment més inoportú i en el lloc menys adequat. Aquestes conductes, en repetir-se amb freqüència, faciliten que se’ls etiqueti de forma injusta a casa i a l’escola. Les dificultats per controlar els seus impulsos, per seguir les normes establertes, en ocasions donen respostes poc adequades, no controlen els seus moviments, etc, i tot això juntament amb un baix control de les emocions pot provocar situacions conflictives que desencadenen el rebuig social, principalment dels seus iguals
(no compten amb el nen en activitats grupals, és elegit l’últim en fer grups, etc.) i percepcions més negatives en els adults amb els quals es relaciona.
Altrament, els problemes de conducta poden ser habituals en els adolescents. Quin paper tenen les famílies i com les involucres en aquests casos? L’entrenament a pares com a tècnica per intervenir en casos d’adolescents amb conductes disruptives resulta ser una de les tècniques més eficaces. Aquesta tècnica persegueix el desenvolupament d’habilitats d’aquests per modificar la conducta dels seus fills a casa. Modificant la interacció pares-fills es té l’objectiu de potenciar la conducta social i disminuir les conductes desadaptatives dels adolescents.
“Els nens i adolescents amb TDAH manifesten símptomes englobats en dos grups principals, que poden presentar-se units o separats: la manca d’atenció i la hiperactivitat-impulsivitat”. . 12
Col·labores amb l’Associació TEA Vallès Occidental. Què aporten les associacions de pares d’aquest tipus i quins són els avantatges que reben les famílies? Les associacions sense ànim de lucre són espais on persones amb les mateixes preocupacions uneixen les seves forces per un treball comú. En concret, l’Associació TEA Vallès és una entitat sense ànim de lucre, creada per les famílies amb persones afectades, per fer front a problemes i a necessitats comunes de les persones amb TEA. Juntament amb les Associacions de l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, Barcelona, el Camp de Tarragona, Lleida, Maresme, Osona, Girona, el Vallès Oriental i les Terres de l’Ebre, conformen la Federació de l’espectre autista: Asperger de Catalunya que, com a tal, també forma part de la Federación Asperger España. Quan una família decideix formar part de l’associació i fer-se’n soci numerari immediatament té els avantatges d’accedir a tots els serveis i activitats que s’hi ofereixen per un preu reduït, pot ser membre amb veu i vot de l’Assemblea General i formar part dels òrgans de govern de l’associació.
“L’entrenament a pares com a tècnica per intervenir en casos d’adolescents amb conductes disruptives resulta ser una de les tècniques més eficaces”. També tens experiència en la intervenció de nens i nenes amb síndrome d’Asperger i sabem que utilitzes moltes eines tecnològiques i aplicacions digitals. Quins creus que poden ser els principals avantatges de treballar amb tecnologies en aquests casos en concret? Des del meu punt de vista, el principal avantatge de treballar amb tecnologies, a part que per als nens i les nenes en general resulta molt motivador, és que la possibilitat de disposar de diferents medis (textos, imatges, vídeos i veus) permet treballar d’una manera més visual i auditiva i per tant facilitar la comprensió de molts conceptes, sobretot d’aquells més abstractes, i els és més fàcil mantenir l’atenció en l’activitat que estan fent perquè els resulta més estimulant.
“Trivium per a mi suposa afrontar reptes que em permeten créixer i madurar a nivell professional i personal”.
Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries? Crec que seria fisioterapeuta o biòloga marina.
13
Preguntes Breus La meva transparència.
Què t’agradaria aprendre a fer que encara no saps?
M’encantaria aprendre a bussejar.
Quin és el teu passatemps preferit?
Se’ns dubte viatjar, perquè em permet conèixer nous indrets, cultures i persones.
La cançó que més escoltes
“Un tall de síndria”, d’Els Pets.
Recomana’ns un llibre:
L’home que va confondre la seva dona amb un barret, d’Oliver Sacks.
La pel·lícula que et va fer plorar:
El quadern de Noah.
On serien les teves vacances ideals?
Les meves vacances ideals serien treure’m el curs de busseig Open water a l’illa del Coco (Costa Rica) per poder nedar entre taurons martell, rajades, dofins i altres grans espècies marines.
Entrevista
Quina qualitat creus que la gent aprecia més de tu?
14
Recomanables En aquesta secció analitzarem recursos interessants que ens semblen recomanables perquè els més petits i joves s’inspirin, estimulin la seva creativitat i aprenguin. REVISTA ‘Namaka’
La idea és que la lectura esdevingui una experiència total, que traspassi els límits propis de la revista en paper. Per aconseguir-ho han dissenyat un contingut que fomenta la participació dels nens i els ofereix una revista «en construcció» perquè ells esdevinguin redactors i il·lustradors.
Namaka és una revista adaptada als ulls i les mans dels nens. És una revista lúdica, trepidant i una mica salvatge que fomenta la lectura a partir, precisament, del joc. Les seves creadores volen que Namaka sigui tota una experiència per al nen, que el motivi a posar a prova els seus talents i a pensar per ell mateix. Namaka és una revista participativa que li suposa un repte i un estímul visual i creatiu. Nascuda a Mataró, vol convertir-se en un referent tot oferint una revista de qualitat amb continguts i il·lustracions seleccionats amb molta cura.
Al febrer van publicar el número 0, i arran de la bona acollida que van tenir tant per part de llibreters com de biblioteques i famílies, i, el més important, els nens i les nenes als quals anava dirigida, es van decidir a llançar una campanya de micromecenatge per impulsar la publicació. El número 1 sortirà al carrer el proper mes de juny, i tindrà un caràcter bimensual. Esperem que ben aviat gaudiu de la seva revista. Nosaltres estem impacients per rebre el primer exemplar.
Recomendables
CONTINGUTS Namaka ofereix un seguit de continguts comuns a altres publicacions però plantejats des d’una perspectiva diferent. Per a cada publicació proposen un fil conductor que fa de lligam entre les diverses seccions i que ofereix continuïtat i cohesió a la revista. Els continguts abasten des de temes científics fins a temes humanístics, proporcionant tot el protagonisme a la imaginació i la creativitat dels més petits.
15
La frase
“La motivació es una habilitat. Pot ser apresa i practicada.” Amby Burfoot Guanyador de la marató de Boston el 1968, periodista i director de Runner’s World
TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38
TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B 08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15
TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a 08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13
TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a 08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30
Un espacio, 5 centros
TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53
www.trivium.cat info@trivium.cat