Page 1

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

El Consell Escolar de les Illes Balears celebra el seu desè aniversari el 23 de març de 2011


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

SUMARI PRESENTACIÓ DEL PRESIDENT DEL CEIB CONSEJO ESCOLAR DE LAS ISLAS BALEARES: 10 AÑOS DE EXISTENCIA Por Carmen Maestro, presidenta del Consejo Escolar del Estado.

10 ANYS Per Bernat Sureda, president (2001-2003) del CEIB

QUATRE ANYS DE LLUMS I OMBRES Per Joan Francesc Romero, president (2003-2007) del CEIB.

3 4 6 7

EL PLE CONSTITUENT

8

HISTÒRIC DE CONSELLERS I CONSELLERES DEL CEIB

9

XVII ENCONTRE A LES ILLES BALEARS DE CONSELLS ESCOLARS AUTONÒMICS I DE L’ESTAT

12

INFORMES ELABORATS PEL CEIB

13

SESSIONS PLENÀRIES (2001-2010)

18

CONSELLS ESCOLARS INSULARS

22

CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS

25

ASSOCIACIONS D’ALUMNES

27

ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES

28

PARTICIPACIÓ EN ELS CONSELLS ESCOLARS DE CENTRE

29

ENQUESTA SOBRE L’ESCOLA PARTICIPATIVA

30

PUBLICACIONS DEL CEIB (2001 - 2011)

31

CONSELL ESCOL AR DE LES ILLES BALEARS CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA GOVERN DE LES ILLES BALEARS Full Informatiu extraordinari 1/2011 Edició: CEIB 2011 Redacció i maquetació: Secretaria del CEIB 2 Imprimeix: amadip.esment


C E I B 1 0 an y s d e p a rt i c i p a c i ó

PRESENTACIÓ DEL PRESIDENT DEL CEIB sistema educatiu de les Illes Balears. Ara bé, el mèrit principal del bon funcionament de CEIB en aquest període no és sols nostre, és a dir de l’equip que el coordina, sinó també de tot l’equip de secretaria que ha assolit un nivell insuperable quant a la eficiència del treball ben fet.

La meva tasca en el Consell Escolar de les Illes Balears començà quatre anys enrere, quan vaig accedir a la presidència d’aquest òrgan de participació educativa. Aleshores, però, la institució ja tenia la seva pròpia història. En el moment de la meva incorporació, el CEIB comptava amb seu pròpia i tenia un reglament de funcionament eficaç, uns instruments de comunicació efectius i un currículum, de bona feina feta. Això no obstant, en un principi no em resultà fàcil entendre la complicada regulació del seu funcionament i, de manera especial, els procediments de tramitació dels informes, però havíem de reiniciar, amb continuïtat, els processos començats i posar-ne d’altres en marxa, sense cap aturada. I així ho vam fer. Tot això fou possible, en primer lloc, gràcies a l’ajut de les vicepresidentes del CEIB, primer Elvira Badia i després Graciliana Pascual, i sobretot, del secretari, Mateu Tomàs. Precisament fou el secretari qui va redactar un pla de treball quadriennal que, revisat amb criteris d’efectivitat, s’ha convertit en el nostre referent anual de tasques i d’objectius. Segurament gràcies a la prudència amb què es va realitzar el pla s’han assolit la majoria dels objectius que s’han anat marcant curs rere curs. Entre els més destacables no podem deixar de citar el foment dels consells escolars insulars i municipals, que ha culminat amb la constitució del Consell Escolar de Formentera. Això no obstant, la iniciativa que més ens ha satisfet i més mèrit ha donat al CEIB ha estat, sens dubte, l’elaboració i publicació tres anys seguits de l’Informe anual del 3

Capítol apart és el de la col·laboració cooperativa de la Comissió Permanent. Pens que ha estat la base de l’impuls de la feina i el vertader motor del CEIB. La seva opinió col·legiada ha marcat el ritme de tota la tasca que hem realitzat i, en un tema tan complex com ha estat l’elaboració dels informes del sistema educatiu, ha aportat informació i punts de vista convergents que han possibilitat la presa de decisions. Finalment, i com element base i fonamental, hem arribat aquí on estam gràcies a la participació i labor compartida amb tots i cadascun dels membres del CEIB, que sempre han participat amb responsabilitat institucional i han proporcionat un punt de millora a les nostres propostes. Sé que la participació no és un valor normalitzat en la nostra societat, però crec que el CEIB és un exemple de bona participació institucional. També sé que encara queden moltes coses per millorar i vull encoratjar tothom a fer més perquè el nostre treball sigui valorat i tingut en compte de manera significativa. Per acabar, vull dir que voldria -i sé que això no és un impossible- que, en un futur no massa llunyà, l’opinió repetidament manifestada pel CEIB es veiés reflectida en un millor funcionament del nostre sistema educatiu. Aquests primers deu anys acaben de finalitzar i tenim tot allò que hem fet de bo al nostre favor, però en el mateix moment en comencen, sense interrupció, altres deu que possibilitaran realitzar més coses i millors. Desig que siguin profitosos. Pere J. Carrió Villalonga President del CEIB


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

CONSEJO ESCOLAR DE LAS ISLAS BALEARES: 10 AÑOS DE EXISTENCIA Por Carmen Maestro, presidenta del Consejo Escolar del Estado.

Este año se cumple el décimo aniversario de la

sociedad. Esta situación encuentra en el ámbito educativo un campo especialmente abonado para su positivo crecimiento, puesto que el sistema educativo y sus gestores necesitan del estrecho contacto con la sociedad que es portadora de la cultura transmitida en las aulas.

creación del Consejo Escolar de las Islas Baleares y hace pocos meses conmemorábamos los 25 años de la aprobación de la LODE, que creó los Consejos escolares de centro, Autonómicos y del Estado, que han hecho realidad el mandato de la Constitución española de 1978 que asignó a los poderes públicos la obligación de facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social. Este principio participativo es uno de los fundamentos de nuestro Estado social y democrático de derecho que establece el texto constitucional.

Los Consejos Escolares Autonómicos y del Estado son los máximos órganos consultivos y de participación de la comunidad escolar de los niveles no universitarios y actúan en el ámbito de sus competencias propias. En ellos está representada toda la comunidad educativa y en ellos se integran todas las instituciones, entidades y personas interesadas en la mejora del sistema educativo, de hecho, toda la pluralidad de sensibilidades sociales relacionadas con la educación. Esta participación a través de los Consejos Escolares territoriales favorece el tránsito fluido de información e iniciativas entre la Administración y la sociedad, función ésta que nuestros Consejos deben propiciar, eliminando los obstáculos que puedan dificultar este objetivo.

La participación de los sectores sociales en la Administración de nuestros días supone no sólo una medida contemplada a nivel constitucional y legislativo, también se ha convertido en un principio ineludible de actuación pública en los países de nuestro entorno. La Administración moderna ha asistido a la instauración de Consejos de participación social en los complejos procesos de toma de decisiones en las sociedades plurales. No parece prudente ni adecuado el desempeño del poder público sin que el mismo vaya acompañado de una intensa labor que conecte tal desempeño con los intereses, pareceres y aspiraciones de los ciudadanos y los grupos que conforman la

Los Consejos territoriales en el campo de la educación asumen las funciones de ser órganos de consulta y de participación social. A diferencia de los Consejos Escolares de centro, no son órganos de gobierno que deban adoptar finalmente las

4


C E I B 1 0 an y s d e p a rt i c i p a c i ó

medidas específicas aplicables en el sistema educativo, sino que constituyen el cauce mediante el cual la Administración educativa explora el latido de la comunidad educativa y percibe con mayor proximidad las diversas reacciones existentes ante las medidas normativas y programáticas propuestas. La consulta de la Administración a estos Consejos no es sólo una necesidad legal de obligado cumplimiento, sino que supone una inmejorable oportunidad para que las Administraciones contrasten pareceres e iniciativas de los representantes de la comunidad educativa. La elaboración de propuestas en los Consejos y su posterior elevación a las Administraciones educativas supone asimismo un recurso de primera magnitud para canalizar las relaciones de los sectores educativos con la Administración. El cercano conocimiento de la realidad educativa y los problemas que de ella se derivan dotan a los sectores sociales presentes en los Consejos territoriales de una posición privilegiada desde donde sugerir a la Administración la aplicación de medidas o la introducción de cambios normativos que mejoren el escenario de la educación. Relacionado con lo anterior, no debemos en modo alguno olvidar el gran potencial de los Consejos para asentar y extender nuevas ideas, llevar a cabo interpretaciones plurales y proponer cambios o medidas que mejoren la situación real del sistema educativo. Se debe resaltar su capacidad para reelaborar la realidad educativa, sin que resulte pretencioso afirmar su condición de ser cualificados creadores de opinión, junto con otras instancias del mundo educativo. En ocasiones los resultados de este cometido no son percibidos de manera inmediata, pero no cabe duda que las iniciativas válidas para el sistema educativo dejan su huella a medio y largo plazo, pudiendo acabar por incorporarse a las agendas políticas para su puesta en práctica. Por otra parte, no cabe duda de que los Consejos educativos se han erigido en la práctica también en foros de encuentro y debate entre los distintos sectores de la comunidad educativa. El paulatino acercamiento de posturas y el logro de acuerdos

globales o parciales tienen en los Consejos Escolares uno de sus pilares más firmes que conviene seguir utilizando en el presente y potenciando en el futuro. El logro de acuerdos y consensos en su seno, por modestos que estos sean, pueden contribuir a la estabilidad, eficacia y necesaria mejora del sistema. Una vez culminado y consolidado el régimen de descentralización educativa en nuestro sistema, todas las Administraciones educativas cuentan con Consejos Escolares como órganos consultivos y de participación social para su ámbito de gestión, que actúan en el ejercicio de sus competencias propias. La estrecha cooperación entre todos los Consejos Autonómicos y el Consejo Escolar del Estado debe seguir siendo el principio básico de nuestras relaciones, teniendo presente que todos compartimos extensamente objetivos, funciones, composición, métodos de trabajo y, en definitiva, espacios de luz y espacios sombríos. Por ello, conviene que los intercambios de iniciativas, pareceres y proyectos continúen siendo las bases sobre las que se asiente el trabajo que todos realizamos en el seno de la Junta de Participación de los Consejos Escolares Autonómicos y del Estado. En la consecución de estos objetivos, el Consejo Escolar de las Islas Baleares ha representado desde su creación un papel importante con sus valiosas aportaciones. Los XVII Encuentros de Consejos Escolares celebrados en las Islas Baleares fueron, sin duda, un sólido ejemplo de ello. Para terminar, podemos afirmar que nuestro sistema educativo es un referente legal de participación social para los países que nos rodean. Ahora bien, la tarea que tenemos por delante es muy ardua y la conocemos bien todos los implicados: tenemos que llenar de contenido real a la participación, porque vivimos en una sociedad muy individualista con poca tradición participativa. Superar el déficit de participación exige importantes esfuerzos. Recordemos que el sentido auténtico de la participación debe ir unido a la capacidad de hacer oír la voz plural de nuestros componentes, a la corresponsabilidad en la toma de decisiones, a la trasparencia y a los compromisos compartidos.

5


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

10 ANYS Per Bernat Sureda, president (2001-2003) del CEIB

En altres ocasions, he manifestat algu-

nes consideracions crítiques sobre la dinàmica de funcionament dels consells escolars i, així mateix, sobre les dificultats que tenen per convertir-se en instàncies efectives a l'hora fer propostes i abordar amb originalitat els problemes educatius que realment preocupen la societat. Ara, en aquest cas, correspon enviar la meva felicitació per la feina feta a tots els que han estat membres del CEIB o han fet possible el seu funcionament, i fer memòria dels primers anys. A finals del 1998, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei 9/1998, de 14 de desembre, de consells escolars de les Illes Balears. La llei aprovada preveia, a més del consell escolar autonòmic, una xarxa de consells escolars insulars i municipals i fixava les competències i composició del Consell Escolar de les Illes Balears. El Consell Escolar previst en la llei de 1998 encara no s'havia constituït quan les eleccions del 13 de juny de 1999 donaren pas a un govern de diverses forces polítiques que, desbancant el Partit Popular, es constituïren en l’anomenat Pacte de Progrés. Ben aviat, després de la seva constitució, el nou govern va enviar al Parlament una modificació de la llei que s'havia aprovat durant el govern del PP. La nova llei es va aprovar a finals del 2000. La Llei 11/2000, de 13 de desembre de modificació de la Llei 9/1998, de 14 de desembre, de consells escolars de les Illes Balears, introduïa diversos canvis en la norma que regularia els òrgans de consulta i participació en la programació general de l'ensenyament no universitari de les Illes Balears, definint amb major precisió els temes sobre els que havia de ser consultat el CEIB. La modificació reestructurava també la representació dels distints col·lectius: s'incrementava el nombre de representants dels professors i dels pares, es distribuïen entre les distintes illes els representants de l'administració local i es reduïa el nombre de membres triats pel conseller. La modificació volia evitar els ajornaments en la posada en funcionament del CEIB i establia un termini de tres mesos per a la seva constitució. A principis del 2001, Damià Pons, aleshores conseller d'Educació i Cultura, em va oferir el càrrec de president del CEIB que s'havia de constituir. Em vaig sentir molt honorat i vaig acceptar el càrrec amb molta il·lusió. A mitjans de març del 2001 es publicaren els nomenaments: Amador Alzina Sans en seria el vicepresident i Macià Garcia Salvà el secretari. La meva presidència va durar fins que després de les eleccions de maig del 2003, en les quals el Partit Popular va obtenir la majoria al Parlament, vaig posar el meu càrrec a disposició del nou conseller. L'activitat del Consell Escolar de les Illes Balears es va iniciar oficialment amb la celebració de l'acte constitutiu, que va tenir lloc el 23 de març de 2001 a la capella del Consolat de Mar, seu de la Presidència del Govern. A partir d'aquell moment, vaig ser molt conscient que no tan sols calia aprovar el reglament de funcionament intern del Consell Escolar, sinó també trobar per al nou òrgan un estil i una cultura propis que fossin prou flexibles per permetre els debats i la confrontació d'opinions i, alhora, suficientment estructurat per fer possible la conformació d'acords i consensos el més amplis possibles.

6

L’experiència d'anys de funcionament d'altres consells escolars autonòmics i, especialment, del Consell Escolar de Catalunya -del qual en formaven part alguns bons amics- ens va ser de molta utilitat per orientar el funcionament de la nova institució. Entre maig i juny del 2001 es va redactar i aprovar el reglament de funcionament intern, que va ser publicat en el BOIB el 29 de setembre de 2001. Malgrat que al principi el CEIB va tenir una infraestructura modesta (no disposava de local propi i les reunions es feien en la mateixa conselleria o en algun centre escolar, i ni el secretari ni el president tenien dedicació exclusiva), la feina, des del primer moment, va ser intensa. Dia 1 de gener de 1998, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears havia assumit les competències educatives previstes en el seu estatut d'autonomia. La conselleria d'Educació i Cultura del govern del Pacte de Progrés va impulsar el desenvolupament de les competències educatives de la CAIB amb distintes normes. Entre setembre de 2001 i juny de 2003, el Consell Escolar de les Illes Balears va fer nombrosos dictàmens sobre els projectes de decret elaborats per la Conselleria d'Educació i Cultura. Es poden citar, per la seva importància, algunes d'aquestes normes: el reglament orgànic de les escoles públiques d’educació infantil, col·legis públics d’educació primària i col·legis públics d’educació infantil i primària; el reglament orgànic dels instituts d’ensenyament secundari; el procediment per dur a terme l’autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris; el decret d’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials; el pla d’ordenació dels centres de primer cicle d’educació infantil (0-3 anys); la proposta de planificació escolar del municipi de Palma (cursos 2001-2002 a 20042005) i el de Mallorca per al mateix període; el decret de regulació dels consells escolars insulars i dels consells escolars municipals de les Illes Balears; la regulació de les associacions, federacions i confederacions de pares i mares d’alumnes, a més d'un nombre important de currículums de distints nivells i mòduls de formació professional. A més de la de complir amb la seva funció consultiva, representants del Consell Escolar de les Illes Balears participaren en aquells any en trobades conjuntes amb altres consells escolars i, especialment, a les trobades anuals del Consell Escolar de l'Estat amb els consells escolars autonòmics. A més de compartir idees sobre distints aspectes del sistema educatiu, en aquelles jornades es varen intercanviar opinions sobre un dels temes que feia uns anys era objecte de debat. Cada vegada es manifestava amb més força la petició que els consells escolars autonòmics tinguessin representació en el Consell Escolar de l'Estat, una demanada a la que es va afegir el nostre Consell Escolar. Finalment, aquesta representació es va incorporar amb la LOE del 2006. Un altre tema polèmic en què va participar el Consell Escolar de les Illes Balears fou el debat entorn del projecte de llei de qualitat educativa. El novembre del 2002, el Consell Escolar de les Illes Balears es va pronunciar sobre el projecte de llei que, finalment, varen aprovar les Corts a finals de l’any. Aquelles primers anys de funcionament del Consell Escolar, varen representar una etapa il·lusionant i engrescadora. El temps dedicat al debat dels distints aspectes dels projectes que eren sotmesos a la consulta es veia recompensat per una gran receptivitat del conseller i de tot el seu equip, que sempre varen tenir molt en compte les opinions consensuades pels distints sectors que formaven part del Consell Escolar.


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

QUATRE ANYS DE LLUMS I OMBRES Per Joan Francesc Romero, president (2003-2007) del CEIB.

En aquest any 2011 es compleixen

deu anys de la creació i constitució del Consell Escolar de les Illes Balears. Pere Carrió, President actual, fa uns dies, me va pregar que escrivís “alguna cosa” en referència a les meves experiències durant l'etapa en que jo vaig presidir el CEIB; per incloure en el Butlletí Informatiu que periòdicament editen. La primera pregunta que me vaig fer, va ser: a qui poden interessar les meves experiències?. Durant aquests darrers quatre anys no li han interessat a gairebé ningú. I ara? Poden ser d'interès?, ho dubto, però mai se sap. Precisament per això intentaré plasmar-les el millor que pugui.

prestigi dins l'àmbit educatiu, que han aportat la seva saviesa en els informes, en les ponències i en els debats; un luxe, sobretot per jo, per haver après d'ells. La satisfacció en el desenrotllament tant de la Comissió Permanent, com la de la resta de Comissions, pel tarannà de tots els seus components que prioritzaven arribar a consensos, abans d'imposar les seves propostes, creant un clima exquisit, model desitjable i exportable que reflecteix la veritable democràcia. La satisfacció del resultat dels Plenaris del CEIB, itinerants als diferents territoris de les illes, amb el bon acolliment de les autoritats i funcionaris. Plenaris on hi havia debat constructiu, contrast de parers, consens i respecte a les propostes minoritàries. Presidir un Plenari, en aquestes circumstàncies, era un plaer personal.

El CEIB, era un ens jurídic que amb grans esforços es va engegar, gràcies a la voluntat del seu primer President, Bernat Sureda i el seu equip. Vàrem rebre, noltros, el CEIB, amb uns sòlids fonaments, però, amb una curta infraestructura, que vàrem completar durant els quatre anys de mandat. Aconseguirem la independència física de la Conselleria, amb una seu pròpia, però, no així la independència econòmica que exigeix, encara ara, la normativa vigent. El pressupost del CEIB és aprovat anualment pel Parlament Balear, però se gestionava i administrava per la Conselleria; que voluntàriament ho destinava a menesters que no corresponien al CEIB. Les lleis o normatives vigents o es compleixen o es deroguen i les institucions són les primeres que han de complir-les.

La satisfacció perquè m'ha permès tenir contacte directe amb altres Consells Escolar Autonòmics i de l'Estat, coneixent a Presidents i Consellers. Aportar les nostres experiències i enriquir-nos amb les seves. Els “Encontres” anuals, amb un “Lema” concret per a estudi i debat en tots els Consells de l´Estat, amb la finalitat de consensuar un document final, per a la seva publicació.

Record qualcunes dades que les qualifico d'anecdòtiques, per no nomenar-les d'una altra forma. Però seria una relació d'ombres que en aquest moment no és oportú relatar. Si hi ha algú interessat a conèixer-les les hi puc transmetre a nivell personal.

La satisfacció d'haver intentat contribuir a la millora de la normativa que emanava del Govern Autonòmic, damunt educació, conduint el debat entre totes les parts pertanyents a la Comunitat Escolar.

L'única cosa que vull expressar en aquest moment són les “llums” que han il·luminat el meu trànsit en la responsabilitat de President. Realment són records molt personals que rellueixen de forma important en la meva memòria i em satisfà reviure'ls. La satisfacció a conformar un equip reduït, molt professional, feiner, capacitat, amb alt nivell intel·lectual, lleial fins a la medul·la. Gràcies a aquest equip se va poder exercitar adequadament el nostre mandat. Vull recordar damunt el paper a Joan, Josep Maria, Xisco, els quatre anys i a Lluís, Víctor, Marga i Dany, en diferents períodes. La satisfacció pel nomenament de Consellers proposats per jo, Jaume, Miquel, Carme i Jordi, persones de

La satisfacció d'haver organitzat un d'aquests “Encontres”, amb seu a les nostres tres Illes majors,amb el Lema de “Els Ensenyaments Artístics”. ensenyaments, que com sabeu formen part de la meva vida i que com a docent he impartit des de l'any 1974.

La satisfacció de moltes altres coses, que de tant en tant me produeixen plaer recordar-les revivint els moments amb emotivitat. La satisfacció d'haver rebut de S. M. El Rei, a proposta de la Ministra d'Educació, l'Encomana d’Alfons X el Savi; imposada per la Presidenta del Consell Escolar de l'Estat, la meva bona amiga Carmen Maestro; en un acte convocat per l'actual President del CEIB, a la Sala d'Exposicions de l'Escola Superior de Disseny, centre on continu desenrotllant la meva labor docent. Autoritats, companys, amics i familiars, me varen acompanyar. Per una vegada m'he permès expressar-me com a persona i no com expresident.

7


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

EL PLE CONSTITUENT L’activitat del Consell Escolar de les Illes Balears s’inicià oficialment amb la celebració de l’acte constitutiu, que tingué lloc el 23 de març de 2001 a la capella del Consolat de Mar, seu de la Presidència del Govern de les Illes Balears. Presidí l’acte el president del Govern, Sr. Francesc Antich Oliver, i comptà amb la presència del conseller d’Educació i Cultura Sr. Damià Pons i Pons. Assistiren a l’acte els membres del CEIB nomenats, representants de la Conselleria d’Educació i Cultura i membres de la comunitat educativa convidats expressament. El president del Govern signà el nomenament del president del CEIB, Sr. Bernat Sureda Garcia, i del vicepresident, Sr. Amador Alzina Sans, i a continuació el secretari, Sr. Macià Garcia Salvà, llegí els nomenaments i declarà constituït el Consell Escolar de les Illes Balears, que aleshores estava format pels següents membres del Ple: A) Representants del professorat: Gabriel Caldentey Ramos (STEI-i) Vicenç Garcia Fuster (STEI-i) Onofre Martí Mir (STEI-i) Joana Torres Yern (STEI-i) Maria Neus Santaner Pons (STEI-i) Francesca Rigo Pons (STEI-i) Andreu Ferrer Gomila (FETE-UGT) Rafael Pons Campos (USO) Adolfo Fernández Rodado (ANPE) Juan Carlos García Martín (FECCOO) B) Pares i mares d’alumnes: José Luis Aparicio Bravo (COAPA) Catalina Esteva Jofre (COAPA) Jaume March Serra (COAPA) Joan Melis Nebot (COAPA) Antoni Pomar Bofill ( COAPA) Enric Josep Oltra Romero (FEBACC) Pedro Castro Verger (FEBACC) C) Alumnes d’ensenyament no universitari. Clara Margais Abeyà (FAEB) Emma Monserrat Calbó (FAEB) Francesc Jaume Méndez (FAEB) E) Representants de centres privats: Margalida Moyà Pons (FERE) Margalida Llabrés Botellas (FERE) F) Representants proposats per les diferents centrals i organitzacions sindicals: Miquel Servera Mas (UGT) G) Representants d’organitzacions patronals: Magdalena Mateu Gelabert (CECE) Marta Monfort Miserachs (EiG)

H) Representants de la Conselleria d’Educació i Cultura: Catalina Noguera Nicolau (Escoles Mallorquines) Pere A. Segura Cortès (MRP-Escola d’Estiu de Mallorca) Mariano Serra Planells (Institut d’Estudis Eivissencs) J) Representants de l’administració local: Jordi Llabrés Palmer (Palma) Isidoro Torres Cardona ( FELIB) Onofre Bisbal Busquets (FELIB) Maria Gràcia Muñoz Salvá (FELIB) Lurdes Costa Torres (FELIB) K) Representants dels consells insulars: Josep Portella Coll (Menorca) Francesca Tur Riera (Eivissa) Joan Cerdà Rull (Mallorca) L) Representants de la UIB: Jaume Sureda Negre M) Personalitats de prestigi reconegut en el camp de l’educació: Bernat Sureda Garcia Melcior Rosselló Simonet Antoni Colom Cañellas Amador Alzina Sans N) Representants del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de les Illes Balears: Jaume Cañellas Mut O) Representants del sector de cooperatives de treball: Jacqueline Cardell Calafat Secretari: Macià Garcia Salvà

8


H i s t ò r i c d e c on s e l l e r s i c o n s e l l e r e s

HISTÒRIC DE CONSELLERS I CONSELLERES DEL CEIB SECTOR

A.

B.

ORGANITZACIÓ

NOMS I LLINATGES

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

STEI-i

Gabriel Caldentey Ramos

 

 

Vicenç Garcia Fuster

 

STEI-i STEI-i

Onofre Martí Mir

STEI-i

Joana Torres Yern

STEI-i

M. de les Neus Santaner Pons

 

 

 

STEI-i

Francesca Rigo Pons

FETE-UGT

Andreu Ferrer Gomila

USO

Rafel Pons Campos

ANPE

Adolfo Fernández Rodado

FECCOO

Juan Carlos García Martín

  

USO

Mª del Pilar Santisteban Corral

STEI-i

Edelmiro Fernández Otero

USO

Juana González Morcillo

     

FETE-UGT

Francisca Font Carbonell

ANPE

Pere J. Mir Martorell

   

   

   

STEI-i

Pere Pau Cintes Gener

FECCOO

María José Gibert Cabot

 

 

FECCOO

Carlos Estruch Vidal

FECCOO

Raimon Bono Iranzo

FETE-UGT

Aina Boyero Llompart

FECCOO

Rafel Pons Campos

FECCOO

Antonio Baos Relucio

STEI-i

Llorenç Caules Coll

USO

Margarita F. Munar Castellà

FETE-UGT

Bernadí Recio Palou

ANPE

Antoni Martorell Cànaves

USO

Ismael Alonso Sánchez

COAPA

José Luis Aparicio Bravo

COAPA

Catalina Esteva Jofre

COAPA

Jaume March Serra

COAPA

Joan Melis Nebot

COAPA

Antoni Pomar Bofill

FEBACC

Enric Josep Oltra Romero

FEBACC

Pedro Castro Verger

COAPA

Jaume Català Ferragut

COAPA

Fernando Martín Martínez

COAPA

Joana Maria Prohens Salom

COAPA

Manuela Ocaña Martín

FAIB

Arnau Seguí Gornés

CONFAECIB

Francisco Picó Estela

COAPA

Josep Valero González

CONFAECIB

Mª de las Nieves Torrens Sánchez

CONFAECIB

Javier Blas Guasp

COAPA

Jaume Ribes Seguí

COAPA

Antoni Florit Moll

FAIB

Juana Cristina Fiol Fluixà

      

      

9

      

        

   

 

 

    

 

 

 

  

   

  

   

 

 

 

     

    

      

 

 

   

   

   


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó SECTOR ORGANITZACIÓ

C.

E.

F.

H.

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 

FAEB

Clara Margais Abeyà

FAEB

Jaume Llofriu Pons

FAEB

Emma Montserrat Calbó

FAEB

Francesc Jaume Méndez

FAEB

Maria Fullana Comapany

FAEB

Maria Gelabert Oliver

FAEB

Josep Mora Serra

FERE

Margalida Moyà Pons

FERE

Margalida Llabrés Botellas

FERE

Miquel Balle Palou

FERE

Marc González Sabater

UGT

Miquel Servera Mas

UGT

Joana Ma. Alorda Fiol

CCOO

Julia Moreno Sánchez

CCOO

Rafael Pons Campos

 

 

EG

Marta Monfort Miserachs

EG

Bernat J. Alemany Ramis

Representants Conselleria d'Educació i Cultura

Catalina Noguera Nicolau

Pere A. Segura Cortès

Mariano Serra Planells

M. Ángel Mansilla Rodríguez

Carmen Oliver Arellano

Jordi Llabrés Palmer

Carmen Moreno Huart

Francesc Arbona Quetglas

Rafaela Sánchez Benítez

Manel Perelló Beau

Alfonso Rodríguez Badal

I.

Magdalena Mateu Gelabert

CECE

G.

NOMS I LLINATGES

Maria A. Alarcón Bigas

Elena Navarro Duch

Consell Escolar de Menorca

Amador Alzina Sans

Consell Escolar de Mallorca

Marc González Sabater

Consell Escolar d'Eivissa i Formentera

Jaume Manuel Ribas

Consell Escolar de Mallorca

Coloma Alícia Ferrer Salas

Consell Escolar d'Eivissa i Formentera

Francesca Planells Balanzat

Consell Escolar de Formentera

Esperança Riera Riera

10


H i s t ò r i c d e c on s e l l e r s i c o n s e l l e r e s SECTOR

ORGANITZACIÓ Consell Insular de Menorca

K.

L.

NOMS I LLINATGES

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 

Consell Insular d'Eivissa Francesca Tur Riera

Consell Insular de Mallorca

Joan Cerdà Rull

Consell Insular de Mallorca

M. Antònia Vadell Ferrer

Consell Insular de Menorca

Mateu Martínez Martínez

Josep Portella Coll

Consell Insular d'Eivissa Carolina Torres Cabañero

Consell Insular de Mallorca

Joan Cerdà Rull

Consell Insular de Menorca

Manel Martí Llufriu

Consell Insular d'Eivissa Marià Torres Torres

Consell Insular de Mallorca

Macià Garcias Salvà

Consell Insular de Menorca

Joan Torres Faner

UIB

Jaume Sureda Negre

UIB

Guillem R. Pérez de Rada

UIB

Miquel Oliver Trobat

M.

 

Bernat Sureda Garcia

Melcior Rosselló Simonet

Antoni Colom Canyelles

Amador Alzina Sans

 

Pilar Benejam Costa

Jaume Oliver Jaume

Miquel Vives Madrigal

Joan Martorell Trobat

J. Francesc Romero Valenzuela

Montserrat Tur Guillem

Joan Melià Garí

Elvira Badia Corbella

Pere J. Carrió Villalonga

Manel Perelló Beau Graciliana Pascual López Jaume Cañellas Mut

N.

Guillem Estarellas Valls

 

Ferran Tarongí Vilaseca

O.

Jacqueline Cardell Calafat

Enric Pozo Mas

11

 

 


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

XVII ENCONTRE A LES ILLES BALEARS DE CONSELLS ESCOLARS AUTONÒMICS I DE L’ESTAT Els Consells Escolars Autonòmics i de l’Estat es reuneixen periòdicament cada curs escolar i con-

de l'Estat dirigeixen la seva mirada sobre els ensenyaments artístics, un sector educatiu perifèric al sistema educatiu, poc conegut i escassament valorat socialment, amb la pretensió de servir de reflexió so-

clouen amb la realització d’unes jornades en matèria educativa, alternant la comunitat autònoma receptora d’aquestes jornades.

bre la situació d'aquests ensenyaments i propiciar el seu reconeixement i millora. Els consells escolars volen subratllar així l'extraordinària importància dels ensenyaments artístics per al conjunt de valors cognitius, afectius i d'estímul de les capacitats expressives, creatives i emocionals que aporten a la formació i al benestar de les persones. Així mateix s’ha de po-

Entre el 18 i el 21 d’abril de 2007 va tenir lloc a les Illes Balears el XVII Encontre de Consells Escolars Autonòmics i de l’Estat. El tema de debat proposat pel CEIB va ser “ Els ensenyaments artístics ”. Fruit d’aquelles jornades va ser un treballat document del qual en reproduïm la introducció, on queden reflectides la intenció i justificació del tema a debat: «Els Consells Escolars Autonòmics i de l'Estat, per la seva naturalesa intrínseca com a òrgans de consulta i participació de la comunitat educativa, tenen la possibilitat de ser impulsors i orientadors de canvis en l'educació no universitària. Per això, entenem que poden propiciar una reflexió profunda perquè, des de la realitat de l'actual situació educativa, s'obrin camins per acostar-nos a una educació millor per a tots. Des de la seva creació, els Consells Escolars Autonòmics i de l'Estat s'han distingit per la seva vocació de servei a la comunitat educativa i per la seva obstinació a fomentar entre ells la comunicació, la reflexió i el diàleg. Fruit d'això són els setze encontres que s'han celebrat fins a la data i que han suposat excel·lents oportunitats per fer arribar a la comunitat escolar i a la societat en general valuoses aportacions sobre temes decisius del nostre sistema educatiu.

sar de manifest l'enorme contribució de l'educació artística als valors socials que fomenta essent instrument de socialització, de comunicació, d'inclusió, de participació i, en definitiva, de cohesió social, al constituir un llenguatge universal i intercultural que pot ser vehicle de relació i patrimoni de tots i cadascun dels membres d'una societat. Les arts són també un element fonamental per al creixement econòmic i social, perquè aquest àmbit contribueix a la reconversió de sectors productius tradicionals, especialment en aspectes relacionats amb la producció cultural, tecnològica, audiovisual i científica. El present document pretén, doncs, realitzar un ampli estudi dels ensenyaments artístics en el seu context, partint per a això de la definició de les dimensions i objectius d'aquests ensenyaments; descrivint una extensa panoràmica en relació amb el seu marc legal i l'entorn europeu i endinsant-se en la problemàtica particular del seu professorat, del seu alumnat i dels centres que imparteixen ensenyaments artístics, i finalment, presentant algunes de les experiències innovadores en aquest camp, la situació d'aquests ensenyaments en les comunitats autònomes i la formulació de conclusions i propostes d'actuació».

En aquesta edició els Consells Escolars Autonòmics i

12


I n f o r m e s e l a b o ra t s p e l C E I B

INFORMES ELABORATS PEL CEIB En aquests deu anys, el CEIB ha lliurat 90 informes a la Conselleria d'Educació i Cultura que, a continuació, es relacionen classificats per temàtiques. Cal assenyalar que alguns dels projectes normatius sobre els que el CEIB ha emès informes, per diverses circumstàncies no han arribat a ser publicats per l'administració educativa.

1. ORDENACIÓ, DESENVOLUPAMENT I REGULACIÓ DELS ENSENYAMENTS 14.06.02 Decret d’estructura i ordenació del batxillerat 11.04.03 Llei d’educació permanent de les persones adultes 05.03.04 Decret d’ordenació general d’ensenyaments 03.06.05 Llei de formació de persones adultes 29.02.08 Decret d’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i ESO 20.02.09 Ordre sobre el desenvolupament de l’educació primària a les Illes Balears 20.02.09 Ordre sobre el desenvolupament de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears 20.02.09 Ordre sobre el desenvolupament del batxillerat a les Illes Balears 03.04.09 Ordre per la qual es regulen els ensenyaments de batxillerat a distància de les Illes Balears 03.04.09 Ordre per la qual es regulen els ensenyaments de batxillerat en règim nocturn a les Illes Balears Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura, per la qual es regula l’organització i el funcionament

17.12.10 dels ensenyaments per a les persones adultes que condueixen al títol de graduat en educació secundària obligatòria, a les Illes Balears

2. CURRÍCULUM 2.1. ENSENYAMENT OBLIGATORI (educació primària i educació secundària obligatòria) 15.05.04

Decret de currículum d’ESO

18.06.04

Decret de currículum d’educació primària

24.05.07

Decret de currículum d’ESO

24.05.07

Decret de currículum d’educació primària

29.02.08

Decret de currículum d’educació primària

29.02.08

Decret de currículum d’ESO

13


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

2.3. FORMACIÓ PROFESSIONAL 26.04.02

Decret de currículum de cicle formatiu de grau superior corresponent al títol de tècnic superior en animació turística

26.04.02

Decret de currículum de cicle formatiu de grau superior corresponent al títol de tècnic superior en gestió administrativa

14.06.02

Decret de currículum de cicle formatiu de grau superior corresponent al títol de tècnic superior en comerç

14.06.02

Decret de currículum de cicle formatiu de grau superior corresponent al títol de tècnic superior en desenvolupament informàtic

14.02.03

Decret de cicle formatiu de grau superior d’administració de sistemes informàtics

18.06.04

Decret de currículum del cicle d’informàtica

22.09.04

Decret del cicle d’atenció social

2.4. EDUCACIÓ D'ADULTS 17.06.09

Ordre per la qual s’estableix el currículum de l’educació secundària per a persones adultes que condueix a l’obtenció del títol de graduat escolar en educació secundària obligatòria a les Illes Balears

2.5. ENSENYAMENT DE RÈGIM ESPECIAL 16.05.03

Decret de currículum d’estudis superiors de disseny

26.04.06

Decret cicle tècnic esport de muntanya

26.04.06

Decret cicle tècnic esport futbol

07.07.06

Decret de currículum del grau superior de música

24.05.07

Decret de currículums, proves i requisits d’accés als títols de tècnic esportiu i tècnic superior en atletisme

24.05.07

Decret de currículum d’ensenyaments de nivell bàsic d’idiomes

14.11.08

Decret de currículum dels nivells intermedi i avançat dels ensenyaments d’idiomes a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

22.10.10

Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual s’estableix el desenvolupament curricular dels ensenyaments elementals de música regulats per la Llei orgànica 2/2006, 3 de maig, d’educació, a les Illes Balears

22.10.10

Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual s’estableix el desenvolupament curricular dels ensenyaments elementals de dansa regulats per la Llei orgànica 2/2006, 3 de maig, d’educació, a les Illes Balears

22.10.10

Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual s’estableix el currículum i l’organització dels cursos de l’especialitat de musicologia del grau superior dels ensenyament de música a les Illes Balears que correspon al període d’experimentació de la implantació de l’especialitat

31.01.11

Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de currículum dels ensenyaments professionals de música a les Illes Balears

31.01.11

Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de currículum dels ensenyaments professionals de dansa a les Illes Balears

14


I n f o r m e s e l a b o ra t s p e l C E I B

3. ALUMNAT 3.1. AVALUACIÓ 22.09.04 Ordre d’avaluació d’ESO 14.11.08 Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat d’educació primària a les Illes Balears Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat d’educació secundària obligatòria a les

14.11.08 lles Balears

10.12.08 Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat d’educació infantil a les Illes Balears 10.12.08 Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat de batxillerat a les Illes Balears 3.2. ADMISSIÓ I MATRÍCULA 05.03.04 Decret d’admissió d’alumnes 05.03.04 Decret d’admissió d’alumnes. Barem 20.02.06 Ordre de places escolars a centres concertats 16.02.07 Decret d’admissió d’alumnes 29.02.08 Decret d’’admissió d’alumnat als centres sostinguts amb fons públics 3.3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 26.04.02 Decret d’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials Ordre per la qual es regulen els programes de qualificació professional inicial a la Comunitat Autò-

20.02.09 noma de les Illes Balears

Projecte de Decret pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa en els centres

31.01.11 educatius no universitaris sostinguts amb fons públics a les Illes Balears 3.4. CONVIVÈNCIA 12.12.07 Decret de creació de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar

Projecte d'Ordre per la qual s'aproven les bases per a la selecció, el nomenament i el cessament

29.01.10 dels òrgans de govern dels centres docents públics

Avantprojecte de Decret pel qual s'estableixen els drets i deures dels alumnes i les normes de con-

29.01.10 vivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears

4. PROFESSORAT 03.06.05

Ordre de titulacions mínimes de professors de l’escola concertada

24.05.07

Decret de consolidació del complement retributiu per exercici del càrrec de director als centres públics

15


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

5. PARTICIPACIÓ (alumnes, pares i mares) 08.11.02

Decret de regulació de les associacions, federacions i confederacions de pares i mares d’alumnes

08.11.02

Decret de regulació de les associacions, federacions i confederacions d’alumnes

6. ORGANITZACIÓ, PLANIFICACIÓ, REQUISITS DELS CENTRES 15.02.02

Decret de reglament orgànic de les escoles i dels col·legis públics d’educació infantil i primària

15.02.02

Decret de reglament orgànic dels instituts d’educació secundària

26.04.02

Decret de regulació de procediment d’autonomia de gestió dels centres docents públics no universitaris

13.09.02

Pla d’ordenació dels centres de primer cicle d’educació infantil

13.09.02

Proposta planificació escolar del municipi de Palma (cursos 2001/02 a 2004/05)

14.02.03

Proposta de planificació escolar de Mallorca (Palma exclosa) per als cursos 2002/03 a 2005/06

11.04.03

Decret de regulació del registre de centres docents

16.05.03

Proposta de planificació escolar d’Eivissa i Formentera per als cursos 2002/03 a 2005/06

30.06.05

Decret de lloc de treball de música a Formentera

16.02.07

Decret de regulació dels concerts singulars d’educació secundària postobligatòria

31.10.07

Decret de requisits mínims i els continguts dels centres de primer cicle d’educació infantil

27.06.08

Decret pel qual s’estableix i regula la xarxa d’escoles infantils públiques, i dels serveis per a l’educació de la primera infància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es crea l’Institut per a l’Educació de la Primera Infància

18.09.09

Decret pel qual es regulen els centres integrats de formació professional dins l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

22.10.10

Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual es regula la jornada de l’horari escolar a les escoles infantils públiques de primer cicle (0-3)

7. LLENGUA CATALANA 26.04.06

Decret de competència lingüística

31.01.11

Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual es regula l’homologació dels estudis de llengua catalana de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat amb els certificats de la Direcció General de Política Lingüística i el procediment per a obtenir-la

16


I n f o r m e s e l a b o ra t s p e l C E I B

8. PROGRAMES ESPECÍFICS 30.05.08

Ordre d’implantació del Programa de Reutilització i la creació d’un fons de llibres de text i material didàctic per a l’educació primària

03.04.09

Ordre per la qual es regula la implantació de reutilització i la creació d’un fons de llibres de text i material didàctic per a l’educació secundària obligatòria en els centres docents sostinguts amb fons públics a les Illes Balears

03.04.09

Ordre de regulació del desenvolupament del programa de seccions europees en els centres educatius sostinguts amb fons públics (ESO, batxillerat i FP) a les Illes Balears

16.04.10

Projecte d’Ordre pel qual es regula la implantació de plans estratègics per a la millora dels centres docents sostinguts amb fons públics que imparteixen els ensenyaments d’educació infantil (2n cicle), d’educació primària, d’educació secundària obligatòria, de batxillerat o de formació professional a les Illes Balears

16.04.10

Avantprojecte d’Ordre pel qual es regula l’organització i funcionament a les Illes Balears dels centres adscrits al conveni entre el Ministeri d’Educació i Ciència i el Consell Britànic (British Council) a Espanya

9. CEIB 02.12.05

Reforma del Reglament del CEIB

02.12.05

Memòria del CEIB 2003

02.12.05

Memòria del CEIB 2004

07.07.06

Memòria del CEIB 2005

10. ALTRES TEMES 14.02.03

Ordre de bases reguladores de les subvencions en matèria d’educació i cultura

03.12.04

Document base MEC LOCE

Revisant la classificació temàtica dels diversos informes elaborats pel CEIB, es poden comprovar els principals eixos que marquen el desplegament normatiu de la nostra comunitat autònoma. Aixi mateix, es fa palès un fet no gaire positiu en l'àmbit educatiu, com és que alguns aspectes normatius s’han treballat (informat) en més d’una ocasió al llarg d’aquesta dècada com a conseqüència de canvis en les lleis orgàniques educatives estatals.

17


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

SESSIONS PLENÀRIES (2001 - 2010) El Ple és l’òrgan superior de decisió del CEIB i és integrat per tots els consellers i conselleres, representants dels diferents sectors, i pel secretari. D’ençà la constitució del CEIB, s’han celebrat 52 sessions plenàries de caràcter ordinari o extraordinari en diferents llocs de les Illes Balears. 2006

2001 23.03 Consolat de Mar (Palma)

20.02

03.05 Conselleria d’Educació i Cultura (Palma)

26.04

20.06 IES Son Pacs (Palma)

07.07 06.10 15.12

12.12 IES Son Pacs (Palma) 2002

Escola Superior de Disseny (Palma) Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya (Pollença) FELIB (Palma) FELIB (Palma) Claustre de Sant Domingo (Inca) 2007

15.02 IES Son Pacs (Palma)

16.02

Escola d’Hoteleria (Palma)

26.04 IES Juníper Serra (Palma)

02.04

FELIB (Palma)

14.06

Conservatori Professional de Música i Dansa (Palma)

24.05

FELIB (Palma)

13.09

IES Son Pacs (Palma)

31.10

FELIB (Palma)

08.11

CPR d’Inca (Inca)

31.10

FELIB (Palma)

29.11

IES Son Pacs (Palma)

12.12

IES Juníper Serra (Palma) 2008

2003 24.01 Escola d’Hoteleria (Palma) 14.02 CC CIDE (Palma) 11.04 CC CIDE (Palma) 16.05 IES Juníper Serra (Palma) 12.12 Escola d’Hoteleria (Palma)

29.02

IES Juníper Serra (Palma)

04.04

Escola Superior de Disseny (Palma)

16.05

CC Madre Alberta (Palma)

30.05

Centre Cultural Sa Nostra (Palma)

27.06

FELIB (Palma)

14.11

Centre Cultural La Misericòrdia (Palma)

10.12

IES Juníper Serra (Palma) 2009

2004 05.03 Escola d’Hoteleria (Palma)

30.01

Parlament de les Illes Balears (Palma)

13.05 Escola d’Hoteleria (Palma)

20.02

CC Es Liceu (Marratxí)

18.06 Restaurant Es Molí des Comte (Palma)

03.04

Casa de Cultura (Palma)

22.09 Restaurant Es Molí des Comte (Palma)

17.06

Escola Superior de Disseny (Palma)

03.12 Consell de Menorca (Maó)

18.12

Escola Superior de Disseny (Palma) 2010

2005 08.04 CEIP Blai Bonet (Santanyí)

29.01

Parlament de les Illes Balears (Palma)

03.06 Castell de Bellver (Palma)

04.03

Biblioteca Can Sales (Palma)

09.09 Escola Superior de Disseny (Palma)

16.04

FELIB (Palma)

22.10

FELIB (Palma)

17.12

IES Politècnic (Palma)

02.12 Recinte Firal d’Eivissa i Formentera (Eivissa)

18


S e s s i o n s p l en à r i e s ( 2 0 01 - 2 01 0 )

Analitzant aquest mapa es pot observar que un percentatge important dels plens s’han fet a Mallorca i, més concretament, a Palma. En el futur s’hauria de seguir treballant en la línia que estableix el Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, pel qual s’aprova la Llei de consells escolars de les Illes Balears quan, en el seu article 13.2 diu que el CEIB es podrà reunir de forma itinerant als diferents territoris insulars de les Illes Balears.

Tot i que la normativa estableix que el Ple del CEIB ha de reunir-se almenys dues vegades a l’any (Art. 13.1 del Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, pel qual s’aprova la Llei de consells escolars de les Illes Balears), la mitjana anual de sessions plenàries en aquests deu anys ha superat les 4 sessions anuals, destacant els anys 2002 i 2008 amb 6 sessions i el 2008 amb 7.

19


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

CONSELLS ESCOLARS INSULARS Els consells escolars insulars són regulats pel Decret 10/2003, de 14 de febrer, de Regulació dels consells escolars insulars i dels consells escolars municipals de les Illes Balears. Respecte dels consells escolars insulars, l’esmentat Decret diu que són els òrgans de consulta i de participació en la programació general de l’ensenyament no universitari dins l’àmbit territorial de cada una de les illes que integren les Illes Balears, d’acord amb el que diposa l’article 15 del Decret Legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, pel qual s’aprova la Llei de consells escolars de les Illes Balears (Art. 1). Estan formats per un president, un vicepresident i un nombre màxim de 35 vocals (Art. 2.1) i seran informats i consultats sobre l’elaboració i actualització del mapa escolar de l’illa corresponent; la creació de centres escolars i rehabilitació dels existents; les actuacions en matèria de transport escolar i altres serveis escolars; les directrius de les actuacions específiques que, per a l’illa corresponent, es puguin programar per promoure la integració dels centres escolars al seu entorn geogràfic, socioeconòmic i cultural; els criteris d’escolarització als centres públics i concertats; l’organització i funcionament dels serveis pedagògic s, de formació del professorat i d’innovació educativa existents; el funcionament de les delegacions insulars de l’administració educativa, i qualsevol altre tema relacionat amb les necessitats i actuacions educatives específiques de l’àmbit territorial de referència (Art. 5). Actualment, estan constituïts tots els consells escolars insulars, després que el 2010 ho va fer el Consell Escolar de Formentera

El Consell Escolar de Menorca (CEM) es va constituir el 21 d'abril de 2004 al saló d’actes del Consell Insular de Menorca. Va presidir l’acte la presidenta del Consell Insular de Menorca, Sra. Joana Barceló Martí, juntament amb el conseller de Cultura i Educació, Sr. Mateu Martínez Martínez i el president i vicepresident del CEM, senyors Amador Alzina Sans i Pere Alzina Seguí. També hi va assistir la Comissió Permanent del CEIB presidida pel Sr. Joan Francesc Romero Valenzuela. El Consell Escolar de Menorca el componen 36 persones representant el sector del professorat, el de mares i pares, el de l’alumnat, el de PAS, el de l’administració educativa, els consells escolars municipals, les administracions locals, les organitzacions i entitats relacionades amb el món educatiu i el Consell Insular de Menorca. Al llarg d’aquests anys, el Consell Escolar de Menorca ha tractat diversos assumptes dels quals n’han sortit quatre informes. El primer va tractar sobre el projecte de Pla insular d’educació infantil 0-3; el segon van ser aportacions del Consell Escolar de Menorca al document Una educación de calidad para todos; el tercer informe va tractar sobre la intervenció per a la conciliació de la vida familiar, escolar i laboral; finalment, el quart va tractar sobre la Llei orgànica d’educació, a petició del Consell Insular de Menorca. També s’han realitzat dos informes sobre la situació educativa a Menorca, el del curs 2004/05 i el del curs 2006/07. En aquests moments estem a punt d’aprovar el corresponent al curs 2007/08. El Consell Escolar de Menorca, conjuntament amb el Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca, organitza les Jornades d’Educació Infantil de les qual se n’han realitzat quatre. Els temes tractats han estat les famílies, l’expressió artística, la interculturalitat i el conte. La participació en aquestes jornades és important, més de cent vuitanta persones, algunes de fora de l’illa, relacionades amb l’educació infantil. A les terceres jornades varem comptar amb la presència de l’actual ministre d’Educació, el Sr. Àngel Gabilondo, en aquells moments rector de la Universidad Autónoma de Madrid, que ens delectà amb la conferència La venida de los otros (http://www.menorcatv.com/jornades/). El 4 de març de 2010 es va aprovar el document Un pacte per l’educació és possible: propostes per encarar el futur, amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de l’ensenyament a l’illa de Menorca, mitjançant un gran pacte social per l’educació, i aconseguir una gran mobilització social per millorar les condicions del nostre sistema educatiu. En aquest document es fan una sèrie de propostes que cal consensuar amb tots els estaments implicats. Pensam que aquest gran pacte s’ha de completar amb altres iniciatives que ens demostrin que anem en una direcció adequada, i que estam disposats a compartir tot allò que fem de bo i a aprendre tot allò que ens poden aportar. Per aquest motiu proposam com a segon gran objectiu l’organització d’un congrés internacional d’educació a l’illa de Menorca, amb participació d’experts i experiències innovadores d’arreu del món, on també s’expliqui tot allò que hem aconseguit en el nostre àmbit. L’objectiu és dinamitzar i rellançar les experiències innovadores a l’illa, i rebre i acollir les que es porten a terme arreu del món des de diferents perspectives i enfocaments. Podeu veure el contingut del document, així com els dels altres informes, a la web del Consell Escolar de Menorca http://cemenorca.org. 22


C o n s e l l s e s c o l a r s i n su l a r s

Després de tota una sèrie d’actes preparatoris, dia 23 de març de 2006 es va constituir a la sala de plens del Consell de Mallorca el Consell Escolar de Mallorca, amb la presència de tots els seus membres. No fou, però, fins el 2008 que s’aprovà el seu Reglament d’organització i funcionament que és la norma que marca el funcionament i l’organització d’aquest consell escolar, juntament amb la Llei de consells escolars de les Illes Balears i el Decret de regulació dels consells escolars insulars i dels consells escolars municipals de les Illes Balears. Aquest reglament s’aprovà al Ple del Consell Escolar de Mallorca de dia 10 de novembre de 2008 i es publicà al BOIB núm. 165 de dia 25 de novembre de 2008. Actualment la presidenta del Consell Escolar de Mallorca és la Sra. Coloma Ferrer Sales, directora del CEIP Escola Graduada, i el vicepresident el Sr. Joan Jaume Sastre, director de l’IES la Ribera. Als efectes administratius i pressupostaris, el Consell Escolar de Mallorca s’adscriu a la Direcció Insular de Cultura del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i està integrat per la presidència, la vicepresidència, un secretari i trenta-cinc vocalies ocupades per consellers i distribuïdes en onze grups diferents. Els onze grups i el nombre de consellers i conselleres que en formen part és el següent: GRUP 1. Representants del professorat:

GRUP 5. Representants del Consell de Mallorca:

A) Professorat de l’ensenyança pública: 5 representants B) Professorat de l’ensenyança privada-concertada: 3 representants GRUP 2. Representants dels pares i mares dels alumnes: A) Pares i mares de l’escola pública: 3 representants B) Pares i mares de l’escola concertada: 2 representants GRUP 3. Representants dels alumnes: A) Alumnat de l’escola pública: 2 representants B) Alumnat de l’escola concertada:

5 representants GRUP 6. Representants de l’administració educativa: 2 representants GRUP 7. Representants dels ajuntaments de Mallorca: 5 representants GRUP 8. Representant de la patronal d’ensenyança: 1 representant GRUP 9. Representant del sindicat majoritari de l’ensenyança: 1 representant GRUP10. Representants dels consells escolars municipals: 2 representants GRUP 11. Representants dels centres públics i privats-

1 representant GRUP 4. Representants de personal d’administració i ser-

concertats:

veis (PAS):

2 representants B) Centres privats-concertats:

A) PAS ensenyança pública:

A) Centres públics:

1 representant

1 representant

B) PAS ensenyança privada-concertada: 1 representant

De les cinc persones que formen part del grup de representants del Consell de Mallorca (grup 5) dues han de ser designades entre personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit educatiu de l’illa de Mallorca. Les dues primeres foren el Sr. Joan Ramon Reus i el Sr. Joan Perera Mezquida, i actualment ocupen aquest lloc el Sr. Albert Catalán Fernández i el Sr. Joan Jaume Sastre. El curs passat el Consell Escolar de Mallorca organitzà una jornada sobre els consells escolars municipals a la qual hi assistiren representants municipals de diferents localitats i mancomunitats, així com el president del Consell Escolar de les Illes Balears. També val la pena destacar la realització d’una taula rodona sobre menjadors escolars, les conclusions de la qual ens va servir per elaborar un dossier sobre tot allò que fa referència a l’organització i funcionament dels menjadors escolars. Al primer Ple del curs 2009-10, que es celebrà el 6 d’octubre de 2009, s’aprovaren els objectius que es treballaran durant el curs. Aquests objectius són: - Elaboració d’un catàleg d’escoletes de 0-3 anys. - Valoració social de la formació professional. - Mesures per millorar l’èxit escolar i minvar el fracàs escolar. Partint de la iniciativa del president del Consell Escolar de les Illes Balears, es van fent tota una sèrie de trobades entre els tres consells escolars insulars que ja estan en funcionament, el de Mallorca, el de Menorca i el d’Eivissa, a les quals s’hi afegirà el de Formentera.

23


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

El Consell Escolar Insular d’Eivissa es va constituir el 28 de juliol de 2008, després d’una llarga gestació. Està format per totes les entitats i estaments que tenen a dir en qüestions educatives, des del professorat a les associacions de pares i mares d’alumnes, els alumnes mateixos i representants de col·lectius implicats en l’educació de 0 a 18 anys. Després de diverses gestions administratives i de diverses reunions amb els consellers i les conselleres, el primer plenari, encarregat de començar a elaborar el nostre Reglament d’organització i funcionament (ROF) i de marcar els objectius prioritaris de la nostra tasca tengué lloc el 12 de novembre de 2008. El primer any vam aconseguir aprovar per unanimitat el nostre ROF (que no es va poder aprovar al llarg de la passada legislatura), que també ha passat el tràmit d’aprovació del Consell d’Eivissa, que regeix la nostra feina diària. Així mateix, ha estat constituïda la comissió permanent, formada per deu membres i que s’ha reunit en diverses ocasions amb el primer objectiu d’elaborar l’informe de la situació actual de l’ensenyament a Eivissa. Un dels temes que ens ha ocupat i preocupat al llarg d’aquest temps ha estat el transport escolar, problema endèmic a la nostra illa per la tradicional disseminació de la població en el territori. Hem de dir amb satisfacció que una reforma de l’ordre de la Conselleria d’Educació que regeix el transport escolar a la nostra comunitat ha estat recolzada pel CEIB i modificada posteriorment, com a primer pas per arribar a una millora substancial de la mobilitat escolar. Aquest tercer any esperam que sigui el de la nostra consolidació, que puguem arribar a agafar un bon ritme de feina i que les nostres propostes serveixin, com no pot ser d’altra manera, per millorar l’educació d’Eivissa i de la nostra comunitat per extensió. Amb la constitució, a finals del 2010, del Consell Escolar de Formentera, la xarxa de consells escolars insulars ja està completa.. Tots els membres que formam part d’aquest consell escolar seguim tan il·lusionats com el primer dia, però ara tenim més experiència i la posam a disposició de totes les administracions amb responsabilitats educatives.

Consell Escolar de Formentera El Consell Escolar de Formentera es constituí el 25 de novembre de 2010, en un acte públic celebrat en la sala de plens del Consell de Formentera. L’acte fou presidit per la seva presidenta, Sra. Esperança Riera Riera, juntament amb la vicepresidenta i consellera d’Educació i Cultura del Consell de Formentera, Sra. Sonia Cardona Marí, i el president del Consell Escolar de les Illes Balears, Sr. Pere Carrió Villalonga. També hi van assistir la Comissió Permanent del CEIB, el president del Consell Escolar de Menorca, Sr. Amador Alsina Sans, i la presidenta del Consell Escolar d’Eivissa, Sra. Fanny Planells Balanzat. El Ple del Consell Escolar de Formentera, en sessió celebrada el 12 de desembre de 2010, estructurà la seva composició amb una presidenta, una vicepresidenta i trenta-quatre vocals. La designació dels membres quedà distribuïda, en nombre i representativitat, de la manera següent: Presidenta: Sra. Esperança Riera Riera. Vicepresidenta: Sra. Kathrine Wenham. Secretari: Sr. Vicenç Tur Torres. 7 representants del professorat.

10 representants dels consells escolars de centre.

5 representants dels pares i mares.

1 representant dels sindicats d’ensenyament.

2 representants dels alumnes.

1 representant de les patronals d’ensenyament.

2 representants del personal d’administració i serveis.

2 representants d’organitzacions i entitats relacionades amb el món educatiu.

1 representant de l’administració educativa.

1 representant del Consell de Formentera. El Consell Escolar està adscrit a l’àrea d’Educació i Cultura del Consell de Formentera i, com a òrgan de participació de la comunitat educativa, exerceix les seves funcions amb autonomia i independència, amb l’objectiu principal de treballar per assolir l’excel·lència educativa i cobrir les necessitats i drets educatius dels formenterers i formentereres.

24


C o n s e l l s e s c o l a r s m un i c i p a l s

CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS Els consells escolars municipals són regulats pel Decret 10/2003, de 14 de febrer, de Regulació dels consells escolars insulars i dels consells escolars municipals de les Illes Balears. Respecte dels consells escolars municipals, el Decret diu que són els òrgans de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament no universitari dins el seu àmbit municipal i que en els municipis en què hi hagi un sol centre escolar ha de ser potestativa la seva constitució (Art. 7). Els consells escolars municipals estan formats per un president, un vicepresident i un nombre màxim de 30 vocals (Art. 8.1) i seran informats i consultats sobre convenis i acords de col·laboració amb l’administració educativa que afectin l’ensenyament dins l’àmbit del municipi; els serveis educatius complementaris i activitats extraescolars amb incidència en el funcionament dels centres educa-

tius del municipi; la creació o modificació de centres docents del municipi; els programes i actuacions municipals relacionats amb la conservació, el manteniment, els usos extraescolars i la vigilància dels centres docents; les competències educatives que afectin l’ensenyament no universitari en totes les etapes i modalitats que la legislació vigent atorgui als municipis; la distribució de l’alumnat amb necessitats educatives especials entre tots els centres docents del municipi; la constitució i funcionament de patronats o instituts municipals d’educació; l’edició i distribució de materials didàctics per a la promoció dels valors patrimonials i identitaris específicament relacionats amb el municipi, i qualsevol altre tema relacionat amb les necessitats educatives específiques del municipi (Art. 10). A les Illes Balears estan constituïts 22 consells escolars municipals, dels quals 10 a Mallorca, 7 a Menorca, 4 a Eivissa i 1 a Formentera.

MUNICIPIS AMB CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL MALLORCA

CEIP

Nombre de centres escolars IES CC C. privats

Alcúdia Andratx

4 3

2 1

Capdepera Felanitx

2 4

Inca

CEE

Total

1 1

7 5

1 1

1

3 6

3

2

6

1

12

Manacor

8

3

4

1

16

Marratxí Palma Sa Pobla

5 46 4

1 20 2

3 45 1

2 4

11 120 7

4

1

2

7 1 195

Sóller Vilafranca Total

5

1 84

34

64

Alaior

2

1

1

Es Castell

1

Ciutadella Ferreries Maó

5 1 6

Es Migjorn Gran

1

1

2 18

8

7

0

2 33

Eivissa

9

4

2

1

Sant Antoni

9

2

2

13

Sant Josep

5

3

1

9

Santa Eulària

8

1

31

10

5

1

0

47

3

1

0

0

0

4

76

6

8

279

5

8

MENORCA

Sant Lluís Total EIVISSA

Total FORMENTERA (*) Total

4 1

2 1 4

2 1 3

9 3 13

0

16

9

ILLES BALEARS Total 136 53 (*) El Consell Escolar de Formentera assumeix la representació i les funcions del Consell Escolar Municipal.

25


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

Municipis amb consell escolar municipal Municipis on, atenent a la normativa, hauria d’existir consell escolar municipal

Municipis on hauria d’existir consell escolar municipal

Consells escolars municipals constituïts

%

Mallorca

27

10

37,04

Menorca

5

7

140,00

Eivissa

5

4

80,00

Formentera

1

1

100,00

Total

39

22

55,26

És destacable la situació de Menorca, amb 7 consells escolars municipals constituïts tot i que sols són 5 els municipis obligats a tenir-ne. A Mallorca encara queden per constituir 17 consells escolars municipals, mentre a Eivissa sols en queda 1. El Consell Escolar de Formentera assumeix la representació i les funcions del consell escolar municipal.

Mallorca és el territori on el procés de constitució de consells escolars municipals va més endarrerit respecte de les altres illes.

26


A s s o c i a c i o n s d ’ a lu m n e s

ASSOCIACIONS D’ALUMNES El règim jurídic de les federacions i confederacions d’associacions d’alumnes parteix de la garantia de la llibertat d’associació d’alumnes prevista a la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació. En el seu desenvolupament s’ha realitzat mitjançant els reials decrets 1533/86 i 1532/86, d’11 de juliol, i els decrets 187/2003 i 188/2003, de 28 de novembre, pels quals es regulen aquestes entitats .

ASSOCIACIONS D’ALUMNES Illa

Mallorca

Eivissa

Illes Balears

Curs

Centres públics

Centres concertats

Total

2006/07

8

1

9

2007/08

8

1

9

2008/09

12

1

13

2006/07

2

0

2

2007/08

2

0

2

2008/09

8

0

2

2006/07

10

1

11

2007/08

10

1

11

2008/09

14

1

15

Associacions d'alumnes Centres públics

Centres concertats

11

11

10

10

1

1

2006/07

2007/08

Total 15 14

1 2008/09

Illes Balears

Els cursos 06/07 i 07/08 les associacions d’alumnes representaren el 13,9% de les que en podrien existir en centres públics i l’1,2% en centres concertats. El curs 08/09 suposaren el 20,9% de les possibles associacions en centres públics i l’1,41% en centres concertats. Es pot apreciar un augment en el nombre d’associacions i esperam que aquesta tendència s’incrementi.

27


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES El règim jurídic de les federacions i confederacions d’associacions de pares i mares d’alumnes parteix de la garantia de la llibertat d’associació de pares i mares d’alumnes prevista a la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació. El seu desenvolupament s’ha fet, primer, mitjançant els reials decrets 1533/86 i 1532/86, d’11 de juliol, i, a hores d’ara, amb els decrets 187/2003 i 188/2003, de 28 de novembre, pels quals es regulen aquestes entitats. La Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del dret a l’educació (BOE núm, 159 de 4 de juliol) diu al seu article 5 que: 1. Els pares d'alumnes tenen garantida la llibertat d'associació en l'àmbit educatiu. 2. Les associacions de pares d'alumnes assumiran, entre altres, les següents finalitats: a) Assistir als pares o tutors en tot allò que fa a l'educació dels seus fills o pupils. b) Col laborar en les activitats educatives dels centres. c) Promoure la participació dels pares dels alumnes en la gestió del centre. 3. A cada centre docent podran existir associacions de pares d'alumnes integrades pels seus pares o tutors. 4. Les associacions de pares d'alumnes podran utilitzar els locals dels centres docents per a la realització de les activitats que els són pròpies i, a aquest efecte, els directors dels centres facilitaran la integració de les activitats en la vida escolar, tenint en compte el seu normal desenvolupament. 5. Les associacions de pares d'alumnes podran promoure federacions i confederacions, d'acord amb el procediment establert en la legislació vigent. 6. Reglamentàriament s'establiran, d'acord amb la Llei, les característiques específiques de les associacions de pares d'alumnes. ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES 2006/07

2007/08

2008/09

Centres d’educació infantil i primària

206

222

199

Escoles d’educació infantil

30

42

8

Centres d’educació infantil

33

21

18

Instituts d’educació secundària

62

56

59

Centres d’educació especial

6

10

3

107

85

71

Centres privats

4

4

3

Centres d’ensenyaments artístics

3

0

0

Centres de formació professional

3

0

0

Conservatoris professionals de música i dansa

1

0

0

Escoles de música

0

5

5

455

445

366

Centres concertats

Total

Les dades corresponents al curs 06/07 eren les de l’any 2004 i s’ha de tenir present que pot haver-hi més d’una APIMA per centre. Per altra banda, en el llistat actualitzat de les APIMA sols hi figuren les que estan registrades a la Conselleria d’Educació i Cultura.

28

Associacions de pares i mares d'alumnes 2006/07 455

2007/08

2008/09

445 366


P a rt i c i p a c i ó en e l s c on s e l l s e s c o l a r s d e c e nt r e s

PARTICIPACIÓ EN ELS CONSELLS ESCOLARS DE CENTRE La participació dels diferents sectors en els consells escolars de centre està regulada per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106, de 4 de maig). Les eleccions al consell escolar de centre estan regulades en els centres d’educació infantil i primària pel Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic de les escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, i dels col·legis públics d’educació infantil i primària. (BOIB núm. 120 de 5 d’octubre). Les següents ordres i instrucció també regulen l’elecció dels consells escolars: - Ordre del conseller d’Educació i Cultura, de 21 d’octubre de 2002, per la qual es regula l’elecció dels consells escolars de les escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, dels col·legis públics d’educació infantil i primària, dels instituts d’educació secundària i dels centres públics d’educació especial. (BOIB núm. 129 de 26 d’octubre) - Ordre del conseller d’Educació i Cultura, de 21 d’octubre de 2002, per la qual es regula l’elecció, la renovació parcial, la constitució i la designació dels òrgans de govern dels centres docents concertats.(BOIB núm. 129 de 26 d’octubre) - Instrucció 1/2010 de la directora general de Planificació i Centres per a la renovació dels consells escolars de centres docents públics i de centres docents privats concertats. CURS 06-07 ENSENYAMENT PÚBLIC

CURS 07-08

Cens

Votants

Participació

Professorat

4.233

3.905

Pares/Mares

53.333

3.507

Alumnat

26.903

CURS 08-09

Cens

Votants

Participació

92,25

1.362

1.180

86,64

6,58

14.302

867

6,06

18.488

68,72

9.518

6.211

65,26

Cens

Votants

Participació

Cens

Votants

Participació

Professorat

2.723

2.123

77,97

36

29

Pares/Mares

53.810

4.059

7,54

735

72

Alumnat

13.950

11.485

82,33

124

TOTAL

Cens

Votants

Participació

Professorat

6.956

6.028

Pares/Mares

107.143

7.566

Alumnat

40.853

29.973

ENSENYAMENT CONCERTAT

Cens

Votants

Participació

10.641

9.543

89,68

148.287

11.717

7,90

55.752

29.427

52,78

Cens

Votants

Participació

80,56

3.814

2.724

71,42

9,80

68.401

5.045

7,38

108

87,10

16.991

13.807

81,26

Cens

Votants

Participació

Cens

Votants

Participació

86,66

1.398

1.209

86,48

14.455

12.267

84,86

7,06

15.037

939

6,24

216.688

16.762

7,74

73,37

9.642

6.319

65,54

72.743

43.234

59,43

Participació en els consells escolars de centre Professorat

86,66

Pares/Mares

Alumnat

86,48 84,86

73,37

7,06 Curs 06-07

65,54

59,43

6,24

7,74

Curs 07-08

Curs 08-09

Crida l’atenció que en el període analitzat, que comprèn tres cursos escolars, s’aprecia una tendència a la baixa, encara que sigui poc apreciable, quant a la participació a les eleccions per part dels sectors de professorat i d’alumnat. La participació pel que respecta al sector de pares i mares es manté estable, encara que es troba en nivells molt baixos, fet que hauria de provocar que l’administració educativa planificàs una sèrie de mesures dirigides a la potenciació de la participació d’aquest sector. 29


C E I B 1 0 a n y s d e pa r t i c i pa c i ó

ENQUESTA SOBRE L’ESCOLA PARTICIPATIVA Aquesta és una enquesta feta per a copsar l’opinió sobre alguns aspectes de la participació a l’escola. El resultat no és gens sorprenent, ja que assenyala clarament una situació ben transparent des el nostre punt de vista. En primer lloc, tots els que hi participaren es manifestaren en favor que professorat, pares i mares i alumnat participin en la gestió dels centres escolars. Per altra banda, l’opinió manifestada sobre si els centres escolars són participatius es divideix únicament en les dues respostes centrals: són bastant participatius (66,6% i ho són poc (33,4 %). Respecte de si es considera suficient la feina feta per fomentar la participació en els centres escolars, l’opinió majoritària del 77,8% és que s’ha fet poc, front a un 11,1 % que creu que s’ha fet suficient i un 11,1 % que considera que no s’ha fet res.

1.Creus que l'escola ha de ser participativa?

2.Creus que els centres escolars són participatius? No són participatius 0%

Professorat, pares i mares i alumnat han de participar en la…

Sols el professorat ha de participar en la gestió del centre 0%

Són poc participatius 66,6%

3. Penses que s'ha fet suficient per fomentar la participació en els centres escolars? No s'ha fet res 11,1%

S'ha fet molt 0%

Són bastant participatius 33,4%

4. Participes o participaries, si poguessis, en la gestió del teu centre escolar? No em fa res participarhi 11,9%

S'ha fet suficient 11,1%

Són molt participatius 0%

No vull participarhi 0%

Vull participarhi 88,1%

S'ha fet poc 77,8%

30


Memòries del Consell Escolar de les Illes Balears

Normativa del CEIB

Altres Publicacions

Informes del Sistema Educatiu de les Illes Balears


Consell Escolar de les Illes Balears C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1ยบ D

07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870 Fax: 971715761

E-mail: ceib.caib@gmail.com

http://ceib.caib.es

Full Informatiu 1 2011  

Full Informatiu del CEIB --- 10è Aniversari del CEIB