Solsona
Consell Comarcal del Solsonès
El Centre Sanitari del Solsonès aposta per les energies Aquest estiu s’ha posat en servei la nova instal·lació solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària al Centre Sanitari del Solsonès, coincidint amb el període de màxima irradiació solar i per tant, de ple rendiment. L’aposta que fa el Centre Sanitari per implantar les energies alternatives, ha suposat la instal·lació de 18 panells o col·lectors solars, que s’han situat a la teulada, sobre la nova unitat d’hos· pitalització que s’està construint. A més, s’han incorporat tot un seguit d’equips de regulació, accessoris, vàlvules i equipaments, així com dos acumuladors de 1.000 litres cadascun d’ells, que es situen a la sala d’instal· lacions del Centre Sanitari. La superfície de captació solar és de 34,56 m2, que equival a una potència de 24,19 kW. Amb les dimensions d’aquesta instal·lació es preveu obtenir una cobertura solar mitjana anual del 49,95 % del consum d’aigua calenta sanitària del Centre, la qual cosa suposarà un estalvi energètic de 21.673 kWh anuals, que representa un estalvi d’emissions de CO2a l’atmosfera de 7,585 kg anuals.
alternatives
El cost d’execució per contracte del projecte ha estat de 36.134,73 euros i l’execució ha anat a càrrec de l’empresa Instal· lacions Industrials AGEC, S.L., sota la direcció tècnica dels serveis tècnics del Consell Comarcal.
La Barra del Mia
L'ajuntament multarà amb 40 euros la caca dels gossos...
633 - Divendres, 21-08-2009
Pinós
Josep M. Montaner i Reig
Projecten la creació d’un parc d'energia
solar a Pinós
El parc amb 200 panells solars tindrà una potència instal·lada d’1 megawat i serà el més gran d’aquestes característiques del Solsonès El municipi de Pinós podria acollir el parc d’ener· gia solar fotovoltaica més gran del Solsonès si prospera el projecte que l’empresa Energia Solar Fotovoltaica Terra Alta SL ha presentat a l’ajuntament d’aquest municipi. De moment la iniciativa ha superat tots els tràmits administra· tius necessaris per aquest tipus d’instal.lacions i disposa de les autoritzacions de la Generalitat, el Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Pinós. El projecte preveu la instal·lació d’un parc solar d’1 megawat de potència total instal.lada, i segons els responsables de l’empresa impulsora suposarà una inversió aproximada de 5 milions d’euros. L’Ajuntament de Pinós espera que la posada en marxa del parc permeti obtenir uns ingressos anuals propers als 40.000 euros després dels acords a què han arribat el consistori i l’empresa promotora. Segons ha explicat l’alcalde de Pinós, Josep Isanta el consistori rebria, aproximadament, el 10% dels beneficis generats pel parc i només hauria de pagar 14.000 euros en concepte de lloguer de la finca. El parc solar de Pinós disposarà d’un total de 200 se· guidors moblis de dos eixos i s’instal·larà a les finques de cal Morros i la Guilella on ocuparà una superfície aproximada de 7 hectàrees de les quals els seguidors solars n’ocuparan al voltant de 6. Els seguidors tindran una superfície aproximada de 40 metres quadrats i l’empresa preveu que la central pugui produir 1.800.000 kilowats hora. El perímetre del parc es vallarà totalment i es construirà una petita estació transformadora des d’on s’evacuarà l’energia produïda a través d’una línia de mitja tensió connectada a la xarxa elèctrica d’Endesa que passa a tocar de la zona on s’ubicarà la central. L’Ajuntament de Pinós i l’empresa promotora espe· ren ara que el govern central resolgui el més aviat possible els expedients d’autorització per a la construcció de noves centrals solars. Segons les previsions inicials el parc de Pinós es podria començar a construir l’any 2011 un cop s’hagin autoritzat els projectes que el govern té actualment sobre la taula. Tot i l’augment dels ingressos que suposarà pel muncipi, Isanta ha lamentat que “la lentitud” amb que es tramiten aquestes iniciatives “ha provocat que es redueixin sensiblement” els ingressos que se’n podien obtenir inicialment. Segons ha explicat Isanta, “en arribar a l’alcaldia el preu per quilowat se situava entorn als 0,42 cèntims mentre que arran del decret promulgat pel govern a finals de 2007 aquesta xifra s’ha situat en 0,27 cèntims per quilowat”. Tanmateix Isanta ha assegurat que la instal.lació suposa “una bona oportunitat de desenvolupament” pel món rural i “aportarà uns beneficis addicionals” pel municipi de Pinós. Per la seva banda, Jordi Pradell, responsable de l’em· presa promotora, ha avançat que el parc podria donar feina a tres treballadors per fer-ne el seguiment i el manteniment. A més, segons ha explicat la producció d’energia fotovoltaica del parc de Pinós permetria evitar l’emissió de 1.488 tones de CO2 al medi ambient i permetria generar l’energia suficient per donar servei a unes 700 famílies. 633 - Divendres, 21-08-2009
Els panells solars del parc solar de Pinós seran similars als que es van instal. lar al parc de Navès. (Foto arxiu)
Parcs solars al Solsonès Si finalment prospera, la planta solar de Pinós serà la tercera d’aquestes característiques que s’instal.la en una zona rural del Solsonès, que ja compta, des de fa un temps, amb 2 centres de producció d'energia fotovoltaica situats als munici· pis de Navès i Lladurs. Els tres parcs sumats suposarien una potència instal.lada de prop de 3 megavats.
Pinós
Josep M. Montaner i Reig
Un incendi calcina 5 hectàrees de terreny agrícola a Pinós La ràpida intervenció de Bombers i ADF’s, la manca de vent i el bon accés de la zona permeten controlar ràpidament les flames Un incendi va cremar dimarts passat 5 hectàrees de ter· renys agrícoles al nucli d’Ardèvol al terme municipal de Pinós, al sud de la comarca del Solsonès. El foc es va declarar cap a les tres del migdia a la fina de cal Peroi i en la seva extinció i van participar fins a dotze dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat i quatre mitjans aeris, així com diversos efectius de les ADF’s Natura Viva i La Segarra. La ràpida intervenció dels mitjans antiincendis, la manca de vent a la zona en el moment de declarar-se el foc i el fet que l’indret fos de fàcil accés va perme· tre controlar ràpidament les flames tot i les altes temperatures i l’ambient sec que es va viure dimarts passat al Solsonès. Les flames van calcinar prop de 5,5 hectàrees de camps de rostolls i marges i van arribar fins a la carretera d’Ardèvol on es va cremar una part de la tanca de seguretat de fusta que
L'incendi es podria haver originat sota aquesta línia elèctrica de baixa tensió
hi ha en aquesta via. Durant els treballs d'extinció de l'incendi, un bomber va resultat ferit lleu en un ull i va requerir l’atenció mèdica per part dels efectius del SEM. Tot i que es desconeixen oficialment les causes exactes del foc -els Agents Rurals es van desplaçar a la zona per iniciar la corresponent investigaciól’incendi podria haver estat originat pel trencament del cable d’una línia elèctrica de baixa tensió que Endesa té a la zona, segons van apuntar alguns testimonis visuals. Un cop apagat l’incendi els Bombers van retirar de la carretera els trams de la tanca de seguretat calcinats i van con· tinuar remullant la zona fins passades les 7 de la tarda moment en que van donar per extingit totalment l’incendi.
Bombers retirant les restes de la valla de fusta de la carretera
El foc va arribar fins a la carretera d'Ardèvol
633 - Divendres, 21-08-2009
633 - Divendres, 21-08-2009
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
El Consell assegura que garantirà la qualitat de totes les obres del Pla
de camins
El president de l’ens comarcal, Marià Chaure ha recordat que les obres encara no han finalitzat i ha assegurat que un cop acabades els camins estaran en perfecte estat El Consell Comarcal del Solsonès ha sortit al pas de les queixes que en les darreres setmanes ha rebut pel mal estat en què es troben alguns dels camins que està remodelant en el marc del Pla comarcal de camins. Els respon· sables del Consell s’han mostrat sorpresos per algunes de les crítiques rebudes ja que les obres –que corresponen a la primera fase del Pla- en· cara no han finalitzat i en alguns casos tot just s’hi ha començat a actuar. Segons ha explicat el gerent de l’ens co· marcal, Antoni Pallés “l’objectiu del Consell és que les obres es facin bé i seguint els criteris aprovats en els projectes executius de cada obra”. En aquest sentit, Pallés ha assegurat que el Consell “garantirà la correcta execució de les obres previstes” i els camins es faran “amb la qualitat que requereixen”. Tot i això, el gerent del Consell ha reconegut que alguns dels camins en què s’ha estat treballat presenten trams en El mal estat d'alguns trams dels camins són evidents (Foto arxiu) mal estat però, ha assegurat que seran reparats abans que finalitzi el termini d’execució de les obres de la primera fase del Pla de camins previst pel proper mes de setembre. Aquest és el cas del camí de Matamargó que ara s’haurà de refer atès que la base de la calçada no era prou sòlida. El Con· sell ja ha parlat amb l’empresa adjudicatària dels treballs perquè aixequi l’actual capa asfàltica i torni a compactar i consolidar la base del camí. Posteriorment es tornarà a asfaltar. Aquestes actuacions no suposarà cap sobrecost pel Consell ja que l’obra encara està en garantia, ha apuntat Pallés. Pel que fa al camins que presentin deficiències constructives el gerent del Consell ha assegurat que “es repararan allà on faci falta”, mentre que la resta de camins s’aniran reformant seguint els criteris construc· tius que fixen els projectes executius de cada obra. Per la seva banda el president del Consell, Marià Chaure s’ha mostrat convençut que les obres es duran a terme de manera eficient i els camins estaran en perfecte estat un cop s’hagin acabat definitivament les obres. Tot i això, des del El Consell han lamentat les crítiques que representants polítics d’ERC, ICV i El han realitzat les darreres setmanes per la manera com s’està executant el Pla de camins. En aquest sentit, Pallés ha manifestat “que es tracta de qüestions tècniques que estem mirant de resoldre però que alguns volen polititzar”. Pel que fa a la polèmica sobre l’elecció dels camins -El Comú i ERC consideren que a Pinós s’ha prioritzat la reforma de camins particulars en detriment d’altres d'interès comarcal- el president del Consell ha recordat que els camins inclosos en el Pla van ser escollits per l’Ajuntament d’aquest municipi i que el Consell es va limitar a incorporar-los al Pla tal i com ho demanava l’acord del ple municipal del consistori de Pinós.
633 - Divendres, 21-08-2009
Solsona
Ramon Estany
El pavelló vell veu la llum Dilluns vinent és previst que el pavelló vell de Solsona torni a obrir portes després de les obres de condicionament que s'hi han fet des de principi d'estiu. S'han restituït les lluernes de la coberta, s'ha eixamplat la porta d'accés directe i s'ha pintat la façana exterior, de tal manera, que a hores d'ara, aquest po· liesportiu ja fa goig, més encara que el nou. Les obres de condicionament del pavelló vell s'inclouen dins el projecte de millora de la zona esportiva, pressupostat en 975.521 euros, finançats per l'Ajuntament a través del Fons Estatal d'Inversió Local. Van començar el mes de juny, encara que s'hi van poder practicar les activitats previstes de cada any com el Campus Èlite Jove i el Mini Campus de Bàsquet del CB Solsona.
El pavelló nou estarà ocupat per les obres fins l'1 de novembre Entre les millores amb que s'està dotant el pavelló nou hi ha la climatització o captació solar per aconseguir aigua calenta, el parquet i el revestiment de fusta a les parets. Sota les grades s'està construint la zona de vestidors, dutxes, lavabos i un pas· sadís que arriba fins a la paret de les piscines. També quedarà resolta la sortida d'emergència i la connexió amb les piscines.
633 - Divendres, 21-08-2009
Solsona
Ajuntament de Solsona
Convoquen una plaça de personal per gestionar el Punt d’Informació de la Festa Major de Solsona
El Punt d’Informació de l’Energia de Solsona adverteix de la convocatòria imminent dels ajuts de l’Icaen
Enguany aquest servei es trasllada a l’Oficina de Promoció Turística de la plaça Major
El Punt d’Informació de l’Energia (PIE) de Solsona, un servei adscrit a la regidoria de Medi Ambient, ha avançat que la propera convocatòria d’ajuts de l’Institut d’Energia de Catalunya (Icaen) es publicarà la segona quinzena de setembre
L’Ajuntament de Solsona convoca una plaça de treball per gestionar el Punt d’Infor· mació de la Festa Major, que estarà obert matins i tardes des del dia 5 fins a l’11 de setembre. Enguany es canvia la ubicació d’aquest servei i es trasllada a l’Ofi· cina de Promoció Turística (ARXIU) L’oficina s’obre el dia 5 de Municipal, situada al nú· setembre i funciona fins a l’11 mero 11 de la plaça Major, al cor de la festa. Es valorarà que la persona interessada en aquesta oferta tingui coneixements generals de la ciutat i, òbviament, de la celebració en honor a la patrona. En aquest punt se centralitzarà el servei d’atenció al públic per oferir informació de la Festa Major i del programa d’actes i vendre articles relacionats amb el folklore solsoní, així com entrades anticipades a les actua· cions musicals i teatrals programades per aquests dies. També es coordinaran des d’aquesta oficina el Ral·li Fotogràfic i el Concurs de Pintura Ràpida. Les persones que vulguin optar a aquesta plaça de treball han de ser majors d’edat. Es pot presentar la sol·licitud a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament fins al proper dilluns 31 d’agost.
Per aquest motiu, aconsella els ciutadans i les empreses que vulguin acollir-se a algun tipus de subvenció per a la instal·lació d’energies renovables o bé per a actuacions d’estalvi i eficiència energètica que tinguin la do· cumentació preparada, ja que s’atorguen per ordre d’arribada de les sol·licituds a la Generalitat. Des del PIE s’assessora tothom que estigui interessat a tra· mitar aquest tipus d’ajuts, que de mitjana poden cobrir entre el 22 i el 40 per cent del cost de la inversió realitzada. Per fer qualsevol consulta sobre aquests ajuts els ciutadans poden adreçar-se al Punt d’Informació de l’Energia de Solsona, posat en marxa a mitjan mes de maig a les dependències dels serveis tècnics municipals. L’horari d’atenció presencial és els dilluns de 5 a 7 de la tarda i els divendres de 12 a 2. Per telèfon, es pot trucar cada dia, de dilluns a divendres, al 973 48 00 50 i per correu electrònic, a l’adreça: informacio.energia@ajsolsona.cat.
633 - Divendres, 21-08-2009
Solsona
Ajuntament de Solsona
Es constituirà el consorci urbanístic que desenvoluparà l’ARE de la Cabana del Màrtir Aquest nou ens estarà integrat, de forma paritària, per l’Incasol i l’Ajuntament L’Ajuntament de Solsona ha aprovat inicialment la constitució del consorci urbanístic per al desenvolupament de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de la Cabana del Màrtir, que estarà integrat a parts iguals per l’Institut Català del Sòl (Incasol) i l’Ajuntament. Aquesta nova entitat pública és l’ins· trument jurídic que ha de donar forma a l’ordenació urbanística d’aquest sector, on s’hi preveu la construcció de 492 habitatges, la meitat dels quals seran de protecció oficial, i una zona d’equi· paments que acollirà l’edifici definitiu del CEIP El Vinyet i el segon institut del municipi. La creació d’aquest consorci ha rebut el vistiplau dels grups municipals que conformen l’equip de govern (ERC, El Comú i PSC), mentre que CiU s’hi ha posicionat negativament, en tant que no comparteix el projecte de l’ARE des dels seus inicis. Tal com afirma Martí Abella, regidor d’Urbanisme, la constitució del consorci és “el pas lògic” que segueix l’aprovació definitiva de la nova figura urbanística. Entre altres funcions, haurà d’impulsar
633 - Divendres, 21-08-2009
el Pla director urbanístic, tant pel que fa a l’ordenació com a les obres d’urbanització i la construcció dels equipaments. Una de les primeres actuacions que assumirà el consorci consistirà en l’elaboració i aprovació del projecte de reparcel· lació de tot el sector. Paral·lelament, però, Martí Abella indica que “l’Ajuntament està movent els fils per agilitzar la urbanit· zació dels terrenys on s’aixecarà la nova escola”, conjuntament amb l’Incasol i GISA, empresa pública adscrita al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Inicialment, aquesta entitat urbanística estarà forma· da per representants del consistori i l’Incasol a parts iguals. Tanmateix, segons afirma Abella, més endavant tenen dret a integrar-s’hi també els propietaris dels terrenys afectats per l’ARE. En aquests moments, l’acord de creació del consorci es troba a exposició pública durant el termini d’un mes i esdevindrà definitiu en cas que no s’hi presenti cap al·legació.
Solsona
Ramon Estany
Més de cent
elements folklòrics fan gran la festa de Sant Roc
Un any més, els nens i nenes de Solsona esperen l’arri· bada de l’agost per poder sortir al carrer amb els seus gegantons i els seus improperis infantils; és per això que els Geganters Petits de Solsona, de nou, ofereixen a la canalla uns dies de· dicats a ells perquè visquin el folklore local de la manera més intensa possible. La dotzena edició de les Trobades de Gegantons que es realitzen per Sant Roc va arribar després de realitzar-se any rere any des de 1998 on els nens i nenes poden viure el folklore solsoní des de la seva pròpia perspectiva. Durant tota la setmana anterior els petits geganters van assistir als assaigs duts a terme a la plaça del Consell Comarcal on van anar aprenent els diferents ballets tradicionals de la Festa Major i el Corpus. Així doncs, els dies 15 i 16 d’agost aquests nens i nenes representaren a la plaça de Sant Roc els ballets dels Óssos, Cavallets, Drac, Nans, Àliga i Gegantons.
Mn Grifell va presidir la Missa en honor a Sant Roc, a la capella restaurada
Fa cinquanta anys que Manel Casserras va construir els gegantons de l'Ajuntament La Trobada commemorava enguany el cinquantè aniver· sari de la parella de gegantons de l’Ajuntament. Construïdes per Manel Casserras i Boix el 1959, aquestes figures van ser adqui· rides per l’aleshores alcalde Josep Serra i Forn perquè poguessin afegir-se a la manifestació gegantera de la Festa Major. Manel Casserras va construir aquestes figures per rega· lar-les al seu fill, però en veure’n la qualitat artística l’alcalde va voler-les adquirir per a l’Ajuntament i fer-les ballar amb els gegants de la Festa Major. Ho van fer fins al 1966, any en què van deixar de sortir fins que el 2000 es van recuperar per les festes de Sant Roc. Actualment es poden veure flanquejant la porta d’accés a la sala de plens de la casa consistorial. A més, amb motiu d'aquest aniversari, durant les activi· tats que realitzen els geganters petits aquest any hi faran constar l’anagrama dissenyat per l’ocasió en motiu d’aquest aniversari. Aquesta parella de gegants, van ser recuperats per la Fira de Sant Isidre de 2001 i des d’aleshores han participat en les diferents trobades de Gegantons per Sant Roc. Des de fa dotze edicions la festa de Sant Roc, que es duu a terme a la plaça homònima, va inextricablement lligada a la
L'aliga dels petits va ballar després de la Missa de Sant Roc
Trobada de gegantons i altres elements folklòrics petits, que "ja ha esdevingut la festa major infantil de Solsona”, tal com expressa Carles Freixes, membre de l’entitat organitzadora. Hi van prendre part 122 rèpliques infantils de les peces de la Festa Major i el Corpus –segons Freixes s’estima que en tot el municipi n’hi ha vora 150 repartides entre una setantena de famílies. El programa d’actes començà el dissabte a les 6 de la tarda amb l’enramada del barri i l’assaig general dels ballets, a les 8 del vespre. El gruix central de la festa de Sant Roc, però, tingué lloc diumenge, dia 16, amb una missa al matí en honor al patró del barri, celebrada pel rector de Solsona, Mn. Lluís Grifell i en el que els fidels pogueren venerar la relíquia. Segui· dament un jove va fer el ball de l’àliga en honor al sant i tots els assistents, pogueren gaudir d'un esmorzar amb coca i xocolata. A les 5 de la tarda, el públic infantil pogué participar en una
10
633 - Divendres, 21-08-2009
Solsona
Ramon Estany
Remenant la xocolata
Repartint la coca
activitat d’acoloriment de dibuixos i un berenar popular. Durant la Trobada es realitzà un sorteig d’un nan entre els participants i alhora es vengueren números per al sorteig de dos óssos. A les 7 es va fer un passacarrers pel nucli antic, seguit dels ballets dels gegantons interpretats per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, que tot i el ruixat que va caure cap al tard, van poder ballar amb relativa normalitat. Des dels Geganters Petits de Solsona volen agrair a la Pastiserria Sant Roc, a l’Hotel Sant Roc i a la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona la seva col·laboració, juntament amb la de tota aquella gent que fa possible aquesta festa.
Sant Roc, advocat de pestes, malalties contagioses, i nafres purulentes Va néixer a Montpeller a l'any 1295, quan aquella ciutat pertanyia a la corona Catalana. Era de noble nis· saga i en morir els seus pares va repartir els seus bens als pobres i es va fer romeu, caminant cap a Roma. Va trobar ciutats empestades i a tot arreu curava els malalts, però també fou atacat de la malura i es retirà a una cova, on un gos li duia pa i aigua, li llepava les nafres i anava amb ell allà on fos. Sempre ha gaudit de molta devoció popular. Es representa vestit de peregrí amb un gos i una carbasseta penjada al bastó. A Solsona s'instaurà la seva devoció a causa de què la ciutat es va veure lliure de la pesta l'any 1652, de tal manera, que el Nunci del Papa a Catalunya, va venir a refugiar-se a Solsona, ja que hem trobat car· tes a l'Arxiu Secret del Vaticà, escrites des d'aquí. A les esglésies de Linya i el Miracle hi ha uns retaules del Renaixement en què hi figuren Sant Sebastià i Sant Roc com a protectors de la pesta. La plaça actual de Sant Roc era el final del carrer de les Llices, és a dir, del carrer dels jocs, que desemboca· va a la "Plaça de la Camorra", on es feien les competicions i gestes medievals. Quan al segle XVIII es posaren noms de Sants als carrers de la ciutat per poder-hi celebrar la festa del barri, es posà el nom de Sant Roc a la plaça en què una casa hi tenia una capella dedicada al Sant. La muralla del Vall Fred tocava a la Plaça de Sant Roc, a l'entorn de la qual hi havia el portal del Travesset que obria camí cap a la Vall de Lord; el col. legi dels Escolapis donava vida al vaivé dels estudiants. I en el Forn de les Olles la saga dels Pensí hi continuava l'activitat dels terrissaires. Ara fa 80 anys, en aquesta plaça, Mn. Peix hi va fer la primera benedicció de cotxes a Solsona (1929). Fora muralles, en aquest cantó nord, a principis del segle XX, hi havia la farinera del Moles cal Sarri, cal Sotaterra, els ferrers del Pla i l'Hotel Sant Roc. L'Hotel es va inaugurar l'any 1929, com el monument modernista més emblemàtic de la ciutat. La restauració actual ha recuperat tota la bellesa primitiva. En la seva façana hi torna a figurar una imatge de Sant Roc.
Reobertura de la capella de Sant Roc A banda del vessant festiu i geganter de la festa de Sant Roc, una de les novetats de l’edició d’enguany ha estat la reo· bertura al públic de la capella que duu el mateix nom –només s’hi pot accedir aquest dia de l’any–, després que la família Dalmau, que n’és titular, l’hagi restaurada. Datada del segle XIX, i catalogada amb el nivell 3 de protecció del Pla especial del nucli antic, aquesta capella forma part de la casa de Cal Carreres, és de planta rectangular coberta amb volta catalana de maó pla i decorada en estil neoclàssic. En la restauració se n’ha mantingut l’estructura original. L'altar està presidit per una imatge de Sant Roc. Des dels Geganters Petits de Solsona es vol felicitar a la família Dalmau per haver conservat aquest espai de la plaça de Sant Roc, a vegades poc conegut, però que forma part de la història de la nostra ciutat. Podeu veure fotografies en color de la festa a la pàgina 44.
633 - Divendres, 21-08-2009
11
Flash-Notícies
Ramon Estany
El Grup Lacetània estrena obra Els dies 18, 19 i 20 de setembre, el grup de Teatre Lacetània presenta una nova obra teatral, "La nonna", per la que l'ajun· tament de Solsona ha concedit un ajut per publicitat de 200 euros.
Noves taxes a l'Escola Municipal de Música La Junta de Govern Local ha acordat aprovar la modificació de la taxa pel ser· vei d'ensenyaments especials en establi· ments locals (música) fixant la matricula en 48 euros i la matrícula prorrogada en 30 euros.
Noves taxes pel servei de llar d'infants municipal L'ajuntament de Solsona ha fixat per al proper curs les següents taxes de la llar d'infants municipal: La matricula s'ha establert en 32.50 euros, mentre que les despeses escolars per als infants de 0 a 1 anys es fixen en 32.50 euros, per a infants d'1 a 2 anys 42.50 euros i per a infants de 2 a 3 anys en 60.50 euros, totes per curs. Així mateix, la quota mensual es fixa en 149 euros, i el servei de menjador, (que és gratuït per als infants de 4 a 12 mesos que portin el dinar de casa) s'estableix per dia, berenar i dinar, en 6'60 euros sempre que s'hi quedin a dinar un minim de 12 dies al mes. Quan el nen es queda esporàdica· ment a dinar, el preu es de 7'60 euros.. Pel que fa a les hores de canguratge, per a nens esporadics (que usin el servei menys de 12 dies al mes), la quota oscil.larà entre 3'90 euros i 1'95 euros segons l'hora. Entre 18.30 hores i 19.00 hores es farà canguratge si hi ha un nombre mínim de nens fixes. Per las nens fixes hi haurà una quota de canguratge de 55 euros (una hora al dia) i de 34 euros (mitja hora al dia).
L'ajuntament començarà a treure rendiment dels Smartpoints i del turisme
La Coma i la Pedra i La Molsosa reben més de 20.000 euros per a la redacció del catàleg de masies
La Junta de Govern Local ha aprovat la taxa pel servei dels smartpoints, en 160 euros al mes per la publicitat estàtica al darrera de dalt o al davant sota el video, i en 140 euros al mes al darrera de baix. Pel que fa a la publicitat dinàmica (els menús interactius), per cada item es fixa en 10 euros a l'any.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha resolt la convocatòria per a l’atorgament de prop de 3 MEUR en ajuts per a cofinançar la redacció de plans d’ordenació urbanís· tica municipal, programes d’actuació urbanística municipal i plans urbanístics derivats de la iniciativa pública. Aquesta subvenció, que s’atorga per sisena vegada, beneficiarà un total de 145 municipis que han de refer alguna d’aquestes figures de planejament o que volen elaborar docu· ments complementaris, com ara catàlegs de masies i cases rurals. En les cinc convocatòries realitzades fins ara s’han atorgat 843 subvencions per a l’actualit· zació de plans urbanístics per valor de 15 MEUR de municipis i consells comarcals d’arreu de Catalunya.
També s'han aprovat les taxes del Pou de Gel, en que estudiants, jubilats i grups de més de 15 persones pagaran 2 euros. L'entrada general és de 3 euros i les visites guiades concertades un mí· nim de 30 euros (més de 15 persones, a 2 euros per persona). En les visites guiades concertades al nucli antic, el mínim són 30 euros (més de 10 persones, a 3 euros per persona). En aquestes darreres visites, la Societat Municipal de Promoció Turística de Solsona es reserva el 10% (0'30 euros amb un mínim de 3 euros per grup) en concepte de gestió i cobrament. La resta s'ho queda l'empresa de guiatge.
El pantà de la Llosa del Cavall al màxim L'embassament del nord del Solsonès ar· riba a ple estiu pràcticament al màxim de la seva capacitat, el 97'5%, que equival a 78 hectòmetres cúbics, dels 80 possibles. Així mateix, les reserves de l’embassa· ment de Sant Ponç se situen al 75%.
Foto: Lluís Closa
12
633 - Divendres, 21-08-2009
Comarca
Flash-Notícies
Ramon Estany
Ramon Estany
Episodi de calor excepcional S’han enregistrat temperatures màximes que s'han apropat als 40ºC L’episodi de calor es mantingué dimarts dimecres, i dijous les temperatures començaren una lleugera davallada que serà més destacada a partir d'avui divendres. El Servei Meteorològic de Catalunya, adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge, ha activat aquesta setmana un avís de nivell 2 d’onada de calor (a causa de que l’episodi s’allarga més de tres dies consecutius). Les temperatures s’han enfilat molt arreu del país.
El Mag Pere il.lusiona a l'Sputnik
Temperatura màxima - 18/08/2009 Oliana 38.4 - Pinós 36.8
Divendres passat es va viure una vetllada màgica al pub solsoní, de la mà de l'il.lusionista solsoní Mag Pere, que va sorprendre al públic amb sorprenents jocs de mans, de cartes, de mentalisme i de màgia de saló.
Temperatura màxima - 17/08/2009 Oliana 36.4 - Pinós 36 - Clariana 35.5 - Lladurs 33.7 Port del Comte 18.6
'AIMS al carrer'
Temperatura màxima - 16/08/2009 Oliana 35.4 - Pinós 33.4 - Clariana 33.4 - Lladurs 32.4 Port del Comte 17.2
La plaça de la Catedral ha acollit aquestes tardes d'agost, des del dilluns fins ahir dijous un petits recitals de 30 minuts a càrrec de l'alumnat de l'AIMS. La iniciativa ha estat possible per la bona acollida entre el públic solsoní que l'estiu passat va tenir l'oferta AIMS al carrer, aproximant al carrer la música de cambra d'alt nivell d'aquest certamen. Eren actuacions gratuïtes.
Avui divendres i el cap de setmana les temperatures baixaran de manera destacada i es normalitzaran per l’època de l’any, amb un ambient càlid però més suau arreu del territori.
L'espieta
Els cables no deixen veure el carrer La presència de cables de telèfon i llum penjats de qualsevol manera a les façanes del carrer Sant Pau, desllueix l'indret, un dels pocs carrers de Solsona que recentment va ser rehabilitat.
633 - Divendres, 21-08-2009
13
La Coma
Dolors Pujols
La Coma viu la
festa major
més concorreguda dels darrers anys La pluja no aigualeix una festa possible gràcies a la col.laboració dels veïns del municipi Xocolatada popular
Tot i la pluja que queia el passat dissabte, 1.200 persones van participar al sopar popular a les Fonts del Cardener, l’acte més característic de la festa major de la Coma. L’alcalde del municpi, Marc Escarré destaca el fet que “tot i el mal temps tota la gent que treballava voluntàriament pel sopar va estar al peu del canó i això és d’agrair”. El dia abans, el grup de música Tradicional El Pont d’Arcalís (a qui la Coma enguany ha dedicat un pont batejant-lo amb el seu nom) havia reunit prop de 600 persones a la carpa de la piscina. La previsió de pluja va portar als organitzadors a traslladar les havaneres, els jocs per a nens i l’animació infantil amb Lluís Atché a la carpa de la piscina, però no va obligar a suspendre cap acte. La valoració de l’ajuntament d’aquests 4 dies plens d’actes és molt positiva:“Ha estat una festa major amb més gent que altres anys i no hem hagut de lamentar cap mena d’incident”, comenta Escarré. L’alcalde de la Coma aprofita per fer palès l'agraïment de l’ajuntament a tota la gent del municipi “que ha fet possible la festa, tenint en compte que som un municipi petit, no podríem disfrutar d’aquesta festa major si no fos gràcies al treball voluntari de la gent del poble”.
Els actes es traslladen al Port del Comte Aquest cap de setmana dels dissabte 22 i diumenge 23 d’agost, la festa del municipi segueix però en aquest cas al Port del Comte. Al matí de dissabte hi tindrà lloc la X Caminada Popular, amb sortida de l’aparcament de l’Hotel, pujada amb telecadira i esmorzar per a tothom. A la tarda hi haurà actes per als més menuts, amb animació infantil a càrrec de Lluís Pinyot i una xocolatada popular. Finalment el dissabte hi haurà un ball de Festa Major a la sala de l’Avet. I el diumenge tindrà lloc el IV mercat d’ocasió a la sala Porxada del Port del Comte i a les 12 del migdia una demostració castellera amb els Tirallongues de Manresa i els Torraines de Montblanc al camp de Golf.
Animació infantil amb Lluís Atché Força gent als actes de la tarda del divendres
Sopar popular a les Fonts 14
633 - Divendres, 21-08-2009
La Coma
Sant Llorenç
Dolors Pujols
La Coma explota els seus recursos turístics El mirador del Querol i una oficina de turisme per al municipi, principals actuacions L’Ajuntament de la Coma ha decidit donar un impuls a la dinamització turística del seu municipi. El proper 27 d’agost s’inauguraran els nous recursos turístics, alguns d’ells ja en funcionament. Dins aquest projecte per potenciar els valors de la zona, s’hi ha inclòs l’habilitació del mirador del Querol, al qual s’hi pot accedir amb telecadira els dissabtes, i la creació d’una oficina de turis· me ubicada al Port del Comte. A més s’instal·laran dues pantalles tàctils amb informació del municipi i les rutes que s’hi poden visitar. Entre aquestes, amb aquest nou pla turístic se’n incorporen quatre de noves: dues que recorren la zona de la Serra del Verd i dues rutes culturals que permeten visitar les ermites del municipi. Aquests dos itineraris, s’uneixen al ja senyalitzat del Padró dels 4 batlles. Totes aquestes rutes, a les quals en un futur se’n poden afegir de noves, tindran 3 punts de sortida: un ubicat a la piscina de la Coma (on hi haurà una de les dues pantalles tàctils d’informació turística), un a la Pedra i un tercer al Port del Comte. “La intenció és anar desenvolupant totes les rutes a partir d’aquests tres punts bàsics”, explica l’alcalde de la Coma Marc Escarré. Tota la informació turística estarà també a l’abast dels visitants a través de la pàgina web del municipi, des d’on es podran descarregar els mapes i tota la informació relacionada.
La Coma
El tiet
Dolors Pujols
L’associació de turisme ofereix visites guiades a Sant Llorenç El servei s’ofereix tots els dissabtes i diumenges del mes d’agost El nucli històric de Sant Llorenç de Morunys, amb el conjunt monumental del Monestir i el museu inclosos es poden visitar tots els dissabtes i diumenges del mes d’agost. El preu de la visita és de tres euros per persona adulta (els nens no paguen) i la sortida és des de l’oficina d’informació i turisme. La visita guiada l’ofereix Francesc Regàs, arquitecte que forma part de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord i de l’Associació Patro· nat Valldelord, que gestiona el museu. Regàs ofereix aquestes rutes culturals de manera totalment desinteressada a l’espera que es consolidi aquesta oferta turística i es pugui fer de manera pro· fessionalitzada.
Xerrada sobre astronomia El dissabte dia 26 de juliol al local social de la piscina de la Coma, cap a les deu vespre, un conegut de tota la nostra vall per la seva gran afició a l'astronomia i vilatà de Sant Llorenç, va donar desinteressada· ment una breu xerrada d’aproximadament mitja hora sobre astronomia. Aquesta va reunir a una seixantena de persones. Amb un llenguatge entenedor, a l'abast qualsevol que no hagi tingut mai la curiositat de guaitar la meravella que s’amaga damunt el seu cap, va pujar el primer graó del camí que més tard va portar un centenar llarg de persones a un paratge únic de les nostres contrades. Gaudirem d'una amena passejada nocturna, sota un mantell d'estels, que acotxaven una nit tan clara que acompanyava a quedar-se embaladit panxa enlaire. El conferenciant convidà tothom a compartir els seus coneixements guaitant un màgic cel durant un parell d'hores llargues. L'interès que demostrà el públic envers el tema, va fer que la vetllada és convertís en una gran reunió familiar, on tothom hi posà el seu granet de sorra.
633 - Divendres, 21-08-2009
15
Els claustres del monestir de Sant Llorenç
Breus Comarca
Ramon Estany
Cau la venda de vehicles nous al Solsonès El Pla 2000E no acaba d'impulsar les vendes A la comarca del Solsonès, s'han venut un 45% menys de vehicles que al juliol de l'any passat. Segons dades del Gremi de venedors de Vehicles de Motor. Solsonès juliol'09 juliol'08 gen-jul'09 Olius 0 0 3 Sant Llorenç 1 1 7 Solsona 7 14 59 Total Comarca 12 22 82 Mentres al Solsonès es van arribar a ven· dre en els 7 primers mesos del 2008, 128 vehicles, en els 7 primers mesos del 2009 les xifres han caigut fins als 82.
La Coma
La Diputació atorga 1.500 euros a la Fira de l'Empelt La Junta de Govern de la Diputa· ció de Lleida, en sessió de caràcter extraordinari de 28 de juliol de 2009, va aprovar la resolució del primer procediment selectiu de la convocatòria de concessió de subvencions a les entitats locals de les comarques de Lleida per a la realització d’activitats firals durant l’any 2009. El municipi de Llobera, ha per· cebut per la VI EDICIÓ DE LA FIRA DE L’EMPELT, amb un pressupost de 5.400,00 euros, una subvenció de 1.500,00 euros.
Torà reivindica el dolmen de Llobera i demana rebatejar-lo L'ajuntament de Torà ha aprovat en un ple demanar a la Generalitat que canviï el topònim actual del dolmen de Llobera pel de dolmen de Llanera, que és el nucli agre· gat de Torà on se situa aquesta peça. La moció, aprovada al ple defensa que la denominació va ser conseqüència d'una invenció del municipi veí de Llobera, si bé Llanera és terme de Torà des del 1968.
Dolors Pujols
L’exposició “L’esclat del Barroc” arriba a la Coma, municipi on els Pujol també van deixar empremta A l’església de la Pedra hi ha dues obres escultòriques de Josep Pujol, l’escultor dels Colls L’associació cultural Patronat Valldelord mostra el seu interès en seguir treballant amb el municipi de La Coma i la Pedra. L’exposició sobre l’obra escultòrica dels Pujol, anome· nada “L’esclat del Barroc” va ser el passat cap de setmana a la Coma coincidint amb la festa major. Durant l’acte d’inauguració de la mostra, Jaume Adam i Vidal va fer una breu presentació del llibre que ha escrit juntament amb Joan Vilamala i Joan Bosch i Vallbona: “Els Pujol, una nissaga d’escultors de gust barroc”. Adam Vidal va parlar a més sobre l’obra d’aquesta nissaga d’escultors al municipi: el mateix Josep Pujol i Jhuí, escultor dels Colls, va ser també l’encarregat d’esculpir l’Altar del Roser i la mesa de l’Altar Major de l’església de Sant Serni de la Pedra. En l’acte d’inauguració, l’alcalde de la Coma, Marc Escarré, va felicitar el Patronat Valldelord per l’exposició de la vall que acull l’Institut d’Estudis Il·lerdencs, el que considera és fruit “d’una feina molt bona”. Escarré va assegurar que l’ajuntament seguiria treballant com fins ara per mantenir les bones relacions amb l’associació. Francesc Regàs, en nom de l’entitat organitzadora va destacar la importància de treballar per tots els municipis de la vall: “el futur museu ha de ser de tota
Regàs, Escarré i Adam en la presentació
la vall”. Regàs va afegir que el municipi de la Coma té molta història per conèixer i segurament “es trobaríen restes d’un poble medieval”. Regàs va voler destacar els projectes de futur del municpi pel que fa al patrimoni: la restauració de l’església de Sant Serni de la Pedra i la restauració de la rectoria del mateix nucli, que podria acollir un museu de la pagesia. 16
633 - Divendres, 21-08-2009
Guixers
Comarca
Ramon Estany
La variant de Guixers costarà 1,2 milions
FESTA MAJOR DE LA VALL D'ORA
IV Caminada popular Dissabte 22 d'agost de 2009 - Inscripcions: 8:30 Sortida 9:00h de Sant Lleïr de la Vall d'Ora
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DTOP) invertirà 1,2 milions d'euros en la construcció de la variant de Guixers. De moment, però, n'ha encarregat la redacció del pro· jecte, que es preveu que estigui enllestit durant l’any vinent, per poder programar posteriorment l’execució de les obres. La carretera LV-4241 va des de Sant Llorenç de Morunys fins al límit amb la demarcació de Barcelona; a continuació la carretera passa a nomenar-se BV-4241 que arriba fins a Berga. El conjunt de les carreteres LV-4241 i BV-4241 pertany a la xarxa comarcal. D’acord amb aquesta configuració, en el futur la carretera LV-4241 serà traspassada de la Diputació de Lleida, que gestiona actualment la carretera, a la Generalitat. Per això, el DPTOP ja ha efectuat durant els darrers anys determinades millores de la carretera LV-4241, tant pel que fa al traçat com al paviment, que han tingut un cost superior als 3,7 milions d'euros. Ara, s’inicia la redacció del projecte constructiu d’una millora de la carretera LV-4241 en un tram d’uns 600 metres que presenta alguns revolts. El tram se situa a prop de l’accés a Valls, al terme municipal de Guixers. Per a eliminar els revolts, es construirà una petita variant de traçat, que inclourà un pont sobre el barranc. El tram de nova carretera construïda tindrà una secció formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1 metre.
633 - Divendres, 21-08-2009
Itineràri 1: Sant Lleïr - La Mora - Ventiola - Sant Lleïr
Itineràri 2 (Nivell difícil): Sant Lleïr - Canal de la Barnoia - Sant Lleïr
Hi haurà tres avituallaments líquids al llarg del recorregut i a l'arribada un petit aperitiu. Inscripció (3euros) (tel. Masia Pujol: 973 29 90 45)
17
Natura
Ferran Fontelles, David Giralt i David Guixé
Una parella d'òlibes nia a Solsona El passat dijous tretze d’agost fou detectat un niu d’òlibes (Tyto alba) en unes golfes d’una casa del nucli antic de Solsona. Feia ja alguns dies que s’observava les anades i vingudes dels dos adults, que feien pensar en una possible reproducció. Es comprovà l’estat de salut dels polls, que pesaven entre 315 i 350 gr i s’anella· ren amb una anella metàl·lica homologada. La pràctica de l’anellament permet conèixer les tendències poblacionals de les espècies, els seus desplaçaments pel territori i l’edat fins on solen arribar a la natura, entre d’altres paràmetres. Al niu hi havia quatre polls, ja crescuts, apunt d’escarar-se. Les òlibes no fan niu, rea· litzen la posta directament a terra, en una forat o racó fosc i tranquil. On nien sempre està ple de les seves pròpies egagròpiles (terme donat a la boleta de pèl i ossos que treuen via oral, un cop digerit el contingut càrnic). Algunes d’elles foren recollides per analitzar-ne les restes òssies que contenen. D’aquesta manera es pot saber exactament de quines espècies s’alimenten la parella d’òlibes instal·lada a Solsona. L’òliba és un rapinyaire nocturn que s’alimen· ta de petits rosegadors, algun petit ocell i excep· cionalment d’algun ratpenat. Esdevé d’aquesta manera un regulador natural de petits mamífers, com els ratolins, rates, musaranyes i talpons.
Aquesta espècie, però, actualment travessa una situació delicada. Presenta una regressió generalitzada a Catalunya de més del 25%. L’abandonament del món rural o la remodelació massa hermètica de cases velles li està fent per· dre bons llocs per niar. L’abús en els productes químics perjudica moltíssim la disponibilitat de preses i per tant la productivitat, així com la seva fertilitat. La destrucció directa de nius (acte totalment il·legal en l’actualitat), l’augment de la superfície boscosa i especialment els atro· pellaments a la carretera, són d’altres causes que també l’amenacen. D’aquí la importància d’aquesta parella detectada a Solsona, com a indicador de la qualitat del territori solsoní, que entre tots hem de vetllar en preservar-ho. Si algú detecta un niu d’òlibes o mussols a casa seva, el millor que es pot fer és no fre· qüentar-lo, evitar les possibles molèsties i si es dubta d’alguna cosa, adreçar-se al cos d’agents rurals de la comarca. Tanmateix aprofitem l’article per demanar a les persones que tinguin òlibes a casa seva, que ens ho comuniqui i ajudin així, en un estudi de seguiment de l’espècie que s’està fent a la comarca del Solsonès. Moltes gràcies. Adreça de contacte: ferrangeosilva@gmail.com
Òlibes al niu
Navès
Sant Cristòfol 2009
Festa de cloenda escola esportiva d'estiu 2009
Guanyador del Concurs infantil de St. Cristòfol 2009
El proper 23 d'agost a les 11:30 del matí es realitzarà a la Piscina Municipal de Navès la festa de cloenda de l'escola esportiva d'estiu.
La setmana passada no va sortir publicada la foto d'un dels guanyadors. Aquí la teniu
David Caelles 18
633 - Divendres, 21-08-2009
Pinell
Sílvia Casals
Els passats dies 9 i 15 d’agost es va celebrar la
Festa major de Madrona El diumenge dia 9, a les 4 de la tarda es va disputar el IXè concurs de botifarra, els guanyadors del qual van ser els següents: Xavier Sala i Dolors Esquerrer en primer lloc, Ramon Calafell i Joan Sala en segon lloc, i Antonio Albets i Josep Porredon en tercer lloc. A les 5 de la tarda es va fer una tirada de bitlles, orga· nitzada pel Club Estel de Solsona, en la qual hi participaren 3 equips: Solsona, Pinell i Madrona. A les 8 del vespre començà el ball, amenitzat per Ramon Espuga. Hi hagué servei de bar i entrepans i cava gratuït per tothom. També es va fer el sorteig d’una panera, un lot d’elec· trodomèstics i un lot Bultaco 50è aniversari. El dimecres dia 15, es va fer la celebració de l’Eucaristia i en sortir es repartí el pa i s’obsequià amb coca i barreja a tots el presents. Es féu, també, el sorteig d’una panera, un pernil, un lot de cava, un lot Repsol, i un electrodomèstic. Cal remarcar la gran assistència de públic en tots els actes i agrair la col·laboració a tothom que, d’una manera o altra, va fer possible aquesta gran festa.
Els números del sorteig van ser: Dia 9: 1r. Premi: 1299 - 2n. Premi: 1440 - 3r. Premi: 0237 Dia 15: 1r. Premi: 0558 - 2n. Premi: 4775 - 3r. Premi: 1662 - 4t. Premi: 1446 (falta sortir) - 5è Premi: 3365
Concurs de botifarra
Tirada de bitlles 633 - Divendres, 21-08-2009
19
Tragó
Anna Simon Ampurdanès
Festa Major de
Tragó’09 A l’estiu el calendari gregorià es transmuta. Els afor· tunats comencen les vacances i obliden els dies i les hores a l’agenda de la feina. Els dilluns no existeixen, ni les cinc de la tarda. El temps no s’organitza en setmanes, sinó en Festes Ma· jors, vigílies i ressaques. Els punts de referència són les tardes de ball a la plaça i les nits que es fan matinada. I comença la gira, anual i indefugible pels pobles veïns. Estones de festa i família, àpats copiosos i tradicions. Trobaments, retrobaments i coneixences, tot amb l’excusa de festejar que som d’on som. El segon cap de setmana d’agost el punt de referència va ser la Festa Major de Tragó. Enguany, la festa tenia un compo· nent sentimental afegit, i és que és l’últim any que es celebrà davant de “L’Estudi de Tragó”. Aquest edifici que durant molts anys va funcionar com a escola i que actualment funcionava com a espai de reunió, celebració d’actes i consultori mèdic, serà enderrocat properament i substituït per un centre cívic.
Sardinada popular
Passacarrers amb Los Maitips de Peramola
A la tarda van tenir lloc el derbi entre els equips de futbol del Tragó i del Peramola. El Tragó va resultar guanyador de la categoria infantil, i el Peramola va guanyar els partits de juvenils i veterans. Durant el partit la rivalitat entre els dos equips es va veure encebada per cartells (independentistes?) reivindicant en to humorístic: “Tragó is not Peramola”. A la nit, durant el Ball de Festa Major amb el grup Acu· ario, la plaça es va omplir de la llum íntima dels fanalets, aquest any en una versió original i ideal contra la crisi, els “fanalets comestibles”, fets amb llonganisses com a pals. A les dues de la matinada, la pluja i el temporal, van fer aturar el ball, però això no va impedir que la festa continués per aquells que s’havien quedat amb ganes de més. Així, una festa alternativa i un bingo improvisat animaven el jovent del poble fins a altes hores de la matinada. El diumenge a les dotze del migdia es celebrava la Missa Solemne a l’església de Santa Llúcia. En finalitzar, els Basto· ners de Peramola interpretaren el Ball de Bastons i, tot seguit, començà el passa· carrers amb els gegants i Los Maitips de Peramola. Durant la cercavila, un membre de la comissió de festes i un de la comissió de Santa Llúcia, s’encarregaren de fer la capta per les cases de la vila. En havent dinat, catorze parelles participaren en un concurs de Butifarra en que Josep Canal i Manel Esteve resul· taren vencedors. Els més menuts (de 1 a 8 anys) participaren en els Jocs Infantils
Inauguració del IV Concurs de Fotografia per part de l'alcalde i les autoritats
El divendres 7 d’agost s’encetava la Festa Major amb una sardinada popular i gratuïta on es van servir uns 150 plats. També unes 150 persones van assistir a la projecció “a la fresca” de la pel·lícula Slumdog Millonaire. Tot seguit va arribar l’hora de “la punxada de la cervesa”, en que es venia cada canya per “un tragonet”, moneda local de Tragó durant les festes i que equival a un euro. El dissabte al matí persones de totes les edats van participar en una bici· cletada popular que constava d’un recor· regut d’uns vuit quilòmetres per la zona de Tragó, Peramola i Castellebre. També es va inaugurar l’exposició de les obres presentades al quart concurs de fotografia sobre Tragó i els seu entorn. Aquest any van ser 88 les fotografies concursants i els organitzadors destaquen la gran qualitat d’algunes de les obres. Fanalets comestibles 20
633 - Divendres, 21-08-2009
Tragó
Anna Simon Ampurdanès
organitzats a la plaça; i els nens i nenes de 8 a 14 anys a la III Cursa d’Orientació. Un cop entregats els premis de les proves infantils, els menuts i no tant menuts van poder fer els golafres en una xocolatada popular. Durant la mitja part del ball de tarda, amenitzat per Elisabet Majoral, es va procedir a l’entrega de premis del con· curs de Butifarra i del concurs de fotografia. Els premis del concurs de fotografia estaven classificats en dues categories, la de votació del jurat i la de votació popular, en cadascuna de les quals es van entregar tres premis i tres accèssits. Els guanya· dors del concurs segons el criteri del jurat foren: 1er- Gemma López, 2on-Raquel Codina, 3er- Josep Mª Bernat. La votació popular va donar la victòria a: 1er-Sergi Bernat, 2on- Jaume Torres, 3er- Eduard Torres. A continuació, es sortejà la rifa de Festa Major. El ball es va allargar fins a les onze de la nit i, per acabar la Festa Major amb bon gust de boca, s’oferí coca i cava per a tothom.
Oliana
Cartell del derbi, Trago is not Peramola
Reposats els peus i digerida la festa, avui és Peramola que engarlanda els carrers, ens crida a la plaça i ens dóna la millor excusa per continuar dient: Bona Festa Major! Amb la col·laboració de: Comissió de Festes de Tragó (Josep Marsal, Xavier Marsal i Gerard Bach), Josep MªBernat, dinamitzador de la Festa Major i organitzador del concurs de Fotografia. Sonia Ampurdanès
Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRÀFIC : Marcel Ribera
VI Trobada d'acordionistes
Un dels participants més joves.
Jove pintora Dos companys de feina abans de vacances
La jove Patricia d’11 anys no viu a Oliana, però sempre que pot bé a la nostra Vila per veure als seus familiars. La Patricia és una molt bona estudiant, i una aficionada a la pintura. Em comenta que ja porta 20 quadres pintats. Aquesta fotografia de la nostra protagonista, amb el quadre que té a les seves mans, pintat a l’oli per ella, ens recorda pintures d’altres cultures. Vull desitjar molts èxits a aquesta jove promesa de la pintura.
Vacances Després d’haver treballat cadascú en la seva feina, arriba el temps per gaudir de vacances. Una de les tradicions d’aquest temps, és fer un dinar o un sopar com a cloenda de tot un cicle de treball. Els companys vam anar a fer el corresponent àpat, abans de marxar de vacances. Dos dels companys de feina brinden per totes les persones que comencen les vacances, el brindis també és, perquè totes les persones que no tenen feina o l’han perdut, en trobin a curt termini.
Aplec de Sant Jaume
Camí de l’infern
Els assistents vam poder gaudir d’aquesta diada participant en els diferents actes programats
Mn. Jaume amb dos filigresos 633 - Divendres, 21-08-2009
Fa uns dies, es va portar a terme, a la Biblioteca Escaler, la presentació de llibre “Camí de l’Infern” presoners en temps de guerra al camp de treball d’Ogern. L’Autor és en Jordi Cardona. La presentació i explicacions sobre el tema del llibre, van ferles: el Sr. Jordi Pasques Canut, excursionista i escriptor; i l’autor del volum. 21
L'entrevista
Ramon Estany- Fotos: Arxiu particular
Marta Puig i Subirà
"A la Xina tenen molta por de la policia" Entre el 12 i el 26 de juliol d'aquest any, una jove solsonina de 14 anys va participar en una expedició a la Xina per veure l'eclipsi de Sol més llarg d'aquest segle. Ho va fer de la mà de la Fundació "Ilusiones", amb l'expedició Shelios. La Marta, començarà aquest curs 3er. d'ESO a l'Escola Arrels
Com va ser que et decidissis a participar en aquest viatge? Al gener d'aquest any, em van informar que la Fundació "Il.lusions" feia un viatge a Canàries, per un projecte per anar a veure les estrelles a l'observatori del Teide, i jo vaig ser una de les persones seleccionades per anar-hi, i vaig acceptar la proposta amb moltes ganes. Un cop allà, em van informar de la possibilitat d'una beca per anar a la Xina a veure l'eclipsi total de Sol, però que només hi podia anar una persona i que seria la que obtingués la millor nota mitjana d'uns treballs que havíem de fer. Doncs bé, jo vaig treure la millor nota, però per sort, van sortir 3 beques més i al final vam ser 4 persones . Vas haver de preparar molt aquest viatge? Doncs sí. Des del primer moment que vam saber que anàvem a la Xina, a part de fer una mica de turisme, el més important era l'observació de l'eclipsi. Totes vam haver de fer algun treball. Jo en vaig fer un de tota la Xina, altres de Pekin, tant des de l'astronomia com de l'economia. Previament, per anar a Canàries, vam haver de fer un treball d'una nebulosa, d'una constel.lació i d'una aurora boreal.
Arribats a la Xina, ens esperaven dues setmanes en que vam fer molts kilòmetres, seguint Pekin, Pingyao, Xian, Chongquing, Beijing, i la Ciutat Prohibida.
I arriba el moment de marxar cap a la Xina? Vam marxar el 12 de juliol des de Barcelona, les quatre noies del grup Ilusiones y Estrellas, amb una altra expedició dedicada a l'eclipsi, la Shelios 09. Ens acompanyava un metge, una noia de la fundació i un astrofotògraf de Lleida. La resta de l'expedició, que venia de Canàries i de Madrid, ens la vam trobar fent escala a Helsinky, i des d'allí, tots junts vam anar a Pekin.
-I com era un dia normal allà a la Xina amb l'expedició? Ens llevàvem d'hora a les 6 del matí, i a les 7 ja havíem de tenir feta la bossa per canviar d'hotel. Havent esmorzat, agafàvem l'autobús per anar fins al lloc de la destinació, que podia ser una visita turística. Més tard podíem fer una classe didàctica d'economia o història, i també teníem el nostre temps
22
633 - Divendres, 21-08-2009
L'entrevista
Ramon Estany- Fotos: Arxiu particular
lliure. Finalment, no hi podia faltar una classe d'atronomia, o una xerrada.
quan s'arriba a la totalitat de l'eclipsi, que la llum baixa espectacularment, quan la lluna queda centrada amb el Sol i només es veu un anell brillant. De cop i volta es fa de nit, i es fa el silenci. Quan acaba l'eclipsi, també és ràpid, i en qüestió de minuts es passa del dia a la nit i de la nit al dia. Vam estar de sort per que altres expedicions, situades en altres llocs, no van poder seguir tant bé l'eclipsi per que se'ls va ennuvolar. Per acabar, vull agrair a la Fun· dació Ilusiones y Estrellas per la gran oportunitat que ens va donar. És una fundació que es dedica a fer realitat il.lusions a gent que té alguna malaltia o problema físic, i aquest any, que és el de l'Astronomia, tocava això. També dono les gràcies a Shelios, que ens ha permès aprendre molt de l'astronomia, i a més, ens ho vam passar molt bé. L'astronomia és un tema que desconeixia però de mica en mica se m'han obert les ganes d'aprendre més.
-Que et va sembla la Xina com a país? Tot és molt diferent d'aquí, espe· cialment la cultura, però van molt endar· rerits en molts aspectes, per exemple, la discriminació de la dona és molt gran. També sobta que hi ha molta por de la policia, i per altra banda, es salten totes les lleis del trànsit, no porten casc ni respecten els senyals de trànsit. Impacta per què és ben bé diferent d'aquí. -L'objectiu principal del viatge era l'eclipsi. Com veu viure aquell dia? El dia abans ja vam començar a preparar els telescopis, vam cercar les coordenades d'on havíem d'anar per poder veure el màxim d'estona l'eclipsi i se'ns van do· nar les pautes que havíem de seguir per que l'endemà poguéssim veure un bon eclipsi, encara que tot depenia del temps i de que no es posés cap núvol al davant. A més, cada una de nosaltres teníem cura d'un experiment concret per fer durant l'eclipsi. A l'endemà, ens vam llevar més d'hora que de costum, i tothom va començar a posar en marxa el seu experiment. L'eclipsi va ser a les 9'08 hores, un quart de quatre de la matinada, hora catalana. El meu experiment consistia en mesurar la llum que hi havia, mitja hora abans de l'eclipsi. -Havies vist mai en directe un fenomen d'aquest? Doncs no. No havia vist mai un eclipsi de sol, i menys total, i realment és un gran privilegi, que amb 14 anys, poder veure'n un que segurament serà el més llarg del segle, durant 5 minuts. I tot això, acompanyada d'astrònoms i experts en astronomia. Va ser una expedició molt completa i on vam disfrutar molt. -Quina sensació es té quan passa un eclipsi? Primer de tot, a cop d'ull, no es veu gran cosa. Mitjançant les ulleres especials, veus com la lluna es va menjant el sol, però sense notar-se especialment una davallada de la claror. És just
633 - Divendres, 21-08-2009
23
Educació
Chit-Chat
Cursets intensius d’anglès Han estat quatre setmanes molt intenses amb activitats molt variades. Els alumnes han fet dues hores d’anglès cada dia amb pro· fessors d’aquí i d’Anglaterra. També ens han visitat gent estrangera que han fet practicar l’anglès als alumnes en situacions més reals. Els estudiants també van poder provar de tocar un instrument dels aborígens australians, el didgeridoo, ja que un dels grups va tractar temes d’Austràlia. Un altre grup de nivell més avançat va aprofitar
per preparar-se per fer l’examen de Cambridge “First Certificate”. Els més petits també van tenir un convidat especial alguns dies, un nen petit anglès que passa l’estiu a Solsona i venia a fer jocs amb nosaltres. Per celebrar el final del curset, els adults van fer un sopar al terrat amb convidats estrangers. Els joves van fer un esmorzar americà i després un joc de pistes per Solsona ensenyant la ciutat als convidats de fora.
Aprenent sobre la cultura aborígina australiana i el seu instrument tradicional, el “didgeridoo”
Sopar de final de curset
Parròquia
Ramon Estany
LA COMA
Exposició commemorativa dels 200 anys de la mort de Josep Pujol Juhí (1734-1809).- Es podrà visitar fins al diumenge 23 d’agost.
SANT LLORENÇ
Concert AIMS festival 09.- Divendres, 21 d’agost, a les 10 dela nit, gran concert de violí, violoncel, Serenata Nocturna de Mozart, sonata de Rossini i altres.
SOLSONA
Aplec de Sant Bernat.- Diumenge que ve, 23 d’agost, a 2/4 de 12, Missa de l’aplec de Sant Bernat a la capella de la partida. Xerrada del Germà Jaume, claretià.- El divendres 28 d’agost, a les 6 de la tarda, a la Casa de la Parròquia, el Germà Jaume Vergés, Fill Adoptiu de la nostra Ciutat, amb paraules clares ens farà una xerrada que no ens l’hauríem de perdre. Hi trobarem moltes solucions pràctiques i senzilles que ens poden canviar la nostra vida estressada en una vida tranquil·la de pau, bon humor, estimació i perdó i això sense esforç i només amb bona voluntat. Ens mostrarà també el secret de la gran virtut de la paciència.
CEURÓ
Missa i Concert.- Diumenge, 23 d’agost, a les 11, Missa i, a les 12, concert de música en el recinte romànic de la nostra església.
SANT CLIMENÇ
Festa del Remei.- Diumenge vinent, 30 d’agost, a 2/4 de 12, a la capella del Puit, Missa del diumenge i memòria de la Mare de Déu del Remei.
LA VALLDORA
Festa de Sant Lleïr de la Valldora.Diumenge, 23 d’agost, a la 1 del migdia, Missa i benedicció del pa.
LLADURS
Festa Major del Cap del Pla.- Diumenge vinent, 30 d’agost, Missa a les 12 i repar· timent del pa beneït per a tothom.
MADRONA
Missa dominical.- Dissabte, 29 d’agost, a 2/4 de 8 de la tarda, Missa.
ODÈN
Aplec al Puig Sobirà i IV Concurs de gossos d’atura.- Diumenge, 23 d’agost, al Prat del Montnou d’Odèn, on es fa el Concurs de gossos d’atura, Missa a les 9 del matí i benedicció dels pastors i llurs gossos. A les 10, comença el IV Concurs de gossos d’atura. 24
SANT LLORENÇ DE MORUNYS
Festa de Sant Lleïr de Casabella.Diumenge vinent, 30 d’agost, a 2/4 d’11, Missa i benedicció del pa.
(La Segarra) SANTUARI DE SANT RAMON
Festa de Sant Ramon Nonat.- El dilluns 31 d’agost, tindrà lloc el gran aplec de la Segarra a Sant Ramon. A 2/4 de 8, s’obren les portes del Santuari per començar a administrar el sagrament de la Penitència durant tot el matí. Hi ha misses a les 8, 9, 10, 11, 12 i 2/4 de 2. A les 12, Solem· ne Concelebració presidida pel senyor arquebisbe metropolità de Tarragona, mons. Jaume Pujol, amb els mercedaris i capellans de la comarca. A les 10, hi ha els tradicionals Tres Tombs i a les 11 la benedicció dels tractors i cavalleries. 633 - Divendres, 21-08-2009
Història
Montserrat
Recull de records de l'any 1959 (III) “Fa una lluna clara i una nit serena, jo m’estic a la plaça de Sant Joan. Damunt les finestres cau la lluna plena, cau damunt la pica que la fa brillant”. Mossèn A. Llorens i Solé deixà escrit que el Dr. Josep Falp i Plana portà a Solsona el seu amic i poeta Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, acollintlo a casa seva de la plaça de St. Joan, emplaçada davant mateix de la font monumental del seu centre; la qual cosa inspirà a en Segarra el bonic poema “Record de Solsona”, del qual he transcrit el fragment que encapçala els records de l’any 1959 que avui desgranaré. Doncs bé, de la Lluna que contemplà el poeta, el mes d’octubre de l’any 1959 se’n va poder veure per primera vegada la cara oculta gràcies al tercer dels ginys còsmics que l’URSS llançà per estudiar-la (el Lunik 1, el Lunik 2 i el Lunik 3), puix la fotografià i en transmeté imatges a la Terra.
El “Lunik” 3 fotografiant la cara oculta de la Lluna l’any 1959 (pintura de A. Sokolov).
Però la Solsona on féu estada el poeta no es pot pas dir que hagués fet un salt tan gran cap endavant. És curiós llegir a la “Hoja Parroquial” del dia 11 del mateix mes d’octubre l’escrit titulat “Cuidado Muchacha”, del qual copiaré el següent: “Quizá no has caído en la cuenta que una de las mayores tentaciones que se te puede ofrecer es la de la corriente de la moda(...) Te preocupa, te obsesi· ona tu presentación, cómo llamarás la atención(...) La moda pone, además, a la joven en el campo de la mundanidad y dis· 633 - Divendres, 21-08-2009
Fira de Sant Isidre de Solsona. Proves d’habilitat de “Tractores pequeños” a la plaça del Camp, anys 50 del segle passat. Tractorista Antoni Farré Molins, tractor marca “David Brawn”.
posición, le hace perder frequentemente la modestia, el pudor, y, pasito a paso, la lleva muchas veces a la pérdida del honor, de la virtud y del alma”. Potser, però, llavors, alguns solsonins i comarcans ja feien servir màquina d’afai· tar elèctrica, puix l’any anterior s’havia presentat la primera a la Fira de Mostres de Barcelona. O bé, ja tenien un d’aquells camions “Pegaso”, o un tractor de fabri· cació espanyola, que es pogueren veure en aquesta fira corresponent a l’any 1959, en la qual s’incrementà considerablement, però, la participació estrangera. El que sí que és ben cert, és que el dia 15 de maig de l’any 1959 pogueren cele· brar la tradicional fira solsonina de Sant Isidre que, des de 1953, s’havia fet costum que en sortir de missa, a baix el Pont -davant de l’absis de la Catedral-, es fes la benedicció dels tractors i dels camps, i es lliurés una medalla commemorativa. Seguidament, la desfilada seguia per la carretera de Bassella, cap al carrer dels Caiguts, i acabava a dalt el Camp on es deixaven els tractors fins l’hora de les proves d’habilitat. D’aquesta fira, però, n’eren també molt importants: l’exposició de maquinària agrícola, el concurs de ramaderia, els stands... Pocs dies després de la fira, a primers de juny, molts dels gairebé cinc mil ha· bitants de Solsona degueren participar, 25
Dibuix de la “Hoja Parroquial -Suplemento al B.O. del Obispado de Solsona-”, dia 31 de maig de 1959.
també, a la “fiesta especial en honor del Sagrado Corazón” que cada any celebrava l’església. De la qual una “Hoja Parroquial” de l’any 1947 parlava en aquests termes: “fiesta especial en honor
Història
Montserrat
del Sagrado Corazón” que pidió el Señor a Santa Margarita de Alacoque en la incomparable aparición el 16 de Junio de 1675” (...) Es deseo del Sagrado Corazón de Jesús que celebremos dicha fiesta “comulgando en ese día” para reparar la ingratitud de los hombres “por las irreverencias y sacrilegios, frialdad y desprecio con que le tratan en este Sacramento de amor”. De fet, la “Hoja Parroquial” del dia 31 de maig de 1959, per a la celebració de dita festa demanava, i informava, en català: “Divendres vinent, si us plau, endomasseu els balcons i aneu a combregar. Es el Sagrat Cor de Jesús, que batega en l’Eucaristia. És Déu que té Cor.(...)”. Quant a festes cíviques, però, en aquells anys de dictadura n’hi havia dues de molt rellevants: la “Fiesta de la Liberación” -25 de gener-, que commemorava la data de l’alliberació de la ciutat “por las gloriosas tropas nacionales”; i la del “18 de Julio” que commemorava “el alzamiento militar triunfante”, i era dia de “fiesta nacional en Espanya” . L’any 1959, doncs, Solsona celebrà la “Fiesta de la Liberación” amb diversos “Actos que, con motivo del XX Aniversario de la Liberación de esta ciudad y organizados por el M. I. Ayuntamiento, Jefatura Loal del Movimiento, Excom· batientes y Excautivos se celebrarán los siguients días: 2 4, y 25 de Enero”. Del programa que els anunciava, però, sols transcriuré els següents: *-Dia 24- “A las 5 de la tarde.- Re· pique general de campanas y disparo de morteros en commemoración de la hora de entrada a la ciudad de las Gloriosas Tropas Liberadoras”.
*-Dia 25- “A las 11.- Solemne Ofi· cio en la Catedral Basílica. La Schola Cantorum del Seminario cantarà la misa “Cum jubilo” de J. Valdés a 3 v. I alternada con los fieles”; “A las 12.- Ex· hibición de los tradicionales “ballets” en la Plaza Mayor”; “A las 12,30.- Concierto al Salón Jalmar por la orquesta HotClub de Tarrasa”; “A las 4,45.- Solemne
Aquests seminaristes i els solsonins, com tots els mortals, també devien tenir malalties, maldecaps... i, és clar, a la far· maciola del seminari i a la de les llars bé hi devia haver quelcom per remeiar els més lleus. Per tant, tot seguit, recordarem uns quants remeis de l’època. Som-hi!: Cerebrino Mandri “lo mejor contra el dolor”. Pastilles Balda o del Dr. Andreu “contra la tos”. Pastilles Formitrol -contra el mal de coll-. Sals de Fruta Eno -pel mal de panxa-, i si els nens hi tenien cucs el millor antídot era el Sucre del Dr. Sastre Marqués, però si no acabaven de desa· parèixer una lavativa o un remei encara més temut per als nens i nenes era l’Oli de Ricí, un purgant que feia estralls. Per recuperar les forces després d’una grip podien prendre Seregumil que tenia un
Programa de la festa del “18 de Julio” a Solsona, any 1959. (ACS).
Te Deum en la S.I. Catedral y canto de la Salve a la Patrona de la ciudad, la Sma. Virgen del Claustro”. I del programa de la festa del “18 de Julio” transcriuré l’anunci de: “ “diana floreada” a les 8 del matí; “airoso pasa· calle” a migdia; “popular jira campestre y audición de sardanas en el Parque de la Mare de la Font” a les 6 de la tarda; “extraordinaria verbena en el Paseo de Sant Antonio Mª Claret -amenizada por la Cobla-Orquesta DiamantClub-”, a les 10 de la nit”. Bé, aprofitaré el fet d’ha· ver esmentat el Seminari de Solsona, per recordar que a principis del curs 1958-1959 n’havien entrat a formar part 22 alumnes nous, que sumats als que ja hi havia donava un total de 153 alumnes inscrits. Cal remarcar, però, que els cursos dels 25 anys de la post· guerra foren els de més alum· Portada del programa de la “Fiesta de la Liberación” de Solsona nat, arribant al punt àlgid de de l’any 1959. (ACS). 157 alumnes l’any 1961. 26
Anunci publicitari de “PHOSCAO”. Segons hi diu, “el más enérgico de los reconstituyentes vitamínicos -infancia sana y madurez lozana“. (Extret de la revista “Semana” del dia 8 de desembre de l’any 1959). 633 - Divendres, 21-08-2009
Història
Montserrat
faltava. És clar que, com ja deveu saber, contenia un elevat percentatge d’alcohol, la qual cosa era aprofitada per moltes mestresses de casa que, pretextant la necessitat de superar esvaïments, angoixes, molèsties personals, etc., l’empraven com un eficaç substitut del conyac o l’aiguardent amb què els homes batejaven el cafè. Fins ben aviat!, lectors del Celsona, avui us dic adéu-siau amb fragments la cançó de Lluís Llach “Els meus ulls aquí”que ens porta també records d’aquells reculats anys 50:
gust dolç i persistent, just el contrari d’un altre reconstituent de molt mal gust l’Oli de Fetge de Bacallà, del qual els infants no volien ni sentir parlar, però que tant sí com no se l’havien d’empassar quan els pares ho creien convenient. Ah!, i un altre remei molt habitual era l’Aigua del Carme, que es presentava sota l’advocació d’aquesta verge i se suposava tenia efectes gairebé miraculosos en aquells anys tan propicis a la credulitat. El prospecte en deia que era un “óptimo tonificante y refrescante en las bebidas mezclado con café, leche, tizana..”. I la publicitat que era un remei polivalent d’efectes immediats contra “mareos, indisposiciones, mal de montaña, agotamiento, neuralgias...”, que tenint en compte la mida del flascó que el con· tenia es podia “llevar a todas partes en su bolsillo, monedero o maletín”. Alhora, en deia, també, que era “un desinfectante en sus heridas” i que envigoria “las fuerzas vitales”. Vaja, que si l’Aigua del Carme no era miraculosa poc se’n
“...Temps de fileres de carros mandrosos que anaven buscant l'horitzó, temps del llonguet i la bossa de cuiro per anar a l'escola, i "cara al sol"(...) Ai, pels anys cinquanta la moral dins d'un bastó. Temps de cinema a tres peles amb dret a xiular pel retall del petó(...) Ai, pels anys cinquanta la saviesa dins el cor”.
Guia de serveis AUTOMOCIÓ
Garatge Montaner Carretera de Manresa, 1....................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCL Carretera de Torà, 20............................ 973 48 03 21 Tallers Montsol, S.L. Avinguda Sant Jordi, 25........................ 973 48 27 05
ARTICLES DE REGAL
Articles de Regal Pellicer Carrer Sant Nicolau, 6. Solsona Telèfon: 973 48 11 59
BANCS I CAIXES
Ibercaja Plaça Camp, 8....................................... 973 48 03 09
BARS - RESTAURANTS
Restaurant Castell Carrer Castell, 8.................................... 973 48 00 78 Frankfurt Dasai Carretera de Sant Llorenç, 4................ 973 48 08 66 Only Party............................................ 973 48 29 17 Restaurant Trabucaire Carretera de Sant Llorenç, 1................ 973 48 00 27
CARNISSERIES
Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50 Carnisseria Palá Plaça Major, 4....................................... 973 48 02 64 Can Solvi Carretera de Manresa Piscis baixos.... 973 48 20 55 Carrer Castell, 35...................................973 48 11 67 Carretera de Torà.................................. 973 48 12 90
ELECTRODOMÈSTICS
Expert Rafart Carrer de la Bòfia, número 6 Telèfon: 973 48 31 32
ESPORTS
Ribera Esports Passeig Pare Claret, número 10 Telèfon: 973 48 15 47
FERRETERIES - TALLERS
Ferreteria Vilbar.................................. 973 48 01 54 Ganiveteria Pallarès Carretera de Torà, 39........................... 973 48 01 60
GESTORIES
Gestoria Mas 75 anys al seu servei Avinguda del Pont, 4 Telèfon: 973 48 00 95
Joieries
Joieria Ester Carrer Sant Cristòfol, 3......................... 973 48 28 52
MODA
Gaudí Carretera de Sant Llorenç, s/n............. 973 48 31 55 Ca L’anita Al seu servei Carrer Castell, 14 Telèfon: 973 48 02 08 Torra Stil.............................................. 973 48 39 46
OPTIQUES
Òptica Jané......................................... 973 48 34 29
PAPERERIES - IMPRENTES
Apunts Gràfics.....................................973 48 17 19 Gràfiques Muval.................................. 973 48 04 10
pastisseries
La Lionesa Carrer Castell, 18.................................. 973 48 02 60
PINTURES
Benigno Alcázar, S.L. Carrer de la Bòfia, 16............................ 973 48 05 49
PERRUQUERIES
Perruqueria Bajona............................ 973 48 06 69 Perruqueria Eva Avd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos....... 973 48 37 66 Perruqueria Nuri Carrer Sant Agustí, 12........................973 48 29 05
PERRUQUERIES
Perruqueria Lluïsa Carrer Llobera, 38 Telèfon: 973 48 26 55
PODOLOGIA
Peusà, Centre Podològic Carrer Gaspar de Portolà, 4................. 973 48 16 09
QUEVIURES - BEGUDES
Begudes Delfí Carrer de la Bòfia, 10............................ 973 48 14 09 Cal Coll Carretera de Torà, 6.............................. 973 48 02 16
TAXI
Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 Places 973 48 11 31.......................................... 689 13 08 08 Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén 661 819 121........................................... 973 48 38 24 Autotaxi Ramon Castro Servei 24 h............................................ 608 93 81 37 Taxi Joan Parcerisa Janer................. 620 72 81 05
TRANSPORTS
Autocars Tarrés Carrer Sant Miquel, 13.......................... 973 48 01 29 Transports I Logística J. Viladrich Carrer Castell, 50.................................. 973 48 09 09 Transports Joan Guilanyà Servei Grua + Transport Carrer Marià Fortuny, 9 Telèfon: 608 73 88 15
veterinàris
Clínica Veterinària Setelsis. ........... 629 39 12 46
vivenda - construcció
Cuina Estel, S.l. Antiga Carretera de Berga.................... 973 48 20 07 Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975. Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26
Bombers: 973 48 10 80 • Creu Roja: 973 48 06 52 • Mossos: 088 • Policia Local: 973 48 30 40 • Urgències: 973 48 14 14
633 - Divendres, 21-08-2009
27
Associacions i Entitats
Sol del Solsonès
Concert de l’AIMS al Sol del Solsonès
I Nit literaria i musical de la Vall de Lord
El passat dimarts 18 d’agost vam rebre la visita al Sol del Solsonès de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona on vam poder gaudir de la seva gran actuació i de la bona música dels nois i noies de l’AIMS
El dimarts 18 d’agost el President del Sol del Solsonès Enric Serra va visitar el club de jubilats l’Arcada de Sant Llorenç per ultimar els detalls de la Nit Literària que celebrarem a Sant Llorenç de Morunys el proper dissabte 29 d’agost a les 22:00 hores. L’Arcada està portant l’organització de l’acte amb el suport del Sol del Solsonès on actuaran artistes de la Vall de Lord. El dimecres 26 d’agost es farà la inauguració de l’exposició del taller de fotografies dels nois del Sol a les 18:00 hores a la Biblioteca Municipal de Sant Llorenç. L’exposició estarà oberta al públic fins el diumenge 30 d’agost. Us hi esperem a tots!!!!!
Caminada al Castellvell del Sol del Solsonès El dissabte 29 d'agost se celebra la Caminada al Castellvell del Sol del Solsonès. La sortida serà des del Passeig (Font de Canaletes) a les 10:30h del matí. Els participants seran obsequiats amb una medalla del Sol. Esmorzar per tothom, grans i petits al Castellvell. Preu de la inscripció: Grans: 5 euros. Nens: 3 euros. Us hi esperem a tots!
VII nit Literària i Musical de Solsona Ens complau comunicar-vos que el proper mes de novembre tenim la satisfacció de poder celebrar la VII Nit Literària i Musical del Sol del Solsonès. Volem animar-vos a participar-hi tant amb musica com amb poesia i cant, així que tots aquells que estigueu interessats només cal que us po· seu en contacte amb el Sol del Solsonès al telèfon 973 483683 o per mail a soldesolsones@yahoo.es i estarem molt agraïts de poder comptar amb la vostra participació. 28
Associacions i Entitats ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÈS
L’associació de dones del Solsonès crea un grup de lectura A l’Associació de dones del Solsonès hem decidit crear un grup de lectura. Ens ha sem· blat interessant aquesta proposta i ja estem llegint el primer llibre, “País íntim” de l’autora Maria Barbal. Per començar hem triat una obra d’aquesta autora del Pallars on ens parla de la vida, de la trajectòria d’una família com moltes en un temps no gaire llunyà. El proper dia 19 de setembre ens visitarà l’autora i podrem fer un debat de l’obra. Animeu-vos a participar-hi. 633 - Divendres, 21-08-2009
Teatre
Societat
Lacetània Teatre
Lacetània Teatre prepara l’obra
LA NONNA De Roberto Cossa
Aquest noiet tan simpàtic es diu Josep i demà dissabte dia 22 farà 30 anys. Felicitats de part de la colla i especialment de la Marta!
La Nonna és la història d'una voraç iaia de més de cent anys, que devora tot el que té al davant, portant al caòtic pre· cipici de la destrucció a tota una família argentina i universal. Una crisi econòmica que neix en un part de "corralito", i que creix i ens consumeix en un capitalisme mundial. Un sainet contemporani en clau grotesca, amb humor negre, sarcasme i absurd, que precisament ens proposa una gran reflexió: Morir-nos de riure, o simplement... morir-nos. Espectacle en italo-catalano-argentí. http://www.youtube.com/watch?v=gHM9IyA6IXU o a la web: www.elsolsones.net
Els Sants de la Setmana Divendres, 21 Sant Pius X. Sant Privat; sant Bonosi i Maximià; santa Ciríaca. Dissabte, 22 Mare de Déu, reina, i altres advocacions. Sant Timoteu. Diumenge, 23 Santa Rosa de Lima. Sant Felip Benici. Dilluns, 24 Sant Bartomeu (o Natanael). Santa Emília de Vialar; santa Àurea. Dimarts, 25 Sant Lluís de França. Sant Josep de Calassanç. Sant Genís; santa Patrícia. Dimecres, 26 Santa Teresa de Jesús Jornet. Mare de Déu de Czestochowa; sant Cesari d’Arles; sant Zeferí,; sant Balduí, monjo; beat Juníper Serra. Dijous, 27 Santa Mònica. 633 - Divendres, 21-08-2009
29
Cartellera CONCERTS - REVETLLES Concert Som Sona Solidari L'ONG comarcal El Solsonès Obert al Món (SOM) celebra enguany el desè ani· versari. Per aquest motiu s'han fet diversos actes al llarg de l'any que es clouran amb la presentació de la publicació amb la memòria a finals de desembre. El pròxim 5 de setembre es durà a terme el concert d'aquest any. En aquest desè ani· versari hi ha dues novetats: una per raó de l'aniversari i l'altra per les circumstàncies econòmiques i socials actuals. D'altra banda, els diners recaptats es de· dicaran per primera vegada a un projecte ben proper: el Fons d'Emergència Social. Aquest fons, coordinat pels Serveis Soci· als de l'Ajuntament de Solsona, ajuda les famílies amb risc d'exclusió social que tenim més a prop. Artistes i grups que actuaran A les 7 de la tarda als Sants Màrtirs Carles Merino, Clara Corominas, Elisa i Josep, Mònica Mendoza, Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, Banda Patinfanjàs, Marta Serena, Escolania del Claustre, Akústix, Zoryiana Sorkatska i Eugeni Sorkatski, LXX Solsonins, Eduard Ta· mames, Albert Fontelles, Andreu Solde· vila, Tate Gualdo, Alba Marbà, Ninyos Christofh Doben i Marta Moliner, Albert Alabedra, Mireia Barat. A les 11 de la nit a la Sala Xelsa Despertadors Atòmics, Séptimo A, Blu· estime, Day Dream Age, Pin's, Crazy Evolution, Batua l'Arç, Descalços. Preu únic per als 2 concerts: 5 euros
AIMS Festival 09: Concert de cloenda
Teatre Comarcal - 23 d'agost, 22 h Els alumnes de l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS) posen punt i final a la vuitena edició del seu festival amb un darrer concert al Teatre Comarcal. Properament se'n concretarà el programa. El preu de l'entrada és de 7 euros. Es pot adquirir a partir d'una hora abans de l'inici del concert a la porta del recinte. Per als amics d'AIMS l'entrada és gratuïta (més informació al web d'AIMS www.aimsnet.org/ca/amics-daims o bé al tel. 93 447 18 06).
FESTES
REVETLLA: Pep i M. José
Plaça del Camp - 22 d'agost, 23 h L'última revetlla d'agost l'amenitza el duet de Puig-Reig format per Pep i Maria José. Com cada dissabte, tindrà lloc a la plaça del Camp a partir de les 11 de la nit. L'entrada és lliure.
Concert d'Orgue
Santuari del Miracle Diumenge 30 d'agost- 13 hores Hector Paris, organista
Avisos Associació de Jubilats i Pensionistes “L’ESTEL DEL SOLSONÈS” Informa que EXPOSICIONS l’excursió a Sevilla prevista
pel mes de setembre s’ha hagut de pospo· sar als dies 10, 11 i 12 d’octubre a causa de la saturació de l’AVE. Si algú està interessat encara hi ha places disponibles. Per més informació accediu al mateix club. Tel: 973 48 10 47 El Club
Concurs de botifarra
Festa de l'Aplec de Sant Bernat
Dissabte 22 d'agost 11 nit- Ball amenitzat per Sergi Torreci· llas i el seu teclat. A continuació, Disco Mobil Diumenge 23 2/4 de 12 del migdia. Missa. En sortir, coca i barreja 2/4 de 7 de la tarda. Gran Ball amenitzat per CRYSTAL. Es faran els balls del fanalet i el ram.
Festa del Barri de Sant Agustí
Divendres 28 d'agost 10 del matí. Missa a l'església del Cor de Maria 11 del matí. Esmorzar amb coca i xo· colata 5 de la tarda. Animació i jocs per a la mainada. 6 de la tarda. Xocolatada (Cal portar la tassa) 9 del vespre. Sopar de Germanor amb entrepans de botifarra, beguda i postres. 10 de la nit. Ball amenitzat per Elisabet Majoral i espectacle a càrrec del Mag Pere.
Organitza el dia 19 de setembre un concurs de botifarra al mateix club, esta obert a tothom els interessats que passin a apuntar-se abans del dia 15 de setembre, al acabar i haurà un piscolabis. El Club.
Excursió a Barcelona Organitza el dia 23 de setembre amb la Col.laboració de "La Caixa" una excursió a Barcelona sortida a les 7h, a l'estació per anar a Museu de la Xocolata i a Cosmo· Caixa. El preu tot inclòs es de 18 euros. Per més informació al mateix Club.
LLIBRES Presentació del llibre CAMÍ DE L'INFERN de Jordi Cardona Divendres, 4 de setembre de 2009 a les 8 del vespre a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès. A càrrec d'Esther Miralles, geògrafa, membre de la secció d'història del Centre d'Estudis Lacetans, i Jordi Cardona, autor. 30
Festa veïnal al Pi de Sant Just Dissabte 22 d'agost
El barri dels carrers Llobera, Riner i Navès del Pi de Sant Just està de festa aquest cap de setmana 16'30 hores. Jocs de cucanya 18:30 hores. Coca i xocolatada 19:30 hores. Espectacle infantil a càrrec del Mag Pere 21:00 hores. Botifarrada popular. Cafè i tertúlia 633 - Divendres, 21-08-2009
Narrativa
Rous Canal
La natura Soc una gran amant de la natura; em relaxa, em dóna benestar, sensació de pau i silenci. Tot sovint quan m'estresso de la ciutat i tota la resta de coses que m'envolten, me'n vaig cap al bosc, sota d'un arbre, un roure, una alzinera o bé simplement asseguda al mig d'un camp. Agafo un llibre i començo a llegir, una llibreta a la mà i bolígraf i començo a escriure. Escolto el soroll de l'aire, el del silenci i també algun ramat d'ovelles amb les seves esquelles, també les vaques pasturant al meu costat. Quina sensació més bonica! Sempre he pesat que no hi ha res com la natura, el sol, la pluja, el cant dels ocells, el rius, la terra, l'aire i un llarg etc... M'agrada sentir l'olor de la terra humida acabada de mullar de la pluja, també anhelo respirar la sentor amable de les herbes menudes secaneres: farigola, orenga i sajolida....... i encara més que cap m'arriba al cor la intensa flaire del grisenc espígol. M'agraden els camins que van amunt, estimo les mun· tanyes i les vinyes i els boscos de tardor vermellejant. M'agraden les torrades de vora del foc ben untades amb all i oli d'oliva, la mel, la fruita, les ametlles i la llet de vaca ben bullida. Les sopes de pa ben rebullides per quan estic amb congestió nasal, també m'agraden els poblets d'alta muntanya, aquells on hi viuen censats no més que vint o trenta persones i que quan hi arribes, tothom et rep amb els braços oberts. Les portes de les cases totes obertes sense por de cap mena; això sol em demostra la humanitat de la gent. I quan hi arriba la Festa Major, tothom a cantar cançons tradicionals del Pirineu a la plaça amb l'acordió diatònic. Mes ben dit: de la terra tot m'agrada! Escric això sense cap esforç. Amb la naturalitat amb que brollen les coses viscudes, no apreses en cap altra escola que en l'experiència de cada dia. Quan era petita, quan em perdien, sempre em trobaven
Opinió
en qualsevol racó absorta amb un llibre. No sentia res, ni si em cridaven ni si hi havia temporal; i quan em preguntaven que m'agradaria ser de gran si no fos una persona, jo sempre contestava: un camí, i crec que és el mot correcte per seguir avançant en la vida, prosperar, madurar, adquirir experiències i un llarg etc...... El camí el fa tothom. Sol o amb algun company, però tothom camina. La vida és el camí. Un camí que s'aferma amb les petjades dels vianants. El camí es fa caminant i jo camino tot sovint cap a la muntanya, amunt i avall; tot sovint em presento cap a Fígols i Lladurs; dos dels pobles on m'han vist créixer, on hi he trobat un camí senzill d'obaga humida i em cal anar mes lluny, a l'aventura, i arribar fins al fons senzillament perquè a cada pas hi trobo la resposta.
Ramon Gualdo
"Com vos podeu estar així, tranquils...?" Encara en fa cent anys, encara era ben calent aquell estiu, encara va ser un estiu llarg, perquè va arribar fins a la tardor, i encara no s'havia pas acabat la bogeria. La setmana Tràgica va durar molt més que una setmana, molt més. En l'aspecte de la dura repressió que s'havia engegat, hi van haver uns espais de senderi i es van escoltar veus de pau. D'aquestes veus cal destacar la del poeta Joan Maragall. Davant la tragèdia de persones condemnades a mort, el poeta hi pateix de veritat. No para d'escriure, li brollen mots de pau i súplica. De la seva paraula escrita, cal esmentar una carta que fa bategar el cor i sacsejar la consciència. En un fragment hi diu això: "Com vos podeu estar així tranquils a casa vostra?
633 - Divendres, 21-08-2009
Sabent que un dia al bon solet del dematí, allà dalt a Mon· juïc, trauran del castell un home lligat i el passejaran per davant del cel i del món i del mar i del port que trafiqueja, i el portaran a un racó de ferro, i quan toqui l'hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima, viu, en totes ses potències, amb el mateix afany de vida que teniu vosaltres, s'agenollarà cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, farà un salt i caurà mort com un conill. Com us podeu estar a casa vostra...?" La veu del poeta plena de sensibilitat, demanava perdó. Però no hi va pas haver perdó. Es veu que no era l'hora de perdó. Almenys així ho pensaven alguns personatges "de més amunt". És trist, i això ja ha passat en moltes ocasions.
31
Opinió
Ajuntament de Navès
En resposta a Ramon Fabregat-Saló Segons les acusacions presen· tades en el passat número del Celsona pel Sr. Ramon Fabregat en motiu de la organització de l’acte de commemo· ració al 1112è aniversari de la mort de Guifré el Pelós, hem de manifestar que hem quedat una mica bocabadats amb les seves paraules. Des de l’Ajuntament sempre hem valorat la idea del Sr. Fabregat, d’iniciar l’any passat en motiu del 1.111è aniversari, aquest acte commemoratiu; i ens dol aquesta opinió errònia que “algú li ha volgut passar davant”. En les tres reunions mantingudes, ens portà diferents propostes, entre elles una balada, que se’ns presentà com a “Himne de Catalunya per al tercer mil·lenni”. Evidentment vam desestimar-ne el títol, ja que semblaria un intent de substituir l’himne actual de Catalunya, i no li podíem acceptar. També analitzant la peça vam convidar-lo a corregir alguns errors de mètrica i alguns versos que ens semblaven poc adients per l’acte. En cap moment vam insinuar de no voler presentar la peça en aquest dia. També ens consta que diferents persones “expertes en música” com anomena vostè han analitzat la peça, i li han donat la mateixa opinió que nosaltres. En una d’aquestes reunions, vam deixar-li clar des de l’Ajuntament que volíem interpretar l’himne oficial, els Se· gadors, encara que a més a més s’interpretés la seva balada. Concretament vam parlar de buscar algun/a cantant o coral per interpretar-ho. Pocs dies després vam tenir la proposta de la coral Caixa Catalunya Sant Jordi de Solsona per fer aquesta tasca, la qual vam acceptar amb entusiasme. Evidentment sense cap intenció de passar per davant de vostè, simplement com una cosa més que ja estava prevista. Al mateix dia, li vam fer una trucada per explicar-li. També en una d’aquestes reunions ens proposà diferents coses, entre elles portar la música d’aquesta balada, portar un cantautor que la interpretés, l’actuació d’un senyor vestit de
Opinió
Comte Guifré... però s’anava acostant el dia de l’acte, i com a organitzadors, no se’ns havia confirmat cap d’aquestes actuacions, les quals enteníem que no podrien ser possibles; pocs dies abans de l’acte vostè mateix ens va dir que encara no tenia la música, que només la tenia “al cap”, i que estava buscant algú que li escrivís la partitura. En aquest moment, el vam tornar a advertir que si no es solucionaven abans alguns errors de mètrica per poder quadrar els versets, no es podia musicar, i també que potser no era molt correcte posar uns versets copiats d’A. Guimerà, signant vostè com a autor. Segons totes aquestes consideracions, no entenem real· ment quina és la seva preocupació: - El fet de portar la coral, no interferia amb la resta d’actes que vostè ens havia presentat, ja que es podien fer tots; per la qual cosa no entenem on “hem passat a davant”. - Realment, Sr. Fabregat, com volia interpretar la bala· da, si encara no estava musicada? Com pot dir que no trobava cantant, si no tenia la música del què s’havia de cantar? - Com pot dir que esperava la resposta d’una persona “experta en música” per continuar, amb la qual havíeu millorat la balada, si aquesta ja li va respondre que els motius que vostè li “tararejava” no eren suficients ni clars per transcriure’ls? - Malgrat no tenir la música, uns dies abans de l’acte, després de manifestar el seu malestar, se li va proposar de llegir la balada, i vostè no ho va acceptar; deixant-nos a nosaltres “culpables” de no sabem què. - Obri els ulls i no vulgui fer quedar malament a qui mai ha tingut aquesta intenció, ni digui que algú li ha passat al davant, perquè vostè sap que no és així. Des de l’Ajuntament hem intentat organitzar l’acte de la millor manera possible, obrint la participació a tothom qui ho ha desitjat, i així ha estat. Si vostè no hi va voler participar, no serà perquè no li vam proposar ni perquè ens hi vam oposar.
Gerard Bajona i Marquès
No volem sentència, volem independència! L'Estatut del 2006 ja no resol els problemes de Catalunya i tampoc preveu una defensa geopolítica dels Països Catalans. A més, amb el pas del temps s'ha evidenciat un encaix inviable amb Espanya que és contrari als nostres interessos. Per això, la propera sentència del Tribunal Constitucional (TC), tant si és bona com si no, ja no tindrà sentit, i ja no caldrà que de· fensem l'Estatut. No caldrà perquè les institucions espanyoles consideraran, amb aquesta sentència, que ja no ens és possible evolucionar més enllà. Però sí que ho hem d'aprofitar perquè la societat catalana es manifesti donant una resposta unitària i massiva per reclamar la independència. Així doncs, sorgeix la necessitat de trobar un lema que
encapçali la manifestació. Per una banda, no té sentit denunciar la sentència del TC, ja que l'acceptació de la via estatutària significa l'acceptació de la legalitat espanyola. Per l'altra, cal que el lema aposti per una sintàctica contundent, clara i concisa que respecti el context de la manifestació i, a la vegada, defensi que volem la independència. Vaig proposar el lema 'No volem sentència, volem independència!' en un grup del Facebook, que ja l'ha adoptat com a nom del grup i està tenint una gran repercussió mediàtica. Per tant, sortirem a manifestar-nos per demostrar que no ens interessa la sentència d'una via estatutària morta, desgastada i fracassada, perquè el què volem és la independència. La independència d'uns països catalans, lliures i sobirans. 32
633 - Divendres, 21-08-2009
Opinió
Poesia
JNC del Solsonès
La JNC no troba consol perquè no governa CIU?
Jordi Closa
Elogi del mestre Poblet
Després de l’article que tothom va poder llegir la setmana passada en aquesta mateixa publicació només volem dirigir-nos a vosaltres per dir-vos que no volem entrar en discussions de cap mena sobre temes que no creiem que s’hagin de resoldre aquí. Des d’aquí obrim les portes del nostre local perquè pugueu venir i així conèixervos (ja que no tenim el plaer) i discutir amb nosaltres sobre la política local i nacional, sense tabús de cap mena i sense cap color davant. L’escola d’Estiu Ramon Trias Fargas intenta ser un referent com a formació per joves polítics (i el fet que se celebri a la nostra comarca creiem que és un èxit ja que joves d’arreu del País coneixen d’aquesta manera el Solsonès) i no creiem que hagi de ser un motiu perquè nosaltres, els joves, entrem en debats que no ens portaran enlloc; ja que entrant amb disputes entre organitzacions polítiques ju· venils no arribarem a la nostra fita: la independència de Catalunya.
Quan m’atansen la revista amb una mitja rialla ja penso: quina troballa deu haver fet sa aguda vista? Algun atac de Madrid, l’Estatut massa esporgat o amb algun ciri trencat ja ha sortit el tripartit. en vers, que sembla més bla, pren l’esmolat estilet i l’apunta a l’indret que li cal disseccionar. I així, cada cada setmana, el mestre Poblet esgrana, amb pols ferm i encertat la trista realitat. Que per molts anys tiri dret l’admirat mestre Poblet.
Opinió
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
Respectar el paisatge Ara l’estiu , més que en altres èpoques de l’any podem veure l’ús que molta gent fa del paisatge. És a dir, dels camps, les muntanyes, els rius, els embassaments, etc, Només falta viatjar una mica per tot arreu, per compro· var la falta de respecte i de civisme envers el medi natural. No sembla haver-hi límits a la deixadesa, quan no al incivisme o al vandalisme, pur i dur. Fa mal de veure, llocs idíl·lics, visitats per gent, que abandonen les deixalles a qualsevol lloc. I no solament el que han portat per menjar, sinó que molts d’altres aprofiten per treure trastos de casa seva, per posar-los en qualsevol racó d’un camí, una carretera o al costat d’algun contenidor d’escombraries. Aquestes deuen creure que com es recullen les escombraries, també el mateix camió pot carregar un televisor, un matalàs o un armari. I és que de tot es pot trobar en múltiples punts de Catalunya i per tant de les nostres comarques. No hi ha dia que no em trobi amb algun d’aquests abocadors incontrolats, per alguna de les carreteres de les nostres comarques. I en alguns casos són reiteratius. L’ajuntament treu els trastos i al cap de vuit o deu dies ja n’hi torna a haver. El mateix passa en moltes rieres, on la gent va a banyarse o a menjar, i no tenen cap remordiment de deixar en el lloc escollit totes les restes de l’àpat, inclosos evidentment plàstics, llaures, ampolles ,etc, Un bon estiu com aquest, amb una crisis 633 - Divendres, 21-08-2009
econòmica considerable, ha portat més gent que mai cap indrets d’especial bellesa natural que, al final de l’estiu, donarà pena veure’ls. Si es volen deixar nets, hauran de ser els ajuntaments respectius els que s’encarreguin de netejar-los, dedicant-hi molts esforços i diners perquè es tracta de recollir escombraries per tot arreu, en una franja molt extensa del territori. Evidentment cap altra administració ajudarà a pagar aquestes elevades despeses. Costa molt posar ordre en aquest àmbit. Es qüestió de cultura i estimació a la natura. Estem encara molt verds, res· pecte el que passa en altres països europeus, on és impensable comportaments com aquests, que serien immediatament criti· cats i denunciats per altres ciutadans, i durament castigats per l’administració competent. Aquí, no. I el resultat el veiem una mica per tot arreu. Es una llàstima, però haurem de canviar de xip sinó volem tenir tots els espais malmesos. I cada persona conscienciada, convertirse en un vigilant, i aprofitar les noves tecnologies per captar imatges, i denunciar els fets i sobretot els seus autors. I és que just acabat l’estiu començarem l’època dels bolets, i es torna a produir una invasió de gent, que reprodueix els comportaments de l’estiu. I això ja no s’aguanta ni es pot consentir. Hem d’entendre que salvaguardar la natura és cosa de tots, i s’ha de començar per no embrutar-la. 33
Opinió
Opinió
F. Torres
La impotència de l’amor Es lamentable que persones que diuen sentir-se cristianes, influenciades per l’ambient poc reflexiu que estem vivim, comencin a desconfiar de l’eficàcia de l’amor deixant-se emportar per altres sentiments que consideren més útils a l’hora d’actuar. Aquest desamor, en bona part, ens ve de la nostra classe política que amb la seva actitud intenta demostrar que la violència és digna de tot elogi quan es dedica a construir, se suposa que ho creuen així sempre que es construeixi a favor dels seus interessos. Amb l’entrada del marxisme el salt va ser definitiu. Segons la seva doctrina, la clau del mal del món no es al cor dels homes, sinó en la mala construcció de les estructures, i l’única manera tolerable d’estimar es aquella en que l’amor a una classe s’uneix amb l’odi i destrucció de l’altra. Aquesta és la consigna: oblidem el vell cor compassiu i substituïm-lo per una intel·ligència intel·ligent. Però el més trist és veure com els cristians són els que s’inscriuen en les files dels desconfiats de l’amor, confiant més en la freda eficàcia del desamor. Sorprèn que aquest corrent de desconfiats també es dona en fa· mílies aparentment ben situades dins de l’Església Catòlica. No entenc que un llibre de pietat t’aconselli tenir el cor tancat assegurant que per estimar a Déu s’ha d’estar molt atent en no estimar massa als homes. En una novel·la de Graham Greene el protagonista, un sacerdot his· pà-americà, justifica així la violència : “L’Església condemna la violència, però amb més energia condemna la indiferència. En algun cas la violència pot ser l’expressió de l’amor, la indiferència mai ho serà. Violència és la imperfecció de la caritat, indiferència és la perfecció de l’egoisme.” Amb aquest joc de mitges veritats el que està clar es que l’Església condemna la indiferència davant del dolor i la tolerància de les injustícies amb tanta força com ho fa amb la violència. Perquè qui tolera el mal està exercint una violència silenciosa. La indiferència pot ser la perfecció de l’egoisme, però no és menys cert que la violència és el podriment de la caritat. Es dóna algun cas que el violent utilitza la violència, per motius subjectius d’amor, però gairebé sempre la violència ha estat el major enemic de l’amor. Amb violència es podrà entrar a tot arreu, però mai en el cor de les persones. Excloem les dues opcions, ni violència ni indiferència i posem-nos al costat del qui pateix. El personatge de la novel·la també diu: “Prefereixo tenir sang a les mans que aigua en la palangana de Pilats”. Estúpida falsedat, elegir entre la sang de l’assassinat i l’aigua de la falsa sentència. Per què entre les mans rentades de Pilats i les ensagnades de l’assassí hi ha aquelles altres mans humils de Ghandi, les mans pietoses de la mare Teresa , les mans fermes i exigents d’un Vicens Ferrer, les mans ensagna· des, però de la seva pròpia sang de mons. Romero, les d’una mare o les d’un obrer. Qualsevol d’aquestes mans i no les que fan violència i assassinen. Entre els adormits i els que no tenen en compte els drets dels altres estan els que caminen. Entre les creuades d’esquerres o de dretes hi són els que humilment fan el seu treball de cada dia i ajuden a la seva família. Aquest és el problema que hem de solucionar, creure en l’eficàcia de l’amor. En la l-e-n-t-a eficàcia de l’amor. Jesús en la seva vida terrenal va veure aquesta aparent inutilitat de l’amor, s’adonava de la impotència de l’amor. Lamentablement vint segles després encara hi ha homes que creuen que la picaresca, els cops de colze, i les travetes al company arriben més enllà que els bons sentiments del cor. Sortosament encara són molts els que creuen en l’eficàcia de l’amor. Però si algun dia aquests també deixen de creure haurien entrat en l’edat glacial. “L’home no més és Home quan és germà dels altres. I en definitiva, és l’amor el que ens converteix en autèntics homes i germans” Vicens Ferrer. 34
J. H.
Les polítiques socials de Zapatero Si preguntes en què es diferencia un govern d'esquerres d'un de dretes, et solen dir que en la permissivitat sexual i les polítiques socials. El primer punt queda ben clar. Però, quan examines les polítiques so· cials del govern de Zapatero, et trobes que són pura retòrica, per no dir ensarronada. Em fixaré només en les tres darreres. La que prometia una pingüe subvenció als joves que volguessin emancipar-se dels pares i proveir-se d'habitatge propi data de fa un any i ningú encara no n'ha vist res. De manera que molts joves, que, refiats de les promeses de Zapatero, s'ha· vien plantat pel seu compte, ara es veuen obligats a tornar confosos a la casa dels pares. La cèlebre llei de la "Dependència", que Zapatero va fer trepitjant totes les competències de la Generalitat i a pagar ella, ha estat un engany i en molts casos una burla. D'aquesta política social es· trella, en puc parlar amb coneixement de causa. En entrar al règim de dependència, un renebot meu, de 29 anys, impossibilitat i deficient mental, va deixar de percebre 2.000 i escaig euros de la Unió Europea, per a passar a cobrar-ne 27 al mes, de la Generalitat. I molts altres, sortosament, encara esperen resposta. Últimament hi ha hagut la política a favor dels aturats: 420 euros per a les famílies desesperades que no ingressen cap sou. Però es veu que és un decret amb molta lletra menuda, que diuen que farà que només un 30% dels aturats que es troben en aquesta situació podran perce· bre la quantitat promesa, i encara amb la condició de fer un curs de formació. Aquestes són les polítiques socials, que són el vaixell insignia del govern de Zapatero.
633 - Divendres, 21-08-2009
Opinió
Poesia
M.Nadal
El Faraó "Visionari" Com digué una vegada en els es· crits al Celsona no m’agrada ficar-me en política, no hi entenc, ni hi tinc cap interès en entendre-la. Però de vegades fa pensar un xic, en alguns casos, com van les coses, oi? Jo no en nomenaré cap, d'aquests casos, prou s’en cuida de fer-ho la "tele" o altres mitjans de comunicació. Sols explicaré una breu historieta, la qual qui la llegeixi pensi si en pot treure conclusions encertades Però sempre fetes amb la millor voluntat. Fou uns anys breus sota el regnat del Faraó Atment-Hoptept (cosa molt estranya en aquells temps) on semblava que canviarien les coses a Egipte i al seu vast imperi. Va ser llavors, quan per fi, s'aboleix l'esclavitud. El Faraó creia que tots els homes, havien estat creats per "Amón" i que tots eren iguals davant aquest "Deu". Aconsellava practicar l’amor universal entre tots, abolir la lluita, la violència, la traïció i la mentida entre ells. Actes en els quals els "sacer· dots" no hi van estar d’acord. Acostumats a fer sempre la "seva"! A partir d'això les classes humils i els esclaus començaren a estar d’enho· rabona. Visca, i que duri! No obstant, aquesta igualtat, bondat i alts principis del nou Faraó, en comptes de practicarlos i agrair-los-hi foren interpretats com acte de debilitat del nou mandatari... I el Gran Imperi començà a perdre la seva força, debilitant-se ràpidament. La gent es burlava de les antigues "institucions". Això va comportar que comencés a imperar la pinya i "lladronici" arreu. El bandidatge en les fronteres conquistades, la gent que no treballava; en una paraula el "caos". Però el Faraó, en lloc de casti· gar tots aquests fets, seguia en els seus "tretze". La violència no és bona, tothom s'ha d'estimar. En lloc de solucionar-ho
633 - Divendres, 21-08-2009
només resava a "Amón" i deia al poble "que tot aniria bé!" A partir de llavors, els seus més fidels partidaris van començar a prendre'l per "boig", per un visionari. Els seus gene· rals i els esclaus, a qui va abolir, només passejaven la seva indolència, ignorància i ineptitud pels carrers en complet des· ordre. Sense tenir en comte el seu propi i decidit recolzament al Faraó, del qual en depenien la seva sort i futur. La cort General i els Sacerdots van començar a traicionar-lo també, des· potricaven d’ell i sentien nostàlgia dels triomfs guerrers dels altres Faraons. També es van planejar que si la situació no canviava el possible relleu o assas· sinat del Faraó, tant en boga en aquells temps. Finalment els sofriments, amargures i desenganys van fer que el "visionari" Faraó caigués malalt i abandonat per tots... Va lluitar uns anys per la pau i felicitat del seu poble i aquest mateix poble li va girar l’esquena quan més el necessitava. El Faraó "boig" i visionari va mo· rir sense poder complir el seu somni, l’amor, la caritat i la fraternitat (com els francesos) i sobretot l’igualtat entre tots els seus súbdits! A partit de la seva mort va tornar a instituir-se l'esclavitud i les antigues lleis ancestrals. Els esclaus de nou eren considerats com a "bèsties de carrega". El fuet dels capatassos tornava a funcionar i les misèries i humiliacions, es repetien altra vegada! Aleshores, potser aquests mateixos esclaus arribessin a pensar en aquell Faraó "Visionari" que volia redimir-los, sense poder aconseguir-ho. Aquest món és tràgic i inhumà i pel que sembla…, sempre funciona així!
35
Joana Cervera
Rebaixes M'hauria sumat a la resta per no dividir sa rèplica àdhuc no hi fa res d'on vens sino, on ets capaç de seure m'assec doncs damunt la rauxa de l'agost i l'ansat em diu: no sempre tens raó ningú no es mor d'oïda, però sí, de records sens tu recupero veus, i dies amb la Nuria Ribó, cóm sino? de ben segur que et sona "veles e vents" i, la mort Ausiàs March per Raïmon. L'Avui de diari ens fa de vincle de rebaixes Josep Pla, o no d'un tast salobre s'Agaró seguint amb la lectura, dèia el Regió 7 de dissabte vuit, un poc més buit del mes vuit, hi llegeixo l'enrenou d'un conseller, aquí sí, Nadal ara no sé que fa, fa de mal dir ensems relata en prosa poètica un dia qualsevol de... conversa amb la maleta feta de dies em friso per Girona i, rodalies. I vé quan esdevé, i neix la fusió amb getz stan d'auriculars fins la fosca és agraïda, regalima I sóc on seré, on la poesia reneix em crida, la vida fuig de concurs i la calma del temps s'agita.
Futbol
Ramon Estany
S'espera la visita de 2.000 persones al
II Quadrangular del Solsonès Dimecres passat va tenir lloc a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès la presentació del II Quadran· gular de Futbol Base del Solsonès. L'acte va comptar amb l'assistència de Montse Albacete, presidenta del Club de Futbol Solsona, Josep Puig, vicepresident del Club de Futbol Solsona, Joan Solé, organitzador i ànima dels Tornejos iniciats l'any passat i Albert Viladrich, coordinador del Futbol base del CF Solsona i responsable de Ges· port. Es va excusar l'assistència del regidor d'Esports de l'ajuntament de Solsona, Salvi Nofraries, i del vicepresident del Consell Comarcal, Albert Muntada. Tal com va explicar Albacete, el 19 i 20 de setembre propers es portarà a ter· me el II Quadrangular del Futbol Base del Solsonès. Aquesta iniciativa comptarà amb la presència dels equips infantils i cadets de Albert Viladrich, Montse Albacete, Joan Solé i Josep Puig, amb el cartell del torneig clubs de 1a divisió de la lliga espanyola. Els equips participants són de categoria infantil en la seva majoria: CF Barcelona, Villarreal CF, Athletic Club els diaris esportius d'àmbit català i espanyol. Econòmicament, de Bilbao i l'amfitrió CF Solsona. Puig va destacar l'impacte que suposarà l'assistència esperada La presidenta del club solsoní va fer memòria del torneig durant aquell cap de setmana d'unes 2.000 persones. Puig va celebrat l'any passat, recordant que aquesta iniciativa s'ha valorat recalcar finalment, que aquest torneig és fruit de la feina ben molt positivament entre els equips participants ja que ha permés feta de tota la gent que hi ha al darrera, que ha apostat pel futur consolidar a la comarca del Solsonès un espai de confluència, del CF Solsona i que ha professionalitzat club. de coneixement i de tecnificació esportiva amb la finalitat de promocionar el futbol en les categories d'iniciació. Albacete va destacar que aquesta iniciativa compta amb el suport del Consell Comarcal del Solsonès, Ajuntament de Solsona, Diputació de PROGRAMA Lleida i la col.laboració especial de Gesport. Dissabte, 19 de setembre Albert Viladrich, responsable de Gesport, va explicar 17.00 h Arribada dels equips als hotels de concentració la idea gràfica del cartell, que ha estat una idea de l'empresa 17.30 h Visita turística a la ciutat de Solsona solsonina de disseny Picó Gràfics, que juga amb el quadre d de 18.00 h Partit de futbol: CF Solsona Juvenil-Villareal Leonardo Da Vinci, "La quadratura del cercle". El marc visual CF Cadet A del cartell mostra el cercle central del terreny de joc, envoltat 20.00 h Jornada de tecnificació pública amb els entre· per un quadrat que conté destacats els quatre escuts dels equips nadors dels equips participants al segon torneig a la sala participants. gòtica del Consell Comarcal del Solsonès. Viladrich va remarcar que aquest disseny de cartell serà 21.00 h Sopar i intercanvi tècnic d’experiències la base dels cartells de les futures edicions, ja que sempre seran quatre els equips participants. Diumenge, 20 de setembre Viladrich va valorar positivament l'evolució del torneig, 8.00 h Esmorzar que l'any passat va tenir un àmbit català, amb el Barça, l'Es· 8.45 h Sortida dels equips dels hotels de concentració panyol, el Lleida i el Solsona, i aquest any ja ha adquirit relleu 9.55 h Arribada al camp i inici de les sessions de tecnifica· nacional, amb equips de la Primera Divisió de Lliga Espanyola, ció esportives i de la disputa dels corresponents partits però que de cara a l'edició de l'any vinent ja s'està en contacte 12.00 h Recepció a les autoritats a les instal·lacions del amb equips internacionals, com el Manchester City. Club Futbol Solsona Josep Puig, vicepresident de l'entitat, per la seva banda, 15.00 h Entrega de guardons als equips participants va subratllar la importància de l'esdeveniment per la comarca 15.30 h Dinar de cloenda i de treball del Solsonès, especialment en els moments de crisis que vivim, 17.00 h Sortida per la promoció de la comarca que suposarà aparèixer a tots 36
633 - Divendres, 21-08-2009
Futbol
Futbol
Ramon Estany
CF Solsona
Nota C.F. solsona futbol base:
Fitxa del clubs participants al II Quadrangular del Solsonès
Es busca jugadors/es per a acabar de completar els equips per la temporada 2009/2010. Els equips que formaran el futbol base són:
CLUB FUTBOL SOLSONA
- Femení ( cadet-juvenil, de 12 a 18 anys ) - Juvenil ( 1991, 1992, 1993 ) - Cadet ( 1994, 1995 ) - Infantil ( 1996, 1997 ) - Aleví ( 1998, 1999 ) - Benjamí “A” ( 2000 ) - Benjamí “B” ( 2001 ) - Prebenjamí ( 2002, 2003 , 2004 ) - Babyes ( 2005 )
El Club futbol Solsona es va fundar l’any 1928, amb la finalitat de fomentar l’esport, ha contribuït a una consciència solsonina, ja que no tan sols va portar la presencia i els nom a altres pobles i comarques sinó que molts dels nouvinguts de l’època es van poder identificar amb la ciutat que els va acollir. El futbol base del Club Futbol Solsona comença amb la categoria de pre-benjamins fins a juvenil, i el l’actualitat el 1r equip del Solsona juga en la categoria de 1a regional. En l’actualitat per tal de fomentar la pràctica del futbol entre els més petits s’ha creat un equip format per nens i nenes que cursen P4 amb el nom de babys.
Contactar per telèfon al 626 424 899 ( Albert ) o per correu electrònic a gesportsolsona@hotmail.com Dates del començament dels entrenaments: Juvenils: 19 d’agost Cadets: 25 d’agost a 2/4 de 8 de la tarda Infantils: 24 d’agost a 2/4 de 8 de la tarda.
VILLARREAL CF
La resta d’equips del futbol base començaran a partir del 14 de setembre coincidint amb el calendari escolar.
Va néixer el 10 de març de 1923, per tal de fomentar las pràctica esportiva de diferents disciplines esportives i especi· alment el futbol. El futbol Base del Club Villarreal co· mencen a jugar des de les categories de pre-benjamins fins al Villarreal B, i tenen 2 equips de futbol femení.
Escacs 23è. Torneig d'Escacs l'Elefant Aficionat als escacs: El dia 14 de setembre de 2009 començarà el 23è Torneig d'Escacs l'Elefant. Les partides es disputaran al bar-restaurant MKnop. Sistema suïs, partides de 60 minuts per jugador a "finish", una partida per setmana. Es faran 2 grups. Un de cap de setmana i un d'entre setmana. Els 4 millors classificats de cada grup jugaran la final. Inscripcións: 1 euro. Bases i inscripci· ons al M-Knop o al telèfon 973 48 23 55
ATHLETIC CLUB BILBAO L’Athletic Club Bilbao com a institució, així com el conjunt del seus seguidors, es caracteritzen per a la defensa de uns valors cada vegada menys freqüents en el món del futbol. La seva política de cantera es converteix en un component d’unió per sobre de qualsevol altre aspecte de disciplina en la vida diària i marca la diferencia i filosofia de la manera d’entendre el futbol dins del nou context esportiu actual. Aquest equip va ser fundat l’any 1898.
CLUB FUTBOL BARCELONA El 29 de novembre del 1899, Hans Gam· per va fundar el Futbol Club Barcelona, juntament amb onze entusiastes practi· cants del que en aquell moment era un desconegut esport anomenat 'foot-ball'. El club disposa de diferents escoles de futbol arreu del mon. Actualment hi ha dos jugadors de la comarca vinculats amb aquest gran club de futbol. 633 - Divendres, 21-08-2009
C. Castell, 8 - Solsona 973 48 00 78 37
Futbol Sala
Instal.lacions Esportives el Pi
II TORNEIG INFANTIL DE FUTBOL SALA “EL PI”
RIU Esports guanya el torneig infantil El dissabte 1 d’agost es va disputar el II Torneig de futbol sala que organitza les Instal·lacions Esportives del Pi. La jornada va estar marcada per la gran afluència tant de jugadors com d’espectadors. El torneig es va anar disputant amb un excel·lent esportivitat i organització i tan sols va estar truncada per la pluja final que va fer decantar la balança pels guanyadors, segons la classificació regular abans de les semifinals. El campió va ser Riu Esports, 2n ADN, 3r Seu-Sport i 4rt Trepovi Juniors. Com a màxim golejador va destacar Albert Parcerisa amb 13 gols i com a equip menys golejat l’equip del RIU amb només 3 gols encaixats en la fase regular. Esperem que gaudíssiu d’aquesta esplèndida diada de futbol sala i que l’any vinent inclús poguem superar el número d’equips participant tot i ésser molt difícil superar-ho.
Partits de lligueta 16.00 h 16.15 h 16.30 h 16.45 h 17.00 h 17.15 h 17.30 h 17.45 h 18.00 h 18.15 h 18.30 h 18.45 h 19.00 h 19.15 h 19.30 h
Semifinals
Ho Haveu Vist Team – Trepovi Juniors............... 2-2 Tiki Taka’s Team – Seu-Sport..............................0-4 Riu Esports – And................................................ 1-1 Ho Haveu Vist Team - Tiki Taka’s Team.............0-0 Riu Esports - Seu-Sport....................................... 2-1 Trepovi Juniors – And..........................................0-4 Ho Haveu Vist Team - Seu-Sport......................... 0-5 Trepovi Juniors - Riu Esports.............................. 1-9 Adn - Tiki Taka’s Team....................................... 3-1 Ho Haveu Vist Team - Riu Esports......................0-6 Adn – Seu-sport................................................... 1-2 Trepovi Juniors - Tiki Taka’s Team..................... 1-0 Ho Haveu Vist Team – And.................................0-4 Trepovi Juniors – Seu-Sport................................. 0-5 Riu Esports - Tiki Taka’s Team........................... 7-0
Riu Esports – Trepovi Junior...............................................6-0 Seu-Sport – Adn................................................... 1-1 ( penals )
Final Riu Esports - Adn
Classificació lligueta regular Equip 1 Riu Esports 2 Seu-Sport 3 Adn 4 Trepovi Juniors 5 Ho Haveu Vist Team 6 Tiki Taka’s Team
Pts 13 12 10 4 2 1
Pj 5 5 5 5 5 5
G 4 4 3 1 0 0
E 1 0 1 1 2 1
P 0 1 1 3 3 4
Gf Gc 25 3 17 3 13 4 4 20 2 17 1 15
Futbol Sala
S'obren les inscripcions de les 24 hores de Futbol Sala Poden participar a la tradicional competició, els dies 28 i 29 d’agost, fins a 16 equips Aquesta setmana s’ha obert el període d’inscripci· ons per participar a les 24 Hores de Futbol Sala Ciutat de Solsona, la vint-i-cinquena edició de les quals tindrà lloc els dies 28 i 29 d’aquest mes al primer pavelló municipal d’es· ports. La mecànica de la tradicional competició, organitzada per la regidoria d’Esports amb la col·laboració del Consell Esportiu del Solsonès i la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca, es manté igual que en les darreres edicions. Les inscripcions, que estan limitades a 16 equips, es duen a terme a la recepció de les piscines municipals tots els dies de la setmana de 10 del matí a 2/4 de 8 del vespre fins al proper dia 23. El formulari per apuntar-s’hi es pot extreure de l’apartat de documents –subapartat d’Esports– del web municipal (www.ajsolsona.cat) o bé recollir a la recepció de les piscines. També es pot contactar amb l’organització
a través del correu electrònic cesolsones@ucec.cat i els telèfons 676 19 49 29 i 973 48 00 51. El campionat començarà el dia 28 a les 9 del vespre i s’allargarà fins a la mateixa hora de l’endemà. Constarà de dues fases, la classificatòria i la final. La primera la disputaran els equips dividits en quatre grups per sorteig; els equips de cada grup jugaran entre ells a una volta i passaran a la fase final, que es disputarà pel sistema d’eliminatòries, a un partit. Les 24 Hores de Futbol Sala premiaran els vuit pri· mers classificats. A més, hi haurà trofeus per a l’equip menys golejat, el màxim golejador i el millor jugador de la final. El comitè d’organització està format pel tècnic d’Esports de l’Ajuntament i un responsable de la Penya Barcelonista i el comitè de competició l’integren el comitè organitzador i el col·lectiu arbitral. 38
633 - Divendres, 21-08-2009
Radio Control
Club Esportiu Solsonès Modelisme
Sort diferent pels pilots Un nouvingut pilot es va afegir a les curses que cada setmana es porten a terme a Solsonès Modelisme, passant dels quatre de la setmana anterior a la bona xifra de cinc cotxes. Ara les habilitats dels pilots i l’esperit de la competició millo· ren substancialment, ja que la dificultat augmenta a l’hora de fer els avançaments a l’estar més limitat d’amplada de traçat. D’aquesta manera, els pilots estan més concentrats buscant el moment oportú per fer els avançaments en el lloc més idoni per cadascú. En aquesta jornada de curses varem poder veure les males passades que es poden arribar a fer, a causa d'un evident nerviosisme, a l’hora de fer el doble salt, situat enmig del recor· regut. Allà els cotxes s’enganxaven, en ocasions provocant-ne la sortida del traçat per part dels vehicles implicats, cotxes que volaven literalment per sobre dels altres. En algun cas el d’un cotxe que va donar un llarguíssim reguitzell de voltes de campana quan era sortejat pels altres en un tram molt perillós del circuit, on s’agafa la última corba abans d’encarar la recta d’arribada en la qual els cotxes arriben a gran velocitat. Pel que fa a la cursa, el Ramon Pallarès es va imposar amb tota claredat a la resta de participants amb un total de 310 punts, i amb una segona tanda bastant més irregular que en la primera per culpa dels accidents. La segona plaça va ser per l’Augé amb 274 punts, amb tres errades que li’n feren perdre uns valuosos punts que l’haurien acostat més al Ramon. La tercera plaça de la nit va ser pel retrobat Albert Cardona, amb 211 punts, que tot i fer temps que no pilotava, continua amb la seva ascensió de pilot d’aquesta modalitat posant-los-hi les coses més difícils a la resta per poder-lo superar. En la quarta
Ep, la foto
La bona neteja i preparació del cotxe n’és la part més fonamental de totes
posició hi trobarem al Vitu amb 145 punts, el qual continua amb la seva mala ratxa de trobar-se cotxes al davant, per imprudèn· cies d’altres pilots, ocasionant-li’n problemes amb la direcció del seu cotxe. La ultima plaça va ser pel Majoral amb 83 punts, per culpa de la part elèctrica del seu cotxe, on l’alternador i la bugia fallaven, veient-se obligat a abandonar la cursa tot just començar la segona tanda. Esperem que els desafortunats aquella nit tinguin una mica més de sort, i les curses no se’ls hi facin tan pujada amunt.
Ramon Estany
Ep, la foto
Esperant la festa major de Sant Llorenç
Gaudint de la terrassa del passeig
Celebrant un aniversari
633 - Divendres, 21-08-2009
39
Música
Ramon Estany
L'alumnat de l'Acadèmia Internacional de Música llueix en el concert a Solsona El passat dilluns, 17 d'agost, AIMS Festival va dur al Teatre Comarcal de Solsona un inoblida· ble concert en el que els alumnes més virtuosos de l'Acadèmia van posar la "pell de gallina" als espec· tadors que omplien la sala solsonina. Es van inter· pretar obres de Bach, Reger, Haydn, Hindemith, Ysaÿe, Chopin, Mozart, Debussy i Wieniawski. Els músics que van actuar van ser: Carolina Estrada (Catalunya), Da-Hyun Chung, Shi-Yeon Kim, Yeri Roh (Corea del Sud), Erik Vardanyan (Espanya), Chanjong Lee (Estats Units), Elsa Cla· veria (França), Alexandros Koustas i Elliot Perks Erik Vardanyan al violí i Carolina estrada al piano (Regne Unit) i Rose Chen (Taiwan)
Yeri Roh, al violí
Alexandros Koustas, a la viola
Rose Chen, al piano
Música
Chanjong Lee, al piano
Da-Hyun Chung al piano
Elsa Claveria al violí
Rosa Anguera - Fotos: Lluís Closa
“Si no pots venir a escoltar-nos, nosaltres ens apropem a tu” Fidels al lema de l’AIMS el dilluns dia 17 d’agost els usuaris de la residència i centre de dia Hospital Pere Màrtir Colomés vam poder gaudir del concert de set alumnes de l’Acadèmia Internacional de Música que van interpretar la Suite de Reger per a viola, la sonata per a violí de Bach, la balada de Ysaÿe, i el quartet de violencels de Telemann.
Usuaris, familiars i personal del centre vam poder ser espectadors privilegiats d’aquest concert i per aquest motiu volem agrair a l’AIMS el fet d’apropar la música a les persones que tenim menys poques oportunitats de viure-la en directe 40
633 - Divendres, 21-08-2009
Música
AIMS
AIMS, els protagonistes És hora, doncs, que els protagonistes absoluts d’AIMS, els seus alumnes, valorin tot l’après i viscut a Solsona i que ens expliquin què pensen de l’Acadèmia Pregunta: Per què has vingut a AIMS? Rose: Fa sis anys, el Sr Grach, que era professor de la meva germana, ens va convidar al curs, vam venir i ens va encantar. He vingut cada estiu, des de llavors perquè m’encanten les classes de la Seon-hee, la professora de piano, em van molt bé per millorar i per preparar les proves de música de la meva escola. Veerle: Durant l’any treballo a la Symfonieorkett Vlaanderen de Bèlgica i no tinc temps per dedicar-me a mi matei· xa, a les coses que m’agraden i m’interes· sen a banda de la feina. Vaig buscar cursos d’estiu per internet, vaig trobar AIMS i el currículum del Lothar, un dels professors de violí, i em va semblar molt interessant. Per això estic aquí. Martí: He vingut perquè el mes de setembre tinc l’examen per passar a segon curs de cello del Liceu i he de preparar-me bé. Aquest any he estat lesionat i necessito recuperar el que no he fet durant el curs. A més, fa un any vaig anar a veure el concert d’alumnes de Mollerussa i vaig veure que eren uns virtuosos, de molts llocs diferents i que es creava un show de talents molt xulo. John: A Londres tinc dos profes· sors, un d’ells és l’Andriy, un gran músic. Té idees molt fortes i clares, ensenya tècniques molt maques. És ell qui em va parlar del curs i de seguida em vaig animar a venir. P: Què fa que AIMS sigui diferent d’altres acadèmies d’estiu? R: Bàsicament que estem aquí per dues coses: per estudiar (de dia) i per divertir-nos (de nit). A més, el claustre de professors és molt més bo que a altres cursos i la Seon-hee em fa fer coses no· ves cada any que a la meva escola ningú m’ensenya. V: El nivell dels professors i dels alumnes és altíssim. Quan em vaig ma· tricular, no sabia com serien els altres es· tudiants i m’ha sorprès molt positivament veure que són tan bons. La combinació de concerts, del nivell de tothom, el gran nombre de classes i de pràctiques i la vida social d’AIMS és una bona barreja. 633 - Divendres, 21-08-2009
M: A pocs cursos es deixa que els alumnes facin tants concerts i a llocs tan diferents. J: El que ho fa especial és la gent que hi ha, és fantàstic que siguem de llocs tan diversos i sentir llengües i maneres de tocar tan diferents. Els concerts, tant els de professors com els d’alumnes, són brillants. M’encanta que ens deixin tocar a esglésies petites, et sents molt a prop del públic. P: Què et semblen les iniciatives d’AIMS social i AIMS al carrer? R: M’agrada molt fer l’AIMS social. Tocar al carrer em costa més, em desconcentro fàcilment, però veure els meus companys fent-ho sí que m’agrada. V: Són idees molt bones. Demos· tren que els músics no només ens preocu· pem de nosaltres mateixos, d’estudiar i de fer concerts de gran format. També ens preocupen els altres, ens agrada tocar per a tothom. M’ha sorprès molt que la gent de Solsona visqui tant els concerts al carrer, són com una tradició, per ells. M: En faig una valoració molt po· sitiva. Les dues accions acosten l’intèrpret a la gent i la gent a l’intèrpret. Es crea molt bon ambient i es nota que volen que vinguem a l’Acadèmia i els demostrem tot el que fem i aprenem. J: A Anglaterra fem moltes obres similars i em sembla molt important i necessari apropar-nos al públic d’arreu, a la gent que no pot anar als concerts i als ciutadans de Solsona. L’atmosfera que es crea és molt diferent de la dels concerts a les sales. És molt bonic. P: AIMS és a Solsona, els alumnes viviu al seminari i assageu i toqueu a diversos llocs del poble. Què en penses, de l’ubicació de l’Acadèmia? R: Solsona és un lloc únic. El primer any que vaig ser aquí ja em va encantar. Els carrerons de pedra i el teatre són els meus llocs preferits. V: El paisatge és molt bonic i diferent de Bèlgica. M: Que estiguem envoltats de natura i lluny del soroll de les grans ciu· 41
Martí Buil, violoncel.lista català de 19 anys
Veerle Houbraken, violinista belga de 27 anys
John Hewitt-Jones, viola anglès de 17 anys
Rose Chen, pianista taiwanesa de 16 anys
tats ajuda molt a concentrar-nos. A més, el seminari és un lloc molt relaxat que, alhora, fa que tots els alumnes estiguem molt junts. J: Només puc dir-ne coses bones: hi fa molt bon temps, m’agrada la cultura i tradicions catalanes, la combinació del vell amb el nou és perfecte per fer música i el teatre de Solsona és molt bonic.
Música
Redacció
Música a la fresca Dimarts passat la terrassa del Ral va acollir un agradable concert estiuenc de la mà de l'Albert Alabedra sextet Era el primer concert que feien com a Albert Alabedra sextet i cal dir que van tocar directament sense haver fet cap assaig, va ser tot improvitzat, lliure. Van fer un repertori basat sobretot en standards de jazz i alguna cançó pop o funk. Destacar sobretot la presencia de Farid Zehouane, saxofonista algerià instal.lat a Paris des de fa anys, que ha estat tocant amb músics com Karim Ziad (bateria de Sting ), ha fet nom· broses composicions per Disney i per espectacles de teatre i cine. També ha estat contractat per gent com el Prin· cep de Monaco per tocar en exclusiva per ell. Albert Alabedra ha fet col.labora· cions a França amb Farid Zehouane i amb Bertrand Seynat, contabaixista que havia tocat amb el llegendari Jimi Cobb (bateria de Miles Davis) És previst que a finals d´octubre o potser a finals d´any poguem tornar a tenir el sextet amb tots nosaltres.
El conjunt estava format per Alba Marbà (veu), Albert Alabedra (guitarra), Emilio Nieto (baix), Andreu Monsó (bateria), Nil Mujal (saxo tenor) i Farid Zehouane (saxo alt i flauta travessera).
Pell de Serp enregistra un nou disc Des del dilluns 17 d'agost i durant dues setmanes Pell de Serp grabarà als estudis de Cal Pardaler de Taradell el que serà el seu segon CD amb 12 temes propis i una versió. Es posaran altra vegada a les mans de David Rosell, compositor, cantant, guitarrista, i líder de DEPT amb qui ja van realitzar el primer CD de la banda "El cos t'ho demana"(2007). El llançament del nou disc es preveu pels volts de Nadal de 2009 42
633 - Divendres, 21-08-2009
Sortides
Pere Cuadrench
Rutes gastronòmiques Cal Joan del Batlle, Tuixent El passat 6 de juny vam prosseguir amb la ruta gastronò· mica pels restaurants del Solsonès iniciada el passat mes d’abril. La següent parada fou al restaurant i casa rural anomenat “Cal Joan del Batlle”, a Tuixent. És una petita masia rehabilitada recentment que també disposa de petits apartaments rurals, situada en un bell paisatge i amb unes vistes meravelloses a la zona de la Coma i al Port del Comte. El restaurant consta d’una porxada d’entrada amb di· ferents sofàs i taules per a contemplar les magnífiques vistes que ens dóna la zona i per poder fer gana abans d’entrar al menjador, petit però molt acollidor, amb una acurada decoració. La carta consta d’una gran varietat de plats, molt elaborats, amb productes autòctons i amb una presentació molt cuidada i moderna. No cal dir que el restaurant també compta amb un excel·lent servei per part dels propietaris. La qualitat dels plats va ser immillorable i tothom va quedar gratament impressionat. Després de dinar, cafè a la zona porxada tot contemplant de nou els paisatges que ens ofereix l’indret i, acte seguit, a fer una petita visita a les Fonts de Cardener. En resum, un restaurant 100% recomanable per a poder provar plats nous, elaborats i de gran qualitat, però mantenint l’essència dels productes de la nostra terra.
Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner - Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla - Marta Cases Textos: Anna Borés Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA
633 - Divendres, 21-08-2009
Ca l’Agustí, Cambrils La nit del dia del 3 de Juliol la vam passar a la Casa “La Borda”, a pocs quilòmetres del complex Puig-Arnau Pubilló, on vam poder contemplar una maravellosa panoràmica de tot el Solsonès i, ja en plena nit, vam poder gaudir de la gernació d’estrelles que com un mantell cobrien el cel de Canalda. L’endemà al matí, després de remullar-nos a la piscina i treure’ns la son de les orelles, ens vam dirigir al muntanyenc poble de Cambrils conegut pels seus únics paratges naturals, els conreus de tumfo i les salines. Després de voltar pel conegut poble d’Odèn vam fer cap al restaurant Ca l’Agustí. Ens vam instal·lar a la generosa pèrgola de l’entrada on l’ombra era d’agrair en el dia calorós del que gaudíem. Allí vam iniciar l’àpat amb un vermut a l’estil més clàssic on no hi faltaven les patates, les olives i les escopinyes, tot amanit amb refrescos i algun que altre martini. Tan bon punt van tenir preparada la nostra taula vam entrar al menjador. D’estil clàssic i força ampli està decorat amb peces de caça major que donen una idea nítida de l’afició de Cambrils per la caça i, per extensió, de la resta del Solsonès. Val a dir que no ens va sorprendre que els plats que vam degustar fossin d’una elaboració molt ben aconseguida. Plats de tota la vida, ben cuinats i abundants, fet que tendeix a escassejar moltes vegades. La carta pot presumir d’una gran varietat d’entrants i de segons, com també d’unes postres molt originals i tot això a un preu més que assequible. Un servei familiar i pròxim que traspua la naturalitat del magnífic entorn rural del que podem gaudir al Solsonès. Ca l’Agustí és sense cap mena de dubte un restaurant a tenir en compte en les rutes gastronòmiques familiars, cuina tradicional, ben elaborada i amb una punta de contemporaneïtat a cada plat. Ja teniu taula reservada, oi?
Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia - Candi Pujol - Lluís Cornet - J. Clavé - Marcel Ribera Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer
info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973
48 17 19
Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997
43
Celebracions
Ramon Estany
Imatges de la Festa de Sant Roc de Solsona Els óssos
Balladors dels nans
Portadors dels gegants
La nova edició de les samarretes dels geganters va tenir molt d'èxit
Concurs de dibuix i acoloriment de gegants
Ballador del drac
La guanyadora del sorteig del Nan 44
Ballador de l'àliga 633 - Divendres, 21-08-2009
Sortides
La Fònica de Freixinet
Estada de La Fònica de Freixinet a Bèlgica Alguns dels membres de La Fònica de Freixinet (19 persones) varem estar a Bèlgica (zona flamenca) els dies 6 al 11 d’Agost, retornant la visita que la coral De Gonde d’Oosrterzele va fer-nos l’any passat Aquesta estada a les cases dels mem· bres de la coral belga ha estat extraordi· nària. Varem compartir amb ells àpats, sortides, assaigs, concerts i mil coses que varen estrènyer encara més els llaços d’amistat que ja ens unien. Les autoritats d’Oosterzele (regió de 13.000 habs) ens varen rebre de forma molt acollidora. L’alcalde i el conseller de cultura ens varen dedicar una confe· rencia informativa sobre aquesta regió, acompanyada de cafè i pastes típiques, i una interessant visita a la moderníssima biblioteca municipal. També varen tenir l’amabilitat de lliurar-nos diferents obse· quis, entre els que hi havia un paraigües, que sortosament no varem haver d’utilit· zar durant tota l’estada. A la Catedral de Gant, meravellosa construcció gòtica, varem realitzar un petit concert, desprès de visitar la ciutat acompanyats d’una guia ben singular. Bruges, va ser una altra ciutat pintoresca, molt més turística, que varem recórrer amb les explicacions de Celia, filla del director de la coral belga. A la seva plaça major improvisarem una cantada, i de seguida ja teníem una rotllana de públic que ens demanava més temes i quina era la nostra procedència.
Celebracions
A part d’aquestes actuacions, també varem participar amb De Gonde en un concert als meravellosos jardins de l’església de Moortsele, amb molt bona acollida per part del públic dels voltants. Diumenge varem cantar la missa en l’es· glésia de Landskouter, amb el cor de cant gregorià “Gaudeamus”, dirigida per Ade· lin Goedefroot, membre de De Gonde. La resta del temps varem realitzar visites a altres interessants llocs, com
la costa belga de Haas amb precioses i variades construccions estiuenques dels anys 20, o una granja on encara mante· nen la destil·lació artesanal de ginebres aromatitzades amb llimona, cireres..., acompanyats sempre d’aquestes persones entranyables que ens varen obrir el seu cor per mostrar-nos el seu país, pel qual demostren molta estima. Han estat uns dies plens de musica i amistat que mai no oblidarem
Ramon Estany
Més de 50 persones al sopar de Sant Serapi El passat dimarts 18 d'agost, va ser la festa dels carrers de la Plaça Major, Plaça Palau i C. Llobera, carrers del barri de Sant Serapi. Va ser una jornada farcida d'activitats lúdiques, esmor· zars amb coca i xocolata, berenars i jocs infantils, i per acabar-ho de celebrar, un lluït sopar de germanor per als veïns del barri, al bell mig de la Plaça Major. Tradicional joc de trencar l'olla 633 - Divendres, 21-08-2009
45
Sortides
Rosa M.
Sortida AVEUS Amb un grup de pares i amics del grup Aveus, el dia 15 d’agost varem fer el camí de Queralbs a Núria a peu Portàvem el menjar amb la intenció de passar tot el dia a fora, anàvem ben preparats per caminar, per passar calor i per suportar la pluja en el cas que ens hi atrapés. El camí que puja està molt ben arreglat i senyalitzat. Només calen les ganes i la força per fer-lo. He de dir que les petites del grup, la Maria i la Núria, ens van tibar tota l’estona, fent de capdavanteres, amb una empenta que els grans ja co· mencem a envejar. El recorregut ens va agradar molt, ja que el paisatge val la pena. Tot i no encantar-nos massa (només varem parar per esmorzar), la pujada és d’unes 2 hores i mitja o tres, i tot és pujada. Quan arribes a dalt de tot, però, dius: “caram!, val la pena!”.
Un bon lloc per esmorzar
Després de dinar uns núvols amenaçadors ens van donar una mica de pressa, i qui va voler baixar a peu ho va fer i qui no, va agafar el cremallera. A l’últim, però, ningú es va mullar. Tot plegat, distret, amè, divertit... i una mica cansat, però molt bé. A tots els que ens aneu acompanyant, moltes gràcies!!
Amb les petites del grup, la Núria i la Maria
El Santuari, com sempre, era ple de gent, i nosaltres, vam buscar una bona taula per preparar-nos per al dinar. Abans, però, ens vam remullar els peus en el rierol que hi passa. Varem poder veure les diferents etapes que se succeeixen quan poses els peus cansats dins una aigua gelada: vermell inflat-blanc, blanc-blanc grogós, blanc grogós- grogós morat, grogós moratmorat, i a partir d’aquí... si no els trec de l’aigua aquests peus ja no són meus!! Remullant-nos els peus
Bocabadats mirant com fan ràpel pel saltant d’aigua 46
633 - Divendres, 21-08-2009
Diferències
Marta Cases
Les 7 diferències Diumenge passat més de 100 elements folklòrics van participar a la Trobada de Gegantons de Sant Roc. Sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies? Solucions de la setmana passada...
L'acudit del Simi
633 - Divendres, 21-08-2009
47
48
633 - Divendres, 21-08-2009