Full Informatiu núm. 1 by ceibcaib

FULL INFORMATIU MONOGRÀFIC

Informe del sistema educatiu de les Illes Balears (curs 2007/08)

Número 1. 2010

S u m a r i

Informe del sistema educatiu de les Illes Balears 3

Presentació

Informacions del CEIB

Conclusions i recomanacions dels capítols de l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears 2007/08 Mesures urgents per a la millora del sistema educatiu M

l·l

GOVERN DE LES ILLES BALEARS CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS Full Informatiu Edició: CEIB Redacció i maquetació: Secretaria del CEIB

18 22

Informe del sistema educatiu de les Illes Balears 2007/08

Presentació

quest és el segon Informe del sistema educatiu de les Illes Balears del curs

2007/08 que fa públic el Consell Escolar de les Illes Balears, d’acord amb allò disposat en el Decret legislatiu 112/2001 de 7 de setembre, que va crear el Consell Escolar de les Illes Balears, organisme superior de consulta i participació dels sectors afectats per a la programació general de l’ensenyament no universitari de les nostres illes. L’Informe 2007/08 fou elaborat de febrer a novembre de 2009 per la Comissió Permanent, amb la col·laboració tècnica de l’equip de Secretaria, que després l’elevà al Ple que l’aprovà el 29 de gener de 2010. L’Informe torna a estar estructurat en quatre apartats principals, un de dades generals, centrat especialment en la demografia i l’economia, i els altres tres dedicats a alumnat, centres i professorat i PAS, que són els eixos fonamentals de l’ensenyament. De l’anàlisi dels quatre apartats se’n deriven, com a l’anterior informe, conclusions i propostes. Les novetats més significatives que presenta el present Informe són:



La incorporació d’un nou capítol, el 0. Panoràmica del sistema

educatiu de les Illes Balears, que fa un recorregut pel marc legal, esmentant les principals mesures iniciades el curs 2007/08.



Al capítol 2. Alumnat, han estat incloses informacions de l’alumnat dels centres de titularitat municipal del primer cicle d’educació infantil. Aquest mateix capítol inclou, així mateix, més informació que relativa als programes de garantia social i als d’intervenció socioeducativa.



El capítol 3. Centres, ha incorporat informació més exhaustiva dels programes internacionals i informació dels centres adherits al programa mediambiental.



Finalment, el capítol 4. Professorat i PAS, inclou informació del professorat de centres de titularitat municipal, que és presentada de manera diferenciada per les seves característiques especials.

Portada Informe del sistema educatiu de les Illes Balears curs 2007/2008

Com a l’Informe 2006/07, inclou l’anàlisi d’alguns dels temes més importants en referència als objectius 2010 de la Unió Europea, així com el llistat de mesures urgents per a la millora del sistema educatiu. Vull agrair, per acabar, a tots els organismes i institucions que ens han facilitat la imprescindible informació per a la realització d’aquest Informe, i a totes les persones i entitats que han participat o col·laborat en la seva elaboració. Pere. J. Carrió Villalonga President

Informacions del CEIB Cessaments i nomenaments de conselleres i consellers del CEIB. Ordre

BOIB

Cessament

Nomenament

08.01.2010

19.01.2010

Elvira Badia Corbella

Graciliana Pascual López

29.03.2010

08.04.2010

Miquel Ferrer Viver

Joan Carles Verd Cirer

Organització Personalitats de prestigi reconegut en el camp de l’educació

Sector

FELIB

El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) de dia 26 de gener de 2010 (núm. 12), publicà l’Acord del Consell de Govern del 22 de gener de 2010, pel qual fou nomenada vicepresidenta del Consell Escolar de les Illes Balears la Sra. Graciliana Pascual López. El conseller d’Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, presidí dia 9 de febrer la presa de possessió oficial de la nova vicepresidenta del Consell Escolar de les Illes Balears en la seu de la Conselleria d’Educació i Cultura. En el decurs de l’acte, el conseller destacà l’esperit integrador de la nova vicepresidenta, assegurant que la seva vocació i la seva valuosa experiència contribuiran a donar una empenta a la tasca que ja desenvolupa el Consell Escolar de les Illes Balears. En paraules del conseller, aquesta empenta es veurà reflectida en “les aportacions encertades, crítiques i constructives de Pascual, meritòria de la Creu Alfonso X el Sabio, per la prestigiosa feina que ha desenvolupat en el camp de la integració”. Per la seva banda, el president del Consell Escolar, Pere Carrió, agraí la tasca realitzada per l’anterior vicepresidenta i actual directora general de Planificació i Centres, Elvira Badia, afegint que el nomenament de D’esquerra a dreta: Sr. Bartomeu Graciliana Pascual aportarà “coneixement, experiència i bon tarannà” al Llinàs, Sra. Graciliana Pascual i Sr. Pere Carrió Consell Escolar de les Illes Balears. La nova vicepresidenta agraí la confiança dipositada en la seva persona, assegurant que afronta aquest nou repte amb il·lusió, tot esperant que la seva feina pugui contribuir a la millora del sistema educatiu.

Ple ordinari de dia 29 de gener 2010 Sessió ordinària del 29 de gener de 2010 al Saló d’Actes del Parlament de les Illes Balears. Van ser aprovats els següents informes:

I Informe 7/2009 sobre el projecte de Decret pel qual s’estableixen els drets i els deures i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.

Informe 8/2009 sobre l’avantprojecte d’Ordre de la Conselleria d’Educació i Cultura per la qual s’aproven

les bases per la selecció, el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics.

Informe anual sobre el sistema educatiu de les Illes Balears (2007/2008).

Conselleres i consellers del CEIB Saló d’Actes del Parlament de les Illes Balears on es dugué a terme el Ple

Sessió extraordinària de dia 4 de març 2010 Sessió extraordinària de dia 4 de març de 2010 al saló d’actes de la Biblioteca Can Sales de Palma amb la presència de l’Honorable conseller d’Educació i Cultura. Cultura A la sessió monogràfica, el titular de la Conselleria respongué preguntes dels consellers i conselleres del CEIB relacionades amb el pressupost de 2010 de la Conselleria d’Educació i Cultura. Algunes ja havien estat plantejades al Ple del CEIB del 18 de desembre de 2009 i d’altres sorgiren després de l’exposició del conseller. A més, el conseller informà sobre qüestions educatives d’actualitat com el procés d’elaboració del Pacte Estatal per a l’Educació.

D’esquerra a dreta: Hble conseller d’Educació i Cultura i el president del CEIB

Conselleres i consellers del CEIB assistents al Ple.

Ple extraordinari de dia 16 d’abril 2010 Sessió extraordinària del 16 d’abril de 2010 a la seu de la FELIB a Palma. En el decurs de la sessió s’aprovaren els següents informes:  Informe 1/2010 sobre el projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual es regula la implantació de plans estratègics per a la millora dels centres docents sostinguts amb fons públics que imparteixen els ensenyaments d’Educació Infantil (2n. cicle), d’Educació Primària, d’Educació Secundària Obligatòria, de Batxillerat o de Formació Professional a les Illes Balears.  Informe 2/2010 sobre el projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual es regula l’organització i el funcionament del Programa de centres adscrits al conveni signat entre el Ministeri d’Educació i Ciència i el Consell Britànic a Espanya (British Council) a les Illes Balears. Respecte de l’informe 1/2010, l’STEI-i presentà una proposta d’informe alternatiu durant el període d’esmenes i un vot particular el 19 d’abril de 2010.

Conselleres i consellers del CEIB durant l’exposició de l’Informe 01/2010

Conclusions i recomanacions dels capítols de l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears 2007/08 Capítol 0. Panoràmica del sistema educatiu de les Illes Balears. Conclusions. Aquest apartat, de caràcter introductori, inclou informacions relatives al marc legal. L’estructura de l’administració educativa, les competències compartides amb l’estat, les competències municipals, la normativa pròpia de les Illes Balears, la implantació de la LOE i les principals mesures iniciades el curs 2007/08.

Recomanacions. 1. El caràcter uniprovincial de la nostra comunitat autònoma ha determinat la configuració de l’estructura políticoadministrativa del Govern de les Illes Balears. En el cas de la Conselleria d’Educació i Cultura, el fet insular, juntament amb el nombre de centres, alumnat i professorat de Menorca, Eivissa i Formentera, requereix d’una estructura de gestió descentralitzada que, en el nostre marc normatiu, permeti a les delegacions territorials gestionar alguns serveis, programes i actuacions educatives en el seu àmbit. En aquest marc, proposam crear juntes de personal docent no universitari per illes, com a òrgans de representació del professorat de cada àmbit territorial. 2. Les administracions locals (ajuntaments i consells insulars) són les institucions més properes a la ciutadania de les Illes Balears. El CEIB considera que, juntament amb les competències i responsabilitats que tenen atribuïdes legalment, poden intervenir més activament en altres àmbits, concretament en la planificació de l’oferta educativa, en la gestió d’activitats complementàries a les de l’administració educativa o en la promoció de la formació permanent de la ciutadania. Per tal de poder realitzar aquestes actuacions, les administracions locals han de tenir el finançament adequat. 3. El CEIB considera que el desplegament normatiu autonòmic hauria de ser aprofitat, per no fer una simple transposició de la normativa bàsica estatal, amb un disseny propi de l’ensenyament per a les Illes Balears, adaptat a la nostra realitat, arrelat al medi i a la llengua i a la cultura pròpies, garantint el dret a una educació de qualitat per a tot l’alumnat, que li permeti assolir el màxim de les seves capacitats personals i acadèmiques. 4. D’acord amb el que fou aprovat al Ple del CEIB el 3 d’abril de 2009, proposam que la Conselleria d’Educació i Cultura aculli la iniciativa d’elaborar un esborrany de Pacte Social per a l’Educació a les Illes Balears, presentant un avantprojecte on s’emmarquin les línies bàsiques. 5. El CEIB proposa a la Conselleria d’Educació i Cultura l’inici del procés per a elaborar una Llei d’Educació per a les Illes Balears, una llei pròpia que determini les grans línies d’actuació en el sistema educatiu de les nostres illes, que garanteixi la millora del sistema públic d’educació, que defineixi la llengua catalana com a eix vertebrador del sistema educatiu i que vagi acompanyada d’un pressupost suficient per poder-la dur a terme. Aquesta llei hauria de ser elaborada amb la participació efectiva de la comunitat educativa i aprovada amb el consens dels agents educatius, socials i polítics de Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca.

Capítol 1. Dades generals. Conclusions. Demografia. 1. L’augment de població en el 2008, respecte del 2007, va ser d’un 4,09%, mentre al conjunt de l’estat va ser d’un 2,12%, tot i que el creixement vegetatiu seguia essent baix. La població de les Illes Balears seguia per sobre del milió d’habitants però envellia progressivament. La densitat de població era alta, especialment a Mallorca i Eivissa, i el percentatge de població estrangera especialment alt a les Pitiüses. La major part de la població es concentrava en els municipis de més de 20.000 habitants, concentració especialment significativa a Palma i als seus municipis limítrofs (Calvià, Marratxí i Llucmajor). 2. La població estrangera de les Illes Balears era el 20,79% de la població total el 2008 concentrada especialment en els municipis costaners de Mallorca, i a Eivissa i Formentera. En el conjunt de l’estat, l’augment de la població estrangera va ser d’un 16,58% i a les Illes Balears va ser superior, arribant al 17,28%. La major part d’aquesta població era procedent de països de la Unió Europea, Amèrica i Àfrica, i estava ubicada en el tram d’edat de 17 a 64 anys. Nivell d’estudis. 3. El percentatge de persones majors de 16 anys analfabetes o sense estudis estava, el 2007, per sota de la mitjana estatal i baixà lleugerament respecte del 2006. També baixà el percentatge de població major de 16 anys amb estudis superiors, amb una diferència respecte del promig estatal de 5,66 punts, la qual cosa indica que seguia sense superar-se un dels problemes educatius més importants i crònics de les Illes Balears, el dèficit de titulats superiors, i que no s’avançava de manera significativa en l’alfabetització de la població. Destaca que les dones superaven de 3,11 punts els homes en el percentatge de persones analfabetes o sense estudis, de la mateixa manera que, en sentit diferent, superaven els homes de 0,44 punts en el conjunt de persones amb estudis superiors. Aquestes darreres dades són molt significatives, perquè si bé històricament el percentatge de dones analfabetes o sense estudis ha estat superior al dels homes, en el cas dels estudis superiors les dones comencen a superar els homes. Dades econòmiques. 4. El sector productiu del turisme ha aportat, en les darreres cinc dècades, el percentatge més important de riquesa econòmica a les quatre illes, especialment a Mallorca i a les Pitiüses, seguit, especialment les darreres dues dècades, per la construcció. Ambdós sectors són els que més llocs de feina han generat. Quant a la renda per càpita, les Illes Balears ocupaven el sisè lloc entre les comunitats autònomes, estant per sobre de la mitjana estatal. 5. L’índex de preus de consum experimentà un fort increment el 2008 respecte del 2007, en la mateixa línia que el general a tot l’estat, tant per l’abaixada que havia experimentat el 2007 respecte del 2006, com per l’augment del preu de l’habitatge. 6. El 2007 hi hagué un augment de l’ocupació especialment a Mallorca i Eivissa, i la taxa va ser superior a la mitjana estatal de 5,55 punts. 7. Les taxes d’ocupació i d’atur del 2007 continuaven la tendència d’anys anteriors, marcant una clara diferència a l’alça en el cas de l’ocupació i a la baixa en el cas de l’atur respecte del promig estatal. Quant a les taxes d’atur, es produí un lleuger increment en el tram d’edat situat entre els 20 i els 54 anys. Despesa pública en educació. 8. Els pressuposts generals de la comunitat autònoma experimentaren el 2008 una apujada del 14,82% respecte del 2007, mentre que els de la Conselleria d’Educació i Cultura experimentaren un augment del 15,38%. Els pressuposts de la Conselleria d’Educació i Cultura representaren el 24,12% dels generals de 2008, mentre el 2007 suposaren el 22,45%. La despesa calculada per habitant en educació va ser de 655 €, experimentant un augment del 3,27% respecte del 2006, la meitat del promig estatal del 6,24% i sols superant la comunitat autònoma de Madrid.

9. Tot i l’augment en el pressupost d’Educació, encara ens trobam molt lluny d’assolir l’objectiu del 6% del PIB del conjunt de les illes. Resulta preocupant que la inversió en estudis no universitaris per habitant sols hagués experimentat un augment del 3,27% respecte dels pressuposts del 2006, a distància considerable de la mitjana estatal del 6,24%. Amb aquest ritme serà objectiu impossible poder duplicar el pressupost d’Educació en l’actual legislatura 2007/11, tal i com es reflectia en el document d’Acord de Govern.

Recomanacions. Estructura territorial, política i administrativa. 1. Caldria donar una estructura comarcal als territoris que resultàs útil per fer estudis supramunicipals i aplicar-los a les necessitats de la població, a la gestió dels recursos i del territori, i a l’elaboració del mapa escolar. Aquesta estructura hauria de tenir en compte les especials característiques de Palma i de la seva zona d’influència. 2. L’estructura política i administrativa de la Conselleria d’Educació i Cultura està excessivament centralitzada i no respon a les característiques de la nostra comunitat autònoma. L’estructura hauria d’adaptar-se a la realitat plural que presenten Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, per la qual cosa s’hauria de dur a terme un procés descentralitzador, de tal manera que cadascuna de les illes assumís progressivament competències en gestió de matèria educativa. Formació. 3. Augmentar el finançament de l’educació no universitària (que no hauria d’estar per sota del 6% del PIB), tenint en compte els fets insulars, l’augment de la població, l’augment de la població estrangera en edat d’escolarització obligatòria i el percentatge de població major de 16 anys sense estudis superiors. 4. Les professions emergents han de menester professionals qualificats, per la qual cosa el sistema educatiu de les Illes Balears ha de donar resposta a les necessitats econòmiques i socials mitjançant la formació necessària, creant nous cicles formatius, estimulant la formació en determinades professions i orientant la població vers les noves qualificacions professionals. 5. Igualment, per a dotar la nostra societat dels professionals universitaris que ha de menester per al seu desenvolupament, ha de ser prioritari incentivar la formació universitària i incrementar l’oferta d’estudis de la UIB. 6. Posar a l’abast de tota la població escolar situada entre els 16 i els 21 anys, amb risc d’abandonament d’estudis o desescolaritzats, una oferta de programes de qualificacions professionals inicials, amb la finalitat de facilitar la inserció laboral en una activitat professional, afavorint la seva formació i fomentant l’aprenentatge al llarg de la vida. 7. La formació professional de grau mitjà i superior ha de ser una prioritat, ja que la seva oferta i organització són insuficients i estan encarcarades. 8. L’índex de població adulta sense estudis és molt alt, especialment entre les dones, amb un percentatge del 12,05% front al 8,94% dels homes, i requereix un esforç específic, per part de les administracions, per reduir-lo. Model socioeconòmic. 9. S’hauria de promoure un nou model socioeconòmic que no es fonamentàs en ofertes precàries de treball que no precisen de qualificacions professionals, perquè, tot i tenir una renda per càpita superior a la mitjana estatal, les Illes Balears tenen una mitjana de sous i de pensions molt baixos que s’enfronten a un elevat cost del nivell de vida. Alumnat nouvingut. 10. A l’àmbit educatiu s’han de potenciar i fomentar programes específics d’acollida, prioritzant personal i recursos materials suficients per atendre les necessitats d’escolarització dels centres amb un percentatge significatiu d’alumnat nouvingut. Beques i ajuts. 11. Augmentar significativament els ajuts per a beques d’estudis, mobilitat i desplaçament a tots els nivells educatius, universitaris i no universitaris, pel fet insular.

Capítol 2. Alumnat Conclusions. Ensenyaments de règim general. 1. La matrícula s’incrementà d’un 5,74% de manera desigual en cada etapa, amb pèrdua d’alumnat a ESO (0,44%) i a batxillerat (-5,6%). Els increments per titularitat de centre van ser del 3,60% als centres públics, el 3,27% als concertats i el 35,24% als privats. Ràtios. 2. La comparació de les ràtios per unitats entre ensenyament públic i privat (concertat o no) per comunitats autònomes, demostra que les dels centres privats de les Illes Balears són més altes. 3. Les ràtios a les Illes Balears a les etapes d’educació infantil i primària estan per damunt de la mitjana de l’estat i són les més altes de totes les comunitats autònomes. Alumnat amb NESE. 4. L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, suposà el 7,45% de la matrícula total de règim general, distribuït en un 71,40% en centres públics, un 28,51% en centres concertats i un 0,09% en centres privats. Alumnat estranger. 5. L’alumnat estranger continuà augmentant d’acord amb la tendència dels darrers cursos. Representà el 14,39% del total de l’alumnat matriculat a les Illes Balears, amb un augment del 10,92% respecte del curs anterior (el 10,27% en els centres públics, el 9,18% en els concertats i el 24,43% en els privats). Aquest alumnat era originari de 117 nacionalitats diferents i gairebé la meitat no tenia de llengua materna l’espanyol. 6. Quant a l’origen de l’alumnat, en els centres públics i concertats la majoria eren originaris d’Amèrica i de la Unió Europea, mentre que en els privats ho eren els procedents de la UE. Educació infantil-1. 7. Continuà l’augment de matrícula (10,79%) en aquesta etapa, però tot i això no arribà al 12% de l’alumnat potencial. També s’ha de tenir present que l’estadística de matrícula sols recollí els centres autoritzats per la Conselleria d’Educació i Cultura. La demanda social i l’autorització de nous centres fan pensar que ens propers anys les estadístiques oficials recolliran els augments que es produeixin. Seguia resultant sorprenent que a les Pitiüses no hi hagués cap centre autoritzat d’educació infantil-1. Educació infantil-2. 8. També en el 2n. cicle d’educació infantil es produí un increment de la matrícula que, respecte del curs anterior, va ser del 4,01%. Es constatà la detecció d’alumnat amb NESE per part dels EAP i dels EOEP, que suposà el 4% de la matrícula. L’alumnat estranger augmentà d’un 13,5%, essent el 12,3% del total de la matrícula. El 80,9% dels centres van fer tot l’ensenyament en llengua catalana. Educació primària. 9. A educació primària l’increment de la matrícula fou del 4%. Els alumnes amb NESE representaren el 10,4% del total, suposant el 12,1% de la matrícula dels centres públics, el 8,18% dels concertats i el 0,6% dels privats. L’alumnat estranger s’incrementà d’un 7,53%, essent el 16,68% del total de la matrícula. L’ús de la llengua catalana fou variable, depenent del nombre d’àrees impartides i de la titularitat del centre. Es va fer tot l’ensenyament en català en el 84,8% dels centres públics i en el 38,8% dels privats (concertats o no). Quant als resultats acadèmics, la taxa d’idoneïtat al final d’aquesta etapa va ser la més baixa de tot l’estat, constatant que el 25% de l’alumnat no estava en el nivell que li corresponia per edat, per la qual cosa l’índex d’alumnat repetidor va ser també la més alta, gairebé el doble del promig estatal. La promoció del 3r cicle a ESO experimentà una lleugera davallada en tots els centres, mentre la promoció en els altres dos cicles anteriors experimentà un lleuger augment.

Educació secundària obligatòria. 10. El curs 2007/08 tornà a baixar la matrícula a ESO d’un 0,50% respecte del curs anterior. La pèrdua de matrícula es deixà notar més en els centres privats i, per illes, a les Pitiüses (2,12% a Formentera i 1,50% a Eivissa), mentre Mallorca va perdre un 0,40% d’alumnat i Menorca, trencant la tendència generalitzada, l’augmentà d’un 0,50%. Era detectable la progressiva pèrdua de matrícula de 1r a 4t, essent molt notable la de 2n a 3r, per abandonament d’estudis en arribar a 16 anys d’edat. El 3,6% de l’alumnat va fer diversificació curricular, el 4,1% del matriculat en centres públics i el 3,1% dels concertats. Els alumnes amb NESE representaren el 9% de la matrícula total, suposant el 10,2% en centres públics, el 7,7% en centres concertats i l’1% en centres privats). L’alumnat estranger s’incrementà d’un 11,7%, suposant el 16,3% de la matrícula total. Els llocs d’origen de l’alumnat, amb molta diferència de la resta de continents, van ser Amèrica i la UE. Les taxes de promoció augmentaren respecte del curs anterior. Així mateix, es continuaren detectant diferències negatives entre el nombre d’alumnes matriculats i el d’avaluats a 2n, 3r i 4t, que van ser superiors a les del curs anterior, indicant que l’abandonament d’estudis es movia en una forquilla situada entre l’1% i el 5%. El percentatge de centres que van impartir tot l’ensenyament en llengua catalana va ser de gairebé el 60% dels públics i el 40,5% dels concertats i privats. Batxillerat. 11. Els estudis de batxillerat experimentaren una pèrdua de matrícula del 5,40% respecte del curs anterior. Aquesta pèrdua es deixà notar en tots els centres, sense distinció de titularitat, especialment a Menorca i les Pitiüses. Els alumnes amb NESE suposaren el 0,4% de la matrícula total (el 72% matriculats en centres públics i el 28% en centres concertats). L’alumnat estranger disminuí d’un 1,70%, representant el 8% del total de la matrícula (el 83% en centres públics, l’11% en centres concertats i el 6% en centres privats). La llengua materna del 51% d’aquest alumnat era de llengua castellana. Els resultats acadèmics van ser millors que el curs anterior, augmentant els percentatges d’alumnes que promocionaren a 1r i 2n, sense distinció de titularitat de centre. També s’incrementà el percentatge de l’alumnat aprovat en les PAU, que superà el de la mitjana estatal. Cicles formatius de grau mitjà. 12. La matrícula s’incrementà d’un 4,50%, estant matriculat en centres públics el 78,28% del total. L’alumnat amb NESE representà l’1,27% i l’estranger el 9,32%, experimentant aquest darrer un augment del 30% respecte del curs anterior. El 63% de l’alumnat promocionà. Cicles formatius de grau superior. 13. La matrícula s’incrementà d’un 12,40%, estant matriculat el 85,36% del total en centres públics i tenint present que sols hi havia oferta de centres privats (concertats o no) a Mallorca. El percentatge d’’alumnat amb NESE va ser del 0,27% i l’estranger del 9,69%, experimentant aquest darrer un augment del 29,62% respecte del curs anterior. 14. Cal esmentar les diferències significatives de matrícula en els cicles formatius de grau superior. Dels 2.529 alumnes matriculats en aquests cicles a les Illes Balears, el 85,3% correspongué a Mallorca, el 6,8% a Menorca i el 7,9% a les Pitiüses, mentre el pes poblacional que corresponia a Mallorca era del 78,8%, a Menorca el 8,6% i a les Pitiüses el 12,6%. Alumnat en centres d’educació especial: 15. Els centres d’educació especial eren tots a Mallorca, essent la majoria de titularitat privada concertada. L’alumnat d’educació especial de Menorca i d’Eivissa estava integrat en aules ASCE ubicades en centres públics. Educació de persones adultes. 16. Resulta significativa la diferència entre el percentatge d’alumnes matriculats a Menorca i la seva població (3,61%) i el de Mallorca 0,99% i Eivissa 0,92%. Ensenyaments de règim especial. 17. Aquests estudis experimentaren una pèrdua de matrícula del 0,72% que incidí en les especialitats d’art i disseny i de música i dansa. El 98,48% de l’alumnat estava matriculat en centres públics. Associacions d’alumnes. 18. El nombre d’associacions d’alumnes a les Illes Balears era molt baix i només n’hi havia en centres d’educació secundària. No es produí cap modificació respecte del curs 2006/07.

Recomanacions. Ràtios. 1. Recomanam que des de les administracions autonòmiques es redueixin les ràtios per tal d’aconseguir, com a mínim, estar al mateix nivell de la mitjana estatal 2. Tenint en compte les elevades ràtios a educació infantil-2 i primària a les Illes Balears s’hauria de treballar per reduir-les i, d’acord amb l’informe del CEIB per a les etapes d’ensenyament preobligatori, obligatori i postobligatori, haurien de ser: Educació infantil 1r. cicle

0 a 1 any 2 a 3 anys

8 alumnes 12 alumnes

Educació infantil 2n. cicle i primària

20 alumnes

Educació secundària obligatòria

25 alumnes

Batxillerat

30 alumnes

3. Aquestes reduccions de ràtios haurien de començar per educació infantil-2. Alumnat amb necessitats educatives especials. 4. Aconseguir una distribució més compensada i equitativa dels alumnes amb NESE entre els centres públics i els concertats, i garantir la proporcionalitat en l’escolarització en centres sostinguts amb fons públics. 5. Aconseguir una distribució més compensada i equitativa dels alumnes amb NESE entre els centres de la mateixa zona d’escolarització. 6. Establir mesures per als centres educatius on es produeixi un elevat percentatge d’alumnat amb necessitats de compensació o amb necessitats específiques de suport educatiu, entre d’altres establir percentatges màxims per aula i centre de l’alumnat amb NESE. 7. Dotar els centres de material i de personal per poder atendre més i millor l’alumnat amb NESE, donat l’increment d’aquesta tipologia. Alumnat estranger. 8. Realitzar una distribució equitativa de l’alumnat estranger entre els centres públics i concertats, per tal de compensar el desequilibri actual i afavorir la seva integració. 9. Ampliar les dotacions de material i de personal per poder atendre més i millor l’alumnat nouvingut, que s’ha d’integrar en el nostre sistema educatiu amb l’aprenentatge de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. 10. Potenciar i mantenir programes específics d’acollida en centres amb un alt percentatge d’alumnat nouvingut en el context de la seva integració. Educació infantil de 1r cicle. 11. Ampliar l’oferta pública de places d’educació infantil de 0 a 3 anys per arribar al màxim possible de la població, en previsió de la demanda potencial. Les institucions de les Illes Balears haurien d’augmentar la seva despesa pública destinada a aquest cicle, especialment en les localitats amb taxa d’escolarització més baixa. 12. En relació amb la demanda potencial de places escolars, ampliar l’oferta de places del cicle formatiu per formar professionals d’educació infantil, incrementant i diversificant territorialment l’oferta formativa i donant difusió a l’actualment existent. Millorar les retribucions del personal docent que treballa en aquest cicle, d’acord amb la nova formació exigida. Educació infantil de 2n cicle. 13. Caldria potenciar, per part de la Conselleria d’Educació i Cultura, l’oferta pública del segon cicle d’educació infantil, allunyada més de sis punts percentuals de la mitjana estatal. Educació primària. 14. Crear serveis d’orientació en els centres d’educació infantil i primària per a la detecció primerenca d’infants amb NESE i prevenir, especialment en l’adolescència, el fracàs acadèmic i la conflictivitat social. 15. Seria convenient que, formant part de les seves actuacions ordinàries, els centres d’educació primària planificassin activitats de reforç i recuperació per a l’alumnat amb més dificultats. Per tal de garantir aquestes activitats, l’administració educativa hauria d’augmentar les plantilles dels centres, dotant-les de professorat per poder atendre la diversitat i d’especialistes en pedagogia terapèutica, en audició i llenguatge i de serveis d’orientació suficients.

Educació secundària obligatòria. 16. L’administració educativa ha de prendre les mesures necessàries per reduir l’abandonament d’estudis a ESO, amb els programes adients i les mesures de prevenció convenients. 17. Dotar dels recursos materials i de personal necessaris per poder atendre l’alumnat amb NESE, que suposa el 9% del total de l’alumnat d’aquesta etapa. Batxillerat. 18. Necessitat de dur a la pràctica mesures dirigides a recuperar matrícula en els estudis de batxillerat. Cicles formatius de grau mitjà i grau superior. 19. Arbitrar les mesures adients per reduir l’abandonament d’estudis en els cicles formatius i reconsiderar les especialitats de formació professional, d’acord amb les noves necessitats del sistema productiu i reestructurant el disseny de la formació professional. 20. Augmentar el nombre d’especialitats de formació professional a Menorca i a les Pitiüses, especialment els cicles formatius de grau superior, on la manca d’oferta i la seva escassa diversificació són condicionants del baix percentatge d’alumnat matriculat en relació al nombre habitants. Educació de persones adultes. 21. Realitzar les gestions oportunes per a organitzar la formació de persones adultes a l’illa de Formentera i ampliar-la a poblacions de més de 15.000 habitants. 22. Impulsar la creació de centres i facilitar aquests ensenyaments, especialment a les zones amb menor implantació. Associacions d’alumnes. 23. Fomentar l’organització i participació per a afavorir l’associacionisme d’alumnes. 24. Elaborar un programa dirigit al foment de les associacions d’alumnes i la recuperació del funcionament de les seves federacions. Beques i ajuts. 25. Incrementar, potenciar i ampliar els ajuts als serveis complementaris, especialment per a menjador i transport. Rendiment escolar. 26. Elaborar un pla estratègic per a la millora del rendiment escolar, amb objectius definits i delimitats temporalment, de tal manera que puguin ser avaluats pels diversos sectors de la comunitat educativa. Absentisme escolar. 27. Elaborar una normativa que garanteixi l’acció coordinada de totes les administracions implicades en relació a fer efectiu el dret de tot l’alumnat a rebre l’educació bàsica. Seria convenient la constitució de comissions d’absentisme escolar a localitats de més de 10.000 habitants o en aquelles on hi hagi població escolar amb risc d’abandonament del sistema educatiu en les etapes obligatòries. És recomanable dotar d’educadors socials els centres amb alumnat absentista. 28. La Conselleria d’Educació i Cultura ha d’arbitrat un sistema objectiu i sistemàtic relatiu a la recollida de dades sobre absentisme escolar. Ensenyament en català. 29. S’ha de garantir la continuïtat de l’ensenyament en català d’educació infantil i primària a educació secundària a totes les zones i illes. 30. Superar el “decret de mínims” amb una nova legislació que augmenti la presència i l’ús del català en els centres educatius de les Illes Balears. El percentatge d’alumnat immigrant que no coneix la llengua catalana és molt alt. El curs 1997/98, quan es va aprovar el “decret de mínims”, la població escolar immigrada era de 2.956 alumnes; el curs 2007/08 el nombre d’alumnes immigrants en els centres educatius va ser de 22.421. Amb la normativa actual no es pot garantir que l’alumnat escolaritzat en els centres de les Illes Balears acabi l’escolarització obligatòria amb un coneixement mitjà de la llengua catalana. 31. Impulsar programes que possibilitin la interculturalitat per facilitar la integració de l’alumnat nouvingut i el seu interès per la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears. 32. Reforçar i difondre entre el professorat dels centres els materials i recursos per a l’ensenyament en català a tots els nivells educatius (infantil, primària, secundària i alumnat de centres d’adults) i per a tot l’alumnat. 33. Fa falta regular el termini en què el professorat ha de tenir la certificació del coneixement de la llengua catalana, el reciclatge complet. El termini legal va acabar el 2002 i es prorrogà fins al 2006. En l’actualitat hi ha un buit

Capítol 3. Centres. Conclusions. Centres de les Illes Balears. 1. El 63,98% dels centres de les Illes Balears eren de titularitat pública, el 23,19% de titularitat concertada, el 6,62% de titularitat privada i el 6,21% de titularitat municipal. Una quarta part de l’oferta de centres privats (concertats o no) es concentra a Mallorca. 2. Convé destacar la inclusió dels centres municipals autoritzats d’educació infantil-1, amb presència a Mallorca i Menorca. Horari i oferta de serveis complementaris. 3. La jornada continuada en l’horari escolar estava implantada a la majoria dels centres públics de les Illes Balears i representava el 83,02% dels centres d’educació infantil i primària, i el 100% dels instituts d’educació secundària. En els centres concertats, la jornada continuada era poc significativa, essent sols del 2,83%, mentre que en els de titularitat privada era de l’11,11%. 4. La utilització dels serveis complementaris que oferien els centres educatius al seu alumnat augmentà respecte del curs anterior, especialment en escola matinera i en menjador. El percentatge d’alumnat matriculat en centres públics que feia servir el transport escolar va ser baix, llevat de l’alumnat d’educació secundària obligatòria i d’educació especial. El servei de menjador fou el més utilitzat per l’alumnat dels centres concertats i privats, mentre que l’oferta i l’ús en els centres públics era inferior en molts centres, especialment en els instituts d’educació secundària i en les illes Pitiüses. El motiu d’aquesta manca d’oferta ve determinat per la jornada escolar continuada. 5. Entre els centres públics, el 59,91% dels d’educació infantil i primària oferiren servei de menjador, mentre cap centre d’educació secundària el va oferir. En els centres concertats, la seva oferta va ser del 89,62% i en els privats del 88,89%. Destaca que a Eivissa sols el 9,38% dels centres públics d’educació infantil i primària oferiren aquest servei, mentre que a Formentera no l’oferí cap. Centres d’educació infantil-1. 6. En el curs 2007/08 hi hagué un lleuger augment en relació a les dades del curs 2006/07, amb un total de 61 centres d’educació infantil-1 autoritzats. Aquesta dada, però, també deixa palesa una xarxa de centres autoritzats molt per sota de les necessitats socials reals. 7. Les dades relatives a centres públics i privats d’educació infantil-1 a Eivissa i Formentera sols reflecteixen els autoritzats, obviant aquells altres que, tot i existir, no han estat encara reconeguts per la Conselleria d’Educació i Cultura. Tecnologies de la informació i la comunicació. 8. Les tecnologies de la informació i la comunicació dels centres educatius de les Illes Balears era molt deficient, d’acord amb les dades del MEPSYD, estant els centres educatius molt per sobre del promig general quant a la ràtio d’alumnes per ordinador destinat a ensenyament i aprenentatge que era, en el promig general, d’un ordinador per cada sis alumnes, mentre que a les Illes Balears era d’un ordinador per cada nou. Les Illes Balears ocupaven els últims llocs en el conjunt de les comunitats autònomes, tant els centres públics com els privats concertats o no. Selecció d’equips directius en centres públics. 9. Resulta significatiu el baix nivell de participació per part dels docents a la convocatòria de places de director o directora de centre. Cal remarcar que ni als centres d’educació infantil i primària ni als Instituts d’ensenyament secundari la participació arribà al 50%, i que als centres d’educació infantil-1 i als de règim especial va ser pràcticament nul·la. Eleccions a consells escolars de centre. 10. Tot i no ser un curs de renovacions de la major part dels consells escolars de centre, la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa en les eleccions destacà per baixa en el sector de pares i mares d’alumnes, sense distinció de titularitat de centre. L’alta participació de l’alumnat contrastà amb la manca d’associacions d’alumnes actives, que podrien ser una excel·lent plataforma per a la participació de manera continuada en les activitats i en la dinàmica dels centres.

Recomanacions. Mapa escolar. 1. És urgent elaborar un mapa escolar consensuat amb els sectors de la comunitat educativa, amb capacitat per anar cobrint les necessitats a mitjà i llarg termini. Aquesta previsió hauria de tenir en compte el repartiment equitatiu de l’alumnat nouvingut i l’alumnat de compensació educativa i amb NESE. Caldria que aquesta actuació comptàs amb la col·laboració institucional de les administracions implicades. Infraestructures. 2. Elaborar plans d’infraestructures educatives públiques, de caràcter anual o biennal, adaptats a les característiques territorials de les nostres illes, per resoldre el dèficit heretat i el fort creixement demogràfic, eliminant les situacions extraordinàries d’aules prefabricades, espais sobreexplotats i contínues ampliacions. Aquests plans han de tenir compromisos pressupostaris i temporals concrets perquè la comunitat educativa pugui avaluar el seu grau d’acompliment. Observam que en el període analitzat no s’estan complint correctament les previsions planificades. Cal adoptar les mesures necessàries per al compliment de l’execució dels plans presentats. 3. Prioritzar la construcció de centres públics d’educació infantil i primària de mida mitjana. Pel que fa als centres d’educació secundària, s’hauria d’optar per instituts de dimensions moderades perquè afavoreixen un millor funcionament i més facilitats per desenvolupar processos educatius. Seria recomanable que els nous centres públics fossin dissenyats com a models integrals de les diferents etapes educatives, d’acord amb les necessitats de cada zona geogràfica. 4. Una part significativa dels edificis actuals presenten deficiències estructurals que han de menester actuacions de millores i condicionament, o fins i tot intervencions de més profunditat. Caldria fer un cens dels centres que es troben en aquestes condicions per a elaborar un pla de millora dels edificis escolars complementari al de construcció de nous centres. 5. Realitzar inversions de manteniment i millora de les infraestructures dels centres d’educació de persones adultes i, així mateix, invertir en nous centres que comptin amb edificis propis. Ensenyaments de règim especial. 6. Ampliar l’oferta educativa de les escoles oficials d’idiomes, amb idiomes que siguin d’interès social, cultural o econòmic per a la població. Ampliar a Menorca i a Eivissa els estudis d’àrab i rus que actualment sols es poden cursar a Mallorca. Així mateix, ampliar l’oferta de places, especialment a aquelles escoles on hi ha gran demanda. 7. Cap de les escoles oficials d’idiomes compleix les condicions d’espais adients per a la implantació i correcte desenvolupament del nou currículum d’idiomes. La majoria estan ubicades a instituts d’educació secundària i s’haurien de construir o adaptar edificis propis per a cadascuna d’elles per poder comptar amb els recursos i els espais adients i oferir un ensenyament de qualitat. 8. Confecció d’un reglament orgànic de centre (ROC) específic per a les escoles oficials d’idiomes, centres d’educació de persones adultes i conservatoris professionals de música i dansa, perquè serveixin d’eina per donar una resposta més eficaç a les seves característiques. Serveis complementaris. 9. Aprofitar la xarxa de transport escolar existent a l’ensenyament obligatori per donar servei a l’alumnat d’educació infantil i d’ensenyaments postobligatoris. Així mateix s’hauria de garantir el servei de transport escolar a l’alumnat resident en zones rurals o en nuclis disseminats de població. 10. Emprendre les mesures necessàries per a augmentar l’oferta de servei de menjador en els centres públics d’educació infantil i primària d’Eivissa, que no arriba en l’actualitat ni al 10%. 11. Potenciar i dotar els serveis complementaris dels centres, adaptant-los a les necessitats familiars.

Consells escolars. 12. S’haurien de realitzar activitats de formació dirigides a tots els sectors educatius per fomentar la seva participació en els consells escolars. 13. Elaborar un programa dirigit al foment de la participació dels pares i mares en les eleccions als consells escolars de centre. 14. El CEIB insta les administracions implicades a la constitució dels consells escolars d’àmbit territorial, en compliment del Decret 10/2003 de Regulació dels consells escolars insulars i municipals de les Illes Balears. La Conselleria d’Educació i Cultura, els consells insulars i els ajuntaments, segons les seves atribucions i responsabilitats, han de facilitar el seu funcionament com a òrgans de participació i representació de la comunitat educativa. Tecnologies de la informació i la comunicació. 15. Dotar tots els centres educatius públics dels sistemes adients de les tecnologies de la informació i la comunicació i reduir, com a mínim a la meitat, el percentatge d’alumnes per ordinador. 16. Millorar les pàgines web dels centres públics i estimular el seu ús i la participació de tots els sectors educatius en la informació que ofereixen. 17. Dotar els centres de personal amb reconeixement que pugui atendre les necessitats de manteniment i d’ús del material informàtic. 18. Crear les condicions perquè la dotació de les tecnologies de la informació i la comunicació sigui útil i operativa per a tota la comunitat educativa. 19. Revisar els mòduls econòmics dels centres sostinguts amb fons públics per incloure-hi una partida específica que doni suport a personal qualificat i al manteniment adient a les tecnologies de la informació i la comunicació. Programes internacionals. 20. La implantació d’una àrea, matèria o assignatura en una llengua estrangera en un centre educatiu es pot fer quan la resta d’aprenentatges es fan majoritàriament en català. S’ha de fer un estudi per valorar l’impacte de l’ensenyament en una tercera llengua en l’adquisició de les habilitats en les altres dues llengües oficials, i valorar la introducció de les seccions europees en centres on l’alumnat no aconsegueix un nivell òptim de català. Equips directius. 21. La participació de la comunitat educativa en els diferents nivells de decisió, és un element clau per a una educació de qualitat. El CEIB considera necessari equips directius amb la formació i les competències necessàries, elegits pel consell escolar (màxim òrgan representatiu de la comunitat educativa), que puguin posar en marxa els projectes col·lectius aprovats i dur a terme les decisions adoptades. 22. Fomentar la participació i la implicació del professorat en la gestió dels centres docents. 23. Incrementar i millorar la formació dels equips directius. Associacions de pares i mares d’alumnes. 24. Facilitar la formació i la participació de la família en el procés educatiu dels seus fills i filles.

Capítol 4. Professorat I PAS. Conclusions. Professorat. 1. La plantilla de professorat de les Illes Balears (2007/08) era de 15.879 docents, incloent-hi el professorat de centres municipals que no figurava a l’informe 2006/07 per manca de dades. Respecte del curs anterior, la plantilla passà de 14.288 docents a 15.585 (sense comptar el professorat de centres municipals), suposant un augment del 9,08%. 2. El 71,29% del professorat era d’ensenyament públic, el 23,89% de concertat, el 2,97% de privat i el 1,85% de centres municipals. Els augments de plantilla significaren un 11,13% a l’ensenyament públic, un 1,90% al concertat i un 24,27% al privat. 3. De la plantilla de professorat de règim general el 69,90% era d’ensenyament públic, el 25,36% de concertat, el 2,88% de privat i l’1,86% de centres municipals. Aquestes diferències percentuals estan en relació directa amb l’oferta educativa de cada titularitat. Per illes, el 78,50% del professorat estava a Mallorca, el 9,95% a Menorca, el 10,78% a Eivissa i el 0,77% a Formentera. 4. El 91,46% de la plantilla del professorat de règim especial era d’ensenyament públic, el 5,44% d’ensenyament privat i el 3,10% de centres municipals. La seva distribució geogràfica era del 72,42% a Mallorca, el 12,43% a Menorca, el 14,37% a Eivissa i el 0,78% a Formentera. 5. El 97,01% del professorat dedicat a l’ensenyament de persones adultes era del sector públic i el 2,99% del privat. La seva distribució geogràfica era el 71,89% a Mallorca, el 20,15% a Menorca i el 7,96% a Eivissa. Distribució del professorat per sexe i tram d’edat. 6. La plantilla de professorat de l’ensenyament no universitari de les Illes Balears era majoritàriament femenina (71,46%), destacant l’etapa d’educació infantil-1 dels centres municipals amb el 99,2% de dones. Per trams d’edat, els més nombrosos són els situats entre els 30 i 39 anys (37,28%) i els 40 i 49 anys (27,31%). Professorat interí. 7. El percentatge de personal interí a les Illes Balears era del 34,44%, essent especialment alt a les Pitiüses i Menorca. Els percentatges més alts de personal docent interí, respecte del total de personal de cada illa, van ser el 48,03% a Eivissa, el 46,15% a Formentera i el 40,29% a Menorca. Destaquen, a educació secundària, les situacions d’Eivissa, amb un 58,53% de personal interí, i de Menorca, amb un 55,05%, superant ambdues el promig de 45,57% de les Illes Balears. 8. Es produí un augment del 2,13% de personal interí. A educació primària disminuí d’un 2,79% mentre a educació secundària l’augmentà d’un 5,32%, essent destacable la disminució de l’11,76% de personal interí d’educació primària a Formentera i l’augment d’un 20% a la mateixa illa del personal interí de secundària. Jubilacions. 9. Seguia destacant l’alt percentatge de jubilacions voluntàries a l’ensenyament públic. El personal jubilat suposà el 0,9% de la plantilla en el sector públic i el 0,94% en el concertat. El tram situat entre els 60 i els 64 anys representà el 73,53% del total de jubilacions en el sector públic. Formació permanent del professorat. 10. Evolucionà positivament el nombre d’activitats de formació a distància i es mantingué estable el nombre global d’esdeveniments de formació. Personal d’administració i serveis. 11. El personal auxiliar administratiu es concentrava bàsicament en els instituts d’educació secundària obligatòria. Sols els centres d’educació infantil i primària de tres línies havien començat a disposar de personal administratiu. Nombre d’alumnes per professor. 12. La mitjana d’alumnes per professor en els estudis de règim general era, a les Illes Balears, de 10,49, distribuïts en 9,31 a l’ensenyament públic, 13,49 al concertat i 12,68 al privat, ocupant les Illes Balears el setè lloc en el conjunt de les comunitats autònomes. L’alumnat matriculat en els estudis de règim general a l’ensenyament públic era del 63,22%, al concertat del 33,23% i al privat del 3,55%. Per la seva banda, el professorat es distribuí en el 71,23% a l’ensenyament públic, el 25,84% al concertat i el 2,94% al privat.

Recomanacions. Jubilacions. 1. Mantenir l’opció de les jubilacions avançades a partir dels 60 anys, instant el Ministeri d’Educació a elevar la gratificació estatal i a garantir aquest tipus de jubilació com un dret consolidat i no temporal. Situació del professorat interí. 2. Arbitrar les mesures oportunes dirigides a solucionar l’alt percentatge de plantilla interina de les Illes Balears, amb més oferta pública de places docents i tenint presents els fets insulars. 3. Conveniència de mantenir els pactes d’estabilitat del personal docent interí, per tal de seguir donant estabilitat laboral a la plantilla dels centres públics i reduir parcialment els efectes d’una proporció excessivament alta d’aquest professorat. 4. Adopció de fórmules d’accés a la funció pública docent que valorin de manera específica i adequada la feina del professorat interí. 5. Contemplar l’accés diferenciat a les places d’ocupació pública per al professorat interí, per tal de consolidar les plantilles docents als centres educatius. Aquest accés diferenciat s’ha de fer a l’empara de la Constitució i de la legislació vigent. 6. Possibilitar que hi hagi més estabilitat del professorat a les illes d’Eivissa i Formentera, especialment el de secundària. Tenint en compte l’alt percentatge de professorat interí a les escoles oficials d’idiomes, especialment a Eivissa i Formentera, arbitrar les mesures oportunes per garantir-ne l’estabilitat. En el mateix sentit, és convenient dotar d’estabilitat les plantilles dels EOEP i EAP per millorar la seva gestió i optimitzar l’experiència acumulada. Formació permanent del professorat. 7. Dur a terme les actuacions necessàries per a augmentar l’oferta d’activitats de formació del professorat com una de les mesures adequades per a aconseguir una millora del sistema educatiu. L’oferta hauria d’anar dirigida a millorar els resultats acadèmics dels centres i cobrir les seves necessitats educatives, per la qual cosa s’haurien de prioritzar les activitats de formació en centres. 8. Continuar en la línia d’incentivar les activitats de formació a distància, fent especial seguiment i avaluació a les realitzades per entitats externes que estan reconegudes pel Servei de Formació Permanent del Professorat. 9. Confeccionar un pla de formació centrat en les competències educatives bàsiques, que són un dels fonaments d’una nova manera d’enfocar el procés d’ensenyament-aprenentatge. 10. Confeccionar un pla de formació per a tot el professorat de les illes, per millorar i actualitzar les seves competències en les tecnologies de la informació i la comunicació. 11. Estudiar la possibilitat de realitzar activitats de formació dirigides al professorat, que incorporin l’aprenentatge a nivell elemental d’un idioma que faciliti la seva comunicació amb l’alumnat estranger nouvingut. 12. Generalitzar l’oferta de formació al professorat de tots els centres educatius sostinguts amb fons públics Personal d’administració i serveis. 13. Implantar a tots els centres la plantilla d’auxiliars administratius amb destinació als centres d’educació infantil i primària, així com d’educadors socials, mediadors culturals, treballadors socials, personal sanitari i auxiliars tècnics educatius, d’acord amb les necessitats i les característiques socioculturals dels centres. Salut laboral. 14. L’aplicació efectiva de la Llei de prevenció de riscs laborals a l’àmbit de l’ensenyament, especialment: - el desenvolupament integral de plans de prevenció amb participació dels treballadors i treballadores i dels seus representants. - el funcionament normalitzat dels comitès de seguretat i salut laboral. - la creació d’un servei de prevenció de riscs laborals propi de la Conselleria d’Educació i Cultura. - l’avaluació periòdica de riscs i plans de prevenció als centres educatius. - la formació en matèria de salut laboral. - la consideració específica dels riscs psicosocials a l’ensenyament, amb intervenció sobre els factors que els generen i les conseqüències que provoquen. 15. Millorar el sistema de previsió de les baixes del professorat, agilitant i assegurant les substitucions. Valoració social de l’educació. 16. Les administracions haurien d’establir mesures orientades al reconeixement i valoració social de la tasca del professorat.

Mesures urgents per a la millora del sistema educatiu D’acord amb les recomanacions dels capítols anteriors, el Consell Escolar de les Illes Balears remarca aquelles que considera prioritàries, que encapçalarien un paquet de mesures urgents dirigides a millorar la situació del nostre sistema educatiu. Finançament. Els pressuposts de la Conselleria d’Educació i Cultura de 2008 experimentaren un increment del 15,38% respecte del curs anterior, però tot i això el finançament de l’educació no universitària hauria d’incrementar-se més, tenint presents les singularitats de cada illa, l’augment de la població i l’augment de la població estrangera en edat d’escolarització obligatòria. En qualsevol cas, la inversió en educació, que el 2006 va ser del 3,2% del PIB, hauria d’arribar com a mínim al 6%. Abandonament d’estudis. Tot i l’augment de la matrícula a l’ensenyament obligatori, és perceptible la pèrdua progressiva d’alumnat a ESO (-0,44%) i a batxillerat (-5,38%). Segueix pendent una política efectiva per afrontar el problema de l’abandonament d’estudis abans dels 24 anys i cal dur a la pràctica mesures correctores dirigides a recuperar matrícula tant a ESO com a batxillerat. Rendiment escolar. Elaborar un pla estratègic per a la millora del rendiment escolar, amb objectius definits i delimitats temporalment, de tal manera que puguin ser avaluats pels diversos sectors de la comunitat educativa. Ràtios. Les ràtios de les Illes Balears a les etapes d’educació infantil i primària superen la mitjana de l’estat, essent les més altes de totes les comunitats autònomes. S’han de reduir per aconseguir, com a mínim, estar al mateix nivell que la mitjana estatal. D’acord amb l’informe del CEIB per a les etapes d’ensenyament preobligatori, obligatori i postobligatori, les ràtios recomanables haurien de ser: Educació infantil 1r. cicle

8 alumnes

0 a 1 any 2 a 3 anys

12 alumnes

Educació infantil 2n. cicle i primària

20 alumnes

Educació secundària obligatòria

25 alumnes

Batxillerat

30 alumnes

Alumnat estranger. L’alumnat estranger continuà augmentant, d’acord amb la tendència dels darrers cursos, suposant el 14,39% del total de l’alumnat matriculat a les Illes Balears, amb un increment del 10,92% respecte del curs anterior. L’alumnat estranger era originari de 117 nacionalitats diferents i gairebé la meitat no procedia de països de llengua espanyola. Aquesta realitat fa necessària una distribució equitativa de l’alumnat estranger entre centres públics i concertats, per tal de compensar el desequilibri actual i afavorir la seva

integració, ampliar les dotacions de recursos i de personal per poder atendre millor l’alumnat nouvingut, i potenciar i mantenir programes específics d’acollida en aquells centres amb un alt percentatge d’alumnat nouvingut en el context de la seva integració. Ensenyament en català. Superar el “Decret de Mínims” amb una nova legislació que augmenti la presència i l’ús del català en els centres educatius de les Illes Balears. Establir mesures per garantir la continuïtat de l’ensenyament en català a educació infantil i primària a totes les zones i illes. Implantació o recuperació de programes que es treballin en català -des de la perspectiva de la interculturalitat- les cultures d’’origen de les persones immigrades, per afavorir la integració de l’alumnat nouvingut. Educació de persones adultes. Es fa del tot necessari el desplegament de la Llei 4/2006 de 30 de març, d’educació i formació permanent de persones adultes de les Illes Balears, i que es doni prioritat a la creació del Consell de l’Educació i la Formació Permanent de Persones Adultes de les Illes Balears, per poder assumir les funcions establertes a l’article 19 de la Llei. Infraestructures. Cal elaborar plans d’infraestructures educatives públiques, de caràcter anual o biennal, adaptats a les característiques territorials de les nostres illes, per resoldre el dèficit heretat i el fort creixement demogràfic, eliminant les situacions extraordinàries d’aules prefabricades, espais sobreexplotats i contínues ampliacions. Prioritzar la construcció de centres públics d’educació infantil i primària de mida mitjana; pel que fa als centres d’educació secundària, s’hauria d’optar per instituts de dimensions moderades perquè afavoreixen un millor funcionament i més facilitats per desenvolupar processos educatius. Haurien de fer-se intervencions en els edificis actuals que presentin deficiències estructurals o hagin de menester millores o condicionaments; caldria fer un cens dels centres que es troben en aquestes condicions, per tal d’elaborar un pla de millora dels edificis escolars complementari al de construcció de nous centres. Mapa escolar. És urgent l’elaboració d’un mapa escolar consensuat amb els sectors de la comunitat educativa, amb capacitat per anar cobrint les necessitats a mitjà i llarg termini. Aquesta previsió hauria de tenir en compte el repartiment equitatiu de l’alumnat nouvingut i l’alumnat de compensació educativa. Caldria que aquesta actuació comptàs amb la col·laboració institucional de les administracions implicades. Serveis complementaris. La utilització dels serveis complementaris que oferien els centres educatius al seu alumnat augmentà respecte del curs anterior, especialment en escola matinera i en menjador, però tot i això s’haurien d’emprendre les mesures necessàries per a augmentar l’oferta de servei de menjador en els centres públics. Hauria d’aprofitar-se la xarxa de transport escolar existent a l’ensenyament obligatori per donar servei a l’alumnat d’educació infantil i d’ensenyaments postobligatoris, garantint també el transport a l’alumnat resident en zones rurals o en nuclis disseminats de població. Finalment, s’haurien de potenciar i dotar els serveis complementaris dels centres, adaptant-los a les necessitats familiars.

Mesures de conciliació de la vida laboral i familiar. Establir mesures des de l’Administració perquè els pares, mares i tutors legals d’infants en edat d’escolarització obligatòria puguin estar més temps amb els seus fills i filles. Professorat interí de l’ensenyament públic. El percentatge de personal interí a les Illes Balears era del 29,23%, essent especialment alt a les Pitiüses. És convenient mantenir els pactes d’estabilitat del personal docent interí per poder seguir donant estabilitat laboral a la plantilla dels centres públics i reduir parcialment els efectes d’una proporció excessivament elevada d’aquest professorat. Així mateix, s’haurien d’arbitrar les mesures oportunes dirigides a solucionar l’alt percentatge de plantilla interina de les Illes Balears, amb més oferta pública de places docents, tenint presents els fets insulars. Professorat d’ensenyament privat concertat. Hi ha d’haver llistes públiques d’accés a les places docents dels centres privats concertats que respectin els principis de publicitat, mèrit, capacitat i igualtat. Formació del professorat. Haurien de dur-se a terme les actuacions necessàries per augmentar l’oferta d’activitats de formació del professorat, com una de les mesures adients per aconseguir una millora del sistema educatiu i, així mateix, generalitzar l’oferta de formació del professorat a tots els centres educatius sostinguts amb fons públics. L’oferta hauria d’anar dirigida a millorar els resultats acadèmics dels centres i cobrir les seves necessitats educatives, per la qual cosa s’haurien de prioritzar les activitats de formació en els centres. Impuls i millora de la formació professional. La formació professional s’ha de millorar en la seva programació i planificació de cicles i centres per illes, adaptant-la a les necessitats educatives i al teixit productiu i econòmic de cada illa. Augmentar el nombre d’especialitats de formació professional a Menorca, Eivissa i Formentera, especialment en els cicles formatius de grau superior, on la manca d’oferta i la seva escassa diversificació són condicionants del baix percentatge de l’alumnat matriculat en relació al total de la població. Educació mediambiental. La comunitat educativa s’ha de comprometre en l’educació per a la sostenibilitat mediambiental, fomentant actituds positives i compromeses envers l’entorn, incorporant pràctiques de racionalització dels recursos naturals: reducció, reutilització, reciclatge i consum responsable. Tecnologies de la informació i la comunicació. Proposar el desenvolupament de campanyes per sensibilitzar les administracions públiques, la comunitat educativa i el conjunt de la societat sobre la importància i els efectes positius que té dur a terme una política d’ús d’aplicacions de programari lliure en les TIC, i de la importància de preservar els drets civils dels ciutadans en el món digital. Incorporar en tots els nous programes informàtics que l’administració educativa posi a l’abast, la incorporació gradual del programari lliure i, alhora, desenvolupar cursos de formació per a tota la població. 20

Valoració social de l’educació. L’educació és una responsabilitat social que implica als diferents agents que hi participen directament i a la societat en general. Aquesta és una realitat inqüestionable que hom no pot defugir. Cal, per tant, la valoració, sensibilització i participació en el sistema educatiu que garanteixi l’educació i la formació de la societat futura en els valors humans. Les administracions han d’establir mesures orientades al reconeixement i valoració social de la tasca del professorat. Essent els pares i mares membres actius i responsables del procés educatiu dels seus fills i filles, cal que l’Administració faciliti la seva formació i participació com, per exemple, impulsant la creació d’escoles de pares i mares, potenciant l’associacionisme dels pares i mares, impulsant lleis governamentals que potenciïn la conciliació laboral i tenir la possibilitat d’assistir a les reunions de tutories que es convoquin, i elaborant mesures de participació activa dins el procés educatiu (consells escolars, comissions d’absentisme escolar, comissions d’escolarització...). Així mateix, l’administració educativa hauria de dur a terme una campanya dirigida a la valoració de la tasca docent. Coeducació. Aplicació efectiva en el sistema educatiu de les Illes Balears dels principis de coeducació, igualtat entre ambdós sexes i no discriminació per raons de gènere, en compliment del que estableixen sobre aquests aspectes la LOE, la Llei integral contra la violència de gènere 1/2004, la Llei orgànica per a la igualtat 3/2007 i la Llei autonòmica per a la dona 12/2006. Entre d’altres, s’haurien de dur a terme les mesures següents:

Elaboració d’un pla d’igualtat per part de la Conselleria d’Educació i Cultura. Creació de plans d’igualtat en els centres escolars que inclourien un pla de prevenció de la violència de gènere. Realitzar campanyes de sensibilització sobre temes d’igualtat. Augmentar la formació en igualtat i coeducació per al professorat en els centres de professorat. Anomenar una persona responsable dels temes d’igualtat en els consells escolars de centre, amb disminució horària i oferta de formació. Incloure en els objectius de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar el principi d’igualtat entre ambdós gèneres, la no discriminació per raó de sexe i la prevenció de la violència masclista. Revisió de texts escolars i material didàctic en clau no sexista. Vetllar per l’ús d’un llenguatge no sexista.

Miscel·lània Commemoracions mundials i internacionals Maig 3

Dia mundial de la llibertat de premsa.

Dia mundial de les aus migratòries.

Dia mundial de les telecomunicacions i de la societat de la informació.

Dia mundial de la diversitat cultural per al diàleg i el desenvolupament.

Dia internacional de la diversitat biològica.

Dia d’Àfrica.

Dia mundial sense tabac.

Juny 1

Dia internacional dels nins víctimes d’agressions.

Dia mundial del medi ambient.

Dia mundial dels oceans.

Dia mundial contra el treball infantil.

Dia mundial del donant de sang.

Dia mundial de la lluita contra la desertificació i la sequera.

Dia mundial del refugiat.

Dia mundial contra l’esclerosi lateral amiotròcica (ELA).

Dia internacional de suport a les víctimes de tortures.

Juliol 3 11

Dia internacional de les cooperatives. Dia mundial de la població.

El Dia mundial de la llibertat de premsa (3 de maig) vol recordar-nos a tots –governs, organitzacions intergovernamentals i no governamentals, i a la societat civil- el paper decisiu que exerceix la llibertat de premsa en l’enfortiment de la democràcia i el foment del desenvolupament a tot el món.

La lluita contra el treball infantil a tot el món,dia mundial que es commemora el 12 de juny, continua constituint un enorme desafiament, però hi ha dades contrastades que porten a pensar que podria estar produint-se un avenç significatiu vers la seva progressiva eradicació. Es comença a observar una encoratjadora disminució de la incidència del treball infantil, especialment en les seves pitjors formes, a moltes parts del món. Sabem avui que, amb voluntat política, els recursos necessaris i polítiques adequades podem posar fi definitivament a aquesta xacra que assola la vida de tantes famílies a tot el món.

Consell Escolar de les Illes Balears C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1ยบ D 07003 Palma Telf. 971 715456 - 971 715870 Fax: 971 715761 E-mail: ceib.caib@gmail.com

http://ceib.caib.es