Issuu on Google+


DIJOUS 12 DE SETEMBRE A LES 21H. PREU: 5€ SALA SANDARU EN CONCERT La proposta de Barcelona Ethnic Band passa per l’apropament a les músiques tradicionals de diferents llocs del món des de la perspectiva de set joves músics d’arreu residents a Barcelona i amb bagatge clàssic i jazzístic. Si veniu a escoltar-los trobareu cançons d’Armènia, Noruega, Macedònia, Turquia, Tuníssia i Brasil, entre altres indrets. Un concert pensat per deixar volar aquelles músiques llunyanes que ens transporten a realitats desconegudes.

BARCELONA ETHNIC BAND

Un gran homenatge a les diferents cultures musicals de tot el món

Músics:

Violonchel:Havard Enstad Violí i veu: Tania Mesa Acordió: Blai Navarro Guitarra: Adrià Baiges Flauta i veu: Estel·la Broto Percussió, veu i duduk: Vigen Hovsepyon Contrabaix: Manuel Krapovickas www.barcelonaethnicband.com


Espectacle de titelles, màgia i gastronomia. La poesia de les quatre estacions i la fascinació de la màgia, en un espectacle de titelles que convida els menuts a descobrir com les estacions ens desperten els sentits. Els titelles de la Teia Moner donen vida a quatre mags molt especials que, en l’espectacle Xefs, ens ajudaran a descobrir els encants de la primavera, la il•lusió de l’estiu, les olors de la tardor, les sensacions de l’hivern… I tot, a través de la gastronomia. Les quatre estacions de Vivaldi acompanyen aquests mags tan originals mentre elaboren les seves receptes, inspirades en els canvis que el cicle estacional produeix en la natura. Per què hem barrejat cuina i màgia? La cuina es converteix sovint en un laboratori de màgia, ja que els elements es

XEFS

DIUMENGE 6 D’OCTUBRE A LES 11H: PREU: 4€ + UNA PEÇA PER REPARAR EL

transformen provocant il·lusions òptiques, com succeeix amb els trucs de màgia. Un treball multidisciplinar que relaciona l’art culinari amb la màgia. Els nens/es i els adults poden aprendre receptes i meravellar-se amb els trucs de màgia realitzats per titelles. L’argument gira al voltant del sopar anual dels grans mags de la naturalesa. Un és el Mag Estiu, que és bastant malhumorat. Amb la il·lusió del foc escalfa com si es tractés d’un joc. L’altre és la Maga Tardor que fa sortir cargols i bolets en un tres i no res. També tenim el Mag Hivern que ens fa anar abrigats, i prepara màgiques tisanes per no agafar refredats. I per acabar apareix en escena la Maga primavera que vesteix els camps i amb màgia floral mostra els seus encants.

SUBMARÍ DEL TEMPS FAMILIARS: DINS EL CICLE“EL SUBMARÍ

DEL TEMPS”

XEFS

Guió: Teia Moner Direcció: Miquel Espinosa Manipulació i Màgia: Teia Moner Escenografia: Teia Moner Titelles: Teia Moner i Pavel Ortega Vestuari: Goretti Puente Disseny de llums i so: Miquel Espinosa Fotografia: Jaume González www.teiamoner.com

Ha obtingut els premis: Premi RIALLES 1993. Premi a L’ENGINY i L’ORIGINALITAT 1996 atorgat per SGAE, AADPC i BTV. Premi XARXA 2000 atorgat per SGAE i Fundació XARXA.

CIA TEIA MONER


CIA TELÓBERT

LA RUÏNA

DIVENDRES11 D’OCTUBRE A LES 21H: PREU: 6€ (CONSUMICIÓ INCLOSA) MOSTRA’T La Ruïna és una divertida comèdia sobre la precarietat de la vida quotidiana dels joves i la fragilitat del sistema econòmic que juntament amb els conflictes de parella són components protagonistes d’aquesta comèdia àcida que ens apropa a la nostra realitat actual. Una jove parella no ingressa prou diners per poder pagar-se la vida. L’estat de ruïna en el que es troben condiciona la relació entre ells i amb el seu entorn. Mentrestant, a l’exterior, la micro i la macroeconomia segueixen el seu curs sense que moltes persones en puguin entendre el seu funcionament.

L’angoixa que es crea a l’entorn crea situacions aberrants i ridícules però que no fan més que evidenciar com la “CRISI” (en majúscules) afecta de diferent manera a cadascun dels personatges. La possibilitat de viatjar a través d’un màgic “portal dimensional” és el detonant “absurd” que li dóna un toc surrealista a tot plegat. D’altra banda, és que potser no ho són de surrealistes els esdeveniments que estem vivint?

LA RUÏNA

de Jordi Casanovas Gènere: Comèdia Direcció: Núria Torner Intèrprets: Tània Tebé, Martí Mur, Marcel Beltran, Mar Arasa, Gaizka García, Sara Secall, Alba Cuenca Escenografia: TelÓbert Il·luminació: Miquel Secall Vestuari: TelÓbert Música: First Rays of the new Rising Sun (Jimi Hendrix)

El grup de teatre GESPA (Grup Escènic Sant Pere Apòstol) és la secció de teatre de l’entitat CENTRE SANT PERE APÒSTOL de Barcelona, en la qual s’inclouen altres grups com és el cas de TelÓbert Premis grupals rebuts l’any 2013: 1r premi votació popular al XXVè concurs de Teatre d’Abrera, 2n premi TACA’M de Caldes de Montbui; Concurs Agrupació Teatral Benet Escrivà de St Feliu de Guixols i 3r premi al Foment Martinenc de Barcelona. 3r premi com a millor grup al Concurs Agrupació Teatral Benet Escrivà de St Feliu de Guixols .


S’HA DE REINICIAR

JULES

El primer disc de Jules, S'ha de reiniciar, està format per 11 cançons. Cançons que transiten entre el pop, el rock i el folk. Cançons que combinen delicats moments acústics amb passatges elèctrics més crus. Cançons que tracten des de situacions intimistes fins a la realitat global. Cançons, cançons... Cançons en definitiva; cada cançó una història, cada cançó un món. Per la gravació han volgut fer servir els instruments que tenien a mà a l’estudi de l’Ignasi, tant els principals (calaix, bateria, baix, guitarres acústiques i elèctriques), com els addicionals (harmònium, banjo, kalimba, mandolina, percussions), i han evitat sobreproduir les cançons i la “intrusió” d’instruments externs, amb la idea de fer un disc “en essència” acústic. De manera que s’han atrevit a fer un disc de rock sense estridències, un disc de folk sense ukeleles ni violins, un disc de pop sense cintes ni coristes en minifaldilles. Un disc que vol ser el més fidel possible al que defensen sobre l’escenari.

El disc (Les lletres): Tant el títol com les lletres són fruit del moment que estem vivint tots col·lectivament i el Juli com a lletrista i compositor. Coincideixen dues ruptures i, per tant, dos processos de crisi (ben entesa com a canvi i, en conseqüència, possibilitat de millora, sense oblidar el camí ple de pedres que deixa tota ruptura, tota destrucció). Dues ruptures, dos naufragis: un de personal (reflectit en moltes cançons, com ara “Sense casa”, “S’ha de reiniciar”, “A dalt i a baix”) i l’altre col·lectiu (“No ens els mereixem”). I moments en què es troben les dues crisi (“Lleu”, “No passa res”). I un subtema (de vegades, tema principal) que està a totes les cançons: l’enorme pes i influència que té qualsevol lloc (locus) en el comportament dels individus i en el desenvolupament de les seves vides. Però no ens espantem: malgrat el to intimista i introspectiu d’algunes de les cançons, el disc està ple d’espurnes d’optimisme, mitjançant la fugida (“A l’ombra d’un codonyer”) o bé el canvi

DIVENDRES 18 D’OCTUBRE A LES 21H. PREU: 7€ (10€ AMB CD) SALA SANDARU EN CONCERT

Músics:

Veu i guitarra acústica:Juli Guitarra elèctrica i coros: Ignasi Baix: Ian Bateria: Ivan www.juleslabanda.bandcamp.com

d’actitud (“Al terrat”); hi ha una voluntat de tirar endavant, de tenir l’esperança que les coses poden anar millor (si es fan d’una altra manera). I en tot aquest panorama, no falten unes comptades gotes d’humor que, com no podia ser d’una altra manera en aquest context, no pot evitar ser agredolç. En definitiva, després de qualsevol ruptura, ja sigui de parella, de feina, d’estat d’ànims, de valors personals i/o col·lectius, polítics, socials o ètics, no ens queda una altra: S’ha de reiniciar (com diuen els informàtics).


Hi havia una vegada una noia que vivia a casa seva. Escrivia cançons. Un bon dia va veure que en tenia moltes. Tenia un gran amic que tocava la percussió, i es deia Héctor Casero. Va decidir explicar-li que cada dia vomitava una cançó i li va preguntar: -Vols posar percussió a les meves cançons? I ell li va dir: -Oh vale, tocaré la bateria, que no en tinc cap i no l’he tocada mai. A ella li va semblar una idea espectacular, ja que ella tocava la guitarra i no era guitarrista, i des d’aquell moment van començar a tocar junts. L’Héctor li va preguntar: -Com et dius quan cantes? I ella va dir: -Nuri Total. I ell li va preguntar: -I això? I ella li va dir: -És que m’encanta la música màquina i tinc la discografia de Maquina Total desde l’any 2000. -Oh, vale -va dir l’Hèctor.

NURI

TOTAL

Músics:

Guitarra i veu: Núria Cela Bateria: Héctor Casero Acordió i piano: Núria Planell www.nuritotal.com Al cap d’un temps, van anar a un estudi de gravació per veure com sonaven les seves creacions, i van veure que la barreja de un no-bateria i una no-guitarrista quedava molt entranyable, però que potser era necessari posar algun instrument més. En aquell moment va aparèixer una altra Núria, la Núria Planell, que venia de les terres feréstegues de Calaf. Era una acordionista-pianista que venia a posar a puestu la música dels amics entranyables. Des de la seva incorporació el repertori va començar a agafar una consistència que als tres amics els hi agradava molt. I així va ser, després d’unes quantes trobades contentes i felices el trio va fer un debut. Van quedar molt contents i feliços i van decidir seguir fent debuts. I aquesta és la història dels tres amics entranyables.

La barcelonina Núria Cela és una tot terreny damunt de l’escenari gràcies a la formació i experiència acumulada durant els anys. El seu últim espectacle “A la vida passen coses”, que va començar a presentar el passat estiu, és una bona mostra del que Cela pot oferir damunt d’un escenari: cançons, claqué i clown fusionats en un espectacle intens en el qual l’espectador queda atrapat des d’un primer moment. Nuri Total és la barreja del percussionista Héctor Casolà, la professora de piano i acordió Núria Planell, i la mateixa Núria Cela, que fusionen diferents gèneres artístics amb cançons que tenen un segell propi, la majoria d’elles mordaces i iròniques. ALBERT DOMÈNECH

DIVENDRES 25 D’OCTUBRE A LES 21H. PREU: 5€ SALA SANDARU EN CONCERT

A

LA VIDA PASSEN COSES


ORGÀNIC DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE A LES 21H. PREU: 6€ (CONSUMICIÓ INCLOSA) MOSTRA’T

CIA ARTÍSTIC 83 ORGÀNIC

Companyia: Artístic 83’ Espectacle: Orgànic Durada: 1h 15’ aprox. Qualificació: no apte per a menors de 16 anys Tipus d’espectacle: comèdia àcida Autor/dramatúrgia: Carles Casas Direcció escènica: Marina Julià Escenografia: Jordi Casas Vestuari: Mari Àngels Fort i Puri Ramiro ( P&R ) Il·luminació i so: Mateu Bauçà Fotografia i disseny gràfic: Yosi Jiménez Col·laboracions: Lluc Potrony, Gema Moraleda, Toni Sánchez, Javi Ayala i Tapisseria Colomer. Producció: Artístic 83

Orgànic, es una història de petites històries... Cadascuna d’elles, ens endinsa en el món de la parella, el sexe i les relacions humanes, de la mà d’una sèrie d’esdeveniments pròxims als estereotips quotidians. Cada relat, intenta provocar el somriure de l’espectador i mostrar amb ironia la mediocritat d’alguns casos entre les persones. Les ganes de posseir, la por a perdre, l’aferrament a allò conegut... En definitiva: el propi ego. Això és el que farà viure als personatges situacions límit, en una irrealitat real que no deixa d’entreveure el patetisme i la

mediocritat que s’amaga rere cada màscara. Però ja se sap què es diu... Els extrems són dolents. En aquest espectacle això pot ser de nou una altra veritat i pot fer abocar aquests dos personatges a l’abisme més absolut, fins arribar a la seva destrucció sentimental, personal i sexual. El sexe com a punt de partida centra el tema principal d’aquesta història, això és el que mou el motor dels personatges. Parlem de com, quan, on i en quina circumstància es pot parlar i practicar el sexe, això pot fer pujar els colors a la cara, però a la vegada esbossar un som-

riure com una cosa més que sempre està entre nosaltres en el dia dia. Fora tabús! Orgànic us convida a escoltar, sentir, vibrar, riure o plorar, de la història d’unes dones i uns homes que podríem ser nosaltres mateixos. Des de l’estrena de l’espectacle al Mas Catarro de Sta. Margarida i els Monjos fins a dia d’avui, Orgànic ha estat representat en diferents teatres fins arribar a la cartellera barcelonina. Un total de 20 representacions de l’obra s’han pogut veure al Teatre Guasch durant tot el mes de novembre.


Bombolles de paper:

Espectacle recomanat a partir de 3 anys Autors: Companyia Múcab Dans Direcció escènica: Noèlia Pérez Coreografia/ballarina: Irina Martínez Producció/músic: Joan Laporta Programació interactiva: Marco Domenichetti i Joan Laporta Programació Processing: Marta Verde

Disseny de llums: Justo Gallego Escenografia: Santi Cabús Amb el suport de: Centre Cultural de Vilanova del Vallès i Cultura en Viu (UAB) www.mucabdans.info

CIA MÚCAB DANS

BOMBOLLES DE PAPER

DIUMENGE 10 DE NOVEMBRE A LES 11H. PREU: 4€ + UNA PEÇA PER REPARAR EL

SUBMARÍ DEL TEMPS FAMILIARS: DINS EL CICLE“EL SUBMARÍ

DEL TEMPS”

Cia. Múcab Dans presenta “Bombolles de paper” (dansa, música en directe i interacció multimèdia) Bombolles de paper ens explica la història d’un personatge (en Roger) que vol fer bombolles amb la seva trompeta. Durant l’espectacle podrem veure com entra en el món de les bombolles i com Bumbú, la fada de Bombalia, l’ajudarà a aconseguir a fer bombolles.. Múcab Dans és una companyia que neix amb la idea de crear i produir espectacles pluridisciplinaris, tot barrejant les arts escèniques i visuals, per trobar un llenguatge propi en els seus treballs amb l’objectiu de fer arribar al públic el llenguatge del moviment. Treballa amb la dansa, la música en directe i la interacció multimèdia principalment, però està oberta a tot tipus d’idees i de propostes, segons les necessitats, en cada projecte.

La ballarina i coreògrafa Irina Martínez dirigeix la posada en escena i les coreografies del espectacles de la companyia Múcab Dans buscant un llenguatge contemporani a partir de la dansa Neoclàssica i la tècnica Limon. Habitualment utilitzem la música com un complement a l’escena. La nostra proposta, però, no contempla només aquesta possibilitat sinó que li dóna més protagonisme sent part activa de

l’espectacle. A partir de les figures d’una ballarina i d’un músic, pretenem crear un espai escènic i un llenguatge visual/ sonor on desenvolupem el nostre guió; ells són la font musical i de moviment de l’espectacle que, mitjançant el vídeo i la interacció multimèdia, podem complementar, augmentar i/o distorsionar, segons les necessitats, per generar sensacions, imatges o il·lusions plantejades.


CIA EL MOMO TEATRO

ÓPERAPÁNICA ÓPERA PÁNICA

Adaptació i direcció:Yamila Prosdócimo Autor: Alejandro Jodorowsky Gènere: Tragicomèdia Actors: Julia Torres, Yamila Prosdócimo, Virginia Blasco, Lucas Butera i Raúl Ornellas Aguirre

L’Opera Pánica és un concepte que va néixer a partir del moviment impulsat per Fernando Raval i Roland Topor anomenat Moviment Pànic. Consta de tres elements bàsics: terror, humor i sincronia. Aquesta és una adaptació del text de Jodorowsky que uneix 11 escenes curtes que abasten diversos temes a través de l’humor negre. Mostra una manera divertida de veure les tragèdies de la vida, sense escenografia, excepte els actors que ens transporten per històries

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE A LES 21H: PREU: 6€ (CONSUMICIÓ INCLOSA) MOSTRA’T úniques i iròniques que ens mostra la bogeria i la histèria en la qual vivim. És una obra mordaç, refrescant, amb durada d’una hora, cinc actors en escena i la direcció de Yamila Prosdócimo. A l’octubre de 2010 El Momo teatre estrena “Escolta Hombrecito!”, de Wilhelm Reich, una adaptació crítica i profunda d’un bàsic de la literatura. L’obra va participar en el festival de la Filosofia i a l’espai Utopia. Al 2011 el grup incursiona en el teatre de l’absurd amb “La Cantant Calba” de Eugene Lonesco, amb una temporada en Porta4 i actuacions en L.a. P.a.p.a. associació cultural.

Al juny de 2012 el grup estrena “l’Ópera Pánica”, d’Alejandro Jodorowsky durant el festival d’arts escèniques del Poble Sec, i a l’abril d’aquest any es presenta a Freedonia i a L.a. P.a.p.a. Raúl Omellas Aguirre, actor; format al Laboratori Escola de Jessica Walter. Estudiant de fotografia i arts audiovisuals. Virginia Blasco, actriu; ha estudiat art dramàtic, clown, entrenament actoral sota càmara i teatre de laboratori. Lucas Buera, actor; va estudiar art dramàtic al Centre Cultural General Sant Martín, a Buenos Aires; i ha treballat a diversos curtmetratges i obres teatrals a Barcelona. Yamila Prosdócimo, actriu; va estudiar interpretació e improvització a l’Escola Teatre “El Calibán” de Norman Briski, a Buenos Aires. S’ha format en cursos de dansa jazz, expressió corporal.


SEXY

BICYCLE DIVENDRES 22 DE NOVEMBRE A LES 21H. PREU: 5€ SALA SANDARU EN CONCERT Sexy Bicycle és una banda de folk psicodèlic amb residència a Barcelona. Aquest duo georgià-veneçolà va presentar a mitjans 2012 el seu primer Ep ¨ The River ¨ en format digital i vinil amb la complicitat del segell barceloní Mama Vynila Records. Actualment es troben pre-produint de forma independent el seu primer LP a l’espera de saber amb qui ho editaran. Nika compon les cançons, toca la guitarra i canta. Després, Nico cerca en elles i arquitecta el mapa estratègic dels sons que usarà. Sons fets a casa: passos, mans fregant-se, la gola que gargamelleja, cops al micròfon en loop, lladrucs i altres jocs d’il·lusionisme musical, permetent a l’oïdor embolicar-se en aquella cascada hipnòtica que és la cançó. Escoltar-los és una experiència onomatopeica i visceral, que d’alguna manera ens transmet a un món interior molt personal, desconnectant del nostre al voltant per penjar-nos al fil que proposen ells. En un petit apartament en la perifèria de Barcelona, treballen minuciosament en el seu primer disc, dins d’una habitació mínima amb un vell Macbook Pro, un parell de micròfons i trenta graus d’estiu. Ha estat apassionant poder estar dins

Músics:

Guitarra acústica i veu: Nika Kvaratskhelia Guitarra, teclat, 2a veu i joguines: Nicolás Manzano www.sexybicycle.net d’aquest taller d’artesania rural en el qual es crea un producte que semblés manufacturat per un equip sencer de tècnics i no obstant això no és més que el treball de dos joves sense treball ni una altra ambició que la de buscar dins de la música. Buscar què? Això no importa. L’important és la cerca. A primera vista semblen innocents al resultat, fent l’efecte que ha estat tot una casualitat, i no obstant això, quan se sentin comença un joc on el rigor també té un paper, i així avaluen i es qüestionen, tornen a començar i desfan la cançó o implementen un altre ritme o un altre so, descansen amb cervesa i tornen a pensar-ho, de manera que la dinàmica de l’assaig i error és essencial per a la creació definitiva. Un s’escolta a l’altre i revisen, opinen, debaten i arriben a un consens, però sense cap discussió realment sinó més aviat amb un intercanvi de punts de vista que aconsegueixen millorar la idea de l’altre cada vegada més. En viu no deceben, com podria ocórrer en aquests casos, sinó que busquen fer que l’experiència de cada concert sigui única, donant altres versions de les cançons: Nico modificant pautes, registrant sons

i posant-los en loop al moment; Nika absorbint-nos en el ressò de la seva veu de capità perdut en ultramar. Giulio Vita @elreytuqueque La lírica que vertebra les composicions juntament amb la suggeridora veu de Nika, de cert aire retro, es veu enriquida per les parts instrumentals de Nico: menys sistemàtiques, certament preciosistes que conviden a l’evasió. Són atmosferes sonores d’alta càrrega onírica que permeten fer una lectura totalment subjectiva i íntima quan les escoltem. Per aquest motiu si pretenem tirar d’influències, ens resulti bastant complex. I encara que els protagonistes titllin el seu treball de “soft grunge” i “psychedelic folk”, la cultura musical de tots dos és tan vasta que amb prou feines sí són capaces de concretar.Damien Jurado, Pearl Jam, Brian Eno... Potser. Un eclecticisme sonor que dóna com resultat un so molt particular, alguna cosa que és molt difícil d’aconseguir en aquests temps. Sexy Bicycle és una oda a la senzillesa, al preciosisme. És la celebració del “less more”. http://www.dotgalicia.com/


NECROLÓGICA

CIA VOLANTEATRE Necro-lógica:

Intérprets: Noèlia Lleixà, Sergio Martínez Laca, Nathalia Paolini Diseny Gràfic y fotografia: Ani Méndez Vestuari: La Nuit Boutique- Volanteatre Asseasoria de Ball i Coreografia: Chechu García Assistència de direcció: Jéssica Casal Dramaturgia, Direcció i Producció general: Nathalia Paolini

DIVENDRES 29 DE NOVEMBRE A LES 21H. PREU: 6€ (CONSUMICIÓ INCLOSA) MOSTRA’T Aquesta obra va ser guanyadora al 2010 del concurs d’Autors Inèdits de Monte Ávila Editors i al 2012 va rebre esment honorífic als Premis Municipals de Literatura, Caracas- Venezuela.

Una dona acudeix a la funerària per informar de la seva pròpia mort i aconseguir dur a terme els tràmits per aconseguir la seva cremació. El seu pla pot semblar desgavellat, morir sense sotmetre’s o sotmetre a uns altres als inconvenients d’un suïcidi. Només vol deixar de viure, podrà aconseguir-ho? Necro- Lógica en una peça breu que parla, en to de comèdia negra, sobre la realitat d’un país on la vida pot perdre’s en qualsevol moment, on la corrupció ha aconseguit nivells impossibles d’amagar i on el caos és quotidianitat. Però també transcendeix les fronteres

per parlar del que és comú per a tots els éssers humans, d’on venim, cap a on anem. La vida i la mort com a drets universals: què es fa amb la vida que se’ns ha donat encara sense demanarla?, què es fa quan ja no es vol seguir vivint?, val la pena morir?, la val viure? Estrenada al 2012, dins de la 12ena Mostra de creadores escèniques Novembre VACA. Tras la seva estrena, i sent fidels a la nostra idea del teatre amb contingut multicultural hem decidit fer un remontatge, amb un nou repartiment i una nova visió que integra dues realitats aparentment diferents, però unides en l’essència d’allò que ens toca com a éssers humans. Dos actors espanyols, encarnen personatges que viuen la realitat d’un país llatinoamericà. I és que, de vegades, ens assemblem més del que volem creure.


"Frutas Mauricio" és un grup proper al flamenc popular que explora les interseccions entre els ritmes del sud de la Mediterrània i les cançons populars. Miquel Moreno (guitarra), Maurici Dalmau (violí) i Audrey Cauvin (veu), tots tres músics amb una llarga trajectòria professional, aporten la seva visió personal a les lletres i als temes que tradicionalment s'han escoltat tant a la Península Ibèrica com a llatinoamèrica, territoris d’influència mútua constant. En els concerts conten amb el percussionista Xavi Masjoan. Entre les seves cançons destaquen: la balanguera, la tarara, los 4 muleros, anda jaleo, el café de chinitas, el probre miguel, nana de caballo grande, alfonsina y, el mar, zambrana, laura, garrotín, zorongo.

Músics:

Guitarra: Miguel Moreno Violí: Maurici Dalmau Veu: Audrey Cauvin http://frutasmauricioflamenco. wordpress.com/ Miguel Moreno (guitarra) Nascut a Reus, es va graduar en guitarra flamenca al Conservatori Superior de

Música de Còrdova tutelat pel mestre Carlos Pacheco Torres. Va rebre classes del Niño de Pura i Manolo Franco, guanyadors del prestigiós Giraldillo del Toque i de Manuel Granados (Conservatori del Liceu de Barcelona). També, ha actuat amb el bailaor Manuel Nuñez , Antonia Santigo “La Chana” i amb el productor Jesús Cortés. A més, ha pres part en diversos quadres flamencs i ha tocat per a l’acadèmia de ball d’Ana Rodríguez a Còrdova. Actualment, compagina l’activitat pedagògica amb la seva faceta concertística en tots els àmbits del folklore andalús. Treballa amb diferents artistes de la demarcació; és guitarrista de la formació “Simplemente Flamenco”, ha participat amb la formació “Alquimia”, amb l’associació cultural “Alma Rociera” i amb l’escola de dansa Art i Flamenc de Tarragona. En definitiva, la seva personalitat oberta a noves experiències l’ha empès cap al flamenc-fusió a grups com “D.O”, “Ajillo Tierno” i “Orazal”.

U.m Haiberg i C. Schickedanz a Berlín i es gradua sota la supervisió del violinista principal de la LSO, Evgueni Grach al Conservatori del Liceu de Barcelona. S’especialitza en la pedagogia del violí amb Anna Baget, Raquel Castro, C.H. Joubert i a la Universitat d’Indiana amb Mimi Zweig. Així mateix, s’endinsa en el món simfònic tocant en orquestres joves, Camerata XXI, JONDE, JONC, IYO i, professionalment, com a membre de l’OSJC de Lleida. Les seves inquietuds culturals el duen a promoure activitats culturals organitzant el Festival Contemporanica a la ciutat de Reus. En la mateixa línia, participa en un projecte pilot d’educació musical integrada al CEIP Guillem Fortuny de Cambrils. Cal assenyalar que la seva activitat artística és multifacètica amb la intervenció en produccions teatrals i audiovisuals tan des de la composició com des de la interpretació, i amb un peu a la música popular amb propostes properes al flamenc com Alquimia Flamenco o Frutas Mauricio.

Maurici Dalmau (violí) Després d’iniciar els seus estudis al Conservatori de Vila-seca amb Evelio Tieles, rep formació violínistica dels professors

Audrey Cauvin (veu) La seva gran passió sempre ha estat el cant. Per això, ha estat membre de diversos grups musicals des que tenia 13 anys. Amb la seva primera banda va guanyar un premi Yamaha i, posteriorment, va cantar per a diverses orquestres. Es va llicenciar en filologia francesa.

FRUTAS MAURICIO

DIVENDRES 13 DE DESEMBRE A LES 21H. PREU: 5€ SALA SANDARU EN CONCERT


Què passaria si un dia et trobessis un estel que s’ha caigut del cel? Què faries? Difícil, oi? Doncs això és el que els ha passat al Medul i la Sofia: que s’han trobat un estel i no saben què fer-ne. Cada nen i cada nena té un estel al cel que el cuida i vigila els seus somnis. Allà d’alt, l’encarregada dels estels treballa per què tot estigui al seu lloc i per què cada infant tingui el seu estel preparat en el moment de néixer. Però, aquesta vegada, l’encarregada dels estels s’ha despistat i n’ha perdut un. Sort que allà a baix, el Medul i la Sofia el trobaran i faran mans i mànigues per tornar-lo al seu lloc. El Medul i la Sofia descobriran que els adults no són de gaire ajut amb les coses del cel. Imagina’t, volien fer una truita amb l’estel!, quina ximpleria, on s’ha vist això?, no és pas una truita el lloc d’un estel!. Sort que amb l’ajut del nen més petit del poble trobaran la manera de tornar l’estel al seu lloc i, al final, el cel d’aquest hivern lluirà més ple que mai. Truita d’estels és un conte nadalenc amb titelles, cançons i música de viola en directe que ens proposa recuperar la il·lusió de mirar cap al cel amb ulls d’infant. La Cia Patawa és una companyia amb

molta projecció en ple procés de consolidació del seu projecte artístic. Neix del somni de l’Antonio Angel i l’Esther: fer quelcom entranyable, tendre, i divertit adreçat al públic familiar. L’Antonio Angel és mestre d’educació musical de professió i creatiu de vocació: fa lletres per les cançons, escriu contes, i imagina personatges plens de gràcia i encant, i al final els presta la seva veu i els hi dóna vida. L’Esther té formació musical i és llicenciada en Ciències Polítiques i Màster en mediació de Conflictes. Autodidacta pel que fa a la creació de titelles i decorats; i a la interpretació. Aprofita la formació musical per fer els arranjaments. Escriu històries, contes i cançons, i fa de pallassa sempre que pot. Junts creen espectacles on tot neix del seu propi món d’il·lusió i fantasia: el contes, les cançons, els personatges... tot fet amb cura i carinyo.

Truita d’Estels:

Espectacle recomanat a partir de 3 anys Amb: Antonio Angel Serena i Esther Miñarro Música en directe: Laura Jover Guió: Antonio Angel Serena Composició Musical: Esther Miñarro Titelles: Karolina Cwiklinska Disseny escenografia: Esther Miñarro Construcció: Cia Patawa Fotografia i disseny gràfic: Josep Miñarro Modista: Tia Lolín Producció: Cia Patawa www.ciapatawa.com

DIUMENGE 15 DE DESEMBRE A LES 11H. PREU: 4€ + UNA PEÇA PER REPARAR EL SUBMARÍ DEL TEMPS FAMILIARS: DINS EL CICLE

“EL SUBMARÍ DEL TEMPS”

TRUITA D’ESTELS CIA PATAWA!


CIA TRANSTORNERS

TRANSFUSIÓN

Trans: Transgénero, Transgènic, Transbord,Transilvania, Transparent,Transiberiano… Fusió: unió, combinació, barreja… - Rosario i Milagros. 2 escombraires d’extraradi. Parlen de les seves realitats mentre netegen el parc. La seva vida és un Transtorn. El que no saben és que tot va a canviar… Alguna cosa molt inesperada els espera entre les escombraries. - Tele trans. Un canal de televisió portat fins a l’extrem. Telenotícies nefasts, entrevistes absurdes, personatges histriònics, realities a ganivet, reportatges sensacionalistes, etc… Un espai de televisió sense censura. Arribar a la màxima audiència és l’objectiu d’aquest canal. I per aconseguir-ho tenen clar el seu lema: Tot s’hi val! - Un club regentat per travestis. Un somni en comú. Canviar de sexe. Per complir el seu desig els espera un viatge a Londres. Però allí trobaran molt més que el seu anhel. Trobaran la màgia i l’amor. Transmutació. Transfusió és una obra de cabaret on es fusionen diferents sketchos, tots amb la tècnica del Turmix-playback combinat amb diferents tècniques artístiques com la manipulació d’objectes, la dansa, ombres…

Pretén, mitjançant personatges estrambótics i impossibles i amb una comicitat àcida, fer una crítica de la societat actual i portar escenes quotidianes fins a l’absurd. Transtorners neixen al 2012, l’any de la fi del món, segons el calendari Maya. Com a bons supersticiosos que són i creient que els queda poc temps, creen aquest mateix any el seu primer espectacle: TRANSFUSIÓN. Els tres havien treballat durant uns anys el llenguatge túrmix-playback amb la companyia Corporación Antiestética i tenien ganes de fer-li una volta de rosca més fusionant-ho amb altres disciplines teatrals (titelles, ombres, dansa, etc.) i desenvolupant una estètica i posada en escena noves. Transtorners és, sobretot, una companyia de cabaret. Els nostres senyals d’identitat són la comèdia, la irreverència, la crítica àcida, el políticament incorrecte, l’absurd, la paròdia, el divertit, la complicitat amb el públic, el transformisme, la gestualitat, el transtorn, el riure… Sota aquestes premisses neix el nostre primer espectacle: TRANSFUSIÓN. És el resultat de 2 anys de treball amb l’objectiu de crear un espectacle entretingut i divertit.

DIVENDRES 20 DE DESEMBRE A LES 21H. PREU: 6€ (CONSUMICIÓ INCLOSA) MOSTRA’T

Transfusión:

Idea i creació: Transtorners Intèrprets: Laura Pinilla, David Llamas Elías Torrecillas Escenografia i il·luminació: Ivo G. Suñé Joan Capell Vestuari: Laia Cambrils Buenafuente Maquillatge: Tere Alonso Construcció de titelles: Bogues Farré Atrezzo: Antonio Harillo Dissenyo cartell: Tània Ofereixis Fotografia: Tània Ofereixis, Rodrigo Van Zeller Vídeo i edició de vídeo: Edu Rubio i Tània Ofereixis Web: Pau Compte Premsa-comunicació: Pau Icart www.transtorners.es


SALA

SANDARU

La Sala Sandaru és la sala principal del Centre Cívic Parc Sandaru i porta el nom d’un dels refrescos de l’Organització D, empresa que tenia les seves instal.lacions on ara hi ha el centre cívic. SANDARU era el refresc estrella dels anys seixanta: fresc, natural, original, per a grans, joves i nens. La Sala Sandaru s’aferra a aquestes característiques per no perdre mai l’autenticitat amb la qual sempre s’ha caracteritzat. En aquesta sala s’hi realitzen espectacles de teatre, concerts, conferències, presentacions, projeccions de documentals i altres activitats. Algunes dades tècniques: Sala amb capacitat per a 200 persones assegudes i 300 persones si es retiren les grades. Escenari tipus rosco de 7m d’ample per 5m de fondària i 40cm d’alçada, 2 vestuaris, i equip d’il·luminació i so. Fitxa tècnica https://bit.ly/RaiderSalaSandaru Si vols posar-te en contacte amb nosaltres: Música - Marc Caballero: marcc@ccparcsandaru.cat Espectacle familiar - Eva Quintà: evaq@ccparcsandaru.cat Arts escèniques - Kris Broto: krisb@ccparcsandaru.cat L’equip del Centre Cívic som: l’Alda, la Marta, l’Eva, en Marc, i la Kris. T’esperem!


Programa sala sandaru