En recordança
Glossa
Montserrat Agut Pallarès
Xavier Novell Gomà Bisbe de Solsona
Acusar-se dels pecats! (2) La veu de Mn. Jaume Agut Pallarès Com l'ocell que ja ha alçat la volada adormidet per sempre m'he quedat encara que no em vegeu ni em cregueu junt estaré amb tots els que m'heu estimat. Doncs sí, família meva i tots els altres, que el sofriment amb glòria m'heu tornat perduri el meu record amb tots vosaltres. Jo a tots us he estimat de veritat. Jo agraeixo de cor i tal vegada després de llarga vida m'heu tingut tots els que d'una manera o altra m'heu ajudat més del que heu pogut. Podria aquí afegir moltes coses però només una us diré amb tot el cor que tots els que per mi un record tinguin no ens separarà res, ni tan sols la mort. Moltes gràcies.
PREGUEM PELS DIFUNTS SOLSONA: Dia 8.- A les 10 del matí, Josep Torregassa Vidal; Florenci Caballol Moncunill (1r a.); esposos Pere Vila Boix i Núria Augé Puigpinós; Francisco Vilardell Viles (63è a.) i Teresa Armengol Canes (9è a.); Joan Guilanyà Bertran (44è a.) i Teresa Canes Bernaus (15è a.), i fill: Candi Guilanyà Canes (4t a.); Lluís Pensí Bertran i Maria Font Aldosa, i per Josep Cases Reig; Salvador Gilibets i Núria Ribalta, i filla: Rosa Gilibets Ribalta, i els altres germans difunts; Joan Parera Rosas i Teresa Pons Pallarès, i fills difunts. A 2/4 de 12, esposos Joan Coll Ribalta (10è a.) i Maria Porta Vilà (10è a.); Francisco Vilardell Viles (63è a.) i Teresa Armengol Canes (9è a.); Joan Guilanyà Bertran (44è a.) i Teresa Canes Bernaus (15è a.) i fill: Candi Guilanyà Canes (4t a.). A 2/4 d’1, Narcís Gríful Miloro; Antoni Guitart Reig (16è a.); esposos Francisco Vilardell Viles (63è a.) i Teresa Armengol Canes (9è a.); Joan Guilanyà Bertran (44è a.) i Teresa Canes Bernaus (15è a.) i fill: Candi Guilanyà Canes (4t a.). Dia 9.- A les 10 del matí, Ramon Cots Ferreres (10è a.); esposos Marcel·lí i Antònia Espuga. A 2/4 de 8 del vespre, germans Rafart; Ramon Cots Ferreres (10è a.); Antoni Guitart Reig (16è a.). Dia 11.- A les 10 del matí, Francesc Altarriba Ollé (1r a.). A 2/4 de 8 del vespre, Francesc Altarriba Ollé (1r a.). Dia 13.- A les 10 del matí, Ermengol Vilardell Vilana (14è a.); Lluís Codina Tristany; esposos Serafina Vilà Divins (14è a.) i Josep Cots Colell.
Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012
25
Us prometia, fa dues setmanes, una glossa sobre la diferència entre acusar-se o no dels propis pecats en el sagrament del perdó. La principal dificultat per a la celebració del sagrament de la penitència és l’acusació explícita dels pecats al confessor. És ben cert: dir els pecats costa sempre i a tothom. L’orgull, l’amor propi, la vergonya es posen en funcionament i fan resistència. De fet, però, aquesta dificultat mostra el caràcter saludable de dita acusació, ja que, com afirma el Catecisme, “la confessió dels pecats (el reconeixement), fins i tot des d’un punt de vista simplement humà, ens allibera i facilita la nostra reconciliació amb els altres”. Qui no té aquesta experiència? Quan tinc la valentia i la humilitat de demanar perdó a qui he ofès, experimento un gran alliberament, fins i tot en el cas de no ser perdonat. El pecat no confessat és: com un vel de tristor que entela la nostra vida interior; com un farcell que ens impedeix de caminar lleugers; com una porta que obre al vici, a l’hàbit en un pecat concret. Sant Jeroni afirma que “si el malalt té vergonya de descobrir les seves plagues al metge, la medicina no guareix allò que ignora”. Així molts ho hem experimentat: fins que no confessem explícitament i íntegrament els pecats, la malaltia de l’ànima continua i la nostra vida cristiana no avança. Ho confirma “la teoria del tamboret”. La vida cristiana es com un tamboret que se sosté sobre tres potes -la pregària, l’eucaristia i la reconciliació-. Si falla una pota, el tamboret es tomba i és impossible tant la vivència veritable de les altres dues dimensions com una vida cristiana fructífera. ¿No serà veritat que la causa de l’afebliment general de la vida cristiana a la diòcesi es deu a que falla “la pota” de la confessió amb acusació íntegra dels pecats?