El Nostre Crit

Page 1

El nostre crit

E l

n o s t r e

c r i t

curs 2018-2019

Marcel·la Aguiló Jordi


El nostre crit

Pàgina 2

Editorial Una nova edició de la revista El Nostre Crit surt a la llum en un curs amb un significat especial. Estem d’aniversari perquè la nostra escola fa 40 anys de vida. Això ens permet mirar endarrere amb serenor. Hem fet camí tots junts amb encerts, errors, èxits, alegries, tristors… Tot ens pertany. Ara ens toca emprendre nous somnis i projectes. Podem mirar enrere amb goig i alegria, però cal també fer pinya per començar nous reptes amb il·lusió i vèncer els temors. Un agraïment molt sincer a tots els membres de la comunitat educativa, organismes, entitats i associacions que durant aquests 40 anys han fet possible arribar fins avui. PER MOLTS ANYS!

Índex Contenido:

Logo dels 40 anys i pancarta

3

Festa d’inauguració

4

Nadal

16

Carnaval

17

Remodelació del pati

20

Himne de l’escola

24

Festa de cloenda

26

Records, passat i sempre present

28

AMPA

37


El nostre crit

Pàgina 3

Logo dels 40 anys La primera cosa que vam pensar és que havíem d’idear una imatge que ens acompanyés durant tot aquest curs de commemoració dels 40 anys. I ningú millor a tenir bones idees que els nostres estimats alumnes i, en aquest cas, els alumnes de diversitat de la nostra escola. Així que una tarda vam posar-los la cançó de Moltes felicitats!, vam ensenyar imatges de pastissos, de festes d’aniversari… per a fer-los inspirar i dibuixar alguna cosa per a celebrar

l’aniversari escola.

de

la

nostra

Les propostes van ser moltes i molt variades i no sabíem quina triar… així que entre tots els dibuixants amb l’ajuda de les senyoretes, vam fer una combinació de diferents dibuixos.

panya tot el curs; forma part de la pancarta commemorativa, la posem a totes les comunicacions del centre… Bona feina nois i noies!!

El resultat ens va satisfer a tots i era fruit d’un treball col·lectiu. Aquesta mena de cercle o de bola del món amb un 40 al mig acompanyat de nens i nenes amb globus i regals és la imatge que ens acom-

Pancarta 40 anys d’escola aprenent junts! Aquest és el logo de la pancarta que llueix a la façana de l’escola des del començament de curs. Aquesta pancarta s’ha fet a partir del logo dels nens i amb el disseny de la sempre disposada Anna Gispert, mare de dos alumnes del nostre centre. La vam e stre nar a l a fe st a d’inauguració i des d’aquell dia presideix l’entrada de l’escola.

40 anys d’escola aprenent junts!


El nostre crit

Pàgina 4

Festa d’inauguració La celebració dels 40 anys de l’edifici de la nostra escola no podia començar d’altra manera que no fos amb una gran festa. I això és el que vam fer. Vam pensar molt i molt com havia de ser aquesta festa i vam pensar que hi havíem de convidar a tothom: mares, pares, avis, germans, l’alcalde… Una festa per a tota la comunitat educativa! Vam celebrar l’inici de la celebració d’aquests 40 anys divendres 30 de novembre perquè la pluja ens va obligar a fer la festa una sema-

na més tard del que havíem previst. Tot estava a punt… tot molt ben pensat i preparat perquè fos un èxit: la participació de tots els alumnes, la implicació dels mestres, la sempre col·laboració de les famílies i de l’ajuntament. La veritat és que coordinar tots els alumnes, gairebé 500! i fer que tots participin, és tot un joc d’enginy. La festa va anar de la següent manera: Cada classe havia preparat

un cartell amb una frase que llençava una idea del que havien significat aquests 40 anys d’escola. S’havia preparat una mena d’escenari on hi anaven pujant les diferents classes amb la pancarta i tots els nens recitaven la seva frase. Després baixaven a la pista d’una manera molt ordenada per anar seguint les instruccions dels mestres i seure a terra per a dibuixar entre tots un 40 gegant. Els últims a llegir la pancarta i a seure a les pistes van ser els alumnes de 6è que

tancaven el cercle. A la pista ja teníem el 40!!! Una imatge, una foto que ens ha acompanyat tot aquest curs. Vam cantar Moltes Felicitats a l’escola i vam aixecar les mans mentre els pares i les mares immortalitzaven el moment amb els seus mòbils.


El nostre crit

P-3

PĂ gina 5


El nostre crit

P-4

PĂ gina 6


El nostre crit

P-5

PĂ gina 7


El nostre crit

1r

PĂ gina 8


El nostre crit

2n

PĂ gina 9


El nostre crit

3r

PĂ gina 10


El nostre crit

4t

PĂ gina 11


El nostre crit

Pàgina 12


El nostre crit

Pàgina 13


El nostre crit 40 anys !!!

Les famílies van col·laborar, com sempre ho fan, preparant uns pastissos per acabar la festa berenant plegats. Van fer autèntiques obres d’art… a més a més de boníssims… molt originals i divertits. Moltes gràcies famílies!

Pàgina 14


El nostre crit

Aprenent Jugant plegats

40

D’amics, molts amics De creativitat De projectes De tossuda alegria

anys

Regalant bons moments Regalant somriures Mirant el futur Carregats d’il·lusions Treballant dia a dia

Pàgina 15

Assolint reptes Transformant realitats Contagiant optimisme Fent país Fets d’esforç Vencent obstacles Plens d’esperança Construint coneixements Farcits d’experiències Construint una escola per a tots!


El nostre crit Nadal El Tió de les classes aquest any ha estat molt oportú i ens ha cagat una braga (“buff”) pel coll! No podia ser d’un altre color que vermella perquè faci joc amb el xandall de l’escola!!! Ja pot bufar… que ens podrem tapar el coll!!!!

Pàgina 16


El nostre crit

Pàgina 17

Carnaval El tema del Carnaval també ha estat els 40 anys… Aquí teniu una foto de Sa Majestat el Rei Carnestoltes!

I per rebre el Rei Carnestoltes ens vam guarnir de la següent manera: Educació Infantil es van fabricar unes espelmes molt brillants per poder-les bufar ben fort! Cicle Inicial es van decorar amb serpentines, barrets, ulleres... perquè la festa fos ben divertida! Cicle Mitjà van ser els encarregats de portar els regals de l’aniversari. I Cicle Superior una bona corona amb un pastís d’aniversari. Quin carnaval més complert... a la festa... no hi faltava de res!

Pels quaranta anys de l’escola estem tots molt feliços per això anem disfressats (bis) i volem menjar pastissos. Tralaralà, la la la la là... Ara tots ompliu el pati amb espelmes i regals serpentines i pastissos (bis) disfressats esteu genials! Tralaralà, la la la la là...


El nostre crit NYACRES A l’aula de música es va treballar amb els alumnes de 6è el cant improvisat o glosa, una forma de cant en el qual el cantant ha d’improvisar versos sobre una melodia ja establerta. I aquest curs, per celebrar el Carnaval, hem volgut fer un pregó del rei Carnestoltes d’allò més original; en grups es van inventar estrofes sobre el Carnaval i la celebració dels 40 anys a l’escola amb la melodia d’un tipus de cant improvisat, les Nyacres de l’Empordà. Quan ja tenien la lletra van preparar també una coreografia i el dia de Dijous Gras van sorprendre a tots els nens i nenes de l’escola cantant i ballant un pregó a ritme de nyacres.

Els hi va quedar fantàstic!

Pàgina 18


El nostre crit

Pàgina 19

Bon dia nens i nenes de l’escola de Mont-roig us venim a cantar nyacres (bis) i a fer una mica el boig. Tralaralà, la la la la là,

Quan Dijous Gras ja s’acosta el menjar blanc es prepara i d’això en tinc una mostra (bis) i la gent no es queda a casa. Tralaralà, la la la la là...

Anem amb el Carnestoltes i us cantarem el pregó perquè tenim moltes ganes (bis) de cantar aquesta cançó. Tralaralà, la la la la là...

Avui com que és Dijous Gras d’excursió tots anirem beranarem menjar blanc (bis) i al parc tots jugarem. Tralaralà, la la la la là...

Quan arriba el Carnestoltes ja comença el Carnaval el 28 de febrer (bis) el dia que tot s’hi val! Tralaralà, la la la la là...

Escolteu nens i nenes de l’escola de Mont-roig demà veniu disfressats (bis) i fareu tots molt de goig. Tralaralà, la la la la là

Avui el Rei Carnestoltes a l’escola ja ha arribat per veure les disfresses (bis) que a la classe heu preparat. Tralaralà, la la la la là...

El divendres és la festa el gran ball de Carnaval disfressats tots a l’escola (bis) i ens ho passarem genial! Tralaralà, la la la la là

A l’escola el Carnestoltes sabeu què és el que ve a fer? a donar moltes voltes (bis) i fer-ho passar molt bé. Tralaralà, la la la la là...

Recordeu-vos que les normes són saltar, cantar i ballar això sí que és divertit (bis) anem doncs a “disfrutar” Tralaralà, la la la la là

En aquest bonic poble farem un gran festival i tots junts celebrarem (bis) que ha arribat el Carnaval. Tralaralà, la la la la là... Quan arriba el Carnestoltes ens posem amb els amics antifaços i disfresses (bis) i quedem tots molt bonics. Tralaralà, la la la la là... Quaranta anys d’aquesta escola aquest curs tots celebrem, a l’escola de Mont-roig, (bis) ai que bé que ens ho passem!. Tralaralà, la la la la là... Pels quaranta anys de l’escola estem tots molt feliços per això anem disfressats (bis) i volem menjar pastissos. Tralaralà, la la la la là... Ara tots ompliu el pati amb espelmes i regals serpentines i pastissos (bis) disfressats esteu genials! Tralaralà, la la la la là...


El nostre crit

Pàgina 20

Remodelació del pati Després de 40 anys, la nostra escola ha passat per moments i situacions molt diverses: aules laboratori, aules de pretecnologia, menjador amb dues estances, casa del conserge, aules grans, gimnàs… i un gran pati. Aquest pati preciós que tenim ens permet gaudir d’una zona d’esbarjo àmplia i confortable per als gairebé 300 alumnes que tenim actualment a primària. Els alumnes de P3 tenen un pati particular davant les seves aules i els de P4 i P5 tenen un pati limitat al costat de l’entrada principal del centre.

Però tot i les dimensions del pati dels grans, necessitàvem disposar d’una zona d’ombra i també necessitàvem crear diferents ambients per a diversificar l’esbarjo.

També es va col·locar un joc d’escalada amb graons, nanses, escales… que acompanyat del sorral, completava l’espai final del pati.

I ho vam començar a fer el curs passat instal·lant unes taules de fusta i plantant uns arbres per a crear una zona d’ombra al pati on els alumnes poguessin llegir, jugar a jocs de taula… també hi ha uns nius de llibres on cada dia a l’hora del pati uns encarregats treuen a disposició dels companys els llibres i els jocs per a gaudir d’un pati diferent.

I ens quedaven encara moltes idees per a fer una gestió del pati diferent.

Una altra novetat va ser pintar jocs populars a terra: el palet, tres en ratlla…

Per això aquest curs hem plantat tot un seguit de plantes i d’arbres amb diferent mobiliari urbà per a crear una mena de passeig que abarca tota la llargada del pati. Uns arbres que, a part de fer molt bonic el pati, fan (o faran) una ombra molt buscada i necessària a les èpoques de més calor.


El nostre crit

Pàgina 21

Petits i grans artistes La senyoreta Montse Salsench és una gran artista dibuixant i pintant. Moltes vegades s’inspira en els colors i el paisatge del seu poble, Mont-roig del Camp, tal i com feia Joan Miró. Pels 40 anys de l’edifici de la nova escola ha regalat aquests 4 quadres perquè inspiressin les pintures de la paret del pati. Amb l’ajuda del senyor conserge, d’altres mestres i de la mà dels nostres alumnes… ens hem posat tots a pintar perquè quedés un pati ben guarnit!

Entre tots pintem el pati

Des dels grans fins als petits… mestres… alumnes… tots a pintar el pati… i la veritat… ha quedat XULÍSSIM!!! Moltes gràcies a tot@s!!!! Especialment a les senyoretes Montse, Carmina, Cristina i Carla.


El nostre crit

Pàgina 22

Lluís Font Lluís Font Grau, és nascut a Mont-roig del Camp, pintor de professió i vinculat al món de la pintura per la seva nissaga familiar. Fill i nét dels aquarel·listes Fonmunté i Fonportal s’ha fet gran entre aquarel·les, passant hores assegut al costat del pare observant com treballava. Sempre ha mantingut un viu interès en aquesta tècnica pictòrica que, actualment, va més enllà de l’afició. El Lluís és pare de dos alumnes de la nostra escola, del Lluís i del Nei. Sempre s’ha vinculat a la vida de l’escola a través dels seus fills col·laborant i participant de manera altruista quan se li ha proposat. De tracte afable i molt generós ha participat en la remodelació del nostre pati fent una proposta un xic arriscada per a donar un altre caire a l’entrada del centre. Com a bon artista, ho hem deixat tot a les seves mans i el resultat ha estat molt positiu. Des d’aquestes ratlles agrair un cop més la seva generositat i compromís cap a l’escola. Moltes gràcies!


El nostre crit

Pàgina 23

Xuts al pati d’Infantil La Cristina Rom, vetlladora de la nostra escola, va crear els famosos Xuts, uns mussols molt divertits que volen per les nostres teulades. Uns xuts que els nostres alumnes coneixen molt bé gràcies al llibre de la Judit Robert SOM XUTS! que ella mateixa va il·lustrar i també gràcies a la llegenda de L’òliva del campanar. Aquests xuts els hem dibuixat i pintat al pati dels més petits!

Canviar un pati és, sens dubte, una manera de canviar les relacions que es teixeixen en ell. Les opcions i les possibilitats són moltes, però el veritable repte es troba a crear un ambient que convidi a imaginar o pensar, que suggereixi més que dictamini, perquè el dia a dia de nens i nenes ja està prou planejat per a colonitzar aquest petit espai de temps que els correspon a ells i només a ells.

El Diari de l’Educació

Contra l’imperi del futbol: els patis de les escoles a revisió Anna Torralbo


El nostre crit Himne La cançó de l’Escola

Pàgina 24

Mare de Déu de la Roca és l’escola de Mont-roig la portem a dins del cor

La nostra escola no tenia Himne i això no podia ser!!! Hem aprofitat aquesta commemoració dels 40 anys per a idear entre tots una cançó que ens representi, amb una lletra que cuinarem entre tots i amb una música que podrem recordar i cantar. Un himne que ens identifiqui i personalitzi la nostra escola. Així que ens hem posat a treballar! Els alumnes de 6è s’han posat en grups i han anat pensant i escrivint cosetes, idees, sentiments, valors… sobre l’escola on hi han fet tota l’escolarització. De totes les propostes dels alumnes de 6è, per cert... totes molt engrescadores i precioses… n’hem fet un recosit per a sel·leccionar les millors estrofes per al resultat final.

li cantem ben alt i fort.

Les aules són plenes de vida hi ha somriures i alegria aprenem de ben petits a ser persones de profit.

A l’escola hem descobert tot un món per estimar tot un món per compartir i tot un món on fer-nos grans.

Ens agrada escoltar contes, llegendes i bones històries per fer volar la nostra ment i viure somnis sorprenents.

Juguem al pati tots plegats creixent amb amics i companys i és que això és molt important, són records que romandran.

A l’escola hem descobert tot un món per a estimar tot un món per compartir i tot un món on fer-nos grans.

Som l’escola de Mont-roig treballem i ens divertim famílies, mestres i alumnes aprenem i compartim.


El nostre crit

Pàgina 25

I ara que teníem la lletra… ens faltava la música… Una música que havia de ser valenta, animada, enganxadissa… i ràpidament ens va venir al cap demanar ajuda al músic local Guillem Anguera. I el Guillem, exalumne de la nostra escola, sempre està disposat a donar un cop de mà!!!

Guillem Anguera Títol Superior de Música especialitat instruments de la música tradicional i popular (ESMUC), Màster en formació de professorat de Secundària. Es dedica a la docència de l’acordió diatònic des de l’any 2001, i en l’actualitat és professor d’acordió diatònic a l’Escola Municipal de Música de Tarragona i a l’escola EspaiTrad de Valls. Ha exercit com a docent d’aquest instrument a les escoles Aula de Sons de Reus, Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat a Vila-seca i a Lleida, Aula de Música Tradicional de l’Anoia a Igualada, COMTCASE de Calaf i a l’EMMTP de l’Arboç del Penedès, entre altres cursos puntuals. És fundador i organitzador del Cap de Setmana Diatònic de Mont-roig del Camp des de l’any 2007. Ha format part de diferents formacions com Aynulatac, La Cafetera Exprés i Txala entre d’altres, amb qui ha enregistrat diferents treballs discogràfics. També ha composat la música de diferents bandes sonores per a documentals, com “Mont-roig, tornaveu mironià”, “Barraques de pedra seca”, “Horta, recapte Picassiana” o la música del DVD promocional de la candidatura de Tarragona per ser capital de la cultura europea el 2016. Ha actuat en molts teatres del nostre país en diferents projectes, a destacar el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, Teatre Bartrina de Reus, Teatre Metropol de Tarragona etc., i en festivals com el Mercat de Música Viva de Vic, Tradicionàrius o el FIMPT de Vilanova i la Geltrú entre molts altres.


El nostre crit

Pàgina 26

Festa de cloenda

Divendres 7 de juny a la tarda vam celebrar la Festa de cloenda de la celebració d’aquests 40 anys de l’edifici de la nostra escola. Una festa on tothom hi era convidat i vam estar molt contents d’omplir el nostre pati de pares, mares, antics mestres i directors, autoritats locals i del món educatiu… Un acte que vam preparar amb tota la il·lusió que es té quan es prepara un esdeveniment festiu on es reuneixen amics i companys. La festa va comptar amb la participación de tota la comunitat educativa i també d’entitats i associacions del poble. Els vertaders protagonistas van ser

els nostres alumnes, tots, des dels de P3 fins als de 6è. Vam preparar un escenari on anaven pujant els alumnes per nivells i on anaven donant la benvinguda a tots els assistents i anaven recitant una estrofa de la cançó que vam estrenar: la cançó de l’escola.


El nostre crit

PĂ gina 27

Per acabar la festa ens van acompanyar els Gegants el Barri dels 6 carrers, els Grallers de Mont-roig del Camp i la Colla Gegantera del Pitot i la Pitota i vam berenar plegats un bon tall de coca amb xocolata.


El nostre crit

Pàgina 28

Records, passat i sempre present

L’escola fa 40 anys i durant aquests 40 anys ha passat molta gent: pares, antics mestres, alumnes, monitors... i ens agradaria fer un recull de vivències, sentiments, moments viscuts...

Jordi Trepat Colom

A l’escola hem d’atendre el present, preparar el futur i treure profit del passat. Durant tots aquests anys han estat moltes les situacions a les que s’ha hagut de fer front a l’escola, bones i no tan bones. Amb tot aquest bagatge, amb aquestes experiències i vivències hem d’encarar el futur amb il·lusió i amb ganes d’avançar i de millorar. Som un centre amb bons resultats, arrelat al poble i al país, obert als canvis de la nostra societat, a les innovacions pedagògiques.... Com diuen els experts l’escola del s. XXI serà l’escola del ser i no la del saber.

Treballem cada dia per fer d’aquest lloc un espai d’acollida on tothom se senti a gust, estimant la diversitat, respectant la inclusió, equitat i la cohesió social. Tenim la mirada posada al món, i avui en dia són molts els missatges que ens inciten al desànim i les injustícies que es produeixen. Davant d’això l’escola moltes vegades ha de nedar contracorrent i, amb una mirada crítica, intentant posar davant les adversitats esperança on hi ha patiment, alegria on hi ha tristor, tot per ajudar a construir un món més just, solidari i fratern.

Formar part de l’escola ens ha de donar l’oportunitat de créixer i aprendre constantment, i és això el que volem transmetre als infants per tal que esdevinguin persones compromeses amb la nostra societat. Ens interessa que aprenguin, que sàpiguen, però que també siguin. En fer alumnes competents, crítics i bones persones.

Noves famílies, nous i noves docents i professionals van agafant el relleu per tal de continuar la tasca iniciada fa 40 anys en aquestes instal·lacions, amb il·lusió, treball i coratge.

Si parlem de l’edifici, a nivell físic, cal dir que el pas del temps i l’estrès que suporta diàriament de moviment i activitat l’ha afectat en un grau important. Li convé un rentat de cara i fer tot un seguit d’actuacions, reparacions, modificacions i ampliacions per posar-lo en condicions adequades i posar-lo al lloc que es mereix. La nostra comunitat educativa s’ho mereix i, per extensió, el poble de Mont-roig. Desgraciadament, en aquest camp, nosaltres podem treballar, insistir.... però la part impor-


El nostre crit

Pàgina 29

tant està a la teulada de les institucions que ens governen. Per nosaltres no quedarà i persistirem fins aconseguir-ho.

Per finalitzar donar l’agraïment més profund a totes les persones de la comunitat educativa, a altres professionals i a les institucions i associacions que han fet possible aquest camí. També donar les gràcies a la gent que ha fet possible les diferents activitats de celebració durant aquest curs: comissió dels 40 anys, mestres encarregades del mural, resta de professorat, alumnes, famílies, personal d’administració i serveis, conserges.... En especial un agraïment molt sentit pel Guillem Anguera, Lluís Font, Marcel·la Aguiló i Anna Gispert per la seva entranyable col·laboració. Com deia el gran Nelson Mandela: “ l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”. Escola Mare de Déu de la Roca, per molts anys. Jordi Trepat Colom Director

Senyoreta Rosita Alabart

Tinc la satisfacció d’haver dedicat molts anys de la meva vida laboral a l’escola Mare de Déu de la Roca, que sempre portaré en el meu cor. Ser mestra és un dels oficis més bonics, si t’agrada. Amb els anys vas recollint els fruits d’allò que vas sembrar. Amb motiu del 40è aniversari de la construcció de l’escola tinc el goig de poder dirigir-me a tota la comunitat educativa: mestres, alumnes, pares... per tal d’encoratjar -los a continuar aquesta tasca educativa tan engrescadora i a la vegada tan transcendent per a la societat. Us desitjo tota mena d’èxits. Teniu tot el meu reconeixement i sempre em tindreu al vostre costat. Rosita Alabart


El nostre crit

Pàgina 30

Senyoreta Pili Cuadrado

L’ENTORN FÍSIC DE LES ESCOLES CANVIA AMB EL TEMPS... Vull recordar que vaig arribar a Mont-roig el curs 1973-74, vaig ser la senyoreta de 2n de primària i la classe estava ubicada al menjador de l’antiga abadia (on és ara la llar de jubilats). Al mateix edifici impartíem classe 3 mestres. El pati era l’entrada de la casa. El curs següent vaig fer classe a pàrvuls 4 anys a les escoles (on ara hi ha la Casa de Cultura). Compartíem edifici amb l’Ajuntament. No hi cabíem tots i algunes classes estaven en barracons on és ara la Llar d’Infants. El projecte era fer unes escoles noves en aquella zona, a les afores del poble i amb espai més que suficient, ideal! Això va portar el seu temps, primer tres classes d’obra (que són les que ara hi ha P3) i per fi la gran obra: tot l’edifici actual. Ara tot sembla molt normal, més ben dit segur que ja caldria una remodelació, però recordo perfectament aquell trasllat massiu (ara fa 40 anys) i vam estrenar les escoles, quina felicitat! Classes grans, amb molt sol i molta llum, mobiliari nou, passadissos amples, un pati que no ens el podíem acabar, laboratori, aula de pretecnologia, pis pel conserge, etc, etc, etc...

En fi, ens hi vam posar molt contents per l’obra feta.

... PERÒ ELS OBJECTIUS EDUCATIUS NO CANVIEN TANT Penso que en poques paraules podria dir que el meu propòsit com a mestra ha estat sempre “FER PERSONES”, acompanyar els infants en aquest camí d’aprenenentatges i ajudar-los a CRÉIXER, convidar-los a PENSAR perquè el dia de demà siguin persones LLIURES i RESPONSABLES, ensenyar-los que L’ESFORÇ és important en totes les facetes de la vida, que tinguin clar que som éssers socials, ens necessitem els uns als altres i hem de ser EMPÀTICS i SOLIDARIS. Això de vegades no està escrit a les programacions però està latent en el treball dels mestres ABANS i ARA. He tingut moltíssims alumnes en aquest col·legi i quan els trobo estic molt satisfeta de veure com HAN CRESCUT, alguna llavoreta hi deu haver posat l’escola.


El nostre crit

Pàgina 31

Senyor Joan Màdico

ELS PRIMERS ORDINADORS AL CENTRE. Sí, jo també he treballat a l’Escola Mare de Déu de la Roca. I me’n sento molt orgullós d’aquesta etapa de la meva vida. Encara ara, després d’uns anys en un altre centre i d’uns altres d’estar jubilat, quan passo per davant de l’Escola no puc evitar que la meva mirada es dirigeixi al pati i a l’edifici, endins, com si volgués retrobar aquells cursos passats en els quals vaig conèixer tantes persones: companys, alumnes, personal no docent, membres de l’AMPA... que al llarg del temps, molts d’ells, s’han convertit en amics entranyables.

I és que a l’Escola Mare de Déu de la Roca vaig aprendre molt perquè el professorat contagiava aquell esperit d’estar al dia i l’alumnat et demanava precisament el mateix i d’aquí l’experiència que us passo a narrar: ELS PRIMERS ORDINADORS AL CENTRE.

Quan ens referim a maquinària antiga, que ja no se’n fa ús, que està obsoleta... pensem en materials de força anys enrere. Però i si es parlés de disquets flexibles de 5 ¼ o de 3 ½ ? De ben segur que la majoria d’alumnes no sabrien de què parlem i a molts pares els vindria a la memòria uns suports informàtics que servien per desar materials però que s’havia d’anar molt en compte perquè eren molt sensibles a la pols, humitats... i es podia perdre la informació fàcilment. I no fa tants anys d’això: era la dècada dels anys 80. Eren els anys en els quals la informàtica començava a treure el cap d’una manera tímida a la vida quotidiana i a l’ensenyament. Estàvem a les beceroles dels mitjans informàtics.

Durant el curs 1989/90 els membres de l’AMPA de l’Escola Mare de Déu de la Roca


El nostre crit

Pàgina 32

Al mes de maig de 1990 queden enllestides les obres a una classe per tal d’adequarla a una aula informàtica i s’aprova la dotació de mitjans informàtics que s’instal·len el més de juny. Aquesta dotació constava d’uns deu ordinadors de 20 Mb de disc dur i disquets de 3 ½ . Sí, no m’he equivocat. Els ordinadors tenien aquesta capacitat i el sistema operatiu era el MSDOS. No existia ni Windows ni Internet. Aquesta dotació la va adquirir l’Ajuntament de Mont-roig del Camp sota la demanda de l’AMPA i la supervisió del Departament d’Ensenyament. El professorat del Centre des del primer moment es va involucrar

amb molt d’-

entusiasme en aquesta experiència i prova d’això és que es va realitzar un curs sobre recursos informàtics a l’aula al mateix centre degut al gran nombre de sol·licituds per part del professorat. Va ser una experiència nova i enriquidora i cal destacar que tots els alumnes del Centre: d’Infantil a vuitè d’EGB passaven per l’aula de forma regular en desdoblaments i utilitzaven uns programes educatius que avui potser els trobaríem molt simples. Aquesta és una de les moltes experiències que podria narrar del meu pas per l’Escola Mare de Déu de la Roca i que vol reflectir, en part, el caire, la filosofia i el bon fer emprat pels professionals que treballen i han treballat al Centre i que sempre intenten i han intentat adequar-se a la modernitat de l’ensenyament durant aquests quaranta anys que ara es celebren. Per molts anys i endavant!

Joan M Màdico i Martí


El nostre crit

Pàgina 33

Senyor Enric Sabaté

Aquest curs 2018-19, l’escola Mare de Déu de la Roca celebra els 40 anys de l’edifici actual. Per aquest motiu Direcció, claustre, alumnes i tots els membres de la Comunitat Educativa del Centre han preparat diversos actes per commemorar aquest aniversari, entre ells dedicar la revista escolar “El nostre Crit” a recordar anècdotes, històries i fets diversos viscuts al llarg d’aquests anys. Per aquest motiu el Sr. Jordi, Director del Centre, em convida a participar explicant i recordant alguna cosa. Es clar que sí, hi vull participar, però són tants i tants els records, anècdotes, fets... Viscuts aquí des d’aquell setembre de 1979, quan hi vaig arribar, fins al novembre de 2013, quan vaig marxar... Què explicaré? Passen uns quants dies, són moltes les possibilitats, finalment em decideixo per explicar com participareu a les Olimpíades Escolars que pel mes de maig organitzava el Club Reus Deportiu, i en especial com fèiem els viatges a Reus, perquè vist des d’ara, penso, com ho podíem fer? A les Olimpíades hi participaven la majoria dels centres escolars de la comarca. La nostra escola, “Virgen de la Roca” en aquells temps, hi competia cada any. Els participants eren nombrosos tant en esports d’equip (futbol, handbol...) com en individuals (atletisme, natació...). Les Olimpíades solien durar quinze dies i cada dia diverses competicions. Normalment cada dia hi havia alumnes de l’escola que havien de participar. Els mestres de l’escola fèiem un calendari, on cada dia dos o tres mestres seríem acompanyants, si calia es demanava la participació d’alguns pares. I el viatge a Reus, com? Doncs amb el cotxe dels acompanyants i el vehicle de l’Ajjuntament, aquell, si no ho recordo malament, vell Jeep Santana, conegut per tots


El nostre crit

Pàgina 34

nosaltres com “La Perrera” i el seu xofer el “Pepito”. Entre tots preníem els que hi havia, no es quedava ningú. Cap a Reus! Com he dit, era el mes de maig, les tardes són llargues, però la major part de les competicions s’acabaven quan ja es feia fosc. Com en tota competició hi havia dies que les coses anaven força bé i s’aconseguia alguna medalla, i això, naturalment, provocava una gran alegria, d’altres, no anava tan bé, però quedava la satisfacció d’haver participat. El dia següent, els mestres i alumnes que no havíem anat a Reus, en arribar a l’escscola, la primera cosa era preguntar com havia anat tot el dia anterior, celebrar els èxits i si no havia estat així, confiar que avui podria anar millor. I així, amb gran expectació passaven els dies de les Olimpíades. Segur que alguns i algunes que vau aconseguir alguna medalla, ho deveu recordar i la deveu guardar. De ben segur, que tots els que hi vau participar en deveu conservar un bon record. Enric Sabaté.

Senyoreta Sara Punyet

D’alumna... a mestra

Qui ho havia de dir? Vaig fer tota l’EGB a l’escola Mare de Déu de la Roca, una EGB que arribava fins a 8è, amb 14 anys. Una escolarització que recordo sovint amb enyorança però també amb visió de mestra, intentant entendre moltes coses. I és que quan has estat, i quan encara ets, als dos bàndols (alumna i mestra) tens una mirada de les coses una mica diferent.


El nostre crit

Pàgina 35

Recordo classes molt nombroses (la meva quinta érem molts!), Recordo el canvi de llibres de castellà a català (aquell curs no vaig poder aprofitar els llibres de la meva germana), Recordo les classes de música els divendres a la tarda fora de l’horari, Recordo assajar els Pastorets dissabte al matí, Recordo treballs escrits a mà i amb molt bona lletra, Recordo les classes de pretecnologia tallant amb les serretes, Recordo el laboratori amb l’esquelet i els tamborets que giraven, Recordo llegir molt, Recordo... I ho recordo amb un somriure interior, un somriure d’infant, un somriure d’algú que gaudia anant a l’escola. I ara em trobo a l’altre costat, al costat del mestre; les classes ja no són tan nombroses, no escrivim tant a mà, fem música dins l’horari, no tallem amb la serreta... i intento, intentem, fer de mestres amb dedicació i estima cap als alumnes, amb vocació d’aprendre ensenyant, però amb una situació social que moltes vegades ens limita, ens lliga de mans i peus. Fer de mestre avui en dia és complicat; però... què no ho és? Vivim en un món canviant, que va molt ràpid i que exigeix el millor de cadascú. Un món on tot és tan globalitzat que necessitem arrelar-nos al país, al nostre poble, per a poder alçar-nos forts i decidits. I l’escola ha de ser això, un substrat ric, fort, abundós... que permeti créixer amb fermesa tenint molt present sempre d’on venim, quines són les nostres arrels, per encarar un futur incert, però un futur que entre tots, haurem d’anar dibuixant. Fer de mestra a l’escola Mare de Déu de la Roca m’ofereix avui aquesta oportunitat: ser un petit granet d’aquesta terra fèrtil. Sara Punyet i Ferrer


El nostre crit

Pàgina 36

Montse Colomé

Hola, sóc la Montserrat Colomé Ferré. Vaig ser alumna de l'escola i tinc alguns records que m'agradaria compartir. 1.EL LABORATORI I L'AULA DE PRETECNOLOGIA: al primer pis, avui dia suposo que és una classe, damunt del gimnàs, hi havia el laboratori. Recordo com m'impressionaven els pots que hi havia als armaris, especialment el d'àcid sulfúric perquè em feia por. A 7è d'EGB, amb la Senyoreta Lourdes, vam fer tot tipus d'experiments. Un d'aquests consistia en fondre neftalina i aquella olor tan forta es va fer encara més forta al fondre-la, no vaig acabar l'experiment perquè em vaig marejar. M'agradaria saber on han fet cap aquells armaris, els pots, l'esquelet... què se'n va fer del material de laboratori? L'aula de pretecnologia estava a la planta baixa, on avui hi ha la biblioteca i la sala de reunions. Era una aula destinada a treballs manuals que feiem amb fustes, coles i pintures de les fortes. També a 7è i amb la senyoreta Lourdes hi vaig fer el meu treball. Va ser dur: serrar la fullola, pulir-la, enganxar-la, pintar-la... massa bricolatge pel meu gust! La senyoreta va ser benevolent al puntuar el meu treball. 2. EL SERVEI DEL MENJADOR: 5è va ser un curs especial perquè tan ma germana com jo ens vam quedar al menjador. El menjador funcionava molt diferent a com el coneixem avui en dia. Hi havia dos espais, a baix la cuina i el menjador gran. A dalt el menjador dels més petits i dels mestres. Teníem dues cuineres, la Teresa i la Roca. El sr. Eduard era el que vigilava durant l'àpat, sempre anava amb un bloc on apuntava el nom dels castigats sense pati. La senyoreta Isanda distribuia els torns de servei entre els alumnes, a partir de 4t ja et podia tocar fer el servei. Els dilluns anàvem corrents a mirar la llista que penjaven a la porta del menjador. Si et tocava servir en el primer torn havies d'anar a parar taula a l'hora del pati i ens repartíem les taules entre tots. Si et tocava servir en el segon torn no hi havia pati després de dinar. Et tocava servir la taula dels que ens havien servit, o et tocava servir la taula dels mestres. Els divendres es quedava el mossèn Rubió, a ell també se li servia el vi i quan et demanava li reomplies el got. He de reconèixer que em va anar bé aquesta experiència, jo no tenia massa picardia i allí la vaig viure i integrar de primera mà. Fins i tot els més petits me'n van ensenyar. Recordo que quan un àpat no t'agradava li podies demanar al que servia que te'l "passés", això volia dir que el llencés a les escombraries. Quan dinaves al segon torn tu mateix et posaves el plat i si alguna cosa no ens agradava, embrutàvem el plat com si haguéssim menjat molt. Els més petits amagaven menjar al tovalló que tenien per eixugar-se i sent simpàtica amb les cuineres podia aconseguir més patates xips o una galeta de xocolata extra! Espero que aquestes anècdotes, records entranyables, us serveixin pel vostre recopilatori. Si necessiteu algun altre tipus de col·laboració miraria de donar un cop de mà. Montse Colomé


El nostre crit

Pàgina 37

AMPA

Aquest curs escolar acaba i amb ell el mandat de l’actual Junta de l’Ampa. Volem fer un resum del viscut durant aquest tres cursos. Hem lluitat molt per la nostra escola: reunions amb el Departament d’Educació de la Generalitat per tal d’aconseguir les millores necessàries per la nostra escola, algunes d’elles les hem aconseguit, com la renovació de la cuina i menjador i el projecte de mobilitat que serà una realitat en breu. Trobades amb el regidor d’Educació de l’Ajuntament, Consell Escolar del centre, Consell Escolar Municipal, comissions de garanties, trobades i formacions amb la FAPAC i com no podia ser d’una altra manera, reunions periòdiques amb la Direcció del centre per tal de millorar el dia a dia de la nostra escola. També hem fet aportacions econòmiques molt necessàries al centre per millorar l’aula d’informàtica i l’aula per nens amb Necessitats Educatives Especials. Voldríem encoratjar a tots els pares i mares a que s’involucrin en l’Ampa, ja sigui estant a la Junta o bé recolzant idees o projectes. Formem part de la comunitat educativa i l’escola ens necessita. Volem agrair especialment la disponibilitat i la col·laboració per part de l’Equip Directiu de l’escola en tots aquells assumptes que els hi hem plantejat, així com el seu recolzament. Us desitgem a tots un bon estiu!!!!

La Junta de l’AMPA



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.