Full Informatiu 3/2011

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

Full Informatiu núm. 3/2011

E LS

DARRERS QUATRE ANYS DEL

F ULL

INFORMATIU

R ESUM 2007-2011

El Full informatiu (FI) és el mitjà de comunicació que fa servir el CEIB per donar a conèixer, especialment a la comunitat educativa, les seves activitats i funcionament, i servir de plataforma per divulgar temes, qüestions, experiències i aspectes relacionats amb la funció docent.

En aquests darrers quatre anys, el Full informatiu ha passat per algunes transformacions significatives: - El novembre del 2007 era un full imprès en paper que s’enviava als consellers i conselleres del CEIB amb la normativa publicada, però ben aviat, el desembre del 2007, passà a ser editat en versió digital i amplià la seva distribució als centres educatius, així com als sectors, organismes, institucions i organitzacions relacionats directament amb l’educació.

- El gener del 2008 passà a la numeració anual, a periodicitat bimestral i en edició digital al web http:// ceib.caib.es/.

- El número corresponent als mesos de maig-juny del 2008, s’estrenà amb la nova estructura aprovada per la Comissió Permanent que incloïa nous continguts i seccions: editorial, temes d’interès, entrevista, col·laboracions, informacions del CEIB, apartat per als consells escolars insulars, resum de legislació i miscel·lània.

- Posteriorment, el resum mensual de legislació fou separat dels continguts i, així mateix, l’editorial passà a ser una presentació. *A partir del número 133 el Full informatiu quedà complementat amb l’obertura del blog del CEIB (ceiblog).

S U M A R I

Els darrers quatre anys del full informatiu

2

Projecte d’actuació del curs 2007-2008 al 2010-2011

3

Programa de reutilització i la creació d’un fons

4

Institut per a la convivència i l’èxit escolar

5

Institut per a la primera infància

7

Pacte per l’educació

8

Ciutats educadores

9

L’aprenentatge al llarg de la vida

12

Programes internacionals

13

Els consells escolars: passat, present i futur. Bernat Sureda

16

Informe del sistema educatiu de les Illes Balears

17

Desenvolupament de la normativa tramitada pel CEIB

18

Full Informatiu núm. 3 /2011

A continuació us presentam un resum dels principals continguts que han aparegut en el fulls informatius en el període 2007-2011.

PROJECTE D’ACTUACIÓ DEL CURS 2007-2008 AL 2010-2011 Objectius A nivell global, la direcció del CEIB es planteja complir amb totes les funcions i tasques que vénen dictades al decret legislatiu de 112/2001, de 7 de setembre, pel qual s’aprova la Llei de Consells Escolars de les Illes Balears i la Resolució de Conseller d’Educació i Cultura de 23 de desembre de 2005 per la qual s’ordena la publicació del Reglament modificat d’organització i funcionament del Consell Escolar de les Illes Balears.

A un nivell més concret, els objectius a complir en el període de quatre anys de mandat seran els següents: 1.- Divulgar entre els sectors educatius la importància de la tasca que du a terme el CEIB. 2.- Donar a conèixer el treball i la representativitat del CEIB a nivell de tota la societat de la nostra comunitat.

3.- Mantenir i ampliar les bones relacions existents amb el Consell Escolar de l’Estat i els altres consells escolars autonòmics.

4.- Potenciar les relacions amb els consells escolars insulars i treballar per concretar-les amb actuacions específiques.

5.- Fomentar la creació de consells escolars municipals, sobretot en els principals ajuntaments de cadascuna de les illes.

6.- Organitzar activitats de formació dirigides als consells escolars dels centres educatius.

7.- Obrir vies de col·laboració amb altres institucions educatives com: IAQSE, ICE, UIB...

8.- Impulsar i facilitar que estiguin coberts tots els llocs de consellers que composen el CEIB. 9.- Elaborar i publicar l’Informe anual sobre l’estat del sistema educatiu de les Illes Balears (Art. 8 del Decret Legislatiu 112/2001).

10.- Potenciar l’elaboració i posterior publicació de llibres i documents sobre temàtiques d’interès per a l’educació actual a les Illes Balears.

11.- Incidir cap a la consecució de l’autonomia econòmica (Art. 5 del Decret Legislatiu 112/2001).

12.- Treballar, des de la participació dels sectors educatius, per afavorir la millora de qualitat de l’educació a les Illes Balears.

D’aquests objectius en destacam, com a prioritaris, l’1, el 4 i el 9.

Valoració Aquests objectius del pla quadriennal han estat revisats i valorats anualment mitjançant les memòries que han estat aprovades pel Ple. Globalment, respecte de la majoria d’objectius, s’han assolit les fites marcades.

Respecte dels objectius prioritaris, convé assenyalar que el CEIB ha elaborat tres Informes anuals de l’estat del sistema educatiu de les Illes Balears, corresponents als cursos 2006/2007, 2007/2008 i 2008/2009; en l’actualitat s’està treballant l’Informe corresponent al curs 2009/2010.

En relació a l’àmbit dels consells escolars insulars, s’ha de destacar el suport que es donà a la constitució del Consell Escolar de Formentera, que finalment es materialitzà el novembre de 2010.

S’ha treballat per aconseguir més divulgació del treball que fa el CEIB, passant el Full informatiu a format digital perquè pogués arribar a tots els centres educatius. Una altra actuació dirigida a millorar la divulgació de la institució, ha estat la tramesa dels Informes sobre l’estat del sistema educatiu tant als centres escolars com a les associacions de pares i mares.

Pel que fa a la resta d’objectius, és destacable el treball realitzat perquè els representants dels alumnes ocupassin els llocs que els corresponen en el Ple del CEIB, però aquesta fita encara no ha estat assolida, tot i que s’han realitzat gestions i actuacions dirigides a aconseguir-la a curt termini.

Pàgina 3

Consell Escolar de les Illes Balears

PROGRAMA DE REUTILITZACIÓ I LA CREACIÓ D’UN FONS DE LLIBRES DE TEXT

ENTREVISTA a Maria A. Xamena, coordinadora del programa de reutilització de llibres i material didàctic de la Conselleria d’Educació i Cultura (FI 6/2008).

TEMES D’INTERÈS: Experiències en reutilització de llibres, pel CEIP Ntra. Sra. de Robines de Binissalem i l’IES de Marratxí (FI 6/2008).

CEIP Ntra. Sra. de Robines (Binissalem), per Antònia Oliver (secretària), Beatriz Raposo (coordinadora del programa) i M. Àngels Rivera (mestra col·laboradora).

A finals del curs 2007, al nostre centre es creà una comissió per dur endavant el fons de llibres, seguint la normativa establerta per la Conselleria.

Fins ara havíem tengut una comissió formada per un representant de l’APIMA, un dels Serveis Socials de l’Ajuntament i un mestre. A partir del curs passat, s’incrementà la participació del professorat i la tasca passà a ser responsabilitat del centre, quedant constituïda la comissió de la següent manera: un representant dels pares, un de l’Ajuntament, un de l’APIMA, dos mestres, el director i la secretària. Així, una vegada recollida la normativa lliurada per la Conselleria, iniciàrem la feina de recerca d’experiències d’altres centres i fins i tot d’altres països (a França és una pràctica establerta de fa més de 10 anys). Una vegada recollida tota la informació, cercàrem diferents pressuposts per tal de trobar l’opció econòmica i més favorable per a les famílies dels nostres alumnes. Després de fer molts comptes establírem una quota única de 85 € per a tot l’alumnat. Comptàrem amb l’aportació de la Conselleria de 70 € per alumne afegit al fons, aportacions de l’Ajuntament i de l’APIMA, i un considerable romanent del curs passat per si els comptes fallaven. Cal dir que l’aportació de la Conselleria, només per a aquest curs, és per als nins afegits de 1r fins a 4t de primària, i que al nostre centre hi participa tot primària (5è i 6è també). Posteriorment, s’establiren les normes per a les famílies que s’implicaren (en vàries circulars, a la pàgina WEB del centre i personalment a tots els pares i mares que així ho demanaren). Repartírem la feina de difusió entre tres mestres del centre que dedicaren molt de temps a aclarir dubtes i facilitar l’adhesió al fons.

Els acords bàsics per iniciar la tasca foren: - Posar límits per al pagament de les famílies, però do-

nant també facilitats per pagar en terminis a les famílies que tenen qualque problema específic.

- Deixar ben clar que es tracta d’un sistema de préstec de llibres i que sols retornaran a l’escola els que són reutilitzables.

- Que totes les normes són revisables, des del moment que començàrem les feines amb una considerable manca de temps per fer una bona planificació.

- Donar indicacions al professorat per col·laborar en la bona conservació dels llibres.

Tal vegada la tasca més dura va ser en el més de juliol, ja que arribaren les vacances i la feina sols estava començada. Aquell mes ens reunírem més d’un dia per setmana per rebre els llibres nous i comprovar que tot era correcte, elaborar les etiquetes dels llibres de cada soci (alumne) i controlar a qui pertany cada any, i per acabar d’organitzar el lliurament del material a les famílies.

El mes de setembre, abans de l’inici de les classes, demanàrem ajuda als pares i alumnes per folrar, organitzar i etiquetar els llibres, de forma que a principi del curs els nins tenien quasi tots els llibres a l’aula. El dia de la reunió de l’inici del curs (12 de setembre) els pares varen rebre uns documents de compromís i de revisió dels llibres per signar i tornar als tutors. Aquest procés s’ha d’anar repetint aquest curs per a cada alumne nouvingut (enguany s’ha donat el cas que els nouvinguts han estat nombrosos).

Gràcies a la tasca de difusió entre les famílies hem aconseguit una participació del 50% de l’alumnat (de 1r a 6è de primària) i un 36% més que el curs passat.

Esperem que aquesta xifra augmenti encara més el curs que ve, quan l’experiència sigui més familiar per a tots.

Tenim molt clar que és important que els nostres

Pàgina 4

Full Informatiu núm. 3 /2011

alumnes s’adhereixin al fons perquè: - Volem alliberar una mica les famílies del pes del cost dels llibres de text.

- Som un centre ecoambiental que s’esforça per reduir el consum del paper i apostam per la reutilització.

Ens queda encara pendent: - Revisar el sistema de recepció de libres.

- Simplificar la feina.

- Establir unes normes generals per al fons de llibres amb la CCP de l’escola i fer revisions periòdiques.

- Augmentar el nombre d’alumnes adherits al fons.

- Reduir la quota per donar més facilitats a les famílies.

ACTUACIONS DEL CEIB: Aprovació (Ple del 30.05.08) de l’Informe 7/2008 d’avantprojecte d’Ordre per la qual es regula la implantació del programa de reutilització i la creació d’un fons de llibres de text i material didàctic per a l’educació primària en els centres sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB núm. 79 de 5 de juny de 2008). (FI 5/2008) Aprovació (Ple del 30.04.09) de l’Informe 1/2009 d’avantprojecte d’Ordre de regulació de la implantació del programa de reutilització i la creació d’un fons de llibres de text i material didàctic per a l’alumnat d’ESO en els centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB núm. 63 ext. de 29 d’abril de 2009).(FI 2/2009)

INSTITUT PER A LA CONVIVÈNCIA I L’ÈXIT ESCOLAR Article relatiu a la presentació de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (FI 1/2008)

COL·LABORACIONS: L’ Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, per Loreto Herrero (FI 4/2008)

El

passat 30 d’abril, en presència de l’honorable consellera d’Educació i Cultura, Sra. Bàrbara Galmés, es va constituir la Comissió d’experts de l’ Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, tal com s ’estableix al Decret de dia 25 de gener. La Comissió d’experts està formada per onze membres, tres dels quals són proposats per al seu nomenament pel Consell Escolar de les Illes Balears. Aquesta Comissió té com a principals objectius assessorar el director de l’ Institut i fer propostes de desenvolupament de les línies de treball apropiades segons les funcions de l’ Institut, analitzar la informació obtinguda per tal de proposar mesures d’actuació i propostes de millora, i assessorar sobre la planificació de diferents programes d’actuació amb referència a la convivència, la participació o l’èxit escolar.

A més de la Comissió d’experts, l’altre òrgan col·legiat que integra l’ Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar són les Unitats de convivència. Les Unitats de convivència tenen dues tasques fonamentals: l’atenció personalitzada a demandes d’intervenció

en temes de convivència escolar i la coordinació de propostes de formació.

La Unitat de convivència La Unitat de convivència ha atès 34 casos de conflictes a les aules en els seus primers mesos de funcionament. La major part de les demandes d’assessorament prové de les famílies dels alumnes afectats, amb un total de 16 casos, un 47% del total. El problema més freqüent que s’ha detectat han estat baralles, agressions o amenaces amb el 32,3% - 11 dels casos.

També destaquen les consultes per assetjament en diferents graus (7 casos) i per alumnes molt conflictius (8 casos).

La Unitat de convivència està formada per un tècnic especialista en resolució de conflictes de l’ Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, l’inspector de zona del centre i un assessor jurídic. Les seves tasques són, fonamentalment, atendre de forma personalitzada a demandes d’intervenció en temes de convivència escolar des dels diferents sectors de la comunitat educativa.

Pàgina 5

Consell Escolar de les Illes Balears

Formació dels formadors en competència social i mediació Un total de trenta professors han estat formats per assessorar i guiar els centres en la creació d’equips de mediació. La proposta de formació que enguany s’ha fet des de l’ Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, en col·laboració amb el Servei de Formació de Professorat, ha estat formar un grup de professors per poder guiar i assessorar els centres que ho sol·licitin en la creació d’equips de mediació a partir del curs 2008-09.

La formació s’ha centrat, per una part, en conèixer i posar en pràctica els materials del programa de competència social del Dr. Manuel Segura, amb l’objectiu de transmetre la seva aplicació pràctica a través de cursos dels Centres de Professors el proper curs. Per una altra part, i com a formació central, s’ha conegut i desenvolupat el Programa de Mediació Escolar que s’aplica a Catalunya des de l’any 2001 per tal de dur formació als centres amb l’objectiu de formar equips de mediació integrats per professors, alumnes, famílies i personal no-docent.

Dins els projectes d’innovació pedagògica figura el Programa d’implantació de la mediació escolar als centres de secundària. Aquests programes de mediació escolar afavoreixen la convivència escolar de manera directa, ja que proporcionen eines per tal de tractar de manera positiva els conflictes que inevitablement es presenten en qualsevol situació de convivència. A més a més, l’experiència indica que aquests programes contribueixen a crear una “cultura de mediació” que impregna les relacions entre els membres de la comunitat educativa.

Pla de suport a la lectoescriptura per al 2n. cicle d’educació primària Aquest Pla ha tingut una fase experimental de febrer a juny de 2008 en la que han participat 34 escoles.

La Llei Orgànica d’Educació (LOE) preveu que al llarg del període d’implantació de la Llei es disposin d’assignacions específiques per al suport a actuacions com ara els Programes de millora de l’èxit escolar. Aquest programa es dirigeix a l’aplicació de plans dirigits a posar en marxa mesures recollides a la LOE i orientades a incrementar el nombre d’alumnes que progressen adequadament al llarg de la seva escolarització.

Dins aquest marc la Conselleria d’Educació i Cultura, a través de l’ Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, ha dissenyat el Pla de suport a la lectoescriptura per a alumnes de 2n. cicle d’educació primària, com a una acció dirigida a la posada en pràctica de mecanismes de reforç tan aviat com es detecten les dificultats d’aprenentatge a l’educació primària.

El programa proposa un suport mixt: el mestre atén als alumnes amb dificultats en petits grups i, també, incideix al gran grup per facilitar l’atenció individualitzada i el treball cooperatiu. Enguany, durant la fase experimental de febrer a juny, hi ha participat 34 centres al Programa (22 de Mallorca, 8 d’Eivissa i 4 de Menorca). S’han atès uns 3.000 alumnes en grup-classe i uns 600 alumnes en petit grup.

L’avaluació que les escoles participants en fan és bona i per això s’ha decidit ampliar el Pla de suport a la lectoescriptura el curs vinent per al 2n. cicle d’educació primària.

Presentació de l’avançament de dades de l’estudi sobre indicadors de la convivència escolar a ESO a les Illes Balears, per part d’Alfonso Rodríguez, director de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar en el Ple del 17.06.09 (FI 3/2009) Presentació de la Memòria (2008/09) i Pla d’actuació (2009/10) de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, a càrrec del seu president, Alfonso Rodríguez, en el Ple del 18.12.09 (FI 5/2009) Presentació de la Memòria (2009/10) i Pla d’actuació (2010/11) de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, a càrrec de la seva presidenta, Elena Navarro, en el Ple del 17.12.10 (FI 2/2011)

ACTUACIONS DEL CEIB: Aprovació en el Ple del 12.12.07 de l’Informe 10/2007 de projecte de Decret de creació de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (BOIB núm. 15 de 31 de gener de 2008). (FI 134).

Pàgina 6

Full Informatiu núm. 3 /2011

INSTITUT PER A LA PRIMERA INFÀNCIA (FI 5/2008)

ENTREVISTA a Vicenç Arnaiz, director del Pla per a la Primera Infància.

COL·LABORACIONS: - Consideracions sobre el decret d’educació infantil 0-3 anys, per Francesca Picornell, presidenta de la Federació d’Escoles Infantils de la Petita i Mitjana Empresa de Balears.

Un compromís amb la ciutadania, per Marisa Mir, professora de Psicologia Infantil de la UIB.

El Pla 0-3 anys aprovat pel Govern de les Illes Balears, està desenvolupant a un ritme sorprenent tres grans eixos d’actuació que s’estan convertint en un referent a nivell estatal: el desenvolupament del marc normatiu, l’elaboració del mapa escolar i la creació d'una xarxa pública.

L’ordenament del primer cicle estableix els requisits mínims que han d’acomplir els centres, el desenvolupament del currículum de l'etapa 0-6 i la coordinació dels dos cicles. El mapa escolar identifica la situació actual dels centres 0-3 de la comunitat balear. Diferents aportacions econòmiques destinades a la creació de places, la consolidació dels centres i el suport de les places dependents d'entitats locals fan possible la creació de la xarxa d’atenció als infants juntament amb els serveis d’assessorament educatiu i suport a les famílies. També preveu la creació de l’Institut per a l’Educació de la Primera Infància per supervisar la xarxa, així com un pla de formació dels professionals que treballen en aquest sector.

Aquest pla d’actuació significa un compromís social i polític per dignificar la primera infància. Una aposta decidida per la transformació social de l’escola i la qualitat de l’atenció als infants. Considerar l’educació com un compromís social per garantir el benestar de tota la ciutadania esdevé un repte important per diferents col·lectius.

El Consell Escolar on hi són representats tots els agents de la comunitat educativa balear ha recolzat aquest compromís institucional. Els polítics també s’han compromès amb la ciutadania per assolir la diversitat de necessitats dels infants i de llurs famílies, mitjançant polítiques de cofinançament públic en la provisió de serveis d’atenció a la infància. Per primer vegada i a partir del precedent del Pla 0-3 de Menorca, el Govern de les Illes Balears, els consells i els ajuntaments s’estan posant d’acord per

crear una xarxa pública d’escoles d’educació infantil a les Balears.

La Universitat de les Illes Balears està implicada en el disseny del nou títol de grau d’Educació Infantil en el marc de l’espai europeu d’educació superior. El professorat dels centres educatius, de les associacions i els moviments professionals esdevenen cada vegada més l’eix vertebrador de l’educació infantil, treballant en la definició del projecte educatiu i curricular de la seva especialitat, escola o servei, tenint alhora en compte tant l’arrelament en la cultura pròpia com l’enriquiment intercultural de totes les persones. L’articulació d’un veritable sistema de participació i relació amb les famílies i la comunitat més propera, garanteix la implicació social i la democratització en la presa de decisions en cada escola o servei. És una ocasió perquè les famílies, mares i pares, per mitjà de les seves associacions i del seu quefer quotidià, esdevinguin agents actius en la participació i democratització de les escoles i els serveis d’educació infantil. Una ocasió perquè les dones i els homes debatin i formulin, des de la perspectiva d’igualtat i corresponsabilització, la necessitat d’articular la xarxa pública d’escoles i serveis, com una peça clau per garantir-ne la incorporació al món social i laboral.

Una oportunitat perquè els sindicats preocupats pel benestar dels treballadors i treballadores incorporin la satisfacció d’aquesta necessitat a les seves reivindicacions com una qüestió bàsica per facilitar l’harmonia entre les responsabilitats laborals i familiars.

Una contribució de tots els ciutadans i ciutadanes de la comunitat balear, les associacions de veïns i d’altres col·lectius cívics per aconseguir que l’educació infantil sigui sentida en el marc general de la societat com una responsabilitat de totes les persones, que es doni a la infància el valor que té en el present per garantir un futur responsable.

ACTUACIONS DEL CEIB: Aprovació en el Ple de 27.06.08 de projecte de Decret pel qual s’estableix i regula la xarxa d’escoles infantils públiques, i dels serveis per a l’educació de la primera infància de la comunitat autònoma de les Illes Balears i es crea l’ Institut per a l’Educació de la Primera Infància (BOIB núm. 169 de 4 de desembre de 2008).

Aprovació en el Ple de 22.10.10 de l’Informe 6/2010 d’avantprojecte d’Ordre per la qual regula la jornada i l’horari escolar a les escoles infantils públiques de primer cicle 0-3.

Pàgina 7

Consell Escolar de les Illes Balears

PACTE PER L’EDUCACIÓ (FI 2/2009)

El Pacte Social per l’Educació i el Consell Escolar de les Illes Balears, per Pere Carrió, president del CEIB.

Tothom desitjaria un gran pacte educatiu entre els partits polítics a nivell d’estat espanyol que fins ara no ha estat possible. Conseqüència d’això, cada vegada que hi ha hagut un canvi de govern s’ha fet una nova llei d’educació. Aquest entremaliat de lleis superposades ha provocat una situació d’inseguretat normativa per excés.

En el marc de l’actual model de descentralització competencial i amb el propòsit de trobar fórmules d’enteniment en matèria educativa que possibilitassin una estabilitat al sistema educatiu, s’ha anat afavorint la creació de fòrums de debat i consens que han aproximat postures i, fins i tot, han aconseguit signar acords o pactes en algunes comunitats autònomes. Potser ha arribat l’hora d’intentar-ho a les nostres illes. Segurament la tasca no serà fàcil, però val la pena fer un esforç per aconseguir-la dur a bon port.

La finalitat principal d’un Pacte Social per l’Educació és millorar-la. Això passa perquè arribi a ser considerada una prioritat absoluta en els objectius del Govern i s’hi destinin el mitjans necessaris per aconseguir trobar solucions efectives als diferents dèficits

que pateix actualment. Els problemes a l’ensenyament ja els coneixem, ara cal cercar les solucions entre tots.

El pacte no arribarà a bon port si exigim als demés sense posar res de la nostra part.

Un pacte com aquest ha de posar la prioritat en els objectius generals i no en els interessos sectorials. El consens ha de presidir el debat i la voluntat de trobar punts de coincidència ha d’assenyalar el camí. En quines coses estam d’acord? En quines coses volem millorar tots?

El Consell Escolar de les Illes Balears pot ésser un eix vertebrador important en l’elaboració del Pacte Social per l’Educació. La nostra proposta és que la Conselleria d’Educació i Cultura, a partir de les propostes o idees que, al respecte, pugui recollir de la comunitat educativa, elabori i faci arribar al Consell Escolar de les Illes Balears una proposta dels principals aspectes que han d’ésser recollits en el Pacte Social per l’Educació. El document que surti del Consell Escolar de les Illes Balears haurà de ser millorat amb la incorporació dels aspectes que proposin les institucions i agents socials que signaran amb el president del Govern.

Altres continguts d’aquest Full Informatiu: Articles recopilats de Manuel Puelles Benítez, catedràtic de la UNED i de Luis Gómez Llorente, professor de filosofia.

Declaració conjunta en favor de l’Educació, promoguda per la Fundación Encuentro (1997).

Pacte Nacional per a l’Educació (Catalunya, 2006).

Bases per a un Pacte Educatiu d’Estat, promogudes per la Fundación ECOEM (2008).

Pàgina 8

Full Informatiu núm. 3 /2011

CIUTATS EDUCADORES (FI 2/2010) Continguts d’aquest Full Informatiu: Informe final del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, Barcelona 1990.

Declaració de Barcelona (1990-1994).

Ciutats adscrites a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores.

Educació i ciutat, per Pep J. Quetglas Mas, pedagog, cap del departament de Dinàmica Educativa de l’Ajuntament de Palma.

Des de l’inici dels ajuntaments democràtics, es creen a nombroses ciutats de tot l'estat espanyol projectes educatius de dinamització de la realitat educativa del municipi, recuperant la idea de "ciutat educativa" que, malgrat estar implícita fins i tot en el concepte clàssic de paideia i polis grega, és Edgar Faure qui el reformulà en el seu llibre emblemàtic "Aprender a ser".

Les possibilitats educatives de la ciutat son incomptables, i les línies-marc de l’actuació del col·lectiu de ciutats compromeses amb aquest paràmetre estan recollides en els vint punts de la Carta de Ciutats Educadores, signada en el I Congrés de Ciutats Educadores celebrat el mes de novembre de 1990 a Barcelona, on Palma ja hi fou inclosa. La Declaració de Barcelona fou ratificada per unanimitat en el Ple de l’Ajuntament de Palma del mes de desembre d’aquell mateix any.

L’expressió "ciutat educativa", com ja hem comentat, pren carta de naturalesa en la terminologia pedagògica a partir de principis dels anys setanta amb el famós llibre d’Edgar Faure i altres que portava per títol “Aprender a ser”. En qualsevol cas, la idea que vol expressar aquesta fórmula "ciutat educativa" és quelcom molt més antic. La referència llunyana i ineludible és indubtablement l'estreta relació que ja s’establia a la Grècia clàssica entre els conceptes de paideia i polis.

Per altra banda, el mateix concepte d’educació el trobam íntimament relacionat amb el medi urbà. Un dels sentits de la paraula "educació" ha estat tradicionalment sinònim d’urbanitat o de civilitat, que ve de civitas, és a dir de ciutat.

Tal com diu Jaume Trilla, “ciutat i educació són dos fenòmens profundament relacionats, tant relacionats que, fins i tot, podria fonamentar-se una línia de reflexió que fes del medi urbà no ja solament un destacat agent de formació, sinó l’entorn educatiu per excel·lència. Es pot recordar Plató quan, en un dels seus diàlegs -Fedre- fa explicar a Sòcrates que a ell, pel seu desig d’aprendre, no li agradava absentar-se d'Atenes, ja que els camps i els arbres no volien ensenyar-li res i sí, en canvi, els homes de la ciutat. O recordar també una famosa sentència atribuïda a Plutarc en la qual deia de la ciutat que era el millor instructor”.

No obstant això, també és cert que no seria difícil resseguir un altre corrent del pensament pedagògic que ha entès que la ciutat no era precisament el millor entorn per a l’educació. Evidentment, certs naturalismes pedagògics que han tornat a maniquees oposicions del tipus naturalesa/societat o camp/ciutat han abonat aquest corrent. Ben segur que podríem referir-nos a exemples anteriors i posteriors, però no hi ha dubte que “L'Emili” de Rousseau és l’obra que cal citar com a manual d’educació antiurbana. En ella hi podem llegir, entre d’altres coses: "(...) vull educar l'Emili al camp (...) lluny dels negres costums de les ciutats"; "Allunyeuvos de les grans ciutats, on la manera de vestir i la immodèstia de les dones precedeixen i obstaculitzen les lliçons de la natura, on tot els ofereix plaers que no han de conèixer fins que sàpiguen escollir-los"; "Malauradament, a les grans ciutats ja no existeix l’educació privada, perquè la societat es fica pertot arreu i ja no resta cap reducte de pau; hom està en públic fins i tot a casa seva".

No es tracta d’entrar aquí en la discussió, molt bizantina per altra banda, entre urbanofòbia o urbanofília pedagògiques. De fet, l’expressió "ciutat educativa" més que una categoria científica és una idea. És també un eslògan que dóna compte del fet que l’educació és un fenomen complex, molt difús, en gran part atzarós i tanmateix una mica confús, con ho és la mateixa ciutat. És un eslògan molt genèric que comporta continguts de caire projectiu, com la idea que l’oferta educativa que fa la ciutat s’ha d’optimitzar a base d’utilitzar recursos que ja existeixen i d’harmonitzar totes les ofertes educatives, sense oblidar una funcionalitat sensibilitzadora. Sensibilitza els ciutadans que tenen responsabilitat de gestió, però també el ciutadà normal i corrent que ha d’entendre que construir una ciutat realment educadora és una responsabilitat compartida de tothom.

Explicarem les tres dimensions de la idea de “ciutat educativa” de Jaume Trilla. Tres dimensions que serien: La ciutat com un context o un entorn d’educació: “aprendre a la ciutat”.

Pàgina 9

Consell Escolar de les Illes Balears

Entendre que la ciutat a més de ser un contenidor és també un vehicle, és a dir “aprendre de la ciutat”. La ciutat com a contingut, com a objecte educatiu en sí mateix, i això seria "aprendre la ciutat". Si analitzau bé aquestes tres perspectives veureu que no són tres perspectives separades sinó que es barregen profundament. Quan aprenem de la ciutat, aprenem també la ciutat. Probablement no caldrà recórrer a aquella famosa frase de McLuhan que diu que "el mitjà és el missatge" per entendre que la ciutat és a la vegada contingut i vehicle d’educació.

La primera és la de la ciutat com un entorn de I'educació, com un context d’educació. És clar que la ciutat és un contenidor d’una educació múltiple i diversa, d’una educació que s’escampa per la major part d’indrets del medi urbà. Si poguéssim dibuixar el mapa educatiu de la ciutat -i no solament el mapa escolar que és relativament fàcil de fer- ens resultaria una trama molt compacta, molt atapeïda, en la qual seria realment difícil trobar amplis espais buits de reals o potencials efectes d’educació. Aquesta trama educativa de la ciutat conté quatre tipus d’instàncies educatives que resumirem molt ràpidament. En primer lloc una estructura pedagògica estable, formada per institucions d’educació formals o no formals, és a dir les escoles, però també tota la xarxa escolar i també tota la xarxa d’institucions d’educació en el lleure, d’esplais, de ludoteques, d’universitats populars, d’escoles d’adults...

Aquesta estructura pedagògica estable seria allò que, d’alguna manera, dóna consistència i assegura la continuïtat d’aquesta ciutat educadora. A aquesta estructura pedagògica estable de la ciutat hi afegiríem una sèrie de serveis, de recursos de referència, alguns dels quals fa molts anys que ja els havien proposat Ivan Illich i Reirner. Aquests serveis de referència no posarien en contacte l'usuari amb els mitjans i els recursos educatius que li pot oferir la ciutat, serien agències que dissenyessin programes de formació més o menys individualitzada.

En segon lloc, a més a més d’aquesta estructura pedagògica estable, la ciutat educadora estaria formada també per tota una malla d’equipaments, de recursos i d’institucions que no són específicament educadores, tot i que plantegin una funció educativa de forma intencional i explícita. Ens referim, per exemple, a parcs infantils, equipaments esportius, biblioteques, museus... Això és molt important perquè l’educació sempre és un fenomen que està moltes vegades absolutament lligat a altres processos de tipus social, cultural i recreatiu, per tant l’existència d’aquestes institucions i d’aquests equipaments és un element important per compenetrar l'educació

amb altres processos de la trama ciutadana.

En tercer lloc, la ciutat educadora estaria formada també per tot un conjunt d' esdeveniments educatius planejats però de caràcter efímer, és a dir d’ esdeveniments educatius ocasionals. Està demostrada la poca flexibilitat, la poca capacitat de reacció i d'adaptació de les institucions educatives formals.

Aquests esdeveniments educatius ocasionals, efímers, d’alguna manera assegurarien el dinamisme de la ciutat educadora, és a dir, la seva capacitat per respondre a necessitats i demandes puntuals que, probablement, no tenguin la necessitat d’una existència permanent.

Finalment, la ciutat educadora també es compondria de tota aquesta massa difusa d’espais, d’encontres, de situacions, de vivències educatives que són l’educació informal pròpiament dita. Descrita aquesta composició de la ciutat educadora i abans de passar a la segona dimensió, afegiríem un parell de consideracions de caràcter més global sobre tot això.

La primera consideració és que l’abast educatiu d’una ciutat cal contemplar-lo com el resultat d’una acció sinèrgica. L’acció educativa de la ciutat no és simplement la suma de totes les incidències educatives parcials, sinó el resultant de l’acció combinada de totes aquestes incidències. És a dir, que si d’una ciutat poguéssim mesurar el grau d’educabilitat -la seva capacitat d’educar- caldria prendre com a mesura no només la quantitat i la qualitat de les institucions educatives, sinó veure com totes aquestes instàncies s’harmonitzen entre elles per configurar un procés educatiu global i més o menys harmònic.

Una segona consideració que es desprèn directament és que cada acció puntual no és intel·ligible al marge del conjunt global. Això vol dir que la modificació o la introducció d’un nou element educatiu dins la ciutat necessàriament modificarà la resta. En la mesura que cada instància educativa defineix un espai i autodefineix una funció, automàticament o indirectament està redefinint i relocalitzant l’espai i la funció educativa de les altres instàncies educatives.

Finalment, la darrera consideració, és que de tot això es desprèn la necessitat d’una intervenció educativa realment mancomunada. La ciutat no pot ser un simple contenidor o un amuntegament de programes desconnectats entre sí, sinó que s’ha de partir d’un plantejament molt més unitari, molt més coherent.

Segurament el símil de la ciutat educadora no seria el del museu on hi ha un ordre extrem, però tampoc no ho seria l’amuntegament purament aleatori del calaix de sastre.

La segona dimensió és la de la ciutat educadora, la ciutat com a mitjà o agent d’educació, és a dir,

Pàgina 10

Full Informatiu núm. 3 /2011

“aprendre de la ciutat”. Em referiré a aquest punt només als efectes d’educació que la ciutat per ella mateixa és capaç de produir directament, és a dir als efectes de l’educació informal que es generen a través del medi urbà.

La ciutat i concretament el carrer, que és probablement el seu element més emblemàtic, és com tantes vegades s'ha dit una "escola de la vida". El carrer, doncs, és un canal ingent farcit de significats, un canal que, com varen escriure dos arquitectes americans en un llibre titulat "Aprenent de totes les coses", transmet missatges tan prosaics com els senyals de trànsit o tan profunds com el misteri de l’Assumpció de la Verge a la porta d’una catedral. La ciutat, informalment, ensenya això que Moles va denominar la “cultura en mosaic", una cultura composta de continguts dispersos sense ordre ni jeràrquica epistemològica, una cultura d’aspecte aleatori, i si el teixit urbà, el carrer, és un canal farcit d’informacions, és també una espessa xarxa de relacions interpersonals que poden esdevenir gairebé sempre socialitzadores i també educatives. Els carrers, tradicionalment, han estat un espai socialitzador important, un espai on els infants han pogut relacionar-se entre ells i també, intergeneracionalment, amb els adults. Hi ha una autora americana, Jane Jacobs, que al seu llibre "Mort i vida de les grans ciutats" fa una mena d’apologia de les voreres dels carrers com a lloc socialitzador i per al joc espontani dels infants. Fa una crítica a aquesta mena de guetos d’infants que són alguns parcs infantils, perquè en aquests espais es perd una de les possibilitats educadores que té el carrer: perd el contacte intergeneracional.

En qualsevol cas, la ciutat és un educador informal riquíssim, però també contradictori i ambivalent. Informalment poden aprendre-hi allò que és bo i allò què és dolent, i també coses valuoses, però la ciutat pot ser també moltes vegades font de marginació, d’indiferència, etc. Per tot això, entenc que moltes intervencions urbanístiques són també intervencions de retruc educatives, perquè una ciutat més neta, de transeünts cordials, una ciutat tranquil·la i dinàmica a la vegada, és una ciutat preparada per educar.

La tercera dimensió de la ciutat educativa seria la de ciutat com a contingut d’educació, és a dir “aprendre la ciutat”. Les coses que informalment aprenem de la ciutat i sobre la ciutat són molt útils i necessàries, però probablement també són insuficients.

L’aprenentatge informal de la ciutat té dos límits importants.

El primer límit és el de la superficialitat. Informal-

ment aprenem a usar quotidianament la ciutat, però en canvi no l’acabem d’entendre, no acabem de descodificar-la, informalment descobrim l’aparença de la ciutat, però en canvi desconeixem la seva estructura. Coneixem la seva actualitat però desconeixem la seva gènesi i també les línies de la seva evolució futura, és a dir que tenim un coneixement informal una mica superficial de la nostra ciutat.

El segon límit és la parcialitat, factors com la classe social, com el lloc de residència, com el grup generacional, com el lloc de treball, com el rol familiar... determinen que cadascú només arribi a conèixer la parcel·la de la realitat urbana que li pertoca en funció dels seus rols. D’alguna manera podríem dir que la ciutat està, objectivament i subjectivament, composta per moltes ciutats diverses, per subciutats: la ciutat dels joves que tenen més possibilitats econòmiques i la dels que no en tenen tantes, la ciutat de la "beatiful people" i la de la gent corrent, la ciutat del turista i la de la mestressa de casa, la ciutat del que viu en un barri-dormitori i la del que no té lloc on dormir. Així doncs, en una mateixa ciutat coexisteixen i es juxtaposen diverses ciutats, diversos recorreguts, diversos itineraris, que cadascú coneix i realitza segons la parcel·la o el medi que li ha tocat viure en funció del seu rol.

Fer de la ciutat un contingut educatiu voldria dir superar aquests límits de superficialitat i de parcialitat que obtenim directament i informalment de la nostra ciutat. En aquesta tasca de conèixer la ciutat sí que hi tenen un paper important les institucions formals i no formals. En aquestes institucions s’han d’organitzar i s’ha de donar profunditat al coneixement informal que de les ciutats s’adquireix mitjançant la vida quotidiana. Cal ajudar a descobrir les relacions i les estructures no tan aparents i més o menys ocultes: aprendre a llegir la ciutat.

Aprendre la ciutat també voldrà dir, en contextos d’educació institucionalitzada, aprendre que la ciutat no és un objecte estàtic, sinó un sistema dinàmic i evolutiu. Esbrinar la gènesi de la ciutat i comprendre per què la ciutat ha arribat a ser el que és.

Aprendre la ciutat també seria aprendre a utilitzar-la, vol aprendre a utilitzar els recursos d'autoformació, d’autodidàctica, que la ciutat és capaç de proporcionar-nos, i això també s’ha d’aprendre a l’escola que ha d’ensenyar a utilitzar la ciutat com un recurs didàctic. Aprendre la ciutat també voldrà dir, entenc, superar la parcel·la de ciutat que constitueix l’hàbitat de cadascú i ampliar l’horitzó de vivències i dels itineraris selectius i discriminatoris. Aprendre la ciutat vol dir aprendre a llegir-la críticament, ser conscient de

Pàgina 11

Consell Escolar de les Illes Balears

les mancances i dels excessos, i, des d’aquesta actitud crítica, aprendre la ciutat també vol dir afavorir una actitud de participació.

En la famosa declaració de Bremen, que recull les conclusions d’una conferència sobre ciutat i cultura que va organitzar el Consell d’Europa en aquesta ciutat alemanya, es feia un especial èmfasi en aquesta idea que l’escola ha de preparar els joves "a participar en l’edificació de la ciutat que és o serà la seva. A aquest efecte l’escola ha d’introduir o intensificar en els seus programes els treballs de recerca de temes directament lligats a la vida de l'alumne i del seu entorn actual i futur. L’escola ha d’introduir

també en els seus mètodes l'aprenentatge de la participació, del diàleg i de l’esperit de concertació".

En resum, les institucions de formació de la ciutat haurien de facilitar als seus usuaris la facultat de contrastar dialècticament tres imatges de la ciutat. En primer lloc, la imatge subjectiva que cadascú es forma espontàniament d’ella; en segon lloc una imatge més objectiva, més global, més profunda, i, finalment, una tercera imatge que seria la de la ciutat a construir, una imatge de la ciutat ideal que orienti aquesta participació envers la construcció d’una ciutat cada vegada més educativa .

Altres continguts d’aquest Full Informatiu: - Les ciutats educadores, un projecte de futur. Ajuntament d’Eivissa.

- Esdevenir ciutats educadores: assolir la plena responsabilitat de tothom en l’educació, per Magí Muñoz, Ajuntament de Ciutadella.

- El Consell Infantil i Juvenil de Ciutadella de Menorca.

L’APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA (FI 3/2009) Continguts d’aquest Full informatiu: Ponència base del XIX Encuentro de Consejos Escolares Autonómicos y del Estado.

Propostes de futur

L'aprenentatge al llarg de la vida inclou totes aquelles accions educatives que afavoreixen i potencien el desenvolupament personal, social i professional de les persones. L’augment de l'esperança de vida, del temps disponible i de les possibilitats d'oci, l'accessibilitat a la informació i a la comunicació afavoreixen una implicació d'organismes, entitats i agents socials per impulsar i recolzar les decisions que les persones realitzin al voltant als seus projectes sobre l'aprenentatge.

Tenint present que les "Conclusions sobre l'aprenentatge d'adults" del Consell de la Unió Europea recuperen i actualitzen totes les iniciatives que desenvolupa la Comissió, sembla convenient prendre en consideració aquest marc de referència així com les seves mesures específiques, en la definició de les actuacions que es contemplin.

Per tot això, les propostes i recomanacions expressades a continuació s'adrecen tant al conjunt de les administracions responsables (educatives i laborals), com a la resta de les institucions i organitzacions que, segons s'ha assenyalat, tenen un paper rellevant en l'educació contínua.

En aquest sentit, llancem propostes per al desenvolupament d'iniciatives que millorin les possibilitats d'educació i formació al llarg de la vida de les persones adultes, mitjançant la definició de set objectius:

1. Garantir des de l'Administració un accés a l'aprenentatge permanent i a l'adquisició de competències i qualificacions bàsiques per a tothom.

2. Impulsar el compromís de totes les administracions públiques i de les organitzacions i agents socials, mitjançant el foment de programes i accions d'educació, formació i ocupació al llarg de la vida que afavoreixin més cohesió i benestar social.

3. Renovar l’educació contínua mitjançant el desenvolupament de mètodes i contextos d'ensenyamentaprenentatge.

4. Revalorar la formació i l'aprenentatge permanents com a recursos estratègics per al desenvolupament personal i social.

5. Facilitar l'accés a la informació i a l'orientació sobre les ofertes d'aprenentatge permanent i les seves possibilitats d'accés.

6. Garantir l'accés universal i permanent a l'aprenentatge, establint mecanismes per assegurar la qualitat i l'eficàcia.

7. Incloure l'educació emocional en l'aprenentatge al llarg de la vida per a la millor participació permanent en la societat.

(El document continua, desenvolupant propostes concretes per a l'acció que poden ser consultades al Full informatiu 3/2009).

Pàgina 12

Full Informatiu núm. 3 /2011

PROGRAMES INTERNACIONALS (FI 5/2009)

ENTREVISTA: Carmen Moreno Huart, responsable de Programes Internacionals i Llengües Estrangeres.

Tot just acabà els estudis universitaris de filologia anglesa, va fer d’auxiliar de conversa a Anglaterra per anar posteriorment a Nova York per participar en un programa de professors bilingües. Poc temps després va fer d’assessora per a la promoció de l’aprenentatge de llengües estrangeres a l’ambaixada espanyola a Washington, on participà en el disseny de programes i publicacions de material d’espanyol com a llengua estrangera. A Mallorca, on decidí instal·lar-s’hi desprès de passar unes vacacions, ja s’havia dedicat a la docència i havia fet d’assessora de llengües estrangeres en el CEP de Palma, per això, un cop foren assolides les competències educatives per part del Govern de les Illes Balears l’any 1998, acceptà organitzar i dirigir una secció per promoure les llengües estrangeres a la Conselleria d’Educació i Cultura, lloc que ocupà fins al 2004 quan va ser cridada pel Ministeri d’Educació per dirigir l’Agencia Sòcrates. Tres anys més tard, tornà a responsabilitzar-se dels Programes Internacionals de la Conselleria d’Educació i Cultura, lloc que ocupa fins al dia d’avui.

Quin és l’objectiu del servei del qual n’és la responsable?

Els programes internacionals són programes per fomentar la dimensió europea de l’educació i l’aprenentatge de llengües estrangeres. Promoure la dimensió internacional de l’educació, de tal manera que s’interioritzi la idea que som ciutadans de la Unió Europea, que vivim en un mon globalitzat i que hi ha altres persones en altres llocs del món que fan coses interessants i que és interessant conèixer, alhora que ens avesem a xerrar altres llengües i a conviure amb persones d’altres cultures.

Què fa el servei de Programes Internacionals?

A banda de dissenyar els programes també ens preocupem de la seva difusió i de l’assessorament, el seguiment i l’atenció de les memòries. També donam informació als centres i els ajudem en la resolució de documentació, que és molta.

A qui van dirigits els programes?

Tots els programes van dirigits als centres, al professorat i a l’alumnat. Si bé de cada programa se’n deriven actuacions individuals per al professorat, projec-

tes de centre, i activitats per a l’alumnat. Hem de distingir, però, entre el que són els programes internacionals i l’aprenentatge de llengües estrangeres, cadascun amb actuacions, programes i subprogrames o activitats que van dirigits al professorat i a l’alumnat.

Què volen aconseguir els Programes Internacionals?

Són programes per fomentar la dimensió europea de l’educació i l’aprenentatge de llengües estrangeres.

Podem dir que estan estructurats en dos grans blocs: el Pla de la Tercera Llengua i el Pla d’Aprenentatge Permanent de la UE. Ens pot explicar què és el Pla de la Tercera Llengua?

Aquest pla començà el 2007 amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge de les llengües estrangeres i ho fa amb diverses d’actuacions. El subprograma més important d’aquest apartat és el que anomenem Seccions Europees, consistent en l’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera a àrees no lingüístiques o a mòduls a formació professional.

Es tracta d’un programa dirigit als centres per a la millora de les llengües estrangeres. Seccions Europees ha substituït el programa conegut amb el nom de “trilingüisme”, amb un ordre que va ser publicat l’any passat.

Què necessiten els centres per incorporar-s’hi?

Primer el desig de fer-ho i desprès disposar de professorat preparat per poder-lo dur endavant, perquè nosaltres sols podem oferir l’ajuda d’auxiliars de conversa.

Quines són les condicions per accedir al programa?

Tenir el professorat adient, preparat, amb un coneixement bo de la llengua, com ja he dit, i que les matèries per impartir no estiguin lligades a l’àmbit lingüístic i que no afecti la llei de mínims de l’ensenyament en llengua catalana.

Quines són les llengües que s’ensenyen?

Anglès i francès, tot i que de francès sols tenim set centres educatius.

Quines altres actuacions inclou el Pla de la Tercera Llengua?

A més de les Seccions Europees inclou els auxiliars de conversa i la formació del professorat.

Parlem una mica de la formació del professorat.

Convé aclarir que aquesta formació és pagada pel

Pàgina 13

Consell Escolar de les Illes Balears

Govern de les Illes Balears i no per la Unió Europea.

Afecta tot el professorat de llengües estrangeres de totes les etapes educatives i també el professorat que participa en seccions europees, és a dir aquell de matèries no lingüístiques que s’imparteixen en llengua estrangera. Tenim una formació específica per a ells, més dirigida cap a la metodologia de la llengua estrangera i a l’actualització dels coneixements lingüístics. Pel que fa al professorat de matèries no lingüístiques és una formació adreçada a la millora de la llengua i de la metodologia específica per ensenyar l’ assignatura en una llengua estrangera. Disposem d’un programa molt interessant, Pueblo Inglès, que consisteix en dur un grup de professors a un poble on fan immersió total en llengua estrangera durant una setmana. L’empresa Pueblo Inglès el que ha fet ha estat convertir un poblet deshabitat de Salamanca en un “poble anglès”, on tot es fa en anglès. Per cada 20 professors que hi participen hi van també 20 persones de parla anglesa que conviuen amb els 20 professors tota la setmana, suposant 100 hores molt intenses de formació en una setmana. Nosaltres enguany, per primera vegada, n’hem enviat 40, de professors.

Els intercanvis entren en aquest programa?

Els intercanvis de professorat i d’alumnat entren dins el Pla de la Tercera Llengua. Fem una convocatòria anual i els centres que fan intercanvi solen demanar una ajuda. Tenim diferents acords o convenis amb diferents regions europees i fem, de manera alterna, un any d’intercanvi d’alumnat, un altre de professorat i un altre de càrrecs directius.

Quins requisits ha de reunir el professorat interessat en participar en la formació?

Que participi del programa i que tengui coneixements suficients i demostrables, i els donam la formació adient, tant per millorar en la llengua com en la metodologia. Per al que no és especialista posam al seu abast cursos de llengua anglesa. També hem començat un curs on line de nivell intermedi, perquè tot es mou al voltant de la idea de tenir, en dos cursos, professorat preparat amb el nivell que es demana, de manera que si n’està interessat pugui tenir accés als programes i, així mateix, amb la idea de donar perspectiva europea a l’educació. De vegades, el professorat no entra en determinats projectes europeus per desconeixement de l’ idioma, i l’experiència queda reduïda al departament d’anglès o al professorat d’anglès, per això d’alguna manera volem millorar el nivell de tot el professorat interessat. És clar que els recursos són els que hi ha i, per tant, s’ha de fer a poc a poc.

I dirigit a l’alumnat?

Tenim The Fonix, un concurs en llengua anglesa que l’any passat oferírem per primera vegada i al qual s’hi inscrigueren gairebé 1.000 alumnes. Aquest curs el tornam a repetir dirigit a primària, ESO i batxillerat.

Això seria tot el contingut del Pla de la Tercera Llengua?

Ens mancaria un programa independent, el British Council, amb la mateixa filosofia de les Seccions Europees d’ensenyar matèries no lingüístiques en llengua estrangera. Aquest programa començà el 1996, abans de les transferències educatives, amb conveni amb el Ministeri d’Educació. La iniciativa va començar a 43 centres de tota Espanya. A les Illes Balears tenim quatre centres que el fan, dos a Artà i els altres dos a Maó, de primària i secundària. Algunes comunitats autònomes l’han agafat de model i l’han generalitzat, però l’ha majoria han optat per les Seccions Europees perquè és un programa més generalitzable.

Per què es va descartar el programa conegut amb el nom de “trilingüisme”?

Els centres trilingües van ser descartats per dues qüestions, per una part perquè no era compatible amb el decret de mínims de llengua catalana i, per l’altra, per motius pressupostaris que suposaven molts recursos, tant de personal com de material.

L’altre bloc de programes és el Programa d’Aprenentatge Permanent de la Unió Europea.

Exacte, l’anomenat PAP està format per quatre programes adreçats a diferents nivells educatius: Comenius per a educació primària i secundària, Leonardo da Vinci per a formació professional, Grundtvig per a educació d’adults i centres o institucions que fan formació de persones adultes formal o no formal, i, finalment, Erasmus per a la Universitat. Van dirigits als centres, a l’alumnat i al professorat i els programes s’assemblen molt, tot i les lògiques diferències relatives a l’etapa a la qual van dirigits.

Es gestionen des de Programes Internacionals?

No, sols els programes Comenius i Grundtvig, i les Visites d’Estudis, un subprograma dirigit a administradors de l’educació, que van a un país estranger per estudiar un tema educatiu concret.

Qui gestiona els altres programes?

Erasmus es duu des de la Universitat i Leonardo da Vinci i una part d’Erasmus des de la direcció general de Formació Professional i Aprenentatge Permanent.

Què han de fer els centres per adherir-se a algun programa?

Han de comptar amb l’aprovació del seu consell escolar. Les convocatòries són anuals i els programes

Pàgina 14

Full Informatiu núm. 3 /2011

tenen una durada de dos anys. El centre és qui pren la decisió, però ha de comptar que hi hagi una certa competència lingüística perquè la llengua de treball dels projectes és majoritàriament en anglès, alguna vegada en francès, gairebé mai en espanyol i mai en català.

El desconeixement de les llengües estrangeres pot ser un entrebanc per participar en algun d’aquests projectes?

La preparació lingüística hi influeix però no arriba a ser un entrebanc insuperable, perquè el professorat dels altres països moltes vegades es troba en circumstàncies semblants a les nostres. Normalment ningú es queixa de no haver pogut dur endavant el projecte perquè no s’entenien.

Tenen acceptació aquests programes?

Sí que en tenen i de fet augmenta progressivament el nombre de centres interessats.

Hi participen més els centres públics o els concertats?

A les Seccions Europees la proporció està bastant equilibrada, amb la incorporació dels centres procedents del programa de “trilingüisme”.

Hi ha algun altre programa del qual no n’hem parlat?

Sí, un de ben interessant que es diu Comenius Regio, entre regions, i que nosaltres coordinam a nivell europeu. Hem fet un projecte de dos anys amb una regió d’Anglaterra, sols per a institucions educatives, i una associació amb el CEIP Jaume III i l’IES de Llucmajor per dur-lo endavant i veure de quina manera poden funcionar millor els intercanvis. Tot just l’hem acabat de començar i té una durada de dos anys.

M’agradaria molt que funcionàs positivament perquè es una iniciativa nova, nostra, que va ser molt ben rebuda i considerada per la Unió Europea.

Altres continguts d’aquest Full Informatiu:

COL·LABORACIÓ: Els projectes internacionals i la dimensió europea dins l’àmbit educatiu de les Illes Balears, per Aina Carreras.

EXPERIÈNCIES EDUCATIVES: Projecte associació escolar Comenius, Bike-Coast-Bike, per l’IES Josep M. Quadrado (Ciutadella) La nostra participació en el projecte europeu Comenius, pel CEIP Mestre Lluís Andreu (Formentera)

ACTUACIONS DEL CEIB: Aprovació en el Ple de 16.04.10 de l’Informe 2/2010 de l’avantprojecte d’Ordre per la qual es regula l’organització i funcionament a les Illes Balears dels centres escrits al conveni entre el Ministeri d’Educació i Ciència i el British Council (España). (BOIB núm. 115 de 5 d’agost de 2010).

CONSELLS ESCOLARS INSULARS I MUNICIPALS (4/2009) Continguts d’aquest Full Informatiu: Legislació sobre consells escolars insulars i municipals.

COL·LABORACIONS: Consell Escolar de Menorca.

Consell Escolar de Mallorca Consell Escolar d’Eivissa.

Consell Escolar de Palma.

Pàgina 15

Consell Escolar de les Illes Balears

Els consells escolars: passat, present i futur, per Bernat Sureda, expresident del CEIB.

Des dels orígens dels sistemes educatius moderns, la responsabilitat que s'atribueix als poders públics per garantir la formació dels ciutadans es complementa amb la defensa del drets de la societat a intervenir per marcar les grans línies de la política educativa. Els projectes educatius dels primers liberals espanyols, influïts per les idees dels revolucionaris francesos, manifestaven de forma clara, per una banda, que tan sols la intervenció pública podia ser garantia que tots els ciutadans gaudissin de la instrucció necessària i, per l’altra, que la tasca de definir el model educatiu general no podia ser una tasca exclusiva del poder executiu. Els liberals més ortodoxos volien un sistema educatiu que fos un poderós instrument al servei d'una societat democràtica, de la consolidació dels valors antiautoritaris i de la cohesió social, però que en cap cas es pogués convertir en un instrument incontrolat al servei d’un grup polític dominant. Amb aquesta finalitat, els primers projectes d'organització de l'ensenyament públic, que tenen les seves arrels en la Constitució de Cadis, preveuen la creació de la Dirección General de Estudios, un organisme col·legiat format per personalitats de reconegut prestigi, independent del govern, que sols retria comptes al Parlament i que tenia, entre d'altres funcions, la confecció dels plans d'estudi, la distribució dels recursos, la reglamentació de l'ensenyament, la millora dels mètodes pedagògics, la supervisió dels llibres de text, la inspecció del sistema educatiu, la promoció de biblioteques públiques i informar el Parlament sobre l'estat de la instrucció pública.

Aquesta pretensió d'equilibri que defensaren els primers liberals no té res a veure amb el que defensen alguns dels que actualment s'anomenen neoliberals, propugnant la eliminació de la intervenció pública en matèria educativa. Que la responsabilitat educativa hagi de ser un projecte compartit entre la societat política i la societat civil, no pot comportar una defensa radical dels drets individuals negant la necessitat que té qualsevol societat d’establir models consensuats que garanteixin la formació bàsica dels seus nins i joves i que difonguin un valors comuns, al mateix temps que aporten els coneixements bàsics per desenvolupar-se en aquella societat.

Com molts altres dels principis més radicals i genuïns del primer liberalisme, aquest equilibri de poders en matèria educativa va quedar esborrat pel viratge estatalista i conservador que es va imposar una vegada

consolidada la revolució liberal, però aquella idea que l'educació és cosa de tota la Nació, com deien els primers liberals, és un principi que s'ha de veure reforçat en el marc de les democràcies participatives actuals.

En societats com les actuals, plurals i amb valors controvertits, l'educació és l'instrument fonamental per aconseguir fer comuns els valors que democràticament s'han acceptat i per capacitar i formar els futurs ciutadans. Per això, els canals de participació dels distints sectors de la societat en la planificació general de l'ensenyament han de ser amplis i plurals.

A l'estat espanyol, entre aquella Dirección General d'Estudios fins als consells escolars actuals hi ha hagut un llarg camí on, en educació, ha predominat, per una banda, la poca responsabilitat dels poders públics i, per l’altra, la inexistència de canals reals i eficaços de participació social.

La Constitució espanyola actual estableix, a l'apartat de drets fonamentals i llibertats públiques, dos mecanismes de participació en educació dels sectors afectats i de la comunitat educativa. El Consell Escolar de l'Estat, els autonòmics i els consells escolars dels centres educatius han de canalitzar aquesta participació.

El nostre sistema polític té una gran tendència a desconfiar de la participació ciutadana, avantposant la societat política a la societat civil, i a la llarga o a la curta aquest pot ser un dels punts més febles del nostre sistema democràtic. Deixant de banda les retallades que s'han anat fent en les competències dels consells escolars de centre i fent referència exclusiva al Consell Escolar de l'Estat i als autonòmics, he de dir que, després de l'experiència dels anys que ja duen de funcionament, la seva capacitat per canalitzar una autèntica participació dels sectors implicats en l'ensenyament ha estat més bé reduïda. Al meu entendre això es produeix per dos motius fonamentals. A part que les seves funcions sols són consultives, la majoria dels seus debats i Informes, centrats en dictaminar sobre projectes legals, són molt tècnics i, encara que les aportacions dels distints membres tenen un evident rerefons polític, la projecció pública d'aquests debats i aportacions és mot reduïda. Prova d'això és que, malgrat ser els consells escolars una de les institucions més importants de participació que existeix en el nostre ordenament institucional, els seus debats o dictàmens tenen molt poca presència als mitjans de comunicació i fins i tot entre els cercles implicats

Pàgina 16

Full Informatiu núm. 3 /2011

en l’educació. Un altre dels motius que dificulten als consells escolars complir amb la funció de canalitzar la representació dels sectors afectats en educació, és que mentre que la normativa de la seva composició parla de representants dels distints col·lectius proposats per les organitzacions més representatives, en realitat els components se senten més els representants de les organitzacions més representatives de cada col·lectiu. La distinció no és un joc de paraules i implica que les opinions manifestades en el si dels consells escolars no són més que una repetició de les posicions programàtiques d'aquestes organitzacions.

Aquest fet resta diversitat al debat i no fa més que convertir els consells escolars en una plataforma de defensa d'interessos, legítims però que ja tenen altres instàncies on fer-se sentir.

Vaig ser el primer president del Consell Escolar de les Illes Balears i sé que és molt fàcil receptar i molt difícil prendre la medecina. Sé, també, que molts consells escolars són conscients d'aquestes dificultats i es van produint iniciatives per superar aquests problemes.

Crec que els consells escolars estatal, autonòmics, municipals i, en el nostre cas, també els insulars, no s'han de deixar encasellar en una funció purament ritual i cerimonial, i han d’obrir el debat a col·lectius més amplis, no limitant-se a les funcions consultives i aprofitant més les competències que tenen per fer propostes. Els consells escolars haurien de ser els animadors per excel·lència d'un debat educatiu que en moltes ocasions es dóna de forma molt distorsionada als mitjans de comunicació i a altres instàncies.

ENTREVISTA als presidents dels consells escolars insulars: Amador Alzina (Menorca), Coloma A. Ferrer (Mallorca) i Francisca Planells (Eivissa).

EXPERIÈNCIES PEDAGÒGIQUES: La participació dels alumnes en un centre de primària: la reunió de representants, pel CEIP Badies (Llucmajor).

ENTREVISTA a Bàrbara Galmés, consellera d’Educació i Cultura (FI 4/2008) INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS, CURS 2006/07 (FI 1/2009) Estructura de l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears (2006/07).

Extracte de les conclusions i recomanacions per capítols: I. Context geogràfic, demogràfic, lingüístic i econòmic.

II. Alumnat.

III. Centres.

IV. professorat.

Mesures urgents per a la millora del sistema educatiu.

INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS, CURS 2007/08 (FI 1/2010) Es publicà l’Informe en la seva totalitat, s’exposaren les novetats més significatives en relació amb l’Informe 2006/07 i es publicaren les conclusions i recomanacions dels capítols: 0. Panoràmica del sistema educatiu de les Illes Balears.

1. Dades generals.

2. Alumnat.

3. Centres.

4. Professorat i PAS. Mesures urgents per a la millora del sistema educatiu.

INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS, CURS 2008/09 Publicat integrament en el blog del CEIB. Pàgina 17

Consell Escolar de les Illes Balears

DESENVOLUPAMENT DE LA NORMATIVA TRAMITADA PEL CEIB El RD 806/ 2006, de 30 de juny, establia el calendari d’aplicació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) i la implantació efectiva dels nous ensenyaments a partir del curs 2007/2008.

El calendari d’aplicació havia fixat la data del 31 de desembre de 2006 com a límit per al desenvolupament de les ensenyances mínimes dels diferents nivells del sistema educatiu. Aquest era també el límit acordat per a l’ordenació general de la formació professional i per a la fixació dels ensenyaments mínims d’idiomes en règim general,el desenvolupament dels ensenyaments mínims d’educació primària i d’educació secundària obligatòria i la promulgació dels corresponents currículums. La comunitat de les Illes Balears va ajornar la promulgació dels nous continguts i prorrogà un any la vigència del currículum anterior.

Referent al contingut d’aquestes normes, cal subratllar que els decrets que regulen els ensenyaments mínims de l’educació bàsica (primària i secundària obligatòria) han introduït importants novetats, principalment la proposta d’un conjunt de competències bàsiques com a element integrador del currículum, la incorporació de l’Educació per a la Ciutadania, com a matèria específica d’estudi, i l’alternativa als ensenyaments de religió confessional per a l’alumnat que no hagi optat per cursar-la.

Curs 2007/2008 Entraren en vigor els cursos 1r i 2n d’educació primària i 1r i 3r d’educació secundària obligatòria, fet que suposà l’extinció dels cursos equivalents de la LOGSE i la introducció de les pertinents novetats que aportava la nova Llei.

Finalment, el curs 2007/2008, d’acord amb allò establert en el RD de calendari, s’implantaren els ensenyaments elementals i els quatre primers cursos de les especialitats professionals de Música i Dansa, el grau mitjà d’Arts Plàstiques i Disseny i els nivells bàsic i intermedi de les escoles oficials d’idiomes.

En l’aspecte normatiu, i amb alguns mesos d’endarreriment respecte del calendari d’implantació de la LOE, el Ple del CEIB aprovà els informes següents: - Ple del 29.02.08: * Informe 1/2008 de projecte de Decret pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments d’educació infantil, educació primària i ESO a les Illes Balears (BOIB núm. 83 de 14 de juny de 2008). * Informe 2/2008 de projecte de Decret pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears (BOIB núm. 92 ext. de 2 de juliol de 2008). * Informe 3/2008 de projecte de Decret pel qual s’estableix el currículum d’ESO a les Illes Balears (BOIB núm. 92 ext. de 2 de juliol de 2008). * Informe 4/2008 de projecte de Decret pel qual s’estableix el règim d’admissió d’alumnat als centres sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB núm. 46 de 5 d’abril de 2008).

- Ple del 04.04.08: * Informe 5/2008 de projecte de Decret pel qual s’estableix el currículum d’educació infantil i primària a les Illes Balears (BOIB núm. 92 ext. de 2 de juliol de 2008).

- Ple del 16.05.08: * Informe 6/2008 de projecte de Decret pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears (BOIB núm. 107 ext. d’1 d’agost de 2008).

Curs 2008/2009 El curs 2008/2009 entraren en vigor els dos cicles de l’educació infantil, els cursos tercer i quart d’educació primària, els cursos segon i quart de l’educació secundària obligatòria i el primer curs del nou batxillerat establert en la citada norma. Això implicà l’extinció dels cursos equivalents de la LOGSE i l’aplicació a les noves ensenyances de les novetats organitzatives i curriculars que aportava la nova Llei.

Pàgina 18

Full Informatiu núm. 3 /2011

Igualment s’implantaren els programes de qualificació professional inicial (PQPI).

També, el 2008/2009, s’implantaren els cursos cinquè i sisè dels ensenyaments professionals de Música i Dansa al mateix temps que s’extingia el tercer cicle dels ensenyaments de grau mitjà definits per la LOGSE. Igualment es va fer amb els ensenyaments professionals de grau superior d’Arts Plàstiques i Disseny i el nivell avançat dels ensenyaments de les escoles oficials d’idiomes.

En l’aspecte normatiu, el Ple del CEIB aprovà els Informes següents: - Ple del 14.11.08: * Informe 9/2008 de projecte de Decret de currículum dels nivells intermedi i avançat dels ensenyaments d’idiomes a la comunitat autònoma de les Illes Balears. * Informe 10/2008 d’avantprojecte d’Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat de primària (BOIB núm. 2 de 3 de gener de 2009). * Informe 11/2008 d’avantprojecte d’Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat d’ESO (BOIB núm. 2 de 3 de gener de 2009).

- Ple del 10.12.08: * Informe 12/2008 d’avantprojecte d’Ordre sobre els aprenentatges de l’alumnat d’educació infantil de les Illes Balears (BOIB núm. 20 de 17 de febrer de 2009). * Informe 13/2008 d’avantprojecte d’Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat de batxillerat de les Illes Balears (BOIB núm. 20 de 7 de febrer de 2009).

- Ple del 20.02.09: * Informe 14/2008 d’avantprojecte d’Ordre de desenvolupament de l’educació primària a les Illes Balears (BOIB núm. 69 de 12 de maig de 2009). * Informe 15/2008 d’avantprojecte d’Ordre de desenvolupament de l’ESO a les Illes Balears (BOIB núm.

69 de 12 de maig de 2009). * Informe 16/2008 d’avantprojecte d’Ordre de desenvolupament del batxillerat a les Illes Balears (BOIB núm. 69 de 12 de maig de 2009). * Informe 17/2008 d’avantprojecte d’Ordre que regula els programes de qualificació professional inicial a la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 50 de 6 d’abril de 2009).

- Ple del 03.04.09: * Informe 2/2009 d’avantprojecte d’Ordre de desenvolupament del programa de seccions europees en els centres educatius sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments d’educació primària, ESO, batxillerat i formació professional a les Illes Balears (BOIB núm. 98 de 7 de juliol de 2009). * Informe 3/2009 de projecte d’Ordre que regula els ensenyaments de batxillerat en règim a distància a les Illes Balears (BOIB núm. 101 de 14 de juliol de 2009). * Informe 4/2009 de projecte de Decret que regula els ensenyaments de batxillerat en règim nocturn a les Illes Balears (BOIB núm. 101 de 14 de juliol de 2009).

- Ple de 17.06.09: * Informe 5/2009 de projecte d’Ordre que estableix el currículum de l’educació secundària per a persones adultes que condueix a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB núm. 117 d’11 d’agost de 2009).

Curs 2009/2010 El Ple del CEIB aprovà els informes següents: - Ple de 18.09.09: * Informe 6/2009 de projecte de Decret que regula els centres integrats de formació professional a les Illes Balears (BOIB núm. 116 de 7 d’agost de 2010).

- Ple de 29.01.10: * Informe 7/2009 d’avantprojecte de Decret de drets i deures i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.

Pàgina 19

Consell Escolar de les Illes Balears

Breu resum de la norma: Decret 121/2010 de 10 de desembre, BOIB núm. 187 de 23 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (Informe 7/2009 aprovat pel Ple de 29.01.10) La Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig d’educació (LOE), configura la convivència com un principi i com un fi del sistema educatiu i recull, com a elements que la inspiren, la prevenció del conflicte i la resolució pacífica d’aquests.

La LOE, que incorpora competències dels òrgans de govern dels centres docents a través de les quals es vol fer efectiva la convivència als centres, la protecció contra la violència de gènere, la igualtat efectiva entre homes i dones i el respecte als drets i a les llibertats fonamentals.

Si els centres educatius han de ser capaços de crear entorns que impulsin la convivència, que previnguin els conflictes i, en tot cas, que els ofereixin una resposta educativa, i han d’assumir la responsabilitat de projectar els valors fonamentals, individuals i col·lectius, que defineixen una societat democràtica, es fa necessari adequar la normativa existent a la situació actual. També es fa del tot necessari contextualitzar dins un mateix marc normatiu els drets i els deures dels alumnes i els mecanismes que contribueixen a millorar la convivència escolar.

Aquest decret es divideix en cinc títols: el primer estableix les disposicions generals, el segon té per objecte la formulació dels drets i els deures dels alumnes, el tercer es dedica a definir les normes de convivència i el reglament d’organització i funcionament del centre, en el quart defineix les característiques bàsiques de les estratègies de prevenció i gestió de conflictes, el cinquè està dedicat genèricament al sistema de correccions de les conductes que incompleixen les normes de convivència que dels centres docents. * Informe 8/2009 de projecte d’Ordre de la selecció, el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics (BOIB núm. 30 de 23 de febrer de 2010).

- Ple de 16.04.10: * Informe 1/2010 d’avantprojecte d’Ordre que regula la implantació de plans estratègics per a la millora dels centres docents sostinguts amb fons públics que imparteixen els ensenyaments d’educació infantil 2n cicle, educació primària, ESO, batxillerat o de formació professional a les Illes Balears.

Curs 2010/2011 El Ple del CEIB aprovà els informes següents: - Ple de 22.10.10: * Informe 3/2010 de projecte d’Ordre que estableix el desenvolupament curricular dels ensenyaments elementals de música regulats per la llei orgànica 2/2006 de 3 de maig, d’Educació, a les Illes Balears (BOIB núm. 53 de 9 d’abril de 2011). * Informe 4/2010 de projecte d’Ordre que estableix el desenvolupament curricular dels ensenyaments elementals de dansa regulats per la llei orgànica 2/2006 de 3 de maig, d’Educació, a les Illes Balears (BOIB núm. 53 de 9 d’abril de 2011). * Informe 5/2010 de projecte d’Ordre que estableix el currículum i l’organització dels cursos de l’especialitat de musicologia del grau superior dels ensenyaments de música a les Illes Balears, que correspon al període d’experimentació de la implantació de l’especialitat (BOIB núm. 53 de 9 d’abril de 2011).

- Ple de 17.12.10: * Informe 8/2010 de projecte d’Ordre que regula l’organització i el funcionament dels ensenyaments per a les persones adultes que condueixen al títol de graduat en ESO a les Illes Balears.

- Ple de 31.01.10: * Informe 7/2010 de projecte de Decret que regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa en els centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics a les Illes Balears.

Pàgina 20

Full Informatiu núm. 3 /2011

Breu resum de la norma: Decret 39/2011 de 29 d’abril, BOIB número 67 del 5 de maig, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa en els centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics.

L’objectiu d’aquest decret és establir i regular la resposta educativa a la diversitat dels alumnes sota els principis de qualitat, d’equitat, d’integració i d’inclusió, i desenvolupar un marc normatiu propi de les Illes Balears que sigui hereu d’experiències contrastades i adequat a les condicions socioculturals de les nostres illes. És necessari atendre la diversitat dels alumnes i contribuir de manera equitativa als nous reptes i a les dificultats que aquesta diversitat genera. Es tracta que tots els centres sostinguts amb fons públics assumeixin el seu compromís social amb l’educació, facin una escolarització sense exclusions i desenvolupin processos d’ensenyament-aprenentatge adaptats als grups i als alumnes, sempre dins els principis d’autonomia pedagògica. A canvi, tots els centres gestionats amb fons públics han de rebre de les diverses administracions els recursos materials i humans necessaris per complir les seves tasques. Els centres han d’aportar alhora el seu compromís i esforç, i ho ha de reflectir en el projecte educatiu de centre, que ha de recollir en una concepció àmplia de l’atenció a la diversitat un seguit d’actuacions educatives complexes que han d’implicar no només els alumnes i els professors, sinó també les famílies i la comunitat educativa en general.

Aquest Decret s’estructura en deu capítols: en el primer s’estableix l’àmbit d’aplicació, el segon està dedicat als principis generals que han de regir l’atenció a la diversitat als quals s’han d’adaptar l’administració i educativa i els centres docents en qualitat d’agents directes i immediats de l’atenció a la diversitat, el tercer està destinat a les mesures a l’atenció a la diversitat orientades a respondre a les necessitats concretes dels alumnes, el quart tracta de les necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i defineix els tipus d’alumnes que necessiten una intervenció educativa que transcendeixi l’atenció ordinària, el cinquè es refereix a l’escolarització dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu sota els principis de normalització, inclusió i igualtat d’oportunitats i amb una distribució equilibrada entre els centres sostinguts amb fons públics, el sisè està dedicat als centres d’educació especial, el setè fa referència a les unitats educatives específiques ubicades als centres ordinaris, el vuitè tracta de l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, el novè dedicat a l’orientació educativa i professional i als serveis i professionals especialitzats en l’orientació, el desè regula els recursos humans i materials amb què l’administració educativa ha de dotar els centres sostinguts amb fons públics.

* Informe 11/2010 de projecte d’Ordre de currículum dels ensenyaments professionals de música a les Illes Balears. * Informe 12/2010 de projecte d’Ordre de currículum dels ensenyaments professionals de dansa a les Illes Balears. * Informe 13/2010 de projecte d’Ordre per la qual es regula l’homologació dels estudis de llengua catalana de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat amb els certificats de la direcció general de Política Lingüística i el procediment per a obtenir-lo.

- Ple de 31.03.11: * Informe 1/2011 que regula les proves d’accés i el procés d’admissió i matrícula als ensenyaments artístics de grau d’art dramàtic, de grau de música i de grau de disseny.

Pàgina 21

Consell Escolar de les Illes Balears C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1r D 07003 Palma Telf. 971 715456 - 971 715870 Fax: 971715761

E-mail: ceib.caib@gmail.com

http://ceib.caib.es