Page 1

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

FULL INFORMATIU Núm.

6

Novembre — Desembre 2008


GOVERN DE LES ILLES BALEARS CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS Full Informatiu Edició: CEIB Redacció: Secretaria del CEIB


E d i t o r i a l La participació com a fonament de l’educació Dia 6 de desembre celebràrem els 30 anys de democràcia. Aquesta és una festa important per a tots nosaltres perquè la Constitució va obrir els camins de la participació. I és que democràcia i participació van tan units que gairebé són una mateixa idea. Però també, democràcia i participació van units al concepte actual de l’educació. Democràcia, participació i escola pública van néixer el mateix dia. Quan s’instituí el dret a l’educació es va fer amb la idea de formar una ciutadania que mantingués i reforçàs l’estat democràtic. D’aquesta manera podríem afirmar que la participació és el fonament de l’educació: “els poders públics garanteixen el dret de tots a l’educació (.. .) amb la participació efectiva de tots els sectors afectats”, diu la nostra Constitució a l’article 27.5”.

Sumari

Temes d’interés

Entrevista

4

6

Col—laboracions

2

Informacions

8

Miscel—lània

11

La LODE va articular la participació en educació mitjançant la creació de consells escolars a tots els nivells del sistema educatiu, des del Consell Escolar de l’Estat fins al de cada centre educatiu, passant pels de comunitat autònoma, territoris insulars i municipis. L’any 1986 es constituïren el consells escolars de centre i el Consell Escolar de l’Estat com a òrgan suprem de participació en educació. El nostre consell escolar autonòmic es constituí el 2001, després de ser assolides pel Govern de les Illes Balears les competències en matèria educativa. Els consells escolars insulars estan constituïts, excepció feta del de Formentera que ho farà ben aviat. També s’han anat constituint nombrosos consells escolars municipals a totes les illes. Davant d’aquesta situació, que és francament positiva, ens hem de demanar si els consells escolars s’han enfortit amb els pas del temps i si han cobert les expectatives creades. Al respecte, hi ha qui pensa que la participació és un valor tan important en l’educació que si comparam la situació actual amb la que existia fa 30 anys hem de valorar molt positivament el canvi operat. Per una banda existeix una opinió molt estesa que en fa una valoració menys positiva de la situació, perquè pensa que els consells escolars de centre es reuneixen i decideixen poc. La crítica s’estén al Consell Escolar de l’Estat i als consells autonòmics on hi manca debat, i als consells escolars municipals sobre els que es té poca informació sobre allò que fan. En definitiva, si entenem que la participació és el fonament de l’educació, no hem d’enfortir la primera perquè en surti beneficiada la segona? Per això hem de reivindicar una escola més participativa a tots els nivells: - Els alumnes han de participar i ésser protagonistes del seu propi aprenentatge. - El treball cooperatiu del professorat ha d’afavorir una escola més eficaç. - La col—laboració entre família i escola ha de superar la freda condició d’usuari i de servei públic. - L’escola ha de participar en la vida social del municipi. En poques paraules, “la participació efectiva de tots els sectors afectats s’ha de fer una realitat a tots els consells escolars de qualsevol àmbit”. Però aquest no és un objectiu fàcil i sempre trobarem resistències i entrebancs. Per millorar aquesta situació haurem de canviar la nostra actitud, tal i com va dir la senyora Ingrid Betancourt a l’acte de lliurament dels darrers premis Príncipe de Asturias: “Tocad los corazones duros... Cada cual tiene que cambiar de actitud... Pero para que los otros cambien, primero uno tiene que cambiar”.


T E M E S D’ I N T E R É S PROGRAMA DE REUTILITZACIÓ DE LLIBRES DE TEXT AL CP NOSTRA SENYORA DE ROBINES Antònia Oliver (secretària), Beatriz Raposo (coordinadora del programa) M. Angels Rivera (mestra col·laboradora).

A finals del curs passat al CP Ntra. Sra. de Robines (Binissalem) es creà una comissió per dur endavant el fons de llibres, seguint la normativa establerta per la Conselleria. Fins ara havíem tengut una comissió formada per un representant de l’APIMA, un dels Serveis Socials de l’Ajuntament i un mestre. A partir del curs passat s’incrementà la participació del professorat i la tasca passà a ser responsabilitat del centre, quedant constituïda la comissió de la següent manera: un representant dels pares, un de l’Ajuntament, un de l’APIMA, dos mestres, el director i la secretària. Així, idò, una vegada recollida la normativa lliurada per la Conselleria, iniciàrem la feina de recerca d’experiències d’altres centres i fins i tot d’altres països (a França és una pràctica establerta de fa més de 10 anys). Una vegada recollida tota la informació, cercàrem diferents pressuposts per tal de trobar l’opció econòmica més favorable per a les famílies dels nostres alumnes. Després de fer molts comptes establírem una quota única de 85 € per a tot l’alumnat. Comptàrem amb l’aportació de la Conselleria de 70 € per alumne afegit al fons, aportacions de l’Ajuntament i de l’APIMA, i un considerable romanent del curs passat per si els comptes fallaven. Cal dir que l’aportació de la Conselleria, només per a aquest curs, és per als nins afegits de 1r fins a 4t de primària, i que al nostre centre hi participa tot primària (5è i 6è també). Posteriorment s’establiren les normes per a les famílies que s’implicaren (en vàries circulars, a la pàgina WEB del centre i personalment a tots els pares i mares que així ho demanaren). Repartírem la feina de difusió entre tres mestres del centre que dedicaren molt de temps a aclarir dubtes i facilitar l’adhesió al fons. Els acords bàsics per iniciar la tasca foren: ∗ Posar límits per al pagament de les famílies, però donant també facilitats per pagar en terminis a les famílies que tenen qualque problema específic. ∗ Deixar ben clar que es tracta d’un sistema de préstec de llibres i que sols retornaran a l’escola els que són reutilitzables. ∗ Que totes les normes són revisables, des del moment que començàrem les feines amb una considerable manca de temps per fer una bona planificació. ∗ Donar indicacions al professorat per col—laborar en la bona conservació dels llibres. Tal vegada la tasca més dura va ser en el més de juliol, ja que arribaren les vacances i la feina sols estava començada. Aquell mes ens reunírem més d’un dia per setmana per rebre els llibres nous i comprovar que tot era correcte, elaborar les etiquetes dels llibres de cada soci (alumne) i controlar a qui pertany cada any, i per acabar d’organitzar el lliurament del material a les famílies. El mes de setembre, abans de l’inici de les classes, demanàrem ajuda als pares i alumnes per folrar, organitzar i etiquetar els llibres, de forma que a principi del curs els nins tenien quasi tots els llibres a l’aula. El dia de la reunió de l’inici del curs (12 de setembre) els pares varen rebre uns documents de compromís i de revisió dels llibres per signar i tornar als tutors. Aquest procés s’ha d’anar repetint aquest curs per a cada alumne nouvingut (enguany s’ha donat el cas que els nouvinguts han estat nombrosos). Gràcies a la tasca de difusió entre les famílies del centre hem aconseguit una participació del 50% de l’alumnat (de 1r a 6è de primària) i un 36% més que el curs passat. Esperam que aquesta xifra augmenti encara més el curs que ve, quan l’experiència sigui més familiar per a tots.

Tenim molt clar que és important que els nostres alumnes s’adhereixin al fons perquè: ⇒ Volem alliberar una mica les famílies del pes del cost dels llibres de text. ⇒ Som un centre ecoambiental que s’esforça per reduir el consum del paper i apostam per la reutilització. ⇒ Ens queda encara pendent: ⇒ Revisar el sistema de recepció de libres. ⇒ Simplificar la feina. ⇒ Establir unes normes generals pel fons de llibres amb la CCP de l’escola i fer revisions periòdiques. ⇒ Augmentar el nombre d’alumnes adherits al fons. ⇒ Reduir la quota per donar més facilitats a les famílies.


L’experiència del programa de reutilització dels llibres de text a l’IES Marratxí Jaume March Serra Director IES Marratxí En el projecte de direcció que presentàrem per posar en marxa l’IES Marratxí l’any 2002, un dels trets significatius era la posada en marxa, des del primer moment, d’un programa voluntari de reutilització dels llibres de text, per aconseguir la major gratuïtat possible d’aquests materials curriculars. Es tractava de reutilitzar uns llibres que, gairebé sempre, en acabar el curs, van directament als fems, ja que molt poca gent conserva els llibres de secundària obligatòria, excepte si hi ha germans o germanes que els puguin emprar. És el mateix que es fa en una biblioteca, on els llibres passen d’un usuari a un altre i només es donen de baixa quan el seu ús reiterat els fan inservibles pel préstec. Partíem de la premissa que la gratuïtat dels llibres de text no existeix. Qualsevol proposta per a reduir la despesa anual d’aquests materials curriculars tracta només de resoldre qui els paga: les famílies, els ajuntaments o la Conselleria d’Educació i Cultura (en aquests dos darrers casos amb els doblers dels impostos de tots). Desenvolupàrem aquest programa de gratuïtat basat en la reutilització com un tret d’identitat en el Projecte Educatiu del nostre centre, a la vegada que es contemplaren algunes metodologies i estratègies en el Projecte Curricular. Així preteníem afavorir valors mediambientals de preservació dels boscos necessaris per a imprimir any rere any tots els llibres, de responsabilitzar (inclòs econòmicament) l’alumnat amb el respecte als llibres i de treballar valors i actituds com la cooperació, el reci-

clatge, el consum responsable, l’ajuda a l’estalvi familiar... i tot amb molt poc esforç. Plantejàrem com a fórmula un dipòsit de les famílies per a comprar els llibres, ja que no hi havia cap programa institucional al respecte. Les famílies recuperen al final de la seva escolarització a l’institut una part del dipòsit inicial, ja que es descompta una quantitat per any de permanència en el programa. Com a mínim es garanteix la recuperació del 20% del dipòsit inicial després dels sis anys (en el nostre cas el programa s’aplica tant a l’ESO com al batxillerat i la formació professional). La diferència d’un institut respecte d’un centre de primària és un cert augment de complexitat en la distribució dels lots de llibres, ja que no tot l’alumnat té els mateixos: de primer a tercer d’ESO hem de tenir en compte l’assignatura optativa de cada alumne/a a l’hora de preparar els paquets; a tercer i quart d’ESO també hem de considerar l’alumnat que cursa els programes de diversificació curricular, el qual té alguns llibres de text diferents, i la major complexitat se’ns produeix a quart d’ESO ja que cada alumne/a tria tres de les vuit assignatures opcionals. També en el batxillerat, amb els distints itineraris, hi ha una major complexitat. Amb aquest sistema, que aquest curs entra en el seu setè any de funcionament, hem obtingut una elevada i creixent participació que actualment, en els cursos d’ESO, supera el

80% i, en el conjunt del centre inclosos els nivells no obligatoris, un 75%. I això sense cap suport econòmic institucional fins ara; només amb l’aportació de les famílies que es descompta en retirar el dipòsit inicial. El sistema de reutilització permet a les famílies l’estalvi del cost dels llibres de text (uns 1.500 € entre ESO i batxillerat) si llurs fills i filles els retornen en bon estat a final de curs i es poden fer servir el següent curs per als nous alumnes, i qui no els retorna, els espenya, els perd o té l’assignatura suspesa paga el seu cost. Així, a més de fomentar els valors mediambientals, es fa a l’alumnat responsable de la seva conservació i pot ser un petit estímul per recuperar l’assignatura el recobrar el dipòsit addicional. L’estalvi és encara més significatiu per a l’alumnat acollit al programa que durant el curs ha de canviar de centre, ja que així no ha de comprar dues vegades els llibres de text perquè la majoria no serveixen en un altre centre. Pel que fa a treballar la tècnica del subratllat, ja que no es poden subratllar els llibres de text, es fa en altres documents. A més, el nostre alumnat ja ha descobert tècniques per fer comentaris i anotacions en el llibre de text aferrant-hi un post-it amb els aclariments i llevar-lo a final de curs. Així també afavorim que l’alumnat escrigui en els quaderns, que és un eina més valuosa que no el simple subratllat d’un llibre. Amb el suport institucional, aquest programa permetrà reduir encara més l’aportació dels pares i mares i canviar els llibres després de cada quatre anys sense problemes.


E N T R E V I S T A Maria Antònia Xamena Mayol

va néixer a Alaró. Fou mestra i directora del col·legi públic Sant Bartomeu, d’Alaró. Ara és la coordinadora del Programa de Reutilització de llibres i material didàctic de la Conselleria d’Educació i Cultura, publicat per Ordre de la consellera de 2 de juny de 2008.

Quina era la seva experiència prèvia en la reutilització de llibres? Quan vaig ser directora al col·legi públic Sant Bartomeu vaig dur el programa de reutilització de llibres. Els pares havien plantejat aquesta idea i, com el nostre era un centre ecoambiental, vàrem veure que podia ser molt positiu ajuntar ambdues branques. Per una part fèiem feina amb valors i per l’altra treballàvem la reutilització de recursos i l’estalvi familiar. La gratuïtat de l’educació sempre tenia el reducte de la gratuïtat dels llibres de text i d’aquesta manera el superàrem. Qui gestionava el sistema? El responsable del programa era el consell escolar, la part didàctica i pedagògica anava a càrrec del professorat i els pares tenien cura de la gestió econòmica. Es tractava d’un programa que, pel temps que duia en funcionament, estava prou treballat i coneixíem els seus punts febles. Quins eren els seus punts febles? Els llibres de primer i segon de primària, que normalment no són reutilitzables en una part important. El programa s’adequa a les iniciatives que existien anteriorment en diferents centres educatius? Abans que sortís l’Ordre, entre vuit i nou centres aplicaven aquest model, però també es feien altres iniciatives molt valuoses en el mateix sentit, com per exemple l’intercanvi de llibres. Aquestes iniciatives han ajudat que fos més fàcil l’assumpció del programa perquè ja hi havia una cultura d’optimització de recursos, que tant podia partir de la direcció del centre com de les AMIPA. Quin és l’objectiu del programa de la Conselleria?

Fer un ús responsable dels llibres de text, amb valors de solidaritat i cooperació, que ens dugui a l’abaratiment del preu del llibre de text i a l’optimització de recursos per part del centre. Venim de la cultura d’usar els llibres de text i tirar-los o, amb una mica de sort, passar-los als germans petits o a algun veí. És una mentalitat excessivament consumista Pot explicar-nos com funciona aquest sistema? Posem que en un centre determinat els llibres tenen un cost de 150 euros per alumne i hem de fer un fons comú per comprar la totalitat dels llibres. La Conselleria n’hi posarà 70 per alumne, la diferència serà l’aportació dels pares i amb aquest fons es compraran els llibres. Això s’ha de fer el mes de juny, de tal manera que quan els alumnes comencin el nou curs trobin els seus nous llibres a l’escola. A final de curs quedaran en el centre tots aquells llibres que siguin reutilitzables i que, per tant, no s’hauran de comprar. De cara al proper curs tendrem l’aportació de la Conselleria i d’altres, però ja no hem de menester comprar tants llibres i, per tant, minvarà l’aportació que han de fer els pares. Quan els alumnes passen de curs, tornen a fer aportacions? Els pares sempre paguen una mica, ve a ser la renda d’utilització de llibres. I si uns pares no volen participarhi? Aleshores compren els seus propis llibres. I si l’alumne canvia de centre? L’Ordre estableix que si un alumne canvia de centre deixa els llibres i se li retorna una quantitat, que s’estableix per trimestre, i que si el centre receptor està adherit al programa demanarà una aportació equivalent al temps que manca per finalitzar el curs. Pensem que la casuística a primària és molt variada i que l’aportació que han de fer els pares depèn molt de la tria de material de

cada centre. Ha estat necessària una legislació específica per tal de poder reutilitzar els llibres de text. No hagués estat suficient amb un projecte de centre? Quan el programa era voluntari era una altra cosa, però quan tenim una inversió de doblers públics la Conselleria ha de tenir el control d’així com es gestionen. Quin va ser el procés d’elaboració del programa? No hem d’oblidar que ja hi havia uns precedents. La Conselleria observà diferents models que estaven en funcionament, elaborà l’Ordre juntament amb els serveis jurídics i després fou presentada als directors, als consells escolars, a les AMIPA... Es tractava de veure com es podia aconseguir que un model de reutilització de llibres que havia funcionat bé localment passàs a ser útil a tota la xarxa de centres. El millor sistema passa per la gestió en el propi centre? Crec que sí, que per dur endavant una bona gestió pública el millor sistema és el que passa pel centre educatiu, perquè implica la participació del consell escolar, que és qui dóna el vist i plau a les despeses a cada centre. Quina ha estat la funció de la Conselleria a partir de la publicació de l’Ordre? Ha estat bàsicament de difusió i d’assessorament als centres. Ara mateix estam en la fase de recollida dels primers resultats i després vendrà la de revisió. Quina valoració en fa del seguiment del projecte? Molt positiva, perquè per a mi ha estat un somni fet realitat. Si fa un any m’haguessin dit que ara hi hauria 127 centres adherits al programa no m’ho hagués cregut. D’on són aquests centres? Són 82 centres públics de Mallorca, 15 de Menorca, 27 d’Eivissa i 3 de Formentera. N’hi ha 3 de concertats: un de Marratxí, un altre de Por-


reres i el tercer de Palma. Per quin motiu creu que sols tres centres concertats s’han adherit al programa? Ha influït el fet que l’Ordre sortís publicada en el mes de juny. Els centres públics havien d’oferir la possibilitat de manera obligatòria i si hi havia un deu per cent de l’alumnat interessat s’hi havia d’adherir. En canvi, per als centres concertats la primera condició era que el titular hi estigués d’acord. És evident que fer aquesta primera passa havia de menester un temps de reflexió, però som optimista i crec que quan els centres i els pares ho entenguin hi haurà un canvi. Quants alumnes hi ha adherits? N’hi ha 7.911 i el que és més important és el canvi de mentalitat i de percepció que s’ha produït. Si pretenem ajuntar la sostenibilitat i l’estalvi en el preu dels llibres, conceptes que s’anaven entrellaçant, ens trobam que per aquest canvi de mentalitat i de percepció aconseguim fer un bon ús dels recursos, abaratir el preu dels llibres i que els pares visualitzin que si els seus fills tenen uns bons hàbits redueixen les despeses en educació. Xerram sols de reduir el cost dels llibres de text? Hi ha centres que no utilitzen llibres de text, que és una alternativa igualment vàlida. El programa de reutilització permet als centres que no empren llibres de text accedir a altres tipus de materials que els ajudin a desenvolupar el currículum. En qualsevol cas, la finalitat s’acompleix perquè el centre optimitza recursos, els pares estalvien doblers i els nins desenvolupen valors de respecte, de cooperació i de solidaritat. S’hi han destinat els suficients recursos econòmics? Com més doblers hi ha més bé funciona qualsevol programa, però hem de pensar que també hi ha altres necessitats. Tot i que els llibres siguin pagats pels pares o per la Conselleria, del que es tracta és que surtin més barats a tothom i, així mateix, que se’n faci un ús responsable. Han arribat crítiques a la Conselleria? Les critiques han anat en el sentit de queixar-se per manca de temps per poder aplicar l’Ordre, perquè va ser publicada en el mes de juny, però no en contra de la filosofia del programa. Personalment m’animà molt per-

què tots sabem que si algú creu en alguna cosa a la llarga la pot fer realitat. Nosaltres ens hem posat a disposició dels centres, de les AMIPA i de tothom que ho vulgui per a explicar-los el Programa. La consellera i la Conselleria creuen en el projecte i això és primordial. Qui decideix quin material encara està en condicions? Això va a càrrec del consell escolar de cada centre, amb la creació d’una comissió de seguiment on hi són la direcció, l’AMIPA i l’ajuntament si hi fa aportació. No és cap innovació en el funcionament dels centres, simplement és que el llibre de text passa a estar gestionat pel centre perquè és material seu, com ho són els llibres de la biblioteca o el mobiliari de les aules. Què fa aquesta comissió? De la comissió en surt el coordinador, la persona responsable del projecte, que pot ésser un membre de l’equip directiu o un professor. Nosaltres el vèiem molt lligat al coordinador ambiental, però jurídicament no ho contemplàrem perquè no tots els centres en tenen, de coordinador, però sobretot ha de ser una persona entusiasta, que cregui en el projecte, per poder ésser el motor del procés. Els ajuntaments de Palma i Calvià atorguen l’ajut per llibres directament als alumnes. Són compatibles les dues vies de finançament? Sí que ho són. L’Ordre no és incompatible amb aquests ajuts perquè va dirigida a tots els alumnes. Igualment, el programa no és incompatible amb les beques per a llibres del Ministeri d’Educació. I a la resta de poblacions que no tenen ajuts municipals? Precisament l’Ordre ha tengut molt èxit en els pobles de la Part Forana de Mallorca, perquè la majoria no tenen ajuts dels ajuntaments. Hem obert la possibilitat que els municipis puguin participar-hi i de fet molts ho han fet. Com han reaccionat les editorials? El sector editorial és molt dinàmic i estic segura que se sabrà adaptar perfectament. En els països d’Europa i les comunitats autònomes on fa temps que duen a la pràctica sistemes de reutilització de llibres, les editorials es plantegen altres materials educatius de suport a les escoles, ja siguin informàtics, comple-

mentaris o de consulta. És un sector molt creatiu i pens que sabrà adaptar-se a les noves situacions. Les noves tecnologies imposaran un canvi. Com encaixaran les noves tecnologies en els centres educatius? Abans, el llibre de text estava concebut com l’element únic i imprescindible a les aules, però ara no és del tot així i a les escoles ens toca esbrinar com encaixam amb les novetats que hi ha. Si només volem el llibre de text descartam poder usar altres mitjans i altres materials, com per exemple l’ordinador o la pissarra electrònica. Quines iniciatives es duran a terme el proper curs? El proper curs serà el de l’aplicació de l’Ordre a tots els nivells de primària i esperam que també sigui el de l’aplicació a secundària de l’Ordre que s’està preparant. La consellera té molt d’interès que en aquesta legislatura es vegin els fruits d’aquestes iniciatives. Hi ha altres experiències prèvies en els instituts de secundària? Sí que n’hi ha, que estan aplicant el seu propi programa de reutilització de llibres tal i com passava en els centres de primària.

Què ha d’avaluar ara la Conselleria?Ara tenim les xifres i hem de mirar de quina manera podem millorar-les. Les parts implicades hauran de dir què hi han trobat del primer curs amb aquesta experiència i també haurem de veure si hem de modificar algun punt de l’Ordre per tal de facilitar i millorar la tasca. Es tracta de créixer en la cultura de la reutilització.


C O L·L A B O R A C I O N S P R O G R AM A D E R E U T I L I T Z AC I Ó D E L L I B R E S D E T E X T I M AT E R I AL D I D À C T I C S R . E N R I C P O Z O M AS , C O O P E R A T I V E S D ’ E N S E N Y AM E N T D E L A U N I Ó D E C O O P E R AT I V E S ( S E C T O R D E C O O P E R AT I V E S ) Quina és la seva valoració de l’Ordre de la consellera La sectorial d’ensenyament valora com a molt positiu els fons i la idea de l’Ordre proposada per la Conselleria . És una bona estratègia per ajudar a conscienciar els centres educatius vers l’educació mediambiental mitjançant la reutilització, el reciclatge i les bones pràctiques ambientals. Aspectes que considera positius 1.- L’assoliment d’hàbits entre els alumnes en relació a la cura dels materials didàctics i els llibres de text com a forma de protecció del nostre entorn. Un dels tret d’identitat que caracteritzen el nostre model educatiu és la defensa del medi ambient, on declaram expressament : Les escoles cooperatives assumeixen el compromís d’educar per a la sostenibilitat mediambiental i fomenten actituds positives i compromeses vers l’entorn, incorporant pràctiques de racionalització dels recursos naturals: reducció, reutilització, reciclatge i consum responsable. 2.- L’assoliment del sentiment que els llibres de text i materials didàctics són, en definitiva, uns bens públics que s’han de preservar i cuidar perquè altres alumnes els puguin utilitzar en les mateixes condicions que nosaltres els hem tingut . Aspectes que considera negatius o menys positius 1.- La pressa amb què es va presentar l’Ordre i, per tant, la dificultat dels propis centres d’adaptar-se a aquesta nova situació que implicava una reflexió de tota la comunitat educativa 2.- La no clarificació dins l’Ordre d’aspectes econòmics per a les cooperatives i els centres privats concertats que vulguin adscriure’s al programa de reutilització i, en concret, en la dotació horària i pressupostària que es té prevista per als centres públics i no per a les cooperatives i els centres privats concertats (tres hores dedicats al programa). 3.- Trobam que el termini de quatre anys de vida per als llibres és excessiu. Suposam que és per fer-ho coincidir amb etapes educatives, però pensam que tal volta espais temporals de dos o tres anys s’ajustarien més a la vida real dels llibres Aspectes millorables - Clarificació de la dotació horària i pressupostària per les cooperatives i els centres privats concertats per estimular la seva incorporació al programa. - Que aquesta dotació horària i pressupostària estigui consolidada mentre el centre participi en el programa i estudiar aquestes dotacions per a centres que tinguin més de dues línies. Altres aportacions que vulgui fer Des de les cooperatives volem transmetre l’interès en desenvolupar aquest programa degut a la relació positiva amb un dels nostres trets d’identitat. A banda d’això, expressar que la cooperativa Es Liceu ja està dins el programa, essent una de les tres escoles concertades que s’han apuntat a l’experiència i sense tenir assegurada la dotació econòmica.


S R A. M AR G AL I D A M O Y À P O N S , E S C O L A C AT Ò L I C A ( S E C T O R D E P AT R O N AL S D E L ’ E N S E N Y AM E N T ) Valoració de l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura La filosofia de l’Ordre no convenç. Des de la nostra organització pensam que es poden fer ajudes a les famílies que facin possible a la vegada: - Minvar la despesa familiar - Ensenyar a valorar i estimar els llibres - Animar a conservar els llibres per fer la petita biblioteca personal - Una ensenyança de més qualitat. Aspectes que considera positius La intenció i la voluntat d’ajudar als pares en la despesa dels llibres. La intenció de protegir el medi ambient (reduir consum de paper) Aspectes que considera negatius o menys positius

1. Els llibres d’estudi han de ser d’ús personal per apreciar-los com a recurs per a la seva formació. A més els necessiten personalment. 2. La feinada que suposa per part dels centres l’aplicació d’aquesta Ordre, la fan inviable. 3. Complicació de la gestió econòmica. Els proveïdors concedeixen terminis per liquidar sense sobrepassar el final d’any. No sabem si Conselleria hauria fet efectiva la despesa en temps real suficient i el centre no podria fer-hi front. 4. Gestionar els llibres cada curs (recollir els usats, decidir si estan en bon estat o no...) és inviable per l’acumulació de feina. Aspectes millorables Sempre es pot millorar. Altres aportacions que vulgui fer - La REUTILITZACIÓ és adequada a les coses materials sense massa “valor afegit” (envasos, mobles, objectes...) - Un llibre és un valor per si mateix. El cost del llibre sempre serà inferior al valor de la cultura que representa. La comunitat educativa ha de mostrar aquest valor i ha d’ensenyar als alumnes a reconèixer el valor dels llibres. Entre tots hem d’educar-los per tal que estimin els seus llibres i els llibres, els cuidin, els conservin, els llegeixin, com expressió de la cultura i del saber de la humanitat. - Enfront de l’atenció a la diversitat, la millora del aprenentatge, la reducció del fracàs escolar, la reducció de l’abandonament, l’assoliment de millor rendiment acadèmic, en definitiva una ensenyança més de qualitat, no consideram que la gratuïtat dels llibres de text sigui una prioritat (si que són necessàries ajudes per a les famílies que tenen menys recursos).

SR. FERNANDO MARTÍN MARTÍNEZ, COAPA (SECTOR DE PARES I MARES D’ALUMNES) Valoració de l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura Ben intencionada, però pensam que es podia fer, en el seu moment, amb més simplicitat i, al mateix temps, deixar espai per a respectar i fomentar projectes específics ja en marxa. Es va demorar molt i, en sortir al final de curs, va produir un rebuig inicial als centres. Aspectes que considera positius Els valors que promou i que afronta el compromís que, a mig termini, l’administració se’n faci càrrec de la despesa que causen els llibres de text. Aspectes que considera negatius o menys positius El sistema adoptat per a primària és un sistema eficaç a centres que puguin gaudir d’una implicació exemplar del professorat, les famílies, l’equip directiu... però complicat quan no es donen totes aquestes fortaleses. Per altra banda, produeix diferents costs per a les famílies a diferents llocs, i aquestes diferències poden ser molt notables: no és equitatiu. Aspectes millorables El finançament del sistema en si. No ha de ser d’aportació anual per part de l’alumne. La possibilitat que amb una aportació inicial, que serveix de depòsit o garantia, el sistema es pugui mantenir sense cost posterior per a l’alumnat.


S R A. AI N A B O Y E R O L L O M P AR T , U G T ( S E C T O R D E P R O F E S S O R AT ) Valoració de l’ordre de la consellera d’educació i cultura La idea és bona, però mal gestionada. Aspectes que considera positius La idea en general és bona; recicla i augmenta el material en propietat del centre. Aspectes que considera negatius o menys positius - La mala gestió protocol·lària per posar-ho en marxa. - No hi ha hagut coordinació amb els ajuntaments i s’han creat greuges comparatius entre poblacions. - No es concebible posar en marxa una coordinació entre el col·lectiu docent, pares i mares, i centres a poques setmanes de final de curs, quan finalitzen diverses actuacions dels centres (avaluació final, memòria de final de curs, etc.) Aspectes millorables Per posar en marxa actuacions d’aquest tipus s’hauria de fer mitjançant un consens i demanar opinió abans que fos un fet.

Dades d’aplicació del Programa de reutilització de llibres de text a educació primària. centres adherits

total centres

% centres adherits

Núm. alumnes adherits

Mallorca

82

224

36,6

4.894

Menorca

15

25

60,0

1.211

Eivissa

27

39

69,2

1.637

Formentera

3

3

100

169

127

291

43,6

7.911

Totals

Font: Conselleria d’Educació i Cultura Cost mitjà total dels llibres: 130 € Ajut de la Conselleria: 70 € Percentatge de l’ajut en relació a la mitja del cost total dels llibres: 53,8 %


I N F O R M A C I O N S PLE EXTRAORDINARI DE DIA 14 DE NOVEMBRE DE 2008 En el Ple extraordinari de dia 14 de novembre de 2008, reunit a la sala d’actes del Centre Cultural la Misericòrdia, de Palma, s’aprovaren els següents informes: - 9/2008 sobre el projecte de Decret de currículum dels nivells intermedi i avançat dels ensenyaments d’idiomes a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb el resultat de 30 vots a favor, cap en contra i 1 en blanc.

Conselleres i consellers assistents al ple.

- 10/2008 sobre el projecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura, sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat de primària, amb el resultat de 25 vots a favor, 6 en contra i 1 en blanc.

- 11/2008 sobre el projecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura, sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat d’educació secundària obligatòria, amb el resultat de 26 vots a favor, 5 en contra i 1 en blanc.

PLE EXTRAORDINARI DEL DIA 10 DE DESEMBRE DE 2008 En el Ple extraordinari del dia 10 de desembre de 2008, reunit a la sala d’actes de l’IES Juníper Serra, de Palma, s’aprovaren els següents informes: - 12/2008 sobre el projecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura sobre els aprenentatges de l’alumnat d’educació infantil, amb el resultat de 31 vots a favor, 2 en contra i 1 en blanc. - 13/2008 sobre el projecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura, sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat de batxillerat a les Illes Balears, amb el resultat de 29 vots a favor, 4 en contra i 2 en blanc.

Sr. Alfonso Rodríguez amb Sra. Elvira Badia, Sr. Pere Carrió i Sr. Mateu Tomàs Un cop debatuts i aprovats els informes, el plenari comptà amb la compareixença del director de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, Sr. Alfonso Rodríguez, que exposà la memòria anual del curs 2007-08 i explicà el pla d’actuacions del curs 2008/09, explicant el funcionament de l’Institut i contestant les preguntes que li foren plantejades per alguns membres del CEIB.

COMPAREIXENÇA DE LA SRA. BÀRBARA GALMÈS, CONSELLERA D’EDUCACIÓ I CULTURA

Sra. Bàrbara Galmès, consellera d’Educació i Cultura, amb l’equip dirigent del CEIB

A continuació, i en compliment de l’apartat 4 de l’article 13 del capítol I del decret legislatiu 112/2001 que aprova la llei de Consells Escolars de les Illes Balears, comparegué la Sra. Bàrbara Galmès, consellera d’Educació i Cultura, que explicà al Ple els pressuposts de la seva Conselleria, acompanyada dels directors generals de Personal Docent, Planificació i Centres, Administració, Ordenació i Inspecció Educatives, Formació Professional i Aprenentatge Permanent i Política Lingüística. En el torn obert de paraules hi intervingueren la consellera i els directors generals, explicant aspectes puntuals dels pressuposts i de política educativa.


Nomenaments i cessaments de consellers i conselleres del CEIB

Ordre

BOIB

Cessament

Nomenament

Organització

Sector

31.10.08

n. 162 18.11.08

Francesca Bergas Mas (S)

Catalina Vanrell Berga (S)

STEI-i

(a) Representant del professorat

M i s c e l·l à n i a

Any internacional de l’astronomia Augmentar la consciencia pública envers la importància de l’astronomia i les ciències pures per al desenvolupament sostenible, promoure l’accés al coneixement universal de les ciències fonamentals mercès a l’entusiasme general per la matèria de l’astronomia, recolzar l’ensenyament acadèmic i no acadèmic de les ciències a l’escola, i amb centres i museus científics i altres mitjans adients, fomentar a llarg termini la matriculació d’alumnes en les matèries de la ciència i la tecnologia i donar suport a la formació científica. Any internacional de la reconciliació

Objectiu :

Objectiu

2 0 0 9

Impulsar processos de reconciliació en aquelles societats que estan enfrontades i/o dividides per mor de conflictes bèl·lics, econòmics, socials o culturals.

Objectiu :

Any internacional del goril·la

Objectiu

Objectiu

Millorar l’hàbitat d’aquesta espècie carismàtica, impedir la seva desaparició i contribuir al desenvolupament econòmic de les persones que viuen en el seu entorn. Any internacional de l’aprenentatge sobre els drets humans Realitzar activitats dirigides a ampliar i aprofundir en l’aprenentatge sobre els drets humans, fonamentant-se en els principis d’universalitat, indivisibilitat, interdependència, imparcialitat, objectivitat i no selectivitat, i de diàleg i cooperació constructius, tot dirigit envers a intensificar la promoció i la protecció de tots els drets humans i les llibertats fonamentals, inclòs el dret al desenvolupament, tenint present el deure de l’estat, qualsevulla sigui el seu sistema polític, econòmic i cultural, de promoure i protegir tots els drets humans i llibertats fonamentals, i la importància de les particularitats nacionals i regionals, i dels distints antecedents històrics, culturals i religiosos. Any internacional de les fibres naturals Remarcar la importància de la varietat de fibres naturals que són produïdes a nombrosos països, perquè constitueixen una font significativa d’ingressos per als agricultors, per la qual cosa poden desenvolupar una important funció en contribuir a la seguretat alimentària i l’eradicació de la pobresa.


Gener 30 Febrer 11 14 21 Març 8

15 21

22 23

Commemoracions del 2009 (I trimestre) Dia mundial de la no violència i de la pau Jornada mundial dels malalts Dia europeu de la salut sexual Dia internacional de la llengua materna. Dia de les Nacions Unides pels drets de la dona i la pau internacional. Dia internacional de la dona Dia mundial dels drets del consumidor. Dia internacional de la eliminació de la discriminació racial Comença la Setmana de solidaritat amb els pobles que lluiten contra el racisme i la discriminació racial. Dia mundial de l’aigua Dia meteorològic mundial

Postal de Nadal del CEIB 2008


Bon Nadal i molts d’anys!

Consell Escolar de les Illes Balears C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1Âş D

07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870 Fax: 971715761 E-mail: ceib.caib@gmail.com

http://ceib.caib.es

Full Informatiu núm. 6  

Novembre-desembre 2008