Solsona
Ajuntament de Solsona
Es constitueix el consorci urbanístic que desenvoluparà l’ARE de Solsona La Cabana del Màrtir acollirà prop de 500 habitatges potencials, la meitat dels quals seran amb diferents règims protegits L’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’Ajuntament de Solsona han constituït aquesta setmana el Consorci urbanístic per promoure l’Àrea Residencial Estratègica la Cabana del Màrtir. Ha estat en el marc d’una reunió entre l’alcalde, David Rodríguez; el director de Patrimoni de l’Incasòl, Ramon Forcada; el regidor d’Urbanisme, Martí Abella; el regidor de Governació, Josep Caelles, i Esteve Trunas i Cristina Mallol, tècnics de l’Incasòl. El nou sector residencial acollirà 492 habitatges, dels quals 247 seran amb diferents règims protegits. El nou barri combinarà els usos residencials amb els d’equipaments educatius -ja que s’hi construiran l’edifici definitiu de l’escola El Vinyet i un nou institut d’ensenyament secundari-, i els comercials. Entre els avantatges que la urbanització d’aquest sector reportarà a la ciutat hi ha la previsió d’habitatge, que eviti l’increment dels preus derivat de la manca d’oferta, la reserva de sòl per a equipaments educatius i la descongestió del trànsit a l’entrada del municipi per la carretera de Manresa i l’avinguda del Pont, en tant que l’avinguda de Sant Bartomeu enllaçarà les
Representants municipals i de l’Incasòl en la constitució del nou organisme
carreteres de Manresa i Sant Llorenç. El Consorci urbanístic opera com a administració actuant per dur a terme el desenvolupament i l’execució del nou sector i està integrat de forma paritària per l’Incasòl i l’Ajuntament de Solsona. Les seves funcions són coordinar les actuacions de tots
681 - Divendres, 23-07-2010
Solsona
Ajuntament de Solsona
dos ens consorciats; redactar i executar els instruments de gestió i els projectes d’urbanització i d’infraestructures necessaris per al desenvolupament de l’actuació; establir els criteris i els mecanismes de finançament, i gestionar totes aquelles funcions pròpies de la seva condició d’administració actuant del sector.
continuïtat al teixit urbà existent. La configuració del sector es fa mitjançant illes semitancades d’habitatges de diferents tipologies, tot i que predomina el bloc plurifamiliar. Tenen l’accés rodat en els punts més propers als vials de circulació, si bé són les zones verdes i els espais per a vianants els àmbits que majoritàriament posen en contacte el sòl privat i el públic. Els equipaments escolars, el segon col·legi públic de la ciutat i un nou institut d’ensenyament secundari, s’ubicaran a peu de la carretera de la Llosa del Cavall. Pel que fa al sistema d’espais lliures públics, s’articula com una xarxa d’espais de referència, connectors i de protecció, generant relacions diverses i permetent múltiples formes d’utilització de la via pública. L’espai públic es dissenya a partir d’un increment del nombre d’elements naturals, creant un entorn urbà sensible vers el ciutadà i integrador amb el paisatge. Els espais lliures conformaran una rambla que connectarà les illes d’habitatges i seran els espais vertebradors del sector, conferint-li el caràcter i concentrant una major activitat cívica. Així mateix, el sistema d’espais lliures integrarà el camí del cementiri, un traçat amb valor identitari per al municipi.
En funció de la viabilitat econòmica del sector No obstant això, David Rodríguez posa de relleu que “aquest pas no significa que el desenvolupament d’aquest nou sector es faci de manera immediata”, sinó que anirà condicionat a la remuntada del mercat immobiliari. En aquest sentit, una de les primeres tasques del Consorci serà l’actualització dels estudis de viabilitat econòmica del sector, que es posarà sobre la taula d’aquí a sis mesos, quan es torni a reunir el Consell General del nou ens.
La Cabana del Màrtir, l’eixample nord-est de Solsona L’Àrea Residencial Estratègica té una superfície de vuit hectàrees i està situada entre la carretera de la Llosa del Cavall, l’avinguda de Sant Bartomeu i el cementiri, donant
Les àrees residencials estratègiques Les ARE seran sectors que s’urbanitzaran en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, dotats dels serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges seran de protecció. Per tal de fer més àgil el procés de tramitació, el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, aprovat el mes d’octubre de 2007, determina que el seu desenvolupament es faci mitjançant plans directors urbanístics, promoguts pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, prèvia consulta als ajuntaments del document d’objectius i propòsits generals. A més de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a un preu assequible, les ARE asseguren una elevada qualitat urbanística i garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris. 681 - Divendres, 23-07-2010
Comarca
Ramon Estany
Acció Social i Ciutadania destina 495.000 euros al Solsonès per finançar programes d'atenció social L’Ajuntament de Lleida i els consells comarcals de la demarcació rebran aquest any del Departament d’Acció Social i Ciutadania 12.211.651,63 euros per desenvolupar programes d’atenció social. Aquest import respon als convenis entre la Generalitat i els ens locals per coordinar i col·laborar en la prestació i finançament dels serveis socials Així ho recullen els contractes programa en matèria de serveis socials que el director del Departament a Lleida, Carles Vega, ha signat a la seu dels Serveis Territorials amb els representats de l’ajuntament i els consells comarcals. Els consells comarcals que reben aquests fons per programes d’atenció social als municipis de menys de 20.000 habitants són: Alt Urgell....................................................... 733.537,84 euros Alta Ribagorça...............................................382.898,21 euros Garrigues.......................................................980.229,46 euros Noguera........................................................1.037.768,73 euros Pallars Jussà................................................1.402.839,01 euros Pallars Sobirà................................................. 415.821,31 euros Pla d’Urgell.................................................... 830.911,59 euros Segarra........................................................... 789.166,02 euros Segrià..........................................................1.390.062,41 euros Solsonès.........................................................494.924,21 euros Urgell............................................................. 751.470,64 euros
El director del Departament a Lleida, Carles Vega, amb els representats de l’ajuntament i els consells comarcals, entre els quals hi ha el president del Consell del Solsonès, Marià Chaure.
Així mateix, l’Ajuntament de Lleida rebrà a través del contracte programa un total de 3.002.022,40 euros per finançar els seus serveis socials. Dins dels convenis, el fons destinat a sufragar els serveis socials bàsics a la demarcació de Lleida és el més important amb un total de 7.487.782,72 euros. Un bon finançament dels serveis bàsics és essencial per fer front a la crisi ja que, en ser la primera finestra a la qual s’adreça la ciutadania amb dificultats, són els que noten més directament el seu impacte. Els diners destinats als serveis bàsics permeten finançar, entre d’altres, actuacions com l’ajuda domiciliària així com contribuir a finançar els professionals dels serveis socials locals. Dins d’aquesta partida també s’inclou el fons extraordinari per a ajudes d’urgència social que Acció Social ha habilitat per segon any consecutiu. A banda dels 7,4 milions d’euros per reforçar els serveis socials bàsics, els contractes programa també distribuiran 4,7 milions d’euros entre l’Ajuntament de Lleida i els consells comarcals. Aquests diners permetran finançar la resta d’actuacions incloses al programa: transport adaptat; atenció a les persones amb dependència i discapacitat; drogodependències i prevenció de la SIDA; inclusió social; atenció a la infància i l’adolescència; famílies monoparentals; dones i els seus fills/es en situació de violència masclista; i integració de les persones estrangeres immigrants.
681 - Divendres, 23-07-2010
681 - Divendres, 23-07-2010
Solsona
Ramon Estany
Els trabucaires de Solsona ja disposen d'un protocol Coincideix amb el 45è aniversari de la colla i amb l’edició d’un llibre que es presentarà el setembre
Un moment de la presentació
fer-ho en disposar de l’eina i els autors”, va destacar la regidora de Cultura, Sara Alarcón, en la presentació del document. També hi van participar Montse Auguets, Ramon Montraveta i Pere Cuadrench, autors del llibre Homes de terra i foc, que edita el consistori i és previst presentar el setembre a les portes de la Festa Major, així com Josep Vendrell, "Estevet", cap de colla dels trabucaires solsonins. El protocol, tal com ha explicat Alarcón, s’ha posat sobre paper a partir del treball de recerca de Montse Auguets, que desembocarà en la publicació d’un llibre divulgatiu del qual també són coautors Ramon Montraveta i Pere Cuadrench. L’objectiu d’aquest document, que es publicarà íntegrament amb el llibre i que es votarà en el Ple municipal de la setmana que ve, és “buscar la fermesa i la seguretat en la continuïtat d’aquest patrimoni folklòric solsoní per a les generacions venidores i, al mateix temps, esdevenir un referent en tot el territori català”, segons assenyala la regidora de Cultura. A més, “és un acte de justícia” per a un element festiu històric com aquest, reconegut per la Generalitat de Catalunya com a patrimoni d’interès nacional.
La configuració del conjunt folklòric, la seva indumentària, el tipus de sortides que realitza, la seva gestió, la seguretat i el bon fer. A partir d’ara els Trabucaires de Solsona disposaran d’una eina escrita que regula tots aquests aspectes. Coincidint amb el seu 45è aniversari, Solsona ha dotat la colla d’un protocol que garanteix la pervivència d’un patrimoni folklòric referent al país. És el primer document d’aquest tipus a Catalunya i és fruit del treball conjunt de la regidoria de Cultura, els autors d’un llibre sobre els trabucaires que es publicarà el setembre i el grup folklòric solsoní. Feia temps que els trabucaires de Solsona, que depenen de l’Ajuntament, havien plantejat a la regidoria de Cultura l’elaboració d’un protocol escrit que regulés tot allò que el conjunt folklòric ve fent consuetudinàriament des que va néixer el 1965. Coincidint amb el 45è aniversari de la formació, “ara hem pogut
‘Descriure i regular’ allò consuetudinari Per a Montse Auguets, aquesta era una “oportunitat única” per elaborar el protocol. D’aquí que els autors redactessin un primer esborrany, al qual els trabucaires i tots els grups municipals de l’Ajuntament van fer aportacions. El document s’estructura en cinc títols que fan referència als membres de la colla, els trabucs i la indumentària, les sortides dins la ciutat i fora, el finançament i la gestió administrativa i la seguretat i el bon fer del conjunt.
Els trabucaires participant en la recepció de la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya
681 - Divendres, 23-07-2010
Solsona
Ramon Estany
Tal com apunta Ramon Montraveta, aquest document no fa altra cosa que “descriure” allò que ja es fa de costum, “sense inventar res”, i “regular” el funcionament dels trabucaires. “Ara només falta la seva aprovació per part del Ple de l’Ajuntament, que esperem que sigui unànime”, rebla Montraveta. Si bé es posa per escrit tot allò que la colla ja fa, gràcies al protocol també es recuperaran costums i tradicions que s’havien abandonat, segons ha posat de relleu Pere Cuadrench. “Redactant el document ens hem adonat que hi havia actuacions que eren incompletes, perquè en les últimes dècades s’havien perdut, i ara ens proposem recuperar-les”, explica. Així, per exemple, en l’homenatge a la Mare de Déu del Claustre, per la Festa Major, els trabucaires també galejaran quan la imatge sigui retornada a la catedral, i no només quan en surti i quan arribi a la plaça Major. Solsona té l’experiència d’haver estat pionera en la redacció del Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i la Festa Major, fa més de 25 anys, i “sovint ens han pres com a patró”, afirma Pere Cuadrench, macip major de l’Agrupació de Geganters. “Per tant, segurament també es convertirà en un referent aquest document, com ja ho són els Trabucaires de Solsona” entre la resta de colles catalanes.
681 - Divendres, 23-07-2010
L’alcalde amb la regidora de Cultura, el cap de colla i els autors del llibre
Actualment conformen el conjunt solsoní un total de 15 trabucaires, tot i que es disposa de 17 trabucs. Segons admet el cap de colla, Josep Vendrell, el relleu generacional és un dels reptes del grup, dins del qual l’integrant més jove té uns 40 anys i el més veterà supera els 80. Les seves principals galejades a la capital de comarca es realitzen en el marc del Corpus i la Festa Major i, tal com preveu el Reglament de protocol, honors i distincions de l’Ajuntament de Solsona, sempre que visita la ciutat una autoritat del Govern de la Generalitat o el Parlament.
Solsona
Solsona
Ajuntament de Solsona
Josep Garcia pren possessió del càrrec d’agent de la Policia Local de Solsona
Ramon Estany
Interior incorpora un nou terminal d'emissor amb GPS per al Parc de Bombers de Solsona
La plantilla l’integren 11 efectius, vuit dels quals són funcionaris
Els Bombers comptaran, en total, amb 1.334 terminals amb GPS
El nou agent amb membres de la corporació local
Divendres passat a la tarda, la sala de plens de l’Ajuntament de Solsona va ser l’escenari de la presa de possessió de Josep Garcia del càrrec d’agent de la Policia Local. Amb ell, la plantilla la integren vuit funcionaris i tres interins, un dels quals està realitzant les pràctiques. El seu nomenament és el darrer pas després d’haver superat el curs de formació bàsica impartit per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i l’any de pràctiques en el cos policíac solsoní, tot i que forma part de la Policia Local des del 2006. L’acte de divendres va estar presidit per l’alcalde, David Rodríguez, davant la presència d’altres membres de la corporació local, companys de feina, familiars i amistats de Garcia. L’alcalde va destacar la bona qualificació que l’agent va obtenir del curs de formació i l’excel·lent valoració que es fa del seu treball durant el període de pràctiques. Josep Garcia és l’agent encarregat de fer el seguiment del Pla local de seguretat viària de Solsona. Així mateix, coordina les campanyes d’educació viària que s’han endegat enguany per sensibilitzar diferents sectors de la població, com escolars i gent gran.
El nou GPS, dins la cabina d'un dels camions de bombers
La incorporació de tots els terminals ha suposat per al departament d’Interior una inversió de 1.300.000 euros. Aquest terminal està preparat per donar resposta en cas d'emergència en qualsevol moment des de l'inici de la campanya. El personal de Telecomunicacions de Bombers ha treballat en la seva programació i distribució definitiva. Com explica Antoni Marchal, un dels bombers responsables de la seu a Solsona, els GPS "són especialment pràctics si t'envien a fer un servei a llocs que no coneixes i que són lluny, com Girona o Tarragona". La campanya enguany és força tranquil·la i no s'han destacat incendis o emergències, almenys de moment. Al Parc de Bombers de Solsona hi ha destinats entre una vintena de bombers, més set forestals, quatre dels quals estan assignats al centre de Navès.
L’Ajuntament de Solsona expressa el seu condol per la irreparable desaparició
ISIDRE MALÉ I CABALL
d’ treballador d’aquesta institució, i s’uneix al dolor de la seva família Solsona, juliol de 2010
681 - Divendres, 23-07-2010
Comarca
Consell Comarcal del Solsonès
Segueixen les converses entre l’ACA i el Consell Comarcal
Inauguració del Centre d’Interpretació del Solsonès S’inaugurarà el divendres 6 d’agost
El divendres 6 d’agost a les 7 de la tarda s’inaugurarà el Centre d’Interpretació del Solsonès. El Centre serà un espai d’acollida pels visitants i d’interpretació dels recursos turístics de la comarca del Solsonès amb l’objectiu de fomentar i promocionar l’oferta d’aquest territori i la seva riquesa natural, cultural, i etnogràfica, buscant crear un compromís amb els visitants per la conservació d’aquests recursos. L’espai es divideix en diferents àrees, Presentació de la comarca, Maqueta de la comarca, Visita virtual per la comarca, els Orígens, els Oficis Antics i Tradicionals i la seva evolució, el Patrimoni Històric, Espais Naturals “contrast de paisatges”, Món Rural, Festes i Tradicions, Gastronomia, Serveis Turístics i Turisme Actiu. El seu emplaçament és a la planta baixa de l’edifici gòtic del Palau Llobera de Solsona, seu del Consell Comarcal del Solsonès, que comparteix l’espai amb l’Oficina de Turisme del Solsonès (Crta. de Bassella, núm. 1) El President del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, Joan Solà, ha manifestat que “el Centre d’Interpretació del Solsonès serà una eina més per dinamitzar turísticament la comarca del Solsonès. El visitant podrà interpretar els atractius de la zona, conèixer i reconèixer la cultura, la història, la gastronomia, les festes, l’art, l’artesania, les rutes naturals, les tradicions, tot deixant-se transportar per les emocions i les sensacions”
El dimarts 20 de juliol membres del Consell Comarcal del Solsonès i diferents alcaldes de la comarca i la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès s’han tornat a reunir, aquest cop a la seu de l’Agència Catalana de l’Aigua a Barcelona. El tema central de la reunió ha estat centrat de nou en intentar fer entendre a l’ACA que el nou projecte de canalització des de la Llosa del Cavall fins al Pantà de Sant Ponç és el correcte. L’ACA en aquesta última reunió s’ha mostrat predisposada a escoltar per tal de buscar possibles millores per a la comarca del Solsonès. Malgrat tot no hi ha un canvi de postura en la principal reivindicació de la comarca, el canvi de traçat de la canalització. Diferents entitats del Solsonès ja han mostrat el recolzament a les reivindicacions de la comarca i més concretament dels municipis afectats. Durant aquest mes d’agost es continuarà treballant per tal que les nostres reivindicacions siguin possibles i poder tenir així un document que les ratifiqui en la pròxima reunió convocada per al mes de setembre. D’aquesta última reunió, els representants de la comarca del Solsonès en surten esperançats i a la vegada dolguts per la manca de predisposició de l'ACA i Aquamet, empresa pública estatal, davant de la principal reivindicació de la gent del territori, com és la modificació del traçat de la canonada, el qual provoca un gran impacte ambiental i un cost econòmic molt més alt que les alternatives proposades.
ISIDRE MALÉ CABALL Tots els qui formem el Consell Comarcal del Solsonès manifestem el nostre més sentit condol a la família per tan sentida pèrdua.
681 - Divendres, 23-07-2010
Breus Solsona i Comarca
Redacció
Olius posa en marxa un control de la processionària Durant els mesos de juny i juliol, l’Ajuntament d’Olius farà un control de les trampes que ha instal·lat a vàries parcel· les del Pi de Sant Just. És durant aquests mesos que es produeix la reproducció d’aquesta espècie de lepidòpter. Amb el nombre de mascles que entren a les trampes atrets per les feromones femenines artificials, es podrà fer una valoració de la intensitat de la propera plaga de tardor i d’hivern i es podran aplicar els tractaments adequats al nombre d’erugues detectades.
Riner aprova l'ordenança reguladora de llicències urbanístiques
Repic de campanes en memòria del Pere Espinal El passat dissabte, 17 de juliol, a la Missa de les 8 del vespre del Claustre, es pregà pel Pere Espinal Vila, que morí als 91 anys el dia 30 de juny a Avià. A més del record i la pregària, els joves campaners van fer un repic de campanes pel que consideren el seu mestre.
Subvenció per l'Orfeó Nova Solsona
Ajut de la Generalitat per a l'atenció a la comunitat gitana a Solsona Solsona i 43 municipis més així com 7 consells comarcals rebran ajut econòmic de la Generalitat per dur a terme programes d'inclusió social i d'intervenció i atenció a la comunitat gitana. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va presidir dilluns passat el lliurament dels convenis de cooperació interadministrativa en matèria d'actuacions comunitàries amb una cinquantena d'ens locals. El pressupost és de 7,3 milions.
El passat 25 de desembre de 2009, amb motiu de les festes nadalenques, l'Orfeó Nova Solsona va oferir un concert a la catedral de Solsona. L'ajuntament n'ha concedit una subvenció per import de 300 euros.
Riner adjudica les obres d'equipament infantil en espais públics Per acord de ple de l’Ajuntament de Riner de data 3/5/2010, es va adjudicar definitivament el contracte d’obres consistent en la Dotació d’Equipaments Infantils en espais públics del municipi de Riner, al contractista Construccions Josep Clotet, SA per un import d’adjudicació de 32.432 euros 10
Aprovat inicialment pel Ple de l’Ajuntament de Riner celebrat el 31 de maig de 2010, l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per atorgament de llicències urbanístiques. El fet imposable de la taxa ve determinat per l’activitat municipal, tècnica i administrativa, que té la finalitat de verificar si els actes d’edificació o ús del sòl a què es refereix són conformes amb les previsions de la Legislació i el planejament urbanístic vigents. Constituirà la base imposable el cost real i efectiu de la construcció, instal·lació o obra, i s’entén com a tal, a aquests efectes, el cost d’execució material d’aquella. No formen part de la base imposable l’Impost sobre el Valor Afegit i altres Impostos anàlegs propis de règims especials, les taxes, preus públics i altres prestacions patrimonials de caràcter públic local relacionades, si s’escau, amb la construcció, instal·lació o obra, ni tampoc els honoraris de professionals, el benefici empresarial del contractista ni qualsevol altre concepte que no integri, estrictament, el cost d’execució material. S’estableix un preu únic de 70 euros per a qualsevol informe emès en concepte d’aquesta taxa, sempre i quan no sigui necessari el requeriment de qualsevol altre informe extern. En cas que es donés aquest supòsit la liquidació s’efectuaria afegint el cost de la factura emesa pel servei extern. No es concedirà cap exempció ni bonificació en l’exacció de la taxa. La taxa es meritarà quan es presenti la sol·licitud de l’interessat que iniciï l’expedient, que no es tramitarà sense el previ pagament de la taxa establerta, o amb la iniciació d’ofici per part de l’Administració, que comportarà al seu torn el pagament de la taxa. Finalitzades les obres, es practicarà la liquidació definitiva corresponent per la taxa, que serà notificada al subjecte passiu per al seu ingrés directe en les arques municipals, utilitzant els mitjans de pagament i els terminis que assenyala la Llei. 681 - Divendres, 23-07-2010
Breus Solsona i Comarca El Grup de Teatre Lacetània obrirà un taller de Teatre Properament el grup de teatre Lacetània de Solsona posarà en marxa un taller de teatre, el local del qual es trobarà al número 23 del carrer de Santa Llúcia. Tal com explica el president del Grup de Teatre Lacetània, Francesc Boix, és una idea ambiciossa que els rondava pel cap fa molt temps i, tot i que "estem molt bé al Teatre Comarcal, però sovint no en tenim la total disponibilitat i hem de compartir l'espai". És doncs, una reclamació històrica de l'entitat, el poder disposar d'un espai d'assaig, de creativitat, un local de reunió i de treball, polivalent.
1r Concurs de dibuix infantil de la Trobada de Gegantons OAC de l'Ajuntament o bé Oficina del Nucli Antic fins al 6 d'agost Durant un mes abans de la celebració de la Trobada de gegantons i altres elements folklòrics de Sant Roc, els Geganters Petits organitzen el primer Concurs de dibuix infantil. S'hi pot participar en tres categories diferents segons l'edat: de 2 a 5 anys, de 6 a 9 anys i de 10 a 13 anys. La temàtica s'ha de centrar en el folklore solsoní, i cal presentar el treball en un full o una cartolina Din A4, però es pot utilitzar qualsevol tècnica de dibuix (llapis, temperes, ceres, aquarel·la, etc.). En el revers del dibuix s'ha de fer constar el nom i cognoms de l'autor, la data de naixement, el títol del treball i la població de procedència, així com un telèfon de contacte. Els treballs es poden presentar fins al dia 6 d'agost a l'OAC de l'Ajuntament, o bé a l'Oficina del Nucli Antic. S'obsequiaran els autors de les millors propostes de cada categoria. Els premis es lliuraran en el transcurs dels ballets el dia 16 d'agost a la plaça de Sant Roc. 681 - Divendres, 23-07-2010
Redacció
Estudiants de Dret de la Pompeu Fabra podran fer pràctiques a l'Ajuntament de Solsona La Universitat Pompeu Fabra i l'Ajuntament de Solsona han signat un conveni per la realització de pràctiques dels estudiants de Dret d'aquesta universitat atès que aquesta preveu la possibilitat que els estudiants realitzin un període de pràctiques a institucions, ja sigui amb caràcter optatiu o obligatori. De fet, amb el present conveni, l'ajuntament de Solsona ja ha acollit un alumne de Dret durant aquest mes de juliol, per una durada de 150 hores, sota la direcció d'un tutor que l'orientarà i en farà un informe final. L'alumne, no té per a la realització d'aquestes pràctiques, cap vincle laboral amb l'ajuntament de Solsona, del qual no percebrà cap retribució ni gratificació directa. Així mateix, i durant tot aquest període, l'alumne estarà cobert per l'assegurança escolar universitària. Aquest conveni es podrà prorrogar per períodes iguals.
Clariana de Cardener subvencionarà els matrimonis civils dels seus veïns La decisió d'aplicar aquesta bonificació ve de l'elevada despoblació del municipi. La mesura permetrà a aquestes persones continuar conservant les seves arrels amb el poble L'ajuntament de Clariana de Cardener ha aprovat una línia d'ajuts per subvencionar la celebració de matrimonis civils per als habitants de la localitat i per als parents dels veïns fins al tercer grau. El consistori acull una mitja de 5 casaments civils a l'any, considerable per a un municipi de menys de 200 habitants. Albert Bajona, alcalde de Clariana, assenyala que la major part d'aquests matrimonis no són de veïns de la localitat, sinó d'antics habitants del poble i de parelles de les comarques veïnes del Bàges i el Berguedà. L'Hotel Can Puig, que organitza banquets de casament, ha contribuït a incrementar les cerimònies de Clariana de Cardener. Fa dos anys es va instaurar una taxa de 250 euros per la celebració de matrimonis, similar a la de molts altres pobles, per sufragar les despeses administratives.
Olius celebra un any més la seva festa major Els actes s'iniciaran el dissabte 31 de juliol a 2/4 de 10 del vespre amb el 9è Gran Sopar Popular a la Plaça d'Olius, que anirà seguit a 2/4 de 12 de la nit per un ball amb el duet Josep M. i Iolanda. El diumenge 1 d'agost, a 2/4 d'1, tindrà lloc la Missa Solemne, amb la tradicional benedicció i repartiment del pa, finalitzant amb un ball-vermut amb la música de Joan Vilandeny. La festa es clourà a les 7 de la tarda amb el Ball a càrrec de Joan Vilandeny, en el decurs del qual es farà el sorteig. 11
Un any es va haver de fer el sopar dins l'església
Vall de Lord
Xavier Serra
Contes d'arreu
Taller de suport bàsic II La creu roja de la Vall de Lord farà un curset de suport vital bàsic (primers auxilis) el dissabte 24 de juliol. Aquest taller serà teòric i pràctic i al final es farà entrega d'un certificat d'assistència. Per participar-hi s'han de tenir mes de 16 anys. Podeu demanar informació i fer la vostra inscripció a la creu roja de la Vall de Lord.
Revetlla de Sant Jaume
La Mireia va deixar embadalits els nens i nenes de Sant Llorenç el dissabte passat al Parc de les Eres amb els seus contes, provinents de diferents parts del món. Aquesta iniciativa pretén contribuir al coneixement de cultures diverses i ajudar als nens a descobrir les semblances i diferències entre totes les persones que compartim la terra. De fet, explicar contes és un art molt antic que es viu encara a totes les cultures del nostre planeta. És important donar a conèixer a la mainada la infinita riquesa que ofereix la tradició oral, la importància de la paraula i de les històries que expressen la manera de sentir i pensar dels pobles. Els petits espectadors van estar molt atents i participatius durant tota l'estona.
L'Ajuntament de la vila és l'encarregat d'organitzar la revetlla de Sant Jaume, com cada any. L'esdeveniment se celebrarà el proper dissabte 24 de juliol a la Plaça del Dr Ferran a partir de les deu del vespre. El ball serà amenitzat per l'Elisabeth Majoral i hi haurà coca, xocolata i cava per a tothom.
Tempesta violenta sobre la Vall de Lord Dilluns 19 de juliol a la tarda es van anar acumulant núvols de tempesta sobre la Vall de Lord, on va descarregar una tempesta de forts vents juntament amb un fort aiguat acompanyat de calamarsa que arribà a tenir la mida de monedes de 5 cèntims. A la Coma es varen recollir 10 litres/m2 en una hora i escaig, a Sant Llorenç se'n recolliren sobre els 27 o 28 litres i on més va ploure fou a Guixers, on acumularen més de 50 litres.
12
681 - Divendres, 23-07-2010
Oliana
Marcel Ribera. Arxiu Fotogràfic: Marcel Ribera
Ensenyament solidari Benedicció dels vehicles
El divendres dia 9 de juliol a les 10 de la nit, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament, es va dur a terme una xerrada i imatges sobre Nicaragua. La sra. Maria Antònia Maestre va exposar les seves vivències com a cooperant de l'ONG Ensenyament Solidari. Un bon nombre de persones vam assistir-hi. En finalitzar l’acte, la sra. Maria Antònia, cooperant de l’esmentada ONG, va obsequiar a tots els assistents amb un detall. Va ser un acte on, entre altres coses, vam poder comparar el nostre món amb la part més pobra i humil de Nicaragua. També cal recordar que l’Associació de Dones d’Oliana va fer entrega d’una quantitat d'euros per aquesta ONG.
Com cada any en aquesta data, les persones interessades van portar el vehicle a beneir
Un moment de la benedicció. La sra. Maria Antònia amb el públic assistent a l’acte.
Casal de Jubilats Nostra Senyora dels Àngels
Marquesina Finalment ha quedat instal·lada la marquesina que podran utilitzar tots els interessats. Aquesta parada del bus servirà per protegir-se de les inclemències del temps. Una peça més que forma part del nostre mobiliari urbà. Esperem que tothom ho respecti pel bé de la nostra comunitat.
Vista general de la festa.
Com ja és tradicional any rera any, el passat dia 10 de juliol a les 8 de la tarda es va fer el tradicional berenar d’estiu on els jubilats, amics, parents..., van poder assaborir entrepans, begudes i una típica xocolatada amb la “coca” corresponent. A continuació, el president del casal de jubilats va donar les dades de l’estat de comptes i, seguidament, animat ball amb la música del Duo Orfeus, uns clàssics en aquestes festes. 681 - Divendres, 23-07-2010
13
Marquesina instal.lada.
Educació
Taller del CTFC
El reciclatge, la pràctica dels educadors ambientals Al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya hem realitzat de l’11 de maig al 12 de juliol el curs de monitor d’educació ambiental, curs subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu. Un curs que ens ha servit per tenir una introducció en projectes de caire ambiental com el Projecte Rius, l’Agenda 21, etc. El curs ha anat a càrrec de la Judit del CEDRICAT, també hem conegut mitjançant les taules rodones i les visites com es treballa en empreses i associacions les problemàtiques i la conscienciació del medi ambient i també vam conèixer què són les escoles verdes a càrrec de l’Eva d’Arrels Primària. Una de les activitats que més ens ha il·lusionat per tal de poder posar a la pràctica allò que havíem après tant a nivell de monitor com de tema ambiental, ha estat el fet d’anar a fer una activitat sobre el reciclatge a diferents escoles de Solsona i comarca. En concret, ens vam dividir en quatre grups i cada un realitzava una activitat sobre el reciclatge a un grup de nois i noies, de diferent nombre i edat. Els primers en anar a una escola vam ser la Lourdes i el Joan, que vam visitar el CEIP de Lladurs, escola rural, amb
CEIP de Lladurs
CEIP El Vinyet
un total de sis alumnes de diferents edats i els vam fer un joc de reciclatge. Estem molt contents i agraïts tant a l’escola com als nens per la seva rebuda i la participació i donem les gràcies al César i a la Miracle, els mestres, i als alumnes: Marçal, Adrià, Àlex, Lucas, Marc i Judith. El segon grup format per l’Ignasi, la Lola, la Lourdes, el Manu, la Núria, la Tate C. i la Toñi vam anar a Arrels Primària i vam fer l’activitat als alumnes de cicle inicial, 1r i 2n curs, un total de 100 alumnes aproximadament. Tots junts vam fer l’arbre ecològic, un arbre que contenia rodolins sobre el reciclatge i després van fer diferents jocs sobre el reciclatge, dividits en grups. El tercer grup, la Sofia, la Susanna i la Tate T. vam anar al CEIP el Vinyet a fer l’activitat amb els infants de P3, i vam partir dels joc dels sentits, a partir del qual van tocar, veure i tastar, i ho van classificar en un o altre contenidor. I la Dolors, el Joan i el David vam fer una petita pràctica al CEIP Setelsis. Aquella tarda estàvem un xic nerviosos:
CEIP Setelsis
no sabíem com ens rebrien els nens ni com acollirien els tallers de reciclatge que els havíem preparat. Quan finalment vam entrar a l’aula de 5è B i l’Elena ens va presentar els nens i nenes, aquests ens van acollir amb un gran somriure de sorpresa. Els vam proposar fer cinc tallers: reutilització de tetra-briks, creació de collarets i estalvis amb taps de suro i cordill; creació de llapissers amb llaunes de refresc i decoració de capses de sabates. Tots van estar molt participatius i tenien molt interioritzat el concepte del reciclatge i de les tres “erres”. Va ser tremendament estimulant treballar amb ells. Tots estàvem tan engrescats que el temps se’ns va tirar aviat al damunt i ens vam quedar amb moltes ganes de continuar un altre dia. Una gran experiència, sens dubte. Agraïm la col·laboració del CEIP Lladurs, Arrels primària, CEIP el Vinyet i CEIP Setelsis, als seus directors i directores, als mestres i als nois i noies que van participar de les activitats. I nosaltres restem a la vostra disposició, moltes gràcies per l’experiència tan positiva.
Arrels Primària 14
681 - Divendres, 23-07-2010
Educació
Ramon Estany
Educació atorga la subvenció a les llars d'infants del Solsonès Mitjançant acord de Govern d'1 de juny de 2010 Educació ha autoritzat el finançament de les llars d'infants de titularitat municipal per al curs 2009-2010 La creació de centres públics de titularitat de les administracions locals es fa per conveni. D'altra banda, la mateixa Llei estableix que el Departament d'Educació ha de subvencionar el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d'infants de titularitat municipal. Les subvencions són destinades a minorar les quotes que suporten les famílies pel servei d'ensenyament, per l'import que hi consta. L'activitat que se subvenciona és l'escolarització corresponent al curs escolar 2009-2010, a raó de 1.800 euros per alumne equivalent. Un cop publicada aquesta Resolució, el Departament d'Educació tramitarà una bestreta del 80% de l'import atorgat. Ateses les característiques de les entitats beneficiàries no caldrà aportar cap garantia per a la tramitació de la bestreta. Per al pagament de la subvenció restant, la corporació local haurà de trametre a la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu, Servei de Règim Econòmic de Centres Educatius, abans del 30 de setembre de 2010, la documentació següent: Acord del Ple de la corporació local pel qual s'accepta la subvenció. Certificació del/de la secretari/ària o interventor/a de la corporació, sobre el cost del servei corresponent al curs escolar 2009-2010, desglossat per despeses de personal i despeses de funcionament.
Montse Sanmartí i el seu advocat a l'entrada del Jutjat de Solsona
Montse Sanmartí posa una denúncia a l'alcalde i a la regidora d'Educació d'Olius Ahir dijous al matí, l'ex-directora i gerent de la Llar d'Infants El Pi, Montse Sanmartí, va presentar, acompanyada del seu advocat, una denúncia al Jutjat de Solsona contra l'alcalde Ramon Sala i la regidora d'Educació d'Olius, M. Àngels Taribó, pels delictes de realització arbitrària del propi dret, violació de domicili, coaccions i amenaces i prevaricació administrativa. Sanmartí va explicar als mitjans de comunicació els fets que l'han conduït a la denúncia, relatant que al mes de juny d'enguany, davant el retard de la subvenció avisà a l'escola que es veuria obligada a tancar atès que segons la denunciant, l'ajuntament mostrà falta d'interès a continuar sostenint l'escola. Sanmartí denuncia també que l'alcalde d'Olius va "assaltar" el dia 1 de juliol l'escola sense ordre judicial ni resolució que l'emparés, i que tot i la prohibició de Sanmartí, en presència d'alguns pares, amb la regidora i en coneixement del jutge titular de Solsona, procedí a trencar el pany de la porta de l'escola i substituir-lo per un de nou. L'endemà la directora, acompanyada de l'advocat, es presentà a l'escola per aclarir la situació però l'alcalde i la regidora s'hi van adreçar amb amenaces, exigint-li que retirés els seus objectes personals, abandonant l'empresa. Sanmartí i el seu advocat han recalcat que el seu objectiu, atès que veuen que l'ajuntament d'Olius ha rescindit unilateralment el contracte, és arribar a un acord econòmic que els permeti cobrir les pèrdues de l'empresa, "no volem res més" subratllen ambdós. En la denúncia, Sanmartí explica que els dos darrers anys ha anat desenvolupant el seu projecte educatiu sense cap tipus de problema, amb l'excepció del retard constant en la percepció de les subvencions necessàries per al sosteniment de l'escola. L'ex gerent afegí que havia de fer front al venciment d'una pòlissa de crèdit, al manteniment de tres treballadores fixes, dues amb contracte temporal, un altra autònoma i altres tres en pràctiques, a part del servei de neteja i altres.
Olius. Llar d'infants El Pi. Import de la subvenció: 73.800 euros. Import de la bestreta: 59.040 euros. Sant Llorenç de Morunys. Llar d'infants Els Piteuets. Import de la subvenció: 43.200 euros. Import de la bestreta: 34.560 euros. Solsona. Llar d'infants municipal de Solsona. Import de la subvenció: 133.200 euros. Import de la bestreta: 106.560 euros.
681 - Divendres, 23-07-2010
15
Rutes
Ramon Estany
La Ruta del Caracremada arriba fins a l’Alt Solsonès Un nou recorregut per fer a peu o en bicicleta que neix al Berguedà, la Ruta del Caracremada, i que es tracta de la primera ruta circular pel Prepirineu, amb sortida i arribada als Rasos de Peguera
Serra de Busa
Les muntanyes i els principals recorreguts que utilitzava el conegut maqui Ramon Vila ‘Caracremada’ formen part d’una ruta que s’ha creat per fer a peu, en bicicleta i fins i tot, en part, en raquetes de neu. L’associació ‘Amics de la Ruta del Caracremada’ han dissenyat aquesta ruta circular que passa per les muntanyes més emblemàtiques del Pre-pirineu com els Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, la Serra del Verd, Port del Comte i la Serra de Busa. La Ruta del Caracremada té un recorregut de gairebé 120 quilòmetres i es pot fer en cinc dies. Es diferencia de la resta de recorreguts per la seva llarga temporalitat (es pot des de l’abril fins a l’octubre) i per la proCaracremada ximitat amb els grans nuclis de població com Manresa, Terrassa, Sabadell o Barcelona. Té cinc etapes amb inici i final als Rasos de Peguera, tal com ha explicat un dels creadors de la ruta, el muntanyenc Paco Sánchez, conegut com a Pako Crestas. Per la popularitat de Ramon Vila ‘Caracremada’ i la seva vinculació a la zona, ha semblat als organitzadors que seria bo
per la ruta posar-li el seu nom, ja que a més, com que la devia fer moltes vegades és una manera de retre-li homenatge. La ruta, d’entre 115 i 120 quilòmetres, comptant-hi la pujada al Pedraforca, és indicada per a senderistes i amants de la muntanya, i hores d’ara ja es pot fer a peu. Properament es podrà fer en BTT i de cara a l’hivern també hi haurà algun tram per fer en raquetes de neu. La ruta no té una senyalització pròpia ja que utilitza la que hi ha als camins per on passa, per no col·locar més senyals que en alguns indrets són força abundants. La informació de la ruta es pot consultar, de moment, al web www.pakocrestas. com i al Facebook, on hi ha un fòrum per formar grups que la facin. D’aquí a unes setmanes, els organitzadors esperen tenir llesta la pàgina pròpia de la ruta del Caracremada. Precisament per donar-la a conèixer encara més, han contactat amb membres de l’equip de rodatge de la pel·lícula ‘Caracremada’ que possiblement assisteixin a la presentació pública. 16
681 - Divendres, 23-07-2010
Rutes
Ramon Estany
1a etapa Creu del Cabrer / Cap de la Serra / Sant Miquel de Peguera / Pla de la Creu de Fumanya / Coll del Pla de les Tores / Refugi d’Ensija ó Delgado Úbeda / La Gallina Pelada / Roca Blanca / el Portet / Molí de la Farga / l’Espà / Sorribes / Coll del Cap de Creu / Gósol. Desnivell: 1.037 metres de pujada i 1.506 metres de baixada.
2a etapa Opció A) Gósol / Santa Margarida / Coll de Mola / Cortal del Foguetó / Planells del Sastró / Coll de Port. Desnivell: 857 metres de pujada i 618 metres de baixada.
Port del Comte
4a etapa:
Opció B) Gósol / Santa Margarida / Coll de Mola / Portell de l’Ós / Cavallets / Coll dels Belitres / Cap del Verd / Coll de Veis / Prat Major / Coma Pregona / Coll de Port. Desnivell: 857 metres de pujada i 618 metres de baixada.
Sant Llorenç de Morunys / la Creueta / Collet de les Valls / Pont sobre els Pantà de la Llosa del Cavall / Collet dels Llengots / Creu del Capolat / el Capolatxell (la Presó de Busa) / Creu de Capolat / els Colls / escala de Busa / les Collades / Grau de Ca l’Esguerrat / Grau de Valielles ó de Sant Pere / Sant Andreu / Valielles de Busa / Coll de Ferrús / Canal del Faig Gros / Collada del Bancelló / la Creueta / Sant Pere de Balcell / Càmping d’Aigua d’Ora Desnivell: 879 metres de pujada i 879 metres de baixada.
Opció C) Gósol / Forat de Torrentsera / Torrent Fosc / Coll dels Belitres / Cap del Verd / Coll de Veis / Prat Major / Coma Pregona / Coll de Port. Desnivell: 608 metres de pujada i 369 metres de baixada.
3a etapa Coll de Port / Rassa dels Carbassers / Font d’Arderic / Tosa Pelada / Pedró dels Quatre Batlles / Planells de Coma Condesa / Xalet del Serra / Costa dels Prats / el Primer Xalet / el Mal Pas / Clot de les Calrines / Coll de Jouet / Coll de Jou / Sant Serni Grau / Sant Llorenç de Morunys. Desnivell: 673 metres de pujada i 1.438 metres de baixada.
5a etapa:
Vall Aigua d'Ora
Vall Aigua d'Ora 681 - Divendres, 23-07-2010
Càmping d’Aigua d’Ora / Sorribes / Bauma de Sallent / la Cassa Grossa / Bauma del Tec / la Torre (Canals de Catllarí) / Font Freda / Creu del Cabrer. Desnivell: 995 metres de pujada.
17
Parròquia
Ramon Estany
BESORA
Capella de Santa Margarida de les Planes.- Diumenge, 25 de juliol, a la 1, Missa i benedicció del pa.
CAMBRILS
Festa de Sant Jaume.- Diumenge, 25 de juliol, a les 12, Missa i benedicció de conductors i vehicles.
CEURÓ
Festa de Santa Magdalena a Can Sardà.- Diumenge, 25 de juliol, a les 11, Missa i benedicció del pa a la capella de Can Sardà.
LINYA
Sant Pere “ad Víncula”.- Dissabte, 31 de juliol, a les 8 del vespre, Missa a Sant Pere “ad Víncula” a la capella de cal Llena
LLADURS
Festa Major.- Diumenge, 25 de juliol, a les 12 del migdia, Missa Solemne i tot seguit la processó i el cant dels goigs dels sants Abdon i Senén, ballets populars i benedicció del pa.
MADRONA
Festa de Sant Jaume a la capella de Rossells.- Dissabte, 24 de juliol, a les 7 de la tarda, Missa de Sant Jaume i benedicció del pa. No hi ha missa a la Parròquia.
NAVÈS
Festa de Sant Jaume de Torrecanuda.Diumenge, 25 de juliol, Missa a 2/4 de 12, a la capella de Torrecanuda.
OLIUS
Festa Major.- Diumenge, 1 d’agost, a 2/4 d’1 (no a les 12, com els altres anys), Missa concelebrada pels capellans veïns, cant dels goigs de sant Esteve, processó, repic de campanes i repartiment del pa beneït.
PINELL
Festa dels Sants Abdó i Senén.- Dissabte vinent, 31 de juliol, a les 7 de la tarda, Missa i benedicció del pa. No hi ha missa a Madrona.
SALLENT
VILACIRERES
Festa Major de Sant Jaume.- Diumenge, 25 de juliol, en la festa del Sant, a les 12 del migdia, Missa solemne i benedicció del pa.
Festa Major de Sant Jaume.- Diumenge, 25 de juliol, a les 12, Missa i benedicció del pa per a tothom, a l’alta muntanya de l’Aiguadevalls.
SANT CLIMENÇ
SOLSONA Barri de Santa Anna
Festa de Sant Jaume.- Diumenge, 25 de juliol, a les 10 del matí, Missa del diumenge i memòria de Sant Jaume. Missa Dominical.- Diumenge, 1 d’agost, a 2/4 de 12.
SANT FELIU DE LLUELLES
Festa Major.- Diumenge, 1 d’agost, a les 12, Missa per celebrar el patró de la parròquia sant Feliu.
FESTA MAJOR DEL SANTUARI DEL MIRACLE Divendres 6 d’agost: 6 tarda, Caminada a peu des de Solsona. Es sortirà de la Plaça del Camp: (Cal portar un entrepà i aigua i no cal preocupar-se per tornar. Hi haurà cotxes suficients). 10 nit: Vetlla de Santa Maria, amb el lema: Ofrenem les primícies. T’hi esperem !! Dissabte 7 d’agost 6 tarda: Vespres de la Mare de Déu. 7 tarda: Concert d’orgue, a càrrec de l’organista holandès Bernard Winsemius. 8 vespre: Vetllada a la Plaça del Santuari. Diumenge 8 d’agost 12 del migdia: Missa Major, amb el Pare Abat de Montserrat. En sortir, Refresc al Claustre del monestir A les 6 de la tarda: Trobada infantil i xocolatada.
SORBA (Terracuques)
Festa Major de Codonyet.- Diumenge, 25 de juliol, Missa solemne a les 12 i, en acabar, aperitiu per a tothom.
TORREDENEGÓ
Festa de Sant Jaume dels Tracs.- Diumenge, dia 25, a les 11 del matí, Missa en honor de Sant Jaume.
18
Dilluns, 26, a les 11 del matí, Missa a l’església de l’Hospital.
Barri de Sant Ignasi Dissabte, 31 de juliol, a les 10 del matí, Missa a la capella del Claustre.
AVUI DIVENDRES, 23 de juliol: Conferència de la trobada Internacional de Pregària per la Pau La Comunitat de Sant Egidio ha promogut –cada any des del 1987- les Trobades Internacionals de Pregària per la Pau, que s’han celebrat a diverses ciutats europees i mediterrànies. Continuant aquest camí, la propera Trobada Internacional se celebrarà a Barcelona els dies 3, 4 i 5 d’octubre d’aquest any. Aquest divendres, 23 de juliol, a les 9 del vespre, a la Sala dels Sants Màrtirs, es farà una conferència-presentació d’aquesta trobada. Inclourà un vídeo de les altres trobades. Que la trobada de Barcelona pugui marcar un canvi en la història del món, fet de valentia i de renovat compromís per la pau.
XVIIa trobada cultural al Monestir de Sta. Maria de Gualter
Dissabte, 24 de juliol de 2010 Tarda: 2/4 de 7 Arribada i visita exposició 2/4 de 8 Missa, canta l'Orfeó Balaguer 9 Concert de l'Orfeó de Balaguer 10 Cantada d'havaneres pel Grup Marinada d'Agramunt 12 del migdia, visita guiada de franc pel Monestir.
681 - Divendres, 23-07-2010
Associacions i Entitats
Associació de Jubilats i Pensionistes Viure i Conviure de Solsona i Comarca
El dia 26 de juliol es va fer, al nostre local, la gran cargolada. Per la nostra satisfacció va ser tot un èxit Gràcies per confiar amb nosaltres.
Associacions i Entitats
Club de Jubilats l’Arcada “Vall de Lord” de Sant Llorenç de Morunys
Viatge al Delta de l’Ebre El passat dia 1 de juliol el Club de Jubilats l’Arcada “Vall de Lord” de Sant Llorenç de Morunys, va organitzar un viatge al Delta de l’Ebre i també vàrem visitar Sant Carles de la Ràpita i Reus. El dia va ser esplèndid i molt profitós. Tothom en va quedar molt satisfet.
681 - Divendres, 23-07-2010
19
Associacions i Entitats
Colla Gegantera del Carnaval
Arranca la temporada de trobades geganteres
El Migue rebent el record de la trobada
Foto de grup de la colla
Aquest dissabte dia 17, la Colla Gegantera del Carnaval va iniciar la temporada de sortides, a Pradell de Sió, celebrant la 20a trobada de l'esmesntada població, ja que els nostres gegants són els padrins dels seus gegants nous, obra de Manel Casserras ara fa uns 8 anys. A les 7 de la tarda a la plaça de l'arbre es va fer la plantada amb els gegants d'Agramunt, Oliana, Camarasa, Lleida, Bellvís, Torregrossa, Fraga entre d'altres. Tot seguit es va fer una petita cercavila fins a la plaça de l'Església, on es va fer una petita mostra de Folklore Català, ballada de sardanes, ball de bastons amb els bastoners de Peramola, i ballada de gegants.
Es va aprofitar el moment per retre homenatge a la senyora Esperança, Cap de Colla i propulsora de les trobades geganteres a Pradell, tot fent-li entrega de la Medalla de l'Institut d’Estudis Ilerdencs als Valors de la Identitat Catalana. Per acabar l'acte es va fer un sopar de germanor i ball amenitzat amb el Pont d’Arcalís. Les properes sortides de la colla seran: 31 de juliol, Monistrol de Calders 7 i 8 d'agost, Andorra la Vella Per més informació no dubteu a contactar al nostre correu: solsona2003@hotmail.com
Cartellera exposicions EXPOSICIÓ: 'Ignasi Oms, el modernisme i l'hotel Sant Roc' Sala d'actes de l'hotel Sant Roc. Del 12 de juliol al 8 d'agost, de 6 de la tarda a 9 del vespre. L'establiment organitza una mostra sobre l'arquitecte manresà més representatiu del modernisme (1863-1914)
Sardanes d'estiu Ballada de sardanes Al passeig del Pare Claret. Del 3 de juliol al 28 d'agost a les 7 de la tarda. Amenitzat per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona
activitats
FESTES MAJORS
'Les joies de la prehistòria'
Festa Major de Codonyet (Sorba)
Dissabtes 10, 17 i 31 de juliol, a les 11 del matí al Museu Diocesà i Comarcal.
Dies 24 i 25 de juliol de 2010
FESTES MAJORS Festa Major de Lladurs
Dissabte, 24 de juliol 2/4 de 10 nit: Sopar Popular Diumenge, 25 de juliol 12 matí: Missa Solemne. Processó i cant dels goigs dels Sants Abdó i Senén, a la sortida Benedicció del Pa i a continuació Exhibició del Ball Pla i del Ball del Roser. 7 tarda: Ball de Festa amb Lucky Luck 20
Dissabte 24 A 2/4 de 10 de la nit. A l'À rea de Lleure Terracuques: Sopar de germanor, seguidament Gran Ball amenitzat pel Grup: Tryfasyc. Reserves del sopar: 93 824 61 34 - 650 07 75 14 (fins al dia 23) Diumenge 25, A les 12 del migdia: Missa solemne a St. Jaume de Codonyet. A la sortida hi haurà aperitiu per a tothom. Nota: En cas de pluja els actes es faran al local social de Garagallà. 681 - Divendres, 23-07-2010
Associacions i Entitats
Associacions i Entitats
Sol del Solsonès
Club Estel del Solsonès
L’Aquagim i la gent de l’Estel
Donatiu de l'ajuntament d'Odèn El passat dilluns 12 de juliol el Sol del Solsonès va rebre un donatiu de mans de l’alcalde d’Odèn, Andreu Alet. Volem expressar les nostres més sinceres gràcies per demostrar-nos tant recolzament i valorar el nostre projecte. Aquest donatiu ens ajudarà a poder millorar el nostre butlletí informatiu que surt trimestralment per donar a conèixer la nostra tasca.
Des de principi del mes de juliol i com estava anunciat, va començar el curset de gimnàstica aquàtica. Cada matí d’11 a 12, un bon grup de jubilats del club Estel s’acosta a les piscines municipals on la Vanessa, una experta monitora, no els deixa avorrir ni un moment. Els primers dies tot eren queixes perquè els músculs i les articulacions quedaven adolorides. Ara alguns ja pugen els graons de les escales de dos en dos. Això és bo. En cada sessió es fa una activitat diferent i és molt divertit. Els veig cada dia i us puc assegurar que s’ho passen bé.
Els del Sol ja anem a piscina Com cada any, aquest mes de juliol hem començat les activitats d’estiu. Un d’aquests tallers és el de piscina, hi anem dos cops per setmana i alhora que prenem una mica el sol, intentem fer algunes piscines per tal de fer una mica d’exercici. Gràcies a l’Ajuntament de Solsona, portem a terme aquesta activitat que tant ens agrada, i per això, volem donar-los el nostre reconeixement.
Júlia Castillo
Web del Club Estel El President i la Junta de l’Associació de l’Estel, en el seu afany d’estar cada dia més a prop dels nostres associats i de mantenir-los informats de totes les activitats que estan en funcionament i dels projectes de futur, us volen presentar la nova Web del club, on podreu trobar un resum de la fundació de l’Associació, dels estatuts, de les activitats i una incipient galeria fotogràfica que anirem completant i de la qual podreu disposar lliurement. Agrairem també els suggeriments dels nostres associats. Correu electrònic: jubilatsestel@hotmail.com Web (internet): http://estel.solsonae.cat
Nits Literàries i Musicals Volem recordar-vos les properes Nits Literàries i Musicals que se celebraran enguany 28 d’agost II Nit Literària i Musical a la Vall de Lord. 23 d’octubre VIII Nit Literària i Musical a Solsona. 13 de novembre III Nit Literària i Musical a Cardona. Us animem a participar-hi amb qualsevol tipus d’actuació, ja sigui musical, literària, dansa, teatre, titelles, còmica, màgia ... etc. Us podeu posar en contacte amb nosaltres al 973 483683 o soldesolsones@yahoo.es. 681 - Divendres, 23-07-2010
21
Concerts
Ramon Estany
Amanida Folk enceta el cicle de concerts d'estiu
Amanida Folk són: Oleguer Aymamí: violoncel melòdic, Oriol Castanyer: violoncel rítmic, Jordi Díaz: clarinet, Gregori Ferrer: acordió cromàtic, Jon Hands: flauta travessera, Aleix Puig: violí i Xavi Rota: guitarra i veu
Prop de 100 persones van gaudir divendres passat al Teatre Comarcal de Solsona amb el repertori variat de la música mediterrània i celta del grup Amanida Folk Constituït inicialment com a trio (al voltant de les ballades de plaça a Castellgalí), Amanida Folk ha evolucionat darrerament cap a una formació més gran, que permet assolir més riquesa tímbrica i aconsegueix un ampli ventall de sonoritats i de combinacions entre els diversos instruments. Als seus concerts, Amanida Folk ens proposa un viatge arreu dels Països Catalans i de molts altres indrets de l'àrea mediterrània. El seu repertori ens farà degustar una amanida variada amb gustos i sons de cultures ben diverses, acompanyada de composicions pròpies que es basen, totes, en compassos de dansa. Això no ha de fer enrere, però, aquells que busquen els balls de sempre, ja que bona part del seu repertori l'integren les danses més característiques del ball de plaça. Així, cercles circassians, xapeloises , xotis i masurques es combinen amb ritmes d'Israel, els Balcans i
Celebracions
la resta del continents. Ball, ball i més ball és, doncs, el resultat de la seva proposta, que busca per sobre de tot connectar amb el públic, tot compaginant la bellesa de la música amb l'esperit participatiu i de festa, l'origen de tota dansa. A Solsona van interpretar el següent repertori: La Bellugueta (Gregori Ferrer), Scottish of the Rebel Sisters (Gregori F.), The walls of Limerick (Trad. Irlanda), Vals d'Àstrid (Trad. França), La Quadratura del Cercle (Aleix Puig), Andro (Trad. Bretanya), Les Tres Polquetes (Oriol Castanyer), MasurCla" (Gregori F.), Troika (Trad. Rússia), El Guerxo i la Donzella (Gregori F.), Yossel, Yossel (Trad. Klezmer), Liliano Mome (Trad. Bulgària), Xotis Berèber (Aleix Puig), Hora (Trad. Romania), Els somnis de la Puça (Gregori F.), i Chava (Trad. Klezmer).
Alba Santaeulària
Festa del carrer del Carme El divendres dia 16 es va celebrar la festa del carrer del Carme amb els tradicionals jocs per a la canalla i la xocolata desfeta amb coca Uns dies abans els nens havien passat per les cases del barri a recollir diners i amb la generositat de tots es va poder també fer un sopar el dilluns passat. No vam tenir sort amb el temps ja que es va posar a ploure bastant fort just a l’hora de parar les taules al carrer i es va haver de fer tot a dins d’un garatge. Com que va deixar de ploure els nens van poder jugar al carrer i alguns també van preferir seure a fora i parar la fresca. Va ser una vetllada amb unes seixanta persones que només un cop a l’any ens reunim i alguns que viuen a l’estranger ara també són aquí perquè és època de vacances i ens tornem a retrobar. Esperem que l’any que ve hi puguem tornar. 22
681 - Divendres, 23-07-2010
Música
Ramon Estany
‘Solsona dóna la nota’ arriba a l'equador amb el gruix d'actuacions
Un nou concert d'Albert Alabedra Sextet El proper dimarts dia 27 de juliol tindrà lloc a la terrassa del Ral a les 21:30h el concert d'Albert Alabedra Sextet + Andreu Martínez
La vuitena edició del Solsona dóna la nota, coorganitzada per l’Ajuntament, l’Orfeó Nova Solsona, l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona i l’Escola Municipal de Música, portarà a la ciutat de Solsona els propers dies una oferta variada i interessant. Avui divendres, 23 de juliol, al Teatre Comarcal, actuarà HGM Jazzorkestar Zagreb, la big band de Joventuts Musicals de Croàcia, considerada una de les millors dels Balcans. Aquesta formació es presenta per primer cop a l’estat en gira per Catalunya convidada pel projecte Tallers Musicals d’Avinyó. En només cinc anys ha actuat als Estats Units, Àustria, Suècia, Bèlgica, Eslovènia i Itàlia, entre d’altres. Amb Diversons, iniciativa de l’Obra Social La Caixa, s’aproximaran a Solsona dues formacions de músiques del món d’arrel tradicional. El primer concert, el divendres 30 de juliol, anirà a càrrec de Zejel, un trio que interpreta música oriental mediterrània amb un repertori integrat per composicions andalusines, sefardites i cantigues cristianes. Es farà al Teatre Comarcal, però l’entrada serà lliure. També serà gratuït l’espectacle de música i dansa amb què el dissabte 31 de juliol el Cicle de concerts d’estiu sortirà al carrer. Actuarà a la plaça Major Baiäo Brasil, un conjunt
Albert Alabedra (guitarra)
El guitarrista Andreu Martínez
El sextet està integrat per: Alba Marbà (veu), Albert Alabedra (guitarra), Manolo Germán (contrabaix), Andreu Moreno (bateria), Nil Mujal (saxo), i Pere Masafret (trombó) El guitarrista Andreu Martínez serà el convidat de luxe del concert. Andreu Martínez és actualment considerat un referent a nivell europeu dins del món del blues sobretot i també del jazz. Acaba d'editar el seu 3r disc en solitari, Colors, amb Jordi Franco de baixista i Pere Foved de bateria. La crítica l'ha definit com un disc de Pop- Jazz contemporani. El jove guitarrista ha actuat per tot el món com a líder del seu trio o amb la banda Mr. Hurricane. Sens dubte serà un privilegi veure'l tocar al passeig en aquesta ocasió com a convidat del Sextet d'Albert Alabedra.
format per cinc músics que reprodueix la riquesa rítmica de la regió del nord-est del país sud-americà, amb la vitalitat característica de ritmes com el coco, el xote o el xaxado, alhora que ofereix temes de grans compositors com Jackson do Pandero o Zé Ramalho. La incorporació de Diversons a l’oferta estival de Solsona té l’objectiu de fomentar la divulgació de la música tradicional de procedència estrangera entre el públic solsoní i propiciar la integració de col·lectius immigrants.
Albert Guinovart, un dels plats forts El torn de la música clàssica s’obrirà el 6 d’agost al Teatre Comarcal amb l’actuació del pianista i compositor Albert Guinovart, considerat un músic integral. Solista que compagina les pròpies obres amb grans composicions del període romàntic i música espanyola, el repertori que interpretarà a Solsona consistirà en un homenatge a Chopin. 681 - Divendres, 23-07-2010
Imatge de la darrera i recent actuació d'Albert Alabedra i el seu grup Yes We Funk al Ral el passat 7 de juliol 23
Partits polítics
Partits polítics
Ramon Estany
Riner acull un any més l'escola d'estiu de la JNC
CiU
L’Assemblea de militants de CDC del Solsonès proposa Mireia Canals per representar la comarca al Parlament
Del dijous 29 de juliol al diumenge 1 d'agost, La Carral, al municipi del Solsonès acollirà la XXVIII Escola d'Estiu Ramon Trias Fargas Entre les personalitats del camp polític i social, assistiran a aquesta escola l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, que dijous al matí a les 12 tindrà una reunió amb l'alcalde i regidors de Riner. A la 1 estarà a La Carral, on es reunirà amb les JNC. I després a les 4 tornarà al Miracle per fer una visita guiada i a les 5 un acte públic on presentarà el seu Llibre La Llibertat com a resposta. A banda de les activitats lúdiques, en aquesta escola d'estiu hi tindran lloc conferències i xerrades amb personalitats destacades de la política i la cultura de Catalunya. El dijous 29 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda, Antoni Vives i el dr. Josep Ramon Barberà parlaran d"Ideologia i pragmatisme després de la Sentència". El divendres 30 de juliol, a les 11 del matí, Manel Prat, Jordi Magallón i Hannan Serroukh debatran en una taula rodona "El paper dels valors en la Catalunya del segle XXI". El mateix dia a les 5 de la tarda, Lluís Corominas, Josep M. Matas, Santi Villa, Albert Batalla i Albert Batet parlaran de "Lideratge de país des del municipalisme". El dissabte 31 de juliol, David Madí, director de campanya de CiU, parlarà de "L'estratègia de CiU en les eleccions al Parlament", a les 12 del migdia, i a la tarda, Alfons López Tena, Muriel Casals i Jordi Barbeta parlaran en una taula rodona sobre "Després de la mani què? Camins cap a la independència". El mateix dissabte al vespre es presentarà el llibre Un liberal a la Xina amb l'autor Roger Albinyana i Jordi Vilajoana i en el decurs del sopar revetlla es lliurarà el Premi Ramon Trias Fargas que comptarà amb la presència de Jordi Pujol. No hi faltarà tampoc la part més festiva, amb un concert el divendres a Freixinet amb el grup "Tribut a Sopa de Cabra" i DJ. La cloenda de l'escola tindrà lloc el diumenge 1 d'agost, a les 12 del migdia, amb la presència d'Artur Mas, Gerard Figueras, president de la JNC, i Anna Seijas, directora de l'Escola d'Estiu.
Convergència Democràtica de Catalunya del Solsonès ha escollit per unanimitat presentar Mireia Canals Botines per formar part de la llista de CiU de Lleida encapçalada per Albert Batalla
Mireia Canals Botines és llicenciada en Filologia Anglesa i Doctora en Comunicació. Actualment és professora d’anglès de la Universitat de Vic. Canals serà la propera candidata de Convergència i Unió del Solsonès per a la província de Lleida; mare de dos nens, viu a Solsona, compagina la seva actual feina de professora amb la d’autora de contes infantils i és membre del grup de Recerca Consolidat GETLIHC, en la línia de Gènere i Comunicació Audiovisual. El President de Convergència Democràtica de Catalunya al Solsonès, Joan Solà, ha manifestat que “creiem que la vàlua de la Mireia i la feina feta per Convergència serà clau per a la comarca del Solsonès i així poder tenir una representant al Parlament de Catalunya. Estem convençuts de la decisió presa, ella està il.lusionada i preparada per representar-nos de la millor forma possible al Parlament. Amb aquesta decisió una vegada més s’evidencia el relleu generacional dins de CiU del Solsonès”. Mireia Canals, per la seva banda ha declarat que “estic molt contenta, per a mi és una gran responsabilitat i un orgull representar la meva comarca al Parlament de Catalunya i espero correspondre amb eficiència i professionalitat al dia a dia la confiança que em dóna Convergència i Unió del Solsonès”. El President Comarcal d’Unió Democràtica de Catalunya al Solsonès, Albert Muntada, que recolza la decisió, ha destacat “la importància d'apostar per la renovació com una de les línies estratègiques de CiU al Solsonès", si bé ha remarcat el fet que "en la decisió de confiar en Mireia Canals com a futura diputada, hi han participat totes aquelles persones que sempre han estat un referent per a Convergència i Unió a la comarca".
Imatge de l'Escola d'Estiu de l'any passat 24
681 - Divendres, 23-07-2010
Opinió
Opinió
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
Facilitar visites Q ue la com a rca del Solsonès té multitud d’indrets per visitar, és una evidència. Però, que molts llocs no es poden deixar oberts, degut al mal comportament dels visitants, també. Anys enrere es podien visitar totes les esglésies, sense cap por de trobar-les robades o destrossades. Ara, això ja no és possible. És una de les conseqüències dels canvis viscuts a pagès, procedents de les ciutats. Amb tot, volia felicitar algunes iniciatives que permeten gaudir del patrimoni, en unes condicions excepcionals. Per raons que ara no vénen al cas, en els darrers mesos he tingut ocasió de voltar per la comarca i mostrar la riquesa patrimonial a determinades persones. He estat a Olius, tres vegades en els darrers quatre o cinc mesos, i poder visitar l’església, amb calma i tranquil· litat, és un goig. I disposar de papers explicatius en diversos idiomes, és ben poc freqüent. Precisament aquesta és una crítica generalitzada que he de fer a multitud de llocs, en que en tenen prou amb el català, o el castellà i anglès. Costa ben poc d’afegir-hi el francès i l’alemany. En tot cas, el conjunt església, cementiri i excavacions arqueològiques d’Olius bé val un viatge. I han aconseguit fer-los visitables durant tot el dia, amb total respecte per la seva integritat. Un cas semblant és la Torre de Riner, espectacular pel lloc i per la construcció. En aquest cas, estaria bé disposar d’alguns planells explicatius detallats, i en diversos idiomes. No deixa de ser un patrimoni interessant i poc conegut de cara enfora. I també molt bones les facilitats per visitar l’església de Sant Llorenç de Morunys, claustre inclòs. En aquest 681 - Divendres, 23-07-2010
Associació de Dones del Solsonès
Simoneta
cas, s’agrairia una iniciativa similar a la d’Olius on trobéssim àmplies explicacions de la construcció i dels detalls de l’interior, especialment de la capella barroca espectacular que conté. I en tots els casos, molt ben trobat el sistema d’il· luminació, previ pagament. És lògic que vagi a càrrec dels visitants el cost de la llum, i la instal·lació. En aquests viatges sempre es troben coses per millorar que ja anirem exposant en propers articles, i algun d’ells d’urgència, per la perillositat que representa. És el cas, de les visites a l’embassament de la Llosa del Cavall. Venint de Solsona cap a Sant Llorenç és ben fàcil d’entrar a l’aparcament de la residència de l’embassament, però la sortida en direcció Sant Llorenç és un autèntic perill. Molt poca visibilitat, barreres a l’alçada dels ulls, sense mirall a l’altra banda, de manera que els accidents poden esdevenir constants i greus. És un dels temes a traslladar a Carreteres de la Generalitat perquè ho tingui present. Amb un cost ben petit podem evitar danys ben elevats, o desgràcies irreparables. I pel que vaig comprovar, són molts els vehicles que s’hi aturen per contemplar l’embassament i travessar a l’altra banda. En fi, un dels punts a millorar, enmig d’un conjunt formidable de recursos culturals i turístics. 25
Hola, feministes! Aquest més, us voldria advertit molt seriosament d’un problema estiuenc i femení molt delicat. Us en riureu, però no fa cap gràcia! Gens ni mica! És tan delicat com un ventall i, alhora, tan conflictiu com el menyspreu més barroer. Així, aquest elegant aparell pot convertir-se —sense ser-ne del tot innocent—, en el pitjor enemic d’una dona d’uns cinquanta anys passadets. I si fos com el ventall de Lady Windermere, que va estar a punt de descobrir-li el seu amant al seu marit, remei senyor! Bona sort per a ella! Almenys, se sentia feliç de ser estimada i la fogositat que ell li transmetia, se l’apaivagava amb el ventall. Però a mi, amigues, el ventall no m’ha servit per descobrir-me cap amant (que no el tinc, ho juro!) sinó per descobrir-me els terribles fogots de la típica cinquantina menopàusica. Quin calvari no vaig passar, jo, —que m’esforço tant com puc per a que no se’m noti tant l’edat que tinc—, quan en obrir el meu ventall per espantar els meus fogots (els de la menopausa, no pas els de cap amant), vaig sentir com uns descarats adolescents se’n burlaven, de mi, dels meus fogots i del meu ventall, titllant-me de menopàusica! Com es pot insultar cap dona per un calvari natural que ha de suportar, per força i per acabar de rematar, després de superar la incordiant i fastigosa regla durant més de quaranta anys? La menopausa, per si alguna dona encara no ho sap, és alegre, festiva, indolora, divertida, i aprima! A més a més, és econòmica (no cal comprar...) neta i polida i no necessita tantes precaucions. Si us plau, feministes, controleu els vostres ventalls i no us els descuideu a les cases dels vostres amants (si en teniu) però, tampoc no l’obriu davant de gent ignorant, desaprensiva i gens comprensiva. Us catalogaran pejorativament d’estèrils!
Opinió
Maria Assumpció Solé
Una de les coses que darrerament m’ha fet reflexionar com moltes d’altres No sé com puc transmetre el que penso i sento. És complicat fer-ho amb poques paraules. Intentaré resumir-ho al màxim. Crec en les institucions públiques i a part de creure-hi, són necessàries, presten serveis als contribuents. Aquestes estan finançades per tots nosaltres i en contrapartida en rebem les seves prestacions. També he de dir que crec profundament en l’empresa privada, aquesta dóna feina a molta gent a càrrec seu, esperant, però, rebre’n uns beneficis, es finança amb diners propis i/o amb préstecs bancaris amb costos molt elevats i, també s’ha de dir, a vegades amb subvencions de l’estat minses que arriben amb retard. Paga els seus impostos, i és per això que penso què és la que dóna més riquesa al país. Tot això ho vull expressar pel que darrerament ha succeït a la “LLAR D’INFANTS DEL PI DE SANT JUST”. Tan sols sé que la persona que la va muntar, tenia un gran projecte, una gran il.lusió i professionalitat per portar-lo a terme. Així ho va transmetre, així ho ha anat fent durant dos anys i així ho van creure els pares fins al moment que han sorgit, segons sembla, seriosos problemes econòmics. Tots aquests raonaments meus parteixen de la base de tot el que he llegit a la nostra revista CELSONA, informant, però en cap moment valorant la tasca portada fins ara per la responsable del centre. Si anava bé, em pregunto, hauria d’haver rebut més suport del consistori i dels pares? Per què quan es presenta un problema la gent tenim la necessitat de projectar les nostres frustracions envers ell, enlloc d’afrontar-lo de cara i buscar-hi solucions positives? És que ara el consistori, que no podia avançar els diners (que no tenia), per continuar tirant endavant el projecte amb la persona que el duia a terme, en el moment que se n’ha fet càrrec, ja els té? S’ha valorat en tot moment, a part del nens/es, els més perjudicats, la persona en concret, en com quedarà el seu estat anímic, les seves il.lusions perdudes i el seu futur professional? No podríem intentar ser més objectius, reflexius alhora, més humans i a la vegada més operatius de veres? No hi estic implicada, però pel que sé, que com he dit és insuficient, i pel que he llegit, he pensat que volia expressar la meva opinió.
26
Cultura i respecte Després de llegir darrerament tantes opinions referents a la retallada de l’estatut, jo voldria fer uns comentaris: Com els ho podríem fer entendre?: Si tu parles la teva llengua, és perquè és amb la que vas néixer i créixer. Jo parlo la meva perquè és amb la què vaig néixer i créixer, és així de senzill. Tu defenses i estimes la teva cultura, història, costums, cançons, balls... de la teva terra, perquè és amb el què que vas néixer i créixer. Jo, tot això mateix, ho defenso i estimo pels mateixos motius, és així de senzill. Com els ho podríem fer entendre?, que ser una nació, és la voluntat d’un poble, la nostra voluntat, “SOM UNA NACIÓ”, així ho defineix el diccionari, és així de senzill. Que tan sols és tant senzill com tenir cultura, respecte i sentit comú. Que els respectem, que no els perseguim, Que els fa mal perseguir-nos i volernos oprimir, Com els ho podríem fer entendre?, que aquesta actitud els desmereix. És així de senzill, ho hauria de ser.
681 - Divendres, 23-07-2010
Opinió
Poesia
Alba Pijoan Guix
Quin tipus d'empresa puc muntar? Seguint la dita del prestigiós científic Albert Einsten “les crisis comporten progressos...”, en temps d'inestabilitat econòmica és un moment excel·lent per ser emprenedors i per pensar en crear la nostra pròpia empresa. En aquest sentit, és aconsellable escollir els sectors econòmics que estan, actualment, en procés de creixement, ja que són aquells que, en un futur proper, tindran més èxit i crearan ocupació. Un exemple d'aquests és el sector energètic i del medi ambient, ja que després de posar-se de manifest dos dels inconvenients més greus dels combustibles fòssils – l'exhauriment de les seves reserves i la dificultat d'eliminar els residus que se'n desprenen-, s'ha vist que cal potenciar les energies renovables, com per exemple, l'eòlica o la solar. Pel que fa aquest sector, la nostra comarca reuneix moltes de les característiques necessàries per muntar una empresa d'aquest tipus, ja que disposa d'un clima idoni, és un sector econòmic ambientalment sostenible i cada vegada més la població està més conscienciada en la cura del medi ambient. En aquest sentit, la producció i la comercialització de productes ecològics i més naturals també ajuden a conservar el medi ambient alhora que són més saludables pel nostre organisme. També, cal destacar que des de nombroses institucions tant públiques com privades s'està incentivant el consum d'aquest tipus d'energia, fet que implica necessàriament un canvi en els hàbits de la població per tal de reduir la quantitat d'energia que consumeix la societat actual. El sector serveis també és un sector emergent perquè com més desenvolupada és una societat, més importància adquireix aquest sector. Així, el grau de benestar de les persones està vinculat directament a la facilitat d'accedir a un conjunt de serveis. Per tant, aquest desenvolupament implica que cada vegada el nombre de persones ocupades en el sector sigui major, cosa que afavoreix la terciarització de l'economia. Els seus subsectors més importants són els serveis relacionats amb la informació i la comunicació i els d'atenció a les persones, que abraça des del turisme i l'educació fins a l'atenció social i la sanitat, entre altres. Referent a aquest sector, el Solsonès disposa d'uns recursos turístics excel·lents i econòmicament poc explotats. D'altra banda, l'augment de la població i el seu envelliment comporta un increment dels serveis per tal de satisfer la seva demanda creixent, com per exemple llars d'infants, centres d'atenció de dia, escoles, hospitals, etc. Malgrat tot, aquest ascens del sector cal que vagi acompanyat d'una millora en les infraestructures i d'un increment de professionals qualificats per tal d'absorbir amb èxit i eficiència la seva demanda. En definitiva, una crisi econòmica, com l'actual, és simplement el símptoma que alerta que el pacient, en aquest cas, el teixit econòmic, no funciona bé. Davant això, el seu tractament es resumeix en quatre paraules: EMPRENEDORIA, FORMACIÓ, INNOVACIÓ i COMPETITIVITAT.
Publicacions
Redacció
La revista Solc publica el número d'estiu, el 69 La revista Solc del Bisbat de Solsona acaba de publicar el número 69 corresponent al mes de juliol de 2010 En aquest número hi podeu trobar, entre altres, els següents articles: - Article d’opinió “Dels crucifixos als símbols religiosos personals” a càrrec del Sr. Àlex Seglers, professor de Dret eclesiàstic de la UAB. - Article d’opinió “El Cardenal Martini, un home de diàleg” a càrrec de Mn. Francesc Romeu, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona. - Dossier especial “El compromís missioner; la petita diàspora del Bisbat de Solsona” a càrrec del Sr. Guillem Carol. - Entrevista a Mn. Josep M. Ballarín, a càrrec del Sr. Guillem Carol. Si esteu interessats en adquirir aquest exemplar, n. 69, o bé a subscriure-us a la revista Solc, podeu trucar al tel. 973 48 06 19 (Júlia). 681 - Divendres, 23-07-2010
27
Josep Maria Poblet
Visca l’espectacle! Visca, amics! Quin espectacle! ens ofrenen al Congrés, (on tot, tot, els és permès) els Vips patris honorables, àdhuc els mots execrables. Mots grollers, retrets, insults, ixen d’uns cerebels nuls, ordint en el Sant Cenobi, uns sainets dignes d’oprobi entre grunys, merder i tumults... El cim de les grolleries l’han fet, alguns, fa pocs dies amb dos mots: tu... “maricón” que es creuà amb tu...“cabezón” re... “amors entre senyories”. Amics, jo us vull parlar clar: Què de bo puc esperar, d’uns Vips a qui el seu escó els preocupa més que jo? Apa... prou d‘ensarronar... Tota aquesta intransigència, ha ofès ja ma intel·ligència. Només hi ha una sortida perquè haguem tots millor vida: És la nostra Independència.
Opinió
Opinió
Josep Àngel Colomés
Es pot convertir el dolor injust en alegria?
Les causes de la malenconia Crec que tot ser humà alguna vegada a la seva vida s’hauria de plantejar aquesta pregunta : Quin motiu hi podria haver en la meva vida que em pogués crear una seriosa malenconia ?. I, si aquesta arribés, amb quins mitjans compto per poder-la combatre i allunyar-la de mi?. Jo no em sento capaç de definir-la correctament ; però crec que no és una malaltia transitòria ni cosa de passar un mal moment. El diccionari crec que la defineix perfectament: “Una tristesa profunda i permanent nascuda per causes físiques o morals que fa que l'individu que la pateix no trobi gust ni diversió en cap cosa”. És una cosa greu, perquè, tant si es fonamentada o imaginària treu les ganes de viure i de lluitar. Ens pren l'alegria i ens despulla de totes les nostres energies i entusiasmes. Els motius poden venir de llocs diferents: Per un amor perdut o enganyat, la por al futur, obsessions sense fonament, el fracàs repetit en la feina, l’enfonsament de les nostres obres i somnis, l’absència o mort d’un ser estimat, la por a la mort o a l’envelliment. Aquestes són les causes més serioses. Després hi ha les frívoles o imaginàries perquè hem de reconèixer que un gran percentatge de malenconies tenen més a veure amb pors imaginàries que en autèntiques realitats. De tota manera, tant si són imaginàries com si són autèntiques, mai no hem de deixar que s’aposentin en el nostre cor perquè ens farien perdre bons trossos de la nostra vida. Quant a la manera de lluitar hi ha un proverbi xinès que respon molt bé aquesta pregunta: “Tu no pots impedir que els ocells de la malenconia volin sobre el teu cap, però sí que podràs evitar que facin niu en els teus cabells”. Efectivament, el més important és no dedicarse a acaronar-la perquè faci el niu en nosaltres, perquè aquesta malaltia té una mena de dolçor que és molt fàcil recrear-se i adormir-se en ella. En canvi la malenconia desapareixerà si li plantes cara i llavors t’adonaràs que té menys fonament del que sembla i va en contra del gran sentit positiu que té la vida. Hi ha moltes coses per fer en la vida abans d’arrupir-se en la comoditat de les autolamentacions. I, naturalment, allunyar-se de l’egoisme. No vivim en un món apte per mirar-nos el melic. Només quan posem els nostres dolors enmig dels que pateix el món coneixerem el vertader gruix dels nostres. La millor solució es lluitar per solucionar els problemes dels altres, perquè moltes vegades és la manera de solucionar els nostres de manera sincera i fraternal.
Lolo, Manuel Lozano Garrido (de Linares, Jaén, 1920-1971), per culpa d’un reumatisme articular patit progressivament des dels 20 anys, va haver de passar-se’n 28 de la seva vida invàlid assegut en una cadira de rodes. Aquesta injustícia “va canviar el meu destí d’una manera radical. Vaig deixar les aules, el meu títol de professor, vaig ser reduït a la soledat i al silenci... Però, visc en el goig”. Com pot ser que una persona privada dels afers propis de la joventut, fos feliç? Com pot ser que una persona que patia dolor constantment, que semblava que li clavessin agulles en tots els porus de la pell, transmetés alegria? És possible això? Doncs sí, és possible. I malgrat viure cec els últims 9 anys de la seva vida, va transmetre un missatge positiu en els seus llibres i un entusiasme real als qui el tractaven. Milers d’articles a la premsa corroboren el seu pensament de servei, d’amor i d’entusiasme. Lolo vivia davant de l’institut de Linares. El professor animava als alumnes a visitar-lo ja que creia que podia ser per als nois un bon exemple anar a veure aquell home carregat d’ànim malgrat les dificultats. Ells, els nois, quan anaven a veure el Manuel Lozano, hi anaven amb por perquè els “feia cosa” trobar-se amb una persona invàlida i mancada. Però quan sortien de la visita, ho feien contents saltant i ballant. Lolo els engrescava a lluitar, a donar gràcies per les coses bones que tenien, per la salut que podien posar al servei dels altres... “Creia que l’anava a ajudar i era ell que m’ajudava a mi”, explica un testimoni. Lolo era dolç i amable. En podem ser admiradors. Ell era periodista i paralític. Ell, que era profundament creient del Déu Jesús, sabia que el sofriment s’acabaria i que la injustícia de la seva situació i de la de tantes famílies del món s’acabaria. Perquè la seva fe, la nostra fe ho diu ben clar: arribarà el dia que ens reunirem en un cel nou i una terra nova, allà on no hi haurà ni el plor ni el cruixir de dents. Perquè la injustícia de la mort en creu de Jesús no és inútil, afecta a totes les generacions i és redemptora. I és que després de la creu ve l’alegria com després de la tempesta ve la calma. Al costat hi tenia un àngel: la Lucy, la seva germana. “Compartir la meva vida amb ell va ser una gràcia que Déu em va donar.... Si hagués viscut mil vides, les hagués dedicat a ell... Lolo va ser la meva alegria, el meu recolzament...” I és que l’amor tot ho pot.
Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner Edició: Francesc Xavier Montilla - Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA
F. Torres
Formen part de l'equip de suport de Celsona: Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa
info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973
48 17 19
Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997
28
681 - Divendres, 23-07-2010
Opinió
Opinió
Roser Fons
Una iniciativa del Facebook que s’acaba fent realitat…
Aigua, senyor! He estat a punt de plantificar el titular amb l'expressió: “Aigua, Senyor, que de vi ja en venen”. Però, val més no fer conya amb el tema d'avui, perquè porta molt marcat el to d'un problema. Parlo de l'escassetat de l'aigua. Es calcula que hi ha quasi mil dos-cents milions de persones que no tenen accés garantit a l'aigua potable. I, espereu-vos! D'aquí uns deu o dotze anys poden arribar a uns quatre mil milions, si es mantenen les tendències d'ara. Hi ha una crisi global de l'aigua, i les causes poden ser diverses: Contaminació, extraccions exagerades en rius i llacs, governants corruptes, manca de responsabilitat, desforestació massiva, etc. Aquesta crisi global encara pot anar a més pels efectes del canvi climàtic. Hi haurà temps de sequeres i altres contrarietats, i els més afectats seran les comunitats més pobres. Un aspecte molt greu del tema: Que hi hagi tants milions de persones que no poden accedir a l'aigua potable, representa milers de morts cada dia, i la majoria són nens. Aviat està dit això (milers de persones!). La contaminació per metalls pesats i altres tòxics, produeix intoxicacions, trastorns al cos i altres malalties greus. La desmesurada ambició de desenvolupament, feta sense cap ni peus, ha degradat aigües, conreus, terres, camps, zones naturals diverses, i per tant les conseqüències són fatals. Els desastres també són deguts al comportament de governants sense escrúpuls, amb normes equivocades, alguns cops, imposades per l'Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional, o el Banc Mundial. Molts sectors responsables, no acaben d'afrontar el problema amb seriositat. Moltes empreses se'n renten les mans, molts governants també se'n renten les mans. Doncs, que no badin, perquè si tots plegats no parem de fer bestieses, podria ser que les mans se les haguessin de rentar amb aigua contaminada.
1000 Firmes perquè Obrint Pas ofereixi un concert a Solsona; aquest és el nom d’una proposta que vam llançar al Facebook fa aproximadament un any. La història, però, no ha estat tan fàcil, aquest n’és el resum de com un somni, i fent-ne broma, acaba fent-se realitat. Tot va començar com acostumen a fer-ho la majoria de projectes: parlant de coses impossibles amb els amics. Recordo que va ser una tarda d’estiu, avorrits i parlant de coses absurdes (o no tant). Un d’aquests temes va ser el d’un "hipotètic" concert d’Obrint Pas a Solsona. No ho vam trobar cap disbarat, i ràpidament ens vam posar mans a l'obra per a fer possible el projecte. Ens vam preguntar com. I la resposta va ser immediata: FACEBOOK. Al cap de deu minutets el grup ja estava creat, i al cap d’una setmana ja superava els 500 adherits. Va ser llavors quan ens vam adonar que tenint el suport de tanta gent el projecte tenia possibilitats de tirar endavant. La cosa, però, va quedar un pèl encallada… havien passat quatre mesos i l’eufòria inicial havia baixat… el grup havia aconseguit arribar a la xifra de 800 adherits (xifra que semblava impossible de superar…) vam decidir deixar-ho aparcat, fins que un bon dia, remenant el Facebook vam veure que havíem ja superat les 1000 adhesions. Va ser llavors quan vam decidir posar-nos en marxa; i la primera idea, també bastant esporàdica, va ser la de contactar amb el SOM. Per què? Doncs perquè els millors concerts que s’han fet a la nostra ciutat els darrers anys els ha organitzat el SOM. Va ser posar-se en contacte amb gent del SOM i tenir el concert lligat en qüestions de dies: El proper 4 de setembre a les ..12.. del vespre a la sala Xelsa de Solsona, tindrem Obrint Pas actuant en directe. Serà el concert solidari d’enguany. Un concert que promet; sobretot de cara al jovent de la comarca, que per fi tindrà un concert on poder disfrutar. Les entrades ja les podeu trobar, de moment la venda la fa gent relacionada amb les mil firmes i el SOM (per exemple, a la joieria Ester.) Si érem mil recollint adhesions, hem de ser més de mil al concert! 681 - Divendres, 23-07-2010
Ramon Gualdo
29
Opinió
M. Nadal
En el “Celsona” del dia 20 de març, en la secció escrita pel director sr. Borés deia…
“I només ha passat 40 anys”! En les que fa per a mi… i per molts encertadíssims, i veritables exemples d’una època no pas llunyana matisant les diferències i canvis, fets en tan poc temps, penso que es podria allargar molt més la cosa sobre aquest tema. Però solament em limitaré a una en aquest país per portar-ne, com molts, l’esquena “calenta”, i no poder veure mai més ningú, ni fills ni nebots, ni generació futura, les obagues de pins que hi havia en aquestes contrades, plenes de caça, bolets, ombres, flors, herbes medicinals, que donaven gust de passejar-s’hi i mirar-ho a més de molta vida de treballadors a l’hivern, quan al camp hi ha poc a fer, etc. A més, una sanejada economia als propietaris, que quan es fan diners, es reparteixen, bona part per tothom, obres, reformes, màquines, tots ho sabem això, sobretot els de més edat. Bé, quan es calava foc –no massa sovint, per cert,- tots hi corríem. Era un “patrimoni” quasi en comú, no solament del propietari… Però, la cosa s'havia d’espatllar, a no trigar massa. Els que hi corrien, i en sabien de veritat, d’apagar el foc, sembla que des de les altes esferes de governants, foren tractats d'ineptes, imbecils, rucs? O foteu-li com vulgueu. El cas és que aviat es muntaren grans serveis i dispositius per als incendis, immensos pressupostos, avions, hidros, camions, bombers uniformats... Però coneixen aquests, certament, la manera d’apagar el foc?. Com els qui ho havien fet tota la vida, gratis, i coneixent el terreny, pam a pam? Després de menys de trenta anys, milers i milers d’hectàrees calcinades ens donen a tots la resposta a tanta “saviesa”. Cal veure-ho per creure-s'ho! És que es pot apagar el foc des de comandaments a
Sóc persona
centenars de quilòmetres de distància? Hi ha bombers “conseqüents” i que volen escoltar, fer trencades, quan la cosa ja crema massa, i posar-hi foc controlat a una prudencial distància, perquè quan arribi el gran incendi, ja no trobi res a cremar. Però molts encara se’n riuen: Així que per apagar el foc, encara se’n ha de ficar més? Quina sortida! Doncs, sí, senyors perits del foc, quan crema de valent, descontroladament, no hi ha més remei que sacrificar-ne algun petit “bocinet”… O és que no havia funcionat així sempre? Qui ho nega no sap el que s’empatolla. Ben a la vista hi ha els resultats. O no? Mirant l’èxit que ha tingut aquesta nova modalitat d’apagar foc, penso que s’imposa una serena reflexió. O no hi quedarà res ben aviat. A veure? A la mateixa revista, el F. Torres, fa una descripció d’una novel·la Delibes d’un camperol semi analfabet, que dóna encertades lliçons als “il·lustrats” cretins de ciutat. Aquests, molta política, molta paraula “tècnica”, que dubto a vegades si ells mateixos saben què vol dir. En els casos del foc, com en altres, li dono tota la raó.
Humor: Una noia molt maca i “busqueta” a un vellet que creia adinerat…: –Avi maco, que podria dir-me l’hora que és ara? Avi: –No, filla, el meu rellotge ja fa anys que sols marca sempre les Sis!
Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia - sergi.ballespi@uab.cat
Universos idiotes El soroll de les nits de Solsona els caps de setmana no cessa, i això anima a aprofundir en l’apassionant univers d’aquest petit submón sub-humà que necessita emetre crits i xiscles i alirets, udols, laments i gemecs, bramuls i rugits i esgarips els dissabtes a la nit, qui sap per què. Què hi ha a l’univers d’aquestes persones? Sents a parlar d’universos exquisits com l’univers Monzó (Quim), l’univers Morrison (Jim) o l’univers Burton (Tim) i et planteges quin conjunt de fantasies, coneixements, creences, desitjos, impulsos, conflictes, sentiments, aspiracions, expectatives, projectes, records i explicacions sobre la vida deuen regir el funcionament d’aquestes persones, i els universos idiotes són igualment interessants també per la seva excepcionalitat (excepcionalitat per sort, per
cert). Quins engranatges anímics s’activen abans d’un crit a la nit? Ho hem analitzat per mail amb alguns lectors i no hem arribat a cap conclusió, segurament perquè les causes i les conseqüències de qualsevol conducta humana són múltiples. Alguns criden perquè un altre ho fa, altres per marcar territori (jo prefereixo que només es pixin, ja que igualment ho fan), altres per fer-se presents (perquè potser se senten aparatosament invisibles si no criden l’atenció de forma incontestable) i altres per alliberar tensió, com una estereotípia (però això ja pot ser signe de dany neurològic i angunieja més). La qüestió és que en l’exercici de les seves llibertats trepitgen la nostra. I parlant de llibertat: sap algú si puc trobar una catapulta a bon preu l’eBay?
30
681 - Divendres, 23-07-2010
Societat
La Francina el dia 21 va fer 7 anys. Moltes felicitats de part dels seus tiets. Carme i Delmiro
Des de petit amb la moto al cul, i ara que en fa 18 anys vol cotxe!!! Si divendres veieu aquest "MOTERO" canvia PETONS per CERVESES (Existències limitades). Per molts anys de part de tota la família.
Els més frescos de Sant Cristòfol
Comença la temporada boletaire El Jaume Bonvehí va trobar el passat 20 de juliol prop del llac de Malniu aquests dos impressionants ceps, un de 1.100 grams i l'altre de 650 grams. 681 - Divendres, 23-07-2010
31
Ciclisme
Ramon Estany
La 26a Volta ciclista al Cor de Catalunya sortirà de Solsona El recorregut començarà a Solsona i tindrà Sort, la capital del Pallars Sobirà, com a base d’operacions. Hi haurà ascensions a ports com el coll de Serra Seca, per on van passar els ciclistes del Tour el 2009, Llessui, Portainé, el Port de la Bonaigua o el Port del Comte, entre d’altres pujades importants. La Volta vol continuar sent una de les més importants del cicloturisme a l’estat. La cursa, que transcorrerà entre el dilluns 2 d’agost i el dissabte 7 d’agost, sortirà oficialment de Solsona el dilluns 2 d’agost Per aquesta edició s’ha preparat una travessia en una de les zones més espectaculars i amb més possibilitats per al cicloturisme de Catalunya. Aquest any la Volta es trasllada fins al Pallars Sobirà i concretament a la població de Sort. Seran 6 etapes de cicloturisme, sumant un total de 632 km i poc més de 12.300 metres de desnivell acumulat. Es pujaran 12 ports de muntanya: Serra-Seca, Cantó, Alto d’Enviny, Llessui, Port-Ainé, Bonaigua, Bretui Este, Sallent, Bretui Oest, Port del Comte, Castelltellat i Montserrat.
La Volta del Cor 2010 es compon de sis etapes: Día: 2 d'agost _ Distància: 113 Km _ Desnivell: 2.500m.: Sortida de Manresa. Després d’un trasllat de Manresa a Solsona: Solsona / Coll de Serra-Seca / Coll de Nargó / Port del Cantó / Sort. Día: 3 d'agost _ Distància: 83 Km _ Desnivell: 2.302m: Sort / Alto d’Enviny / Rialp / Llessui / Rialp / Port-Ainé / Sort. Día: 4 d'agost _ Distància: 107 Km. _ Desnivell: 1.703m.: Sort / Bonaigua / Sort.
32
Día: 5 d'agost _ Distància: 103 Km _ Desnivell: 2.160m.: Sort / Col de Bretui / La Pobleta de Bellvei / Presa de Sallente / La Pobleta de Bellvei / Col de Bretui / Sort. Día: 6 d'agost _ Distància: 123 _ Desnivell: 1.975m.: Després d’un trasllat de Sort a Organyà. C-14 / Odèn / Coll de Jou / Port del Comte / Coll de Jou / Coll de Portell / Solsona / Manresa. Día: 7 d'agost _ Distància: 103 Km _ Desnivell: 1.690m.: Manresa / Callús / C.Castelltallat / Fonollosal / Manresa / Montserrat / Manresa
681 - Divendres, 23-07-2010
Natació
Ajuntament de Solsona
Rècord de participació a la tradicional Hora de Resistència de Natació de Solsona Hi prenen part una dotzena d’equips mixtos en les categories infantil i sènior En la seva vint-i-setena edició, l’Hora de Resistència de Natació de les piscines municipals de Solsona ha demostrat estar en bona forma. La popularitat d’aquesta tradicional prova va en augment els darrers anys i dissabte passat va assolir el rècord de participació amb un total de 12 equips, tots mixtos. La competició, organitzada per la regidoria d’Esports, es Foto de família dels participants a la 27a edició de la prova va celebrar enmig d’un ambient festiu i amb el temps a favor. Durant 60 minuts, els nedadors i nedadores participants van fer relleus de 42 metres sense parar. En la categoria infantil va quedar en primer lloc l’equip format per Ramon Mascaró, Júlia Mascaró, Roger Ribera i Laia Burgués, amb 3.801 metres, mentre que en la categoria sènior van resultar campions Sergi Llutart, Clara Tordesillas, Marcel Call i Anna Tàpia, amb 4.221 metres. Enguany, tot i l’elevada participació no hi va haver cap equip en la categoria de 14 a 18 anys. Tots ells, a més dels equips segon i tercer de cada categoria, van recollir els premis de mans del regidor d’Esports i el tècnic d’Esports de l’Ajuntament, Salvi Nofrarias i Càndid Viladrich.
Classificacions:
Celebració de la prova, dissabte passat a les instal.lacions municipals
Categoria infantil: 1r. Ramon Mascaró, Júlia Mascaró, Roger Ribera i Laia Burgués: . ............3.801 metres 2n. Iria Pujol, Íker Pujol, Ariadna Ortiz i Carles Robles..............................3.759 metres 3r. Nil Ribalta, Omar Urrich, Víctor Vázquez i Marina Santaeulària............3.570 metres
Categoria sènior: 1r. Sergi Llutart, Clara Tordesillas, Marcel Call i Anna Tàpia.......................4.221 metres 2n. Dani Callejas, Iris Viladrich, Judit Ribera, Aleix Ribera . ......................3.854 metres 3r. Marc Sala, Susi Castro, Carme Castells i Candi Viladrich . ....................3.654 metres
Equip campió en la categoria sènior 681 - Divendres, 23-07-2010
Equip campió en la categoria infantil 33
Bàsquet
Futbol 7
CB Solsona
Consell Comarcal del Solsonès
Cloenda del mini campus
CALENDARI FINALS
Aquest divendres dia 23 al capvespre acaba l’edició d’enguany del Mini Campus d’Estiu de Bàsquet del CB Solsona i se celebra l’habitual festa de cloenda, amb repartiments de premis, obsequis i berenar per a tots els nens i nenes.
QUARTS DE FINAL DILLUNS 26-07-10
21.00 1A-4B / 22.00 2A-3B
DIMARTS 27-07-10
21.00 1B-4A / 22.00 2B-3A
SEMIFINALS - DIJOUS 29-07-10 21.00 GUANYADOR PARTIT A-D 22.00 GUANYADOR PARTIT B-C
FINALS - DIVENDRES 30-07-10
21.00 3R –4T LLOC / 22.00 FINAL
MÀXIMS GOLEJADORS
EQUIPS JUGADORS GOLS RIVER PLATE.................................ARTURO GÀNDARA...............................................9 BOCA.............................................. JORDI OBIOLS..................................................9 BAR CASTEL...................................... CARLES PISA...................................................9 BORÉS CUINES.................................X. MONCUNILL..................................................6 TIFOSSI........................................... PAU TRIPIANA..................................................5 RIVER PLATE................................ROGER SENARRIAGA..............................................5 RIVER PLATE...................................CARLOS ACOSTA.................................................5
El CB Solsona s’adhereix al codi ètic en els fitxatges de menors
CLASSIFICACIÓ GENERAL
El Codi Ètic d'actuació entre clubs en els fitxatges de menors és una iniciativa de la Federació Catalana de Basquetbol per tal de millorar el potencial humà a través de la pràctica esportiva i en la seva relació mútua. L'objectiu del "Codi Ètic" és el d'establir unes conductes de relació entre clubs basades en la igualtat, la lleialtat, el respecte i el joc net. Alhora, s’estableix un protocol d’actuació pel que fa als fitxatges. En el procés d’elaboració hi ha participat el director esportiu del CB Solsona, en Joan Pujol.
Assemblea general El passat divendres 16 de juliol es va dur a terme l’Assemblea General ordinària del club. El plantejament de la nova temporada es mostra continuador en relació a l’anterior, tant pel que fa a la previsió i configuració dels equips com als pressupostos de l’entitat. Com a novetat cal indicar que l’assemblea va aprovar una modificació quant a les quotes en el sentit que hi ha una reducció de les tarifes dels jugadors, amb la desaparició dels conceptes de patrocini de pilota i el sorteig de primavera, però en canvi no hi haurà l’opció de recuperar diners amb la venda dels números del sorteig o a través d’un possible patrocinador de la pilota. Després de molt anys de presència a la junta directiva, plega la tresorera del club, la Leo Roure, a qui se li va agrair el seu esforç i dedicació a l’entitat. Es va fer una crida per incorporar noves persones a la junta directiva i es pregona a tots els amics i simpatitzants del bàsquet solsoní que es procurin implicar en la mesura de la seva disponibilitat en tasques concretes de l’activitat quotidiana del club.
BOCA VERSÀTIL TIFOSSI BAR CASTELL DRINK TEAM TONETTO BOLA DE DRAC Z CRYGRYNSKIY
PJ PG PE 6 4 5 4 5 3 1 5 2 2 5 2 1 5 1 5
PP 2 1 1 1 2 4 5
GF 24 15 16 15 11 6 3
GC 10 1 4 16 9 22 14
PUNTS 12 12 10 8 7 3 0
BORÉS CUINES RIVER PLATE TREPOVI C.I.S. TEGECOM KASCARRELLES DEL CUL VETERANS
PJ PG PE PP 6 5 1 5 4 1 5 2 1 2 5 2 3 5 2 3 5 1 1 3 5 5
GF 21 24 8 13 7 6 6
GC 5 5 8 16 10 8 33
PUNTS 16 13 7 6 6 4 0
C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78 34
681 - Divendres, 23-07-2010
Atletisme
Atletisme
Club Fondistes del Solsonès-Prosetel
Sílvia Leal, 15a posició al campionat del món de Kilòmetre Vertical
XI Cursa de muntanya d’Ossera
Sancho Ayala aconsegueix un nou podi a Ossera
El passat divendres 16 de juliol, a la Localitat de Canazei (Italia) situat a les Dolomites, es va disputar el Campionat del Món de Kilòmetre Vertical. Va ser un dels kilòmetres Verticals més exigents del calendari internacional, amb un 50% de desnivell en positiu, i amb una temperatura de 32 graus. La sortida es va donar a 2/4 d'11 del matí. Un total de 180 atletes de totes les seleccions mundials es van reunir a la línia de sortida, que es va donar en format línia, poc comú en aquest tipus de carreres que se solen donar en format crono. Des d'Alba di Canazei, a 1.465 metres fins al pic Crepa Neigra, situat a 2.465 metres, 1000 metres justos de desnivell en una distància de poc més de 2 kilòmetres, amb corriols i prats i fins i tot neu, amb una petita variació al tram final, on, a diferència de l'any passat que acabava en ziga zaga, s'alçaven 50 metres finals, agònics, per tal de poder lluitar l'esprint final.
Diumenge 18 de juliol a 1/4 d'1 del migdia es va disputar la XI edició de la popular cursa d’Ossera, amb la participació de 145 inscrits, entre ells 8 atletes dels Fondistes del Solsonès; Meritxell, Jordi, Joan Carles, Josep Lluís, Sergi, David, Pepe i Sancho. Un recorregut de 10 quilòmetres amb desnivell de 450 metres, amb 4 quilòmetres de forta pujada per corriols de bosc i 6 quilòmetres de baixada per pistes forestals. La cursa va ser guanyada per Xavi Espiña del Saltarocs de Sanaüja, amb un temps de 43’04 minuts seguit per Jordi del Facva de Valls, amb un temps de 44’03 minuts. I tercer va arribar Sancho Ayala dels Fondistes del Solsonès, superant els 3 primers classificats de l’any passat, amb un temps de 44’27 minuts. Jordi Masramon va entrar al lloc 17 de la general amb un temps de 50’58 minuts. Sergi Brau (14 anys) amb un magnífic temps de 53’55 minuts va arribar al lloc 34 de la general. Josep Lluís Alonso amb un temps de 56’02 minuts va entrar al lloc 46 de la general. Joan Carles Montaner va entrar al lloc 55 de la general amb un temps de 58’53 minuts. David Alconchel va entrar al lloc 57 de la general amb 49 minuts, Josep Alconchel amb un temps de 1’1’27h. va entrar al lloc 76 de la general. Meritxell Rodríguez amb un temps de 1’03’30h. va entrar al lloc 84 de la general i 10a dona.
681 - Divendres, 23-07-2010
Centre Excursionista del Solsonès
La corredora del Centre Excursionista del Solsonès va sortir a l'expectativa, esperant agafar un ritme i poder mantenir-lo fins a final de cursa. És una cursa molt tàctica, ja que durant l'ascensió es fan molt difícils els avançaments i és prioritari fer una bona sortida per agafar bones posicions. Tot i així, la Sílvia va poder recuperar algunes posicions més fins a col·locar-se en una molt bona 15a posició, que va mantenir i lluitar amb dents i ungles fins a la línia d'arribada. Els atletes que corrien amb la seva selecció tenien un lloc de privilegi a la sortida, deixant enrera uns 20 metres a la resta. Tot i aquesta petita desavantatge, la Sílvia de seguida es va col·locar entre les 20 primeres. La Sílvia vol agrair molt especialment al Centre Excursionista del Solsonès per ajudar-la en tot el que és possible, al seu espònsor Josep Novelles, a Espaigua per la seva col·laboració, a la seva entrenadora Tate Flotats i als amics i familiars. Sense tots ells aquesta fita mai no s'hagués pogut dur a terme. La pròxima cursa serà el proper dia 1 d'agost, Copa del Món de Curses de Muntanya. Distància de 42 km, a Chaberton. 35
Futbol Platja 3x3
Gesport
Lating Kings s’emporten el V Futbol Platja 3x3 “ Nuri” del Pi de Sant Just als penals
Enredus
Els finalistes: Latin Kings i els Racamiol
Chigrinskys
Ohrozettz
Els Espitosos
Calvitos Brown
Pa, pa, pa la Mari Carmen
Space
Sandwitxos 36
681 - Divendres, 23-07-2010
Futbol Platja 3x3
Gesport
Els campions: Latin Kings
Aquest passat diumenge 28 de juliol es va celebrar a les piscines del Pi de Sant Just la 5a edició del ja clàssic torneig de futbol platja 3x3 de la comarca del Solsonès. Durant les gairebé 10 hores de torneig es va poder gaudir d’una diada d’espectacle futbolístic sobre l’arena i sobretot d’un ambient lúdic i festiu de tots els participants i el nombrós públic assistent. Enguany ha tornat a haver-hi el límit d’equips complert, deixant sense plaça algun equip que va fer tard a la inscripció. Per aquest fet l'organització estudiarà ampliar l'oferta de la sisena edició del futbol platja de l’any vinent. Després d’una jornada de festa es va arribar ja a la fase final amb Latin Kings, que va sorprendre guanyant als anteriors campions, Enredus, a les semifinals. I per l’altra banda, els
2n classificat, Racamiol
Racamiol es van imposar a Ohrozetts, classificant-se així per a la final. La final va ser molt disputada i va acabar en empat a 3. El desenllaç de la final es va decidir des dels llançaments de penal, on després de dotze llançaments Latin Kings era el vencedor d’aquesta cinquena edició. L’entrega de premis la va fer el sr. Antoni Márquez, representant de l’ajuntament d’Olius, excusant la presència del patrocinador oficial del torneig “Perruqueria Nuri”, una vegada més. Finalment, volem felicitar a tots els presents per aquesta diada i convidar-vos a tots a l’últim torneig esportiu de juliol a les piscines del Pi de Volei-platja 4x4 d’aquest proper dissabte 24 de juliol. Us hi esperem!!!
Albert Caelles, màxim golejador de la fase regular
Enredus, 3r classificat
681 - Divendres, 23-07-2010
37
Equip menys golejat, Racamiol
Celebracions
Sortides
Lluís Falp
Bateig acompanyat de Gospel
Anna Simon i Ampurdanès
Les puntaires d'Oliana visiten Florència
Diumenge passat es va celebrar a l’Església del Cor de Maria el bateig de la Maria Elena. La celebració va comptar amb un acompanyament musical especial a càrrec del Grup de Gospel Freesongs, de Solsona. Aquest grup, format per 22 cantants, va interpretar un seguit de temes curts, rítmics i alegres a capella, sense la intervenció de cap instrument. Aquest és el format que presenten per a aquest estiu.
El naixement de Venus i el Renaixement de la Bellesa, d'un nou cicle de vida: la Primavera, Flora, Florència
Concursos
Florència eclosionava amb tot el seu esplendor de realitat quan les Puntaires d'Oliana, igual com farien les Parques, teixien el seu destí a la capital de l'Art. Pinzellades d'història i déus antics cisellen tota la ciutat com una escultura perfecta: el Ponte Vecchio, la Galleria degli Uffizi, el Palazzo Pitti, el Duomo de Santa Maria de Fiore, la Santa Croce..., impregnaren les puntaires d'aquella sensibilitat artística que només són capaços de compartir els qui també saben crear bellesa. L'ART en majúscules, però també el gust pel ben vestir, els petits tresors amagats darrera dels taulells de botigues discretes i els plaers del paladar, van fer de la sortida anual de les Puntaires d'Oliana un viatge inoblidable.
Redacció
Concurs del cartell del carnaval de Solsona 2011 Participants: Tota persona interessada. També poden participarhi les no interessades. Tema: Lliure. En el cartell ha de posar: Carnaval Solsona 2011 Mida: 40x55. Vertical o horitzontal. Núm. de cartells: Indefinit. Han de ser rigorosament inèdits. Identificació: Darrere del cartell, hi ha d'haver el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor dins un sobre tancat. Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona (Apartat de Correus núm. 67), Ajuntament de Solsona, Oficina de Turisme del Solsonès i Oficina de Turisme del Nucli Antic. Admissió: Fins al 12 de novembre de 2010. Veredicte: 13 de novembre de 2010. Premi: 150 euros + 1 llotja + 2 abonaments + 2 sorpreses L’organització comunicarà personalment al guanyador la data i el lloc d’entrega. 38
681 - Divendres, 23-07-2010
Diferències
Marta C.
Les 7 diferències Aquest dissabte dia 17, la Colla Gegantera del Carnaval va iniciar la temporada de sortides, a Pradell de Sió. Aquí hi teniu un parell de fotografies dels seus gegants. Ara, vosaltres, sabríeu trobar-hi les 7 diferències? Solucions diferències Celsona 680
L'acudit del Simi
681 - Divendres, 23-07-2010
39