Full Informatiu núm. 5 by ceibcaib

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS FULL INFORMATIU MONOGRÀFIC

Núm. 5 novembre – desembre 2009

FULL INFORMATIU CEIB. Núm 5

Sumari Programes internacionals

Presentació

Informacions del CEIB

Temes d’interès

Programes internacionals

Entrevista

Experiències pedagògiques

Consells escolars insulars i municipals

Miscel· lània

GOVERN DE LES ILLES BALEARS CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

2 FULL INFORMATIU

Full Informatiu Redacció i maquetació: Secretaria del CEIB Edició: CEIB 2009 CEIB. Núm 5

Presentació Aquest darrer FULL INFORMATIU DEL CEIB de l’any 2009, dedicat a Programes Internacionals, ens duu de la mà de persones relacionades amb els seus inicis, en el CEP de Palma, amb intercanvis de professorat, i ens situa en el moment actual mostrant-nos les diferents actuacions que actualment s’ofereixen. Els Programes Internacionals fan possible les relacions entre diferents centres de l’àmbit escolar europeu, que a casa nostra gaudeixen de prou temps d’història per poder parlar d’una actuació consolidada en els nostres centres. Aquesta consolidació queda palesa en la incidència de les diferents actuacions que es computen aquest curs escolar 2009/10 arreu de les Illes Balears. Com a mostra, exposam les experiències pedagògiques de dos centres: l’IES Josep M. Quadrado, de Ciutadella i el CEIP Mestre Lluís Andreu, de Formentera. El FULL INFORMATIU DEL CEIB a més i com sempre inclou l’actualitat sobre l’educació en general, així com informació detallada del dia a dia del CEIB. Cal esmentar, finalment, que a l’apartat dedicat als consells escolars insular s’inclou el document del Consell Escolar de Menorca “Un pacte per l’educació és possible: una proposta per a encarar el futur”. Pere Carrió Villalonga President

3 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Informacions del CEIB CESSAMENTS I NOMENAMENTS DE CONSELLERES I CONSELLERS DEL CEIB. Ordre del conseller d’Educació i Cultura de dia 9 de desembre de 2009 (BOIB 181 de 12.12.09) CESSAMENTS Grup E: Representants dels titulars de centres docents privats. FERE-CECA-Escola Catòlica de les Illes Balears. - Suplent Bernat Josep Alemany Ramis - Suplent Miquel Balle Palou Grup G: Representants de les organitzacions patronals. Educació i Gestió-Escola Catòlica de les Illes Balears. -Titular Marta Monfort Miserachs Grup H: Representants de l’administració educativa. -Titular Rafaela Sánchez Benítez -Suplent María Asunción Alarcón Bigas Grup J: Representants de l’administració local. FELIB -Titular Esperanza Català Ribó - Suplent Maria José Morell Vivancos Grup K: Representants dels consells insulars. Consell Insular de Menorca -Suplent Magí Muñoz Gener

NOMENAMENTS Grup E: Representants dels titulars de centres docents privats. FERE-CECA-Escola Catòlica de les Illes Balears. - Titular Marc González Sabater * - Suplent Margalida Llabrés Botellas *Nomenat a l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 10 de març de 2009 (BOIB núm. 39 de 17-03-2009) -Titular Margalida Moyà Pons * Suplent Miquel Balle Palou *Nomenada a l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 22 de març de 2007 (BOIB núm. 46 de 27-03-2007) Grup G: Representants de les organitzacions patronals Educació i Gestió-Escola Catòlica de les Illes Balears. -Titular Bernat Josep Alemany Ramis Grup H: Representants de l’administració educativa -Titular María Asunción Alarcón Bigas -Titular Alfonso Rodríguez Badal * -Suplent Luís Vidaña Fernández *Nomenat a l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 10 de març de 2009 (BOIB núm. 39 de 17-03-2009) Grup J: Representants de l’administració Local FELIB -Titular Miquel Ferrer Viver - Titular: Rosa Palliser Riudavets * - Suplent María Teresa Salord Ripoll *Nomenada a l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 10 de març de 2009(BOIB núm. 39 de 17-03-2009) Grup K: Representants dels Consells Insulars Representant Consell Insular de Menorca -Titular Joan Torres Faner* -Suplent Joan Febrer Torres *Nomenat a l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 10 de març de 2009 (BOIB núm. 39 de 17-03-2009)

4 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

PLE ORDINARI DE DIA 18 DE DESEMBRE DE 2009. El Ple del CEIB es reuní el 18 de desembre, en sessió ordinària, a l’Escola Superior de Disseny i de Conservació i Restauració de Béns Culturals, de Palma. A la sessió van prendre possessió els nous membres del CEIB: Grup A. A Professorat. Sr. Bernadí Recio Palou (FETE(FETE-UGT) Grup G. Representants d’organitzacions patronals. Sr. Bernat J. Alemany Ramis (Educació i Gestió –Escola Catòlica IB) Grup H. Representants de la conselleria d’Educació i Cultura. Sra. Maria A. Alarcón Bigas. Intervingué el Sr. Alfonso Rodríguez,director de l’titut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, que exposà la Memòria 2008/09 i el Pla d’actuacions per al curs 2009/10, aquest darrer desplegat en quatre grans àmbits: ♦ el preventiu, preventiu amb les actuacions previstes en l’àmbit de la formació en la millora de la convivència i la resolució de conflictes. ♦ el resolutiu, resolutiu amb l’actuació de les unitats de convivència. De dreta a esquerra: Sr. Alfonso Rodríguez du♦ el de l’èxit escolar, escolar amb el programa de suport a la rant l’exposició de la Memòria 2008/09 i el Pla lectoescriptura a 2n cicle de primària, els criteris de d’actuacions per al curs 2009/10 de l’Institut per a coordinació i la selecció dels centres que seran 74 de la Convivència i l’Èxit Escolar, Sr. Pere Carrió i Sr. Mallorca, 10 de Menorca, 15 d’Eivissa i 2 de Formen- Mateu Tomàs. tera. ♦ el d’estudi i difusió d’indicadors, d’indicadors amb l’estudi sobre la convivència escolar a ESO i un altre sobre igualtat i prevenció de la violència de gènere. A continuació, el conseller d’Educació i Cultura, Sr. Bartomeu Llinàs, informà del pressupost que gestionarà la seva Conselleria l’any 2010, qui recordà que, tot i les circumstàncies que han fet que els pressuposts no siguin el desitjats, la Conselleria gestionarà un total de 822,1 milions d’euros, afirmant que el seu equip farà un esforç important de contenció de la despesa corrent per compensar el retall del 3,4%. També recordà que a aquesta quantitat han d’afegir-s’hi els ingressos extraa dreta : el conseller d’Educació i Culordinaris que arribaran per convenis signats amb el go- D’esquerra tura, Sr. Bartomeu Llinàs, i el president del CEIB, vern central. La Conselleria gestionarà més de 3,3 miliSr. Pere Carrió. ons d’euros per al desenvolupament de la LOE i 27 milions d’euros més per a la millora de les TIC a totes les aules. En la seva exposició, el conseller defensà que els comptes de 2010 garantien la correcta atenció educativa als ciutadans de les Illes Balears, mantenint els compromisos en infraestructures educatives, amb una inversió prevista de 74 milions d’euros, incrementant la dotació de personal docent d’atenció directa als centres educatius, mantenint els programes de rendiment i de reforç educatiu i socioeducatiu que estaven dissenyats, apostant per la formació del professorat i prioritzant accions que permetin l’aproximació de l’administració a totes les illes, als centres educatius i als ciutadans. Anuncià, així mateix, una convocatòria de 800 places per a docents el 2010, 300 més de les previstes inicialment. Finalment, el conseller expressà el seu desig d’aconseguir un pacte per l’educació. Conselleres i consellers del CEIB durant l’exposició del conseller d’Educació i Cultura.

5 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Temes d’interès El CEIB ha rebut del Parlament, per a la seva distribució als representants de pares i mares, unes propostes que formen part de les conclusions de l’informe “ELS DRETS DELS MENORS DAVANT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ (TIC)”, elaborat per la Comissió de Drets Humans. Pel seu interès, publicam al Full Informatiu les propostes, fent breu referència al caràcter de la Comissió de Drets Humans i a les circumstàncies d’elaboració de l’informe . La Comissió de Drets Humans del Parlament és una de les dues comissions no permanents de la cambra. A diferencia d’altres de caràcter més polític, no porta a terme tasques de tramitació legislativa ni de control del Govern. Més bé és una mostra de la voluntat de la institució de fer un lloc a les qüestions relacionades amb els drets humans. En el marc de dotar de contingut la Comissió es va congriar la idea de centrar el treball, de manera temporal, en l’estudi en profunditat d’una qüestió concreta, amb incidència sobre la situació dels drets humans a les Illes Balears. Juntament amb els representants dels grups parlamentaris, la gènesi d’aquesta iniciativa és compartida amb dos col·lectius que treballen en la defensa dels drets humans: Amnistia Internacional-Mallorca i la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears. Aquesta iniciativa conjunta d’elaborar un informe sobre els drets del menors davant les tecnologies de la informació i la comunicació es va acordar encarregar, per la Mesa del Parlament en sessió de 16 de juliol del 2008, a la Comissió de Drets Humans, que va aprovar un pla de treball integrat per tres grans blocs temàtics : ∗

Panoràmica general

∗

Drets del menor i noves tecnologies Honor, intimitat i dret a la imatge Delictes informàtics i menors Drets dels menors i videojocs

∗

Drets dels menors i mitjans de comunicació Mitjans escrits Mitjans audiovisuals

Els resultats del pla de treball es concreten en un informe del qual cal esmentar quatre aspectes: 1.Contingut: recull una extensa relació de propostes, d’àmbit ample, puix s’adrecen tant a institucions com a empreses i professionals, i també a famílies i usuaris. 2.Objectiu: millorar la preservació dels drets dels menors en àmbits com Internet, els videojocs i els mitjans de comunicació, tant audiovisuals com escrits, des d’un plantejament ambiciós, no el d’arribar a conclusions vagues, sinó de relacionar detalladament els diferents aspectes en què les coses poden i han de millorar per fer més efectiva la protecció dels menors davant les noves tecnologies. En definitiva, fer una feina útil: poder presentar, a la resta de les institucions i a la societat, una guia d’actuacions davant una qüestió que preocupa la nostra ciutadania.

6 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

3.Òptica: Des d’una valoració positiva de les TIC, que es manifesten com un món de possibilitats, amb la consciència compartida que la Comissió cometria un error d’entrada si trametés una visió alarmista segons la qual: ♦ Internet és un món ple de perills dels quals ens hem de protegir i no sabem com. ♦ La televisió és un objecte d’influència perniciosa. ♦ Els videojocs són una font d’alienació i de transmissió de conductes d’agressivitat. ♦ Els mitjans de comunicació fan ús de pràctiques lesives per als drets dels menors. Ans al contrari, pel que fa a: ♦ Internet és, a més, d’una realitat innegable i que forma part de l’univers dels nostres menors, un formidable món d’oportunitats, d’accés a la informació, de capacitat per a relacionar-se i d’entreteniment. ♦ La televisió és un mitjà de comunicació del qual se n’ha d’ensenyar la utilització correcta als infants. ♦ Els videojocs no poden considerar-se monolíticament; els efectes sobre el procés d’aprenentatge i maduració dels menors depenen del mal o bon ús que se’n faci d’ells. ♦ Dels mitjans de comunicació cal tenir en compte l’esforç de molts per ser escrupolosos i mantenir un comportament responsable en tot allò que té a veure amb la presència dels menors en els seus continguts. 4.Conclusions: Si bé impliquen riscs i situacions de vulnerabilitat per als menors, fonts d’alienació i de transmissió de conductes d’agressivitat, els TIC no són “perversos per naturalesa”. Convé tenir present, a l’hora de valorar-los, els seu caràcter d’instruments susceptibles d’un bon ús i d’un mal ús, que poden vehicular continguts encomiables o detestables, que poden potenciar el millor d’una personalitat o anul·lar-lo. Són, sobretot, el mirall de la societat que som. Davant d’això cal fer: - Un esforç d’anàlisi de la situació. - Una formulació de propostes. - Una recomanació bàsica i inicial: les administracions han de promoure l’accés dels menors a les noves tecnologies com a instrument de coneixement i formació, i n’han d’impulsar el bon ús, alhora que han de prendre mesures de protecció davant els possibles riscs de vulneració de drets. - Un reconeixement de la importància de l’educació; la idea que ha format part de la majoria de les intervencions és la de la seva importància cabdal, de manera molt especial, de les famílies, a l’hora de determinar quina utilització fan els menors de les tecnologies de la informació i la comunicació. Això no vol dir que les administracions no tenguin responsabilitats o possibilitats d’actuar al respecte, vol dir que un dels objectius desitjables és crear condicions perquè aquests entorns educatius i familiars resultin positius de cara a explotar les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació i a reduir-ne els riscs potencials. Pel que fa a la presència d’ordinadors a l’escola, es valora com un element positiu, però s’ha de tenir present que les necessitats van més enllà de la mera presència dels equipaments informàtics a les aules. És necessari, alhora, introduir-hi elements de formació del professorat i de renovació pedagògica, tenir en compte que es tracta de tenir un nou mitjà per vehicular continguts i educar els infants en el seu ús correcte, sobretot pel que fa al seu desenvolupament personal - Una necessitat de desenvolupar, complementar i omplir les mancances que es puguin detectar en les peces bàsiques de la normativa (Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació , i la LO 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor), al costat de directives europees, algunes de les quals han de ser transposades i implementades, com és ara la directiva de “Televisió Sense Fronteres”, a partir de la qual cal enfrontar la qüestió dels drets del menor davant les TIC, per tal de fer efectiva aquesta protecció. Respecte de les propostes de possibles iniciatives legislatives, es considera d’especial rellevància i dificultat la qüestió de la regulació de la responsabilitat penal dels proveïdors d’Internet, pels possibles continguts delictius de les pàgines web. També hi ha possibilitats d’actuacions de reforçament de la normativa a l’àmbit autonòmic. En aquest sentit, podem assenyalar la recomanació de desenvolupar la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral d’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears, per incorporar-hi aspectes relacionats amb l’accés dels menors a aquests mitjans, o també la necessitat que existeixi legislació autonòmica de protecció de dades

7 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

PROPOSTES

FUTUR

En síntesi, l’informe intenta reflectir la tasca ingent que tenim per davant, que és de tota la societat. Per tant, les recomanacions contingudes no poden ser únicament de desenvolupament de normativa (en alguns casos s’ha assenyalat que el problema no és tant la seva manca com aconseguir que aquesta normativa sigui coneguda i aplicada; és el cas, per exemple, de les normes d’accés dels menors als videojocs que puguin ser inadequats per a la seva edat -tant als punts de venda com als llocs on es juga-, un àmbit que, actualment, pateix d’una important manca de control). Les institucions es poden implicar en moltes actuacions envers una millor protecció dels drets del menors. Ja s’ha esmentat el camp de l’educació: l’administració educativa té una responsabilitat pel que fa a la dotació de recursos i a la formació de l’alumnat, del personal docent i de les mares i dels pares. L’Administració ha de tenir una política educativa en sentit ample, el de la conscienciació ciutadana, que abasti aspectes com el bon ús de les xarxes socials, de la televisió o dels videojocs. Aquesta demanda de més implicació institucional ha d’anar més enllà de l’educativa. Cal una formació que arribi a tots els agents implicats en la protecció del menor a Internet: fiscals, jutges i magistrats, cossos de seguretat, membres de l’Administració, etc. Cal també una actuació dels departaments responsables de Salut i Consum, als quals pertoca una vigilància especial sobre aspectes com el control de la publicitat abusiva o enganyosa que s’adreça als infants, o el control de la venda dels videojocs. En aquest àmbit del desenvolupament institucional, s’han proposat, a escala autonòmica, mesures com la creació d’una figura de Defensor del Menor d’adscripció parlamentària (que substituiria l’actual direcció general i que idealment hauria d’anar lligada al Síndic de Greuges), la creació d’una Agència de Protecció de Dades, d’un Consell Audiovisual i d’una unitat policial, en el si de la futura policia autonòmica, especialitzada en delictes informàtics. El dèficit institucional també existeix a l’àmbit estatal: Espanya és una excepció a l’Europa occidental per la no existència d’una autoritat audiovisual independent, una entitat que podria exercir un control efectiu sobre els continguts dels mitjans audiovisuals que afecten als menors. Com a conclusió de la informació recollida i de les compareixences d’especialistes, la Comissió de Drets Humans presenta un conjunt de 63 propostes dirigides a les institucions, les empreses del sector, les famílies i els usuaris en general, que responen a 5 objectius principals: 1. Intensificar la protecció dels menors prevenint els riscs de l’ús inadequat de les TIC i aprofitar els avantatges del seu bon ús. 2. Intensificar la protecció de les dades personals en general i, específicament, de les dels menors. 3. Lluitar contra l’analfabetisme digital i l’escletxa digital intergeneracional, per tal de fer d’Internet un punt d’encontre entre generacions. 4. Millorar l’eficàcia i l’efectivitat de la lluita contra els ciberdelictes. 5. Lluitar contra la xenofòbia i el racisme. Cal assenyalar que, de la simple relació de propostes- que apareixen, resumides i presentades en 8 taules en l’ annex- es desprèn una idea més reglamentista que la que cal extreure del conjunt de les intervencions i dels debats. Una llista de recomanacions concretes, per la seva pròpia naturalesa pren un caire reglamentista que tendeix a incidir en allò que ha de ser objecte de restricció o limitació. Per tant, hi ha el risc que la relació no reflecteixi fidelment la tònica general de les intervencions, que varen ser globalment coincidents en destacar el paper de l’educació i de les famílies. Es pot considerar, com a conclusió general, que hi ha molt de camí a recórrer en els camps de la legislació, la reglamentació, el desenvolupament institucional o la dotació de recursos, però allò que tindrà una incidència crucial en el bon o mal ús que els menors facin d’aquestes tecnologies es troba a l’entorn educatiu i, sobretot, al familiar.

8 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

ANNEX

9 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

10 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

11 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

12 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Programes Internacionals PLA DE LA TERCERA LLENGUA PER AL CURS 2009/10 1. Programa de Seccions Europees. Seccions Europees del Pla de la Tercera Llengua és un programa amb l’objectiu de reforçar l’horari dedicat a l’ensenyament de la llengua estrangera i impartir totalment o parcial una àrea o matèria no lingüística en aquesta llengua estrangera. Té consideració de Secció Europea l’ús d’una llengua estrangera com a llengua vehicular de l’ensenyament d’una matèria o mòdul de formació professional no lingüístic, a un mateix grup d’alumnes en un curs escolar. Nombre de centres i seccions

CEIP

IES

Centres

Centres concertats 44

Seccions

Nombre de centres i seccions per illes Eivissa

Formentera

Mallorca

Menorca

Seccions per etapa educativa

CEIP

Total 111 135

Centres concertats

IES

Total

centres

seccions

centres

seccions

centres

seccions

110

centres

seccions

Educació primària

ESO

Formació professional

Batxillerat

Total

Eivissa

Formentera

Mallorca

110

Menorca

135

TOTAL Alumnat per etapa educativa i titularitat de centre (previsió) CEIP

Educació primària

TOTAL

Batxillerat

Formació professional

4.706

IES CC

ESO

Total

4.706 1.972

2.067

7.194

1.307

8.540

11.808

3.279

15.313

13 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

El nombre d’alumnes per al curs 2009/10 és una previsió que té en compte l’increment per creixement natural de les seccions que ja estan implantades en els centres, així com l’augment d’alumnes de les noves seccions que s’implantaran el proper curs. Distribució de l’alumnat de Seccions Europees per etapa educativa

Alumnat per etapa educativa i illa (provisional) Eivissa

Educació primària

ESO

Formació professional

Batxillerat

Total

1.529

286

1.829

Mallorca

9.540

2.792

12.452

Menorca

814

201

1.015

11.808

3.079

15.313

Formentera

TOTAL

Distribució de l’alumnat de Secciona Europees per illa

14 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Alumnat per etapa educativa i idioma (provisional) Anglès

Educació primària

Alumnat per etapa educativa i curs

Formació professional

Batxillerat

Total

11.900

3.188

15.214

11.808

3.079

15.313

Francès TOTAL

ESO

Educació primària

ESO

Formació professional

Batxillerat

Total

2008-2009

7.410

2.761

10.258

2009-2010

11.900

3.279

15.313

Increment

4.490

970

4.763

60,59

35,13

15,00

40,74

49,27

Variació de l’alumnat per etapes educatives

2. Programa d’auxiliars de conversa. Aquest programa consisteix en assignar als centres educatius assistents nadius de llengua estrangera, amb l’objectiu de millorar la competència en expressió oral de l’alumnat de llengua estrangera. El Ministeri d’Educació assigna un nombre d’auxiliars de conversa a les comunitats autònomes, d’acord amb una quota proporcional al nombre total d’alumnes que cursa aquest idioma. El nombre d’auxiliars assignats, especialment en llengua anglesa, era insuficient, per la qual cosa se signà un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació i Cultura i el MEPSYD per a la contractació de més auxiliars de parla anglesa. Nombre d’auxiliars de conversa

2007/08

2008/09

2009/10

2010/11 (previsió)

Conselleria d’Educació

110

Ministeri d’Educació

Total

110

132

15 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

3. Formació del professorat. La Conselleria d’Educació i Cultura, amb recursos propis o mitjançant convenis amb entitats estrangeres, promou activitats de formació permanent tant per al professorat especialista en llengua estrangera com per al de disciplines no lingüístiques que són impartides en llengua estrangera. Especialistes en llengua anglesa (primària) Especialistes en llengua anglesa (secundària) Especialistes en educació infantil (anglès) Professorat SSEE anglès

2007/08

2008/09

2009/10

Immersió en llengua anglesa Anglès per a no especialistes (CEP)

40 136

225

Llengua francesa

Llengua alemanya

100

Jornada presentació PAP Jornada Seccions Europees

100

Jornada de Portfoli

Estades a altres CCAA

Cursos de llengua on line

Total

217

361

622

3.1 Formació en llengua anglesa. Les activitats formatives han anat adreçades a tres col·lectius: professorat especialista d’anglès d’infantil i primer cicle de primària, professorat especialista de primària i professorat especialista de secundària. El nombre de places oferides fou la següent: 12 a Mallorca, 4 a Menorca i 4 a les illes Pitiüses. 3.2 Formació en llengua francesa. Segons el conveni signat entre la Conselleria d’Educació i Cultura i l’Institut Francès de Barcelona, s’ofereixen cada any 4 places per assistir a cursos de formació a França, 2 per al professorat de francès i 2 per al professorat que imparteix la seva assignatura en francès. 3.3 Formació en llengua alemanya. La Conselleria d’Educació i Cultura té establert un conveni de col·laboració amb l’Institut Goethe per a la formació de professorat en llengua alemanya, mitjançant el qual es facilita l’assistència del professorat d’alemany als cursos de formació que, a l’estiu, organitza l’Institut Goethe a Alemanya. El curs passat hi assistiren 6 professors, 4 de secundària i dos de les escoles oficials d’idiomes (4 de Mallorca, 1 de Menorca i 1 d’Eivissa).

16 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

4. Programes europeus. Programa d'Aprenentatge Permanent (PAP) Es tracta d’un programa d'acció comunitari, adoptat pel Parlament Europeu, que s'aplicarà al llarg del període comprès entre el 2007 i el 2013. Aquest programa substitueix i integra els programes Sòcrates (Comenius i Grundtvig). El PAP pretén contribuir a la creació d'una societat del coneixement avançada, amb un desenvolupament econòmic sostenible, més i millors possibilitats d'ocupació i major cohesió social, i assegurar simultàniament la protecció del medi ambient per a les generacions futures. L'objectiu general és facilitar l'intercanvi, la cooperació i la mobilitat entre els sistemes d'educació i formació dels països europeus que participen, de manera que es converteixin en una referència de qualitat en el món. El PAP dóna suport i complementa l'acció dels estats membres, alhora que respecta plenament la responsabilitat d'aquests, quant al contingut dels sistemes d'educació i formació, com també la diversitat cultural i lingüística. El projecte Comenius va dirigit a atendre les necessitats d’ensenyament i aprenentatge de tots els participants d’educació infantil a secundària i, així mateix, d’institucions o organitzacions que imparteixen aquestes formacions. Els seus objectius són millorar la qualitat i incrementar la mobilitat de l’alumnat i del personal educatiu, potenciar l’aprenentatge de les llengües estrangeres entre l’alumnat i el personal educatiu, donar suport a l’ús innovador de les TIC, incrementar la qualitat i la dimensió europea de la formació del professorat i recolzar les millores en les perspectives pedagògiques i en la gestió escolar. Els centres que estan desenvolupant aquest programa el curs 2009/10 són: Mallorca

Menorca

Centres d'educació infantil i primària Instituts d'educació secundària

Eivissa

Formentera

Illes Balears

11 21

Centres concertats

Total

4 10

El programa Grundtvig va dirigit a atendre les necessitats d’ensenyament i aprenentatge de les persones adultes, així com dels responsables d’aquesta etapa educativa en qualsevol modalitat i a totes les organitzacions que proporcionin aquest ensenyament. El seus objectius són contribuir al desenvolupament d’una educació de persones adultes de qualitat, donar suport a la realització d’un espai europeu d’aprenentatge permanent, ajudar a millorar la qualitat i l’atractiu de l’educació de persones adultes i facilitar-ne el seu accés, i reforçar la contribució de l’aprenentatge permanent a la cohesió social, la ciutadania activa, el diàleg intercultural, la igualtat entre homes i dones i el desenvolupament personal. Associacions Grundtvig (Mallorca)

Centres

Professorat

Alumnat

Durada

CEPA

400

2 anys

EOI

500

2 anys

Conselleria de Medi Ambient

100

2 anys

UIB

300

2 anys

Total

1.300

2 anys

Formació contínua Grundtvig Mallorca

Professorat

Durada

2 setmanes

Menorca

2 setmanes

Total

2 setmanes

17 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

ELS PROJECTES INTERNACIONALS I LA DIMENSIÓ EUROPEA DINS L’ÀMBIT EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS1

Introducció “Europa existirà realment en la mesura que existiran els ciutadans europeus, és a dir persones que integrin dins les seves vides la dimensió europea més enllà de directius, lleis i tractats.”2 És responsabilitat de l’administració educativa donar suport al professorat perquè pugui formar l’alumnat d’avui, que seran els adults de demà, per a enfrontar-se al present europeu amb tot el que això implica: la mobilitat tant física com intel·lectual, l’adaptació al canvi, la capacitat de cooperació, etc. Aina Carreras Nadal

Els projectes internacionals en l’àmbit educatiu obren noves perspectives al professorat i a l’alumnat dels nostres centres, tant pel que fa a fonts de finançament com a noves possibilitats d’intercanvi d’experiències. Aquest tipus de programes també contribueixen a poder contrastar la nostra feina amb la d’altres indrets i realitats. En molts casos, es veu potenciada l’autoestima i la pròpia valoració de les tasques dutes a terme, i sempre serveix per a la millora de l’activitat docent, perquè incorporen idees posades en funcionament per col·legues d’altres països. La implicació directa de l’alumnat resulta molt formativa perquè el dirigeix cap una realitat professional amb la qual es pot trobar, en un futur no massa llunyà, i potencia el desenvolupament de les competències bàsiques, principalment la comunicació lingüística, el tractament de la informació i la competència digital, aprendre a aprendre, i l’autonomia i la iniciativa personals. El conjunt també contribueix al desenvolupament de la dimensió europea del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Un poc d’història La nostra comunitat ha estat capdavantera en la participació internacional, tant pel que fa al treball en projectes com en intercanvis. Començàrem a treballar aquests temes els anys 1985 i 1986, quan es van realitzar intercanvis entre professorat de francès de primària i secundària de Mallorca i Aix-enProvence (França), així com l’estada d’un mes a Torquay (Regne Unit) d’un grup de professorat de primària que realitzava un curs per a adquirir la nova especialitat de llengua anglesa el juliol del 1987. El 28 de juliol de 1989, el Consell d’Europa aprovà el programa Lingua amb el suport del Parlament europeu. És en aquest moment quan podem dir que començàrem realment la nostra incursió i participació en els programes europeus3. Aquesta participació ens va obrir noves perspectives i portes per conèixer i contactar amb altres institucions de diferents països d’Europa. Així, al CEP de Palma, el 1990 es realitzà la primera visita preparatòria per iniciar un projecte sobre llengües estrangeres amb la Universitat de Leicester (Regne Unit) i l’IRRSAE de Gènova (Itàlia). El projecte va tenir una durada de tres anys. Des de llavors, a més de participar amb el projecte esmentat, començàrem a treballar nous projectes, el primer va ser l’European Educational Partnership, amb Hertfordshire Education Services (Regne Unit), i l’Amtscentralen for Undervisning, de Herning (Dinamarca). Es va treballar sobre la formació necessària idònia per participar en projectes internacionals i com a resultat del projecte s’organitzaren cursos de formació contínua com Running European Educational Projects i es va elaborar una guia anomenada A guide to carrying out Joint European Educational Projects. INSET ON LINE és un altre projecte realitzat amb les institucions Amtscentralen for Undervisning, de Herning (Dinamarca), i Aberdeen City Council. L’objectiu principal era utilitzar les tecnologies de la nformació i comunicació dins l’àmbit educatiu, i els continguts treballats van ser webboards, videocon-

18 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

skylä (Finlàndia). D’aquesta participació es va realitzar el curs de formació Comp@ctive4 del qual se’n feren tres edicions per la gran demanda per part de professorat europeu. Els anys 2006-2009 formàrem part del projecte sobre l’ensenyament de llengües mitjançant continguts curriculars (CLIL Across Context:A scaffolding framework for CLIL Teacher Education) amb l’objectiu d’elaborar un portfoli per al professorat AICLE. De tots aquests projectes se’n derivaren activitats de formació per al professorat interessat en les diferents temàtiques tractades a nivell local i transnacional. El programa Sòcrates fou una iniciativa educativa de la Comissió Europea de la qual 31 països en formen part. El programa funcionà del 1994 fins al 1999, quan fou reemplaçat pel programa Sòcrates II, el gener del 2000, que va estar actiu fins al 2006. Al seu torn, aquest programa fou reemplaçat pel PAP-LLP (Programa Aprenentatge Permanent; Lifelong Learning Programme 20072013). Les actuacions realitzades en el marc dels projectes internacionals es poden resumir en els següents àmbits: difusió i promoció per a la participació internacional, dinamització i formació del professorat participant en projectes europeus, intercanvis de professorat, estades a l’estranger i participació en cursos i reunions transnacionals, participació en projectes a nivell institucional i preparació de nous projectes.

Beneficis Les àrees de valor afegit amb la participació internacional les podem veure des del punt de vista de l’alumnat, del professorat i dels centres. Pel que fa a l’alumnat, podem dir que potencia l’aprenentatge autèntic, promou la col·laboració i comunicació entre altres companys, promou la dimensió europea, millora les habilitats lingüístiques, millora les habilitats en l’ús de les TIC, millora la comprensió de la diversitat lingüística i cultural, incrementa la motivació, fomenta el treball en equip i millora les habilitats socials. Quant al professorat, incrementa la seva motivació, afavoreix el contacte amb altres professionals estrangers, promou el desenvolupament professional i millora les seves competències lingüístiques i la competència digital. Respecte de l’impacte i benefici sobre les institucions, és a dir sobre els centres educatius, podem destacar la possibilitat de participació d’altres entitats locals, la millora en l’organització interna del centre, la integració de la dimensió europea i la comprensió de la diversitat lingüística i cultural. Com a conclusió, voldria valorar de molt positiva la participació en projectes europeus, perquè el col·lectiu implicat és important i el grau de motivació molt elevat. Aquesta participació pensam que té dos efectes molt importants, per una part rompre l’aïllament del professorat i per l’altra comprovar la qualitat del treball pedagògic que s’està desenvolupant als centres de les illes Balears. 1

Aquest article es refereix principalment als aspectes dels Projectes Internacionals i la dimensió europea respecte de la formació del professorat, que és el tema que he treballat. Per als aspectes de la participació de l’alumnat, es pot trobar informació a les següents pàgines web: http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/indext2_.htm http://www.oapee.es/oapee/intro.html http://ec.europa.eu/education/lifelong-learning-programme/doc78_en.htm http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/apuntint_.htm 2 Réussir l’Europe par l’école. http://www.segec.be/europe/somlivre3.htm 3 Son Malferit, Abril 1998 4 http://www.ceppalma.net/comp@ctive/

19 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Entrevista CARMEN MORENO HUART Responsable de Programes Internacionals i Llengües Estrangeres.

Sra. Carmen Moreno Huart

Quin és l’objectiu del servei del qual n’és la responsable? Els programes internacionals són programes per fomentar la dimensió europea de l’educació i l’aprenentatge de llengües estrangeres. Promoure la dimensió internacional de l’educació, de tal manera que s ’interioritzi la idea que som ciutadans de la Unió Europea, que vivim en un mon globalitzat i que hi ha altres persones en altres llocs del món que fan coses interessants i que és interessant conèixer, alhora que ens avesam a xerrar altres llengües i a conviure amb persones d’altres cultures. Què fa el servei de Programes Internacionals? A banda de dissenyar els programes també ens preocupam de la seva difusió i de l’assessorament, el seguiment i l’atenció de les memòries. També donam informació als centres i els ajudam en la resolució de documentació, que és molta. A qui van dirigits els programes? Tots els programes van dirigits als centres, al professorat i a l’alumnat. Si bé de cada programa se’n deriven actuacions individuals per al professorat, projectes de centre, i activitats per a l’alumnat. Hem de distingir, però, entre el que són els programes internacionals i l’aprenentatge de llengües estrangeres, cadascun amb ac

Tot just acabà els estudis universitaris de filologia anglesa, va fer d’auxiliar de conversa a Anglaterra per anar posteriorment a Nova York per participar en un programa de professors bilingües. Poc temps després va fer d’assessora per a la promoció de l’aprenentntatge de llengües estrangeres a l’ambaixada espanyola a Washington, on participà en el disseny de programes i publicacions de material d’espanyol com a llengua estrangera. A Mallorca, on decidí instal·lar-s’hi desprès de passar unes vacacions, ja s’havia dedicat a la docència i havia fet d’assessora de llengües estrangeres en el CEP de Palma, per això, un cop foren assolides les competències educatives per part del Govern de les Illes Balears l’any 1998, acceptà organitzar i dirigir una secció per promoure les llengües estrangeres a la Conselleria d’Educació i Cultura, lloc que ocupà fins al 2004 quan va ser cridada pel Ministeri d’Educació per dirigir l’Agencia Sócrates. Tres anys més tard, tornà a responsabilitzar-se dels Programes Internacionals de la Conselleria d’Educació i Cultura, lloc que ocupa fins al dia d’avui. tuacions, programes i subprogrames o activitats que van dirigits al professorat i a l’alumnat. Què volen aconseguir els Programes Internacionals? Són programes per fomentar la dimensió europea de l’educació il’aprenentatge de llengües estrangeres. Podem dir que estan estructurats en dos grans blocs: el Pla de la Tercera Llengua i el Pla d’Aprenentatge Permanent de la UE. Ens pot explicar què és el Pla de la Tercera Llengua? Aquest pla començà el 2007 amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge de les llengües estrangeres i ho fa amb diverses d’actuacions. El subprograma més important d’aquest apartat és el que anomenam Seccions Europees, consistent en l’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera a àrees no lingüístiques o a mòduls a formació professional. Es tracta d’un programa dirigit als centres per a la millora de les llengües estrangeres. Seccions Europees ha substituït el programa conegut amb el nom de “trilingüisme”, amb un ordre que va ser publicat l’any passat. Què necessiten els centres per incorporar-s’hi? Primer el desig de fer-ho i desprès disposar de professorat preparat per poder-lo dur endavant, perquè nosaltres sols podem oferir l’ajuda d’auxiliars de conversa.

20 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Quines són les condicions per accedir al programa? Tenir el professorat adient, preparat, amb un coneixement bo de la llengua, com ja he dit, i que les matèries per impartir no estiguin lligades a l’àmbit lingüístic i que no afecti la llei de mínims de l’ensenyament en llengua catalana. Quines són les llengües que s’ensenyen? Anglès i francès, tot i que de francès sols tenim set centres educatius. Quines altres actuacions inclou el Pla de la Tercera Llengua? A més de les Seccions Europees inclou els auxiliars de conversa i la formació del professorat. Parlem una mica de la formació del professorat. Convé aclarir que aquesta formació és pagada pel Govern de les Illes Balears i no per la Unió Europea. Afecta tot el professorat de llengües estrangeres de totes les etapes educatives i també el professorat que participa en seccions europees, és a dir aquell de matèries no lingüístiques que s’imparteixen en llengua estrangera. Tenim una formació específica per a ells, més dirigida cap a la metodologia de la llengua estrangera i a l’actualització dels coneixements lingüístics. Pel que fa al professorat de matèries no lingüístiques és una formació adreçada a la millora de la llengua i de la metodologia específica per ensenyar

l’assignatura en una llengua estrangera. Disposam d’un programa molt interessant, Pueblo Inglès, que consisteix en dur un grup de professors a un poble on fan immersió total en llengua estrangera durant una setmana. L’empresa Pueblo Inglès el que ha fet ha estat convertir un poblet deshabitat de Salamanca en un “poble anglès”, on tot es fa en anglès. Per cada 20 professors que hi participen hi van també 20 persones de parla anglesa que conviuen amb els 20 professors tota la setmana, suposant 100 hores molt intenses de formació en una setmana. Nosaltres enguany, per primera vegada, n’hem enviat 40, de professors. Els intercanvis entren en aquest programa? Els intercanvis de professorat i d’alumnat entren dins el Pla de la Tercera Llengua. Feim una convocatòria anual i els centres que fan intercanvi solen demanar una ajuda. Tenim diferents acords o convenis amb diferents regions europees i feim, de manera alterna, un any d’intercanvi d’alumnat, un altre de professorat i un altre de càrrecs directius. Quins requisits ha de reunir el professorat interessat en participar en la formació? Que participi del programa i que tengui coneixements suficients i demostrables, i els donam la formació adient, tant per millorar en la llengua com en la metodologia. Per al que no és especialista posam al seu abast cursos de llengua anglesa. També hem començat un curs on line de nivell intermedi, perquè tot es mou al voltant de la idea de tenir, en dos cursos, professorat preparat amb el nivell que es demana, de manera que si n’està interessat pugui tenir accés als programes i, així mateix, amb la idea de donar perspectiva europea a l’educació. De vegades, el professorat no entra en determinats projectes europeus per desconeixement de l’ idioma, i l’experiència queda reduïda al departament d’anglès o al professorat d’anglès, per això de qualque manera volem millorar el nivell de tot el professorat interessat. És clar que els recursos són els que hi ha i, per tant, s’ha de fer a poc a poc. I dirigit a l’alumnat? Tenim The Fonix, un concurs en llengua anglesa que l’any passat oferírem per primera vegada i al qual s’hi inscrigueren gairebé 1000 alumnes. Aquest curs el tornam a repetir dirigit a primària, ESO i batxillerat. Això seria tot el contingut del Pla de la Tercera Llengua?

Ens mancaria un programa independent, el British Council, amb la mateixa filosofia de les Seccions Europees d’ensenyar matèries no lingüístiques en llengua estrangera. Aquest programa començà el 1996, abans de les transferències educatives, amb conveni amb el Ministeri d’Educació. La iniciativa va començar a 43 centres de tota Espanya. A les Illes Balears tenim quatre centres que el fan, dos a Artà i els altres dos a Maó, de primària i secundària. Algunes comunitats autònomes l’han agafat de model i l’han generalitzat, però l’ha majoria han optat per les Seccions Europees perquè és un programa més generalitzable. Per què es va descartar el programa conegut amb el nom de “trilingüisme”? Els centres trilingües van ser descartats per dues qüestions, per una part perquè no era compatible amb el decret de mínims de llengua catalana i, per l’altra, per motius pressupostaris que suposaven molts recursos, tant de personal com de material. L’altre bloc de programes és el Programa d’Aprenentatge Permanent de la Unió Europea. Exacte, l’anomenat PAP està format per quatre programes adreçats a diferents nivells educatius: Comenius per a educació primària i secundària, Leonardo da Vinci per a formació professional, Grundtvig per a educació d’adults i centres o institucions que fan formació de persones adultes formal o no formal, i, finalment, Erasmus per a la Universitat. Van dirigits als centres, a l’alumnat i al professorat i els programes s’assemblen molt, tot i les lògiques diferències relatives a l’etapa a la qual van dirigits. Es gestionen des de Programes Internacionals? No, sols els programes Comenius i Gundtvig, i les Visites d’Estudis, un subprograma dirigit a administradors de l’educació, que van a un país estranger per estudiar un tema educatiu concret. Qui gestiona els altres programes? Erasmus es duu des de la Universitat i Leonardo da Vinci i una part d’Erasmus des de la direcció general de Formació Professional i Aprenentatge Permanent. Què han de fer els centres per adherir-se a algun programa? Han de comptar amb l’aprovació del seu consell escolar. Les convocatòries són anuals i els programes tenen una durada de dos anys. El centre és qui pren la decisió, però ha de comptar que hi hagi una certa competència

21 FULL INFORMATIU

lingüística perquè la llengua de treball dels projectes és majoritàriament en anglès, alguna vegada en francès, gairebé mai en espanyol i mai en català. El desconeixement de les llengües estrangeres pot ser un entrebanc per participar en algun d’aquests projectes? La preparació lingüística hi influeix però no arriba a ser un entrebanc insuperable, perquè el professorat dels altres països moltes vegades es troba en circumstàncies semblants a les nostres. Normalment ningú es queixa de no haver pogut dur endavant el projecte perquè no s’entenien. Tenen acceptació aquests programes? Sí que en tenen i de fet augmenta progressivament el nombre de centres interessats. Hi participen més els centres públics o els concertats? A les Seccions Europees la proporció està bastant equilibrada, amb la incorporació dels centres procedents del programa de “trilingüisme”. Hi ha algun altre programa del qual no n’hem parlat? Sí, un de ben interessant que es diu Comenius Regio, entre regions, i que nosaltres coordinam a nivell europeu. Hem fet un projecte de dos anys amb una regió d’Anglaterra, sols per a institucions educatives, i una associació amb el CEIP Jaume III i l’IES de Llucmajor per dur-lo endavant i veure de quina manera poden funcionar millor els intercanvis. Tot just l’hem acabat de començar i té una durada de dos anys. M’agradaria molt que funcionàs positivament perquè es una iniciativa nova, nostra, que va ser molt ben rebuda i considerada per la Unió Europea.

CEIB. Núm 5

Experiències pedagògiques PROJECTE ASSOCIACIÓ ESCOLAR COMENIUS. OSCAR ROMERO (Holanda, Hoorn) - IES JOSEP M. QUADRADO (CIUTADELLA)

BIKEBIKE-COASTCOAST-BIKE Com una idea senzilla pot esdevenir una experiència amb gran transcendència docent. Nom del centre

IES Josep Maria Quadrado

Adreça i Telèfon

Cr. Mallorca, 65 07760 Ciutadella

Correu-e i web

iesjosepmariaquadrado@educacio.caib.es i www.iesjmquadrado.cat

Nivells educatius

ESO, batxillerat, CFGM; CFGS; PQPI1; PQPI2

Matrícula i aules

533 alumnes i 26 aules

Professorat

78 professors i professores

Director

Pere Ferrer Benejam

tel. 971 480 237

DEFINICIÓ: Intercanvi lingüístic emmarcat dins el programa d’Associacions Escolars Comenius (bilateral).

Els grans eixos del projecte: Intercanvi lingüístic en anglès. Coneixement de l’entorn natural i social. L’activitat física. El ciclisme. L'aspecte reivindicatiu: Millorar les condicions d’ús quotidià de la bicicleta a la nostra ciutat. Intercanvi lingüístic en anglès: La llengua vehicular comuna durant la fase de preparació i durant les estades és l’anglès, encara que el programa de continguts també inclou activitats específiques per donar a conèixer les llengües pròpies: l’holandès i el català. Coneixement de l’entorn natural i social: Les estades inclouen activitats relacionades amb el coneixement de l’hàbitat natural (el litoral marí, la flora i la fauna) propi de cada regió i també aquells continguts relacionats amb el coneixement de la història, la geografia i les característiques socials de cada lloc. L’activitat física. El ciclisme: La majoria dels desplaçaments per portar a terme les activitats programades en cada estada es fan amb bicicleta. A Menorca es treballarà específicament la modalitat btt. La tècnica, les modalitats competitives, els reglatges i manteniment d'aquest tipus de bicicleta de muntanya. Els itineraris naturals amb bicicleta: Preparació específica, conducte/comportament d’un ciclista en un hàbitat natural, orientació,… L'aspecte reivindicatiu: Millorar les condicions d’ús quotidià de la bicicleta a la nostra ciutat. Recollir l’experiència de les ciutats holandeses: Infraestructures, organització, ajuts i campanyes de promoció, serveis públics, ... Fer nostres aquells aspectes que creguem que són possibles de ser aplicats a la nostra ciutat. Elaborar documents de propostes. Fer explícites aquestes propostes davant l’administració local: Consell Insular i Ajuntament (Acte institucional)

22 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

COMPETÈNCIES BÀSIQUES: • Competència d’iniciativa i autonomia personal • Competència d’aprendre a aprendre • Competència comunicativa lingüística i audiovisual • Competència en el tractament de la informació i competència digital • Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic • Competència social i ciutadana

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA: Aquest projecte parteix de les relacions i els contac-

tes que ja tenim amb un conjunt de centres d’arreu d’Europa pel fet d’haver treballat des de fa temps en altres iniciatives Comenius, sempre de caire multilateral. És a partir d’aquesta relació prèvia i de la sintonia i l’alt grau d’enteniment que hem tingut amb el centre holandès que podem encetar aquesta nova iniciativa en l’àmbit d’un projecte bilateral.

Destinataris: Alumnes de 3r i 4t d’ESO. Durant l’estada a Menorca, que es realitza durant el mes de maig, els alumnes que treballen el projecte cursen 3r i l’estada a Holanda es realitza dintre del curs següent quan els mateixos alumnes ja es troben a 4t.

Punt de partida: Es tracta, cada any, (ja hem desenvolupat 3 edicions) de fer les estades d’intercanvi a Menorca (maig) i Holanda (setembre) sota el fil conductor de realizar durant 10 dies rutes amb bicicleta i aprofitar aquesta activitat física per desenvolupar la resta d’objectius i competències previstes. Com a centre educatiu som molt conscients que el aprenentatges s’assoleixen millor si es poden treballar des de contextos el més propers possibles a situacions reals en les quals els alumnes puguin percebre d’una forma més directa el referent de necessitat:

• Posar els alumnes en una situació comunicativa real en llengua anglesa. • Que puguin percebre la necessitat de conèixer i donar a conèixerel nostre entorn natural i social. • Que tenguin l’oportunitat d’assumir responsabilitats i ser els protagonistes actius en el desenvolupament d’una activitat escolar. • Que es sentin ciutadans actius i que les seves aportacions siguin significatives i escoltades per l’administració. • Que per mitjà d’un procés siguin capaços de superar dificultats inicials. Les rutes ciclistes que es realitzen són bastant exigents i sols s’arriba a un estat de forma física adequat si es practica aquesta activitat de forma habitual i posant-hi una adequada actitud d’esforç i superació personal.

23 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Desenvolupament de l’experiència. Estada a Menorca. A partir de la primera edició d’aquesta activitat d’intercanvi, l’experiència sempre comença amb una trobada entre alumnes. En aquesta trobada els alumnes que ja han realitzat l’intercanvi expliquen als seus companys de 3r en què consisteix el projecte, quines coses els ha agradat i quines altres no tant i quins són els compromisos i les exigències del projecte. Després, es realitza una sessió informativa amb les famílies dels alumnes que hagin manifestat interès per participar-hi; és a partir del consentiment familiar que es constitueix el grup d’intercanvi.

Activitats preparatòries:

Taller de conversa en anglès: A partir de la constitució del grup d’intercanvi (a finals del primer trimestre) s’organitza aquest taller setmanal. Es tracta de participar en aquesta activitat de conversa, dirigida per un monitor nadiu, amb una periodicitat setmanal i una durada de 1,5 hores. Cada setmana es treballa un tema programat(descripció personal, la meva família, les meves aficions, la meva ciutat,...) i de la pràctica oral del tema també se’n deriva un correu electrònic que s’han d’intercanviar les parelles ja constituïdes i així promoure el coneixement mutu abans de la trobada el mes de maig. Organització en grups i assignació de ruta: Els alumnes s’organitzen en grups d’uns 4-5 alumnes. A cada grup s’hi assigna una ruta de les que es realitzaran durant el mes de maig. S’analitza l’itinerari i es decideixen els continguts (naturals i socials) que es poden incloure a cada ruta. A partir d’aquí, amb l’assessorament del professorat d’aquestes matèries, els alumnes realitzen un treball de recerca i realització d’una presentació electrònica amb els continguts que s’han d’explicar durant la seva ruta. Traducció de les presentacions electròniques: amb l’assessorament del professorat de llengua anglesa els alumnes treballen la traducció final a l’anglès de les seves presentacions. Sortides amb bicicleta: A partir del mes de gener, els diumenges en setmanes alternes, s’organitzen les sortides preparatòries amb les finalitats de: ∗ Anar adquirint una adequada forma física i domini en la conducció de la btt. ∗ Assajar el guiatge de la ruta i la posada en escena de les explicacions i activitats que s’han de realitzar a cada ruta. Per tant, és durant aquestes sortides quan els alumnes responsables de cada ruta poden aprendre el recorregut, preveure la infraestructura i les necessitats de cada ruta i practicar les explicacions i activitats que hauran de realitzar-hi durant l’estada del maig.

24 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Desenvolupament de les estades. Menorca: Crònica de la darreraestada a Menorca (Diari Menorca, 6 maig de 2009). No s’han vist mai, però esconeixen per internet i s’esperen. Dia 10 de maig arriben a Menorca trenta alumnes de l’Institut Óscar Romero de Hoorn, Holanda. Vénen cada un a la casa d’un/a alumne/a de Ciutadella a través del programa d’intercanvi Bike Coast Bike que l’IES Josep M. Quadrado duu a terme des de fa tres anys; una iniciativa que conjuga per una banda l’aprenentatge i la pràctica de l’anglès com a llengua estrangera, i per una altra, l’adquisició d’hàbits saludables. Tot plegat, amb la bicicleta com a eix central, que els ha deportar per Menorca, i després per Holanda, fent activitats i descobertes culturals, històriques i naturals. L’arribada dels estudiants holandesos s’espera amb entusiasme a l’institut de Ciutadella. Diuen els responsables de l’intercanvi que enguany compten amb un grup de trenta alumnes de 3r d’ESO que desperta molt bones expectatives pel temps i l’esforç invertits en la fase preparatòria. Van començar a finals del primer trimestre a posar-se en forma. Cada dos diumenges han sortit amb les bicicletes fent algunes de les rutes que compartiran amb els holandesos aquests propers dies, agafant condició física i domini de la mountain bike. I mentrestant, cada divendres durant dues hores i fora de l’horari escolar, han estat practicant la conversa en anglès amb un monitor nadiu, potenciant l’oralitat, augmentant la competencia lingüística. L’experiència conreada els anys passats fa que l’IES Josep M. Quadrado hagi introduït alguns canvi respecte les edicions anteriors. Enguany, s’ha optat per donar molt més protagonisme als alumnes en els aspectes organitzatius de les sortides i així, dividits en cinc grups de sis alumnes, al·lots i al·lotes són responsables de guiar les rutes, fer front a les possibles incidències, determinar les aturades i els descansos, i fer les explicacions sobre arqueologia, història, geologia, flora i fauna que damunt el terreny es tenen programades Bike Coast Bike és per tant, una oportunitat de descoberta del territori a través de la bicicleta i l’intercanvi cultural entre joves; una experiència completa que no seria possible sense la implicació directa dels pares i mares; no només pel fet que hauran d’acollir un alumne estranger a casa durant deu dies, sinó també per la dedicació que vénen demostrant des que els seus fills i filles, es preparen. L’expressió més clara, els equips de feina que assisteixen a les reunions prèvies, alguns pares i mares que s’han apuntat a totes les sortides amb velo realitzades fins ara, a més s’encarreguen de transportar motxilles, beguda i bicicletes i de l’assistència en ruta; són els que organitzen els actes de benvinguda i de cloenda, els que prepararan entrepans quan facin nit al camping de Son Bou… Expliquen, des de l’institut, que amb aquest projecte s’aconsegueix també allò que de vegades sembla complicat: implicar família i escola en positiu.

25 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Rutes i activitats Des del 10 i fins al 20 de maig, els alumnes de l’IES Josep M. Quadrado serán els amfitrions d’una sèrie d’excursions i activitats d’allò més suggerents. Diumenge, quan arribin els estudiants holandesos, dedicaran el dia a conèixer i prendre contacte amb les famílies i serà ensoldemà quan començaran les activitats per Menorca. Dilluns dia 11. Es té prevista una ruta per Ciutadella que realitzaran els alumnes sols i una ruta junts per Maó, on agafaran un vaixell i faran també una volta pel port. Dimarts dia 12. Primer dia de ruta amb bici. L’itinerari els ha de portar a Son Saura on veuran el sistema dunar i aprofitaran per parlar de la posidònia. Dimecres dia 13. Segon dia de ruta en velo i plat fort de la setmana; des de Ciutadella fins al camping de Son Bou, sempre per camins rurals o camí de cavalls, aprofitaran per parlar de la geologia de Menorca i estudiar els barrancs de la zona sud de l’Illa. Dijous dia 14. Ruta pel terme d’Alaior. Des del càmping de Son Bou a la Torre den Galmés i Calan Porter on, tindrà lloc l’acte institucional del Consell Insular, després d’inaugurar un tram fins ara intransitable del camí de cavalls. Tornada al càmping. Divendres dia 15. Sortint del càmping, ruta per les pedreres de Santa Ponça, Alaior, camí d’en Kane, Sa Roca i fins a Fornells, on el grup es dividirà en dos i, a la badia, mentre uns vagin en kayak, els altres faran vela. Tornada amb bus a Ciutadella. Dissabte dia 16 i diumenge 17. Activitats lliures amb les famílies. Dilluns dia 18. Des de Ciutadella, pel camí Vell, visita a l’amo i madona de sa Cavallaria Nova que els ensenyaran com es fa el formatge. Aturada a Torretrencada i ruta pel camí reial fins a Ferreries passant per Macarelleta, Macarella i Cala Galdana. Dimarts dia 19. Ruta pel nord de Ciutadella, passant per Cala Morell, Ses Fontanelles, La Vall i sa Punta Rotja, amb explicació geològica i activitats de platja. Dimecres dia 20. Actes de comiat i avaluació de l’estada.

A Holanda Els alumnes de Ciutadella viatjaran a Hoorn a principis del curs vinent quan les temperatures al nord d’Europa encara no són massa severes, tancant, d’aquesta manera el cicle de l’intercanvi.

26 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

CEIP MESTRE LLUÍS ANDREU La nostra participació en el projecte europeu Comenius Nom del centre

CEIP Mestre Lluís Andreu

Adreça Telèfon Correu-e Nivells educatius Nombre d’aules

Av. Porto Salè, s/n 07860 Sant Francesc

Matrícula

415 alumnes

Professorat Directora

33 mestres Pilar Castelló Ramon

971 322 497 cpmestrelluisandreu@educacio.caib.es Educació infantil i primària 6 EI + 13 EP + 1 ASCE

El nostre començament de participació en un projecte europeu va ser casual. El curs 1997-98 una mestra d’una escola alemanya que té casa a Formentera, va fer una visita al nostre centre, ens va explicar que la seva escola participava d’un projecte Sócrates Comenius Action I i ens animà de participar-hi també. Vam quedar entusiasmades i aquest mateix curs vam fer una visita preparatòria i el curs 1998-99 ja hi ens integràrem. Érem 4 centres: un de Bottrop (Alemanya), que era el coordinador, un de Sicília, un del Regne Unit i nosaltres, amb el tema “Com organitzar el temps lliure”. La durada del projecte era de 3 anys. Vam aprofitar per treballar l’animació a la lectura i elaboràrem una adaptació de “Platero y yo” i del conte “La bruixa avorrida”, de les Tres Bessones. El segon i tercer anys els dedicàrem als esports i als jocs tradicionals, i als espais d’oci. Va ser una experiència tan positiva i amb tan bones relacions entre els socis, que en una de les nostres trobades vam decidir sol·licitar un nou projecte: “La vida abans i ara”. Es van incorporar dos nous centres: una escola de Siggiewi (Malta) i una altra de Besançon (França), i en sortiren les escoles italiana i l’anglesa perquè no les van concedir el projecte. El primer any el vam dedicar a l’escola, el segon a la família i la casa i el tercer al transport i mitjans de comunicació. Aquest projecte va permetre als alumnes fer un treball de recerca on les famílies hi estaren molt implicades, des dels pares fins als avis. En el nostre tercer projecte educatiu s’hi varen afegir una escola de Bistrita (Romania) i una escola de Bangor (Irlanda del Nord), i vàrem elegir el tema “L’Art com llenguatge universal”, que distribuïrem d’aquesta manera: el primer any la pintura, el segon, l’escultura i el tercer el collage. Es van elaborar fitxes pedagògiques amb objectius, continguts… a fi d’aconseguir un material pràctic d’educació artística per treballar-lo a l’aula i per intercanviar amb els altres centres socis. Finalment, el projecte que estam fent actualment, “Mens sana in corpore sano”, ens permet desenvolupar estratègies per adquirir uns bons hàbits d’alimentació, cura del cos i un bon equilibri mental. Actualment participam en un projecte Comenius d’associacions escolars multilaterals i bilaterals amb centres de tres països més: França, Irlanda del Nord i Itàlia. Una de les activitats que s’ha dut a terme al llarg de tots els projectes ha estat l’intercanvi de correspondència entre els alumnes dels diferents centres associats. La participació en aquests projectes ens ha suposat una gran satisfacció a nivell acadèmic perquè que ens ha permès ampliar el coneixement de llengües, conèixer el sistema educatiu d’altres països europeus, intercanviar idees i transmetre-les als nostres companys, i també ens ha ajudat a nosaltres i als nostres alumnes a tenir un concepte més ampli d’Europa, conèixer altres costums, altres tipus d’activitats d’esplai, de gastronomia, etc. i que tots formam part d’aquest “gran país” que és Europa, cosa que, vivint a una petita illa com la nostra, és molt important i molt enriquidor.

27 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Consells escolars insulars i municipals Consell Escolar de Menorca El dia 4 de març de 2009, el plenari del Consell Escolar de Menorca va aprovar per unanimitat el document Un pacte per l’educació és possible: una proposta per encarar el futur, el qual reproduïm. El document planteja un conjunt de canvis que s’han de produir dins el sistema educatiu, des de la millora de les infraestructures fins a la formació del professorat i de les famílies per fer front als nous reptes que ens planteja la societat. En aquests moments estem enviant el document a les diferents institucions i associacions perquè s’hi puguin adherir. Un pacte per l’educació és possible: una proposta per encarar el futur Durant els darrers anys, mentre l’economia creixia a un ritme notable, la inversió en educació, tot i també créixer, no ha aconseguit fer front a l’allau de necessitats d’infraestructures i de recursos humans derivats d’un creixement sense precedents de la població a les nostres illes. I tot això ha succeït, malauradament, per sobre o al marge dels diferents governs que, sense el finançament necessari, no han pogut fer front a les necessitats d’un sistema educatiu sobresaturat. Però no només es tracta de la manca de finançament, també cal considerar la voluntat i les prioritats de la societat i la pressió social en una direcció o en una altra. Amb aquests elements sobre la taula, creiem que la societat, en conjunt , necessita un impuls en positiu per millorar les condicions actuals en un període breu de temps i amb el suport de totes les institucions, col·lectius i associacions amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de l’ens-

enyament a l’illa de Menorca mitjançant un gran pacte social per l’educació i aconseguir una gran mobilització social per millorar les condicions del nostre sistema educatiu. Creiem que, entre d’altres, ens hauríem de fixar algunes fites a mitjà i llarg termini en diferents camps d’acció: - En el camp de les infraestructures, caldria eliminar les aules prefabricades i millorar les condicions bàsiques dels centres, amb l’objectiu de recuperar els espais comuns perduts, així com també millorar les condicions d’accés a la xarxa i la dotació d’ordinadors i del seu manteniment adequat a les actuals necessitats. - En el camp de l’atenció pedagògica i en referència a la qualitat de l’ensenyament i aprenentatge, caldria minvar les ràtios per millorar l’atenció a la diversitat. També caldria dedicar fons a la recerca i la investigació que ens doti de recursos actualitzats per fer front a la complexitat de les nostres aules. En educació també ha de valer allò de I+D (investigació més desenvolupament). Sense inversió en recerca no hi pot haver millores substancials en el sistema educatiu de les illes. - En el camp de l’educació infantil caldria millorar les condicions dels centres, la formació del professorat i una adequada regulació legislativa, especialment per al tram 03, en la direcció iniciada actualment. - En el camp de la formació i capacitació professional dels nostres joves caldria millorar la incidència de la formació professional i la millora de les condicions d’accés als estudis universitaris, així com canviar la tendència a l’abandonament primerenc dels estudis postobligatoris.

28 FULL INFORMATIU

- En el camp de la formació permanent esdevé necessària una dotació en infraestructures, en personal i en recursos per a l’educació de persones adultes, que afecta una àmplia franja de població i cobreix un ampli conjunt de necessitats. - També, en el camp de la formació permanent, caldria aconseguir una confluència i progressiva optimització de recursos entre les diferents xarxes de formació que s’adrecen a persones en edat laboral (cursos de formació permanent del SOIB, cursos organitzats per entitats públiques i privades, cursos de la Unió Europea, la mateixa formació professional, etc.). - En el camp del professorat caldria millorar la formació dels professionals de l’educació tant a nivell inicial com la permanent. No hauríem de perdre de vista la històrica reivindicació d’una formació permanent de qualitat gratuïta i en horari lectiu. - En el camp social caldria millorar la formació i capacitació de les famílies per educar, aconseguir una major conscienciació social entorn dels temes educatius i millorar les accions, iniciatives i coordinació entre les diferents administracions i institucions. - En el camp de la col·laboració entre conselleries, caldria treballar per la coordinació d’accions i programes entre educació, benestar social, sanitat i justícia. Tot això implica, per part de les administracions, la concreció d’un gran pacte polític i de finançament tancat a llarg termini entre totes les forces polítiques i un gran pacte social, on les institucions i les associacions de tot tipus, es mobilitzin per aconseguir millores significati-

CEIB. Núm 5

ves en el sistema educatiu, des de l’educació infantil fins a la formació ocupacional o la formació permanent. Aquest compromís social també implica finançament per part de les empreses i dels seus organismes representatius. En aquest gran pacte social s’ha de concretar allò que l’educació és cosa de tots.

rents perspectives i enfocaments:

Però creiem que aquest gran pacte s’ha de completar amb altres iniciatives que ens demostrin que anem en una direcció adequada, i que estem disposats a compartir tot allò que fem de bo i a aprendre tot allò que ens poden aportar. Per aquest motiu proposem com a segon gran objectiu l’organització d’un congrés internacional d’educació a l’illa de Menorca, amb participació d’experts i d’experiències innovadores d’arreu del món, en el qual també s’expliqui tot allò que hem aconseguit en el nostre àmbit. L’objectiu és dinamitzar i rellançar les experiències innovadores a l’illla i rebre i acollir les que es porten a terme arreu del món des de dife-

- Des de la perspectiva de la innovació, eix fonamental capaç de millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge en aules heterogènies.

- Des de la perspectiva de millorar l’educació inclusiva, - Des de la perspectiva d’una concepció globalitzadora del coneixement científic, l’anomenada interdisciplinarietat o teoria de la complexitat i

El Consell Escolar de Menorca proposa iniciar i coordinar aquesta iniciativa, com a òrgan representatiu de tota la comunitat educativa de l’illa i demana el suport i finançament de tots els organismes públics, de tot el teixit associatiu de l’illa, de les universitats, dels moviments de renovació pedagògica i dels organismes europeus i internacionals dedicats a qüestions

educatives. Com a proposta inicial pensem que el pacte social s’hauria d’haver concretat definitivament en quatre anys, sense que aquest termini impliqui absència o ajornament d’actuacions, i el congrés s’hauria de celebrar entre el segon i el tercer any a partir de l’acord per tirar endavant la iniciativa. Encoratgem tots els col·lectius representats al Consell Escolar de Menorca la difusió de la iniciativa i l’aportació d’idees i suggeriments per millorar la concreció i abast de les propostes. Així mateix, encoratgem totes les institucions públiques i privades a subscriure aquesta iniciativa i a aportar els recursos que podran fer possible materialitzar les línies de treball esmentades.

Consell Escolar Municipal de Santa Eulària des Riu El Consell Escolar Municipal de Santa Eulària des Riu ha publicat la memòria anual corresponent al curs 2008/09 que inclou la següent informació: ∗ Reglament del Consell Escolar Municipal. ∗ Informe de la situació educativa del municipi de Santa Eulària des Riu (juny 2008). ∗ Enquestes adreçades als equips directius per recollir informació dels centres (juny 2008-juny 2009). ∗ Enquesta sobre l’anàlisi de la mobilitat escolar del municipi. ∗ Previsió futura d’escolarització del municipi; necessitat de centres educatius nous i de reforma i modificació dels centres existents. ∗ Fitxa municipal de Santa Eulària des Riu, com a informació per tenir en compte en l’elaboració del mapa escolar del municipi.

Acord del Ple del Consell Escolar Municipal de Santa Eulària des Riu Punt 3 de l’ordre del dia: Valoració de les noves circumstàncies que influiran en l’oferta i la demanda futures en l’escolarització del municipi i de la necessitat de centres educatius nous, reforma i modificació dels centres existents. “El futuro no existe aún, pero podemos influir en él”. (J. Gairín) L’educació del present ha d’estar bolcada cap al futur, ha de propiciar un aprenentatge innovador, mitjançant el cultiu de l’anticipació i la participació. Les persones que estan a càrrec de conduir el sistema educatiu en aquesta època de canvis, estan en l’obligació d’adoptar l’anticipació i la participació com a norma personal i professional. Només així es podrà liderar una educació que doni resposta a les autèntiques necessitats de les persones i de la societat.

29 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

REALITZAR UN PLA ESTRATÈGIC DE MILLORA D’INFRAESTRUCTURES AL MUNICIPI DE SANTA EULÀRIA DES RIU.

- Ampliació i condicionament del CEIP Santa Gertrudis. Com a conseqüència del desenvolupament econòmic i urbanístic dels darrers anys, aquesta localitat ha experimentat un creixement demogràfic important. CURS 08/09

CONFIRMADA OCTUBRE

CENTRE

1EI

2EI

3EI

EP1

EP2

EP3

EP4

EP5

EP6

Santa Gertrudis

TOTAL

255

- Construcció d’un IES nou, en l’actualitat només n’hi ha un al municipi. Els motius que justifiquen aquesta sol·licitud són els següents: PRIMER: El nombre d’alumnes matriculats a primària es prou important, sense tenir en compte que a partir del curs 2009/10 augmenta amb els alumnes del CEIP Venda d’Arabí. CURS 08/09

CONFIRMADA OCTUBRE

CENTRE

2EI

3EI

Jesús

226

Puig d'En Valls

199

425

196

S'Olivera

Venda d'Arabí

Sant Carles

EP1 EP2 EP3 EP4 EP5 EP6 SUBTOTALS TOTAL

30 97

145

Santa Eulàlia

Santa Gertrudis

Total

217

211

119

133

210

214

209

314

346

18 18

321

301

323

303

118

20 Sant Ciríac

185

18 21

288

261

463

519

255

46 311

295

30 FULL INFORMATIU

250

279

CEIB. Núm 5

2740

SEGON: La discriminació que hi ha en l’oferta de programes de qualificació professional inicial i en l’oferta de cicles formatius. A l’IES Xarc només s’imparteixen dos PQPI (auxiliar d’oficines i auxiliar d’instal·lacions elèctriques i de telecomunicacions) i dos cicles formatius de grau mitjà (jardineria i gestió administrativa). És una oferta insuficient per a la població del municipi, que implica que l’alumnat interessat en altres cicles es desplaci a altres punts de l’illa i moltes vegades la decisió és l’abandonament dels estudis per la impossibilitat dels desplaçaments (l’autèntic fracàs escolar). Santa Eulària té una població molt dispersa i el transport públic només té línia regular amb Eivissa, quan l’oferta educativa és a Eivissa, Sant Jordi, Sant Antoni i Sant Agustí. TERCER: Especialitats formatives adaptades a les necessitats de l’illa. És incomprensible que en una illa no hi hagi cap mòdul formatiu especialitzat relacionat amb l’entorn més immediat que hi ha: la mar. És necessari desplaçar-se a la Península per poder-ne realitzar. El mateix passa amb el medi natural. I com un altre suggeriment, s’està treballant amb el projecte d’un nou hospital a Eivissa i tal vegada seria el moment de pensar en cicles formatius que donessin resposta als nous llocs de feina.

Hem de passar de: L’educació i la formació professional destinades a preparar les persones per a llocs especialitzats de treball. D’una oferta educativa rígida i estandartitzada amb poca consulta amb el medi productiu, laboral i social.

De l’educació i formació professional terminal segons l’edat.

A l’educació i formació professional destinades a preparar persones flexibles, polivalents i multifuncionals. A una oferta educativa diversificada i flexible, que tengui en compte les demandes educatives de formació presentades per les persones i l’entorn productiu, laboral i social. A una educació i formació professional com un procés de tota la vida.

QUART: La importància dins de l’educació de les persones adultes orientada, particularment, a que adquireixin, actualitzin, completin o ampliïn els seus coneixements i aptituds per al seu desenvolupament personal i professional. - Renovació i modernització del CEIP Sant Ciríac. Aquestes són les prioritats que, des del Consell Escolar Municipal de Santa Eulària des Riu, s’han valorat i es volen fer arribat al Govern de les Illes Balears per tenir-les en compte als nous plans del Govern sobre les infraestructures dels propers anys.

31 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Miscel·lània Commemoracions mundials i internacionals Gener 27 30

Dia en memòria de les víctimes de l’Holocaust Dia escolar de la no violència i de la Pau

Febrer 21

Dia de la Llengua Materna

Març 8 21 21

Dia de la Dona Dia de la Poesia Dia de l’eliminació de la discriminació racial

22 23

Dia de l’Aigua Dia de la Meteorologia

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau fou fundat el 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i van ser algunes escoles mallorquines les pioneres d’aquesta celebració que, a poc a poc, anà generalitzant-se a altres centres educatius de l’illa i a altres llocs del món fins arribar a ser reconegut mundialment. Es commemora el 30 de gener, aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Aquesta commemoració propugna l’educació permanent per la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau.

Postal de Nadal del CEIB

32 FULL INFORMATIU

CEIB. Núm 5

Consell Escolar de les Illes Balears C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1º D

07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870 Fax: 971715761 E-mail: ceib.caib@gmail.com

33 FULL INFORMATIU

http://ceib.caib.es

CEIB. Núm 5