Poesia
Montse Agut
La nit de Sant Joan Avui és la nit més curta i màgica d'en somnis d'amor i mil d'esperança és la beneïda nit de Sant Joan arreu cremen grans fogueres i l'alegria n'esborra les penes la nit és fosca però molt radiant. I jo, al balcó m'hi refrescava, la nit és molt fosca i estrellada ben plena d'estrelles molt brillants quan en vaig veure una d'elles que em semblava un cor i dues anelles cosa que era per a mi molt important. Per la seva claror a sobre pujada i en el seu centre hi mirava jo sols seré per a tu amor i pau i això vaig quedar-me encisada no però quan aportar-me la mirada d'un cel que era tan estrellat i blau. Com en la vida, tot comença i acaba hi arriba el matí amb clara albada és un radiant dia de Sant Joan i jo, junt amb l'estrella somniada us dono a tots una forta abraçada al meu fill i a tots els qui celebren el sant. Per a en Joan Carlos.
Opinió
Opinió
Ramon Gualdo
Una mort digna El govern andalús el 9 de juny va aprovar un projecte de llei que regula, per primera vegada a l'Estat, els drets dels pacients. Incorpora la garantia d'una mort digna i procurar que el pacient pugui rebutjar tractaments artificials per allargar la vida i pugui ser desconnectat. No es regula pas l'eutanàsia ni suïcidi assistit. Doncs, jo també voldria una llei d'aquesta mena a Catalunya (i a altres indrets, és clar). Quan a la vida ja has omplert tot el currículum, i arriba aquell moment en què les veus de família i amics pronuncien aquella expressió de "no hi ha res a fer", quan el teu cos és un sorral on el sofriment hi juga amb mala llet, val més plegar el ram. Quan el nostre cos és una andròmina, s'hauria de poder rebutjar tractaments agressius i inútils. S'hauria de poder acabar el viatge sense tortures, sense esgarrinxades al cos, proves i experiments. Si el pacient demana que vol morir dignament, si us plau: No li claveu al damunt més patiment, no el martiritzeu. Doncs, jo, personalment, us dic que, quan el meu cos sembli més un ninot de drap que una persona, vull dir: Prou! Vull una mort digna. No vull una trinxadissa guarnida sinistrament amb tubs, potingues i estris que malmeten la pell del cos i de l'ànima.
Opinió
Gràcies a les dones de REMCO En la nostra comarca no és gaire comú veure manifestacions per lluitar contra les injustícies o per lluitar pels drets de les persones. Això, però, ha canviat fa uns mesos, quan el comitè de REMCO, en la seva majoria dirigit per dones, va decidir donar el pas i lluitar pel que és just, un lloc de treball. L’energia d’aquestes dones i les seves ganes de lluitar queden ben demostrades quan, no fa pas gaire, les dones i homes que així ho van considerar oportú van sortir al carrer a exigir que les dones tenien els mateixos drets que els homes. I gràcies a elles actualment tenim el dret a decidir en moltes esferes de la vida que ens afecten. Gràcies a les dones d’abans i d'ara de REMCO, ens recordem que encara hi ha molt per fer, que el tracte entre dones i homes és encara, en alguns temes, desigual. Hi ha dones que són lluitadores, que tenen principis i ideals i són el motor visible perquè la resta recordem que som persones i que tenim els mateixos drets que tothom. Gràcies a les dones de REMCO per donar-nos una lliçó de coratge i ganes de continuar treballant per un món millor.
www.opiniodelsolsones.tk
2 mesos de web www.opiniodelsolsones.tk!!! Ja portem dos mesos informant, i són més de 500 les visites que hem rebut El resultat fins ara ha estat molt satisfactori, i la gent ens ha rebut molt amablement. Per això i des d'aquí a la revista de Celsona Informació volem agrair a tota la gent que ha ajudat a tirar endavant un projecte que ara ja està en marxa. Esperem que a partir d'ara siguin moltes més les visites que rebem i molts anys els que seguim informant. Per qualsevol comentari, podeu enviar un correu a opiniodelsolsones@hotmail.com Moltes gràcies, i seguirem informant. Per visitar la web: www.opiniodelsolsones.tk 626 - Divendres, 26-06-2009
29
Maria Díaz i Manzano. ICV Solsonès