Viatges
Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic : Marcel Ribera
Marroc (II) (Ciutats Imperials) En aquest dia “El arba” (dimecres en àrab) comencem un nou jorn a la població de Meknes. Ens posem calçat i roba còmoda per traslladar-nos i visitar detingudament la població de Fez. En molts llocs del Marroc sembla que el temps s’ha aturat en una època passada, especialment per les persones que venim d'altres nacions. Entre altres llocs, vam gaudir de la història del Palau Reial, Barri Jueu o Melhah, la porta de Bab Jeloud i la famosa medina o ciutat antiga. Una de les coses importants de visitar, a cada lloc que n´hi ha, són les medines; és la part antiga o part vella de la ciutat, on hi trobem els artesans, botigues, i en general hi podem contemplar el dia a dia en l´estat més pur. Per cert, a les persones de Fez les anomenen “fasi”. Un cop aquí vam anar a dinar a l´hotel Kaki (Boulevard al massira) per saborejar un dels típics àpats. Aquí tenen molta fama els cavalls de carreres, vam visitar un dels llocs on s´entrenen, en vam veure algun exemplar de lluny. Abans es podien visitar de més a prop, però degut a la imprudència d´algun visitant, actualment no deixen acostar-s’hi. En visitar el Graner Reial, per fora, veiem molt jovent passejant i asseguts, unes van amb el típic mocador al cap, altres amb part de la cara tapada, i també alguns/es van vestits igual que nosaltres, la qual cosa ens fa pensar que cada persona pot triar per vestir com millor li sembli (suposo que sempre dins uns paràmetres). El color predominant de les cases sempre és el blanc. Igual que aquí a la nostra terra amb les esglésies, veiem que la imatge de les mesquites quasi sempre es veu per sobre les edificacions normals; i també com aquí les esglésies, allà hi ha mesquites més humils i altres més sumptuoses, com per exemple la grandiosa i imponent mesquita Hassan II que posseeix la torre “minarete” religiós més alt del món, amb una alçada de 200 metres. (D´això ja en parlaré quan escrigui sobre Casablanca). Són tantes les coses per mirar que sempre pots veure alguna cosa que et crida l´atenció, especialment per una persona com jo que quan viatjo sempre estic al cas, per alimentar el cervell i a punt per captar qualsevol imatge per al meu arxiu... També és bo recordar que, al Marroc, a qualsevol lloc que vagis, a part de tenir venedors ambulants, els quals volen que els compris al preu que sigui (sempre regatejant), també sol
Vista parcial de la porta de Nehass i de la façana del Palau Reial
haver-hi nens/es que et demanen que els donis algun “dirham” o euro. Val a dir que les persones grans dels pobles no volen que es doni diners als petits, perquè no s´acostumin a demanar, i vagin al col.legi. En molts llocs, un senzill bolígraf o una llibreta donada a un nen/a és un bon regal. Especialment als poblets et trobes algun petit que va amb la cartera del col.legi (crec que no hi porten res), s´atansa a la vora, i fa una senyal demanant un llapis o alguna cosa per escriure. En donar-la-hi, en agraïment, sempre et fa una rialla de gratitud. Això em va passar en més d´una ocasió durant el viatge.
Hotel Zaki. Preparant els articles per l’Informatiu Celsona
El dia s´acaba amb una meravellosa posta de sol, és una imatge per a recordar uns colors vius, a primer terme les palmeres, uns dromedaris descansant, al fons part del cel blau i part amb unes bromes de diferents colors, i de mil formes. Això és Àfrica... El nostre guia marroquí s'acomiada amb un, ”fins demà si Déu vol” (inch-Alà). No voldria pas oblidar-me de comentar que, durant el viatge vam estar entre els 30º i els 40º graus, depenia del lloc que visitaves aquell dia. Després de passar molta calor, ens en anem cap a l´hotel Zaki (Boulevard al Massira). 54
646 - Divendres, 20-11-2009