Full Informatiu núm. 5. Setembre - octubre 2008 by ceibcaib

Consell Escolar de les Illes Balears

FULL INFORMATIU Núm. 5

Setembre – Octubre 2008

GOVERN DE LES ILLES BALEARS CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

Full Informatiu Edició: CEIB Redacció: Secretaria del CEIB

Editorial L’inici d’un nou curs no deixa de ser mai temps de renovació i de continuïtat alhora. Un nou curs per davant sempre duu implícita la posada en marxa de noves idees i noves perspectives, però sense deixar de banda la tasca ja iniciada. Ens trobam a les acaballes de l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears (2006-2007) que per primera vegada, si tot va bé, donarà acompliment a un dels objectius del CEIB, amb força renovada per començar a encarar el proper. S’ha produït la renovació i constitució dels consells escolars insulars de Mallorca i d’Eivissa, la qual cosa ens satisfà tant pel que representa com pel que ens lliga al compromís de treballar cap a la seva consolidació i tasques conjuntes. Amb aquest “Full informatiu” renovat i, ampliada la seva difusió, continuam en la línia de donar a conèixer el treball i la representativitat del CEIB a tota la societat de la nostra comunitat. Són moltes les activitats que el CEIB té per endavant aquest curs i de les quals anireu rebent puntual informació. Així mateix, entre les activitats que cal considerar, no hauríem de perdre l’oportunitat de celebrar els 30 anys de democràcia i participació. Un bon curs a tota la comunitat educativa. Pere Carrió i Villalonga. President del CEIB.

SUMARI Temes d’interés:

Valoració de l’inici del curs 2008/09

Entrevista: Vicenç Arnaiz Director del Pla per a la primera infància

Col laboracions: Un compromís amb la ciutadania

Consideracions sobre el Decret 0-3 anys d’Educació Infantil

Informacions

Consells Escolars Insulars Resum de legislació Miscel lània

TEMES D’INTERèS Valoració de l’inici del curs 2008/09 Hem demanat a quatre membres del Ple del CEIB, representants de quatre sectors diferents, la seva opinió personal -breu i sintètica- del començament del curs 2008/2009 en quatre aspectes concrets. Agraïm la seva col·laboració i a continuació exposam les opinions que ens han fet arribar.

Aspectes positius Gabriel Caldentey (professorat)

Catalina Esteva (pares i mares)

Marta Monfort (organitzacions patronals)

El fet que les adjudicacions del professorat interí s'hagin resolt en el mes de juliol ha permès un millor inici de curs, al marge d'errades puntuals en vacants i procediments. Resulta difícil destacar un aspecte positiu a l’inici d’aquest curs, ja que s’ha iniciat amb “normalitat”, el que no vol dir sense greus problemes; si bé pareix que ha millorat l’adjudicació de places per a interinatges i substitucions i que els plans per a ampliar l’oferta pública de centres de 0-3 anys i el reforç educatiu s’estan aplicant. Els centres concertats han començat sense incidències: obres acabades, plantilles completes, etc. Els centres han sabut, des del mes de juliol, quin professorat anava al seu centre. Han pogut analitzar amb temps les seves plantilles.

Rafaela Sánchez (administració educativa)

El professorat interí, opositors, professorat suprimit i en expectativa se n’ha pogut anar de vacances el mes d’agost i saber en quin centre tenien la seva destinació. Les substitucions s’han pogut fer abans, ja que les renúncies es tenien amb un mes d’antelació. L’existència d’una comissió que coordini l’inici de curs, amb persones de totes les direccions generals, permet preveure i planificar tota la feina per realitzar.

Aspectes negatius Gabriel Caldentey (professorat)

Catalina Esteva (pares i mares)

Les ràtios elevades, malgrat un menor creixement de la població escolar, l'endarreriment d'algunes reformes, podríem destacar com alguns aspectes que requereixen millores. L’únic aspecte negatiu és que no s’ha aconseguit solucionar ni pal·liar el greu dèficit que tenim en infraestructures educatives, les ràtios excessives i la desmotivació per a la implicació coordinada de tots els sectors de la comunitat educativa. Són reptes del nostre sistema que ja comencen a ser endèmics i que no s’han enfrontat de manera decidida en la planificació d’aquest curs escolar 2008-09. Dificultats que posa escolarització als pares que escullen un centre concertat que disposa de places vacants.

Marta Monfort (organitzacions patronals)

Els alumnes dels centres concertats (inclosos els immigrants) no poden demanar ajudes de menjador ni de transport. La ràtio professorat/unitat no s’ha vist incrementada des del curs 2002-03. El tractament negatiu que ha tengut l’assignatura de religió.

Rafaela Sánchez (administració educativa)

Cap Pàgina 4

Propostes Gabriel Caldentey (professorat)

Calen uns pressuposts d'educació - malgrat la situació de crisi - que permetin fer front als reptes que hem assenyalat. La cohesió social i el canvi del nostre model de creixement econòmic requereixen que la formació dels ciutadans sigui una veritable prioritat Atesos els aspectes negatius i temes pendents exposats, proposaria a l’Administració competent:

Catalina Esteva (pares i mares)

Marta Monfort (organitzacions patronals)

Rafaela Sánchez (administració educativa)

- la redacció d’un mapa escolar que cobrís les necessitats efectives dels nostres infants i joves, i la seva execució en un termini no superior a 2 anys. - una nova normativa per al funcionament dels centres que garantís la participació efectiva de tota la comunitat educativa i la igualtat d’oportunitats per als nostres fills i filles (jornada escolar, gratuïtat del material curricular, noves tecnologies, ....) Començar a treballar per aconseguir un pacte escolar autonòmic.

Continuar amb la comissió de coordinació d’inici de curs.

Temes pendents Gabriel Caldentey (professorat)

La proposta, que hauria de ser informada i negociada, de Mapa Escolar. Un pla que potenciï l'ensenyament en català. Un pla urgent per reduir la taxa d'abandonament i fracàs escolar...entre d'altres. Des del plantejament d’una mare, i per tant del sector de la comunitat educativa que més clarament s’enfronta a la necessitat de conciliar la vida familiar i laboral, així com al dia a dia del model socioeconòmic de la nostra Comunitat Autònoma, crec que són temes pendents, no treballats: - la gratuïtat del material curricular a l’educació obligatòria

Catalina Esteva (pares i mares)

- la jornada escolar, com a sistema integral que englobi l’horari de menjador i activitats escolars - la participació efectiva de les famílies en el sí del sistema educatiu i la gestió i funcionament dels centres - l’abandonament primerenc dels estudis i la reforma integral de la Formació Professional - la formació del professorat de secundària. La revisió del nombre de persones que composen els equips directius.

Marta Monfort (organitzacions patronals)

El cobrar les ajudes econòmiques pressupostades per l’increment de línies. La revisió dels triennis del personal religiós.

Rafaela Sánchez (administració educativa)

Manca de professorat d’algunes especialitats com oboè, ebenisteria etc. Dificultat per cobrir Menorca.

segons quines places d’Eivissa, Formentera i

Pàgina 5

Entrevista Vicenç Arnaiz Director del Pla per a la primera infància

Què vol dir?

Vicenç Arnaiz Sancho va néixer el 1952 a Ciutadella. Psicòleg de professió, és el director del Pla per a la primera infància de la Conselleria d’Educació i Cultura.

La seva opció professional va ser la psicologia, però com arribà a l’educació infantil? El meu objectiu era el trenat social. En aquell moment encara no existia l’especialitat de sociologia i feia molt poquet que s’estudiava psicologia, fins aleshores especialitat de filosofia i lletres. Som psicòleg de formació perquè em va semblar una bona eina de participació social i vaig arribar al món de l’educació infantil perquè, igual que passa avui, era l’àmbit on més participació social hi havia. Pàgina 6

Si repassam el sistema educatiu començant per dalt es veu clar: la universitat és un servei per a la societat però no hi ha participació social, i així com baixam etapes educatives (secundària, primària, infantil) la participació social augmenta progressivament. Les escoletes fan una funció que va molt més enllà de l’educació i l’ensenyament és sols una petita part de tot el que fan. A l’escoleta els educadors cada dia tenen relació amb pares i mares, i els ajuden a fer de pares i mares. La Llei del menor diu que “en els termes establerts a la legislació bàsica de l’estat, totes les persones menors d’edat tenen dret a l’educació i a rebre una formació integral que garanteixi el ple desenvolupament de les seves capacitats, de la identitat personal des que neixen, des del si de la famí-

lia, amb la col laboració de les administracions públiques de les Illes Balears”. És realment necessari posar per escrit que l’educació dels infants és una tasca prioritària tant per a la família com per a la societat? No és necessari però és bonic que es recordi. Hi ha coses que no són necessàries, però encara que se sàpiguen s’han de dir, com per exemple dir t’estim. Per què una societat ha de legislar l’educació de la primera infància? No és que necessiti legislar-ho, sinó que ha estat capaç d’arribar a fer-ho, que és un símptoma positiu. La darrera part del segle XIX va ser la descoberta de la infància, en el segle XX va ser la descoberta de les capacitats individuals i evolutives dels infants i el segle XXI ha de ser el segle del dret de la ciutadania dels infants. En el segle passat varen descobrir que els infants es podi-

en educar i que el seu desenvolupament depenia de l’educació, però no es parlava de la ciutadania dels infants petits, dels seus drets ciutadans. Tots ens anam desenvolupant com a persones i ciutadans, però fins a finals del segle XX no hem estat capaços de reconèixer els drets dels infants. Com així no van ser reconeguts fins aleshores? En la societat encara hi ha la mentalitat que qui decideix per un infant són el pare i la mare i això no pot ser. Hi ha aspectes que els pares no poden decidir per l’infant, de la mateixa manera que un home no pot decidir respecte de la seva dona. Un pare i una mare tenen el dret de decidir moltes coses, fonamentalment perquè pares i mares protegeixen els infants, però no sempre és així. Els infants han deixat de ser propietat dels pares i mares, i els drets d’aquests sobre dels infants tenen els límits de la protecció. Quant a l’educació, quin és el límit dels pares? Hi ha uns límits que venen per llei. A partir dels 6 anys un infant ha d’ésser escolaritzat i els pares no poden decidir deixar de fer-ho. Hi ha uns altres tipus de límits que venen per costum, com per exemple l’escolarització a partir dels 3

anys, que no és obligatòria, però que s’ha universalitzat. Del naixement fins als 3 anys són escolaritzats els infants els pares dels quals ho necessiten, però fins el límit d’horari de necessitat. Hi ha un dret d’interpel lació, que és un mecanisme d’ajuda, i després la protecció dels drets de l’infant. Ja estam en una fase de suficient maduresa dels drets dels infants i de coneixements socials, com per dir que tots tenim dret d’interpel lar un altre respecte de la salut que estam impartint. És necessària l’escolarització de 0-3? No es pretén l’escolarització universal de la primera infància, ni és bo fer-ho. La Unió Europea diu ben clar (i si no ho digues ella ho diríem nosaltres) que no s’ha d’universalitzar l’escolarització de 0-3, perquè si passam del 30 o 35 % d’escolarització d’aquesta etapa vol dir que alguna cosa no funciona bé. Tots sabem, ho podem argumentar i a més ho sabem, que si un petit o una petita poden estar amb sa mare i son pare estaran molt millor que a l’escola, tant per motius afectius com per motius sanitaris (un infant quan és escolaritzat entra en contacte amb una quantitat de gèrmens altíssima i per això esta sovint malalt). Els dos primers anys de vida són

essencials, són d’aprenentatge d’estructura de vida tant de l’infant com dels adults. L’infant aprèn a ser humà i els pares aprenen a fer de pares. Si li suprimim a un pare o a una mare Si a un adolescent li suprimeixes la relació típica de l’adolescència i el tornes a la societat quan tengui 30 anys, no tendrà mecanismes ni de seducció ni d’enamorament, per exemple, que són aprenentatges de l’adolescència que no assolirà. Si universalitzam l’escolarització de 0-3 i suprimim al pare i la mare la disponibilitat al seu fill, el que feim és ensenyar a desatendre els fills, per la qual cosa és congruent pensar que ningú no vol que hi hagi una escolarització massiva i indiscriminada. Quan es parla d’activitats d’enfortiment de les capacitats educatives de les famílies amb menors de 0-3 no escolaritzats, què vol dir? El decret relatiu a l’educació infantil incorpora un tret peculiar com és el de garantir i assegurar que les famílies que no escolaritzen el fill igualment tenen suport educatiu. Es refereix als espais familiars on hi ha intercanvi d’experiències, d’idees i de coneixements. Suposem, per exemple, el cas

Espais familiars Pàgina 7

d’uns pares amb problemes per fer dormir l’infant, que no és un problema de tècnica sinó d’ubicació, o donar-li de menjar, que tampoc és un problema de tècnica, perquè si ho fes una infermera ho faria molt bé, sinó una qüestió d’estil, de relació. Un infant està més tranquil no per mecanismes de disciplina sinó per mecanismes de relació social, estratègies que han d’aprendre els pares i que s’aprenen al grup. Abans la família tenia una xarxa social que l’ajudava, però ara o bé no existeix o bé és mínima. Tots els coneixements tenen un fonament d’estructura social. Els mestres d’escola es troben per aprendre, per intercanviar experiències, per explicar-se estratègies, perquè un mestre aïllat no podria existir. De la mateixa manera hi ha intercanvi d’experiències entre caçadors, pescadors, psicòlegs, metges... i també entre pares i mares. Tan important són els coneixements que s’aprenen del grup? Els pares i mares s’han de trobar per aprendre, no hi ha cap altre mecanisme millor ni més eficaç. Hi ha informacions que es poden conèixer mitjançant la televisió o els llibres, però s’han de mastegar i digerir mitjançant un diàleg social en un teixit proper, format per pares i mares que estan en circumstàncies semblants. Han d’existir espais familiars, tallers de pares i mares, organitzats en les mateixes escoletes. Per què van dirigits als pares i mares amb infants sense escolaritzar? Els pares i mares amb infants escolaritzats ja disposen de mesures adients perquè a l’escoleta se’ls hi donen orientacions i suports per a l’educació del seu

Pàgina 8

fillet. Però els pares que no han escolaritzat els fills, perquè els poden atendre, no compten amb cap sistema d’ajuda i suport. És com si sols oferíssim recursos sanitaris a aquells infants que estiguessin hospitalitzats; aquesta situació seria impensable, en canvi en el sistema educatiu la tenim així. Que és el que fa necessari aquest suport als pares? En la nostra societat estan passant coses que no havien passat mai. Ens trobam amb la primera “Crec que les mares, en general, són les millors educadores del món, el que si hi ha són mares “Incluya aquí una frase o una cita del artículo para captar la atención del lector”. desvalorades i si desvaloram la funció maternal les mares pensaran que té poc valor la seva funció educadora”. generació de dones que el primer nadó que tenen en els seus braços és el seu propi fill. Això abans no succeïa, perquè totes les dones participaven dels rols femenins i quan una germana, una cosina, una veïna o una amiga tenia fillets totes s’hi implicaven socialment. El sistema no pot suportar aquesta situació social i s’esfondra perquè es posen en marxa necessitats personals, necessitats de coneixements i també angoixes. Cal que es posin en funcionament les estratègies imprescindibles per aconseguir que hi hagi un intercanvi constant de coneixements i fins i tot d’angoixes i de preocupacions derivats de la criança dels fills. Convertir-se en pare i mare és el més important que hi pot haver en la història d’una persona, mai més es podrà tornar enrere aquest fet. Tot i això els pares tenen els seus projec-

tes professionals i no poden exercir amb goig la seva maternitat o paternitat sense el suport social. No es tracta de suport econòmic, sinó de rol social, perquè si una dona amb una criatura no pot sortir amb les amigues, ni participar d’actes socials, ni és reconeguda socialment el que li estam dient és que està perdent oportunitats de viure i si associam la maternitat a pèrdua de possibilitats de vida estam fent un desbarat. És possible dur endavant, de manera general, aquest model d’espais familiars? Igual que no es pretén universalitzar l’escolarització de 0-3 tampoc es pretén fer espais familiars per al cent per cent de les criatures no escolaritzades. Aquests espais van dirigits a qui els vulgui. Actualment ho estam explicant als ajuntaments i s’hi mostren interessats, l’única dificultat és posar-ho tot en marxa perquè s’ha d’entendre. A tal finalitat tenim una xarxa de persones que ens ajuda. Tampoc es comença de zero, tot s’ha de dir, perquè abans ja s’havien començat experiències en aquest sentit, però eren iniciatives que no tenien el suport administratiu que les ajudàs a donar-se a conèixer com el que ara tendran. Com podem evitar que l’escoleta sigui un aparcament d’infants? Jo no compartesc aquesta idea i no pens que hi hagi mares còmodes. Crec que les mares, en general, són les millors educadores del món, el que si hi ha són mares desvalorades i si desvaloram la funció maternal les mares pensaran que té poc valor la seva funció educadora. Normalment les mares eduquen molt millor del que socialment són valorades i d’exemples en tenim

a balquena. Si algú ha suportat 13.000 places en catàleg. 6.000 una criatura difícil, si algú ha d’elles en centres públics, amb el estat intuïtiva i ha fet un esforç 42% de l’etapa escolaritzat. Per molt abans que ningú ha estat tant a les Illes Balears no necesuna mare. Una altra cosa és que sitam més places, però sí que la mare visqui bé el que està necessitam que siguin millors. Hi fent, perquè una mare ha poca oferta té tendència a pensar d’escoleta pública i, “S’han de posar que és ella qui ho ha com passa en qualen marxa moltes fet malament quan li sevol altre camp, altres mesures surt un problema al quan en un sistema com augmentar, fillet. També hi ha hi ha poca oferta púmillorar, estendre mares, poques, que blica el sector popuels sistemes de abandonen les seves lar sempre és el més responsabilitats edu- conciliació de vida perjudicat. catives, però és con- laboral i familiar, En els principis geseqüència d’una socie- allargar les baixes nerals del decret tat que també aban- per maternitat, la que estableix els dona aquestes res- compensació ecorequisits mínims ponsabilitats en altres, nòmica, la reserva dels centres de derivant les responsa- de drets laborals, primer cicle bilitats familiars en les l’adequació d’educació infaninstitucions. En els d’horaris, etc.” til, hi consta que llocs on s’han desen“L’infant ha de ser volupat sistemes d’ajudes a les atès per professionals qualifamílies hi ha un percentatge ficats en nombre suficient, i pràcticament igual entre les faamb l’objectiu de proporciomílies que escolaritzen les seves nar una educació de qualicriatures i les que opten per tetat”. De quina manera es nir-les a casa. pensa adequar la titulació L’actual xarxa, pública i privada, d’escoletes infantils és suficient? Sí que és suficient. Com hem dit abans, l’escolarització de 0-3 ha de ser suficient per a aquelles famílies que no tenen altra opció que escolaritzar al seu fillet, però hem d’oferir més coses. Un dels mecanismes és l’escolar però no és ni l’únic ni el millor; s’han de posar en marxa moltes altres mesures com augmentar, millorar, estendre els sistemes de conciliació de vida laboral i familiar, allargar les baixes per maternitat, la compensació econòmica, la reserva de drets laborals, l’adequació d’horaris... que són tan importants com l’escoleta o més. El curs actual 2008/09 tenim un total de

del professorat infantil?

d’educació

Per normativa europea hi ha lliure circulació de treballadors i treballadores. Amb els acords de Bolonya la formació serà igual a tot Europa, però hi ha treballadors i treballadores anteriors que hauran de tenir una acreditació professional en base a l’avaluació del treball. Això és el que posarem en marxa en l’etapa de 0-3. Hi ha un

grup d’educadores i educadors sense titulació que duu molts anys treballant, s’han format molt i han fet diferents cursos, i el que farem serà avaluar la seva pràctica en el lloc de feina d’acord amb un codi internacional europeu. Si la seva pràctica s’ajusta a aquest codi l’acreditarem professionalment, acreditació que tendrà validesa a tota Europa. L’habilitació es podrà aconseguir justificant dos anys d’experiència i realitzant dues matèries del mòdul formatiu corresponent. Quin és l’objectiu més immediat del Pla per a la primera infància ? Ara mateix la nostra fixació és poder ajudar els ajuntaments en la resolució de la convocatòria d’ajudes. Hem fet una convocatòria de 14.790.000 euros, la més gran que s’ha fet fins ara, que suposa un augment del mil per cent respecte de l’anterior. Ara ajudam els ajuntaments a ajustar-se a la normativa i puc dir que hi ha una demanda massiva de places. Aquesta ajuda la donam amb una política d’acompanyament, que vol dir que el pla està organitzat de tal manera que no es tracta sols de fer ordres sinó d’ajudar i d’assessorar.

De esquerra a dreta, Vicenç Arnaiz i Miquel Martorell (director general de Personal Docent)

Pàgina 9

Col·laboracions Un compromís amb la ciutadania Per Marisa Mir, professora de Psicologia Infantil de la UIB El Pla 0-3 anys aprovat pel Govern de les Illes Balears està desenvolupant a un ritme sorprenent tres grans eixos dáctuació que s’estan convertint en un referent a nivell estatal: el desenvolupament del marc normatiu, lélaboració del mapa escolar i la creació dúna xarxa pública. L’ordenament del primer cicle estableix els requisits mínims que han d’acomplir els centres, el desenvolupament del currículum de létapa 0-6 i la coordinació dels dos cicles. El mapa escolar identifica la situació actual dels centres 0-3 de la comunitat balear. Diferents aportacions econòmiques destinades a la creació de places, la consolidació dels centres i el suport de les places dependents déntitats locals fan possible la creació de la xarxa d’atenció als infants juntament amb els serveis d’assessorament educatiu i suport a les famílies. També preveu la creació de lÍnstitut per a lÉducació de la Primera Infància per supervisar la xarxa, així com un pla de formació dels professionals que treballen en aquest sector. Aquest pla d’actuació significa un compromís social i polític per dignificar la primera infància. Una aposta decidida per la transformació social de l’escola i la qualitat de l’atenció als infants. Considerar léducació

Pàgina 10

com un compromís social per ció amb les famílies i la comugarantir el benestar de tota la nitat més propera, garanteix ciutadania esdevé un repte la implicació social i la demoimportant per diferents cratització en la presa de decol lectius. cisions en cada escola o serEl Consell Escolar on hi són vei. representats tots els agents És una ocasió perquè les fade la comunitat educativa mílies, mares i pares, per mitjà balear ha donat suport a de les seves associacions i del aquest compromís seu quefer quotidià, institucional. Els políesdevinguin agents tics també s’han “La Universitat de actius en la particicompromès amb la les Illes Balears està pació i democratitimplicada en el ciutadania per assolir zació de les escoles i disseny del nou la diversitat de neels serveis tí tol de grau cessitats dels infants i déducació infantil. de llurs famílies, mit- dÉducació Infantil Una ocasió perquè en el marc de jançant polítiques de les dones i els homes léspai europeu cofinançament púdebatin i formulin, déducació blic en la provisió de des de la perspectisuperior” serveis dátenció a la va dígualtat i corresinfància. Per primer ponsabilització, la vegada i a partir del necessitat dárticular la xarxa precedent del Pla 0-3 de pública déscoles i serveis, Menorca, el Govern de les com una peça clau per gaIlles Balears, els consells i els rantir-ne la incorporació al ajuntaments séstan posant món social i laboral. dácord per crear una xarxa Una oportunitat perquè els d’educació infantil a les Balesindicats preocupats pel benars. estar dels treballadors i trebaLa Universitat de les Illes Balelladores incorporin la satisfacars està implicada en el disció dáquesta necessitat a les seny del nou títol de grau seves reivindicacions com dÉducació Infantil en el marc una qüestió bàsica per facilide léspai europeu tar l´harmonia entre les resdéducació superior. El proponsabilitats laborals i familifessorat dels centres educaars. tius, de les associacions i els moviments professionals esdevenen cada vegada més léix vertebrador de léducació infantil, treballant en la definició del projecte educatiu i curricular de la seva especialitat, escola o servei, tenint alhora en compte tant lárrelament en la cultura pròpia com lénriquiment intercultural de totes les persones. L’articulació d’un veritable sistema de participació i rela-

Una contribució de tots els ciutadans i ciutadanes de la comunitat balear, les associacions de veïns i d´altres col lectius cívics per aconseguir que l´educació infantil sigui sentida en el marc general de la societat com una responsabilitat de totes les persones, que es doni a la infància el valor que té en el present per garantir un futur responsable.

CONSIDERACIONS SOBRE EL DECRET 0 -3 ANYS D'EDUCACIÓ INFANTIL Per Francisca Picornell Darder Presidenta de la Federació d’Escoles Infantils de la Petita i Mitjana Empresa de Balears (FEIPIMEB) La Conselleria d'Educació ha regulat per Decret l'activitat dels centres públics i privats de les Balears dedicats al Primer Cicle d'Educació Infantil, cicle relatiu a nins i nines de 0 a 3 anys d'edat. Aquest Primer Cicle d'Educació Infantil se centra, fonamentalment, en les cures bàsiques que necessiten i precisen els petits, així com en els primers estímuls encaminats a preparar-los per al "Segon Cicle" de 3 a 6 anys, on sí que podem parlar pròpiament d'activitats educatives i docents. Quan a començaments d'enguany la Conselleria va dur a terme el projecte previ al Decret, no va informar del mateix amb antelació a la FEIPIMEB (incomplint el preceptiu tràmit legal d'audiència prèvia), malgrat ser la patronal més representativa del sector. És innegable que tota regulació de garanties per a una activitat tan sensible com la que ens ocupa és sempre molt lloable, però l'Administració hauria d'extremar la prudència en el seu rigor normatiu, i no establir determinats requisits excessivament rígids perquè puguin ser complerts pels centres privats.

La Federació d'Escoles Infantils de la Petita i Mitjana Empresa de Balears és la primera interessada que es faci una regulació, mitjançant la qual els centres funcionin bé i donin un bon servei, però sempre dins de la legalitat, com es ve demanant des de l'any 1983, ja que vam ser els pioners en sol licitar el reconeixement de la importància d'aquesta etapa, tant per part de les administracions públiques com de les famílies, i vam fer d’això un compromís personal (Balears i El Dia de Baleares, 15 de Març de 1983). El que necessitem és una ordre que reguli l'atenció educativa i assistencial, respectant sempre els drets dels nins i nines i que l'Educació Infantil de Primer Cicle sigui prou flexible com per poder adaptar-se tant a les necessitats dels NINS com de les seves famílies, amb horaris de funcionament flexible, estant al servei de l'interès superior dels seus fills i que permeti conciliar la vida laboral i familiar, ja que la primordial preocupació dels pares i mares (o dels tutors) és la criança i educació dels seus fills i filles. Per això, el març d'enguany va ser presentat l’oportú escrit d'al legacions amb què, poc després, va coincidir un informe del Consell Consultiu, el qual va instar la modificació d'importants aspectes del projecte. De fet, l'actual reglamentació po-

“El que necessitem és una ordre que reguli l'atenció educativa i assistencial, respectant sempre els drets dels nins i nines i que l'Educació Infantil de Primer Cicle sigui prou flexible com per poder adaptar-se tant a les necessitats dels NINS com de les seves famílies” saria en perill la continuïtat de moltes d'aquestes escoletes i, en conseqüència, podria conduir en alguns anys a poc menys que a un monopoli dels centres públics (bàsicament municipals), centres que ja existeixen actualment i que han de seguir fent-ho, però coexistint amb la sempre aconsellable iniciativa privada. El contrari suposaria una limitació a la varietat d'oferta i, per tant, un atemptat indirecte contra la llibertat d'elecció que -dins d'uns paràmetres de qualitat exigible- ha d'estar sempre a l'abast dels progenitors a l'hora de decidir entre un centre o un altre per als seus fills, sobretot en l'etapa d'Educació Infantil, en la qual l'escolarització no és obligatòria i, conseqüentment, aquesta llibertat dels pares ha de prevaler de forma especial. Per tots aquests motius la FEIPIMEB ha impugnat l'esmentat Decret, impugnació que ha estat admesa a tràmit i segueix el seu curs.

Pàgina 11

INFORMACIONS Cessaments i nomenaments de consellers i conselleres Acord

BOIB

Cessament (*)

Nomenament

Institució

Sector

27.06.08

08.07.08

Jaume Manuel Ribas (titular)

Francisca Planells Balançat (titular)

Consell Escolar d’Eivissa

27.06.08

08.06.08

Marc González Sabater (titular)

Coloma Alícia Ferrer Salas (titular)

Consell Escolar

de Mallorca

(*) No aparegué publicat en el BOIB. Ordre

BOIB

Cessament

Nomenament

Organització

Sector

11.09.08

27.09.08

Jaume Cañellas Mut (suplent)

Llúcia Llompart Coll (suplent)

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats

11.09.08

27.09.08

Jacqueline Cardell Calafat (titular)

Enric Pozo Mas (titular)

Cooperatives de l’ensenyament de treball associat

07.10.08

25.10.08

Arnau Seguí

Juana Cristina Fiol Fluixà (titular)

Pares d’alumnes

Gornés (titular)

Ple extraordinari de dia 30 de maig de 2008 En el Ple extraordinari de dia 30 de maig de 2008 que es celebrà al Centre Cultural de Sa Nostra (Palma), va ser aprovat per 28 vots a favor, 4 en contra i 3 en blanc l’Informe 7/2008 sobre l'avantprojecte d'Ordre de la consellera d'Educació i Cultura per la qual es regula la implantació del Programa de Reutilització i la creació d'un fons de llibres de text i material didàctic per a l'educació primària en els centres sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.

Conselleres i consellers del CEIB durant la ponència de l’Informe 7/2008

Ple extraordinari de dia 27 de juny de 2008 En el Ple extraordinari de dia 27 pel qual s’estableix i regula la

de juny de 2008 que es celebrà a

seu

xarxa d’escoles infantils pú-

Federació

bliques, i dels serveis per a

d’Entitats Locals de les Illes Ba-

l’educació de la primera in-

lears (Palma), fou aprovat per

fància de la Comunitat Autò-

24 vots a favor, cap en contra i 4

noma de les Illes Balears i es

en blanc l’Informe 8/2008 sobre Sr. Miquel Oliver durant la ponència de l’Informe 8/2008

el projecte de Decret

Pàgina 12

crea l’Institut per a l’Educació de la Primera Infància.

Consells escolars insulars Després d’un període d’aturada el Consell Escolar de Mallorca (CEM) s’ha tornat a posar en marxa i ho ha fet amb cares noves. El 27 de juny de 2008 el Govern de les Illes Balears nomenà a Coloma Ferrer Salas, directora del CP Gabriel Alzamora, i a Joan Jaume Sastre, director de l’IES la Ribera, presidenta i vicepresident respectivament del CEM.

Una

vegada publicats els nomenaments al BOIB, la presidència del CEM va iniciar les passes necessàries Reunió entre Joana Lluïsa Mascaró Melià, per convocar consellera del Departament de Cultura i un Ple del Patrimoni del Consell de Mallorca; Coloma Ferrer Salas, presidenta del CEM i CEM per coJoan Jaume Sastre, vicepresident del mençar a treCEM. ballar i, sobretot, per elegir la Comissió Permanent i aprovar definitivament el Reglament d’organització i funcionament del CEM. Aquest Ple es dugué a terme dia 30 de setembre a l’edifici de la Misericòrdia i a més d’elegir la Comissió Permanent, s’aprovà una proposta de la FAPA en la que es sol·licitava a la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, informació sobre la situació actual del mapa escolar de Mallorca i la situació de les gestions referides al

compliment del pla d’infrastructures. A part d’aquesta proposta, la presidenta del CEM presentà tota una sèrie de mesures per dur a terme al llarg del present curs escolar, entre les quals cal destacar la coordinació i contacte entre els distints consells escolars (CEIB, consells escolars insulars, consells escolars municipals). Uns dels punts més importants de l’ordre del dia del Ple de dia 30 de setembre varen esser l’aprovació definitiva del Reglament d’organització i funcionament del CEM, que havia quedat pendent d’una revisió dels serveis lingüístics del Consell de Mallorca, i l’elecció dels components de la Comissió Permanent del CEM, que està integrada pels següents consellers: Presidenta:

Coloma Ferrer Salas

Vicepresident: Joan Jaume Sastre Vocals:

- Francesc X. Alomar Novila - Paulí Aguiló Vicente - Jaume Ribas Seguí - Silverio Escudero Pérez - Albert Catalán Fernández - Miquel Serralta Font - Joana Medina Mayol - Joan Rado Ferrando - Miquel Balle Palou

Secretari:

Jaume Alomar Serra

CONSELL ESCOLAR D’EIVISSA Dia 28 de juliol de 2008 inicia una nova etapa el Consell Escolar d’Eivissa sota la presidència de la Sra. Francesca Planells Balançat i la vicepresidència del Sr. Antoni Pomar Bofill, a la sala de plens del Consell d’Eivissa. S’obrí la sessió amb la presència del president del Consell Escolar de les Illes Balears, Sr Pere Carrió, i del conseller d’Educació i Cultura del Consell d’Eivissa Hble. Sr. Marià Torres. La Sra. Francesca Planells, presidenta del Consell Escolar d’Eivissa, donà la benvinguda als nous consellers i conselleres i els encoratjà a fer una bona feina entre tots. Per la seva part, el Sr. Pere Carrió agraí la invitació de participar en aquest acte i animà les conselleres i els consellers a treballar per la millora de l’educació entre tots. Prengué la paraula l’Hble. Sr. Marià Torres, qui expressà la seva confiPere Carrió, Marià Torres i Fany Plaança en l’èxit de la feina que començava, la qual redundarà en la millora nells a l’acte de constitución del Consell que tots desitjam. Escolar d’Eivissa a las seu del Consell. Es va fer entrega de documentació i credencials i es tancà la sessió amb un aperitiu ofert pel Sr. Conseller. Pàgina 13

RESUM DE LEGISLACIÓ BOIB Resolució de la consellera d'Educació i Cultura sobre l'establiment, modificació i pròrroga dels concerts educatius per al curs 2008-09 (BOIB 91, 01.07.08) Decret .71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació infantil a les Illes Balears (BOIB 92, 02.07.08) Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears (BOIB 92, 02.07.08) Decret 73/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB 92, 02.07.08) Resolució del director general de Formació Professional i Aprenentatge Permanent de 19 de juny de 2008 per la qual es dicten instruccions de funcionament dels programes de qualificació professional inicial en centres educatius sostinguts amb fons públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al curs 2008/2009 (BOIB 93, 03.07.08) Acord del Consell de Govern de dia 27 de juny de 2008, pel qual es nomenen la presidenta i el vicepresident del Consell Escolar Insular d'Eivissa (BOIB 95, 08.07.08) Acord del Consell de Govern de 27 de juny de 2008, pel qual es nomenen el president i el vicepresident del Consell Escolar Insular de Menorca (BOIB 95, 08.07.08) Acord del Consell de Govern de 27 de juny de 2008, pel qual es nomenen la presidenta i el vicepresident del Consell Escolar Insular de Mallorca (BOIB 95, 08.07.08) Decret 78/2008, d'11 de juliol, pel qual es modifica el Decret 60/2008, de 2 de maig, pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil (BOIB n. 100 de 19.07.08) Resolució de la consellera d'Educació i Cultura de 24 de juliol de 2008, per la qual es publica la llista única per especialitats i Illes de tots els aspirants que han superat el procediment selectiu convocat per Resolució de 19 de març de 2008, de convocatòria de proves selectives d'ingrés i adquisició de noves especialitats als cossos docents de mestres i de professors d'ensenyament secundari a les Illes Balears (BOIB n. 105 de 29.07.08) Acord del Consell de Govern de 18 de juliol de 2008, pel qual s'aprova l'Acord per a la millora de l'ensenyament privat concertat de les Illes Balears (BOIB n. 105 de 29.07.08) Resolució del director general de Planificació i Centres de 23 de juliol de 2008 per la qual es modifica la Resolució de 27 de juny de 2008 per la qual es declaren els centres d'atenció preferent per al curs 2008-2009 (BOIB n. 106 de 31.07.08) Decret 82 /2008, de 25 de juliol, pel qual s'estableix l'estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears (BOIB n. 107 de 01.08.08) Ordre de 28 de juliol de 2008 de regulació dels ensenyaments esportius de règim especial establerts a l'empar del Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, i de l'exhauriment de determinades formacions esportives. (BOIB n.113 de 14.08.08) Ordre de dia 5 d'agost de 2008, de la consellera d'Educació i Cultura, per la qual s'aprova el Pla quadriennal (20082012) de Formació Permanent. (BOIB n. 118 de 23.08.08) Resolució de la consellera d'Educació i Cultura de 31 de juliol de 2008, per la qual es convoquen les ajudes per a la creació i consolidació de places de primer cicle d'educació infantil corresponents als exercicis 2009 a 2011 (BOIB n. 110 de 07.08.08) Resolució de la consellera d'Educació i Cultura de 19 de juny de 2008, per la qual s'aprova i es fa públic el llistat de centres que han estat seleccionats i autoritzats per implantar seccions europees per al curs 2008-09 (BOIB n. 121 de 30.08.08) Ordre de la consellera d'Educació i Cultura, de 20 d'agost de 2008, de modificació de determinats aspectes de l'Ordre de 25 de març de 1996, per la qual s'estableix el Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalana als centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB n.126 de 09.09.08) Ordre de la consellera d'Educació i Cultura de dia 11 de setembre de 2008, de cessament i nomenament de nous membres, titulars i suplents, del Consell Escolar de les Illes Balears (BOIB 136 , 26-09-08). Resolució de la consellera d'Educació i Cultura, de dia 10 de setembre de 2008, per la qual s'estableix i regula el procediment de tutorització dels funcionaris interins substituts que preveu la Resolució del director general de Personal Docent, de 18 d'abril de 2008, per la qual es regulen les bases i els procediments per gestionar les llistes d'interinitat (BOIB 136 , 27/09/08) Pàgina 14

Altres comunitats autònomes Ordenació i currículum de les ensenyances Decreto 416/2008, de 22 de julio, por el que se establece la ordenación y las enseñanzas correspondientes al Bachillerato en Andalucía. (BOJA 149, 28-07-08) Decreto 428/2008, de 29 de julio, por el que se establece la ordenación y las enseñanzas correspondientes a la Educación Infantil en Andalucía. (BOJA 164, 19-08-2008) Orden de 5 de agosto de 2008, por la que se desarrolla el currículo correspondiente al Bachillerato en Andalucía. (BOJA 169 (26-08-2008) Orden de 5 de agosto de 2008, por la que se desarrolla el Currículo correspondiente a la Educación Infantil en Andalucía. (BOJA 169, 26-08-2008) Decreto 436/2008, de 2 de septiembre, por el que se establece la ordenación y las enseñanzas de la Formación Profesional inicial que forma parte del sistema educativo (BOJA 182, 12-09-08) Orden de 21 de julio de 2008, de la Consejera de Educación, Cultura y Deporte, por la que se establece el currículo del título de Técnico Superior en Educación Infantil en la Comunidad Autónoma de Aragón (BOA 126, 18-08-2008)

tablecidas por la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Esxtremadura (DOE 157, 13-082008) Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat. Catalunya (DOGC 5183, 29-07-08) Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil. Catalunya (DOGC 5216, 1609-08) Orden de 24 de junio de 2008 por la que se regula la educación básica para las personas adultas y se establece su currículo en la Comunidad Autónoma de Galicia. (DOG 142 de 23-07-08) Orden 3888/2008, de 31 de julio, por la que se establece la organización de las enseñanzas para la obtención del título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria por personas adultas. Madrid (BOCM 206, 29-08-08) Decreto 94/2008, de 17 de julio, del Consejo de Gobierno, por el que se establece para la Comunidad de Madrid el currículo del Ciclo Formativo de Grado Superior corres pondiente al título de Técnico Superior en Educación Infantil.(BOCM 214 , 08-09-08)

Decreto 75/2008, de 6 de agosto, por el que se establece la ordenación y el currículo del Bachillerato. Asturias (BOPA 196, 22-08-2008)

Decreto 134/2008, de 28 de agosto, del Consejo de Gobierno, por el que se regula la financiación del primer ciclo de Educación Infantil en la Comunidad de Madrid. (BOCM 214 , 08-09-2008)

Decreto 85/2008, de 3 de septiembre, por el que se establece el currículo del segundo ciclo de Educación Infantil. Asturias (BOPA 212, 11-09-08)

Decreto 45/2008, de 27 de junio, por el que se establece el currículo de bachillerato de la Comunidad Autónoma de La Rioja (BOR 88, 03-07-08)

Decreto 183/2008, de 29 de julio, por el que se establece la ordenación y el currículo del 2º ciclo de la Educación Infantil en la Comunidad Autónoma de Canarias ( BOC 163, 14-08-08)

Decreto 49/2008, de 31 de julio, por el que se aprueba el Reglamento Orgánico de las escuelas infantiles, de los colegios de educación primaria y de los colegios de educación infantil y primaria. La Rioja (BOR 106, 08-08-08)

Decreto 187/2008, de 2 de septiembre, por el que se establece la ordenación del Bachillerato en la Comunidad Autónoma de Canarias (BOC 185, 16-09-08) Decreto 74/2008, de 31 de julio por el que se establece el Currículo del Bachillerato en la Comunidad Autónoma de Cantabria. (BOC 156, 12-08-2008) Decreto 79/2008, de 14 de agosto por el que se establece el currículo del segundo ciclo de Educación Infantil en la Comunidad Autónoma de Cantabria. (BOC 164, 25-08-08) Decreto 173/2008, de 1 de agosto, por el que se establece el currículo del ciclo formativo de grado superior de Técnico Superior en Educación Infantil en la Comunidad Autónoma de Extremadura.(DOE 157, 13-08-2008) Orden de 1 de agosto de 2008 por la que se regulan determinados aspectos relativos a la ordenación e implantación de las enseñanzas de Bachillerato es-

Orden EDU/1323/2008, de 16 de julio, por la que se avoca la competencia para resolver las declaraciones de objeción de conciencia en relación con la asignatura «Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos». Castilla y León (DOCYL 141, 2307-08) Orden EDU/1373/2008, de 23 de julio, que desarrolla el Decreto 92/2004, de 29 de julio, por el que se regula la Inspección Educativa en Castilla y León. (DOCYL 146, 30-07-08) Decreto 60/2008, de 21 de agosto, por el que se modifica el Decreto 8/2006, de 16 de febrero, por el que se crea el Observatorio para la Convivencia Escolar de Castilla y León. (DOCYL 165, 27-09-08)

Pàgina 15

Altres comunitats autònomes Varis Orden de 25 de julio de 2008, por la que se regula la atención a la diversidad del alumnado que cursa la educación básica en los centros docentes públicos de Andalucía. (BOJA 167, 22-08-2008) Orden de 01-08-2008, consejeria de educacion y ciencia por la que se establecen las condiciones para la concesion del permiso parcialmente retribuido previsto en el acuerdo marco de legislatura, de 13 de mayo de 2008, para la mejora del funcionamiento de los centros docentes publicos, del servicio educativo regional y de las condiciones laborales y profesionales del profesorado que presta servicio en los mismos. Castilla y La Mancha (DOCM 164 de 08-08-08) Orden 3890/2008, de 31 de julio, por la que se desarrolla el Decreto 73/2008, de 3 de julio, por el que se regula el régimen jurídico y la estructura de la red de formación permanente del profesorado de la Comunidad de Madrid. (BOCM 200, 22-08-2008) Resolución 300/2008, de 27 de junio, de la Directora General de Ordenación, Calidad e Innovación, por la que se dictan instrucciones que regulan la organización y funcionamiento del Programa de Inmersión Lingüística para la enseñanza de la lengua vehicular al alumnado

de origen extranjero escolarizado en los Institutos y Centros de Educación Secundaria de la Comunidad Foral de Navarra (BON 103, 22-08008) Resolución de 29 de julio de 2008, de la Dirección General de Formación Profesional y Enseñanzas Especiales, por la que se dictan instrucciones para el desarrollo de los ciclos formativos de formación profesional inicial en el curso 2008-2009.(DOG 162, 22-08-2008) Orde de 24 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre l'avaluació en l'etapa d'Educació Infantil. València (DOCV 5814 de 25-0708) Resolució de 30 juliol de 2008, de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents i de la Direcció General de Personal, per la qual s'establixen els requisits bàsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius un programa d'educació plurilingüe que permitisca fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l'educació infantil. València (DOCV 5832, 21-08-2008) Resolució d'1 de setembre de 2008, del director general d'Ordenació i Centres Docents i del director general de Personal, per la que s'establixen orientacions metodològiques, didàctiques i organitzatives per a la impartició de la matèria Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans en l'Educació Secundària Obligatòria en compliment de les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. (DOCV 5849, 15-09-2008).

BOE Orden ESD/1988/2008, de 10 de junio, por la que se dispone el cese de Consejeros titulares del Consejo Escolar del Estado, por el grupo de los Presidentes de los Consejos Escolares de ámbito autonómico. (BOE 166, 10-07-08) Orden ESD/1989/2008, de 10 de junio, por la que se dispone la incorporación de Consejeros titulares del Consejo Escolar del Estado, por el grupo de los Presidentes de los Consejos Escolares de ámbito autonómico. (BOE 166, 10-07-08)

Interessant. La revista Perspectiva Escolar (n. 327) corresponent al mes de setembre de 2008, dedidà el monogràfic a l’educació antiracista sota el títol “Educació antiracista, més que mai”. Sota aquest títol s’hi inclouen col laboracions de Miquel Àngel Essomba, Xavier Badia, Vicent Pallarés i altres que tracten, de diferents angles, aquesta qüestió d’actualitat a l’escola i a la societat.

Pàgina 16

MISCEL·LÀNIA 5 d’ d’octubre: Dia Mundial dels Docents Com cada any, es commemorà el Dia Mundial dels Docents que serveix per a reflexionar sobre el paper dels docents en la societat actual i reivindicar polítiques educatives dirigides a millorar l’educació i la formació dels docents. En aquest sentit, la UNESCO feia, entre d’altres, aquestes reflexions:

“La manca de docents qualificats continua essent un problema fonamental. En efecte, la UNESCO estima que, d'ara al 2015, seria necessari contractar a tot el món uns 18 milions més de mestres per aconseguir aquell any l'ensenyament primari universal (EPU). Les necessitats són especialment importants a l'Àfrica, on seria necessari comptar amb 3.800.000 mestres suplementaris per aconseguir l'EPU. En alguns països, com Rwanda i Moçambic, el dèficit de docents es tradueix en l'existència de classes de fins 60 alumnes, quan per regla general es considera impossible impartir un ensenyament correcte en aules amb més de 40 estudiants. El problema no és només la manca de professors. La seva insuficient formació professional suposa també un greu obstacle. Segons l'Institut d'Estadística de la UNESCO, als països en desenvolupament no és estrany trobar mestres que no han cursat cap tipus de formació superior. Per millorar aquest estat de coses és imprescindible adoptar polítiques coherents que propiciïn la contractació de mestres, garanteixin la seva situació professional i els permetin adquirir una formació de qualitat. Arran de la Iniciativa de la UNESCO per a la Formació de Docents a l'Àfrica Subsahariana (TTISSA), el Congo ha elaborat una política global que no sols apunta a augmentar el nombre de mestres, sinó que inclou també qüestions com la situació professional, les condicions de treball i la gestió del personal docent (...).”

COMMEMORACIONS Novembre 6 16

Dia Internacional per a la Prevenció de l’Explotació del Medi Ambient en la Guerra i els Conflictes Armats. Dia Internacional de la Tolerància

Dia Universal dels Infants

Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Contra les Dones

Desembre 1 Dia Mundial de la SIDA 2

Dia Internacional per l’Abolició de l’Esclavatge

Dia Internacional dels Impedits.

5 10

Dia Internacional dels Voluntaris per al Desenvolupament Econòmic i Social Dia dels Drets Humans

Dia Internacional del Migrant

Gener 30 Dia Escolar Mundial de la No-Violència i de la Pau Pàgina 17

EL COMENÇAMENT DE CURS A LA PREMSA

Setembre 2008 DATA

PUBLICACIÓ

TITULAR

Última Hora

Educació crea 3.500 nuevas plazas para cursos de inglés en la Escuela Oficial de Idiomas.

1 Diario de Mallorca Diario de Ibiza Última Hora Diario de Mallorca 2

Última Hora Última Hora Ibiza Menorca

Más de 600 niños se han quedado sin plaza en las “escoletes” municipales. Los centros critican la gestión de la reutilización de los libros de texto. Educación habilita quinze aulas prefabricadas para escolarizar a los alumnos. Varios colegios denuncian la reducción de personal para atención a la diversidad. Comienza el curso y se disparan los gastos familiares. El aumento de alumnos para el próximo curso cae drásticamente. Tres nuevos centros modulares y seis aulas prefabricadas más para comenzar. Los alumnos más pequeños pondrán a prueba el sistema de reutilización de libros de texto. Educación prevé un inicio de curso tranquilo porque casi todas las obras están acabadas. La Escola d’Adults de Ciutadella incrementa la oferta de cursos.

El Mundo Ningún colegio concertado balear se acoge al programa de reutilización de libros. Diario de Ibiza El Mundo

Sindicatos y padres califican de “apaño” las aulas prefabricadas. Los colegios trilingües se ven obligados a dar de nuevo la mitad de horas en catalán. El índice de fracaso escolar de Baleares continua empeorando.

4 Última Hora Menorca 6

Última Hora Diario de Mallorca

Diario de Mallorca Última Hora

Ibiza Diario de Mallorca

El próximo curso los centros públicos contarán con 65 maestros más en infantil y primaria y 55 más en ESO. El curso se abrirá en el “Mare de Déu de Gràcia” y el “Joan Ramis”. Los alumnos de bachillerato podrán repartir las asignaturas de los dos cursos en tres. Solo ocho colegios públicos de Palma participan en el plan de préstamo de libros. Educación para la Ciudadanía. Varias familias han recurrido a la vía judicial para no cursar la materia. El problema más grave que ven los sindicatos para este curso son las aulas prefabricadas. Cortan la calle Sant Jordi (Binissalem) para colocar dos aulas prefabricadas en la calzada. Los colegios públicos acogen el 58% de los alumnos con alguna discapacidad.

El Mundo

El colegio público Son Caliu no permite hablar español en el centro ni a los padres. Campanet tendrá su colegio ampliado con 18 aulas a finales de 2009.

10 Última Hora

Educació traslada del patio a la calle las aulas prefabricadas del colegio público de Binissalem. La mitad de los adultos españoles sólo ha terminado la educación obligatoria.

Última Hora Menorca 11

Diario de Mallorca Última Hora Ibiza

Diario de Mallorca

Los alumnos foráneos siguen en aumento, aunque un 30% menos que hace dos cursos. Más de 1200 alumnos obtendrán el título de ESO a través de un nuevo plan de FP. Los institutos pitiusos podrán reducir hasta un 15% el abandono escolar de sus estudiantes. La FAPA pide un año más la gratuidad de los libros de texto. Los mallorquines dan un suspenso a la enseñanza y se quejan de la falta de disciplina. CONCAPA denuncia que muchos colegios iniciarán el curso aún en obras.

Pàgina 18

El comienzo de un curso reformado por la LOE y el Pacte. El Mundo

El curso de la multiculturalidad levanta el telón El reto: acabar con el elevado índice de fracaso escolar que sufre Baleares. El nuevo año escolar/los libros de texto. Unos pagan y otros no.

Diari de Balears 14

Última Hora Diario de Mallorca Diario de Ibiza El Mundo

La tensió dels pares marca el retorn a les escoles de la Part Forana. Las nuevas tecnologías mejoran la gestión del personal docente de Balears. Alcudia. Los alumnos del nuevo IES del Port no iniciarán las clases en señal de protesta. Los Pitiüsos son los que menos valoran la educación de Balears Menorca. Los padres se quejan de la masificación y la conflictividad en las aulas de la Isla. Los alumnos de primero de ESO d’Alcúdia no irán mañana a clase.

Diari de Balears Diario de Mallorca 15

El Mundo

Les asssignatures pendents: Barracons, manca de centres públics a Palma ia Inca i insuficients places d’Educació Infantil són alguns dels problemes del sistema, segons els sindicats. I demanen inversió per fer-los front. Arranca el curso escolar tras un fin de semana de intensos arreglos de escuelas. 300 agentes en 145 puntos conflictivos facilitarán desde hay la vuelta al “cole”. Galmés pide a los alumnos del Port d’Elcúdia que acudan hoy al inicio de clases. 13.800 alumnos de Menorca empiezan hoy el curso escolar en aulas saturadas

Última Hora El Mundo Última Hora Ibiza Diari de Balears Última Hora

Diario de Mallorca

El curso 2008-09 empieza hoy para más de 155.000 alumnos. 80 alumnos del IES Port d’Alcúdia se niegan a sentarse en las aulas. 17.496 escolares empezaron ayer sus clases en les Pitiüses, un 3% mas que el año pasado. Els col·legis obren les portes. Govern i STEI-i destaquen la tranquil·litat en termes generals del dia d’ahir. Regreso a las aulas prefabricadas. Los centros concertados de Palma acogerán a 60 niños más de 3 años Padres y profesores denuncian masificación en las clases Protestas por el aumento de aulas prefabricadas y la falta de recursos.

Diario de Ibiza El Mundo

Comienza el curso marcado por las aulas prefabricadas que suplen la falta de colegios. Arranca el curso sin que el Govern haya podido redistribuir al alumnado inmigrante. 17.496 escolares empezaron ayer sus clases en las Pitiüses, un 3% mas que el año pasado.

Última Hora

Muchas alegrías y algunas penas en el primer día de clase en Balears.

Última Hora

Máxima expectación y alerta en Maó ante la visita de los Reyes para inaugurar el curso escolar.

Menorca Diario de Mallorca

El rey pide en Menorca una educación de calidad y más apoyo a profesores y familias. La tiza tiene los cursos contados.

El Mundo

Los reyes abren oficialmente el curso escolar en Menorca Els reis d’Espanya inauguren el curs escolar a Menorca.

Diari de Balears

Els alumnes de l’IES Port d’Alcúdia acepten començar les clases. Una FP més suggerent

Última Hora

El rey defiende en Menorca que “La educación es el futuro de España”.

Última Hora Ibiza El Mundo

CCOO critica la falta de “previsión” en la matriculación de niños. Los reyes dan el pistoletazo de salida al nuevo curso en Menorca.

Última Hora Menorca Diario de Ibiza

El rey pide “disciplina i voluntad a los alumnos y compromiso a las familias”. El PP critica que sólo el 4% de niños tendrán ayudas para los libros. Más de 700 alumnos pitiusos están matriculados en FP

Menorca

Los reyes inauguran el curso en Maó rodeados de una gran expectación. Pàgina 19

La tardor, temps de xaloc

Consell Escolar de les Illes Balears C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1潞 D

07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870 Fax: 971715761 E-mail: ceib.caib@gmail.com

http://ceib.caib.es

Consell Escolar de les Illes Balears

路