45 anys junts en el lleure

EDICIÓ ESPECIAL ABRIL 2016

Fem memòria amb Miquel Garriga, fundador de l’esplai Mowgli

Deixem que els nens s’ho passin pipa per Jordi Évole

Anar al Mowgli serà obligatori per Jaume Funes

Una tarda de dissabte un llop va sortir a passejar

45 anys junts en el lleure

2

:0 g à p

EDITORIAL

Ara que ja som adults, volem seguir sent infants

Celebrar un aniversari és una bona oportunitat per aturar-se, mirar enrere i fer memòria. Recordar, commemorar i rescatar records que ens commouen, ens emocionen i ens fan somriure. Aquest és el propòsit de la publicació que teniu entre mans, convidar-vos a compartir aquesta efemèride, el 45è aniversari del Centre d’Esplai Infantil i Juvenil Mowgli.

Un esplai que ja és adult però que vol seguir sent fidel a la seva raó de ser: mirar el món amb ulls d’infant per contribuir a fer d’aquest món un lloc millor, on la injustícia, la desigualtat i la discriminació no hi tinguin cabuda. Des del barri del Pedró, n’hem vist de tots colors. En una ciutat de gent treballadora, combativa i compromesa. Des de Cornellà al món, amb una mirada local però amb valors universals.

No sempre ha estat fàcil. 45 anys de bons records que s’entrelliguen amb els moments més complicats, superats gràcies a l’esforç i a la generositat de molts.

L’esperit crític, la pluralitat i la diversitat d’orígens han estat clau per crear un projecte genuí, ric i complex. Si la ciutat i la seva gent no se l’hagués fet seu, avui no tindríem la fortuna de celebrar el gairebé mig segle de vida de l’esplai Mowgli.

Ens hem fet adults amb el ferm convenciment que conèixer els orígens de l’esplai ens permetrà seguir endavant, fidels als valors que ens identifiquen. Solidaritat, justícia, respecte i compromís amb la societat i amb el nostre entorn més proper. No deixeu de llegir els records i pensaments de persones com el Miquel Garriga, el Joan Batlle o la Isa Santero, que ens expliquen com ha estat el recorregut per arribar fins aquí. Són molts els noms de les persones que han estat vinculades a l’entitat i que amb la seva aportació han fet del Mowgli un punt de trobada on tothom pugui sentir-s’hi còmode.

Ara fa cinc anys, celebràvem el 40è aniversari de l’entitat recordant aquells campaments a Menorca o les famoses colònies a Sau. I és que l’imaginari que compartim tots els qui formem part d’aquesta gran família és més vigent que mai. Girem la vista enrere per agafar embranzida i emprendre nous camins.

Aquesta publicació la dediquem a aquells que vàreu convertir la il·lusió en realitat, als qui vau prendre el relleu dels impulsors, als qui avui seguiu al capdavant de l’entitat i sobretot... als qui encara heu d’arribar i us fareu grans de la mà de l’esplai Mowgli.

A tots/es, gràcies!

SUMARI: Pàg. 2 i 3:

Pàg. 3:

Pàg. 4 i 5:

Un esplai amb nom de nen

Fem memòria amb el fundador de l’Esplai Mowgli Una tarda de dissabte un llop va sortir a passejar

Pàg. 6 i 7:

Pàg. 7:

Què és per a tu l’esplai?

Deixem que els nens s’ho passin pipa

Pàg. 12 i 13:

La nova vida dels ‘monis’

Pàg. 14 i 15: Agenda

per Jordi Évole

Pàg. 8 a 11:

45 anys de records

Pàg. 15:

Anar al Mowgli serà obligatori per Jaume Funes

Un es nom per Élia López i Emma López

Què és el Mowgli?

El Centre d’Esplai Infantil i Juvenil Mowgli és una associació sense afany de lucre creada el 1971, amb l’objectiu d’educar en el temps lliure els infants, adolescents i joves de la ciutat de Cornellà i les rodalies.

Som una entitat educativa que ens plantegem intervenir de forma integral en el temps lliure dels infants i en estreta cooperació amb les altres principals institucions educatives: la família i l’escola.

El nostre centre, com una gran part dels esplais de Catalunya, va donar els primers passos gràcies a l’ajuda d’una parròquia.

En un primer moment, estàvem vinculats a l’església Sant Miquel del barri Pedró i, després d’uns quants anys, vam aconseguir tenir el nostre propi local.

splai amb de nen Tots aquests projectes es duen a terme gràcies a l’impuls de les persones que formen part de l’equip de monitors i monitores, de la Junta, dels col·laboradors, dels infants i joves i de totes les famílies.

El punt de partida...

Un marc de valors La nostra associació té un marcat caràcter educatiu i social. En aquest sentit volem educar i intervenir socialment, per millorar les condicions de vida dels infants, adolescents i joves. És per això que treballem...

Cercant la utopia: Fent possible deixar de banda el pessimisme, la inhibició i l’escepticisme com actitud vital, per cercar el sentit als valors de justícia, igualtat, solidaritat i llibertat, descobrint el sentit dels

nostres propis actes, impregnant d’ètica els projectes i les accions.

Avançant des de la solidaritat: Treballant la tolerància, el respecte, aprenent a conviure amb la diversitat i treballant pel bé comú.

Prenent la iniciativa: Evitar la despersonalització i l’abúlia, per no perdre la il·lusió, per exercir el dret a decidir en tot allò que ens afecta a nosaltres i al nostre entorn immediat.

Estimant la vida i vivint la felicitat: Aprenent a ser feliços i fer feliços els altres a partir de la generositat, l’esforç, l’amistat… Fruint amb el que tenim i sobre tot amb el que som.

Fem memòria amb el fundador de l’Esplai Mowgli per Luisa Pérez Miquel Garriga, jubilat de 75 anys, casat, amb dos fills i quatre néts, ha estat sempre vinculat al món de l’educació.

Fem una mica de memòria amb ell: “Vaig arribar a Cornellà als anys 70, com a vicari de l’església Sant Miquel, i de la mà del seu rector, Francesc Miracle.

Ja coneixíem altres esplais: a Caldes de Montbui, a Sant Josep Oriol... així doncs vam agafar el model d’altres esplais i el vam portar al Pedró.

Hi havia una sèrie de jovent que estaven interessats a fer alguna cosa pels nanos, dins o no de la parròquia, com a voluntariat. Recordo noms que voldria destacar ara: la Puri, la Herminia, la Mari Carmen, la Beba Barba, els germans Valiente i els germans Balderas. La Rosa Maria, la Clara, la Teresa Garcia, el Joan Batlle... Es reunien gairebé cada dia a la nit a la parròquia, per veure com organitzar el moviment. Moltes monitores van venir del barri Centre perquè l’esplai Mowgli no era religiós i volien un moviment laic.

A l’inici es deia Club San Miquel. La Teresa Garcia va ser qui va proposar el nom actual, per la novel·la d’El LLibre de la Selva, i a tothom li va semblar bé. Va ser elegit democràticament.

La vinculació inicial amb la parròquia i l’escola ens va servir per demanar la implicació de les famílies; me’n recordo dels Tevar, dels Pons... I els nens venien contents. Era fàcil fer-los feliços, perquè fèiem moltes coses que no els oferia ni l’escola ni la societat. En aquella època era l’esplai qui oferia aquest tipus d’activitat”.

“La primera sortida va ser a Montjuïc, l’any 70. En aquella època l’esplai era els dissabtes i era gratuït. És feien tómboles, loteries, i rebíem alguna subvenció d’alguna empresa. Vam començar amb dos grups, els petits de 6 a 10 anys, i els grans d’11 a 14 anys. Hi havia uns 20 de grans i 30 de petits. En l’essència, l’esplai d’aquella època no ha canviat massa del d’avui. L’objectiu era que els nens convisquessin, que poguessin jugar tots junts”.

4

:0 g à p

Ens han dirigit aquests anys

72 a 71/ rrig 19 a s G r 3 a Cu uel 2/7 iler iq 97 u 1 M G rs Cu mon lle i t a a R nB a Jo

77 6/ 97 le 1 tl rs Cu n Ba a Jo

90 9/ 98 tiz 1 r rs Cu ia O r ú N

4 z 6 3/0 do ue 00 zon 5/9 drig 2 9 i s 9 l ó r 1 ñ Cu ert E l Ca rs na R l Cu i b e t l te A is itx Cr er l San M e b Isa

Una tarda de d va sortir a pass per Xavier Bertral

Tarda de dissabte de febrer –no fa fred, com bona part d’aquest hivern- i travesso la plaça del Trinquis amb el fill del fundador del Mowgli, el Pau. Anem a veure una persona que va liderar l’esplai als seus inicis. Un d’aquells que en diem històrics.

Són les cinc en punt, a l’Ateneu de Cornellà –Quin cafè! Extraordinari!-. El Joan Batlle comença gairebé pel principi. 1972. “Vaig aparèixer al Mowgli l’any 72. Portaven un any treballant. Jo en tenia 16, venia de Barcelona i volia ser monitor. Vaig trobar una vintena de ‘monis’ i uns cent nens i nenes. I, és clar, el Raimon Guilera i el Miquel Garriga. Ells van ser els primers a comandar la nau. Em van deixar clar que allà no es venia a fer caritat, sinó a implicar-se en un projecte”. I així comença el camí del Joan Batlle a l’entitat.

Aquells primers anys utilitzaven el local parroquial de Sant Miquel i els monitors

eren majoritàriament joves de Cornellà. L’activitat setmanal no era tan diferent de la que es fa ara. Eren hereus dels moviments escoltistes, sobretot del model francès, que intentava promoure el desenvolupament integral dels joves a través de l’educació en el lleure.

El Mowgli, igual que altres esplais que es formen a Catalunya a finals del franquisme, agafa part de l’ideari escolta i el modernitza i revoluciona.

Aglutinador de la vida del barri En aquell moment hi ha dos esplais a Cornellà: el Mowgli i el Vol i Vol i Flama (el primer a Cornellà), que ocupa el local del Patronat. “La distància entre el barri Centre i el Pedró era un abisme”, recorda Joan Batlle. Tot i això, els primers anys de l’entitat es fan algunes activitats conjuntes entre els dos esplais.

“El nostre esplai, als inicis, es caracteritzava molt pel fet de ser laic i ser un aglutinador de la vida social del barri i les famílies; per fer excursions, esport, protegir la infància, educar en el lleure

i ser integrador”. Una mica com ara, li dic jo al Joan, i ell em respon amb amb un sí i un somriure ample.

L’any 1975 representa un punt d’inflexió important a la història de l’esplai. “El 74 va ser complicat, hi havia desavinences entre els monitors, jo mateix m’havia allunyat molt tot l’any. Les colònies d’estiu no van anar bé i tot es va desmuntar”. Aquell setembre, vint monitors deixen l’esplai. “Molts havien acabat una etapa, tenien altres interessos o altres activitats. Era normal. La vida d’un monitor té una data d’inici i una data de caducitat. Això és i serà així”.

El curs 1975-76 s’inicia amb 4 monitors.

“Fins i tot alguns pares, a l’assemblea, van proposar tancar l’esplai. Em vaig fer gran de cop. Tenia 20 anys, era el més veterà i m’hi vaig trobar al capdavant. No ens vàrem rendir i les coses poc a poc van anar sortint”.

6 9 8 o /0 o /0 o /0 05 ond s 08 es 0 07 ond a 0 2 z 0 d i 2 2 o s l /10 rr rs iz ña 09 es urs a To rrio Cu ert E nter Curs t El 0 C r 2 r a a o b a B or rs an be er lS Al Jo ana Cu na T rteg Al be a s O a u Is S Jo ra nd Sa

11 0/ 01 ssi 15 2 ez o 4/ 3 rs gu as 01 Cu ela R rres 2/1 ódri 2 1 ad o 16 t rs íez Cañ 20 s R u s C Es na T D 15/ z r ui ga xell tine rs 20 z Cu a L l o e O J it se ar oix Cu a Dí er Jo aB g M rta M l d O n a M ise El

dissabte un llop sejar en activitats i gent. Les famílies juguen un paper determinant. El model d’esplai familiar es consolida.

Els anys 80 són espectaculars per al món –muscleres i crepats a part- i per al Mowgli. El lleure educatiu avança i apareixen les primeres titulacions. La Generalitat i l’Ajuntament ja tenen departaments específics de Joventut i apareix l’embrió de la professionalització a l’àmbit dels esplais. “Cada cop creem més valor a la ciutat. En aquell moment, amb la Coral Caro, que era també monitora, platejàvem obrir un segon esplai, per arribar a la població menys afavorida; que ningú es quedés enrere, fer-nos encara més transversals a la societat”, explica en Joan. L’esplai sondeja aquesta possibilitat, però la iniciativa no tira endavant. Aquesta és una utopia que no s’ha deixat de cercar en 45 anys.

El Mowgli vivia el seu primer moment de creixement, obrint-se més al barri, integrant-hi nens més allunyats de la zona d’influència de la parròquia. Es renova pedagògicament, s’obre la comunicació amb els altres esplais de la ciutat. “Ja era 1976, i van sorgir esplais a la Gavarra i Sant Ildefons i vam començar a treballar conjuntament amb ells”, recorda en Joan.

ADN Mowgli Els fruits d’aquest treball arriben el 1977-79, quan sorgeixen les primeres fornades de monitors/es formats a l’esplai. Ells aporten tota la seva experiència i dinàmiques a l’entitat. “Porten l’ADN Mowgli. Són gent molt compromesa amb la seva ciutat. Estan acostumats a ser el motor de la vida cultural i social de la vila. Se senten importants i estimen l’esplai”. Aquestes persones són el que fa créixer encara més l’entitat

Aquella dècada també es redacten els estatuts del Mowgli, es reforça la presència de les famílies i monitors als òrgans de direcció. “Allà també vam veure la necessitat d’agrupar-nos amb L’Hospitalet, Sant Feliu, El Prat i la resta de Cornellà. Les administracions no tenien finançament i havíem d’organitzar-nos entre nosaltres”. Aquest és el naixement del Movibaix, una organització que va crear un projecte pedagògic sense precedents, més enllà de federar-se per optimitzar recursos. Aquesta va ser la

llavor de la Federació Catalana de l’Esplai, a la qual l’esplai Mowgli està adherit.

L’actual local

El 1989, després d’una llarga reivindicació veïnal, L’Ajuntament cedeix a l’entitat l’edifici d’oficines de l’antiga fàbrica de Tubs Bonna –l’actual local-. Els anys que segueixen són de creixement i consolidació: projectes a totes les escoles, monitoratge del menjador de l’escola Ignasi Iglesias, impuls de plataformes socials a Cornellà i viver d’altres activitats socioeducatives, com els Geganters de Cornellà, la Jordiada, el grup de percussió Tam Tam Llops o la Coordinadora contra la Marginació . “Hem tingut la sort de tenir persones molt compromeses amb el projecte, és un goig veure aquest orgull Mowgli en tanta gent”.

La resta de la història del Mowgli ja és més coneguda, per més recent. Moments d’èxit, situacions més difícils, generacions de joves que juguen amb nens i els cuiden i eduquen. Gent com la Cristina Rodríguez, la Catalina Parpal, la Meritxell Cañadas i tants altres que han fet que avui siguem aquí. Carnavals, trobades de famílies, belluguets que -de cop- un dia són monis… I tots ells han cantat el ‘Bon profit’ en alguna casa de colònies. I recordar això em fa somriure.

6

:0 g à p

Els cadells del 1998 Per Sara/ Pau/ Marc/ Cèlia/ Mònica

Fa catorze anys es va crear un gran grup format per nens i nenes dels anys 1998 i 1999 amb ganes de menjar-se el món. Un grup força estable i constant a les activitats de dissabtes. Molts dels infants van créixer amb el grup, passant per totes les etapes evolutives de l’esplai; petits, mitjans i joves, sense desprendre’s de la seva essència: ser xerraires, actius i participatius. Uns quants d’aquests joves han decidit continuar vinculats a l’esplai, com a premonitors. Aquest gran pas no ha estat tan difícil, ja que al portar-hi molts anys, coneixen molt bé la dinàmica de l’esplai i de les activitats.

Aquests som nosaltres, una part del grup de Gregal, els Gremonis. La Sara Cardoso és una noia extrovertida i dinàmica, que forma part de l’esplai des de Rebombori. Ella és premonitora del grup de Rebombori, juntament amb la Mònica Parpal (Monique), una noia responsable i assenyada però a la vegada molt divertida, capaç d’ensortir-se de qualsevol situació. Fou de les primeres nenes de dissabtes a arribar al grup de Gregal. El Pau Millán forma part d’aquest grup des de ben petit. És una persona creativa, engrescadora i amb ganes de passar-ho bé. Juntament amb la Cèlia Martínez formen part de l’equip de monitors del grup de Xerinola. La Cèlia és activa, autodidacta i sempre té un somriure per a tothom. L’últim però no menys important, és el Marc Galé, l’únic Gremoni que està a la secció de Mitjans amb el grup de Xaloc. És un noi molt eufòric, hiperactiu i xerraire que sempre està disposat a donar-ho tot pel grup.

Ara que ja ens heu conegut us explicarem quins han estat els canvis més significatius per a nosaltres en aquesta nova etapa.

Primer de tot, la relació amb els monitors ha fet un gir de cent vuitanta graus, amb dues perspectives diferents. Ells han passat de ser els nostres referents a ser els nostres companys, amb els quals hi ha molt bon rotllo col·lectiu, tot i que es nota la diferència tant en edat com en experiència ens és molt útil per aprendre. Ara sentim que les nostres propostes i opinions són més valorades a l’hora de fer alguna activitat i/o dinàmica. Aquest any ens hem adonat que ser monitor comporta hores extra de preparació de l’equip, elaboració d’activitats i la seva respectiva valoració. No pensàvem que requerís tant de temps.

Una de les coses que hem après de l’esplai és la seva implicació tant amb serveis socials com amb el barri, oferint tantes activitats de diari per a totes les edats i personalitzant les situacions. A dissabtes, les nostres responsabilitats han augmentat, ja que ara som monitors, coorganitzem les activitats i estem a càrrec dels nens i nenes. Això crea un sentiment d’afinitat amb cadascun dels infants.

En conclusió, podem dir que la nostra experiència està sent molt bona i estem molt contents de formar part d’aquest equip i d’aquest esplai.

Què p

Martina Garriga Pérez Rebombori (5 anys)

Per jugar i fer coses xulis.

Miriam Rivas Pino Xaloc (9 anys)

Per mi l’esplai és diversió, il·lusió i amistat.

Martí Doñate Madrid Mestral (12 anys)

És un lloc on em trobo amb els amics, estem tots junts i aprenem molt i on porto des de fa molt de temps i li he agafat molt de carinyo.

è és per a tu l’esplai?

Deixem que els nens s’ho passin pipa per Jordi Évole

Pareu màquines, que parlem de l’esplai! Heu anat a l’esplai vosaltres? Sí, clar, si no, no estaríeu llegint aquesta revista. Jo no, a casa érem més de colla sardanista... No és broma. Ja ho demanava jo als pares que preferia l’esplai.

Bàsicament per dos motius: els amics que anaven a l’esplai sortien més de colònies, i dos, lligaven més. Sobretot pel segon motiu.

Miguel Benito Escaja Rebombori (5 anys)

Samuel Barberà Cortés Xerinola (7 anys)

Marcel Funes Villegas Xerinola (6 anys)

Per fer amics i amigues.

És un món ple de jocs

És un centre educatiu

Mario Carmona Castillo Xaloc (9 anys)

Guim Balasch Fernández Tramuntana (10 anys)

Lorena Fernández Valero Tramuntana ( 11 anys)

Jo prefereixo venir a l’esplai a jugar amb els meus amics en comptes de jugar a la play a casa.

És un lloc on desconnectar del dia a dia i estar tranquil amb els companys.

L’esplai és per mi diversió, conèixer gent, riure, enfadar-te de vegades, per gaudir i ser un mateix.

Aina Méndez Codina Mestral (13 anys)

Tigist Llaudet Sendin Ponent (15 anys)

Arnau Tebar Monsonet Ponent (12 anys)

És un lloc on t’ho pots passar bé i conèixer més gent.

És un espai de diversió on puc connectar amb els altres i compartir experiències noves.

És un lloc on jugar i trobar-me amb els meus amics.

Crec que per l’educació i l’aprenetatge dels nens i nenes, l’escola és bàsica, però també crec que no hem d’oblidar altres elements que ens fan crèixer: sortir al carrer, descobrir el barri, viure aventures amb els col·legues, improvisar un partit amb els veïns, barallar-nos i fer les paus... viure experiències que seran insubstituïbles.

I els adults, a part de deixar els infants que visquin les seves experiències, hauríem de ser més tolerants amb l’ús que fan de l’espai públic. Hem viscut una transformació als carrers i espais públics, on abans no hi havia tants i tants cotxes i s’hi podia jugar a pilota, a “l’escondite” o fins i tot es clavaven llimes al terra als carrers que no estaven asfaltats... Ara potser està tot més condicionat... però hi ha penjat un cartell que diu “prohibit jugar a pilota”...

S’haurien de prohibir els cartells que prohibeixen jugar a pilota.

Em sembla més necessari que mai el paper de l’esplai i l’educació en el lleure, també en l’espai públic. A tothom li sembla bé la seva tasca, però molts esplais s’han de buscar la vida, trobar llocs on no “destorbin” ni “molestin”.

Llocs on els nens i nenes puguin anar a jugar, divertir-se i aprendre de manera lúdica. Deixem que els nens s’ho passin pipa i que els esplais donin vida als nostres carrers i places. La tasca que fan val molt i molt la pena.

8

:0 g à p

Del blanc i negr al color per Gemma Ros

Quan entro a la biblioteca del Mowgli per triar les fotografies més representatives d’aquests 45 anys, me n’adono del compromís de tot l’equip humà que hi forma part.

Les taules són plenes de projectes educatius, propostes d’activitats i alguna ambientació passada o futura; ... sobre els prestatges, els llibrets per a les famílies de cada secció, fotografies de les darreres colònies i la mostra d’alguns tallers.

En l’ambient es copsa el que l’arxiu fotogràfic m’ensenyarà després: milers d’imatges on es reflecteixen els VALORS DE L’ESPLAI.

Les imatges més antigues, en blanc i negre, mostren excactament el mateix que estic vivint ara com a mare de l’esplai. És divertit veure el pas del temps a través d’aquestes fotografies: nenes i nens d’abans convertits en monitors i monitores, joves que ara són mares i pares de l’esplai, equips de monitors d’ençà que continuen vinculats a l’esplai d’una manera o altra. És el pas del temps.

Han passat 45 anys i han canviat moltes coses (només cal veure els “looks” d’abans i ara!!), però els valors continuen sent els mateixos ... i el més difícil, es continuen transmeten en cada activitat, en cada sortida i en cada trobada.

confia

Potenciant l’auto

gre

topia.

e la u d a c r e c e r , a la

nçant

Seguim ava

ació.

ança i la comunic

Amb il·lusió,

per fer front

als nous rept

es.

0

:1 g à p

Fomentant l’esforç

eració.

itat i coop r a d li so la e d s e uant d

Act

Amb responsabilitat i

generositat vers l’altr

e.

ma Ens desenvolupem co

persones, de

individual i col·lectiu.

Ens inspirem en els va

lors de fraternitat i d

iversitat.

Formant-nos en l’honestedat i el compromís amb la comunitat.

i la es de la generositat

felicitat.

: pàg

12 Albert Elizondo Com diu una vella cançó...“Fent camí per la vida… (nou anys trescant amb els companys i companyes de l’esplai Mowgli, des de l’estiu del 1999 fins a desfer la motxilla de campaments una nit de juliol de 2008)… ens tocarà menjar la pols… (amb esforços i il·lusions compartides)... ficar-me al mig del fang com han fet molts... (treballant colze a colze per treure el “fang” del soterrani de l’esplai després de més d’una nit de pluja intensa je, je, je)”.

Els dies de fer camí amb la gent de l’esplai formen part de mi i els porto de bon grat a la motxilla que m’acompanya dia a dia... A l’escola amb els infants, a la muntanya amb els companys de cordada, a qualsevol terrassa fent un beure en bona companyia...

Així que no puc més que desitjar-vos a tota la gent que formeu part de Mowgli que la vostra motxilla s’ompli cada dia de moments inoblidables. Una abraçada ben forta i per molts anys!!!

Sylvia Ponce Vaig arribar al Mowgli al setembre de l’any 1999. Vaig començar fent un taller de plàstica a les tardes i de seguida vaig vincular-me al projecte dels dissabtes. Així, poc a poc, van anar passant els anys i entre campaments, colònies, festes i assemblees vaig viure experiències úniques. L’any 2010 va

ser el meu últim any a l’entitat i, des d’aleshores, la vida m’ha ofert moltes sorpreses.

L’any 2011 va néixer la meva filla Júlia i el 2014 el meu fill Ot. Ara vivim a Gelida tots quatre: la Júlia, l’Ot, l’Arnau i jo (bé, i tres gats). Continuo treballant com a mestra molt aprop del Mowgli, a Sant Joan Despí, i el poc temps lliure que em queda mantinc la meva afició per la dansa.

On són e

Laia Navarro Hola a tots, sóc la Laia Navarro i vaig ser monitora de l’esplai durant cinc anys i d’això ja fa.... 9 anys! Quan em van demanar una fotografia meva i una breu explicació del que ha sigut de mi, vaig donar moltes voltes i al final he triat aquesta expressament per felicitar un nou aniversari de l’esplai. Com veieu, jo també aprofito qualsevol ocasió per celebrar festes.

Actualment continuo treballant com a mestra a una escola intentant aplicar tot allò que pel camí he anat aprenent i aprofito per dir que part d’aquests aprenentatges els he adquirit gràcies a tots vosaltres. Així que FELICITATS i GRÀCIES per tot el que hem compartit.

Mar Moragas Sóc la Mar Moragas i vaig ser monitora de l’esplai des del 2000 fins el 2007.

Durant els set anys que vaig estar al Mowgli sempre vaig estar a la secció de petits. Des del 2007 he estat centrada en la meva carrera de geòloga.

Actualment sóc investigadora a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) on, a més, estic realitzant la meva tesi doctoral a temps parcial.

En aquests darrers anys he estat voltant pel món, des de llocs propers com els Pirineus fins d’altres tan exòtics com el Marroc o Angola, intentant entendre una mica millor com funciona el nostre planeta.

Manu Maya Ceci Bernal Hola! Sóc la Cecilia, bé, tothom em deia la Ceci! Vaig ser monitora del grup Xerinola entre el 2000 i el 2002.

Al setembre del 2002 vaig embarcar en una aventura a Sheffield, South Yorkshire, al nord d’Anglaterra. Mai hauria pensat que seria sense retorn.

Aquí l’anglès és molt tancat i no vaig poder continuar treballant com a monitora. Ja fa 11 anys que treballo

en empreses de compra a l’engròs. I n’estic contenta.

El meu company és en Mat i tinc el meu fill Jordi, que té 6 anys. En Jordi ha començat a gaudir dels Scouts i jo, com bona mare, he començat a fer voluntariat amb el grup i de vegades els records vénen. L’ Esplai va ser un lloc molt especial per mi, on vaig aprendre molt dels meus companys i de vosaltres, Xerinola del 2000 fins el 2002. Un petó, una abraçada i molts records per a tots i totes.

El meu camí a l’esplai Mowgli es remunta a finals dels anys vuitanta com a noi i jove del grup de Ponent. Més endavant, a mitjans dels noranta, vaig decidir implicar-me dins l’equip de ‘monis’. Vaig poder estar amb petits mitjans i joves i també, més cap al final, fent tasques d’infraestructura.

Des que vaig finalitzar la meva etapa al Mowgli, cap al 2005, he continuat vinculat al món educatiu però des de l’escola. Primer com a mestre d’educació especial, i ara, des de fa uns deu anys, com a logopeda del CREDA, al Baix Llobregat.”

Estela Rossi

Núria Martinez Em dic Núria Martínez i vaig créixer a l’esplai. En acabar al grup de joves, vaig començar a fer de premonitora als casals de vacances. Recordo que la meva estrena com a monitora va ser al casal diari, en el taller d’expressió creativa.

Des de llavors, he seguit creixent amb l’esplai. Tallers de teatre; tardes de dissabtes amb joves, mitjans i petits; colònies de primavera i estiu; campa-

Es busquen monitors/es d’estiu! Això deia l’anunci que em va obrir les portes del Mowgli. Anys més tard, em vaig assabentar que la Tam va ser qui el va penjar al taulell de la meva universitat. Casualitat? Jo prefereixo dirne “tret de sortida” perquè això va ser el començament de set anys a l’esplai. Set anys en què vaig fer de tot, monitora de casals i de dissabtes, dinamitzadora Òmnia, tallerista, moni de campaments de joves (Xaloc amb x de mitxa) i directora pedagògica.

Després, vaig aturar-me, i vaig decidir fer un voluntariat en educació a Perú i Bolívia. En tornar, he continuat treballant en el món de l’educació no formal portant un espai familiar i projectes de participació infantil i a la xarxa d’educació lliure. M’adono que tot aquest món pel qual m’he inclinat després del Mowgli, ve donat per aquells set anys, per les persones que vaig conèixer, per l’ideari Mowgli.

A la foto estic pujant la Pica d’Estats, una de les meves aficions preferides que conservo després de fer les rutes amb Xaloc. En moltes ocasions, quan faig muntanya, em vénen al cap moments molt divertits, com quan l’Aleix em deia cada cinc minuts: “Estela que me voy, que estoy petao, que aqui me quedo”. Però al final sempre l’acabava fent. O recordo, a tot el grup cantant i ballant el ‘chichi gua’ arribant al cim. He de confessar que ara jo també el canto.

ments i rutes; casals de tota mena; matins i tardes de joc i relació a la ludoteca en família i a l’espai familiar...

El meu pas per l’entitat com a monitora ha estat clau per descobrir la meva vocació. Els infants són font de coneixement i diria que, en part, són ells qui ens ajuden a créixer a nosaltres. Actualment estic finalitzant els estudis de pedagogia i procuro invertir el temps en escriure i imaginar nous móns i possibilitats.

els ‘monis’?

Rosa Tebar

Sóc la Rosa Tebar, vaig ser nena de l’esplai Mowgli en els seus inicis, després monitora i com a mare la meva filla va anar a l’esplai... Ara ella també n’és monitora des de fa uns anys... Sóc mestra i per tant continuo treballant cada dia amb infants ajudant-los a aprendre i créixer com a persones en aquest món tan maco i a la vegada complexe en el que vivim!!!

María Moral

Kiti La meva veïna anava els dissabtes a l’esplai i jo em quedava al carrer jugant, tindríem uns 9-10 anys. Un bon dia li vaig dir a la meva mare que volia anar on anava la Sílvia i així va començar la meva història amb l’esplai, dissabtes, colònies, campaments... Als 16 anys va venir la proposta de fer de premonitora! Quina responsabilitat!.

Vaig estar uns set anys com a monitora i aquesta experiència em va fer decidir a dedicar-me a l’educació exercint com educadora social i infantil en diferents àmbits de Cornellà i Sant Joan Despí. Aquests últims divuit anys he estat amb la petita infància a escoles bressol municipals.

Em dic María i jo també vaig ser monitora del Mowgli, del setembre del 1997 al juliol del 2002. Els primers anys vaig fer la coordinació de la secció de Mitjans, que llavors estava formada pels grups de Mestral i de Migjorn.

Jo era la responsable del grup dels grans, amb l´Olga Díez i el Carles Ors. Al grup dels petits estava la Sònia, la Isa Santero i el Manu Maya. Després s’hi van afegir la Marta, el Juanan Santero i l’Albert Elizondo. A les colònies i campaments vam treballar amb l’Alex, el Ramón, l’Ignasi, el Pau, la Tere, la Maite, l’Arnau, el Carlos Saldarriaga, la Maribel... Espero que ningú s’enfadi si em deixo algú. Els últims anys vaig estar al Casal de Joves també amb Mestral i amb Austral.

Em vaig acomiadar del Mowgli al campament-camp de treball de Tartareu, però encara vaig continuar un any més vinculada a la junta directiva de l’associació.

Des del 2005 que visc a Vall-de-roures (Terol), a la comarca del Matarranya, un poble de poc més de 2000 habitants ara catalogat com un dels pobles més bonics d’Espanya, en un entorn rural

i natural preciós. I el més important de tot és que aquí he tingut els meus dos fills: el Roc, de vuit anys, i la Irene, de set.

Vaig trobar feina de cuinera en un hotel...i malgrat els esforços per continuar la meva feina vinculada a l’educació i la formació de monitors....aquí es molt difícil. Així que porto deu anys entre olles i cassoles, però també he tingut temps de participar en la vida associativa del poble. Des de les darreres eleccions municipals també estic com a regidora.

I per acabar-ho d’adobar, el proper mes de gener iniciem un nou projecte que ens fa molta il·lusió, en part per la vinculació que té amb la nostra experiència: obrirem un Alberg de la Joventut. A la nostra edat ja no serem els monitors, però en portarem la gestió i farem tot el que puguem perquè els grups que vinguin gaudeixin tant com ho vam fer nosaltres en el seu moment.

Espero que la celebració de l’aniversari del Mowgli sigui un èxit i us desitjo molta sort a tots els que hi treballeu en aquests moments. Aprofito per donar una abraçada molt forta a tots aquells que van compartir amb mi tants i tants moments d’il·lusió i felicitat. Moltes gràcies per pensar en mi...

: pàg

14

Agenda

Durant tot l’a activitats per Si les vols con

26 de setembre

28/31 Octubre

Novembre

Adéu a l’estiu, Benvinguda a la tardor

Castanyada

Excursions seccions

Vacances de Nadal

6 de febrer

27 de febrer

Casal d’hivern

Carnaval

20 anys, 20 cims

23 d’abril

23 d’abril

24 d’abril

Sant Jordi

8 hores de Contes

Jordiada

11 de juny

Juliol

Juliol

Festa del Llops

Casal d’Estiu

Colònies i Campaments d’estiu

2

any l’esplai Mowgli fa diferents infants, joves i famílies. nèixer aquí et deixem l’Agenda.

21 de novembre

19 de desembre

Anar al Mowgli serà obligatori per Jaume Funes

Declaració Universal dels Drets dels Infants

Sopar de Nadal

6 de març

27/30 de març

Calçotada famílies

Casal i Colònies Primavera

10 de maig

5 de juny

Festa Esplai

Tamborinada

Agost

Can Padró

En general, les crisis de les societats el primer que posen en crisi són les seves preocupacions per la infància. Deixen en evidència, per exemple, que quan falten diners, quan es modifiquen els nostres horaris adults o quan el grup familiar deixa de ser el tradicional, no pensem primer en els infants, no cerquem noves formes de donar resposta a les seves necessitats. Fins i tot maneres bàsiques d’entendre el seu món, com ara l’aprenentatge a partir del joc, passen a l’oblit.

En el moment actual, les infàncies de la recessió estan sent víctimes de tres grans oblits adults. Primer, els hem retallat les hores de mare o pare. Els seus adults, per sobreviure o per viure consumint igual que abans, es queden sense temps de vida i han d’oblidar que primer eren les abraçades. Després ve el caos dels horaris i les demandes adultes de més temps de custòdia. Els temps de la infància passen a ser secundaris dels temps dels adults. Cap empresa pensa que els seus productors han de fer de pares. És difícil trobar un entorn, una comunitat, que estigui organitzada pensant en com fer possibles els diferents temps de la infància. El darrer oblit té a veure amb el joc i la convivència. Les famílies i el sistema escolar han deixat de banda el joc i la relació com a formes imprescindibles de l’aprenentatge i de la humanització. Tornem al vell paradigma que només amb la instrucció s’aprén i el fet d’accedir al saber el convertim en un simple acte individual.

La història del Mowgli és l’exemple del compromís de diverses generacions per fer possible aprendre jugant, per descobrir-se a si mateix mirant l’altre, per educar infants en mig de la diversitat d’infàncies, d’orígens i de recursos. ¿Quan faci 50 anys serà ja obligatori assegurar per a tothom un temps de joc compartit per comprendre el món?

Parlem amb Isa Santero

Tota una vida lligada al Mowgli per Marta Ciércoles Un viatge al Brasil, quan tenia 16 anys, li va canviar radicalment la manera de veure i d’entendre la vida. L’Isa Santero va ser la jove escollida pel Mowgli per participar en una trobada amb Meninos da Rua organitzada per la Federació Catalana de l’Esplai.

Era l’any 1994, però, abans d’aquesta experiència vital, l’Isa ja acumulava un munt de vivències i records lligats a l’esplai. Hi va arribar amb vuit anys, de manera gairebé casual, com passa amb tantes coses de la vida que acaben impregnant per sempre les nostres biografies. “Vaig arribar directament a unes colònies d’estiu. Una amiga de l’escola ja anava al Mowgli i m’hi va engrescar. Recordo que em va costar moltíssim convèncer el meu pare perquè m’hi deixés anar…”, explica l’Isa amb un somriure.

Malgrat que en aquelles primeres colònies va ser batejada pels companys com la sexy (“cosa que em va molestar molt”, recorda), el bon regust que li va deixar la relació amb la monitora i la convivència amb la resta de nens va ser decisiu per continuar lligada al Mowgli. Un cop va començar el curs, l’Isa es va enganxar a l’activitat de dissabtes i es va convertir, ara sí, en una nena de l’esplai.

Poc podia imaginar llavors que acabaria fent tots els papers de l’auca. De nena a jove, de jove a moni, de moni a directora, presidenta…

Però, anem per parts. De la seva etapa de nena i adolescent, l’Isa conserva un record molt especial de la Cristina, la monitora que la va acompanyar durant uns quants anys i que ella recorda “com una segona mare” pel paper clau que va tenir en la seva evolució vital i el seu creixement.

L’empremta del Mowgli s’anava fent més intensa.

© CEIJ MOWGLI Abril 2016 Plaça de Josep Tarradellas s/n. 08940 Cornellà de Llobregat 933 77 06 95 esplaimowgli.org @esplaimowgli

EQUIP DE REDACCIÓ Xavier Bertral @bertral Luisa Pérez @LuisaPerez Marta Ciércoles @MartaCiercoles Emma López Gemma Ros Élia López DISSENY Cristian Pujante

Per això, quan l’Isa va fer el curs de premonitora va ser un pas del tot natural. “Tenia claríssim que hi volia continuar”, afirma. La llavor dels valors lligats a l’esplai, com la solidaritat, la generositat o l’amor per la natura, ja havia arrelat dins seu.

nitora de la secció de petits.

També en aquesta ocasió, tot va començar amb unes colònies. Alguns d’aquells nens que no aixecaven tres pams de terra són ara monitors de la seva filla gran, la Naia, que ara té sis anys. La cadena no es trenca i “això és maquís-

fet, el Mowgli també ha estat present fins i tot en la seva vida laboral, ja que en va ser codirectora entre el 2003 i el 2005.

Després de l’etapa a la direcció, amb una dedicació molt intensa, va arribar un moment de certa “desconnexió” i de necessitat de respirar aires nous. “Va coincidir amb l’inici de la vida en parella, l’arribada de les filles i amb nous interessos i projectes vitals”, resumeix l’Isa. Però ja hem dit que la cadena mai no es trenca i, poc temps després, ja tornem a tenir l’Isa al Mowgli, aquest cop com a mare i, l’any 2010, a més, com a presidenta.

Ara que s’ho pot mirar amb la perspectiva que donen gairebé 30 anys de vinculació amb el Mowgli, l’Isa creu que l’essència de l’esplai es manté intacta, malgrat que el món ha canviat molt. Les colònies continuen sent una aventura per a la seva filla com ho van ser per a ella; la relació amb els amics encara és aquell tresor que cal cuidar dia a dia… Un apunt, però: “Potser trobo a faltar una mica la relació amb la natura i l’excursionisme, que a la meva època era un eix central”, comenta.

I, amb el viatge al Brasil, va acabar d’esclatar .Tenia 16 anys quan va viure el que va ser una experiència “bestial i vital”. Conviure amb joves de la mateixa edat que, malgrat viure al carrer, “et donaven mil voltes en maduresa i recorregut de vida”, va ser com rebre un enorme bany de realitat. Les desigualtats eren allà mateix i els qui les patien tenien cara, nom i cognom.

Als 18 anys, l’Isa ja era mo-

sim”, afirma l’Isa. “Jo sóc com sóc gràcies a l’esplai. Els meus valors i la capacitat de gaudir de la vida no serien els mateixos si no hagués passat pel Mowgli”, assegura. Una bona mostra del que diu l’Isa és que, malgrat haver fet els estudis de magisteri i de pedagogia i que ara podria estar fent de mestra, la seva carrera professional ha anat cap a l’educació en el lleure i el treball al tercer sector. De

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO Jordi Évole @jordievole Jaume Funes @JaumeFunes Júlia Tardà @JuliaTarda Marta Baro FOTOGRAFIES Arxiu històric i documental Esplai Mowgli, Núria Mu-

L’Isa m’explica tots aquests records i reflexions durant un cap de semana compartit en una casa de colònies. Hi ha anat amb un munt d’amics.

La majoria són amics del Mowgli, de la seva etapa com a nena i també dels anys en què va fer de monitora, que ha mantingut ben a prop tots aquests anys. La majoria ja tenen fills i bona part d’aquests infants són ara nens de l’esplai. Això no pot ser casualitat. Alguna cosa especial deu tenir aquest Mowgli…

ñoz, Xavier Bertral, Manolo García i Cristina Calderer.

AMB LA PARTICIPACIÓ DE: Tamara Flórez Pau Garriga Ignasi Guasch Catalina Parpal Cristina Rodríguez Joana Torres Olga Díez

Amb el suport de: