La ciutat com a laboratori La metàfora de la ciutat com a laboratori està fent fortuna pel component d’experimentació urbana i cultural que incorpora, estratègia que sembla que es planteja també Barcelona. SESSIÓ 27 JUNY 2012 MIRADOR 10-14h / 16-18h // TALLER: Ciutats Lab. CoCreating Cultures - La Mandarina de Newton i Laura Forlano.
Quina forma adopten aquestes noves ciutats laboratori? Quina relació tenen amb la cultura digital? Són creixements orgànics i planificat? Com pot una ciutat orquestrar de manera inclusiva per als seus ciutadans, la seva transformació cap a una ciutat laboratori? Barcelona serà una ciutat laboratori? Serà una xarxa de laboratoris o s’apostarà de nou per una gran instal•lació laboratori?
19-21h // DEBAT: Ciutadania i acció a la ciutat laboratori. Laura Forlano (Professora de disseny al l’Illinois Institute of Technology de Chicago), Inés Garriga (Direcció de Creativitat i Innovació de l’ICUB) i Antoni Nicolau (Director del IAAC). Modera: Ramon Sangüesa (UPC i CoCreating Cultures). PARTICIPA A: Blog http://www.cccb.org/icionline/ barcelona-lab/ Delicious http://delicious.com/icionline/ ciudades%20lab Issuu http://issuu.com/icicccb Twitter http://twitter.com/cccblab Hashtag Twitter #ciutatslab
La quarta sessió I+C+i sorgeix de l’expansió del concepte de ciutat com a laboratori (veure per exemple la publicació d’Anthony Townsend). Ramon Sangüesa ha publicat el text La tecnocultura i la seva democratització: soroll, límits i oportunitats dels labs, una extensió d’un article original per a la Revista d’Etnologia de Catalunya (número especial dedicat a la Tecnoantropologia) que intenta centrar els diversos camps de l’espai “laboratori”. L’esquema del contingut és el següent: 1. El laboratori ha estat lloc de treball sistemàtic de creació de nou coneixement. Les seves diverses evolucions han pres el laboratori científic com a referència organitzativa inicial (estructura, governança, processos). També són rellevants altres formes d’organització, com els laboratoris industrials, tecnològics i de disseny. Aquestes formes clàssiques corresponen a organitzacions tancades, és a dir, allunyades de l’escrutini i participació del públic. La governança d’aquests laboratoris està sotmesa a la comunitat centífica, el mercat o, com a molt, respon a l’interès públic general de manera indirecta. 2. Ara bé, l’espai “laboratori” ha canviat substancialment amb l’arribada de les TIC i ha adoptat noves formes col·laboratives de creació de coneixement acords amb la tecnocultura. a. La genealogia d’aquestes noves formes podria sorgir del laboratori