Page 1


INTRODUCCIÓ Als autors d’aquest text, i també en nom de l’Ajuntament de Gironella i del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, ens plau presentar-vos el treball següent, centrat en la reproducció del periòdic obrer Luz y Vida 1 i en el qual també mostrarem el context històric en què va aparèixer. Us presentem, doncs, una joia única a la comarca del Berguedà, d’un grandíssim valor per al coneixement del nostre passat i la nostra cultura. Una cultura evidentment molt diversa, heterogènia, pròpia del món mediterrani on cal emmarcar-la. Advertim això últim, per remarcar el component laic i antiautoritari que al llarg dels segles ha estat tan present en la nostra societat. En aquest sentit, caldria remarcar l’entrada de les idees de la il·lustració i de l’enciclopèdia, que es van establir als nuclis urbans del litoral i que, no pas sense dificultats, arribaren a les nostres contrades arran de l’impuls industrialitzador de mitjan segle XIX. Aquesta industrialització contribuirà a potenciar el laïcisme: a causa de l’aparició del moviment obrer d’organització horitzontal, de caràcter antiautoritari i també anticlerical, per l’estret lligam entre l’Estat i l’Església, una Església on no hi havia hagut reforma 2. Tanmateix, no podem perdre de vista el substrat obrer propi d’uns nuclis manufacturers molt importants establerts a la nostra comarca 3. Aquesta industrialització antiga ja la trobem al segle

XVIII

a diverses localitats berguedanes, com és el cas de

Berga 4 on s’instal·len tot un seguit de fàbriques i es canalitza la riera de Metge. En aquest context cal esmentar la importància de les maixerines en el naixement de la indústria tèxtil. Per tant, considerem que ja podem parlar d’obrerisme —o protoobrerisme— abans de la nova industrialització de mitjan segle XIX. Aquest substrat orgànic del primer obrerisme, possibilitarà l’adopció de les noves formes d’organització obrera —bakuninista— sense massa canvis en l’organització existent. 1

Aquest periòdic ha estat cedit amablement per a la seva reproducció, per l’arxiu de Gironella. La

reproducció del núm. 23 ha estat cedida per l’Int. Instituut voor Sociale Geschiedenis d’Amsterdam. 2

Al contrari, una Església immobilista que imposibilitaria dogmàticament l’aparició o entrada de

qualsevol idea que suposés una revisió del seu discurs ètic i doctrinal. 3

En aquest sentit cal tenir en compte la tesi d’alguns autors com Llorenç Ferrer i Alòs, o Pere Vall i

Casas a De colònies tèxtils a Parc Fluvial: en el sentit que la indústria rural desembocarà en la industrialització de mitjan segle XIX i en la creació de les colònies tèxtils. 4

Solà, Àngels: “Indústria tèxtil, màquines i fàbriques a Berga” a L’erol núm. 47, estiu 1995.


Del moviment obrer organitzat a la comarca del Berguedà, en tenim precedents ja el 1855 quan trobem greus enfrontaments entre operaris i fabricants a Berga 5 —entre d’altres localitats catalanes— com a resposta a la il·legalització de les societats obreres i a l’espoli del seus béns patrimonials. També abans de 1871 trobem societats obreres — sense formar part de l’AIT— a localitats com Alpens, Berga, Balsareny i la Pobla de Lillet. Entre 1871 i 1873 se’n crearen d’altres —tampoc a l’AIT— a Avià, Borredà i Prats de Lluçanès 6. Algunes d’aquestes societats obreres es començaran a integrar a l’AIT a partir de 1872 7, com és el cas d’Alpens i Berga 8. En el cas de Gironella, al 1882 trobem que hi havia presència del sindicat tèxtil de “Les tres classes del vapor” 9, organització catalana fundada el 1868. El 1890 serà un any de forta agitació social. El 22 de març de 1890 es produí un locaut patronal que afectà la major part de les fàbriques entre Sallent i Berga — exceptuant cal Metre de Gironella i en un primer moment l’Ametlla de Merola— 10. La conseqüència va ser la vaga de solidaritat promoguda pel sindicat “Les tres classes del vapor”, que en el cas de Gironella comptarà amb la participació d’entre 520 i 700 obrers 11. Aquesta llarga vaga durarà fins al mes d’agost, en què la patronal iniciarà una dura repressió, amb desnonaments i contractació de treballadors forans com en el cas de Viladomiu 12. Amb la creació de la Confederació Nacional del Treball el 1910 per part dels internacionalistes de l’AIT —provinents de Solidaritat Obrera fundada el 1907 a Barcelona— els sindicats de la comarca es federen a la nova central sindical. Al 5

Lida, Clara E. Anarquismo y revolución en la España del XIX. Madrid: Siglo XXI, 1972, pàg. 64-65.

6

Termes, Josep. Anarquismo y sindicalismo en España. La primera internacional (1864-1881).

Barcelona: Ariel 1972, pàg. 291-295. 7

Actas del Congreso Obrero de la Federación Regional Española de la AIT, Zaragoza del 4 al 11 de

abril de 1872. Editat pel periòdic “El dia de Aragón” a: Los libros del día. Diputación Provincial de Zaragoza. Saragossa, 1987. 8

Vegeu correspondència de la secció de paletes i fusters de Berga a: Cartas, comunicaciones y circulares

del III Consejo Federal de la Región Española. I, II, III. Barcelona: Publicacions del Departament d'Història Contemporània. Universitat de Barcelona, 1972, 1973 i 1979. 9

Izard, Miguel. Industrialización y obrerismo. Les tres clases de vapor 1869-1913. Barcelona: Ed. Ariel,

1973, pàg. 201, 202. 10

Oller i Vilà, Josep. «Les lluites obreres de 1890». A: L’erol, núm. 32, hivern de 1990.

11

Izard, Miquel: op. cit., pàg. 163.

12

Izard, Miquel: op. cit., pàg. 171.


Congrés de la CNT, que va tenir lloc al teatre Comedia de Madrid el 1919, hi trobem el “Sindicat d’Art Fabril (tèxtil) i del Ram de l’Aigua de l’Alt Llobregat”, on hi haurà representats els obrers de Gironella, a més dels de Navarcles, Santpedor, Olvan, Fígols, Puig-reig, Sant Joan de Vilatorrada, Cardona, Callús, Súria i Sant Vicenç de Castellet, representats per José Espinal i amb un nombre total de 54.300 cotitzants. També trobem el “Sindicat del Ram de la Fusta i els seus annexos de l’Alt Llobregat” de Berga, representat per Àngel Pestaña i amb 1.067 cotitzants 13. Per tant, en aquesta època ja és present un sindicalisme organitzat molt important a Gironella i a la resta de la comarca. Als anys vint el Sindicat de l’Art Fabril de Gironella i Contorns —adherit a la CNT— comptava amb més de 440 socis —sense tenir en compte simpatitzants— al marge dels sindicats d’altres rams com per exemple el de la fusta o la construcció, també adherits a la confederació. Per tant, en aquells moments el sindicalisme a Gironella 14 segueix enfortint-se, cosa que ajudarà a entendre l’etapa republicana. Durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), l’anarcosindicalisme patirà una dura repressió. Al contrari, la UGT podrà desenvolupar-se sense problemes, pel fet d’estar acceptada per la Dictadura i admetre les regles del règim 15. D’altra banda, el tristament famós Sindicat Lliure continuarà en la seva línia. Amb l’arribada de la Segona República, l’abril de 1931, es legalitzen les forces polítiques i obreres, que havien actuat en la clandestinitat durant la Dictadura de Primo de Rivera, especialment dura amb l’anarcosindicalisme i el nacionalisme radical català. Amb aquesta nova embranzida del moviment obrer, Gironella esdevé un nucli molt actiu i ben organitzat del moviment obrer català. En aquest sentit, cal destacar els 1.500 cotitzants 16 de la CNT de Gironella 17, representats per Alberola al Congrés Nacional de 1931 a Madrid. En aquest congrés els sindicats de la comarca van participar-hi activament.

13

Memoria del Congreso celebrado en el Teatro de la Comedia de Madrid, los días 10 al 18 de

diciembre de 1919. Barcelona, 1932. 14

El 1920 Gironella compta amb una població de 2.977 habitants. Per tant, queda clar que és un elevat

nombre de socis —sense comptar simpatitzants— en proporció a la població del moment. 15 16

Com veiem en la seva participació als comitès paritaris. Memoria del III congreso extraordinario de la CNT. Madrid 1931. Los congresos del

anarcosindicalismo Tomo I. Barcelona. Projecció Editorial. S. Coop. 17

Gironella el 1930 compta amb 4.505 habitants, per tant, el moviment obrer té una fortalesa més que

considerable a Gironella.


Al mateix temps, cal remarcar que el sindicat esdevindrà l’eix vertebrador de la societat de Gironella, per tal com creà associacions i entitats que giraven entorn de l’obrerisme sindical. Amb relació a això últim, cal parlar de l’Ateneu Gironellense, que duia a terme classes per a adults destinades als obrers, tant diürnes com nocturnes; del Casal Democràtic, fundat el 1930; de les cooperatives de consum com la “Flor Obrera Gironellense”, fundada el 1903, o el “Llobregat per la construcció de cases barates” que també existeix des de 1903. És seguint aquesta línia que ubicaríem publicacions com el periòdic que us presentem: el Luz y Vida. Aquest conjunt d’infraestructures donen lloc a la creació d’un patrimoni propi tant cultural com material. La funció del sindicat com a articulador de les relacions socials de Gironella, més enllà de les funcions laborals i de solidaritat, es veu de manera claríssima en actes com l’excursió a Ribes de Fresser, en què van participar més de dues-centes persones i l’èxit de la qual comportà que se’n preparés una altra. Un altre exemple de la importància de la cultura obrera al poble de Gironella es manifesta en el fet que el 22 de juny de 1931, l’Ajuntament acordà per unanimitat posar al carrer principal el nom de Joaquim Penina, obrer i militant llibertari del poble que va morir el 1930 a l’Argentina durant la dictadura d’Uriburu 18. En aquest sentit cal destacar el caràcter proobrerista dels republicans d’esquerres —ERC— gironellencs que governen durant la Segona República. El periòdic que aquí presentem, Luz y Vida era portaveu del “grupo Espartaco” de Gironella, anava subtitulat com a “periòdico obrero defensor de los oprimidos” i tenia una difusió i un ressò arreu de la comarca. El “grupo Espartaco” representarà dins la CNT de Gironella el trentisme 19, corrent impulsat i representat sobretot pels vells militants sindicalistes partidaris de la consolidació dels sindicats i crítics amb l’aventurisme dels joves de la FAI, que a Gironella estaven organitzats al voltant del “grupo Amor y Verdad”. El trentisme del Luz y Vida estarà influenciat pels pesos pesats d’aquest corrent: Peiró, Pestaña, Mascarell, Massoni i Robusté. És a dir, estarà alineat amb el corrent

18

Quesada, Fernando. Joaquín Penina, el primer fusilado. Rosario, 1974.

19

El mateix grup explica el seu origen al periòdic Luz y Vida (núm. 13, pàg. 2): “Como nuestro grupo

Espartaco, fue creado al calor de las luchas intestinas por la independencia de la CNT a quien nos debemos; ante todo y por encima de todo está este deber que un dia nos impusimos”.


majoritàri 20 dintre del trentisme. Aquest moviment trentista sorgirà orgànicament a partir de desembre de 1932, amb la creació de la Federació Sindicalista Llibertària 21, on un grup de sindicats de Catalunya, València i Andalusia impulsa els sindicats d’oposició a la CNT que apareixeran el gener de 1933 arran del Manifest de constitució dels sindicats d’oposició a la CNT a Catalunya. Aquests sindicats van rebre el suport dels sindicats que es van mantenir dins l’organització, per por d’una escissió que podia debilitar el sindicat. Dins del trentisme, s’observen almenys dues tendències. Una d’aquestes, la tendència reflectida a Luz y Vida, era representada per Peiró 22, Pestaña, Juan López, entre d’altres, i tenia com a objectiu principal la creació d’una organització forta, mitjançant la construcció d’una sèrie d’infraestructures que havien de servir per avançar en la transformació periòdica i progressiva de la societat 23. Per tant, la diferència amb la tendència de la FAI és exclusivament tàctica 24. Els trentistes creien en un camí més treballat i preparat, per tant les perspectives eren a més llarg termini, cosa que xocava constantment amb la celeritat de la FAI, que per mitjà de la seva gimnàstica revolucionària pretenia precipitar els esdeveniments i aconseguir la societat desitjada que abans esmentàvem. L’altra tendència del trentisme era representada pels grups de Sabadell i Manresa, que estaven encaminats a l’acceptació de la participació política parlamentària. En aquest

20

Vegeu Antonio Elorza a La utopia anarquista bajo la II República Española. Ed. Ayuso, 1973. Als

annexos d’aquesta obra s’observa com els sindicats de l’oposició presents al congrés de Saragossa de 1936, tenen 69.621 cotitzants repartits de la següent manera: Llevant 23.157, Huelva 3.101 i Catalunya 43.363. A Catalunya, l’oposició està formada bàsicament per Sabadell, Manresa i Badalona. Al congrés de Saragossa es reintegren a la CNT, Llevant i Andalusia i posteriorment al congrés, ho faran els sindicats de Catalunya (a excepció de Sabadell i part de Manresa que ingressaran a la UGT). 21 22

Gabriel, Pere. «Sindicalismo y anarquismo». A: Antrophos, núm. 114 (novembre de 1990), pàg. 24. Vegeu Gabriel, Pere (op. cit., pàg. 24): “... 1934 marzo. Opuesto a los dirigentes Sabadellenses

defiende la compatibilidad entre sindicalismo y anarquismo y combate los intentos de algunos sindicatos de la Oposición de aceptar arbitrajes mixtos.” 23

Societat que ha de ser regida mitjançant el pacte federal de les diferents organitzacions municipals i del

dret d’autodeterminació d’aquestes, basada en un context de solidaritat i recolzament mutu. Per assolir i gestionar aquesta societat el sindicat és l’eix vertebrador. 24

En aquest sentit, vegeu els articles de Joan Peiró a Cultura Libertaria entorn de l’estratègia sindical de

la CNT, escrits a partir del 6 de novembre de 1931 i fins al gener de 1933.


sentit, cal observar la vinculació d’aquest grup amb el Partit Comunista25. El congrés de Saragossa de 1936 marcarà el reingrés de la tendència de Peiró a la CNT 26 i la resta del trentisme es desplaçarà cap a la UGT. Com diu Eulàlia Vega 27 l’escissió a les comarques va seguir una trajectòria diferent a cada localitat. En el cas de Gironella, els trentistes giraran a l’entorn del “grupo Espartaco” enfront els faistes que ho faran des del “grupo Amor y Verdad”. Aquest dos grups procuraran exercir la seva influència als treballadors del Sindicat Únic. Dins el sindicat aquesta divisió és reflectirà, a partir de juny de 1932, amb la creació d’aquestes dues tendències: la trentista dels vells militants i la faista dels joves sindicalistes 28. Aquests dos corrents s’enfrontaran dialècticament per controlar orgànicament el Sindicat Únic. Fins aleshores, tant la participació sindical, com la sociocultural en diverses entitats de Gironella, com a l’Ateneo Gironellense i al Casal Democrático va ser comuna. És doncs, a partir de la Segona República i del Manifest dels trenta, que es fan paleses les dues tendències a Gironella. La dialèctica entre totes dues la veiem reflectida a través del periòdic i d’altres documents. D’una banda, hi ha la voluntat de boicot al segell confederal 29, i la dura crítica a l’intrusisme de la FAI per part dels trentistes. I, de l’altra, i com a resposta a la primera, sorgeix la convocatòria d’una assemblea per tal de reorganitzar la CNT oficial, des de “la comisión organizadora del sindicato de oficios varios adherido a la CNT” en dir i considerar expulsat de la confederació el Sindicat Únic de Gironella 30. Aquesta dialèctica s’endureix molt a partir de principis de 1933 i abasta des del camp pròpiament sindical i general de Catalunya, fins al terreny personal i local de Gironella. Aquest procés dialèctic entre els dos grups anarquistes de Gironella —trentistes i de la FAI— donarà lloc, com dèiem, al boicot promogut pel “grupo Espartaco”, al 25

Per apreciar aquesta vinculació d’elements d’aquest sector del trentisme amb els comunistes, vegeu:

Ballester, David. Els anys de la guerra. La Ugt de Catalunya (1936-1939). Barcelona: Columna, 1998, pàg. 102, 104, 108, 116, 124. 26

Gabriel, Pere. op. cit., pàg.. 25.

27

El Trentisme a Catalunya. Divergències ideològiques en la CNT (1930-1933). Barcelona: Curial, 1980.

28

«Acta de l’Assemblea del Sindicat Únic de Treballadors de Gironella».

29

Text aparegut a Luz y Vida, núm.21, pàg..3 i també en fulls independents.

30

Els membres del grup adherit a la FAI editaran cartells i fulls informant d’una conferència de Magriñà i

de dita assemblea reorganitzadora duta a terme el 2 de setembre de 1933. El mateix dia el “grupo Espartaco” va treure un altre Pasquin del pueblo convidant a boicotejar la conferència “de la FAI”. Arxiu Municipal de Gironella.


segell confederal per part de molts dels cenetistes de Gironella i la voluntat d’organitzar un sindicat d’oficis diversos adherit a la CNT per part del “grupo Amor y Verdad”. Aquesta dialèctica entre els grups es transmet també sindicalment, amb divisions i posteriors unificacions entre els militants del Sindicat Únic, com pot observar-se a les actes de les assemblees del sindicat durant els anys 1932-33. D’aquesta manera, acabaran existint dos anarcosindicats a Gironella: el d’oposició —abans de la CNT— i el recentment creat, adherit a la CNT. El d’oposició serà el que comptarà amb major afiliació —1.600 a finals de 1933-, mentre que el que sorgirà de l’assemblea organitzadora abans esmentada, adherit a la CNT, comptarà amb bastant menys afiliats —330 el maig de 1936. Com ja hem dit, el congrés de Saragossa de 1936 marcà el reingrés de la tendència trentista de Peiró a la CNT, mentre la resta del trentisme es desplaçà a la UGT; cada sindicat decidirà lliurement el seu reingrés o no. D’aquesta manera, l’important sindicat d’oposició de Gironella s’adherirà un altre cop a la CNT (Solidaridad Obrera) el dimecres 20 de maig de 1936: “REORGANIZACIÓN: En esta localidad se ha reorganizado el sindicato afecto a la C.N.T. Con todo entusiasmo los trabajadores han pasado a ocupar sus puestos en la lucha emancipadora. La experiencia nos ha demostrado a todos que este es el único camino de nuestra liberación. —Corresponsal—. Cal dir, finalment, que segons alguna font, i malgrat l’adhesió a la CNT dels dos sindicats de Gironella des de maig de 1936, que es constata a partir de l’esmentada nota a Solidaritat Obrera, hi haurà sindicats que continuaran dividits i autònoms orgànicament o nominalment, almenys fins a un any després 31. Els vells militants que esmentàvem en parlar del “grupo Espartaco” tenen tot un seguit de característiques comunes com ara l’inici de la seva acció sindical situada entre 1910-1920 i una trajectòria d’activitats clandestines sota la Dictadura de Primo de Rivera. Aquest militants poden emmarcar-se dins el corrent que encarnen Joan Peiró i Àngel Pestaña i adoptarem una actitud prudent davant els esdeveniments de la República, a causa de la seva permanència en càrrecs de responsabilitat, de la seva formació orgànica i, en definitiva, de la seva llarga experiència en el món sindical. A tall d’exemple ens remetem a afirmacions extretes del mateix periòdic: 31

Com podem veure a la Memoria del Primer Congreso Regional de Sindicatos de la Industria de la

Edificación, Madera y Decoración de Catalunya. En aquest congrés regional dut a terme durant el mes de juny de 1937 hi assisteixen “sindicats d’oposició” i de “CNT” de Gironella i, també d’altres localitats de l’Alt Llobregat com Manresa i Puig-reig.


– “...La revolución ...se hará cuando las circunstancias lo reclamen y los hombres estén a la altura que estas mismas circustancias exigen...lo que habremos de procurar es no hacer cada día revoluciones sin preparación.” ( núm. 21, pàg. 4) –

“ El libro y el periódico han de ser nuestras armas: no las pistolas”. (núm. 22, pàg.3)

– “... se puede soñar, pero despierto.” (núm. 22, pàg. 4) Seria un error fer una classificació simplista —com sol fer-se— tot titllant-los de reformistes, ja que l’esperit àcrata i combatiu és constantment present al diari, com ho mostren aquestes màximes: – “La libertad no se pide, se toma”. (núm. 4) – “La ley llega a convertirse en jeroglífico: a la luz hacen suceder la sombra: Moisés produce Caifas, Cristo engendra Torquemada.” (núm. 6) – “No hay ningún animal que se venda, lo venden” (núm. 2) – “Pero señores patrioteros: ¿para los que no tenemos patria, dónde está el extranjero?” (núm. 3) Cal destacar també la rígida moral anarquista que en cap moment és deixada de banda: – “El baile és la parodia del coito, la antesala de la prostitución” (núm. 4) – “La prostitución no es un crimen, es un suplicio” (núm.4) Amb aquests exemples tornem a remarcar que la diferència entre trentistes i la FAI és exclusivament tàctica, no ideològica. I en aquest sentit és molt pertinent remetre’ns a un comentari que es fa respecte a una xerrada de Francisco Isgleas sota el títol «La CNT y los anarquistas» organitzada pel grup de la FAI de Gironella “Amor y Verdad” 32, aparegut al Luz y Vida 33 en què s’afirma que comparteixen les mateixes idees però que difereixen pel que fa als mètodes. El periòdic Luz y Vida editat pel “grupo Espartaco” tenia una periodicitat quinzenal, un preu de deu cèntims i constava de quatre pàgines. El primer número data del 4 de novembre de 1932 i presumiblement 34 aquesta publicació va arribar fins al número 28 que va sortir a la llum el 24 de novembre de 1933. El periòdic se’ns presenta 32

La conferència es va fer al Cafè Comercio el dissabte 25 de març de 1933 segons n’informa un full

volant editat pel grup anarquista de Gironella “Amor y Verdad”. Arxiu Municipal de Gironella. 33

Núm. 11, pàg. 2.

34

És el darrer número de què tenim constància i molt possiblement va ser el darrer a causa de les

circumstàncies polítiques que porten la dreta al poder i al bienni negre.


en tres formats. Així, del número 1 al 4 té la capçalera en color vermell i fa 22,5 centímetres de llargada per 32 centímetres d’amplada, mentre que del 5 al 13 el format és de 25 per 35 centímetres. El número 14 té un format més gran i únic, fa 35 per 50 centímetres i conté fotografies. Del 15 al 18 el format torna a ser de 25 per 35 centímetres. El número 19 també és de format gran però diferent —més petit— al 14, fa 32,5 per 45 centímetres i també conté fotografies. Finalment, del 20 al 28 tornem a trobar el format de 25 per 35 centímetres. El format especialment gran dels números 14 i 19 respon a motius concrets, ja que el 14 que surt l’1 de maig de 1933 i el 19 que surt el dia 7 de juliol de 1933, i conté l’explicació de l’excursió a Ribes de Fresser. En la reproducció que presentem s’ha unificat la mida, i s’ha adaptat a DIN-A4; a la portada hi podem veure l’encapçalament en color dels primers quatre números del periòdic. En l’edició present manquen dos números: el 16 i el 26. Aquest periòdic tenia una amplia difusió comarcal, com ho prova el fet de la presència de diversos col·laboradors i l’existència de notícies d’altres localitats, com ara Puig-reig, Olvan, la Pobla de Lillet, Merlès, Navàs, etc. En aquest sentit, es pot afirmar que el nombre de lectors era molt ampli. Tenint en compte el nombre de lectors, col·laboradors i la seva procedència, es pot constatar la repercussió social de la publicació. L’administració del diari estava ubicada al carrer Joaquim Penina —el carrer principal de Gironella— núm. 91, 1r, 2a. D’altra banda la impressió del diari es realitzava a la impremta del periòdic El Trabajo, situada al carrer Carrió, baixos, i posteriorment a la carretera de Cardona, núm. 32, de Manresa. Al mateix periòdic Luz y Vida podem observar com s’insta a la lectura d’El Trabajo de Manresa, Cultura Libertaria de Barcelona, totes dues publicacions afins al tarannà trentista de Luz y Vida, en aquest mateix sentit s’anuncia la propera aparició de Combate. Una de les seccions més representatives del periòdic és l’editorial, situada a la primera pàgina que versa sobre diversos temes d’actualitat des de diferents perspectives: des dels fets de Fígols de gener de 1932 fins a aspectes d’àmbit internacional com la Conferència de Londres 35. D’altres fets internacionals reflectits al diari són el Rerum

35

Conferència que va tenir lloc el juny de 1933, destinada a cercar solucions a la crisi econòmica

internacional fruit del crac de 1929.


Novarum 36 o el New Deal 37 de Roosvelt. Un dels temes que més va tractar l’editorial d’aquest periòdic trentista és la lluita dialèctica constant i aferrissada amb els partidaris de la FAI i la línia oficial de la CNT del moment, així com altres aspectes sindicals d’ordre general. Hem de tenir clar que estem davant d’una publicació adreçada als obrers i feta pels mateixos obrers, tot seguint la tradició de publicacions anarquistes iniciada a finals del segle XIX. En aquest sentit cal afegir el paper dels articles de fons que demostren un alt nivell cultural fruit de la tenacitat d’aquesta gent, normalment autodidacta, que malgrat la seva situació material entenen la cultura com a eina d’alliberament 38. Una altra secció fixa és la dels fets comarcals, titulada “Ecos Comarcales” i situada a la darrera pàgina. En aquest apartat se’ns explica el dia a dia obrer de la comarca. Així, per exemple s’informa puntualment de la vaga de la Pobla de Lillet, el descontentament dels treballadors de localitats com Olvan, Santa Maria de Merlès, Puig-reig, etc. Aquests fets són relatats pels diversos col·laboradors del periòdic, que normalment són treballadors locals. Al periòdic Luz y Vida, més enllà de la temàtica sindical, hi podem veure la problemàtica social diversa de molts pobles de la comarca. Una altra constant del periòdic són les màximes —algunes ja esmentades anteriorment— que de manera enginyosa posen de manifest aspectes de la realitat des d’un punt de vista crític. Al número 5, apareix anunciada una nova iniciativa de secció que no serà fixa i que apareixerà ja al número 6. Es tracta d’un calendari laic, fet que mostra la tàctica de canviar la societat amb el dia a dia, tot creant una cultura pròpia. Això suposa un trencament total amb la visió religiosa de la vida i l’assentament definitiu del laïcisme a què havíem fet referència al principi. Aquest calendari commemora fets diversos en el dia en què van succeir, com per exemple aquests apareguts al núm. 6: “-Dia 4 de gener de 1933: M. CAMELIA — 1920: Fallece en Madrid el insigne novelista Benito Pérez Galdós. 36

Encíclica de Lleó XIII que critica el liberalisme, però d’altra banda defensa la propietat privada,

justifica les diferències socials i les naturalitza, critica els moviments socialistes i reclama el protagonisme de l’Església en les relacions socials. 37

Política econòmica iniciada per Roosvelt a partir de 1933 amb el seu accés al poder.

38

És molt interessant en aquest sentit la crítica a l’educació religiosa i estatal que es fa en record de Ferrer

i Guàrdia, tot reivindicant la creació d’escoles lliures; aparegut al Luz y Vida, núm. 24, pàg. 3.


-Dia 7 de gener de 1933: S. PERLA —1812: Suprímense en Francia las congregaciones religiosas. -Dia 9 de gener de 1933: L. LIRIO —1643: Muere Galileo, descubridor del movimiento de la Tierra.” Sens dubte, un dels apartats més destacats és l’infantil on trobem contes pedagògics i en alguns casos elaborats pels mateixos nens; això demostra que se’ls té en compte i que se’ls educa en la participació i la responsabilitat que exigeix l’exercici de la llibertat des de l’òptica anarquista. En aquests contes s’aprofita per deixar altra vegada patent l’oposició a la FAI i es remarca la independència del sindicat respecte qualsevol grup de pressió 39, malgrat que el periòdic era de fet el portaveu d’un grup de pressió local dins el sindicat, el “grupo Espartaco”. En aquest sentit trobem, per exemple, el conte de Lola Simón —una nena de 14 anys— que de manera breu i pedagògica explica la línia tàctica de transformació social del trentisme. La mateixa nena, en un altre número 40, en una gran demostració de erudició i maduresa, ens parla de la tradició de portar dol. Un altre dels contes destacables, signat per una persona de les assídues en aquesta secció: Aube Fecunda, commemora la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, tot dient que va morir perquè ensenyava la veritat allunyant-se dels dogmes religiosos 41. També en relació amb l’esmentada cultura i a la transformació social, cal destacar el primer enterrament laic de Gironella que com podem llegir al diari 42 és el de Ramon Sitges. A partir d’aquest, els enterraments i matrimonis civils esdevindran comuns i quotidians, durant tot el període republicà. Una altra secció destacable són els “Dares i Tomares” que es compon d’articles de contingut molt divers i satíric que, com el títol de la secció indica, conviden al debat. Un dels col·laboradors principals d’aquesta secció és Aristeo, que firma amb pseudònim. El fet de no signar amb el nom real és una de les característiques d’alguns articulistes, per evitar possibles represàlies. Altres col·laboradors assidus són Liberto Glodikoff que utilitza aquest pseudònim també com a llicència literària, fent veure que

39

Recordem que aquest grups eren la FAI, JJLL, La família Urales, el grup “Los Solidarios” i en

definitiva la gent que representarà la CNT oficial en aquell moment. 40

Núm. 27, pàg. 3.

41

Núm. 25, pàg. 3.

42

Núm. 5, pàg. 4.


és rus a l’hora d’escriure, com per exemple quan diu 43 que ell és rus i identifica als faistes més aviat amb els bolxevics que no pas amb els revoltats de Kronstadt 44. Un altre és Simplicio que també actua sota pseudònim. També hi col·laboren Antonio Peñarroya que escriu, entre d’altres, sobre temes internacionals i Joan Vilardaga de Puig-reig, que critica constantment els polítics, parla de l’alliberament de la dona, fa una ressenya crítica sobre un llibre de Prat de la Riba i, un cop als sindicats d’oposició, instarà a reorganitzar un sindicat fort 45, bo i criticant la FAI. També cal destacar els articles de José Parcerisa, José Pujol i del vell militant Lluís Pajerols que morí a Mathausen. Finalment, cal destacar col·laboradors com Agustín Ginabel, un dels signants del Manifest dels trenta, Juan Pastor i F. Villaespesa. També cal tenir en compte les il·lustracions que apareixen i que es relacionarien amb el cartellisme de l’època que té la seva apoteosi durant la Guerra Civil. A través del periòdic podem assabentar-nos dels actes i conferències organitzats pels trentistes de la comarca (com la xerrada de Robusté i Mira a la Colònia Rosal 46) fet que, si també tenim en compte la intensa activitat del “grupo Amor y Verdad” i la del mateix sindicat i de la resta d’ateneus i centres culturals, ens pot ajudar a apropar-nos a la comprensió de l’auge social, obrer i llibertari que hi va haver durant la República a la comarca i en especial a Gironella els anys 1932 i 1933. Altres continguts del periòdic són els constants articles referents a la vida sindical, sobretot les polèmiques amb la FAI i també amb membres del grup “Amor y Verdad”, en aquest sentit s’arriba a fer crítiques concretes com és el cas de l’article referit a Manuel Lladó 47 —membre de l’esmentat grup— en què se’l critica pel fet que s’autoanomeni anarquista i segons diuen no actuï com a tal, les acusacions i lluites personals que es deriven de la dura dialèctica amb la FAI són abundants. Aquesta dialèctica s’agreuja especialment a partir dels fets de Fígols de 1932 que hi són criticats 48, són articles que encara agreugen més la problemàtica. La gestió als diferents comitès de la confederació són també una constant en aquestes disputes. 43

Núm. 18, pàg. 4.

44

Revoltes que es produeixen el 1921 contra la dictadura bolxevic que ja s’ha posat de manifest, i que

pretén tornar el poder al poble. 45

Núm. 25, pàg. 4.

46

Luz y Vida núm. 3.

47

Núm. 10, pàg. 3.

48

Luz y Vida núm. 7.


Els atacs des del periòdic acusen la FAI d’acabar amb la CNT i de provocar la “desbandada de militantes” 49 mentre des de la FAI se’ls acusa de reformistes i “bombers”. Un altre dels motius que accentuen la dialèctica és un article aparegut a Tierra y Libertad —portaveu de la FAI— 50, en què se’ls acusa d’haver dut pistoles a un acte, fet que neguen rotundament des del Luz y Vida. De tots aquest moments d’encesa dialèctica cal destacar el robatori dels originals del núm. 23 del periòdic Luz y Vida, fet que va suposar que la sortida del portaveu del “grupo Espartaco” es retardés una setmana. Posteriorment, des del periòdic se n’assenyala el culpable, un militant de la FAI de Manresa anomenat Joan Figueres. També observem crítiques constants a l’anomenat “Sindicat de la garrafa” i als constants intents de l’esmentat sindicat de constituir-se en diferents pobles. Aquest sindicat catòlic tindria com a portaveu la publicació La Victòria 51. Finalment, pel que fa a la llengua utilitzada en el periòdic Luz y vida és majoritàriament el castellà, tot i que apareixen alguns articles en català, com alguns de Joan Vilardaga i com els dels treballadors d’Olvan. Cal dir que la llengua és utilitzada exclusivament com a vehicle de comunicació i lluny de cap significació de caràcter nacional o ideològic. En aquest sentit es pot veure com Vilardaga que també escriu en català, es desmarca de qualsevol patriotisme o discurs nacionalista i és declara universalista. 52 D’aquesta manera i sense més preàmbuls donem pas a la reproducció d’aquest periòdic obrer gironellenc.

Josep Cara Rincón Jordi Jané Roca Josep Quevedo García Historiadors i membres del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs

49

Luz y Vida, núm. 13, pàg. 4 i núm. 19, pàg. 1.

50

Tierra y Libertad, núm. 118, 2 juny 1933.

51

Vegeu per exemple el núm. 18, pàg. 2.

52

Núm. 5, pàg. 3: «Vola, vola pensament».


Luz y vida  

Luz y vida : una publicació obrera de Gironella : edició facsímil 4/11/1932-24/11/1933 Berga : Centre d'Estudis Josep Ester Borràs, 2003. C...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you