Page 1

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS FULL INFORMATIU MONOGRÀFIC

Núm.3 maig – juny 2009


S u m a r i Aprenentatge al llarg de la vida

Presentació

3

Programa XIX Trobada dels Consells Escolars Autonòmics i de l’Estat

5

Resum de la ponència base. L’aprenentatge al llarg de la vida. Educació i formació de les persones adultes

6

Situació actual de l’educació de persones adultes a les Illes Balears

13

Propostes de futur

15

Experiències

18

Informacions

del

GOVERN DE LES ILLES BALEARS CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS Full Informatiu Redacció i maquetació: Secretaria del CEIB Edició: CEIB 2

CEIB

22


P r e s e n t a c i ó L'APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA

El XIX Encontre dels Consells Escolars Autonòmics i de l’Estat es va fer en aquesta ocasió a la ciutat de Càceres (Extremadura), entre els dies 11 i 14 de maig, i es va centrar en el tema l’”Aprenentatge al llarg de la vida”. En representació del nostre Consell Escolar hi assistiren el Sr. Pere Carrió (president), la Sra. Elvira Badia (vicepresidenta), el Sr. Francesc Abona (conseller representant de l’administració educativa), la Sra. Maria Isabel González (consellera representant de l’administració local), el Sr. Amador Alzina (conseller representant dels consells escolars insulars) i el Sr. Mateu Tomàs (secretari del CEIB). El CEIB presentà set esmenes al document base i totes foren acceptades. En el que denominam “Aprenentatge al llarg de la vida” hi integram la formació reglada (que aporta els elements bàsics per al desenvolupament emocional, personal, social i professional dels individus), totes les possibilitats d’aprenentatge de les persones adultes generades per l’accessibilitat a la informació i la comunicació i, així mateix, l’extensa i variada oferta formativa dels diferents actors socials. Tot plegat, obliga a una reconsideració de les polítiques de desenvolupament de l’educació i la formació de les persones adultes, tenint en consideració l’educació formal, la no formal i la informal, amb la perspectiva àmplia i oberta que els organismes multilaterals proposen per a aquesta fase de l’aprenentatge al llarg de la vida, considerant que haurien de superar-se els plantejaments orientats exclusivament a suplir carències educatives bàsiques i és que, una dècada després de l’adopció d’aquest enfocament ampli per part de la comunitat internacional, encara perviuen aquests plantejaments en alguns àmbits educatius. En conseqüència, les propostes i recomanacions acordades a l’Encontre es van dirigir tant al conjunt de les administracions responsables (educatives i laborals) de la formació reglada, com a aquelles institucions i actors de la societat civil (ajuntaments, agents so-

D’esquerra a dreta, Sr. Pere Carrió (president del CEIB), Sr. Amador Alzina, Sra. Elvira Badia (vicepresidenta del CEIB), Sr. Francesc Arbona, Sr. Mateu Tomàs (secretari del CEIB) 3


cials, associacions, universitats populars, etc.) que tenen molt per aportar a l’aprenentatge de les persones adultes en el marc dels objectius establerts per les institucions de la Unió Europea. Per aconseguir que el conjunt dels ciutadans adquireixin les competències i qualificacions bàsiques i garantir l’accés universal i permanent a l’aprenentatge, es van proposar Sra. Maribel González, Sr. Amador Alzina, Sra. Elvira Badia, Sr. Francesc Arbona, Sr. Mateu Tomàs aquestes mesures: 1. Facilitar i millorar l'accés a la informació i a l'orientació sobre les ofertes d'aprenentatge permanent i les possibilitats d'accedir-hi. 2. Reforçar l'estructura permanent que facilita la coordinació entre les administracions autonòmiques i la central. 3. Emprendre una reflexió rigorosa sobre els mecanismes de finançament de la formació de les persones adultes. 4. Implantar de forma urgent i efectiva el sistema de reconeixement de competències adquirides per vies no formals o informals, fa poc regulat, i facilitar mitjançant aquesta via la reincorporació al sistema educatiu dels adults que no han completat estudis obligatoris. 5. Assegurar amb criteris d'eficiència, una oferta suficient dels cursos presencials i on line en règim nocturn o a distància. En aquest entorn de l'ensenyament on line, configurar una plataforma d'àmbit estatal que permeti compartir materials i metodologies i que estableixi sistemes de control de qualitat, amb una especial referència a l'avaluació dels processos i dels resultats. 6. Desenvolupar, de manera immediata, el Repertori de Certificats de Professionalitat. 7. Establir una Xarxa de Centres de Noves Oportunitats que ofereixi informació, atenció personalitzada i formació en competències bàsiques. 8. Millorar i ampliar l'oferta formativa de les institucions i organismes que constitueixen la societat civil, en coordinació amb les administracions, per assegurar la qualitat de l'oferta i l'eficiència en l'ús dels recursos. 9. Elaborar i mantenir una base de coneixement i informació, que contingui alguna forma de registre estatal de centres i entitats que desenvolupen educació i formació contínues d'adults i de les activitats formatives corresponents. 10. Promoure la col—laboració dels mitjans de comunicació per a l'avanç de la formació de les persones adultes, en els àmbits tant formal com no formal i informal. Es tracta, en definitiva, de crear una cultura de l'aprenentatge permanent on la persona sigui la vertadera protagonista del seu procés formatiu per poder què aprendre, com aprendre i quan aprendre mitjançant la definició del seu propi itinerari formatiu en el seu projecte de vida. 4


P r o g r a m a XIX T r o b a d a

Presidents i presidentes dels Consells Escolars Autòmics i de l’Estat a Caceres (Extremadura)

5


XIX TROBADA de CONSELLS ESCOLARS AUTONÒMICS I DE L’ESTAT RESUM DE LA PONÈNCIA BASE. L’aprenentatge al llarg de la vida. Educació i formació de les persones adultes 0. Introducció. 1. El context de l'educació contínua de les persones adultes. 1.1. La societat del coneixement i les seves implicacions educatives. 1.2. L'educació contínua de les persones adultes en el panorama internacional. 2. Fonaments i característiques de l'educació contínua de les persones adultes. 2.1. Sobre el concepte d'educació contínua. 2.2. Els fonaments de l'educació contínua. 2.3. El subjecte de l'educació contínua al llarg de la vida. 2.4. Característiques de l'educació contínua. 2.5. El sistema educatiu a la llum de l'educació contínua. 2.6. L'educació contínua i la formació per a l'ocupació. 2.7. Els professors en el marc de l'educació contínua. 2.8. Implicacions organitzatives de l'educació contínua. 2.9. L'educació contínua i l'orientació. 2.10. Les competències bàsiques en el marc de l'aprenentatge al llarg de la vida. 2.11. L'avaluació en el marc de l'educació contínua.

Introducció Concebre l’ésser humà com a subjecte d'educació al llarg de tota la seva vida, obre la porta a la possibilitat d'altres enfocaments diferents del pròpiament educatiu, com el metafísic, l'antropològic cultural o l'antropològic filosòfic. L’aprenentatge al llarg de la vida forma part del debat sobre l'educació i la formació en els darrers decennis, un debat que va més enllà de l'aproximació conceptual a un terme que es relaciona amb altres afins com educació permanent, educació de persones adultes, formació contínua, educació contínua, educació i formació, etc. El desenvolupament d’estratègies en el marc de l’aprenentatge al llarg de la vida ha d’intervenir sobre les causes que poden generar bretxes de desigualtat, actuant directament sobre la pròpia realitat social de cada comunitat i basada en una concepció dinàmica del coneixement, convertint l’aprenentatge en un procés flexible i obert a les noves necessitats formatives en referència al context on s’ofereix. Així, podem parlar d’una de les senyes d’identitat d’aquesta oferta educativa, l’educació contínua i comunitària, que no només té la comunitat com a destí de l’acció educativa, sinó que també educa mitjançant múltiples recursos, reconeixent així el paper de l’educació no formal, però també la informal.

1. El context de l’educació contínua de les persones adultes. 1.1. La societat del coneixement i les seves implicacions educatives. La societat actual es caracteritza per la generació del coneixement i el processament de la informació. Els conceptes de competència evolutiva i adaptabilitat són dos aspectes inherents a l'individu de la societat del segle XXI. A principis del segle XXI, l'Educació, per la missió que se li ha assignat i les múltiples formes que pot adoptar, comprèn un període que va de la infantesa fins al final de la vida. El document "Polítiques i pràctiques de la Educació d'Adults "(OCDE, 2003) interpreta que l'aprenentatge abasta totes les activitats d'educació i formació que es realitzen per raons professionals, personals o socials. Inclou formació general, professional i empresarial amb una perspectiva d’aprenentatge continu al llarg de la vida. A l’anomenat informe Delors es reflexiona sobre la problemàtica de l'educació en el segle XXI i es proposen recomanacions i orientacions per al futur. En la nova societat de la informació, el poder i l'estructura social estaran associats al capital cultural (no al capital econòmic, propi de la societat industrial), tant dels individus com de les institucions i empreses. Aquesta és una de les idees bàsiques que s'expliquen en un altre treball que s'ocupa també d'aquest 6


problema: el Llibre Blanc sobre l'educació i la formació. Cada cop més, les capacitats per a aprendre i la possessió de coneixements fonamentals situaran els individus en relació amb altres individus en l'àmbit de la societat. La posició de cadascú en l'espai del saber i de la competència serà decisiva. Aquesta posició relativa, que podem qualificar de “relació cognitiva”, estructurarà cada vegada més les nostres societats "(Comissió Europea, 1996). Es viu en una societat on estan sorgint noves desigualtats educatives. Es tracta d'una nova societat que comporta tres principals riscos amb relació l'accés i l'ús de la informació: el risc dels que queden exclosos per manca d’accés físic a les xarxes per raons geogràfiques o econòmiques; el risc de ser exclosos per problemes de competència laboral o per la dificultat de seguir aprenent, i, finalment, el risc d'exclusió a causa de la incapacitat de convertir la informació en coneixement. L’aprenentatge al llarg de la vida es concep com una cosa que va molt més enllà de les activitats d'anivellament i perfeccionament, de conversió i promoció professionals dels adults. Ara es tracta que ofereixi a tots la possibilitat de rebre Educació i això amb finalitats múltiples, tant si es tracta d'oferir noves oportunitats educatives o de satisfer les necessitats de coneixement, de millora o de superació personal, com de perfeccionar i ampliar els tipus d'informació estrictament vinculats amb les exigències de la vida professional.

1.2. L’educació contínua de les persones adultes en el panorama internacional. De la dècada dels noranta ençà, la Unió Europea i l'OCDE, entre d’altres organismes internacionals, han promogut projectes i estudis que han donat lloc a publicacions rellevants en l'àmbit de l'aprenentatge al llarg de la vida. La major taxa d'atur entre les persones amb baixa qualificació, el creixent i reconegut impacte del capital humà en el creixement econòmic fan necessari incrementar les oportunitats d'educació contínua dins del context més ampli de l'educació al llarg de la vida. Com recull l'informe de l'OCDE, és hora d'anar més enllà de la retòrica i considerar respostes concretes per ampliar les oportunitats d'aprenentatge per a totes les persones adultes. En els darrers anys, la majoria dels països de l'OCDE ha desenvolupat polítiques públiques per respondre a objectius d'equitat i eficàcia i enfortir el capital humà dels adults. Les diferents mesures adoptades per a augmentar la participació d'adults en formació poden ser de tipus financer, legal, fiscal o d'orientació i es poden dividir en diverses categories segons el seu enfocament: • Estimular la demanda. • Augmentar o millorar l’oferta. • Enfortir l’oferta i la demanda. • Millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes d'educació i formació en la Unió Europea. • Facilitar l'accés de tots als sistemes d'educació i formació. • Obrir els sistemes d'educació i formació a un món més ampli. Per 2010, el nivell mitjà a la UE de participació en l'aprenentatge permanent haurà assolir almenys el 15% de la població adulta en edat laboral (entre 25 i 64 anys), no quedant la taxa de participació en cap país per sota del 10%. L’informe emès per la Comissió Europea publicat el 20 de novembre de 2002 defineix tretze objectius precisos. S’assenyalen aquí les que es relacionen amb actuacions prioritàries i que recull l'Informe Nacional sobre el Debat sobre l'Aprenentatge Permanent a Espanya, editat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. 1. Noves qualificacions bàsiques per a tots. 2. Més inversió en recursos humans. 3. La innovació en l'ensenyament i l’aprenentatge. 4. Valoritzar l’aprenentatge. 5. Redefinir l'orientació i l’assessorament. 6. Apropar l'aprenentatge a la llar. En aquest sentit, es presenten una sèrie de mesures destinades a impulsar una política coherent per millorar les oportunitats i la participació dels adults en educació i formació: a) Mesures perquè l'educació i formació siguin més atractives per als adults. b) Mesures per fomentar la formació per a l'ocupació, tant per a aturats com per a ocupats. c) Millorar la qualitat de l'educació de persones adultes. d) Coordinar les activitats dels diferents actors de la formació. e)L’ús de tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a la formació i en particular a la formació contínua. 7


2. Fonaments i característiques de l'educació contínua. 2.1. Sobre el concepte de l’educació contínua. Al nostre país el concepte d'aprenentatge al llarg de la vida, és abordat a l'article 5.1 de la LOE, de 3 de maig de 2006, expressant la necessitat que: "Totes les persones han de tenir la possibilitat de formar-se al llarg de la vida, dins i fora del sistema educatiu per tal d'adquirir, actualitzar, completar i ampliar les seves capacitats, coneixements, habilitats, aptituds i competències per al seu desenvolupament personal i professional ". La finalitat última és una formació completa de tots i cadascun dels éssers humans, amb una especial atenció permanent als nous coneixements i possibilitat d'incorporar-los per evitar la desactualització i el que s’ha anomenat la bretxa educativa. En l’educació contínua és fonamental la referència a la comunitat, com a fons nutrició del qual s’alimenta. La comunitat no és només l'últim beneficiari d'aquesta acció educativa, sinó el promotor principal. Això ha de comprometre els seus mitjans i recursos, reconeixent el paper de l'educació formal i de la no formal així com dels influxos educatius informals. El model escolar ha de cedir el lloc al model social.

2.2. Els fonaments de l'educació contínua. Tot l'edifici de l'educació contínua reposa sobre dos pilars: Primer: l’educació i la formació permanent és possible. Segon: l’educació contínua, en el moment actual, és necessària. Les ciències de l'home, la ciència de la ment i les neurociències estan demostrant que la capacitat d'aprendre està inscrita en l'estructura mateixa de la ment i del cervell. Avui sabem, amb una alt grau de certesa, que: • L'enorme plasticitat del cervell ens permet aprendre sense parar. • Hi ha un moment de màxima plasticitat del cervell, en l'anomenada edat evolutiva; però la plasticitat no s'extingeix mai. • La millor utilització de la plasticitat inicial permet una major flexibilitat en la resta de la vida. • És probable que el cervell canviï com a resultat del pensament. • Quan un àrea cerebral no funciona, es reorganitza el conjunt perquè altres àrees assumeixin, almenys en part, la tasca. La complexitat creixent de les societats humanes i dels projectes personals que s’inscriuen en elles, ens fa constatar que les tasques d'aprenentatge, l’adquisició de sabers i competències, valors, actituds, riqueses afectives, relacions humanes, capacitats laborals i tècniques, així com la saviesa d'allò humà i de l'humanisme, no poden donar-se per concloses en acabar les edats clàssiques de l'educació.

2.3. El subjecte de l'educació contínua al llarg de la vida. Tot home, tota dona, en qualsevol edat, lloc i circumstància és capaç d'aprendre, i per tant, possible subjecte d'educació. La primera etapa de la vida és destinatària de l’educació formal, obligatòria i postobligatòria, i d'una intensa xarxa no formal i informal d'influxos educatius. La conclusió d'aquesta etapa significa l’obertura d’una nova etapa, la de la maduresa adulta; entre ambdues etapes no hi ha cap contradicció sinó continuïtat. Pel que fa als canvis que es produeixen en l'edat adulta convé destacar algunes fites o fets rellevants en el desenvolupament que funcionen com a reptes i que contenen implicacions educatives. a) Trobar una visió d'allò que és humà i de l'humanisme que dóna sentit a la pròpia vida. b) Consolidar una professió. c) Establir relacions d’intimitat. d) Establir una nova residència i assumir la responsabilitat de la llar. e) Formar una família. f) Formar part de grups socials compatibles. g) Participar en la vida social i cultural. h) Anar ajustant-se als canvis propis de l'envelliment. i) Ajustar-se als nous rols. L’aprenentatge és una de les activitats humanes més complexes en què resulta complicat identificar tots els seus elements i difícil de mesurar i analitzar. 8


Es proposa en aquest document una sèrie de principis encaminats a millorar l'aprenentatge en l'edat adulta: a) L'educació de persones adultes no ha d'implicar necessàriament l'eficiència en els resultats. b) Els adults necessiten tenir l'oportunitat d'expressar el que saben. c) Les tasques que resulten rellevants i tenen sentit per a les persones adultes milloren l’aprenentatge. d) Per aprendre millor és important que la informació s'organitzi en categories, amb seqüències lògiques i agrupada en associacions significatives. e) Les persones adultes es mostren més motivades quan comprenen la rellevància o l’aplicació pràctica del que han d'aprendre. f) S’ha de valorar més la precisió en el desenvolupament de tasques que la rapidesa. g) L’aprenentatge de les persones adultes millora si es repeteix la tasca, si s'exposa en veu alta, si s'eliminen les interferències, si la informació es presenta a través de diversos sentits i si el subjecte no es troba fatigat.

2.4. Característiques de l'educació contínua. La UNESCO des de la signatura de la Declaració dels drets humans, en el seu article 26, diu que "Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, almenys pel que fa a l'ensenyament elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatòri ". Quan es parla del caràcter específic de l'educació contínua el problema que es planteja és el de definir i establir els seus signes d'identitat. Dues concepcions globals han caracteritzat el progressiu procés de definició i caracterització de l'educació d'adults al llarg de la història: a) Una és la que considera que l'educació contínua no ha de ser altra cosa que una adaptació de l'oferta d'ensenyaments general i ordinària. b) L'altra, concep l'educació contínua com un saber educatiu específic i distintiu en el camp de les Ciències de l'Educació. Hi ha una posició intermèdia: admetre determinades particularitats dins d'una mateixa educació amb elements comuns, identificant els caràcters de l'educació continua en funció de les conseqüències de la maduresa i l'aprenentatge adult, la subordinació de l'activitat educativa als rols socials prioritaris que s’assumeixen en l’edat adulta, les característiques de les institucions que proveeixen aquesta educació i el fet que la educació adreçada a persones adultes és una educació permanent i recurrent, a diferència de l'educació inicial per a infants i adolescents.

2.5. El sistema educatiu a la llum de l'educació contínua. El conjunt d’institucions i d’agents que participen o poden participar, en l'educació contínua, no constitueix pròpiament un sistema, ja que manca de les notes d'organització i coherència del sistema formal, sinó una xarxa d’instàncies formatives. En aquest sentit, el sistema educatiu formal és un subsistema dins de la xarxa. És necessari incrementar la flexibilitat del sistema educatiu general com a part integrant de la xarxa d'educació contínua. Han d’existir passarel·les de l'educació al treball, del treball a l'educació i entre els diferents tipus d’ensenyament. S’han d’obrir portes per les quals els joves que abandonen els seus estudis de manera primerenca puguin reprendre i perquè els adults puguin continuar el seu aprenentatge al llarg de la vida. També és important i urgent la posada en marxa de mesures que tinguin com a finalitat reduir l'abandonament escolar. És especialment interessant coordinar esforços per comptar amb una xarxa educativa i formativa organitzada i coherent. La xarxa inclou, un ampli ventall d'instàncies formatives. La contribució de la Universitat i altres estudis superiors a la configuració de la xarxa és especialment rellevant. Els fulls de ruta, en els nivells superiors del coneixement, han de permetre les múltiples i flexibles expectatives personals. La xarxa integra tots els impulsos educatius, informals o no formals, que neixen de la comunitat i que tenen alguna cosa a dir en l'educació permanent: empreses, sindicats, administracions públiques, associacions cíviques i culturals, professionals excel·lents, mestres, escriptors i artistes, museus i biblioteques, fundacions, editorials, mitjans de comunicació, xarxes informàtiques, Internet, filmoteques i hemeroteques, i un llarg etc. Un risc que cal evitar és que es produeixi l’escolarització dels adults, el retorn dels adults a l'edat escolar. Això significaria la mort de l'intent. Les institucions educatives han de realitzar la "mutació" necessària, en la seva vessant permanent, per adaptar-se a un context formatiu en què la maduresa adulta, amb les seves connotacions de llibertat i flexibilitat, és la nota constituent de la xarxa. 9


2.6. L'educació contínua i la formació per al treball. Parlar de formació és parlar d'ocupació, parlar de qualitat en l'ocupació és parlar de productivitat, parlar d'integració és parlar de cohesió social, i en el sentit invers igual. En l’àmbit educatiu i formatiu, a Espanya hi ha hagut millores respecte al passat, però es constaten debilitats i greus desequilibris. Conviuen taxes elevades de població universitària i sobrequalificació en els llocs de treball amb alts índexs de fracàs escolar, així com dèficit significatiu en ensenyaments postobligatoris i formació professional. Una decidida aposta per la formació al llarg de tota la vida i en tots els àmbits ha de servir per: 1. Planificar polítiques educatives basades en la promoció de l'escola i la seva qualitat. 2. Incrementar la inversió per càpita en recursos humans. 3. Reduir a la meitat el nombre de persones entre 18 i 24 anys que no tenen formació posterior a l'ESO. 4. Obrir els centres d'ensenyament al seu entorn aconseguint que siguin centres locals d’aprenentatge, i la seva connexió a Internet. 5. Definir un marc europeu de qualificacions bàsiques en idiomes, TIC, cultura tecnològica ... 6. Estimular la mobilitat de l'alumnat, del professorat, del personal d’investigació. 7. Construir una Xarxa de Centres Integrats de Formació Professional. 8. Promoure la valoració social del treball contribuint al reconeixement de les competències professionals. 9. Millorar la gestió dels recursos públics disponibles en els diferents sistemes de formació. 10. Promoure una major vinculació del sistema de formació professional amb el sistema productiu. 11. Aconseguir que els sistemes de formació siguin adaptables a les situacions i expectatives. 12. Facilitar a les persones l’adopció de decisions relacionades amb la qualificació, la formació i els itineraris professionals. 13. Contribuir a potenciar i prestigiar la formació professional. 14. Contribuir al desenvolupament de polítiques actives d'ocupació en el seu àmbit d'actuació.

2.7. Els professors en el marc de l'educació contínua. La societat ha de reconèixer al professorat com a tal i dotar de l'autoritat i lideratge necessaris i els adequats mitjans de treball. Aquesta afirmació recollida en l'informe Delors indica un dels factors fonamentals per al canvi que es proposa en aquesta oferta educativa. Es requereix un tipus de docents immersos en un procés permanent de formació per a actualitzar els coneixements i les competències. En aquest nou perfil, el docent té el dret i l'obligació d'una formació permanent i adequada. S’aconsella a les administracions educatives que estudiïn l'any sabàtic o altres mesures que puguin facilitar la formació permanent dels professors. Es proposa un canvi de mentalitat substituint la cultura de l’ensenyament per la cultura de l’aprenentatge. Cal resituar els rols tradicionals de professor i d'alumne i amb això els mateixos mètodes educatius. L'alumne adult no espera, de forma passiva, ser ensenyat, se sent responsable del seu aprenentatge. Donat que vol aprendre i se sent motivat per això, les persones adultes s'enfronten als processos de formació amb interès. Amb això el que canvia és l'actitud de l'estudiant, participant de forma activa en el seu propi procés d'aprenentatge. Des d'aquesta perspectiva, també el rol de professor és diferent. El professor col·labora en el diagnòstic de necessitats, valora competències i habilitats i facilita l’avaluació del procés d’aprenentatge. El model social que es proposa assigna noves funcions del professor, el fa partícip en tots els moments de l’aprenentatge, però no els imposa al discent, segons els usos tradicionals. Es requereix un professorat ben preparat que no només transmeti sabers, sinó que ajudi a contemplar i operar sobre la realitat, a resoldre els seus problemes, a projectar cara al futur, a avançar-se a les dificultats, a conèixer l'habilitat d'enfrontar-se amb els nous desafiaments, a ser capaços de recollir informació de totes les fonts i a prendre decisions vàlides en totes les situacions possibles. En aquest context de formació al llarg de la vida, els professors, educadors o formadors, per tal d'aconseguir resultats amb èxit, haurien de considerar alguns factors com: les seves necessitats de formació; les seves experiències i vivències personals respecte a l'aprenentatge; les característiques del que han d'ensenyar; com aprèn l'alumnat; la metodologia més apropiada a la tipologia de l'alumnat, el domini dels recursos informatius i formatius necessaris per a garantir una adequada orientació personal, acadèmica i laboral, la necessitat de conèixer aspectes curriculars i metodològics que permetin estructurar les matèries al voltant de coneixements i experiències significatius... L'amplitud de les possibilitats educatives que s'obre amb l'educació contínua exigeix que considerem l’emergència d’una nova figura de professor que encara que no es dibuixi com a central en el sistema, tindrà un paper coadjuvant de gran importància: és el voluntariat docent. Es regirà per les normes generals del voluntariat: caràcter altruista i solidari, i respon a la màxima: "el que se sap es pot ensenyar". 10


2.8. Implicacions organitzatives de l'educació contínua. Atès que encara no hem arribat als percentatges que s’han establert a la Comunitat Europea per a l'any 2010, es pot deure als següents factors: • Desconeixement i/o feble convenciment de la necessitat de la formació permanent. • Manca de motivació. • Manca d’ofertes institucionals adequades. • Insuficient inversió en infraestructures i recursos. • L’efecte "Mateo”. L’educació contínua, basada en la responsabilitat i la participació, requereix una oferta que reuneixi determinades condicions que la facin més atractiva i efectiva. Una de les claus per potenciar aquesta participació està en garantir la presa de decisions i l’autoria de l’educand a l’hora d’elaborar el seu propi full de ruta formativa. Perquè hi hagi presa de decisions és necessària l'existència d'opcions. No té cap sentit plantejar una formació d'oferta pels adults, sense opcions, com si d'un paquet tancat i independent dels interessos dels usuaris es tractés. En aquest sentit, entenem que hem de referir-nos a una formació orientada a la demanda. És possible referir-se als centres d'educació contínua com contextos adequats per practicar la democràcia participativa i com a espais en els quals s'articula la participació social i cultural de la comunitat. Pensam que cal valorar com a prioritari els aprenentatges obtinguts. Reconeixem que els problemes de coordinació, planificació i gestió suposen un repte molt important. Altres elements a tenir en compte en l'organització de l'educació contínua són: • Millorar la visibilitat social d'aquesta oferta educativa. • Organitzar l'oferta en funció dels destinataris. • Connectar funcionalment les xarxes presencial i a distància. • Definir l’oferta de qualificacions professionals i els seus nivells. • Considerar les exigències de la vida adulta en la formulació d'itineraris formatius.

2.9. L'educació contínua i la orientació. El procés d’orientació ha d’integrar aspectes personals i laborals. L’orientació es configura com un suport permanent al llarg de la vida. Si bé hi ha moments en els que pugui ser més decisiva, com en la inserció dels joves a la vida activa o en el canvi de professió, sempre hi haurà aspectes nous que imposen la necessitat permanent d'aquest suport. L’orientació formativa, sigui professional o personal, no pot tenir com a objectiu l'ajuda individual o parcial. L'orientació ha de ser integral i ha d'afectar a totes les facetes de una persona. L’orientador haurà de ser, en el futur, un agent de canvi i un expert en dinàmiques d'innovació. Cal que sigui capaç d'analitzar les tendències i ensenyar cada individu a escollir i a avaluar les conseqüències de les seves eleccions. És a dir, en l’àmbit de la formació permanent, l’orientació ha d’anar més enllà del simple coneixement de les oportunitats formatives i professionals; ha de ser un suport en la conformació d'un projecte personal de vida que orienti a cada individu en la presa de decisions autònomes i responsables.

2.10. Les competències bàsiques en el marc de l'aprenentatge al llarg de la vida. A la configuració del currículum de l'oferta formativa adreçada a persones adultes, és necessari partir de les propostes de la Unió Europea, que suggereix enfocar el currículum basat en una sèrie de competències clau en el context de l'aprenentatge permanent. L'informe Dessecar (Definició i selecció de competències) de l'OCDE, la Proposta de Recomanació del Parlament europeu i del Consell sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent de novembre de 2005, defineixen les competències clau com aquelles que totes les persones precisen per a la seva realització i desenvolupament personals, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l'ocupació. Tot això va quedar ratificat en la Recomanació del Parlament Europeu i del Consell el 18 de desembre de 2006. Tenint en compte els principis establerts per la LOE, l'organització i la metodologia dels ensenyaments per les persones adultes es basaran en l’autoaprenentatge i tindran en compte les seves experiències, necessitats i interessos. D’aquesta manera, la idea d’aprenentatge al llarg de la vida ha fonamentat una nova concepció curricular basada en la construcció de competències per a la vida. La consideració d’instrumental -referida tradicionalment als coneixements en lectura i escriptura i càlcul- ha d’ampliar-se a altres àrees (idiomes, ciència i tecnologia, ciutadania democràtica) impregnant transversalment tots els coneixements que el currículum ha d'incloure. Les competències bàsiques doten d'un caràcter globalitzador al currículum, ja que, com a eix vertebrador, s'han d'expressar en base a la combinació de coneixements, capacitats, habilitats i actituds adients al context. 11


La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té diverses finalitats. En primer lloc, integren els diferents aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents àrees o matèries, com els no formals i informals. En segon lloc, permeten a tots els estudiants posar-se en relació amb diferents tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva quan els resultin necessaris en diferents situacions i contextos. I, finalment, orienten l'ensenyament, en permetre identificar els continguts i els criteris d'avaluació que tenen caràcter imprescindible i, en general, inspirar les distintes decisions relatives al procés d'ensenyament i d'aprenentatge. Les competències, en l'àmbit educatiu, s'adquireixen, entre d'altres, mitjançant la resolució de tasques. Es requereix una adequada formulació i selecció de les mateixes. La selecció de les tasques precisa que aquestes siguin variades, rellevants per a la vida, adients als objectius que es desitgen i que propiciïn l'adquisició del màxim nombre de competències. L'aprenentatge així entès ha de servir com a fonament orientador del treball educatiu, els aprenentatges han d'estar relacionats amb les necessitats i interessos de les persones adultes, tenint en compte les seves experiències prèvies. Han d’articular projectes educatius que fomentin la interculturalitat, facilitant informació, formació i orientació. L’educació emocional s’ha convertit en una competència imprescindible per construir, des del personal i professional, el benestar tant individual com social. L’educació de les emocions s’està convertint en un objectiu estratègic de les accions educatives orientades a afavorir un adient desenvolupament evolutiu i socioemocional dels nins i nines, dels joves i adults, de les famílies i de l’escola. Aprendre a viure amb intel·ligència emocional (IE) depèn, en gran mesura, de practicar-lo, l’entrenament i perfeccionament de les habilitats emocionals i socials al llarg de la vida. Per això, els programes d’educació emocional que s'apliquin en els diferents escenaris educatius, han de tenir un marc científic que permeti als formadors respondre a preguntes tan bàsiques com: quines habilitats estem educant i treballant, per què, com sabem que estem millorant i fins on es pot arribar. Els currículums dels ensenyaments formals per persones adultes no poden ser els mateixos que els dissenys curriculars dels ensenyaments escolars dirigits als nens i adolescents, sinó que han de ser uns currículums propis que donin respostes educatives a les necessitats que tenen les persones adultes i les seves comunitats. El disseny d’aquests currículums ha de ser prou obert per donar lloc a la participació. L’oferta de l’educació contínua, des d'una perspectiva global, ha de reunir dos requisits: d'una banda, han de suprimir les exigències formals i administratives relatives al nivell d'instrucció prèviament adquirit, subordinant exclusivament la participació en un programa de formació a la capacitat i coneixements previs de les persones adultes per seguir la formació impartida, i per altra banda, el currículum ha d'incorporar sistemes flexibles d'acreditació que permetin reconèixer, en termes d'educació formal, aquells objectius i competències que vénen definits en els currículums oficials i que les persones adultes han pogut adquirir al marge dels ensenyaments convencionals. Allò important no és tant el camí que ha seguit el subjecte, sinó el que ha adquirit i après, tal com es demana des d'instàncies internacionals com la UNESCO, la Comissió Europea (1996: 8 i 39) i l’informa Delors.

2.11. L'avaluació en el marc de l'aprenentatge al llarg de la vida. Considerarem: 1. Valoració de la situació actual de l'educació contínua. 2. Consideracions per a un model d'avaluació de continguts i objectius. 3. Els conceptes d'èxit i fracàs escolars a la llum de l'educació contínua. Totes les dades estadístiques assenyalen de manera clara la distància existent entre el discurs bàsic dels documents oficials i la situació real de l'educació contínua. Els models d’avaluació existent són aplicables, en línies generals. No obstant això, el caràcter específic de l'educació contínua obliga a fer algunes consideracions. 1. Amb especial rellevància per a aquells adults que han interromput prematurament els seus estudis en el sistema general, és necessari, al començament de trajecte de l'educació contínua amb una avaluació de diagnòstic que determini la situació de partida de l'estudiant i el seu domini (o dèficit) dels sabers instrumentals bàsics. 2. Donat el caràcter personal dels fulls de ruta, les avaluacions durant el procés seran sempre modulars, referits a etapes concretes, mòduls o parts separables del projecte formatiu. 3. El caràcter obert i continu del procés d'aprenentatge al llarg de la vida fa que la avaluació hagi d’entendre com un dels eixos fonamentals de l'acte educatiu. Donat el caràcter continuat de l'aprenentatge al llarg de la vida, els conceptes d'èxit i fracàs escolars queden relativitzat. Tenir èxit sempre serà positiu, fracassar sempre serà negatiu, però, en cap cas, aquesta positivitat o negativitat tindrà un caràcter definitiu. El fracàs escolar previ és funcionalment negatiu per a l'educació contínua, encara que la seva importància queda relativitzada; l'essència d'aquesta educació consisteix en que sempre es pot aprendre allò no après abans o après malament, és a dir, que sempre hi haurà possibilitats d'èxit. 12


SITUACIÓ ACTUAL DE L'EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES A LES ILLES BALEARS. 1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA La Comunitat Autònoma de les Illes Balears va rebre les competències en matèria educativa el gener de 1998 (RD 1876/97 de 12.12.97 BOE 16/01/98). Abans d'aquesta data, el desenvolupament de l'educació en general i en concret de l'educació de persones adultes anava lligada a la resta de l'estat. Els actuals Centres d’Educació de Persones Adultes (CEPA) es van començar a crear a partir de 1984. En el curs 1984/85 es creà el CEPA Balears (actual CEPA Son Canals) amb diverses aules adscrites que a poc a poc es van anar independitzant i transformant en l'actual xarxa de CEPA, aules i altres actuacions que es detallen més endavant.

2. PARTICULARITATS L'educació de persones adultes a les Illes Balears es caracteritza particularment per alguns trets que a continuació s'indiquen: * Llei d’adults. Legislativament s'ha d'assenyalar la Llei 4/2006 de 30 de març, d'educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears (BOIB núm. 50 de 06/04/2006), que no ha estat desenvolupada. * Professorat. Les places de professorat dels centres vénen marcades per la catalogació de places del cos de mestres i adscripció a elles dels funcionaris definitius dels CEPA (BOIB núm. 10 de 22/01/2000), juntament amb la progressiva creació de places definitives de professorat de secundària, tot això amb la intenció d'atendre als diferents camps de coneixement de l'Ensenyament Secundari de Persones Adultes (ESPA). Un CEPA "tipus" pot tenir les següents places de professorat funcionari: Professorat de secundària: Matemàtiques 1 Biologia i geologia 1 Geografia i Història 1 Català 1 Anglès 1 Psicopedagogia 1 Total 6

Mestres: Primària 1 o 2 Matemàtiques i ciències naturals 1 Geografia i història 1 Català 1 Anglès 1 Total 6 o 7

En la majoria de CEPA a més del professorat funcionari hi ha un altre professorat aportat per corporacions locals o associacions d'alumnes. Si el contracte d'aquest professorat és a temps total forma part del claustre a efectes de funcionament del centre. * Oferta formativa. Com a trets particulars de l'oferta formativa reglada dels centres de les Illes Balears es pot assenyalar: - En les actuacions petites, on la quantitat d'alumnat o de professorat no és suficient per a impartir l'ESPA, s'ofereix la preparació de la prova lliure de graduat en educació secundària (GES). - En alguns CEPA s'imparteixen cicles formatius de grau mitjà amb una temporalitat ordinària. En altres centres, i degut a les característiques de l'alumnat adult (disposar de poc temps diari per poder assistir al CEPA per càrregues familiars i/o laborals) els cicles s'imparteixen amb una agrupació modular particular: els 2 cursos s’amplien a 4, sempre que sigui aprovat.

3. XARXA DE CENTRES A les illes existeixen 14 CEPA, cadascun amb seu pròpia, dels que en depenen les aules i actuacions de la seva àrea geogràfica d'influència. Pràcticament, tots els nuclis urbans importants tenen alguna activitat d'educació de persones adultes.

13


4. OFERTA FORMATIVA REGLADA - Formació bàsica: Ensenyaments inicials ESPA Preparació de prova lliure GES - Formació professional: Programa de qualificació professional inicial Agrupació modular Cicles formatius de grau mitjà - Batxillerat. - Preparació de proves d'accés: Cicles formatius de grau mitjà Cicles formatius de grau superior Universitat Altres

- Estrangers: Alfabetització Català Castellà Acollida Extensió cultural Català: preparació per a les proves oficials Informàtica - Idiomes estrangers: Anglès Alemany

5. QUANTIFICACIÓ Inversió: Personal Funcionament Convenis TOTAL

11.340.000 € 329.000 € 158.000 € 11.828.000 €

Centres, aules i altres actuacions Illa

CEPA

Aules i altres actuacions

Total d’actuacions

Mallorca

11

43

54

Menorca

2

6

8

Eivissa

1

3

4

Formentera

-

1

1

TOTAL

14

53

67

Professorat funcionari Mestres

Professorat de secundària

Total

Mallorca

70

127

54

Menorca

12

21

8

Eivissa

8

8

4

Formentera

1

-

1

91

156

67

Illa

TOTAL

Alumnat Illa

Total alumnat

Mallorca

9.307

Menorca

3.886

Eivissa

1.021

Formentera

106

14.320

TOTAL 14


Propostes de futur. L'aprenentatge al llarg de la vida inclou totes aquelles accions educatives que afavoreixen i potencien el desenvolupament personal, social i professional de les persones. L’augment de l'esperança de vida, del temps disponible i de les possibilitats d'oci, l'accessibilitat a la informació i a la comunicació afavoreixen una implicació d'organismes, entitats i agents socials per impulsar i recolzar les decisions que les persones realitzin al voltant als seus projectes sobre l'aprenentatge. Tenint present que les "Conclusions sobre l'aprenentatge d'adults" del Consell de la Unió Europea recuperen i actualitzen totes les iniciatives que desenvolupa la Comissió, pel que fa a l’educació i la formació de persones adultes, sembla convenient prendre en consideració aquest marc de referència així com les mesures específiques en la definició de les actuacions que es contemplin. Per tot això, les propostes i recomanacions expressades a continuació s'adrecen tant al conjunt de les administracions responsables (educatives i laborals), com a la resta de les institucions i organitzacions que, segons s'ha assenyalat, tenen un paper rellevant en l'educació contínua. En aquest sentit, llancem propostes per al desenvolupament d'iniciatives que millorin les possibilitats d'educació i formació al llarg de la vida de les persones adultes, mitjançant la definició de set objectius: 1. Garantir des de l'Administració un accés a l'aprenentatge permanent i a l'adquisició de competències i qualificacions bàsiques per a tothom. 2. Impulsar el compromís de totes les administracions públiques i de les organitzacions i agents socials, mitjançant el foment de programes i accions d'educació, formació i

ocupació al llarg de la vida que afavoreixin més cohesió i benestar social. 3. Renovar l’educació contínua mitjançant el desenvolupament de mètodes i contextos d'ensenyament-aprenentatge. 4. Revalorar la formació i l'aprenentatge permanents com a recursos estratègics per al desenvolupament personal i social. 5. Facilitar l'accés a la informació i a l'orientació sobre les ofertes d'aprenentatge permanent i les seves possibilitats d'accés. 6. Garantir l'accés universal i permanent a l'aprenentatge, establint mecanismes per assegurar la qualitat i l'eficàcia. 7. Incloure l'educació emocional en l'aprenentatge al llarg de la vida per a la millor participació permanent en la societat. PROPOSTES PER A L'ACCIÓ Cada objectiu està en relació amb el desenvolupament d'una sèrie de mesures i actuacions: 1. L'adquisició de competències i qualificacions bàsiques per a tots es podran garantir mitjançant: 1.1. Actuacions dirigides a incrementar la flexibilitat dels ensenyaments i la seva orientació a la demanda. - Integració progressiva dels contextos d'aprenentatge formal per fer-los més oberts i flexibles, possibilitant currículums d'aprenentatge individuals. - Dotar de més flexibilitat l'organització dels ensenyaments quant a la seva estructura temporal, mitjançant l'aplicació d'un enfocament modular dels corresponents currículums, de manera que atengui la disponibilitat discontínua i irregular de temps que solen tenir els adults.

15

- Desenvolupar mecanismes eficaços de relació entre les empreses i les estructures de la formació professional reglada i no reglada, de manera que puguin ser ateses de manera àgil les noves necessitats de qualificacions professionals. - Desenvolupar estructures d'actualització permanent dels coneixements i competències professionals, de manera que sigui accessible, eficaç i de qualitat. - Desenvolupar una àmplia plataforma virtual a la Xarxa, on s’instal—laria el major nombre possible d'actuacions formatives per facilitar l'accés dels adults a la formació contínua en línia. 1.2. Actuacions dirigides a millorar l'educació de persones adultes en la seva concepció d'ensenyaments destinades a adquirir, completar o ampliar la formació bàsica de les persones. En el disseny i desenvolupament de l'educació formal de persones adultes cal prioritzar les àrees següents: -Adquisició de competències lingüístiques a nivell mitjà en idioma anglès i, si escau, en altres llengües estrangeres. -Aprenentatge de l'idioma espanyol i d'altres llengües cooficials, parlat i escrit, per a immigrants. -Adquisició de competències tecnològiques bàsiques (TIC). -Afavorir la formació bàsica mitjançant els ensenyaments de nova oportunitat: Adquisició de les titulacions bàsica i postobligatòria (graduat en ESO i títol de batxillerat). Preparació per a l'acreditació de competències professionals i per a obtenir les titulacions corresponents. Preparació per a l'accés a etapes educatives reglades postobligatòries i superiors.


Ensenyaments per afavorir la inserció laboral ràpida. Formació per a pares i mares: protocol d'educació familiar. Atenció educativa intercultural i adaptada per a adults amb greus dèficits formatius per causes socioculturals o socioeconòmiques diverses. Desenvolupament de competències emocionals i socials per a joves i adults amb dificultats d'integració social o risc de marginació. 2. Les mesures per a impulsar el compromís de totes les administracions públiques i de les organitzacions i agents socials mitjançant el foment de programes i accions d'educació, formació i ocupació al llarg de la vida, que afavoreixin una major cohesió i benestar social podrien ser: 2.1. Estratègies coherents i globals. - Fer un diagnòstic, a nivell estatal i autonòmic, sobre les necessitats de formació dels ciutadans, adaptades al seu entorn, que permeti establir plans d'acció per a l'aprenentatge permanent. -Desenvolupament de polítiques d'educació i formació de persones adultes, tant de les actuacions de les administracions educatives com les que realitzen altres administracions i la societat civil en general, sobre la base de models de cooperació i coordinació de l'oferta d'educació formal, informal i no formal. 2.2. Actuacions orientades a crear cultures d'aprenentatge i aprofitament de les oportunitats educatives. -Desenvolupament de l'esperit emprenedor com una competència necessària en tots els àmbits de la vida personal i professional, mitjançant la inclusió de nous continguts i metodologies cooperatives en els plans d'estudis. - Accés generalitzat als sistemes d'educació i formació, la qual cosa suposa construir un entorn d'apre-

nentatge obert i flexible mitjançant un sistema d'aprenentatge permanent sòlid i eficient, que respongui a les necessitats i demandes de la societat i permeti millorar les competències i qualificacions, implementant plans i programes integrals que prenguin en consideració l'aprenentatge no formal i informal, adaptant els requisits d'ingrés, progrés i reconeixement dins del sector de formació formal per a la reincorporació al sistema educatiu dels adults que no han completat estudis obligatoris. - Apropar l'aprenentatge als alumnes en moments i llocs compatibles amb els seus altres compromisos, eliminant barreres socials, geogràfiques, psicològiques i de qualsevol altre tipus, utilitzant les TIC. 3. Per renovar l'educació contínua és important actualitzar els mètodes i contextualitzar els processos d'ensenyament-aprenentatge mitjançant accions com: 3.1. Actuacions orientades a facilitar l'educació formal, no formal i informal al llarg de la vida. - Establir una oferta formativa àmplia i diversa que integri i articuli definitivament els seus elements reglats i no reglats per superar la fragmentació tradicional entre activitats. - Ampliació de l'oferta educativa d'ajuntaments, universitats populars, centres de gent gran i associacions ciutadanes sense ànim de lucre, de tal manera que cada persona pugui dissenyar i desenvolupar "full de ruta" del seu autoaprenentatge. - En el disseny de plans d'acció de l'educació contínua s'haurien d'incloure els programes d'educació emocional i garantir que s'apliquin en els diferents escenaris educatius, tant formals com no formals. 3.2. Actuacions per a impulsar el desenvolupament de l'oferta, l'ús de les TIC.

16

- Facilitar el desenvolupament de pràctiques innovadores i la seva transferència entre comunitats autònomes. És necessari potenciar la innovació metodològica i la formació de professionals, tenint en compte que la universalitat i continuïtat de l'aprenentatge només estarà garantida si es produeix en condicions de qualitat. - Afavorir l'autonomia dels centres per potenciar la seva vinculació al territori a partir d'adequar els perfils dels professionals, la seva organització, els horaris, calendaris, projectes i modalitats formatives. - La pràctica docent dels professionals de l'educació contínua hauria d’orientar-se al voltant de diferents estratègies i recursos metodològics com l'ensenyament basat en l'experiència, la diversitat, la participació, el sistema modular i els itineraris formatius. - L'especificitat que demana aquest tipus d'oferta haurà de comportar necessàriament una especialització docent i és essencial introduir en els plans formatius del professorat l'ús de les TIC aplicades a l'àmbit educatiu. 4. Per ajudar a revalorar la formació i l'aprenentatge permanent com a recursos estratègics per al desenvolupament personal i social és necessari que les actuacions dirigides a facilitar el progrés personal i professional, mitjançant el reconeixement formal dels coneixements i les competències adquirides, fossin: - Implantació urgent i efectiva del sistema de reconeixement de competències adquirides per vies no formals o informals. - Establir sistemes de validació i reconeixement de l'educació o aprenentatges previs. - Promoure amb el Consell d'Universitats un acord estatal de convalidacions corresponents als diversos títols de Grau Superior de Formació Professional, de manera que es consolidin passarel—les amb la Universitat, que tinguin validesa homologada en totes les universi-


tats espanyoles. Fins ara cada administració autonòmica pacta amb les universitats del seu territori aquest règim de passarel—les. 5. Per facilitar l'accés a la informació i a l'orientació sobre les ofertes d'aprenentatge permanent i les possibilitats d'accés a les mateixes es proposa: 5.1. Actuacions dirigides a millorar el sistema d'informació i orientació. - Impulsar sistemes integrats d'informació, orientació i assessorament, als quals es pugui accedir també per via informàtica, per tal d'ajudar que cada persona pugui elaborar el seu itinerari formatiu, en connexió amb uns sistemes educatius cada vegada més complexos. -Elaboració i manteniment d'una base de coneixement i informació que contingui alguna manera de registre estatal de centres i entitats que desenvolupen educació i formació contínues d'adults i de les activitats formatives corresponents, especialment les adaptades a les demandes del mercat laboral. Aquesta base utilitzaria el Sistema Integrat d'Informació i Orientació Professional. La seva elaboració seria responsabilitat d'una estructura específica i permanent adscrita al ministeri responsable de l'educació i la formació. - Producció d'un programari d'orientació educativa i professional que prendria com a base el Registre de Centres i Activitats educatives per a adults. Aquesta eina hauria de ser susceptible de ser utilitzada en Xarxa pels usuaris adults i per les agències responsables de la seva orientació educativa i professional. -Habilitació de les oficines d'informació al ciutadà de les administracions autonòmiques i locals, així

com de les empreses i centres de treball i lleure, les organitzacions empresarials i sindicals, ONG, agències d'ocupació, etc. per facilitar informació i guia de caràcter formatiu i professional a les persones adultes, prenent com a base el programari d'orientació abans esmentat. - Una major relació de les oficines d'ocupació amb els centres educatius de caràcter bidireccional, informant els alumnes sobre la formació ocupacional i fomentant des de les oficines d'ocupació el retorn a la formació acadèmica reglada. 5.2. Actuacions per a la difusió i divulgació social de la cultura de l’aprenentatge. - Desenvolupament de campanyes de publicitat per animar a la població adulta (activa o no) a acreditar i validar competències i a completar o ampliar la seva formació, donant a conèixer els punts d'informació disponibles al respecte. -Cal crear marcs per a la difusió de bones pràctiques, promovent al mateix temps el seu coneixement i aplicació. -Promoure la col—laboració dels mitjans de comunicació en l'assoliment dels objectius de l'educació formal d'adults, reforçant la seva missió de serveis públics d'educació i difusió cultural. 6. Amb l'objectiu de garantir l'accés universal i permanent a l'aprenentatge és imprescindible establir mecanismes per assegurar la qualitat i l'eficàcia: 6.1. Actuacions orientades a la recerca de l'excel—lència i el benestar social. - Coordinació de tots els agents socials i organitzacions amb les

17

administracions per garantir la qualitat de l'oferta i l'eficiència dels recursos. - Seguiment i revisió periòdica de les estratègies de formació de les persones adultes, per mantenir la seva pertinència, eficàcia i complementarietat respecte d’altres estratègies per al desenvolupament personal, social i econòmic. - Avaluació de l'impacte de les polítiques d'educació i formació de les persones adultes. 6.2. Actuacions dirigides a millorar els mecanismes de finançament de la formació al llarg de la vida. - Promoure una aproximació de tots els sectors implicats (administracions, agents socials i altres components de la societat civil) per concebre un sistema de finançament just, efectiu i sostenible. - Assajar nous procediments de finançament d'acord amb l'enfocament de la formació al llarg de la vida. 7. La inclusió de l'educació emocional en l'aprenentatge al llarg de la vida podrà facilitar-se mitjançant: - Integrar l'educació emocional en els currículums, com a factor essencial en el procés d'aprenentatge i de formació de la persona. - Promoure processos d'aprenentatge que vinculin pensament, emoció i acció per impulsar la maduresa personal i la relació positiva amb els al tres i amb la realitat. - Fomentar en l'àmbit acadèmic, professional i social, l'atenció i l'interès per conèixer i educar les nostres emocions i sentiments amb intel—ligència, com a forma de conquerir el benestar personal i social.


Experiències Centro de Educación Permanente de Adultos Santa Maria de Caranza, de Ferrol (Galícia) Aquesta experiència és producte de la col·laboració entre les entitats que organitzaren i desenvoluparen els últims set cursos (del 2001/02 ençà) els programes d’iniciació professional (PIP), que foren EPA Ferrol, IES Canido, IES Catabois, IES Ferrol Vello i l’Ajuntament de Ferrol, participant totes elles en un projecte únic i comú. Els PIP són programes amb la finalitat immediata de garantir una formació bàsica i professional que faci el possible per millorar el desenvolupament integral dels participants: alumnat, famílies, professorat, tècnics, empresaris... és a dir la societat en general. Integren aspectes formatius de caràcter ocupacional perquè l’alumnat visqui l’experiència formativa com una situació de capacitació diferent del seu context d’escolaritat habitual. Això fa que es transcendeixi l’àmbit educatiu i que aquests programes siguin oberts a la participació d’altres administracions i institucions públiques o personals. En els set cursos que s’han desenvolupat aquests programes i prenent de base les dades de l’observatori ocupacional, s’optà per triar perfils professionals adients amb la demanda del marcat laboral de Ferrolterra com eren: ajudant de pastisseria, depenent de comerç, operari de carnisseria/cansaladeria, ajudant de serveis de restaurant i bar, operari de manteniment bàsic d’edificis, operari de llanterneria, operari de soldadura i operari de carrosseria i pintura de cotxes. Per motius d’organització, cada perfil va ser situat en un centre educatiu tot i que, com ha quedat expressat, es tractava d’una proposta conjunta motiu pel qual el procés és seguit pels quatre coordinadors mitjançant el contacte continuat i reunions periòdiques. Davant la mancança de regulació administrativa que és perceptible en tot allò relacional amb programes de garantia social, ens hem vist en la necessitat d’elaborar una sèrie de materials per poder dur a terme el programa de la forma que nosaltres preteníem.

Instituto de Educación Secundaria Campo de San Alberto, de Noia (Galícia) El curs 2000/01, l’antic centre EPA de Noia i tots els seus ensenyaments (alfabetització, graduat escolar i programes de garantia social) van ser integrats en l’IES Campo de San Alberto. Aquell curs no hi hagué alumnat matriculat en el nivell II. Actualment, en el centre estan funcionant un grup de nivell I, dos de nivell II i els quatre mòduls corresponents a ensenyaments ESA. L’experiència surt després d’iniciar una campanya per a la captació d’alumnat el curs 2004/05. Arrel d’això, podem dir que fins aquell moment hi hagué quatre fases: 1. La creació del grup de treball per a l’elaboració de materials didàctics per al nivell II d’EA. 2. La constitució del seminari permanent “Elaboració de materials interdisciplinars per al nivell II d’EPA”. 3. La participació en el primer projecte europeu Grundtvig: “Building Bridges. Internet based information exchange platforms as an alternativa tool to learn together across Europe”. 4. La participació, coma centre coordinador, en un segon projecte Grundtvig: “OK, Keep learning”. Les nostres primeres passes en l’elaboració dels materials didàctics les vam fer en dues direccions: - Integrant l’ús diari de la premsa com a recurs per a implementar els continguts del currículum (conceptuals, procedimentals i actitudinals). - Paral·lelament, introduint en la feina quotidiana l’ús de les noves tecnologies centrant-nos en Internet com a recurs complementari per a aconseguir informació i realitzar tasques cooperatives. D’aquesta manera aproparem el nostre alumnat al seu entorn real, a la societat del segle XXI, Des dels tres àmbits del coneixement en què estan dividits aquests ensenyaments (comunicació, tecnològic-matemàtic i socio-cultural) els vam proporcionar una visió multidisciplinar de tots aquells esdeveniments que recollien en les seves pàgines els mitjans de comunicació, en cadascuna de les seves seccions, i els vam proporcionar una eina fonamental per a l’autoaprenentatge: l’ús d’Internet. Aquesta seria la llavor d’un seminari permanent de treball: “Elaboració de materials interdisciplinars per al nivell II d’EPA (2006/07)” i d’una experiència més ambiciosa encara que ens duria a participar en dos projectes europeus Grundtvig. La quarta fase s’està desenvolupant en el nostre segon projecte Grundtvig “Ways of attracting adults to keep learning” (20082010) del qual som el centre coordinador de set grups molt diversos de Varna (Bulgària), Tallin (Estònia), Volos (Grècia), Nàpols (Itàlia), Druskininkai (Lituània) i Ostrava (Txèquia). En aquesta projecte la pràctica totalitat de les competències bàsiques han tingut i tenen un paper preferent: 1.Comunicació en llengua materna. 2.Comunicació en llengua estrangera. 3.Competència matemàtica i estratègies bàsiques en ciència i tecnologia. 4.Competència digital no sols en l’ús d’Internet per a obtenir informació, sinó en l’aprenentatge de diversos programes informàtics i en l’ús de càmeres fotogràfiques digitals. 5.Aprendre a aprendre. 6.Estratègies de comunicació interpersonal, tant de forma presencial i en llurs llengües habituals, com mitjançant correus electrònics amb persones que participen en els diversos projectes europeus. 7.Diàleg intercultural i competències socials i cíviques. 18


Formació de l’arquitectura cognitivo-emocional (ACE) en el professorat. Una experiència online. (Canàries) Es tracta d’una experiència de formació contínua online, engegada des de l’Instituto Tafor Psicotecnia, amb la col·laboració del Departamento de Psicologia Evolutiva i de la Educación de la Universidad de La Laguna, en sis anys, amb uns 500 professors a Canàries i els tres darrers també al País Basc. Es tracta d’una experiència de formació contínua de “rabiosa actualitat” per un doble motiu: per fer-se mitjançant Internet i per abordar un tema nuclear, actualment valorat, com és la dimensió cognitiva-emocional en la qualitat de vida i en l’eficàcia acadèmica. -L’experiència online. La formació online mitjançant Internet, acompanyada de la riquesa psicoinstruccional de l’e-learning ha estat valorada pel professorat participant per tractar-se d’un aprenentatge personalitzat, experiencial, motivador i reflexiu. A tot això s’hi afegeix la flexibilitat de l’aprenentatge (lloc, temps o ritme personal); la concreció dels objectius establerts mitjançant el desenvolupament d’activitats en el decurs del procés i de l’avaluació en línia de cada unitat; el suport tutorial personal i l’aprenentatge cooperatiu en els fòrums; aspectes que en conjunt difícilment pot garantir l’ensenyament presencial. -La formació socio-emocional. És valorada de manera triple: A)Per ser un objectiu fonamental de l’educació. B)Per ser la dimensió cognitiva-emocional un poderós mitjà per a un ensenyament de qualitat i la millora del rendiment. C)Per servir d’ajut i enriquiment personal per al mateix professor. -La fonamentació ACE. Els diferents cursos es basen en el model arquitectura-cognitiva-emocional (ACE), que es considera la construcció de la personalitat en la interacció de l’univers intern amb l’univers extern, relacionant-se la conducta mitjançant cinc components fonamentals: emocions habituals, motlles mentals, situacions crítiques, nuclis implicatius i sensibles (NIS) i els projectes. -La vessant del professor i de l’ensenyament. D’aquesta manera, la consciència del professor respecte dels motlles mentals i els NIS, per exemple, facilita la pròpia tasca, entén millor l’alumnat, s’autoperfecciona i atorga més sentit a la seva pròpia feina. -La vessant de l’alumne i l’aprenentatge. El professor o professora té d’aquesta manera altres alternatives més pràctiques per desbloquejar les traves cognitivo-emocionals de l’alumnat i millorar el seu rendiment. -Explicitació dels cursos. Aquest enfocament teòric i d’investigació ha donat lloc a diferents cursos online, dirigits al professorat, amb un sistema molt interactiu, constructivista i experiencial com la qualificació en millora de l’eficiència, l’autocompetència emocional i la qualificació en competències socials. -La valoració de l’experiència. La valoració en percentatge acumulat ha estat molt alta i alta, essent del 97,5% en els cursos en general, el 99,2% en continguts i metodologia, el 98,3% respecte dels aspectes tècnics i de disseny, el 94% en l’acció tutorial, el 96% en la utilitat professional dels continguts i el 97% en la disposició a repetir un altre curs semblant. -Expansió de l’experiència. Els deu anys d’experiència en la comunitat canària fa tres anys que arribaren també al País Basc, per la qual cosa s’ha duplicat la matrícula l’últim curs. -Les demandes des de l’experiència i perspectives futures. La demanda conseqüent després d’aquests anys d’elevada valoració de l’experiència és la de completar-la amb la realització de tallers presencials d’entrenament en el treball amb l’alumnat en classe.

Aula Mentor. Subdirección General de Aprendizaje a lo largo de la Vida. Ministerio de Educación. Aula Mentor és un sistema de formació del Ministerio de Educación mitjançant Internet. En ell hi col·laboren institucions públiques i entitats privades juntament amb nombrosos professionals estretament coordinats. Ministerio de Educación, comunitats i ciutats autònomes, ajuntaments i mancomunitats, administradors d’aules, tutors, autors i coordinadors fan feina amb una finalitat comú: atendre les necessitats de formació dels alumnes que configuren l’eix fonamental i prioritari de l’Aula Mentor. En un context de mobilitat professional i de canvis continuats, el desenvolupament o perfeccionament de les nostres competències s’ha convertit en una necessitat, per això mateix Aula Mentor acompanya els alumnes en els seus projectes de formació al llarg de la seva vida. Aula Mentor ofereix cursos de qualitat i de gran varietat temàtica, relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, idiomes, cultura general, activitats socio-comunitàries, formació per a l’ocupació, empreses, etc. no sols a Espanya sinó també a Iberoamèrica. En evolució constant, Aula Mentor vol oferir una formació per a tothom, siguin allà on sigui. 19


L’Institut Obert de Catalunya (IOC): un instrument per a la formació al llarg de la vida. (Catalunya) L’experiència que es presenta tracta de l’engegament i desenvolupament d’un projecte de formació e-learning en l’educació secundària, el batxillerat, la formació professional i altres ensenyaments. L’IOC neix coma resultat de la confluència de diverses formacions a distància que ja existien i que són reorganitzades en una nova institució educativa que les integra i transforma amb una nova orientació. Els objectius fonamentals de l’IOC estan relacionats directament amb les finalitats que es proposa el Departament d’Educació. Entre ells és convenient esmentar l’impuls i l’extensió de l’educació perquè a ella hi puguin tenir accés més persones, superant les barreres de la distància i de temps, facilitant la formació al llarg de la vida. El model educatiu que s’està desenvolupant se centre en l’estudiant, facilitant-li, amb una estructura flexible i adaptable, que pugui progressar en la seva formació al seu propi ritme i amb atenció personalitzada. La metodologia de treball en l’ensenyament u l’aprenentatge es fonamenten en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com en materials didàctics adaptats. L’observació i el seguiment de l’experiència els tres curs que duu en funcionament, demostren que es tracta d’ un projecte en creixement i permet pensar que s’estan oferint noves oportunitats educatives a persones amb necessitats de formació que fins ara estaven poc ateses.

La pissarra digital com a eina educativa. CEPA Francisco Largo Caballero. Talavera de la Reina (Castella-La Manxa) Des d’aquest centre hem impulsat la utilització de la pissarra digital interactiva (PDI) a l’aula, posant en funcionament un grup de treball que ajudàs els professors interessats en adaptar-se a aquesta eina educativa. A banda d’aprendre a utilitzar la PDI, el grup ha ajudat els docents a millorar les destreses informàtiques i ha servit per compartir les experiències aplicades a l’aula. La utilització d’aquesta eina a l’aula ha resultat molt motivadora per als alumnes adults, ja que permet incorporar-hi activitats més realistes, familiaritzar l’alumnat amb la informàtica i afavoreix el seguiment de les classes. Resulta especialment útil als alumnes de necessitats educatives especials perquè les classes esdevenen menys abstractes.

Proyecto @vanza. Educació i formació mitjançant Internet. (Extremadura) La Junta de Extremadura considera l’alfabetització digital i la integració de les TIC en tots els processos de la vida social, cultural, política i, naturalment, educativa de la nostra regió, un tema prioritari, esdevenint un dels objectius estratègics de l’executiu extremeny. Per això, la Consejeria de Educación ha desenvolupat en els darrers anys una sèrie de plans i programes per afavorir la integració efectiva de la societat del coneixement en les nostres aules, així com la dotació d’ordinadors en els centres, reduint la ràtio d’equips informàtics per alumne en tots els centres educatius i el desenvolupament de nombrosos i reconeguts materials curriculars interactius. En aquest context, el Proyecto @vanza esdevé el model extremeny d’educació a distància, intentant d’aquesta manera respondre a les necessitats de molts ciutadans i ciutadanes, que tenen la necessitat de continuar aprenent per al seu desenvolupament personal i/o professional, i no disposen de temps o el seu lloc de residència no els permet assistir a classe en la modalitat d’ensenyament presencial. Per això, en el Consejo de Gobierno extraordinari celebrat el 28 de febrer de 2005 a Hervás (Càceres), la Consejeria de Educación proposà l’aprovació del Proyecto @vanza, iniciativa de la Dirección General de Formación Profesional y Aprendizaje Permanente, cofinançat pel Fons Social Europeu que es fonamenta en la modalitat d’aprenentatge, mitjançant Internet, dirigit a les persones adultes i que vol servir de punt de partida per configurar el model extremeny d’educació a distància. El Proyecto @vanza (http://avanza.educarex.es) s’emmarca dins els objectius de revitalitzar l’Agenda de Lisboa, referent a l’aprenentatge al llarg de tota la vida mitjançant l’impuls de les TIC, en la millora de l’aprenentatge, en la capacitació de les persones per a adquirir noves habilitats i competències i crear una societat més oberta evitant exclusions. El projecte ha anat creixent d’ençà que s’implantà el curs 2005/06 i actualment s’ofereixen cinc cicles formatius de Formació Professional, ESO per a persones adultes (ESPA) completa i el batxillerat a distància, amb un total de 1.048 persones i 4.753 matrícules. Aquesta determinació de continuar diversificant la resposta educativa mitjançant aquesta modalitat, respon tant al creixent interès demostrat pels centres educatius extremenys com a la planificació de la pròpia Consejeria, que vol donar una resposta educativa que estigui d’acord amb les necessitats i interessos de les persones adultes, i amb les pròpies peticions del mercat laboral i les obligacions imposades per la societat actual. La integració de les TIC en l’educació contínua dirigida a persones adultes, ha suposat establir tres línies de treball paral·leles: la millora de les infraestructures i equipaments tecnològics de tots els centres educatius dependents de la Consejeria de Educación; la formació del professorat, necessària per a implementar programes innovadors i l’elaboració de materials educatius adaptats a la realitat social i educativa i a la nova normativa vigent a Extremadura. 20


Fundación Peñascal. (País Basc) 1. La Fundación Peñascal es constituí el 1993, recollint l’experiència de treball del Taller-Escuela Peñascal i Federación Hezilan de Servicios Sociales, del 1986 ençà, amb la finalitat d’afavorir la integració personal i social d’infants, adolescents i joves inadaptats, afavorint la seva integració educativa i laboral, realitzant accions dirigides especialment al foment de l’autoocupació i d’empreses d’economia social. Projectes que treballam: -Programes complementaris d’escolarització -Programes d’iniciació professional -Mòduls de cicle formatiu de grau mitjà -EPA per als nostres alumnes en els distints cursos -Cursos d’aprofundiment, formació ocupacional i reciclatge professional -Programes d’ocupació i formació -Creació i posada en pràctica d’iniciatives empresarials. 2. Joves amb risc d’exclusió social per fracàs escolar. L’itinerari formatiu que oferim en la Fundación Peñascal parteix de la realitat que viu el col·lectiu d’alumnes amb què treballam, així com de l’objectiu de tractar d’arribar al més alt dels nivells educatius possibles per a aquelles persones que ja han fracassat en l’escolaritat obligatòria. -Tenen dificultats per a adaptar-se als objectius del seu nivell d’edat per les grans mancances que arrosseguen d’una escolaritat molt irregular. -Presenten diferents situacions de partida, característiques i ritmes d’aprenentatge distints, i diversitat de motivacions i necessitats, amb baixa autoestima i baixa eficàcia pròpia per a fer front a qualsevol tasca que estigui relacionada amb l’escola. -Solen tenir una vinculació negativa amb el centre educatiu, motivada per constants conflictes curriculars i disciplinaris i les corresponents actuacions que impliquen, en alguns casos, l’expulsió del centre. -No disposen del reforç que afavoreix la implicació de les famílies en el seu procés formatiu. 3. Inserció socio-professional. Per poder aconseguir una inserció tal i com nosaltres l’entenem, oferim un itinerari formatiu fonamentat en els següents principis pedagògics. Pedagogia basada en el model de competència Individualització curricular i ensenyament individualitzat Dinàmica de grup socialitzadora i potenciadora de les relacions interpersonals. Organització de l’atenció al voltant d’un eix (professional), Globalització i interdisciplinarietat. PIA. Actiu significatiu i útil Autoritat que faci possible processos de creixement Pedagogia fonamentada en la presa de decisions Domini de la paraula Ruptura amb el model organitzatiu de l’escola Avaluació com a mitjà de millora formativa 4. Itineraris formatius. Així, doncs, amb aquest col·lectiu i aquesta manera de treballar, tractam d’aconseguir l’objectiu d’intentar arribar al més alt dels nivells educatius possibles per a aquelles persones que ja han fracassat en la seva escolaritat obligatòria. Per això oferim itineraris formatius que entenem com a trajectòries personals dels joves, en base a decisions que van prenent en el decurs de la seva escolarització.

21


I n f o r m a c i o n s

del

C E I B

Ple extraordinari de dia 17 de juny de 2009. Es reuní en sessió extraordinària a l’Escola Superior de Disseny i de Conservació i Restauració de Béns Culturals, el Ple del Consell Escolar de les Illes Balears. En el decurs de la reunió es va aprovar, per unanimitat, l’Informe 5/2009 sobre l’avantprojecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària per a Persones Adultes que condueix a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

Sr. Francesc Arbona durant la presentación de l’Informe 5/2009

Conselleres i consellers del CEIB assistents al Ple.

Escola Superior de Disseny i de Conservació i Restauració de Béns Culturals es dugué a terme el Ple

El director de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, presentà al Ple l’avançament de dades de l’estudi sobre indicadors de la convivència escolar a ESO a les Illes Balears Balears.

Sr. Alfonso Rodríguez durant la presentació de l’avançament de dades sobre l’estudi sobre la conviviència escolar a ESO 22


Consell Escolar de les Illes Balears C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1ยบ D

07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870 Fax: 971715761 E-mail: ceib.caib@gmail.com

http://ceib.caib.es

23

Full Informatiu núm 3 (maig-juny 2009)  

Full Informatiu Monogràfic