NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE
Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria
VILAFRANCA
MATARÓ
BARCELONA
desembre 16 núm. 23 trivium.cat
núm. 23
desembre 2016 el butlletí de paper TRIVIUM Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38 www.trivium.cat Edició: Trivium Direcció: Mireia Sala i Carme Huguet Redactors: Anna Bayo i Edgar Gonzàlez Correcció: Llengua de foc Disseny: Edgar Gonzàlez Racó científic: Marta Reinoso
Il·lustracions: Edgar Gonzàlez Impressió: Gabinet Trivium S.L. Col·laboradors de redacció: Carme Huguet, Mireia Sala i Mateo Gonzàlez
Editorial
Ara ve Nadal, però abans de matar el gall li direm a la tia Pepa que miri enrere i ens faci un tall de com ha sigut l’any. Ara ve Nadal, i mentre matem al porc farem previsió de l’any següent amb cada tros. En la última revista d’aquest any 2016 us obrirem tres debats amb uns articles molt interessants que us hem preparat. Al Racó científic hi trobareu la revisió d’un estudi que analitza els deures escolars, i que hem titulat: “Deures sí, deures no”. A l’apartat de reflexió hem recuperat el mite de Pigmalió per posar-lo a les aules i veure com les expectatives sobre l’alumnat són més importants del que semblen. I finalment obrirem un debat sobre oversharenting, la sobreexposició de les persones a les xarxes i en aquest cas els nens, un debat que a qui més que menys ens toca de molt a prop. Gaudiu de la revista i que passeu unes bones festes i un fantàstic inici d’any.
Seguiu-nos a: facebook.com/Institut-Trivium
Editorial
twitter.com/InstitutTrivium
3
desembre
Agenda CONFERÈNCIES
La innovació educativa. Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. Barcelona, 17 de gener
Jornada: “Aula oberta, saber, fer, comprendre”. CCCB. Barcelona, 31 de gener
19th Creative teaching conference-act. WACRA. Barcelona, del 3 al 7 de gener
TALLERS
Taller de creació d’ornaments de Nadal amb peces LEGO Education Parc d’atracions del Tibidabo, de l’1 de desembre de 2016 al 5 de gener de 2017
Curs: “Optimització de les habilitats de comunicació del logopeda en l’atenció al pacient”. Col·legi de Logopedes de Catalunya. Barcelona, 28 de gener
Seminari-taller. Jocs i processos simbòlics a la infància. Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. Barcelona, 20 de gener
ACTIVITATS
Saló de la Infància i la Joventut. “Campi qui jugui”. Manresa, 27 de desembre-4 de gener
Agenda
4
Nadal als museus “Sacsejats pels 80”. MACBA. Barcelona, 2, 4 i 5 gener
Racó científic
DEURES SI, DEURES NO
El debat sobre el paper i la utilitat dels deures a casa continua avui dia més vigent que mai. Més encara quan s’apropen dates assenyalades com són les vacances de Nadal. La principal preocupació gira en torn de l’efecte beneficiós (o no) sobre el procés d’aprenentatge i el rendiment acadèmic dels estudiants. Quan, com i quants deures? A quins estudiants? Encara no n’hem tret l’entrellat. El que sembla clar és que l’actitud i la motivació envers els deures escolars empitjora a mesura que els escolars avancen de curs, d’acord amb un recent estudi publicat a la revista científica European Journal of Investigation in Health. En la recerca, desenvolupada per un equip de
la Universitat de La Corunya, hi varen participar 535 alumnes d’Educació Primària amb edats compromeses entre els 9 i 13 anys. Es dissenyà una enquesta a fi i efecte d’avaluar les variables relacionades amb l’actitud envers les tasques escolars que es fan a casa. Les principals dades recollides foren quantitat de deures fets, temps diari dedicat i nivell d’aprofitament, motivació, i percepció d’utilitat. L’esmentada troballa és rellevant atès que indica un distanciament progressiu en la implicació en els tasques escolars. Una possible explicació seria que a mesura que els estudiants passen de nivell, perceben com a menys importants/significatives les activitats acadèmiques fetes fora del
5
Racó científic
Marta Reinoso
centre escolar. A la vegada, també pot ser que amb l’edat emergeixen amb força nous interessos i inquietuds (més enllà dels estrictament acadèmics) relacionats amb una major necessitat d’autonomia i diferenciació. Un altre resultat destacat de la recerca és que de 4t a 6è de Primària es produeix un increment progressiu en el temps destinat a fer els deures, mentre que l’aprofitament d’aquest temps és menor. Atès que el nivell d’exigència acadèmica augmenta amb cada curs, i també la importància de completar les activitats proposades, la pressió existent pot comportar una important tensió interna. Així mateix, i en consonància amb altres estudis previs, les dades aportades en aquest treball constaten que la realització de tasques escolars a casa es relaciona de forma positiva amb la rellevància atribuïda a les mateixes, la motivació intrínseca, l’aprofitament del temps dedicat i, en última instància, el rendiment acadèmic. Això es compleix al llarg de tots els cursos acadèmics, o fins i tot s’intensifica, de manera que aquests resultats recolzen el punt de vista d’aquells/es qui defensen que els deures escolars són quelcom útil i fonamental. Però també podria ser que els/
les alumnes amb més interès per aprendre s’impliquin i rendeixen més en les diferents activitats (també aquelles de caràcter extraescolar), per la qual cosa resta sense esclarir quina és la relació causa-efecte de tot plegat. En conclusió, els resultats de l’estudi evidencien que malgrat la importància creixent dels deures condicionada a l’exigència acadèmica, tant l’interès com la implicació disminueixen en general a mesura que l’alumnat avança de curs. Aquestes són troballes rellevants i ens adverteixen dels possibles riscos i implicacions en el disseny i la implementació de certes metodologies docents. Avui dia segurament tots coincidim en la importància de mantenir una actitud desperta, orientada a l’aprenentatge continu. Les oportunitats de desenvolupament escapen els límits dels llibres de text i les aules, estenent-te al format 24/7 (totes les hores del dia, tots els dies de la setmana), lliure, espontani i digital. El repte, un cop més, rau en l’equilibri i la capacitat d’adaptació als diferents interessos, ritmes i necessitats. Una tarda de deures, una altra de música i teatre, i una darrera d’avorriment (creativitat)... potser contribueixen en l’encaix d’aquest trencaclosques.
Racó científic
Article de referència Valle, A., Regueiro, B., Estévez, I., Piñeiro, I., Rodríguez, S. i Freidre, C. (2015). “Implicación y motivación hacia los deberes escolares en los estudiantes de Primaria según el rendimiento académico y el curso”. European Journal of Investigation in Health, 5(3), 345-355.
6
Entrevista
Aquest mes entrevistem: Mercè Català Psicòloga, logopeda i coordinadora a Trivium Vilafranca
Formació i trajectòria professional: Vaig estudiar Psicologia a la Universitat de Barcelona i l’últim curs a la Universitat de Pennsilvània (UPenn). De nou a Barcelona, vaig fer les pràctiques en un centre de llenguatge amb nens diagnosticats d’autisme de baix rendiment on vaig treballar durant tres anys. El juny del 2016 vaig acabar el grau en Logopèdia a Blanquerna. Actualment formo part de l’equip de Trivium i sóc coordinadora del centre de Vilafranca. Descriu el que representa per a tu Trivium amb tres paraules. Per a mi Trivium representa oportunitat, aprenentatge i creixement. Durant el temps que porto treballant se m’han ofert oportunitats per desenvolupar tasques noves i diverses. Treballar a Trivium implica coordinar-se amb les famílies i l’escola. El fet de poder interactuar, escoltar i aprendre de pares i mestres fa que cada dia creixis en aprenentatges. En cada cas hi ha un creixement tant personal
“En cada cas hi ha un creixement” 7
Entrevista
com professional. No per tenir el mateix diagnòstic, edat o situació sociofamiliar que un altre la intervenció ha d’anar en la mateixa direcció. Això és el que et permet créixer i no estancar-te professionalment.
Ets la nova coordinadora del centre de Vilafranca. Com ha evolucionat Trivium ens els últims mesos i on se centren els esforços d’aquesta nova etapa? Què creus que pot aportar una persona com tu, jove i ben formada? Trivium Vilafranca va començar el nou curs amb un equip gairebé nou, però molt il·lusionat, i amb moltes ganes d’afrontar aquest repte. Actualment els esforços se centren a crear un bon ambient d’equip i cohesió. També estem molt involucrats en la col·laboració amb els diferents òrgans públics de Vilafranca, així com a atendre les necessitats de les famílies i escoles de la zona. La meva aportació en aquesta etapa és ser el nexe d’unió entre Trivium Barcelona i Trivium Vilafranca. El fet de poder treballar a les dues seus em permet connectar amb la realitat dels dos centres i del seu entorn.
Ens podries descriure els punts forts de l’equip de Vilafranca? Un dels punts forts és que som un equip multidiciplinari. Això és el que fa i farà possible arribar a cobrir les necessitats de la població infantil i juvenil.Un altre punt fort a destacar és el compromís que s’està gestant tant a nivell individual com d’equip per crear una manera de treball comuna i interconnectada entre totes. Finalment, cal destacar el fet que quatre de les sis components de l’equip són de Vilafranca o dels voltants. Aquest fet fa que el centre pugui sentir-se molt integrat al municipi i als seus voltants creant un clima de familiaritat i confiança.
En què ens diferenciem dels altres centres de la localitat? El segell Trivium, amb tot el bagatge professional i experiència dels anys treballats, ja podria ser considerat com un tret diferencial. Trivium inverteix en la recerca i la innovació, tant en les seves intervencions com en el diagnòstic, i tractem de mantenir el rigor en les metodologies emprades. El fet de tenir professionals que col·laboren amb escoles, instituts, universitats, centres mèdics, etc., fa que sigui fàcil establir sinergies i treballar amb el context per seguir millorant i oferir un millor servei a les nostres families.
Entrevista
Des de Trivium apostem per un equip interdisciplinari. Ens podries explicar com és l’equip del qual disposem al centre de Vilafranca? A dia d’avui l’equip està format per sis professionals: una secretària, una logopeda i dues psicòlogues, una d’elles formada en els trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i en autisme d’alt rendiment, i l’altra especialitzada en atenció primerenca en serveis públics amb una orientació sistèmica dels seus tractaments. La cinquena professional és qui gestiona les estratègies d’aprenentatge al centre, amb els nois i noies d’ESO i Batxillerat, tot compaginant la feina a Trivium amb les classes a un institut. I finalment jo mateixa, que atenc les famílies en les primeres visites i elaboro els diagnòstics amb l’equip.
“Un dels punts forts és que som un equip multidiciplinari. ” 8
Si ens centrem més en les teves intervencions, i tenint en compte la teva formació, com es pot fer per crear un bon vincle amb els nens i nenes? Com treballes la derivació d’un cas o la finalització d’un procés? Per una banda, crec que és molt important que el nen entengui per què està venint al centre. Si no identifica les seves dificultats i no té la motivació per millorar-les serà difícil que es puguin connectar amb el treball que proposem. Per altra banda, és important escoltar-los molt i saber com estan. No serveix de res començar a fer tot el seguit d’activitats que tenies plantejades si el nen està disgustat, trist o amoïnat. He après que és important qüestionar-me les actituds dels nens durant les sessions, tant les negatives com les positives. Les conductes que els nens exterioritzen les fan com a expressió d’una emoció que potser no saben molt bé com gestionar-la, i per aquest motiu és important saber-la veure i entendre. Finalment, és important que el nen et vegi com una persona que pots ajudar-lo i que entre els dos es farà un gran equip. Respecte de les derivacions és necessari ser conscient dels casos que pots portar i dels que et superen per manca de formació i/o experiència. Per això és important derivar, ja que per damunt de tot perseguim el bé del nen. Quan arriba el moment de finalitzar un tractament és força emotiu, ja que suposa un èxit. Des del meu punt de vista és preferible poder oferir un fi de tractament quan veus al nen preparat, i amb un seguit d’estratègies ja apreses, que allargar tractaments que poden malmetre la confiança i seguretat del nen tot fent-lo dependent de les ajudes.
Sabem que aquest estiu has estat en un voluntariat a Cambodja. A nivell professional, ens voldries explicar què ha significat aquest voluntariat? L’experiència a Cambodja ha estat una vivència que m’ha marcat en molts aspectes. La veritat és que no ha passat setmana que no hagi deixat de mirar les fotos i els vídeos de tots aquells superherois que vaig conèixer. Les meves tasques a l’orfenat se centraven a ajudar i col·laborar en les activitats diàries que s’anaven fent. És a dir, ajudar a donar els diferent àpats als nens, col·laborar en les tasques d’higiene personal dels petits i sobretot jugar i estimular cada un dels nens al màxim. Estar durant un mes amb tots aquells nens tan mancats d’estimulació motriu i afectiva em va fer pensar en els nens d’adopció internacional. La gran majoria dels nens petits que vaig poder veure i jugar tenien el reflex motor de caminar preservat, però no disposaven de la força suficient per poder-se mantenir en peu. També tenien preservades les habilitats prerequisites de la parla, però en observar els nens més grans comprovaves que la gran majoria no havien desenvolupat llenguatge. Ara, inevitablement, la meva mirada vers els nens adoptats la faig mitjançant els ulls d’aquells superherois. Aquesta experiència m’ha permès poder empatitzar molt més amb ells i les seves capacitats. En mirar-los veig uns petits valents que com tots els nens lluiten per aprendre i superar-se dia rere dia.
9
Entrevista
En posar fi a un tractament s’aconsegueix apoderar al nen tot donant l’opció de tornar quan es consideri necessari.
Preguntes breus Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries?
Sempre vaig encaminar els meus estudis en disciplines on pogués veure satisfets el contacte personal i la cura de les persones. Atès que sóc una mica aprensiva amb les ferides i la sang vaig descartar el món sanitari en primer lloc. Finalment, vaig veure en la psicologia una disciplina en la qual podia tenir contacte amb les persones i alhora cura d’elles però des d’una vessant més psicològica i no tant física. La logopèdia, però, m’ha acabat aportant la vessant pràctica i tècnica que amb la psicologia vaig trobar a faltar
Quina qualitat creus que la gent aprecia més de tu?
Positivisme.
Què t’agradaria aprendre a fer que encara no saps?
Tenir paciència a la cuina i provar el món del teatre.
Quin és el teu passatemps preferit?
Passejar vora el mar i poder-hi llegir una estona són moments de gran tranquil·litat i plaer. També m’encanta compartir caminades amb amics i família per la muntanya. I ballar swing, nou passatemps que he descobert fa ben poc.
La cançó que més escoltes
“Fast car”, de Tracy Chapman.
Recomana’ns un llibre:
El secreto de la orquídea, de Lucinda Riley.
El teu refrany preferit
Al mal temps bona cara.
On serien les teves vacances ideals?
Ara mateix em traslladaria a Nova Zelanda. M’estic llegint una trilogia que parla de la seva història, i la manera com detalla els seus paisatges és molt temptadora. Si no fos així crec que serien en qualsevol lloc on pogués conèixer una nova cultura i on impregnar-me dels costums, les tradicions i les maneres de fer i ser.
10
Reflexió EFECTE PIGMALIO A L AULA
Però la sort va voler que la deessa Afrodita arribés fins a la seva ciutat, Amatonte, just quan Pigmalió clamava als déus que donessin vida a la seva estàtua. Afrodita va complaure el rei i quan aquest va tornar al seu taller i li va fer un petó a la seva estàtua estimada i aquesta va cobrar vida. Pigmalió va donar gràcies als deus per convertir la seva estàtua en aquella delicada dona. D’aquella unió de l’artista amb la seva creació, de nom Galatea, va néixer al novè mes Pafos, una criatura que donaria nom a una de les illes gregues més boniques. Aquesta figura mitològica va donar lloc a la idea que les expectatives sobre les persones, coses, situacions i fins i tot nosaltres mateixos tendeixen a convertir-se en realitat.
Edgar Gonzàlez
L’estudi Ara, seguint en el passat i recuperant l’estudi de Rosenthal i Jacobson (1968), es van agafar una sèrie d’alumnes a l’atzar, informant falsament els
11
Reflexió
La llegenda Per qui no la conegui, aquí li presento un resum de la llegenda; qui la sàpiga, que passi al següent punt de l’article. Ovidi ens explica en el seu llibre Les metamorfosis el mite de Pigmalió. Ens explica la vida del rei de Xipre, que va assegurar que no s’enamoraria de ningú que no fos perfecte. La història comença quan Pigmalió comença a modelar una estàtua amb forma de dona. A mesura que anaven sorgint les ondulacions en el marbre ell sentia que alguna cosa s’encenia en el seu interior. Com podia ser que s’estigués enamorant de la seva estàtua? Però Pigmalió es va enamorar de la seva estàtua, la mirava, l’abraçava, li feia petons… I la resposta del marbre fred no feia més que augmentar el seu desig.
Reflexió
professors que aquests nens tenien altes capacitats. En finalitzar el curs acadèmic, els investigadors van poder constatar que aquests alumnes van obtenir un rendiment superior a la mitjana de la classe. D’alguna forma, els professors van actuar a favor del compliment d’aquestes espectatives. Existeixen estudis elaborats en els últims anys que confirmen aquest efecte, on la predisposició a tractar algú de manera determinada condiciona en major o menor mesura el que ens han explicat d’aquesta persona. Existeixen diverses experiències en empreses que han obtingut resultats sorprenents. Per exemple, en una empresa fabricant de productes d’alta tecnologia es va convocar el personal de neteja, la majoria dels quals amb només una formació bàsica, i se’ls va dir que eren el personal millor capacitat per ocupar un alt càrrec de la companyia (en un altre moment també es podria parlar de les consideracions ètiques d’aquestes pràctiques). La persona escollida pel lloc de treball va desenvolupar el càrrec durant el temps previst i a més va seguir prosperant en l’organització. Les espectatives es van tornar a complir.
Per tant… Podem dir que les espectatives positives i realistes de l’educació influeixen positivament en l’alumne i que les negatives ho fan de manera negativa. Aquestes poden potenciar el que està latent en l’alumne, i amb això podem crear un clima més adequat per al creixement i més profitós. Els alumnes tendeixen a fer el que s’espera d’ells. La comunicació no tan sols és verbal, sempre estem comunicant. És impossible no comunicar (P. Watzlawick, 1985), i sovint la comunicació no verbal té més impacte que la verbal. En el cas de l’aula, com a docents hem de tenir en compte les paraules, la manera de dir-les, el moment de dir-les, l’expressió de la cara, els gestos i el contacte visual. En definitiva, amb la seva forma de tractar l’alumne. Comunicar aquest concepte positiu que la persona es mereix, despertant en l’alumne una major confiança i autoestima que el pugui motivar a rendir més i millor, perquè la idea que un mateix té de la seva capacitat per afrontar una determinada situació influeix de manera decisiva en el nostre comportament. A l’aula, l’autoestima davant dels estudis constitueix la percepció i valoració que l’alumne es fa de si mateix en l’entorn escolar. Per tant, si aconseguim potenciar-la obtindrem una forma de motivació que té una relació directa amb l’èxit acadèmic. La professió de docent comporta una gran responsabilitat on hi ha en joc el futur de les noves generacions, per això la nostra mirada i la generació d’espectatives positives és tan important.
L’explicació científica Avui sabem gràcies a la neurociència que quan algú confia en nosaltres ens contagia aquesta confiança, s’activen certes àrees cerebrals. Això repercuteix en el nostre sistema límbic, on s’allibera oxitocina que accelera el nostre pensament, incrementa la nostra lucidesa, la nostra energia i, en conseqüència, la nostra atenció, eficàcia i eficiència.
12
La motxilla dels pares
Quan es converteix en “sobreexposició” o simplement estem “compartint” aquelles experiències de les quals estem tan orgullosos? Evidentment, tot és relatiu i depèn del concepte de privacitat que té cadascú. Tot i així, les dades parlen per si soles: el 74% dels pares i mares reconeixen haver penjat una fotografia del seu nadó a l’hora d’haver nascut i el 94% en publiquen almenys una imatge a la setmana. Asseguren que el fet de pujar fotos a les xarxes els serveix per tenir informats els amics o la família no tan propera o per expressar el seu amor, guardar el record… És absolutament normal i comprensible que en el moment de tenir i criar un fill hi hagi explosions de felicitat i eufòria i que es vulgui proclamar i cridar als quatre vents com en som de feliços i com ens agrada cada gest i cada èxit del nostre petit. Les xarxes són una escala temptadora que ens permeten “abastar” un gran públic i rebre molts missatges d’amor, de suport i d’acompanyament. Per altra banda, hem de tenir en compte les conseqüències d’exposar els nostres fills d’aquesta manera.
Anna Bayo Tenim les finestres de la nostra família massa obertes? Quants cops fem un like o un share al llarg de la setmana? Tenim la sensació d’estar permanentment informats i actualitzats del que els passa als nostres amics i familiars, siguin o no propers a nosaltres. Consultar les xarxes socials s’ha convertit en quelcom si més no probable o molt probable en el nostre dia. No tan sols parlem dels adolescents que estan enganxats als mòbils. Estem davant d’una realitat en la qual nosaltres, com a adults, publiquem la nostra intimitat i la dels nostres fills. Hi ha una tendència creixent de captar cada instant dels nostres nens i publicar-ho perquè tots els nostres contactes en tinguin constància. Així és com neix el fenomen de l’oversharenting, o la sobreexposició dels menors a les xarxes socials.
13
La motxilla dels pares
OVERSHARENTING
La motxilla dels pares
Hem de ser conscients que existeix una situació de no-control de les fotografies que pengem. La gent “roba” imatges d’Internet a cada moment. Tampoc tenim cap garantia de si algun dels nostres contactes “compartirà” o guardarà una de les nostres publicacions, encara que tinguem predeterminades unes condicions estrictes de privacitat. A més a més, les empreses propietàries dels mitjans socials tenen drets adquirits sobre les fotografies i els vídeos que s’hi pengen. A més, què passa quan els nens es fan grans? Estem creant perfils i petjades digitals dels fills en un moment molt inicial de la seva vida, sense tenir en compte que això pot condicionar el seu desenvolupament personal. Quan els nens creixin no podem saber com els afectarà aquesta exposició. No hem d’oblidar que la privacitat és un dret fonamental i un valor que té un paper molt important en la formació de la personalitat dels menors. Compartir informació mai ha estat tan ràpid i fàcil com en aquesta era digital. Actualment ja tenim exemples de conseqüències negatives de la difusió de la privacitat (acomiadaments laborals, robatoris, ciberassetjaments…). Estem davant d’un nou model parental que juga i jugarà molt en la formació de la personalitat dels menors. A més, hem de tenir clar que el contingut publicat mai s’elimina del tot; sempre es deixa un rastre en les cerques que es puguin fer en el futur, i encara que el nen o la nena que hagi crescut sempre quedaran publicades les seves imatges de nadó... Volem això per al seu futur? Reflexionem: ens hem de plantejar per què utilitzem la imatge del nostre fill per mostrar-nos a nosaltres. En moltes ocasions acompanyem les nostres fotografies de perfil de Facebook, Twitter, Instagram, etc.,
de la imatge del nostre nen. Presentem el seu dia a dia, les primeres passes, les disfresses i els espectacles de Nadal, i fins i tot mostrem la seva imatge quan encara és dins la panxa de la mare. Tot són processos naturals per demostrar l’amor que sentim per ells i que els altres, d’alguna manera, estimin al nostre fill i el vegin tan reeixit com el veiem nosaltres, amb els nostres ulls de pares i mares orgullosos. A més a més, si tenim en compte com es mou la societat i com utilitza les xarxes, és fàcil entrar dins el cercle de “publicar” i “compartir”. Però què estem projectant de nosaltres mateixos quan preferim mostrar el nostre petit abans que a nosaltres en el nostre perfil? Pensem que mostrarem una imatge més pròxima, més afectiva, més dolça si obrim les finestres a la nostra família? Hem de tenir en compte que els fills no són una extensió dels pares ni són de la nostra propietat. Són persones que estan al nostre càrrec i a les quals oferim tot el nostre amor, tendresa, comprensió… però això no ens dóna dret a parlar ni publicar en nom seu ni fer servir la seva imatge en moments privats que els poden fins i tot avergonyir en el futur. Gaudiu dels moments íntims: feu fotografies, retrats, vídeos… Guardeu el record dels moments especials i tendres amb ells i preserveu-los i protegiu-los perquè només qui vosaltres vulgueu el puguin veure i gaudir. Fem ús de les imatges a les xarxes amb responsabilitat i prudència, vetllant en tot moment per l’interès superior de l’infant.
14
Recomanables En aquesta secció analitzarem recursos interessants que ens semblen recomanables perquè més petits i joves s’inspirin, estimulin la seva creativitat i aprenguin.
El barret prodigiós i la barraca de monstres
Ed. Comanegra Celebrant el 80è aniversari de la publicació del primer conte infantil de Pere Calders, l’Editorial Comanegra ha publicat una actualització d’aquest llibre amb il·lustracions de Pep Boadella. Els textos dels contes no han estat adaptats, respectant la seva integritat. És una lectura per a nens que vosaltres, pares, també podreu gaudir.
Sumem i aprenem 4-way shut the box game
Recomanables
Per a aquest mes, amb les compres de Nadal mig fetes, us deixem aquest joc per jugar després de les sobretaules familiars. És un joc en el qual, sense saber-ho, els nens i les nenes estaran practicant les sumes i les restes.
15
La frase
“Tots som genis. Però si jutges un peix per la seva habilitat de pujar a un arbre, viurà tota la seva vida creient que és estúpid” Albert Einstein
TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a 08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30
TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53
TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B 08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15
TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a 08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13
TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38
Un espai, 5 centres www.trivium.cat info@trivium.cat