PROJECTE CERÀMICA CM ESCOLA ANTONI GRAU MINGUELL

VOLEM FER FIGURES DE FANG

Projecte Interdisciplinari Fet per nens i nenes de Cicle Mitjà De l’escola Antoni Grau Minguell De Sant Quintí de Mediona: (Blanca, Adrián, Luna, Lorena, Mariona, Marta, Cristina, Gal·la, Daniel, Gorka, Arnau, Mariona, Adrià, Amin, Safaa i Izan)

- Març de 2019 -

INTRODUCCIÓ Aquest treball ha sortit d'un projecte lliure que hem fet alumnes de Cicle Mitjà de l'escola Antoni Grau Minguell al llarg de tres setmanes de març de 2019.

Per agafar idees sobre quin projecte volíem fer, vam veure unes imatges a partir de les quals van sortir tres propostes interessants. Després de defensar cadascuna de les propostes i parlar de cadascuna d'elles vam decidir que, el que voliem era fer fang.

Un cop triat el tema, vam escriure en unes targetes tot el que sabíem del fang i després en unes altres targetes vam escriure tot el que volíem saber.

A partir del que volíem saber vam començar a cercar tota la informació repartits en diferents grups.

Tot seguit veureu el resultat del nostre projecte.

INICIS DE L’ÚS DEL FANG I UNA MICA D’HISTÒRIA NEOLÍTIC Fa uns 8.000 anys, al 6è mil·leni AC, a l´època del Neolític de la prehistòria, els humans van deixar de ser nòmades i van passar a ser sedentaris perquè van aprendre a treballar la terra i a cuidar els animals i per tant, va ser neccessari poder guardar els aliments que produien.

Els primers poblats neolítics no tenien ceràmica i els objectes per guardar líquids i aliments eren carbasses, recipients de cuir, bols de pedra o de fusta i cistells de vímet o cordes entrelligades. Però aviat van veure que podien usar la ceràmica en lloc d’aquests altres materials.

Observant com s’enduria l’argila amb el sol o quan estava a prop del foc va ser, probablement, com van decidir començar a utilitzar el fang. I quan van descobrir que el foc transformava el fang en un material inalterable, la ceràmica es va tornar molt important.

Així doncs, les primeres ceràmiques van servir per emmagatzemar els aliments i per a 1

conservar líquids La ceràmica va arribar a Catalunya cap a l’any 5.000 AC. Copiaven els models dels antics recipients fets amb els anteriors materials i es treballava amb argila natural. Es modelava a mà i es coïa en fogueres domèstiques o en forats excavats a la terra.

Al Neolític ja van començar a decorar les peces de fang.

Primer es decoraven amb cordills perquè s´aguantessin millor i després van fer decoracions amb petxines, punxons, espàtules d´os o pedres polides. En deien decoració cardial perquè era el nom de la petxina marina que feien servir més per fer les decoracions quan el fang encara era humit. Feien decoracions amb sanefes: amb línies, triangles, punts i ziga-zagues.

GRECS La civilitzacio grega va introduir a Catalunya dues tècniques fonamentals que van canviar i perfeccionar la ceràmica: - El torn de terrisaire (el 3.500 AC).

- La tècnica per a la construcció del forn de llenya.

La paraula ceràmica ve de la paraula grega “keramos” , que s’ignifica receptacle d’argila.

Hi ha una fàbula que diu que Ceramos, fill de Dionís i Ariadna, va ser l’inventor de la ceràmica i que, per aquest motiu, porta el seu nom.

També li van posar aquest nom a la barriada d’Atenes on els terrisaires tenien el seus tallers.

2

IBERS Durant els segles VI-V AC modelaven la ceràmica a mà, sense torn i la feien per posar-hi aliments i com a estris de cuina.

Als segles IV-II AC ja van fer ceràmica amb torn.

Els ibers incineraven els cossos de les persones que es morien i després guardaven les cendres en unes urnes fetes de ceràmica.

Les peces de ceràmica tenien formes molt diferents a les gregues. Eren molt creatius.

Es coïen en forns de cúpula de dues cambres.

Es pintaven bàsicament amb colors blancs i vermells, i les decoraven amb motius geomètrics o florals.

3

ROMANS Els romans feien servir la ceràmica per moltes coses: per la taula, la cuina i el rebost (estris de cuina com gots, tasses, plats, bols), per emmagatzemar i transportar menjar i líquids (ex. àmfores), per decorar, per construir cases...

La vaixella de luxe romana es deia “terra sigilata” perquè cada peça estava marcada per sota amb el segell (“sigillium”) del terrisser que la feia.

Totes aquestes peces les decoraven de maneres molt diferents: amb pintura, marcant la ceràmica amb diferents estris, enganxant decoracions amb barbotina... I les decoracions podien ser de temes cristians (creus...) o profans (màscares, divinitats, animals...).

La ceràmica a l’època dels romans era tan important com el plàstic a la nostra època.

EDAT MITJA A l’edat mitja es va fer una ceràmica molt més elaborada que en les etapes anteriors gràcies als avenços tecnològics i decoratius aportats pels àrabs a partir del segle VIII (els

4

vernissos i els esmaltats i la construcció de forns de dues cambres).

Els terrissaires van decidir agrupar-se en gremis.

A principis del segle XIV hi havia tres oficis diferents: els “ollers” que feien estris de cuina i d’emmagatzematge, els “rajolers” que feien rajoles, totxos i teules, i els “gerrers”, que feien gerres i olles per a la conservació de líquids.

ROMANTICISME (Revolució Industrial) Els progressos industrials van fer evolucionar també la ceràmica. El nou interès amb la ceràmica era la decoració de les façanes dels edificis i dels jardins (gerros en forma de copa o plens de fruites, medallons, columnes, motllures...).

Normalment els models es feien amb motlles i es feien en sèrie, però també es podien fer peces úniques.

5

Peces fetes amb motlle També va ser una novetat fer escultures amb ceràmica en lloc de fer-les amb marbre o pedra (el material era més moldejable i més econòmic).

EL FANG I ELS ARTISTES Com que durant la Revolució Industrial, la ceràmica es produia en sèrie va perdre el seu valor artístic. Per això, el 1888 va aparèixer a Londres un moviment artístic que es deia “Arts & Crafts” que buscava la bellesa dels objectes sense tenir en compte la tecnologia i els nous materials i buscaven el gust per les coses fetes a mà.

El modernisme català, va ser qui va portar les idees del moviment Arts & Crafts a Catalunya.

Un artista molt conegut català que va treballar la ceràmica de manera novedosa va ser Antoni Gaudí.

Antoni Gaudí dissenyava les façanes dels seus edificis com si fossin escultures.

També va treballar el trencadís a partir de trossos de rajoles que formaven un gran trencaclosques multicolor que servia per recobrir façanes, columnes, capitells, fonts, bancs...

Al llarg del segle XX, els artistes volien expressar la seva llibertat a través de la ceràmica: alguns feien quadres molt grans amb ceràmica en lloc de pintura com per exemple el mural que hi ha a l’aeroport de Barcelona que va fer Miró, altres consideraven que un edifici també podia ser com una escultura...

6

Utilitzaven molt els forns i torns elèctrics, i noves argiles que abans no es feien servir com el gres i la porcellana.

Molts pintors i escultors van voler experimentar amb materials que no acostumaven a fer servir com ara el vidre, el ferro, els teixits i la ceràmica.

Alguns artistes famosos que van fer ceràmica van ser: Gauguin, Chagall, Matisse, Kandinski i Rodin. També Picasso i Miró.

Gauguin

Chagall

Matisse

Picasso

Miró

mural de Miró a l’aeroport de BCN -19707

Miró

parc d’Abandoibarra (Bilbao) -2000-

teulada del mercat de Santa Caterina (BCN) -2005-

mural d’Andy Goldsworthy -2004que mostra les contraccions de l’argila

COMPONENTS DEL FANG

MATERIALS QUE COMPOSEN EL FANG El fang que trobem a la natura es composa d’aigua terra i sediments.

El fang que fem servir per fer ceràmica es composa d’aigua i argila.

QUÈ ÉS L’ARGILA L’argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldespàtiques, compost principalment per silicats d’alumini hidratats.

Un granet d’argila és 1.000 vegades més petit que un granet de sorra.

Els granets d’argila s’ajunten amb aigua i quan l’aigua s’evapora, 8

s‘ajunten encara més i queda dur i impermeable .

ON ES TROBA L’ARGILA Els rius arroseguen grava, sorra i argila que van deixant pel camí.

L‘argila és tan fina que arriba al fons del mar.

Fa molts anys, quan es van formar les muntanyes n’hi ha que es van formar d’argila com la del Papiol. L’argila es treu d’aquestes muntanyes.

COM ES FAN LES ARGILES PER PODER FER LA CERÀMICA Primer cal treure les argiles de les muntanyes. Algunes argiles plàstiques o toves poden extreure’s amb pales i excavadores mecàniques. Les argiles dures s’arrenquen amb explosius o amb un potent raig d’aigua. Un cop extretes de la muntanya han de passar el següent procés: Envelliment: deixar les argiles a l’aire lliure durant setmanes, mesos o anys. Això les farà més plàstiques.

Molturació: les argiles es trituren passant per uns molins i després es barregen amb aigua i es deixen reposar.

Tamisat: es fan passar per un tamís (garbell o sedàs) vibratori.

Filtrat-premsat: l’argila passa per un filtre-premsa que separa l’argila de l’aigua fins deixarla amb el grau d’humitat que volem.

Amassat: finalment l’argila s’amassa en una màquina sense aire perquè no tingui bombolles i s’empaqueta amb plàstic.

9

ON ES FA AQUEST PROCÉS Tot això es fa en fàbriques de fang com per exemple les que hi ha a la Bisbal de l’Empordà (Argiles Bisbal o Argiles Colades).

TIPUS D’ARGILA Les argiles preparades industrialment amb totes les seves barreges i preparades per la fabricació de qualsevol article ceràmic s’anomenen pastes ceràmiques.

Segons l’ús de la pasta ceràmica podem trobar: - ARGILES ROGES O TERRACOTA: Són de qualitat molt fina i es preparen envellint-les a l’aire lliure. Tenen molt òxid de ferro.

Segons la temperatura de cocció agafen un color vermell o blanc.

- ARGILES BLANQUES: S‘extreuen de petits jaciments dispersos per tot el món i costen de trobar.

Quan estan humides tenen un color grisós i al coure-les es tornen blanques.

S’utilitzen per produir peces amb motlle, vaixelles, escultures i rajoles per parets.

- ARGILES REFRACTÀRIES: Són les argiles que tenen molt d’alumini-silicats. Són resistents a les altes temperatures.

- ARGILES DE GRES: Són pastes opaques, vitrificades i de color blanc-gris.

- ARGILES DE PORCELLANA: Es fan servir sobretot per fer peces d’alta tecnologia. Son molt dures i completament impermeables.

Les ARGILES REFRECTÀRIES, el GRES (d’origen xinès, al segle VI) i la PORCELLANA (també originària de la xina, al segle XI) s’han de coure, com a mínim, a 1.200 graus centígrads i els objectes ja surten del forn vitrificats i no els cal ser recoberts amb vernissos o esmalts.

10

MANERES DE PRODUIR PECES I ESCULTURES DE FANG

COM ES TREBALLA EL FANG Primer cal amassar el fang perquè no quedin bombolles d’aire i quan s’assequi no s’esquerdi.

Cal mantenir les mans i la figura humides però no gaire.

Per enganxar les parts externes cal fer una barreja d’argila i aigua que s’anomena barbotina. La barbotina ha de ser líquida però espessa.

Per treballar el fang es poden utilitzar diferents eines: palets, espàtules, ganivets, rasquetes, corró, buidador, torn...

Hi ha diferents TÈCNIQUES per treballar el fang: - PAQUET O BLOC: Per fer servir aquesta tècnica necessitem una bola d’argila i els dits.

Es un mètode apropiat per a fer peces petites.

Hem de fer servir argiles molt toves, molt ben amassades perquè no es trenqui mentres es treballa.

Primer has d’amassar-ho, després has de fer una bola, després cal agafar-la amb la mà i fer un forat al mig tot apretant suaument amb el dit polze i continuar apretant cap els costats per fer-lo més gran mentre anem girant la bola. Continuem treballant fins a tenir la figura que volem. Després s’ha de deixar que s’assequi i finalment es cou.

11

- AMB PLANXES O PLAQUES: Cal fer les plaques amb un corró i uns llistons al costat del fang.

Es poden aconseguir formes corves o irregulars adaptant les plaques a una altra forma que fa de motlle (un plat, un bol, una ampolla...).

Es coloca la placa d’argila damunt del motlle i amb les mans s’adapta a la seva forma i es talla la placa a la mida del motlle.

Si volem ajuntar més d’una placa, es ratllen les dues parts que volem ajuntar i s’unten amb barbotina. S’ajunten les dues parts i s’apreta amb suavitat per enganxar-les.

Quan tenim totes les peces enganxades les deixem assecar abans d’anar al forn.

- AMB XURROS: La tècnica dels xurros requereix una argila molt tova. És una tècnica apta per qualsevol escultura.

La base d’una peça la podem fer amb xurros o amb una placa.

Es ratlla l’extrem de la placa on es col·locarà el primer xurro.

Després es fan els xurros amb el palmell de la mà, es pressiona el xurro contra la taula mentres es fan lliscar les dues mans endavant i endarrere i del centre als extrems.

Quan s’hagi aconseguit un gruix d’uns 1,5 centimetres aproximadament, es col·loca el xurro damunt de la base. Es tallen els extrems en diagonal i sajunten. El xurro s’enganxa a la base amb els dits.

12

Cada 4 o 5 xurros cal allisar les parets amb una eina i comprovar que la forma que va prenent és la que tenim al nostre disseny.

Si no acabem la nostra feina en un dia hem de cobrir l’obra amb un plàstic per mentenir-la humida fins que la poguem continuar.

Un cop acabada i polida l’obra, li fem les decoracions.

Finalment es deixa assecar per a poder-la posar al forn.

- AMB TORN: Per treballar amb el torn, es presiona damunt del fang per un únic punt.

Aprendre a fer anar el torn és lent i s’ha de fer de manera continuada.

13

- AMB MOTLLE: És força complicat perquè primer cal fer els motlles.

Es un procés que permet fabricar peces iguals amb molta rapidesa i perfecció.

El guix és un dels materials més utilizats per fabricar els motlles.

Hi ha dos tipus de motlles: - els motlles de premsat: es pressiona amb els dits o un aparell perquè l’argila agafi la forma.

- els motlles de colada: s’hi posa argila líquida dins perquè quan s’assequi agafi la forma de la peça.

Finalment, el fang es pot esmaltar i coure.

COM ES COU EL FANG La peça de ceràmica, un cop assecada a l’aire, es posa al forn a una temperatura molt alta i així s’elimina l’aigua que conté i es transforma en una peça dura i compacta.

Al perdre l’aigua redueix de tamany.

El forn es una càmera on es col·loquen les peces per coure. La seva estructura és molt important, ja que ha de soportar temperatures de fins a 1.400 graus centígrads. Per indicar la temperatura hi ha un aparell que s’anomena piròmetre. Un cop arribada a la temperatura màxima, s’ha d’esperar que el forn es refredi abans de treure les peces.

Hi ha forns de llenya, de gas i d’electricitat.

14

DECORACIÓ FINAL Un cop s'han tret del forn, les peces es cobreixen d’una capa de vidriat o esmalt que serveix per fer la ceràmica impermeable, més dura i llisa i fàcil de netejar.

L’esmalt es fa amb minerals que segons com es combinen poden ser brillants, mats, setinats, transparents i opacs.

Un cop la peça està esmaltada es torna a coure al forn.

Hi ha diferents maneres d’anomenar el vidriat o esmaltat: - VIDRIATS: generalment són transparents. Poden ser brillants o mats.

- COBERTA - VERNÍS: vidriats transparents o mats que poden tenir color.

- ESMALT: vidriats generalment opacs.

15

COM ES FA PERQUÈ EL VIDRIAT TINGUI COLOR Per donar color a les peces hi ha dos grups de materials: els òxids i els colorants.

- ÒXIDS: Són barreges de diferents minerals. Abans de coure’ls costa saber quin color sortirà.

Alguns d’aquests òxids són l’oxid de ferro (de color vermellós), l’òxid de níquel (de color marró) i l’òxid de crom (de color verd).

- COLORANTS: Són barreges fetes industrialment. N’hi ha de molts colors i abans de coure ja es veu de quin color quedarà la peça, tot i que un cop cuit els colors acostumen a ser més intensos que el seu color cru.

Poden ser brillants o mats, transparents o opacs.

COM PRODUIREM LA NOSTRA PEÇA DE CERÀMICA Primer de tot calcularem el fang que necessitem: hem calculat que cada persona necessita uns 2 kg de fang i com que som 16 nens i 16

nenes, en total es necessiten 32 kg de fang (20 kg de blanc i 12 kg de vermell).

Després anirem a secretaria i li damanarem a l’Assumpta si tenim prou diners per poder comprar el fang i si ens diu que si, li demanarem si ens el pot comprar.

Cada persona triarà la tècnica que farà servir per fer la seva peça de fang, que pot ser paquet o bloc, torn, plaques o xurros, i farà un esboç de la peça que farà.

Com que no podrem posar les nostres peces al forn perquè els ceramistes amb qui hem parlat no poden, les pintarem amb pintura acrílica que tenim a l’escola.

Cadascú de nosaltres portarem de casa dues bosses d’escombraries (una per protegir la taula on treballem i l’altra per tapar la peça a mig fer, que no s’assequi d’un dia per l’altre.

LA CERÀMICA EN ANGLÈS

17

18

19

20

21

FONTS D'INFORMACIÓ

LLIBRES “Manualitatats amb argila” Godeleine de Rosamel Editorial Zendrera Zariquiey (Biblioteca de Sant Quinti de Mediona)

“Cerámica artística” Maria Dolors Ros i Frigola Editorial Parramon (Biblioteca de Sant Quinti de Mediona)

“Breu Història de la Ceràmica Catalana” Maria Antonia Casanoves Editorial Els llibres de la frontera (Escaners enviats per l’ Associació de Ceramistes de Catalunya -Gràcies Eloïsa!-)

WEBS Pàgines webs trobades a google.

VIDEOS Programa “Què, qui, com” amb el títol “El fang i la ceràmica” TV3 a la carta.

22

MAILS Hem enviat mails demanant informació a: - Associació de ceràmica de la Bisbal de l´Emporda (Gemma) (info@ceramisteslabisbal.com) - Central de terrissaires de Breda (Piti) (info@ceramicadebreda.com) - Associació de Ceramistes de Catalunya (Eloïsa) (acc@ceramistescat.org)

COL·LABORADORS Miquel i Laia (pares de l’Arnau Gea Santanach), arqueòlegs.

EL RESULTAT: LES NOSTRES CREACIONS

23

24

25

26

27

28