Barbacoes del món (Capítol II)

El descobriment del foc va suposar un canvi radical per a la Humanitat, més que la revolució industrial o l’arribada d’Internet. Amb el foc, vam deixar de menjar cru i l’alimentació i el desenvolupament humà, ens van portar fins al dia d’avui.

La carn a la brasa és la manera més primitiva de preparar el menjar i es fa pràcticament igual a tots els països del món. Els italians li diuen ”gritliata, els turcs izgara yapmak, a Brasil es coneix com a churrasco, i els francesos, igual que els nord-americans, l’anomenen barbacue.

menjar es prepara sempre a foc obert, essent part de la vida quotidiana.

A Sud-àfrica es preparen els boerewors (salsitxes), sosatíes (pinxos de carn) i el popular sandvitx de formatge Rooster Broad cuinats al braai, una graella que es compon d’una simple foguera.

Sabíeu que a l’Argentina, des de l’any 2010, existeix la “Escuela de Parrilleros”, on a partir de classes teòriques i pràctiques (12) pots aconseguir el títol de parriller/a? De les barbacoes, “los asados”, en saben i molt. Els gautxos, per exemple, utilitzen una creu de fusta o de metall que claven de manera vertical a terra, on es va cuinant l’animal sencer amb el foc indirecte fet al sòl. Paciència i anar fent! A més a més, també fan brasa en una graella, la gran majoria dels argentins/nes en tenen una, més gran o més petita, instal·lada a casa.

Tot i que en la majoria de nacions occidentals, aquesta manera de cuinar, a la barbacoa, la veiem com una activitat de lleure, d’esbarjo, hi ha altres cultures on el

A Itàlia, el Bistecca alla fiotentina es cuina exclusivament a la graella i encara és més irresistible el “chuletón” de vedella Chianina de la Toscana que es col·loca en un suport quadrat, i elevat amb unes potes, mínim 10 cm, així i tot, també es podria posar sota les brases feta amb fusta de roure. Es condimenta amb sal i el millor oli d’oliva local, afegir qualsevol salsa seria un sacrilegi a ulls dels italians.

Al Japó, les barbacoes dels restaurants són de mig metre de llarg i tan sols uns centímetres d’amplada. Són perfectes per cuinar el yakiniku, petites broquetes de carn. Pel gran públic trobem rostidors petitíssims a cada cantonada, on se serveixen els yakitoris, minibroquetes de pollastre que poden ser de diferents tipus: ales, cuixa, només la pell, el fetge…,es condimenten amb sal marina o salsa barbacoa espessa, dolça i salada, feta amb sake, soja i sucre.

En altres restaurants del Japó, la clientela pot escollir entre diferents carns com la de Kobe o de Matsusaka, aquesta última encara amb moltes més vetes.I per acabar, resulta inevitable citar les barbacoes que es preparen als EUA. Més del 80% dels nord-americans tenen una barbacoa de carbó o de gas que utilitzen habitualment. Poden cuinar petits trossos de carn o hamburgueses, o peces de gran mida. El brisket, un tall del pit de la vaca/ vedell, o el boston butt, que es troba a l’espatlla del porc, no es col·loquen directament sobre les brases de la barbacoa, sinó que es couen durant més temps amb aire aromàtic, calent i sec d’una mena de forn fumador anomenat barbacue_smoker.

Podríem parlar dels famosos concursos de barbacoes que es fan als Estats Units!, i on arriba gent de tot el món. Espectacular... De tot això i més, continuarem parlant en el següent article, perquè tal com vam dir en el reportatge anterior (revista TALL 153) .El MÓN DE LES BARBACOES

ÉS INFINIT I APASSIONANT!!

Recordeu que teniu online el curs “barbacoes del món” impartit per la Yolanda i la cinta casternado.