Trial
Motor Club Solsonès
Copa Catalana de trial de Clàssiques El passat diumenge es va disputar a la localitat de Tona la 1a de les 9 proves de la Copa Catalana de trial de Clàssiques 2009. Amb una inscripció de 90 pilots es va donar el tret de sortida al campionat que aquest any compta per primera vegada amb la celebració al mes de Juliol d’una prova a Solsona i que organitza el nostre motor club. Com a representant Solsoní, a Tona s’hi va estrenar en la modalitat de trial el Lluís Novelles, que després de passar pel Moto-Cross, l’Enduro i les Clàssiques d’asfalt, ara als 49 anys sembla que li faltava provar el trial. Malauradament, un problema elèctric no li va permetre finalitzar la prova, tot i que tampoc no ho estava fent
Caminades
gaire bé en la categoria Trialers. (nivell de dificultat mig) El terreny estava fangós, però les zones molt ben dissenyades van permetre gaudir moltíssim d’aquest trial. A destacar la companyonia i el bon rotllo entre participants, organització i jutges amants tots d’aquest esport. Agraïment especial per al motxiller J.Subirana, que va fer tot el que va poder per ajudar el Lluís. Així com també a la Mercè, la Montse, el Lluís i la Núria pel seu suport a Tona i als “Bajones" i Cia. pel seu suport a distància. La pròxima cita és el 19 d’abril a Jaén al Campionat d’Espanya de la mateixa modalitat.
Anna Simon i Ampurdanès
Grup Excursionista d’Oliana: Oliana-Cambrils Vint-i-nou anys de fer camí i seguir les passes
Què deu ser aquell d'allò que fa d’una nostra cosa qualsevulla una nostra tradició? Perquè les tradicions no neixen, prevalen, el que neix és la il.lusió. Compartim l’engrescament i el lleguem al temps perquè, tal vegada, el forgi en tradició. Vint-i-nou anys de fer camí i de seguir les passes, vint-i-nou anys que han fet de la sortida d’Oliana a Cambrils tota una tradició. Era un dissabte abans de Rams, anys abans de que el Grup Excursionista d’Oliana es consolidés com a tal, quan una colla d’amics treballadors de la Taurus, amants de la natura i aficionats a la muntanya, van emprendre ruta cap a Cambrils. Les seves ganes de conèixer i estimar les nostres terres es van anar en-
comanant, transmetent any rere any i fins avui. Actualment l’excursió no es realitza el dissabte, sinó el diumenge abans de Rams i són molts els qui s’acompanyen fins a Cambrils del paisatge i la tradició. I com cada any, va tornar a ser el diumenge. Les primeres hores del dia, denses de núvol, ens pesaven a les cames. S’havien fet les vuit massa d’hora i començàvem el camí. No plovia, però aixafàvem el fang i el camí mullat, com perseguint la tempesta que s’acabava d’escapar de la nit, però que amenaçava en girar cua i esperar-nos més amunt. Vàrem anar pujant per la fresca del matí fins a arribar a l'església de Sant Just i Pastor. La fosca i els núvols s’havien escantellat de llum. Ens aturàrem una
mica per regalar-nos dels tons cobàltics, atzurats, celests i indis de la volta de la nau de l’església i del cel sobre la vall d’Oliana. Aviat emprenguérem camí, enfilant-nos en direcció al migdia i la Collada del Sàlzer; qui sap si trepitjant els passos d’Anníbal i els seus elefants mentre passàvem pel Barrer. El dia s’havia espolsat del tot i Serra Seca embalconava unes vistes excel.lents, a banda i banda, es despenjaven les valls i el relleu com si fóssim al centre del món. Vàrem començar a baixar fins a Cambrils, esquivant la carretera. Arribàrem a toc de missa, apretats de gana i esperant un bon àpat. Uns quants valents encara despenjaríem el camí de tornada a peu, paint el dinar i la tarda. I fins l’any que ve.
A Cambrils, després de l’àpat 52
614 - Divendres, 03-04-2009